1    

 

 

 

TREBALL SOBRE PROCÈS TÈXTIL DE LA LLANA

I INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL A

CATALUNYA

Fanny  Richarte  

Daniel  Villegas  

Daniela  Muñoz  

 

2    

INDEX    

1.  Procés  tèxtil  de  la  llana  ..................................................................................................  3  1.1  Procés  de  l’elaboració  de  la  llana  ..........................................................................................  3  1.2  Preparació  de  la  llana  ...........................................................................................................  3  

1.2.1  Sorteig  ...................................................................................................................................  3  1.2.2  Batuar  ...................................................................................................................................  4  1.2.3  La  filatura  ..............................................................................................................................  4  

1.2.3.1  Obridora  ........................................................................................................................................  4  1.2.3.2  Carda  repassadora  .........................................................................................................................  4  1.2.3.3  Carda  metxera  ...............................................................................................................................  5  1.2.3.4  Gil  ..................................................................................................................................................  5  1.2.3.5  Pentinadora  ...................................................................................................................................  5  1.2.3.6  Mule  Jenny  ....................................................................................................................................  6  1.2.3.7  Selfactina  .......................................................................................................................................  6  1.2.3.8  Continua  de  filar  ............................................................................................................................  7  1.2.3.9  Aspi  ................................................................................................................................................  7  

1.2.4  El  tissatge  ..............................................................................................................................  7  1.2.4.1  Ordidor  ..........................................................................................................................................  7  1.2.4.2  Passar  la  pua  ..................................................................................................................................  8  1.2.4.3  La  màquina  d'omplir  rodets  ..........................................................................................................  8  

1.3  Els  telers  ...............................................................................................................................  8  1.3.1  Teler  manual  .........................................................................................................................  8  1.3.2  Teler  Garrot  ..........................................................................................................................  9  1.3.3  Teler  barrau  ..........................................................................................................................  9  1.3.4  Teler  espasa  ........................................................................................................................  10  1.3.5  Teler  Jacquard  .....................................................................................................................  10  1.3.6  Teler  iwer  ............................................................................................................................  11  

1.4  Tintar  el  teixit  ......................................................................................................................  11  1.4.1  Barca  de  tint  ........................................................................................................................  11  1.4.2  Centrifugadora  ....................................................................................................................  12  

1.5  Acabats  ...............................................................................................................................  12  1.5.1  Un  batà  –  batan  de  cilindres  ...............................................................................................  12  1.5.2  Perxa  de  cardots  .................................................................................................................  13  1.5.3  Repasadora  .........................................................................................................................  13  1.5.4  Magatzem  ...........................................................................................................................  14  

2.  Industrialització  textil  a  Catalunya  ...............................................................................  14  2.1  Colònies  Industrials  de  Catalunya  -­‐  Origen  de  les  colònies  ...................................................  15  

2.1.1  L’aigua,  font  d’energia  ........................................................................................................  15  2.1.2  El  carbó,  segon  recurs  energètic  .........................................................................................  15  2.1.3  El  factor  social  .....................................................................................................................  15  

2.2  Els  vapors  ............................................................................................................................  17  2.2.1  Introducció  ..........................................................................................................................  17  2.2.4  Impacte  sobre  el  medi  productiu  ........................................................................................  18  

2.3  Revolució  industrial  a  Catalunya  ..........................................................................................  18  2.4  Antiga  fàbrica  tèxtil,  actual  museu  de  la  ciència  i  de  la  tècnica  de  terrassa  ..........................  20  

 

3    

1.  Procés  tèxtil  de  la  llana  

1.1  Procés  de  l’elaboració  de  la  llana  

A  causa  de  les  grans  quantitats  de  substàncies  que  porta  adherides    com  la  palla,  terra,  excrements...  la  fibra  de  llana,  abans  de  ser  filada,  s’ha  de  classificar  en  el  sorteig,  espolsar  en  la  batuda  i  rentar  en  la   barca   de   rentatge.   A   continuació,   la   llana   s’ha   d’esponjar   en   l’obridora   fins   a   individualitzar   les  fibres.  Aquestes  fibres  són  seleccionades  en  fibra  llarga,  per  a  la  filatura  d’estam,  i  fibra  curta,  per  a  la  filatura  de  carda.  

El   procés   tèxtil   de   la   llana   comporta   un   conjunt   de   fases   i   operacions   per   transformar   la   llana   de  l’ovella  en  teixits  a  punt  per  a  la  confecció.  Cada  una  de  les  parts  d’aquest  procés  amaga  un  conjunt  d’operacions  complexes  realitzades  per  màquines  i  conduïdes  per  treballadors  i  treballadores.  

La  filatura  és  un  procés  complex  que  parteix  de  la  llana  prèviament  netejada  per  obtenir  un  fil  apte  per  a  ser  emprat  en  els   telers.  El   tissatge  es  du  a   terme  amb  els   telers  que  amb  el  moviment  dels  seus   mecanismes   va   teixint   la   tela.   Abans,   però,   cal   preparar   l’ordit,   els   lliços...   tot   un   conjunt  d’operacions  prèvies.  

Els  acabats  són  els  tractaments  finals  que  s’apliquen  als  teixits,  com  pot  ser  el  tenyit  o  l’aplicació  de  tractaments  per  modificar  la  textura,  com  el  batanat.  Finalment  la  tela  és  emmagatzemada  i  portada  al  magatzem  per  als  grans  compradors  i  a  les  botigues  per  a  la  seva  venda  al  públic  en  general  o  a  les  modistes  i  els  sastres.  

1.2  Preparació  de  la  llana  

1.2.1  Sorteig  Els   sortejadors   i   les   sortejadores  despleguen  els  vellons  de   llana  que  cobreixen  el   cos  d’una  ovella  damunt  d’una  taula  reixada  anomenada  taula  de  tiratge.  Els  vellons  s’espolsen  de  terra,  palla  i  altres  impureses,   que   cauen   per   l’entremig   del   reixat   i   es   dipositen   sota   la   taula.   La   llana   es   classifica  segons   la   part   del   cos   de   l’animal   del   que   prové,   la   de  millor   qualitat   és   la   de   l’esquena,   la   dels  costats  i  la  de  la  part  de  les  costelles  de  l’ovella.  La  de  segona  qualitat  és  la  de  les  cuixes,  la  planxa  i  la  nuca,  i  la  menys  valorada  la  del  ventre,  les  potes  i  el  cap.  També  es  classifica  segons  el  color,  segons  la  raça:  Merina,  Castellana,  Aragonesa,  Manxega..  o  bé  segons  la  longitud  de  fibra  llarga,  de  més  de  40  mm,  destinada  a  la  filatura  de  llana  pentinada,  i  de  fibra  curta,  de  menys  de  40mm,  destinada  a  la  filatura  de  carda.  

 

 

 

 

 

4    

 

 

1.2.2  Batuar  El  batuar  espolsa  i  elimina    les  substàncies  adherides  a  la  llana,  com  ara  la  palla  i  excrements,  a  més  d’obrir  i  separar  els  flocs  per  a  facilitar  el  seu  rentatge  posterior.  Consisteix  en  introduir  la  llana  bruta  a  la  màquina,  dintre  hi  ha  uns  cilindres  amb  unes  punxes  d’acer  que  l’arribem  a  convertir  en  un  vel  i  sortir  més  neta.  La  brutícia  anava  caient  a  un  calaix.  

 

 

 

 

 

 

 

 

1.2.3  La  filatura  

1.2.3.1  Obridora  La  llana    neta,  després  d’untar-­‐la  amb  una  emulsió  d’oli  i  aigua  per  a  suavitzar  les  fibres  i  facilitar  la  filatura,   passa   per   l’obridora.   En   l’obridora   la   llana   es   col·∙loca   en   una   cinta   transportadora   fins   a  arribar  als  cilindres  que   la  condueixen  cap  al  tambor.  Aquest  es  recobert  de  pues  que  disgreguen  i  obren  els  flocs  de  la  llana  fins  que  surten  per  la  part  inferior.    

 

 

1.2.3.2  Carda  repassadora    La  finalitat  d'aquest  procés  es  individualitzar  les  fibres,  tornar  a  netejar-­‐les  d'impureses  i  obtenir  un  vel  on  les  fibres  estiguin  orientades  longitudinalment.  D'aquest  procés  surt  la  cinta  de  carda    (napa)  que  es  recull  en  uns  recipients  cilíndrics  anomenats  bots.  

5    

 

1.2.3.3  Carda  metxera  El  vel  provinent  de  la  carda  repassadora  ,  una  vegada  a  obtingut  el  pes  i  el  gruix  requerit  passa    a  la  carda  metxera,   en   què,  mitjançant   un   procés   similar   al   de   la   carda   obridora,   converteix   el   vel   en  metxes.   Les   metxes   són   enrotllades   en   bobines,   anomenades   col·∙loquialment   formatges.   La  importància  del  procés  de  filatura  de  carda  va  donar  lloc  a  aquesta  dita  “  la  llana  ben  cardada  és  mig  filada“.  

 

1.2.3.4  Gil  Les    fibres  llargues  i  de  millor  qualitat  es  destinen  a  la  filatura  de  llana  pentinada  o  d’estam.  Aquest  procés  s’inicia  amb  la  carda  d’estam,  que  obre  els  flocs  de  llana  fins  a  obtenir  una  tira  de  fibra  llarga  i  estreta  anomenada  cinta  que  s’enrotlla  en  una  bobina.  A  continuació  la  cinta  es  passa  pel  gil.  El  gil  recull   les   cintes   de   les   bobines   i,   a   través   d’unes   pintes   metàl.liques   les   estira   i   aprima   fins   a  enrotllar-­‐les  novament  en  bobines.    

 

1.2.3.5  Pentinadora  Les  cintes  de  les  bobines  passen  a  través  d’uns  cilindres  on  s’eliminen  les  fibres  curtes  de  la  cinta  i  s’aprofiten  per  la  filatura  de  carda,    i  es  paral.lelitzen  les  llargues.  A  continuació  la  cinta  és  conduïda  cap  a  un  brocal   i   es   recull   en  un   recipient  anomenat  bol.   El  procés  gil-­‐pentinadora   s’ha  de   repetir  diverses  vegades  per  obtenir  una  cinta  regular.  

6    

 

1.2.3.6  Mule  Jenny  Encargola  les  metxes.  

 

 

 

1.2.3.7  Selfactina  Va  ser  la  primera  màquina  de  filar  mecanitzada,  que  amb  un  únic  operador,  permetia  filar  molts  fils  simultàniament.  Primer  estira   i   torça   la  metxa   i  després  enrotlla  el   fil  al   fus.  Consta  de  dues  parts,  una   de   fixa   anomenada   bastidor   que   s’encarrega   de   l’estiratge,   i   una   altre   de  mòbil   anomenada  carro  on  s’efectua  la  torçada  i  l’enrotllament  del  fil.  La  part  fixa  és  alimentada    per  unes  bobines  de  metxa   que   en   passar   per   un   conjunt   de   cilindres   a   una   velocitat   diferent,   l’estiren   i   l’aprimen.   A  continuació  es  produeix  el  primer  recorregut  del  carro,  que  es  desplaça  aproximadament  uns  160-­‐180   cm,   durant   aquets   moviment   es   produeix   l’estiratge   i   una   petita   torsió     de   les   fibres.  Seguidament   el   carro   s’atura   i   les  metxes   es   torcen   formant   el   fil.   Un   cop   obtingut   el   fil,   el   carro  retorna  al  seu  lloc  d’inici,  tot  enrotllant  el  fil  a  la  fusada.  

 

7    

1.2.3.8  Continua  de  filar  La   continua   de   filar   s’alimenta   per   unes   bobines   de   metxa.   Les   metxes   passen   per   un   camp  d’estiratge,  que  es   compon  de  diversos   cilindres,  els  quals  estiren   i  paral.lelitzen   les  metxes   fins  a  formar-­‐ne  una  de  més  prima  que  es  torça  per  mitjà  d’un  moviment  giratori  fins  a  formar  un  fil  que  s’enrotlla  a  la  fusada  de  manera  contínua.  

 

1.2.3.9  Aspi  De   l’aspi   n’obtenim   les  madeixes,   on   el   fil   és   enrotllat   en   voltes   regulars   perquè   no   s’emboliqui.  Normalment   les   madeixes   es   premsen   i   s’empaqueten   per   a   facilitar   el   seu   transport   a   altres  seccions  de  la  fàbrica.  

 

1.2.4  El  tissatge  

1.2.4.1  Ordidor  Els   fils   dels   rodets   es   col.loquen   amb   tensió   i   es   reuneixen   en   una   pinta   formant   faixes   de   fil.   A  continuació,   les   faixes  s’enrotllen  de  manera  ordenada  en  un  gran  tambor  anomenat  bota.  Aquest  procés   serveix   per   a   formar   els   fils   longitudinals   del   teixit   anomenats   d’ordit,   que   sénrotllen  finalment  al  plegador  del   teler.  Una  bona  operació  d’ordit   facilita   la  del   teixir,     tal  com  diu   la  dita:  Peça  ben  ordida  és  mig  teixida.  

 

8    

 

1.2.4.2  Passar  la  pua    Un   cop   tenim   l’ordit   del   teixit   la   següent   operació   es   passar   la   pua.   Aquest   procés   consisteix     a  mantenir   l’ordre  que  s’ha  donat  als   fils  a   l’ordir-­‐los.  Els   fils  d’ordit  enrotllats  al  plegador  es  passen  per  sota  i  per  sobre  d’uns  bastons  fins  a  formar  una  creu.  És  una  feina  que  requereix  molta  habilitat  manual.  

 

1.2.4.3  La  màquina  d'omplir  rodets  Màquina  que  treu  el  fil  de  la  troca  i  el  posa  en  un  rodet.    

 

1.3  Els  telers  

La  seva  funció  es  fer  teixits,  es  necessari  l’ordit  i  la  trama.  Hi  ha  diversos  tipus  de  telers.  

1.3.1  Teler  manual  Són  plegadors  d’ordit  més  o  menys  rudimantaris,  un  guía  fils,  dos  o  més   lliços,  una   llançadora   i  un  plegador  on  es  posa  el  teixit.  En  l’època  del  neolític  eren  verticals,  però  a  l’edat  mitjana  va  pasar  a  ser  horitzontal  i  més  continu.  

El  teixit  s’enrotllava  en  un  carro  que  hi  ha  al  davant  anomenat  plegador  de  tela,  també  hi  ha  lliços,  que  es  mouen  amb  els  peus  que  fan  pujar  i  baixar  alternativament  els  fils.  

9    

 

1.3.2  Teler  Garrot  Fou   el   primer   teler   mecànic   en   substitució   del   teler   manual.   Amb   ell   s’inicià   l’industrialització   a  Catalunya  i  va  permetre  l’incorporació  de  les  dones  en  el  tissatge.  La  seva  peça  més  característica  és  un  garrot  de  fusta  que,  per  mitjà  de  cops  obliga   la   llançadora  a  anar  d’un  costat  a   l’altre.  Els   lliços  aixequen  i  abaixen  alternativament  els  fils  d’ordit  segons  el  lligament  que  es  vol  obtener,  quan  uns  fils  són  a  dalt  i  els  altres  abaix  formen  un  angle  anomenat  calada  per  on  passa  la  llançadora  deixant  el  fil  de  trama.  A  continuación,  la  pua  prem  el  fil  de  trama  a  les  altres  passades  i  així  es  forma  el  teixit  que  s’enrotlla  finalment.  

 

1.3.3  Teler  barrau  El  teler  barrau  ideat  per  a  teixits  de  seda,  consta  de  dos  ordits  i  dues  llançadores,  ja  que  teixeix  dos  teixits   sobreposats.   Els   dos   teixits   se   separen   per   l’acció   d’una   ganiveta   que,   al   igual   que   la  llançadora,  corre  d’una  banda  a   l’altra  tallant   tota   l’amplada  de   la  peça.  Els  extrems  dels   fils   talats  formen  el  vellut.    

 

10    

 

1.3.4  Teler  espasa  Els  elements  bàsics  d’aquest  teler  són,  com  el  teler  garrot,  els   lliços   i   la   llançadora.  En  aquest  teler  l’impuls  de   la   llançadora  es  realitza  a  través  d’una  barra  vertical  anomenada  d’espasa,  que  permet  teixir  a  més  velocitat  que  en  el  teler  de  garrot.  Una  altre  innovació  és  el  revòlver,  que  canvia  el  fil  de  la   llançadora   automàticament   sense   necessitat   d’aturar   el   teler,   i   pot   teixir   trames   de   diversos  colors.    

 

1.3.5  Teler  Jacquard  Permet  elaborar  mecànicament  teixits  amb  dibuixos  de  gran  format,  perfecció  i  color,  mitjançant  la  maquina  Jacquard  col·∙locada  damunt  del  teler,  El  lligat  dels  fils,  és  programat  per  uns  cartrons  foradats  que,  en  introduir-­‐  hi  unes  agulles  pels  seus  forats,  queden  seleccionats  un  nombre  de  fils  d'ordit  que  perpetra  teixir  el  dibuix  propossat.  La  màquina  de  picar  cartrons  forada  els  cartrons  segons  el  dibuix  que  es  vulgui  realitzar.  

 

11    

 

1.3.6  Teler  iwer  El   la  década  dels  anys  cinquanta   i  seixanta  comença  una  nova  era  en  el  món  del   tissatge.  Sorgiren  nous  tipus  de  telers  que  van  comportar  importants  innovacions  tecnològiques  i,  com  a  consequència  la   reducció  de  mà  d’obra   i  un  augment  de  productivitat,  gràcies  a   la  velocitat   i  eficàcia  de   la  nova  maquinària.  

En  el  teler  iwer  la  llançadora  és  substituida  per  una  pinça  rígida  que  pot  arribar  a  fer  140  passades  per  minut,   i  pot  arribar  a  teixir  vuit  colors  de  trama  diferents.  Una  altra  de  les  seves  qualitats  és  la  seva   eficacia   ,   els   fils   d’ordit   presenten   molt   poques   trencades.   És   un   teler   que   pot   teixir   tres  amplades  diferents,  120,  150  i  180cm  i  és  apte  per  a  fabricar  qualsevol  tipus  de  teixit.  

 

1.4  Tintar  el  teixit  

1.4.1  Barca  de  tint  La   barca   de   tints   és   un   aparell   per   a   tintar   teixits   o   madeixes.   La   barca   es   compon   d’un   cub  rectangular   de   fusta   amb   un   doble   fons   foradat   d’un   serpentí   per   on   entra   l’aigua   freda   i   d’un  borbollador  de  vapor  que  escalfa  el  bany  de  tintura.  Als  bastons  transversals  de  la  barca  es  dispoden  les   madeixes   per   a   tintar.   El   procés   s’acaba   buidant   el   bany   de   tintura   posant-­‐hi   aigua   neta   i  esbandint  la  barca  diverses  vegades.  És  un  torniquet  a  l’antiga.  

La  descoberta  de  l’alitzarina    per  part  de  Groebe  i  Lubermann  l’any  1869    va  significar  la  introducció  de  la  tinta  d’origen  químic,  que  substituïren  progressivament  els  tints  naturals.  

12    

 

1.4.2  Centrifugadora  El   teixit,   un   cop   tintat,   es   col.loca   a   la   centrifugadora   que   escorra   el   tint   a   través   de   la   força  centrífuga  que  es  genera  a  la  cistella  giratòria  perforada.  La  centrifugadora  té  diferents  capaciatats  segons  la  producción  de  la  fàbrica.  Els  obrers  la  coneixien  com  La  baldufa  pel  seu  moviment  giratori.  

 

 

1.5  Acabats  

1.5.1  Un  batà  –  batan  de  cilindres  En  el  batan  de  cilindres  el  teixit  es  col.loca  en  forma  de  corda  i  passa  entremig  de  dos  cilindres,  que  amb  una  pressió  elevada  comprimeixen  el  teixit.  El  teixit  llisca  pel  tauler  de  distribució  fins  a  arribar  a  uns   rodets  guía  que  el   retornen  als   cilindres  principals  on  es  va   repetint   successivament  el  procés  fins   a   donar   al   teixit     un   aspecte   espés   i   gruixut   propi   de   les   peçes   d’abric.   L’alt   cost   econòmic  d’aquesta   operació     va   comportar   l’aparició     d’una   clase   social   capitalistaque   va   esdevenir   la  veritable  promotora  del  sector  llaner.  A  Catalunya  era  coneguda  com  els  paraires.  

 

13    

 

1.5.2  Perxa  de  cardots  La   perxa   de   cardots   consta   d’un   cilindre   giratori   recobert   de   bastidors,   revestits   amb   cardots  vegetals  que  aixequen  part  de  les  fibres  del  teixit.  El  teixit  passa  fregant  la  superficie  del  cilindre  i  li  dóna  una  textura  amb  pèl  d’acord  amb  el  tipus  d’acabat  que  es  pretén  obtenir.  Al  llarg  del  temps  els  cardots   naturals   s’han   anat   substituint     per   peçes  metàl.liques.   La   primera   perxa    mecánica   es   va  inventar  l’any  1758.  

 

 

1.5.3  Repasadora  Permet   fer   l’última   inspecció   del   teixit   per   tal   d’eliminar-­‐ne   els   possibles   defectes   com   nusos,  errades,  forats,  taques..  i  comprovar  la  seva  qualitat.  Finalment  el  teixit  es  plega  en  peces  i  es  porta  al  magatzem.  

 

 

14    

 

1.5.4  Magatzem  El  teixit  es  venia  per  metres.  Ja  está  preparat  per  confeccionar  i  fer  peçes  de  roba.  

 

2.  Industrialització  textil  a  Catalunya  La   colònia   tèxtil   és   un   dels   elements   més   característics   del   nostre   patrimoni   industrial.   Aquest  element,  emmarcat  en  un  paisatge  singular,  dóna  identitat  pròpia  al  procés  d’industrialització  que  va  viure  Catalunya.  L’interès  per  les  colònies  industrials,  i  de  les  tèxtils  en  especial,  no  és  pas  nou,  ben  al  contrari.  És  un   tema  que  ha  atret   l’interès  dels  estudiosos,  que  actualment   ja  disposen  d’un  ampli  ventall   d’anàlisis   que  ens   expliquen  extensament   la   seva   lògica  històrica,   social   i   econòmica,   i   ens  mostren   amb   detall   la   seva   evolució,   des   del   seus   inicis   en   l’activitat   fabril,   seguint   pel   seu  desenvolupament,  fins  a  la  seva  consolidació  i  posterior  decadència.  

Del  gairebé  centenar  de  colònies   tèxtils  que  existeixen  a  Catalunya,  no  en   trobarem  dues  d’iguals;  han  estat  i  són  encara  pobles  vius  que  han  evolucionat  al  llarg  de  més  de  cent  anys  de  vida,  com  la  resta  de  pobles  i  ciutats  del  nostre  país.  No  és  el  mateix  la  colònia  dels  orígens  i  la  de  finals  del  segle  XIX,   com  tampoc   s’assembla   la  de   l’etapa   republicana,   la  de   la  guerra   civil  o   la   colònia  de   la  post-­‐  guerra,  a  la  colònia  actual  que  viu  immersa  en  una  profunda  crisi  però  que  lluita  per  a  trobar  el  seu  lloc  en  al   segle  XXI.  Queda  molt  per  conèixer,  estudiar   i   treballar  amb   la   finalitat  de  preservar  una  realitat  heretada.  

El   que   fa   remarcable   a   la   colònia   tèxtil   catalana   no   és   el   fet   de   la   seva   qualitat   arquitectònica   i  urbanística   ni   per   presentar   un   funcionament   gaire   diferent   de   la   colònia   obrera   d’altres   indrets  

15    

d’Europa,   sinó   per   la   seva   abundància,   densitat   i   homogeneïtat   formal.   Aquests   trets   fan   de   les  colònies   tèxtils   catalanes   un   fenomen   singular   que   caracteritza   el   paisatge   de   les   comarques   del  Bages,  Berguedà,  Osona,  Ripollès  i  Baix  Llobregat.  

Les  colònies,  petits  pobles  equipats  amb  els  serveis  bàsics  per  mantenir  autònomament  una  població  dedicada  de  ple  a  la  fàbrica,  neixen  en  zones  rurals  a  prop  del  riu  a  partir  de  mitjans  del  segle  XIX.  La  seva  concentració  geogràfica  dóna   fisonomia  a   les  valls   fluvials  dels   rius  Ter   i   Llobregat   i  dels   seus  afluents  més  cabalosos.  

2.1  Colònies  Industrials  de  Catalunya  -­‐  Origen  de  les  colònies  

En  la  cronologia  de  la  implantació  de  les  principals  colònies  industrials  catalanes  distingim  dues  grans  etapes.  El  primer  període  va  de  1858  a  1880,   les  colònies  estan  formades  per   la  fàbrica  de  riu   i  els  edificis  més  indispensables  (habitatges  per  als  treballadors,  forn  de  pa  i  poca  cosa  més).  

En   el   segon   període,   sorgit   a   partir   de   1880,   les   colònies   es   configuren   com   a   veritables   pobles  industrials  amb  equipaments   i  serveis  com  cafè,  casino,  escoles,  botigues,  església,   torre  de   l’amo,  habitatges  obrers  diferenciats  segons  l’estatus  social  dins  la  fàbrica,  etc.  Ambdues  etapes  assenyalen  canvis  profunds  en  el  context  econòmic,  tecnològic  i  social  de  totes  elles.  

2.1.1  L’aigua,  font  d’energia  És  a  mitjans  del  segle  XIX  quan  s’inicia  la  segona  fase  de  la  introducció  de  les  màquines  de  vapor  que  era  la  font  energètica  més  utilitzada  en  les  fàbriques  dels  nuclis  urbans.  El  desencís  respecte  al  carbó  autòcton   obliga   a   reservar   el   carbó   d’importació   per   a   les   indústries   que   no   tenen   alternativa  energètica,  cosa  que  obliga  a  abandonar  els  recintes  urbans  i  a  instal·∙lar-­‐se  al  Llobregat  i  al  Ter  per  aprofitar  l’alternativa  energètica  gratuïta  de  l’aigua.  

És  també  a  partir  del  1858  que  l’empresa  Planas,  Junoy  i  Barné,  de  Girona  comença  a  fabricar  gran  quantitat  de  turbines  que  progressivament  aniran  substituint  les  rodes  hidràuliques.  

Tant  el  Ter  com  el  Llobregat  són  rius  de  cabals  modestos  i  molt  irregulars  i  els  fabricants  no  podien  dependre   només   d’aquesta   energia   tan   intermitent.   La   lluita   per   l’aigua   era   constant   entre   els  industrials  i  el  cert  és  que  l’aprofitaren  al  màxim.  

Pel  que  fa  al  Llobregat,  no  se’n  va  perdre  ni  un  centímetre  de  desnivell,  ja  que  les  rescloses  se  situen  cada  10  o  20  metres  de  desnivell.  

2.1.2  El  carbó,  segon  recurs  energètic  En  èpoques  de  sequera  augmentava  considerablement  el  consum  de  carbó,  tant  el  d’importació  com  el  procedent  de  les  conques  mineres  catalanes,  tot  i  que  els  fabricants  havien  de  pagar  car  el  carbó  per  manca  del  ferrocarril.  

El  tren  Manresa-­‐Berga,  finançat  pels  fabricants  de  les  colònies,  arriba  a  Olvan  el  1887,  molt  després  de  la  fundació  de  les  primeres  colònies.  A  la  conca  minera  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses  també  es  va  construir  el  ferrocarril  amb  retard.  

La  construcció  dels  ferrocarrils  representà  una  potenciació  de  la  màquina  de  vapor  i  va  solucionar  i  abaratir  els  problemes  de  transport  de  primeres  matèries  (cotó)  i  producte  manufacturat  (teixit).  

2.1.3  El  factor  social  L’origen  del  sistema  de  colònies  com  a  model  d’assentament  industrial  el  podem  situar  a  Anglaterra  a  mitjans  del  segle  XVIII,  encara  que  també  tingué  lloc  a  Suècia  i  Finlàndia.  Les  colònies  es  situaren  a  

16    

la  vora  dels  rius,  en  zona  rural,  inicialment  només  amb  la  finalitat  d’aprofitar  l’energia  hidràulica  dels  vells  molins  i  de  disposar  d’una  mà  d’obra  rural  mixta,  que  treballava  al  camp  i  a  la  fàbrica.  

Ideològicament,   durant   el   segle   XIX   es   desenvolupa   a   Anglaterra   un   nou   pensament   humanitari-­‐paternalista   d’objectius   equívocs,   ja   que   es   preocupa   per   millorar   les   condicions   de   vida   dels  treballadors,  però  sempre  donant  prioritat  a  la  lògica  de  la  producció.  

Les   noves   fàbriques-­‐ciutat   s’equipen   amb   dotacions   socials   de   tota   mena:   culturals,   religioses,  docents,  esportives,  etc.,  a  fi  de  fer  la  vida  del  treballador  més  confortable  tot  cercant  estabilitat  en  la  relació  entre  el  treball,  la  família  i  el  poble.  

A   Catalunya,   les   colònies   industrials   també   són   molt   més   que   un   fenomen   econòmic   i   urbà.   En  aquests   nous   nuclis   de   poblament   es   va   desenvolupar   una   intensa   vida   social,   cultural   i   religiosa  impulsada  pels   seus  propietaris   i  moltes   vegades  delegada  a  directors,   capellans   i  mestres.  A  més  dels  habitatges  per  als  treballadors,  les  colònies  oferien  una  munió  de  serveis.  

Els  primers  anys  hi  havia  la  cuina  comunitària  (on  es  coïa  el  gra  i  es  feia  bullir  el  brou  que  les  dones  compraven   sortint   de   la   fàbrica),   botigues   (forn   de   pa,   carnisseria,   peixateria)   i   economats.   De   la  petita  farmaciola  dels  primers  temps  es  va  passar  a  un  dispensari  i  les  colònies  més  grans  tenien,  fins  i  tot,  metge.  

Les  escoles  es  van   fundar  des  de   la  posada  en   funcionament  de   les   fàbriques:  escoles  per  a  nens,  normalment   a   les   mans   d’un   mestre   laic   o   del   capellà,   i   les   escoles   per   a   nenes,   generalment  regentades   per   monges   que   també   s’encarregaven   de   la   guarderia,   que   donaven   una   educació  totalment  diferenciada.  

 

Fotografía  de  la  colonia  Vidal  

La   Colònia   Vidal   és   una   antiga   colònia   industrial   o   instal·∙lació   tèxtil   concebuda   com   un   nucli  autosuficient,  amb  habitatges  per  als  obrers,  església,  escola,  etc.  a  la  riba  del  riu  Llobregat.  Amb  el  temps   es   va   anar   comprovant   que   les   colònies   no   eren   tant   rentables   com   semblava   al   principi,  doncs  les  exigències  dels  treballadors  cada  vegada  eren  més  grans.    

Al  aparèixer  el  ferrocarril,  es  van  implantar  les  primeres  fàbriques  als  nuclis  urbans,  ja  que  era  més  còmoda  per  a  la  compra  de  carbó  estar  a  prop  de  les  estacions  de  ferrocarrils  i  els  treballadors  vivien  a   la  mateixa  ciutat   sense   la  necessitat  de  construir   colònies.  És  així   com  van  aparèixer  els  primers  vapors.  

 

17    

2.2  Els  vapors  

2.2.1  Introducció    Els  vapors  són  aquelles  antigues   fàbriques   tèxtils  que   funcionaven  amb   la  màquina  de  vapor   i  que  per   extensió   es   va   generalitzar   a   tota   la   fàbrica.   A   Catalunya   i   especialment   a   diverses   ciutats   del  Vallès   Alguns   d'aquests   edificis   s'han   reconvertit   i   es   troben   espais   nous   que   han   heretat   el   nom  d'aquelles  antigues  fàbriques;  llocs  on  a  vegades  només  queda  una  alta  xemeneia  o  el  mateix  edifici  reconstruït  i  adaptat  a  noves  necessitats  socials.  

Al   segle   XIX   les   màquines   de   vapor   van   constituir   tota   una   revolució   en   l'era   industrial   i,   molt  particularment  a  Sabadell,  transformant  les  fàbriques  tèxtils  i  conseqüentment  la  seva  producció.  De  fet  la  industrialització  durant  aquest  segle  converteix  Sabadell  de  Vila  en  una  important  ciutat  fabril.  Es   va   passar   d'una   vila   artesana   i  menestral,   que   basava   la   seva   economia   en   l'agricultura   i   en   la  manufactura  tradicional  de  la  llana,  en  un  dels  principals  centres  industrials  del  país.    

Fins   aquest   moment   l’energia   era   hidràulica,   eòlica   o   d’origen   animal   o   humà.   L’aparició   de   la  màquina  de  vapor  combinada  amb  el  carbó  va  donar  lloc  a  un  nou  tipus  d’energia:  el  vapor,  capaç  de  transformar-­‐se   en   força   motriu   i   transmetre-­‐la   a   qualsevol   enginy.   La   màquina   de   vapor,   es  fonamentava  en  la  força  de  la  pressió  d’aquest  transmesa  per  un  èmbol  a  una  biela.  Inventada  per  James  Watt  el  1769,  va  aplicar-­‐se  a  diversos  processos  com  la  bomba  per  a  l’extracció  d’aigua  a  les  mines,  va  adjuntar-­‐se  a  la  màquina  de  filar  el  1785,  va  aplicar-­‐se  a  la  navegació  el  1807  i  al  ferrocarril  el  1825.  El  vapor  és,  sense  cap  dubte,  el  veritable  motor  de  la  primera  revolució  industrial.  

Una  màquina  de  vapor  és  un  motor  de  combustió  externa  que   transforma   l'energia   tèrmica  d'una  quantitat  d'aigua  en  energia  mecànica   .  En  essència   ,  el  cicle  de  treball  es   realitza  en  dues  etapes:    

1-­‐Es  genera  vapor  d'  aigua  en  una  caldera  tancada  per  escalfament  ,  la  qual  cosa  produeix  l'expansió  del   volum   d'un   cilindre   empenyent   un   pistó   .  Mitjançant   un  mecanisme   de   biela   -­‐  manovella   ,   el  moviment   lineal   alternatiu   del   pistó   del   cilindre   es   transforma   en   un   moviment   de   rotació   que  acciona   ,   per   exemple   ,   les   rodes   d'una   locomotora   o   el   motor   d'un   generador   elèctric   .   Un   cop  assolit   el   final   de   carrera   l'èmbol   retorna   a   la   posició   inicial   i   expulsa   el   vapor   d'aigua   utilitzant  l'energia  cinètica  d'un  volant  d'inèrcia.  

2-­‐El  vapor  a  pressió  es  controla  mitjançant  una  sèrie  de  vàlvules  d'entrada   i  sortida  que  regulen   la  renovació   de   la   càrrega   ,   és   a   dir   ,   els   fluxos   del   vapor   cap   i   des   de   el   cilindre.  El   motor   o   màquina   de   vapor   es   va   utilitzar   extensament   durant   la   Revolució   Industrial,   en   el  desenvolupament   va   tenir   un   paper   rellevant   per   moure   màquines   i   aparells   tan   diversos   com  bombes,   locomotores,  etc   .   Les  modernes  màquines  de  vapor  utilitzades  en   la  generació  d'energia  elèctrica  no  són  com  les  descrites   ,  sinó  que  són  turbomàquines  ,  és  a  dir   ,  són  travessades  per  un  flux   continu   de   vapor   i   reben   la   denominació   genèrica   de   turbines   de   vapor   .   En   l'actualitat   la  màquina  de  vapor  alternativa  és  un  motor  molt  poc  usat  excepte  per  a  serveis  auxiliars  ,  ja  que  s'ha  vist  desplaçat  especialment  pel  motor  elèctric  en  la  maquinària  industrial  i  pel  motor  de  combustió  interna  en  el  transport  .  

18    

 

Màquina  de  vapor  del  museu  de  la  ciència  i  la  tècnica    de  Terrassa  

2.2.2  Impacte  sobre  el  medi  natural  El  vapor  en  si  no  genera  impactes  negatius  sobre  el  medi  natural  ,  però,  per  aconseguir  molta  potència  amb  el  vapor  cal  fer  molt  foc  ,  és  aquest  fum  el  que  provoca  la  contaminació  ,  molta  gent  antigament  assignava  al  fum  el  símbol  del  progrés.  És  coneguda  la  imatge  dels  vells  túnels  completament  negres  .    

2.2.3  Impacte  sobre  el  medi  social  La  màquina  de  vapor  va  ser  sens  dubte  un  dels  avenços  tecnològics  que  van  fer  esclatar  la  "Revolució  Industrial  "  ,  gràcies  a  aquesta  màquina  molts  treballs  que  abans  feien  les  persones  es  van  automatitzar  parcialment  i  van  deixar  que  la  gent  tingués  més  temps  lliure  i  oci  .    

2.2.4  Impacte  sobre  el  medi  productiu  Comparant  una  màquina  i  un  humà  ,  la  màquina  no  es  cansa  com  l'humà  ,  no  necessita  dormir  a  les  nits  i  no  cobra  un  sou  ,  de  manera  que  el  treball  i  la  producció  va  augmentar  d'una  manera  dràstica  mentre  que  s'abaratien  els  costos  per  mà  d'  obra  ,  de  manera  que  el  producte  final  era  més  barat  .  

2.3  Revolució  industrial  a  Catalunya    

La  Revolució   Industrial   de  Catalunya,  o   l'era  del   vapor,   es   va  produir   entre  1840  i  1891,   fet  que   va  convertir  Catalunya  en   un   dels   territoris   de  major   dinamisme   industrial   i   va   incorporar-­‐se   al   grup  reduït  de  les  regions  europees  que  van  assolir  abans  del  1860  uns  nivells  d'industrialització  elevats.  La  Revolució  Industrial  va  ser  possible  per  la  renaixença  econòmica  que  va  experimentar  la  societat  i  l'economia  catalana  durant  el  segle  XVIII.  

La   nova   tecnologia   de   màquines   de   gran   volum   i   pes   va   provocar   una   revolució   en   l'edificació  industrial,  que,  des  de  1875-­‐1880,  va  haver  de  ser  de  gran  superfície   i   resistència   i  amb  disposició  d’interior   dissenyada   per   a   unes   transmissions   molt   complexes.   Les   columnes   i   la   bigueria  de  ferro  van  substituir  els  materials  de  pedra  i  fusta,  i  els  enginyers  industrials  van  desplaçar  els  vells  mestres  de  cases  en  la  construcció  de  fàbriques.  

A  més  de  noves  edificacions,  la  indústria  tèxtil  va  seleccionar  nous  emplaçaments.  Per  una  banda,  en  la  llana,  es  va  reforçar  la  concentració  a  les  dues  ciutats  bessones  del  Vallès  Occidental.  Per  l'altra,  en  el  cotó,   la   filatura  es  va  ubicar  massivament  a   les  vores  dels  rius  Llobregat,  Ter  i  Cardener,  amb   les  noves  colònies  industrials,  i  va  abandonar  la  costa,  per  on  rebia  el  carbó  d'importació.  

19    

 

La   Revolució   Industrial   de   Catalunya   va   ser  marcada   per   una   forta   dependència   dels   proveïments  exteriors  d'energia,  primeres  matèries,  productes  semi-­‐acabats  i  béns  d'equip.  Al  llarg  del  segle  XIX,  el  port  de  Barcelona  va  ser  la  porta  d'entrada  i  sortida  de  primeres  matèries,  productes  energètics  i  manufactures;  alhora  el  territori  que  l'envolta  es  converteix  en  localització  privilegiada.  

En  tercer  lloc,  va  estar  orientada  gairebé  exclusivament  al  mercat  interior  i  espanyol.  Barcelona  era  també  el  mercat  principal  i  el  punt  de  sortida  de  les  mercaderies  cap  a  la  resta  de  la  Península.  Tot  això  afavoreix  una  concentració  creixent  de  la  indústria  al  voltant  de  la  capital  catalana.  

Pel  que  fa  a   la   localització   industrial,  en  una  primera  etapa,  entre  1830   i  1860,   i  amb   l’objectiu  de  reduir  els  costos  de  producció,   la  major  part  dels  vapors  van  situar-­‐se  a   la  costa,  a  prop  dels  ports  per  on  arribava  el  cotó  a  Catalunya,  i  així  el  protagonisme  de  la  Revolució  Industrial  va  correspondre  a  les  comarques  del  Barcelonès,  el  Maresme  i  el  Garraf.  

En   aquesta   etapa   de   la   industrialització,   el   model   d’organització   de   la   producció   industrial  predominant   va   ser   el   dels   vapors.   Aquest   era   el   nom   que   es   donava   a   les   indústries   tèxtils   que  utilitzaven  l’energia  del  carbó  i  estaven  situades  als  barris  industrials  de  les  ciutats,  preferentment  al  costat  de  les  estacions  de  ferrocarril  per  poder-­‐se  abastir  fàcilment  de  carbó.  Els  vapors  constaven,  fonamentalment,   de   l’edifici   fabril   i   els   seus   annexos   (carbonera,  màquina   de   vapor,  magatzems,  etc.)  

L'organització   industrial   es   va   definir   pel   predomini   de   les   petites   i   mitjanes   empreses,   amb  empreses   dedicades   a   la   producció   domèstica   i   a   la   subcontractació.   Un   nombre   limitat   de   grans  empreses,  però,  formava  el  nucli  essencial  del  sistema  i  li  donava  coherència  i  fortalesa.  

Finalment,   per   a   l'obtenció   d'informació,   assistència   tècnica   o   accés   als   mercats,   la   coŀlaboració  entre   les  empreses   catalanes  va   ser   freqüent   i   estreta.   Els  diversos   sectors  es   trobaven   fortament  lligats   entre   sí.   La   intensitat   de   les   relacions   industrials   va   ser   la   causa   major   de  l'elevada  competitivitat  davant  de  les  indústries  d'altres  regions.  

(La  primera  fàbrica  que  funcionava  amb  vapor,  la  fàbrica  Bonaplata).  

20    

 

 

2.4  Antiga  fàbrica  tèxtil,  actual  museu  de  la  ciència  i  de  la  tècnica  de  terrassa    

Edifici   que   és   un   dels   principals   exemples   de   l'arquitectura   modernista   de   Catalunya:   el   Vapor  Aymerich,  Amat  i  Jover,  dissenyat  per  l'arquitecte  Lluís  Muncunill  i  Parellada  i  construït  entre  1907  i  1908   .  La   denominació   de   vapor   es   deu   al   fet   que   la   fàbrica   utilitzava   el   vapor   d'aigua   com   a   força   per  moure   les   màquines.   Aquesta   maquinària   encara   es   troba   instal·∙lada   i   és   una   de   les   principals  atraccions   del  museu.   L'antiga   fàbrica  modernista   ha   estat   ampliada   amb  nous   edificis,   dels   quals  destaca   el   que   funciona   com   a   vestíbul   d'entrada,   amb   una   façana   fotovoltaica.  Dins  mateix  museu  hi  ha,  a  més,  una  exposició  permanent  anomenada  Lluís  Muncunill,  arquitectura  per  a   la   indústria  que  mostra  les  genialitats  de  l'arquitecte  responsable  de  l'edifici,  un  dels  màxims  exponents  del  modernisme  català.    

L’edifici  constava  de  5  parts:  

-­‐  Entrada  principal:  Era  per  on  s'accedia  a  la  fàbrica.  -­‐  Vestidors  dels  obrers:  On  els  treballadors  de  la  fàbrica  és  canviaven  per  treballar.  -­‐  Una  habitació  elevada  molt  important,  era  on  estava  la  màquina  més  important  de  la  fàbrica,  la  que  ho  movia  tot,  la  màquina  de  vapor.  -­‐  Soterrani:  Estaven  les  carboneres,  i  el  accés  a  la  xemeneia.  -­‐  Nau  Industrial:  Era  l'espai  on  estaven  totes  les  màquines  i  on  treballaven  el  obrers/as  

L'edifici  consta  d'una  gran  nau  de  producció  que  té  annex  un  edifici  de  tres  cossos  destinat  a  allotjar  la  secció  energètica  i  motriu,  un  pati  i  dependències  d'oficines  que  fan  façana  amb  el  carrer.    

La   nau   de   producció   és   un   espai   extraordinàriament   uniforme.   Muncunill   va   aconseguir   una  extraordinària   combinació   de   funcionalitat   i   estètica,   la   sala   de  màquines,   de   gran   sobrietat,   està  construïda   amb   maons   i   coberta   amb   voltes.   La   seva   ubicació   li   permet   distribuir   racionalment  l'energia  al  conjunt  de  la  nau.  

21    

Les   finestres   de   la   sala   de   màquines   estan   orientades   cap   al   nord   per   tal   que   la   llum   entres   de  manera  difusa  per   aprofitar   la   llum  natural   al  màxim.   La   teulada   tenia   forma  de  bòveda   catalana,  perquè  quan  plogués  l'aigua  es  filtrés.  

 

Dins  del  vapor  Aymerich  ,  Amat  i  Jover  es  realitzaven  tots  els  processos  tèxtils  :  es  filava  ,  es  teixia  ,  es  tenyia  i  es  realitzaven  els  acabats  de  la  llana.  Dins  de  les  naus  tèxtils  s'organitzava  la  més  diversa  maquinària   per   facilitar   els   diferents   processos   .   El   soroll   que   es   produïa   a   les   naus   tèxtils   era  aterridor  i  els  obrers  arribaven  a  comunicar  pràcticament  per  signes  .  En  el  tèxtil  treballaven  homes  i  dones   i   la   presència   femenina  era  majoritària   en   algunes   seccions   com   la   filatura   .   Joves  de   curta  edat   (   gairebé   nens   )   també   treballaven   .   Segons   els   períodes   ,   a   la   fàbrica   podien   arribar   a  concentrar  uns  quants  centenars  d'obrers  .  En  èpoques  de  gran  demanda  ,  la  fàbrica  podia  arribar  a  treballar   dia   i   nit   i   els   torns   de   treballadors   se   succeïen   contínuament   .   D'aquesta   manera  s'optimitzava   el   rendiment   de   les   calderes   i   de   la  màquina  de   vapor   .   Cap   a   1913   la   jornada  d'un  obrer   solia   ser   d'unes   11   hores   .   Les   condicions   de   treball   eren   dures,   jornades   llargues,   molta  humitat,  aire  viciat  per  la  pols  i  els  brins  de  fibra,  soroll  esgarrifós,  accidents...  Els  salaris  eren  baixos  i  feien  que  els  obrers  portessin  una  vida  molt  austera   .   Les  dones  acostumaven  a  cobrar  menys   ,   ja  que  el  seu  treball  era  menys  valorat.