unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix

Júlia López Valera (Institut Banús) Uni

tat

5.

IND

UST

RIAL

ITZA

CIÓ

I

SOCI

ETAT

A

CATA

LUN

YA

I A

ESPA

NYA

AL

SEG

LE X

IX

Júlia López Valera (Institut Banús)

PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

A CATALUNYA

S’INICIA AL S.XVIII

LLIGAT A LA INDÚSTRIA COTONERA I A LES FÀBRIQUES

D’INDIANES

ES CONSOLIDÀ AL SEGLE XIX

VA HAVER DE FER FRONT A LA MANCA DE MATÈRIES PRIMERES I A L’ESCASSA CAPACITAT

DE COMPRA DE LA POBLACIÓ

A ESPANYA

ES VA FER AMB RETARD I DE MANERA FORÇA INCOMPLETA

VA CONTINUAR SENT UN PAÍS ESSENCIALMENT AGRÍCOLA

GRAN NOMBRE DE PAGESOS

BURGESIA INDUSTRIAL DÈBIL

PROLETARIAT ESCÀS

NOU GRUP SOCIAL: OBRERS DE LA

FÀBRICA

SINDICALISME I IDEES ANARQUISTES

I MARXISTES

Júlia López Valera (Institut Banús)1. C

REIX

MEN

T D

E LA

PO

BLAC

IÓ I

MO

VIM

ENTS

MIG

RATO

RIS 1.1. L’augment demogràfic

Al segle XIX, el conjunt de la població espanyola va augmentar. No tant com a altres països perquè la mortalitat encara es va mantenir força elevada. No va ser un creixement homogeni a tota la Península. Les àrees amb un dinamisme més gran són:

El ritme de creixement de Catalunya va ser més intens: una taxa anual del 19,4% (Espanya 9,6%). Catalunya va doblar la població.

La densitat de població a CatalunyaTambé va augmentar: va passar de 27,4 h/km2a 54,8 h/km2.

CatalunyaValènciaMúrcia

País BascIlles Canàries

Natalitat elevada.Disminució de la mortalitat: millor alimentació i retrocés de les grans epidèmies.Mortalitat infantil es va mantenir força elevada.Es produïen crisis de subsistència.


REIX

MEN

T D

E LA

PO

BLAC

IÓ I

MO

VIM

ENTS

MIG

RATO

RIS 1.2. Els moviments migratoris

L’abolició del règim senyorial, la concentració de la propietat, les transformacions de l’agricultura, la millora dels transports i les expectatives d’una vida millor van encoratjar molts pagesos a emigrar.

Les migracions interiors

Els emigrants es dirigeixen cap als nuclis urbans més dinàmics econòmicament. A partir del 1860 es va iniciar un èxode rural cap a Madrid, Barcelona i Biscaia les zones més industrialitzades. A Catalunya, les migracions interiors van tenir dues direccions:

Del camp a la ciutat De l’interior cap a la costa

Les migracions a Amèrica

A finals del s.XIX, l’augment de població i les escasses oportunitats de feina van obligar molts espanyols a emigrar, sobretot a l’Amèrica Llatina.

Canàries, Galícia i la cornisa cantàbrica.

Argentina, Mèxic i Cuba


REIX

MEN

T D

E LA

PO

BLAC

IÓ I

MO

VIM

ENTS

MIG

RATO

RIS 1.3. El procés d’urbanització

L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització. Entre el 1850 i el 1900 Espanya va duplicar la seva població urbana. Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Saragossa van ser les ciutats amb més augment d’habitants. A Catalunya, la urbanització es va concentrar en els nous nuclis industrials. A moltes ciutats es van portar a terme plans d’eixample per donar cabuda a una població en augment. En el conjunt d’Espanya, la majoria de la població va continuar sent eminentment rural.

Júlia López Valera (Institut Banús)2. E

L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

DE

L’AG

RICU

LTU

RA2.1. La reforma agrària liberal

La reforma agrària liberal va ser un conjunt de canvis en les formes de la propietat de la terra. El seu objectiu era la dissolució de l’Antic Règim al camp i la introducció de formes de propietat i de producció capitalistes. Un conjunt de lleis van: Abolir el règim

senyorial.Desvinculació de la

propietat.Desamortització de les

terres de l’Església i dels béns comunals.

Una part de les terres va ser comprada per la burgesia o per pagesos benestants, amb interès per a conrear-les. Una altra part va continuar en mans dels antics propietaris, o de funcionaris, de militars i de comerciants amb una mentalitat rendista. Vivien de les rendes. A més, la privatització de les terres comunals va significar per a la pagesia la pèrdua dels drets d’utilització de pastures i d’obtenció de llenya i, per tant, un empobriment encara més gran.


L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

DE

L’AG

RICU

LTU

RA2.2. Un desenvolupament agrari escàs

En el conjunt d’Espanya, la permanència de mà d’obra barata al camp no va estimular la mecanització ni l’augment de la productivitat.

Respecte a l’estructura de la propietat :

Al llarg del segle XIX els cereals van constituir el principal producte de conreu (Meseta i Andalusia). A la zona nord de la Península, patates; a Galícia, blat de moro i a les regions mediterrànies hi abundaven l’arròs i els cítrics. A Catalunya i a la Rioja, la viticultura va assolir una gran expansió, i a Andalusia, la va tenir l’olivera. Les taronges, el vi i l’oli d’oliva eren els productes d’exportació principals.

Rendiments agrícoles baixos i pobresa de la

major part de la pagesia

ExtremaduraCastella-La Manxa

AndalusiaLatifundis: propietaris

absentistes, basaven els seus beneficis en la

permanència d’una mà obra barata.

Submeseta NordGalícia

Predominen els minifundis, propietats de poca extensió, difícils de

mecanitzar i baixos rendiments.

ValènciaCornisa cantàbrica

RiojaL’estructura de la propietat era més

equilibrada.


L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

DE

L’AG

RICU

LTU

RA2.3. L’agricultura a Catalunya

A Catalunya, la propietat de la terra era favorable als pagesos. L’existència de contractes de conreu com l’emfiteusi, la rabassa morta i la masoveria donaven estabilitat als pagesos. Els estimulava a introduir millores agrícoles. La institució de l’hereu (deixava les terres al fill gran) va evitar el fraccionament de la terra.

L’especialització vitícola de bona part de l’agricultura va anar en augment, així com el destí de la producció cap al mercat. Segona meitat del segle va ser d’una gran expansió de la producció(destrucció de vinyes de França por la fil·loxera).

Especialització vitícola i conreus en expansió


L D

ESEN

VOLU

PAM

ENT

DE

L’AG

RICU

LTU

RA

El dèficit cerealístic

Es va produir una millora de la qualitat de l’oli a les zones productores que es va destinar als mercats urbans i a l’exportació. També es va expandir el conreu de fruits secs a les comarques del sud de Tarragona, la producció de suro a les del nord de Girona i la producció d’arròs al Delta de l’Ebre.

L’expansió del conreu de cereals i de llegums no va ser tan important. Catalunya va ser deficitària en cereals. Per poder regar les terres i augmentar la producció, es va construir el Canal d’Urgell, que va entrar en funcionament l’any 1862.


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

3.1. El naixement de la indústria tèxtil

Catalunya aprofità: Creixement agrícola del segle

XVIII

Sorgiment de les primeres

manufactures d’indianes

Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya fins a la primeria

del segle XX.

El primer sector que es va industrialitzar a Espanya va ser el tèxtil cotoner, es va concentrar essencialment a Catalunya. L’any 1802 es prohibeix importar cotó filat. Els antics estampadors decideixen comprar cotó en floca i filar-lo i teixir-lo ells mateixos. Això va iniciar ràpidament un important canvi en el procés de producció, amb la introducció de la màquina de vapor i la mecanització de la filatura. El 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de Barcelona.

Entre el 1830 i el 1860 es van instal·lar les màquines de filar. A partir del 1870 es produeix la mecanització del tissatge.

La mecanització va comportar una disminució dels costos de producció i dels preus de venda.


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

3.2. Vapors i colònies

Com a combustible per moure les màquines s’utilitzava el carbó. Catalunya no en produïa prou: calia importar-ne d’Astúries o de Gal·les. Moltes indústries es localitzen a la franja del litoral (arribaven el combustible i les matèries primeres). Formats per l’edifici fabril i els seus annexos: carbonera, màquina de vapor, magatzems...


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

COLÒNIA VIDAL

Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia. S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social. Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana. També hi havia beneficis fiscals concedits fomentar el poblament rural.

http://www.tv3.cat/3alacarta/


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

3.3. El retard de la indústria espanyola

En el conjunt d’Espanya, la industrialització es va caracteritzar per un creixement força lent en relació a Europa. Els factors que van influir són:

L’escassa capacitat de compra de la població com a resultat de la pobresa de la majoria de la pagesia. L’absència d’una burgesia emprenedora i del capital necessari per finançar la industrialització. Inversions venien de l’estranger. Els problemes de transport pel mal estat de les carreteres, pel retard del ferrocarril i per l’escassetat de les fonts d’energia. La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Dificultat l’adquisició de matèries primeres i la venda de la producció al mercat exterior. Una situació política inestable que va retreure els inversors davant els continus canvis polítics.

Júlia López Valera (Institut Banús)4. M

INER

IA I

SID

ERÚ

RGIA

4.1. L’explotació minera

El subsòl espanyol era ric en mineria i la seva explotació es va iniciar a partir del 1868. L’explotació de molts jaciments es va concedir a companyies estrangeres (franceses i angleses).

Les dues activitat mineres principals

També van destacar els jaciments de plom (Linares, La Carolina), de coure (Riotinto), de mercuri (Almadén) i de zinc (Reocín). La major part del mineral extret va ser exportat a Europa, sobretot coure i ferro. Els recursos miners de Catalunya no eren gaire abundants. Sí que eren riques les mines de sal de Súria i Cardona.

Carbó (hulla) i Ferro

Astúries, escàs poder calorífic

Biscaia, mineral amb poc fòsfor. De gran qualitat

per a la fabricació d’acer.


4. M

INER

IA I

SID

ERÚ

RGIA

4.2. El desenvolupament de la siderúrgia

Els primers alts forns espanyols es va instal·lar a Andalusia (Marbella, 1826). Mineral de ferro, però havien d’alimentar els forns amb carbó vegetal (escassa capacitat calorífica). Elevava els costos de producció.

Astúries va ser el següent centre siderúrgic (1868-1874). Qualitat del carbó no gaire alta. Era la zona més rica en aquest mineral. País Basc, a partir del 1876, es va consolidar una important indústria siderúrgica. Creació d’un eix comercial: ferro bilbaí a canvi del carbó gal·lès (més poder calorífic que l’asturià). La indústria basca es va diversificar i es van posar en funcionament empreses de construcció metal·lúrgica i naval.


4. M

INER

IA I

SID

ERÚ

RGIA

4.3. La indústria metal·lúrgica catalana

La manca de ferro i carbó a Catalunya va condicionar que no es desenvolupés un sector siderúrgic important. La segona meitat del s.XIX es van crear empreses metal·lúrgiques de transformació de construccions mecàniques a Catalunya. Les més importants van ser la Nueva Vulcano i La Maquinista Terrestre i Marítima (Barcelona , 1855).

Produïen ponts metàl·lics, material ferroviari i

maquinària agrícola i industrial.

Creixement limitat perjudicat per la llei del 1855 que permetia importar material

ferroviari sense pagar aranzels.

Desequilibri en el teixit industrial català, es va

diversificar poc i va dependre massa de la producció tèxtil.


5. T

RAN

SPO

RT, C

OM

ERÇ

I FIN

ANCE

S5.1. La construcció del ferrocarril

La construcció del ferrocarril a Espanya es va iniciar amb retard respecte d’altres països europeus. Primera línia al 1848: Barcelona-Mataró.

La construcció no va començar fins l’any 1855, quan es promulga la Llei General de Ferrocarrils.

La necessitat de construir amb rapidesa va fer que la majoria de materials fossin importants.

La xarxa es va construir seguint una estructura radial, amb centre a Madrid, i amb una ample de via superior a la majoria de les línies europees.

Tot això va dificultar els intercanvis amb la resta d’Europa.

Malgrat tot això, el ferrocarril va tenir efectes positius per a l’economia, va afavorir el trasllat de persones i de mercaderies, i va contribuir a la formació d’un mercat interior més integrat.


5. T

RAN

SPO

RT, C

OM

ERÇ

I FIN

ANCE

S5.2. L’augment del comerç

La pèrdua del mercat colonial va fer que la producció industrial s’hagués d’orientar cap al mercat espanyol.

El mercat interior va créixer considerablement, però la demanda era escassa.

Els industrials van demanar la imposició de :

El comerç amb les colònies de Cuba i Puerto Rico es va mantenir actiu. Van ser un mercat important per a la producció agrària (vi) i industrial (teixits).

Comerç exterior:

Mesures Proteccionistes

ImportacionsCarbó

Cotó en floca

ExportacionsProductes agraris: oli i vi

MineralsTeixits de cotó.


5. T

RAN

SPO

RT, C

OM

ERÇ

I FIN

ANCE

S5.3. La Banca i les Finances

Llei de Bancs del 1856: va comportar la renovació del sistema bancari espanyol, ja que es va veure la necessitat de capitals i de nous instruments financers.

Al 1856 es crea el Banc d’Espanya, més endavant va obtenir el monopoli en l’emissió de bitllets.

Es va anar creant un modern sistema de societats financeres dedicades al crèdit comercial industrial com: Banc de Barcelona (1844), Banc de Bilbao (1856) i l’Hispano Colonial (1876).

La constitució de les borses de Barcelona (1830) i Madrid (1846) va facilitar la creació de nombroses societats anònimes, mercantils, industrials...

La unificació de pesos i mesures i la unitat monetària eren elements necessaris per facilitar els intercanvis.

1848: s’introdueix el sistema mètric decimal (unitat de mesura) i s’adopta el ral

com a unitat monetària bàsica.1868: creació de la peseta.


6. L’

IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

IND

UST

RIAL

6.1. La crisi agrària finisecular

L’agricultura espanyola i, també l’europea, va patir una greu crisi. Causa:

Arribada de productes procedents de països amb una agricultura més competitiva (EUA,

Canadà, Argentina). Cereals més barats.Van ajudar els nous mitjans de transport.

A Espanya els cereals significaven el 50% de la producció agrària, la caiguda dels ingressos agraris va ser molt important. Descens dels salaris pagesos.

Es van aconseguir la imposició d’aranzels proteccionistes sobre la importació de cereals.

La crisi també va afectar la viticultura catalana, que va patir la plaga de la fil·loxera que va arribar des de França a partir del 1879. Va suposar la desaparició de gairebé tots els ceps. Protestes dels pagesos (rabassaires) que volien renovar els contractes.


6. L’

IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

IND

UST

RIAL

6. 2. Noves energies i noves indústries.

A finals del segle XIX, es van començar a utilitzar l’electricitat i el petroli.

Un altre sector important va ser la indústria química: adobs, pintures, medicaments, explosius i altres productes químics.

Destaca la creació de la Societat Anònima Cros (1904), especialitzada en fosfats, i de l’electroquímica de Flix (1897), que elaborava sosa electrolítica per fabricar sabó, vidre i paper.

ElectricitatL’electrificació d’Espanya es va produir en dues grans etapes:

1. 1880 -1914: il·luminació habitatges i llocs públics.2. 1914 – 1930: es va estendre a la mecanització de la indústria.

PetroliLa difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor

d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.

Sector important a Catalunya


6. L’

IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

IND

UST

RIAL

6. 3. Expansió Industrial i Desequilibris Regionals.

Hi havia desequilibris en la distribució regional de la indústria.

A Catalunya, i al País Basc s’hi va consolidar un sector industrial. També a Astúries i a les terres valencianes.

Madrid es va convertir en la tercera regió d’Espanya.

Altres regions mantenien un sector agrari tradicional i un pes reduït en la seva economia. La crisi agrícola del finals del s. XIX les va afectar.

Continuaven existint àmplies zones de latifundi i la conveniència d’una reforma agrària que distribuís la terra de forma més igualitària i que estimulés el desenvolupament agrari es va convertir en la gran reivindicació pagesa de la darreria del s. XIX:

.

Es va superar gràcies a les inversions en:

Noves terres.Nous regadius.Diversificació i especialització dels conreus.Augment de la ramaderia


6. L’

IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

IND

UST

RIAL


7. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEG

LE X

IX

7.1. Les noves classes dirigents

La revolució liberal i els canvis econòmics del segle XIX van anar transformant la societat espanyola. La dèbil industrialització i el pes del sector agrari tradicional a Espanya va mantenir la influència de la noblesa i de l’Església. La societat catalana va veure com s’enfortien les noves classes industrials: la burgesia i el proletariat.

Noblesa terratinentHavia perdut els drets senyorials.Conservaven la propietat de la terra.Paper rellevant en la societat.A finals del s.XIX algunes es van arruïnar i es van vendre el patrimoni.

Alta burgesiaCompartia amb la noblesa el predomini social.Era la propietària de les noves indústries, de les grans companyies i dels bancs.Es van convertir en terratinents (van comprar terres desamortitzades).

Mitjana burgesiaAnomenada classe mitjana.Escassa en el conjunt d’Espanya.A Catalunya es va donar un protagonisme social més gran als petits empresaris industrials, als comerciants i també als professionals liberals.


7. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEG

LE X

IX

7.2. Els pagesos

Constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65% el 1860. Una gran part no eren propietaris de terres, o tenien propietats molt petites que no els permetia subsistir i havien de treballar les terres dels grans propietaris agrícoles en règim d’arrendament.

Una altra part, més gran, treballava per un jornal, eren els jornalers.

Condicions de vida: molt difícils.

A Catalunya el desenvolupament agrícola i els sistemes de tinença de la terra van donar seguretat a la pagesia. Tenien millors condicions de vida que a la resta d’Espanya.

Durant molts anys hi va predominar una concepció pairal: deixava la terra i el mas a l’hereu que havia d’ajudar econòmicament els altres germans per poder aprendre un ofici i emigrar a les ciutats per guanyar-se la vida.

1. Preus dels arrendaments cars.2. Feina escassa.3. Jornals molts escassos.4. Sotmesos a l’arbitrarietat dels amos.


7. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEG

LE X

IX

7.3. Les classes populars urbanes.

A les ciutats hi havia un nombre important d’artesans i menestrals (sabaters, ferrers, fusters...) que de vegades eren propietaris dels seus tallers o assalariats. Condicions de vida eren precàries. La competència de les noves indústries va arruïnar als tallers artesans i va deixar sense feina els seus propietaris i treballadors. Hi havia moltes persones dedicades als serveis: criats, transportistes, venedors de carrers... Feines ocasionals, jornades molt llargues i salaris escassos. En el servei domèstic, més de la meitat eren dones i la proporció de dones de les classes populars que treballaven arribava al 90%.

7.4. El proletariat industrial.

Molts pagesos van emigrar cap a les ciutats per buscar feina. Treballaven a les fàbriques i van constituir l’anomenat proletariat industrial. El nombre d’obrers industrials va ser relativament petit i es concentrà bàsicament a Catalunya. Més tard es consolidà un sector obrer important al País Basc, Astúries i Madrid. Les condicions de vida eren molt difícils. El proletariat es va sentir atret per les idees revolucionàries que s’expandien per Europa.


8. E

LS O

RÍG

ENS

DEL

MO

VIM

ENT

OBR

ER8.1. Luddisme i Sindicalisme

Les primeres formes de protesta van tenir un caràcter luddista: revoltes espontànies i de rebuig a la mecanització (creien que treien la feina las obrers).

Successos d’Alcoi, 1821 destrucció de les màquines.

Incendi de la fàbrica Bonaplata, 1835.

Els treballadors van entendre que els seus problemes eren les condicions de treball. Van veure la necessitat d’unir-se i crear organitzacions per defensar els seus drets: els sindicats.

El 1840 es funda a Barcelona el primer sindicat, l’Associació de Teixidors de Barcelona, que actuava com una Societat de Socors Mutus. Els patrons van aconseguir que fos prohibida.

Durant el Bienni Progressista el sindicalisme va tenir una gran expansió.

El 1855 va tenir lloc a Barcelona la primera vaga general feta a Espanya. Es protestava contra la introducció de les màquines selfactines i pels baixos salaris.


8. E

LS O

RÍG

ENS

DEL

MO

VIM

ENT

OBR

ER8.2. L’arribada de l’internacionalisme

L’any 1868 es va crear “Les Tres Classes de Vapor”, un sindicat d’ofici que aplegava tots els treballadors de la indústria tèxtil. Fou el més important de Catalunya surant la segona meitat del segle XIX.

El fet més important va ser la difusió a Espanya de les idees de la Primera Internacional. El 1870 es va convocar el Congrés de Societats Obreres de Barcelona, que es va adherir a la Internacional i va crear la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball.

Per aquesta via es van difondre a Espanya el marxisme i l’anarquisme.

8.3. L’anarquisme

A finals del segle, l’anarquisme va defensar l’acció directa contra la societat burgesa i capitalista, i es va produir una espiral de violència. Època marcada pels atemptats a personatges polítics i als símbols de la burgesia i de l’Església.


8. E

LS O

RÍG

ENS

DEL

MO

VIM

ENT

OBR

ER Un dels fets de més relleu, a Andalusia, va ser l’aparició de La Mano Negra (1883), una societat clandestina de suposat origen anarquista. Se li va imputar l’autoria de diversos assassinats. El govern va reprimir durament l’anarquisme andalús.

La proliferació d’atemptats i la consegüent repressió policial (processos de Montjuïc) contra obrers anarquistes (1897) va impulsar grups d’anarquistes a fundar sindicats obrers.

Aquest corrent anarcosindicalista va crear, el 1910, la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat revolucionari que va ser el més important de Catalunya.

8.4. El socialisme

Va tenir un desenvolupament més lent. El 1879, sota l’impuls de Pablo Iglesias, es va fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).


8. E

LS O

RÍG

ENS

DEL

MO

VIM

ENT

OBR

ER El 1888 els socialistes van impulsar la fundació a Barcelona del sindicat Unió General de Treballadors (UGT). El PSOE va tenir la seva major influència entre el proletariat i les classes mitjanes de Madrid, el País Basc i Astúries.

Objectiu: era la revolució social i el canvi del sistema capitalista per una

societat igualitària.

Defensaven:Ús de la vaga com a instrument.

Acció política, la participació en els parlament per aconseguir una legislació més favorable per als

treballadors.

unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix

Education