unitat 1. els determinants
DESCRIPTION
Resum dels trets més característics dels determinants de la llengua catalana.TRANSCRIPT
ELS DETERMINANTS
1. L’article
• Apostrofació
• Article neutre
2. Els possessius
3. Els numerals
• Cardinals
• Ordinals
• Partitius
• Múltiples
• Col·lectius
4. Els quantitatius
5. Els indefinits
• Determinants
• Pronoms© Mercè Pallarols
1. L’ARTICLE
© Mercè Pallarols
APOSTROFACIÓ
Masculí: sempre
Femení: davant a, e, o, i tònica i u tònica
Xifres començades amb vocal: l’1, l’11, l’11a, l’XI
NO apostrofem:
Davant i consonàntica: el ioga, el iogurt, la hiena
La una, la ira, la Haia
Davant prefix negatiu a-: asimetria, anormalitat
Davant del nom de les lletres: la ema, la essa
Davant hac aspirada: el hawaià
Acrònims i sigles:
Si es pronuncien com un sol mot, segueixen la norma general: l’ONCE
Si es pronuncien lletra per lletra: Si comencen amb vocal, segons la regla general: la UGT, l’OIT, l’IRPF
Si comencen amb consonant, s’apostrofa el masculí quan el nom de la consonant inicial comença amb vocal, però no s’apostrofa el femení: l’SPD, la FM, la NBA
© Mercè Pallarols
USOS
Davant d’infinitiu
• Si té valor verbal: Saber això em fa content (*El saber això)
• Si l’infinitiu s’ha substantivat: El dinar se serveix a la terrassa
• L’article pot aparèixer en expressions: M’ha tocat el rebre
Davant de subordinades substantives NO hi ha article: Que se
n’hagués anat m’entristia (*El que se...)
Dies de la setmana: quan s’usen com a adverbis (indicant el
pròxim o l’anterior), NO duen article; quan s’usen com a noms i en
sentit distribuïdor, sí que en duen:• Hi vaig anar dijous. Hi tornaré dilluns
• El dilluns és el dia que tinc més feina
• El dimecres, dia de l’espectador (=cada dimecres)
Amb topònims
Porten article molts noms de rius i muntanyes, excepte Montserrat
Totes les comarques porten article, excepte Osona
© Mercè Pallarols
L’ARTICLE NEUTRE
VALOR ABSTRACTE O GENERAL
Lo + adjectiu M’agrada lo dolç i lo salat
Lo graciós del cas és...
Lo bo és que no s’enfada
No sap distingir lo bo de lo dolent
Lo + relatiu Lo que tu diguis
Lo + participi Tot lo relacionat amb el cas
D’acord amb lo previst per la llei
Lo + de Prendrem lo de sempre
Lo de les apagades elèctriques és molt greu
Lo + possessiu Porta’m lo meu
Tot lo meu és teu
Cadascú va a lo seu
© Mercè Pallarols
L’ARTICLE NEUTRE
VALOR INTENSIU O EMFÀTIC
Lo + adverbi comparatiu
En sap més de lo que sembla
Lo + adverbi superlatiu
Lo pitjor del cas és...
Vine lo més aviat possible
Lo + adjectiu
Lo divertit que era
No saps lo bé que ens ho hem passat
© Mercè Pallarols
L’ARTICLE NEUTRE
BARBARISMES
1. A lo largo y a lo ancho
2. A lo sumo
3. En lo sucesivo
4. Por lo menos
5. A lo mejor
6. A lo grande
7. A lo lejos
8. A lo loco
9. Lo demás
10. Lo más mínimo
11. Por lo demás
12. Por lo visto
13. En lo referente a
14. De lo lindo
15. Por lo sano
16. Por lo civil
17. Lo mejor de lo mejor
18. Por lo general
© Mercè Pallarols
2. ELS POSSESSIUS
© Mercè Pallarols
REMARQUES
Poden fer la funció de pronoms personals
Si formen part d’una locució preposicional que indica lloc
Davant meu (*al meu davant)
Darrera teu (* al teu darrera)
Si expressen el complement agent de les passives
Aquesta coca és feta vostra? (= per vosaltres)
Els de 3a persona poden generar ambigüitats
El carnisser va assassinar la noia a casa seva
El Barça va guanyar el Madrid al seu camp
Alerta amb els calcs del castellà i l’anglès
A mi cargo
A mi favor
En su nombre
De su parte
It’s your problem© Mercè Pallarols
3. ELS NUMERALS
© Mercè Pallarols
NUMERALS CARDINALS
S’usa U per UN quan:
Es fa servir d’ordinal
Capítol u
Ens referim al nom del número
He escrit un u
Els resultats esportius es fan amb UN
Han guanyat tres a un
Els cardinals, usats com ordinals, mai prenen la forma femenina
Té l’habitació dos-cents dos
No fan plural si s’usen com a qualificatius, però sí quanfan de substantius
Els anys cinquanta
He tret els vuits i els nous de la baralla
© Mercè Pallarols
ALTRES NUMERALS
ORDINALS
5: cinquè (-ena) o quint (-a): Han col·locat els quints dels
castells
És de la quinta del 85
Ves-te'n a la quinta forca
Tots tenen masculí, femení, singular i plural
Quan s'escriuen en xifres romanes, es llegeixen com ordinals fins al número 9 Lluís XVI (setze)
Carles I (primer)
El primer dia del mes es pot dir en ordinal o cardinal
PARTITIUS
Ordinals + -è, -ena, -ens, -enesi seguits de “part” Cinquena part
MÚLTIPLES
Doble, triple, quàdruple...
Quan passem de 4 usem la forma “X vegades més que” Aquest camp fa 5 vegades més
que el teu
COL·LECTIUS
Parell
Qüern (4)
Dotzena
Grossa (12 dotzenes)
Centenar
© Mercè Pallarols
4. ELS QUANTITATIUS
© Mercè Pallarols
Tots (llevat de FORÇA, MASSA i QUE) poden usar-se seguits de la preposició DE
Quants (de) papers! Feia molt (de) fred!
GENS va sempre seguit de la preposició DE
No té gens de fred
GAIRE i GENS només s’usen en oracions negatives, interrogatives i condicionals
No fa gaire temps
Tens gaires diners disponibles?
Si trobes gaires dificultats, avisa'm
GAIRE és invariable pel que fa al gènere
No quedava gaire amanida
MASSA, PROU i FORÇA són invariables pel que fa a nombre
Al matí hi ha massa clients a la botiga
No hi ha prou cadires a la sala
Els seu pare té força diners
GOTA = GENS
No tinc gota de pa
QUE, amb valor quantitatiu, significa el mateix que QUANT
Que roses que hi ha al teu jardí!
UN + substantiu amb valor quantitatiu és un calc del castellà
Fa uns quants dies que no menja (*Fa uns dies)
© Mercè Pallarols
LOCUCIONS QUANTITATIVES
Un quant, uns quants, unes quantes
Fa un quant temps que no ve
Uns quants alumnes
Unes quantes peripècies
Tot de
Tenen tot de flors al jardí
Hi havia tot de gent que s'ho mirava
Una mica, un poc, un xic
Una mica de llet, un poc de vinagre i un xic de sal
Un munt, una pila, una munió, un grapat, una colla, un
reguitzell, un bé de déu, un tou, un pilot
Un munt de papers© Mercè Pallarols
FLEXIÓ DELS QUANTITATIUS
SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
Variables en
nombre
Quant
Tant
Molt
Poc
Bastant
Gaire
Quanta
Tanta
Molta
Poca
Bastanta
---
Quants
Tants
Molts
Pocs
Bastants
Gaires
Quantes
Tantes
Moltes
Poques
Bastantes
---
Invariables
en nombre
Més
Menys
Gens
Prou
Força
Massa
Que
© Mercè Pallarols
5. ELS INDEFINITS
© Mercè Pallarols
DETERMINANTS INDEFINITS
Un
Hi havia un home alt i unes dones que treballaven
Algun; cap
Ja trobaré alguna persona que m'orienti
Us queda cap barra de pa?
CAP, en frases interrogatives o condicionals, equival a
ALGUN
Tens cap mocador per deixar-me? Si en tens cap, deixa-me'l
Tot
Prohibit el pas a tota persona aliena a l'obra.
TOT no equival a CADA quan es refereix a una acció
reiterada
Obrim cada dia de 8 a 20 (*Obrim tots els dies...)© Mercè Pallarols
DETERMINANTS INDEFINITS
TOT i MIG són invariables quan precedeixen un topònim Ho sap tot Girona, que ha viatjat per tot Europa i mig Catalunya
Mateix Vaig cometre el mateix error. Sempre faig les mateixes coses
MATEIX (determinant) és diferent de PROPI (adjectiu) Ho diré amb mots del mateix poeta (del poeta mateix) (*del propi
poeta)
Cert Feia certa por
Cap, ni un No hi quedà cap persona. No tinc ni una taronja.
Cada, cada un, cadascun Tenien una habitació per a cada un dels fills.
Un altre Ja quedarem un altre dia
© Mercè Pallarols
DETERMINANTS INDEFINITS
Ambdós, ambdues
Ambdues candidates tenien un currículum brillant
Tots + numeral
Van venir tots tres junts (*Van venir els tres junts)
DIFERENTS, en plural, significa “uns quants”
M'ho han dit diferents persones
VARIS, VÀRIES és un barbarisme que cal substituir per DIVERSOS o UNS QUANTS
Tenien diverses talles per escollir (*Tenien vàries talles)
Tal
Ho faran tal dia. Tal cosa i tal altra
Qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla
Porta'm dos trossos qualssevol de paper
© Mercè Pallarols
PRONOMS
Un, una. Hom és una forma culte, no adequada en estàndard o col·loquial De vegades un es pensa que sempre té raó
Hom pensa que no hi ha prou justícia
Algú, ningú, alguna cosa, quelcom, res (en interrogativa o condicional). ALGO és un barbarisme Ha trucat ningú? Et porto alguna cosa?
Tens quelcom per explicar? Tens res per a mi?
Tot, tothom Ja ho he recollit tot. Ho sabia tothom
TOTHOM és diferent a TOTS Vindrem tots (tots els que l'interlocutor coneix)
Vindrà tothom (indefinit)
MATEIX només s'usa com a pronom quan significa LA MATEIXA COSA Sempre li passa el mateix
© Mercè Pallarols
PRONOMS
Ningú, res, cap cosa
Ningú no en sap res. No hi tinc res a dir
Cadascú
En donarem dues a cadascú
ALTRI (culte, mai subjecte), UNS/ES ALTRES, UNA ALTRA COSA:
No desitgis els béns d'altri
Te n'ensenyaré unes altres de millors
No pensa en altra cosa
Qualsevol
Això ho pots dir a qualsevol
DEMÉS és un barbarisme que s’ha de substitueix per els altres, la resta...
© Mercè Pallarols
CALCS DEL CASTELLÀ
Antes de aparecer el libro, todos hablaban del mismo
Abans d'aparèixer el llibre, tothom en parlava
El final de las obras lo celebraron todos los que habían
participado en las mismas
Van celebrar el final de les obres tots aquells que hi
havien participat
Para informarnos sobre este centro hemos entrevistado
al director del mismo
Per informar-nos sobre aquest centre hem entrevistat el
director
© Mercè Pallarols