unitat 1 - metodologia
DESCRIPTION
MÒDUL 1 METODOLOGIA CURS DE MONITORS JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7 2TRANSCRIPT
CURS DE MONITORS
MÒDUL 1
METODOLOGIA
UNITAT 1UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
2
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
El futbol és un esport molt complex, tant per
les grans dimensions del terreny de joc i les
poques restriccions en el seu ús, pel fet de no
poder fer servir les mans, com per l’elevat
nombre de jugadors col·laboradors i
opositors. Per als nens i les nenes, amb
nivells de força inferiors a la dels adults o
amb una alçada curta entre molt altres
l’objectiu final d’adaptar el joc al nen. El
futbol 7 té una sèrie de modificacions
respecte el futbol 11, i aquestes tenen
conseqüències directes sobre els jugadors a
nivell físic, tècnic, tàctic i psicològic.
La primera adaptació important que hi ha al
futbol set és la reducció de l’espai de joc.
factors, les dificultats encara seran més grans.
Per tant, hem d’adaptar el joc a les
possibilitats dels nens. (Arana, 2004; Ardá,
2003; Casáis, Domínguez i Lago, 2009;
Lapresa, 2008; Pacheco, 2004; Sans i
Frattarola, 1996; Wein 2004a). Per exemple,
si a un nen li proporcionem una pilota petita,
podrà jugar millor que amb una gran.
A continuació justificarem la pràctica del
futbol 7 fins a la categoria aleví, en tant que
adaptació de la modalitat de joc que ajuda a
Aquest canvi té les següent conseqüències: en
primer lloc, els nens participen més, ja que la
majoria de jugadors estan a prop del centre
del joc (Ardà, 2003; Casáis, Domínguez i
Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per exemple, en
el camp de futbol 7 el jugador que estigui
més lluny de la pilota sempre estarà més a
prop que el jugador que ho estigui en un
camp de futbol 11.
Es produeix un increment molt significatiu de
la variació de les intencions tàctiques dels
participants, perquè els nens poden participar
3
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
en diferents zones del camp (Ardà, 2003;
Pacheco, 2004). Per exemple, en el camp de
futbol 7 el jugador pot ocupar una part
significativa del camp, i en futbol 11 el
jugador no pot abastar-la perquè les grans
dimensions del camp no ho permeten.
Hi ha més alternança de la possessió de la
pilota, i això estimula més les transicions atac
rep. Jugant a set, el nombre de posicions i
trajectòries que ha de percebre es redueix. En
el cas del futbol 7, aquest jugador estaria
capacitat per veure els recolzaments que rep,
i per tant, entrenaria el mecanisme perceptiu
de manera més ajustada.
La segona adaptació és la reducció del temps
de joc. Aquest s’adapta a les capacitatspilota, i això estimula més les transicions atac
– defensa i defensa – atac (Pacheco, 2004;
Ardà, 2003). Per exemple, en futbol 7 el
temps que dura una jugada – des que la té un
equip fins que la perd – és més curt que en
futbol 11. Per tant, la possessió de la pilota
s'alterna molt d'un equip a un altre.
Per últim, com els nens poden veure tot el
camp es poden produir millores en els
mecanismes de percepció (Lapresa, 2008;
Pacheco, 2004; Wein, 2004). Per exemple, en
el camp de futbol 11 el jugador que té la
pilota no pot veure tots els recolzaments que
de joc. Aquest s’adapta a les capacitats
físiques dels nens, de manera que poden
disputar el partit i no esgotar-se ni des d’una
4
perspectiva física ni
cognitiva (Ardà,
2003; Casáis,
Domínguez i Lago,
2009). Els nens no
estan preparats per
jugar noranta
minuts, però sí per
jugar seixanta.
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
La tercera adaptació és la reducció de l’espai
del “fora de joc” a l’àrea gran. Aquesta regla
és molt complicada per als nens, i la seva
reducció facilita el joc a la resta del camp
(Ardà, 2003; Casáis, Domínguez i Lago,
2009).
El fora de joc a futbol 7 és només a l'àrea
rival, per tant, el nen disposa de molt camp
companys per posar-se d’acord i menys
adversaris amb qui competir (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004).
Per exemple, provem a un entrenament fer el
joc de la cadena. Com és més fàcil posar-se
d'acord, amb pocs companys o amb molts?
Clarament amb pocs. I el mateix passa amb
els adversaris.
rival, per tant, el nen disposa de molt camp
per jugar sense aquesta norma que potser en
el futur caldria eliminar fins a una edat
posterior a com es fa actualment.
La quarta adaptació és la reducció del
nombre de jugadors. Jugant 7 jugadors,
aquests tenen més contacte amb la pilota
(Ardà, 2003; Lapresa, 2008; Pacheco, 2004).
Per exemple, no es la mateixa la relació 11/1
(11 jugadors i 1 pilota), que la relació 7/1. A
més, es simplifiquen les relacions amb
companys i adversaris, ja que hi ha menys
Molt sovint els entrenadors demanem als
nens que juguen a onze en aquestes edats, que
juguin amb els companys de la línia de
defenses, que canviin l’orientació del joc o
que juguin a segona línia. Quan els nens no
ho fan, els preguntem: “És que no ho veus? Si
t’ho he dit mil vegades!!”. Però en realitat no
és aquesta la pregunta que ens de fer els
entrenadors, sinó més aviat: “¿Poden els
jugadors en aquestes edats veure, o
considerar en els seus esquemes decisionals,
tantes possibilitats?”. Així arribem a la
5
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
conclusió que no és que aquest nen no ho
hagi vist, és que no ho pot veure. I la
simplificació del joc, amb només sis
companys, farà que pugui fer-ho. En aquest
sentit cal tenir present que els nens i les
nenes, de la mateixa manera que evolucionen
físicament, també ho fan cognitivament. És a
dir, no entenen sempre igual el joc, i aquesta
evolució en la comprensió depèn de la seva
dimensions de la pilota. Amb un mòbil
adaptat, hi ha més passades, ja que es
necessita menys força per fer-les (Ardà,
2003; Pacheco, 2004). Per exemple, si un nen
està jugant amb una pilota que li costa
colpejar, evitarà fer-les. Però si adaptem la
pilota, aquest nen podrà colpejar-la i per tant,
les farà quan vulgui. Apareixen menys errors
tècnics i coordinatius (Ardà, 2003; Casáis,evolució en la comprensió depèn de la seva
edat. Quan són molt petits afronten el partit
de manera egocèntrica, després ho fan sumant
els seus esforços als d'algun company, i
només quan són adults entenen el joc des
d'una perspectiva realment col·lectiva
(Hernández-Ligero, D.; 2003). Així doncs, la
reducció d'efectius minimitza en les primeres
edats l'efecte d'aquest desajust entre la
manera de jugar dels nens i la caracterització
del futbol com a esport d'equip.
La cinquena adaptació és la reducció del pes i
tècnics i coordinatius (Ardà, 2003; Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). En
la mesura que el mòbil pesa menys els nens
poden centrar-se més en la precisió i no tant
en colpejar molt fort.
La sisena i última adaptació important és la
reducció de les dimensions de les porteries.
D’aquesta manera augmenta la possibilitat
d’èxit dels porters, perquè poden arribar a
més zones de la porteria (Ardà, 2003; Casáis,
Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, una
bona estirada del porter no garanteix una
6
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
parada a la porteria de futbol 11 perquè no
arriba a moltes zones, però en una porteria de
futbol 7 arriba a moltes més zones de la
porteria. Per tant, a futbol 7 és molt probable
que si un nen fa una bona estirada, arribi a
tocar la pilota.
Els porters tenen més seguretat i confiança en
les seves capacitats, ja que si fan una cosa bé
hi ha moltes més possibilitats d’evitar el gol
Federación Riojana de fútbol, , p. 14-23.
Ardá T. i Casal, C. (2003). Fútbol:
Metodologia de la enseñanza del fútbol.
Barcelona: Paidotribo, p. 67-69 i 80-81.
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:hi ha moltes més possibilitats d’evitar el gol
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Pacheco,
2004). Tornant a l'exemple de la idea anterior,
el nen que jugava a futbol 11 i havia fet una
bona estirada però li havien fet gol, pot
pensar que no ha tocat la pilota perquè no l'ha
fet bé.
Referències
Arana et al. (2004). La alternativa del fútbol
9 para el primer año de la categoría infantil.
Logroño: Universidad de la Rioja &
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
Mcsports, p. 159-169.
Hernández-Ligero, D. (2003). Programa de
optimización de las estructuras
ludológicas.Training fútbol: Revista técnica
profesional, 93, 32-43.
Lapresa, D. et al. (2008). Enseñando a jugar
el fútbol. Logroño: Universidad de la Rioja &
Federación Riojana de fútbol, p. 13-28.
Pacheco, R. (2004). La enseñanza y el
7
UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
entrenamiento del futbol 7: Un juego de
iniciación al fútbol 11. Barcelona: Paidotribo,
p. 25-39.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo, p. 9-15.
8