unitat 3. la industrialització de les societats europees

Lewis Hine

Unitat 3: LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)

DUES GRAN REVOLUCIONS INAUGUREN EL MÓN CONTEMPORANI:

LES REVOLUCIONS LIBERALS ( Destaca la Rev. Francesa)

S’encarrega de destruir el model polític i social vigent des de feia tres segles.

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII)

Transforma l’economia de l’Antic Regim. Provoca la transformació de l’organització social donant lloc a l’aparició d’una societat urbana i de classes


REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que

van originar una transformació profunda de l’economia i de la societat.

Entre 1780 i 1850

Primer a Gran Bretanya, després

a gran part d’Europa i a EUA

Màquines substitueixen

treball manual

Nova font energia. VAPOR

Màquines i Ferrocarril

Creixement Burgesia.

Aparició del proletariat

Consolidació del capitalisme industrial

Finals s.XIX nou període expansió.

Noves energies:electricitat

i petroli.SEGONA REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL

1. A

UGM

ENT

DEM

OGR

ÀFIC

I EX

PAN

SIÓ

AGR

ÍCO

LA


1.1. La Revolució Demogràfica

Des de mitjans del s. XVIII la població europea va iniciar un procés de creixement. Les causes d’aquest creixement van ser:

Augment de la producció d’aliments

Progrés de la higiene i la medicina

Població més resistent a les

malalties

Disminució de la mortalitat (sobretot

de la infantil)

Manteniment o lleuger

increment de la natalitat

Augment de l’esperança

de vida

La població del continent va passar de 140 milions el 1750, a 187 milions el 1800, i

a 266 milions, el 1850.A Gran Bretanya el

creixement va ser més ràpid.

Júlia López Valera (Institut Banús)1. A

UGM

ENT

DEM

OGR

ÀFIC

I EX

PAN

SIÓ

AGR

ÍCO

LA1.2. La Revolució Agrícola

L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i una alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar els sistemes de producció per augmentar la productivitat.

Introducció de canvis en l’estructura i la propietat de la terra.

Es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de

propietat de la terra.Apareix la propietat privada, els

propietaris podien tancar les propietats i fer-hi les

transformacions que volguessin i expulsar-ne els pagesos.

Aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu.Supressió del guaret i substitució per plantes farratgeres: sistema Norfolk.

Mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

Introducció de nous conreus (blat de moro i patata) i l’expansió de la

ramaderia. Dieta més rica i variada a la població.

Júlia López Valera (Institut Banús)2. E

L SO

RGIM

ENT

DE L

A IN

DÚST

RIA

2.1. Màquines, Vapor i Fàbriques

La innovació tecnològica va ser un element bàsic de les transformacions que van originar la industrialització. Les màquines van substituir el treball manual. Cada avenç tècnic significava un augment de la productivitat i una disminució dels costos. Les primeres màquines eren accionades per la força humana, més tard per l’energia hidràulica. La font d’energia que va revolucionar la producció va ser el vapor.

La mecanització i les noves fonts d’energia van generar el sistema fabril de producció: concentració d’obrers i de màquines en grans edificis, les fàbriques.

Divisió del treball: cada obrer intervé només en una petita part del procés de producció.

Inventada per James Watt el 1769.

Utilitzava el carbó com a combustible.

Símbol de la Revolució Industrial.


L SO

RGIM

ENT

DE L

A IN

DÚST

RIA


L SO

RGIM

ENT

DE L

A IN

DÚST

RIA

2.2. La Indústria Tèxtil

A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó (en la filada i en la teixidura). Es comencen a aplicar una sèrie d’innovacions:

Llançadora volant (1733) = augment de la velocitat del procés de teixir.Noves màquines de filar (Water Frame, Jenny, Mule...) = increment de la producció de fil.

Teler mecànic (1785).


L SO

RGIM

ENT

DE L

A IN

DÚST

RIA

2.3. Carbó i Ferro: La Siderúrgia

Un altre sector pioner va ser la siderúrgia. Ja es produïa ferro, però en quantitats petites ja que els forns funcionaven amb carbó vegetal. Darby (1732) va començar a utilitzar el carbó de coc, de gran potència calorífica i això va fer augmentar la producció. Bessemer va inventar un convertidor (1855) per transformar el ferro en acer. La demanda del ferro per a eines agrícoles, màquines i ferrocarrils, va estimular el sorgiment de nous processos que van contribuir al desenvolupament d’aquest sector industrial.

Júlia López Valera (Institut Banús)DEL

TALL

ER A

LA

FÀBR

ICA

TALLER ARTESANAL FÀBRICA

Feina manual

2 o 3 treballadors

El treballador marca el ritme del treball

Feina NO rutinària

El treballador fa tot el procés del producte

El treballador, l’artesà és l’amo del taller i

el producte

molts treballadors

Feina mecànica

La màquina marca el ritmede la producció

El treballador s’especialitza

Feina rutinària

El treballador no és l’amo del taller ni del producte

Esquema del professor Antonio Nuñez

http://www.channelvideoone.com/2013/05/tiempos-modernos-pelicula-charles-chaplin-online.html

Júlia López Valera (Institut Banús)3. L’

EXPA

NSI

Ó D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó3.1. La Revolució dels Transports

Des de mitjans del s.XVIII , a Gran Bretanya i a bona part d’Europa, es va produir una millora en les vies de comunicació. El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor al transport terrestre i marítim. El ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails de fusta. Es van instal·lar rails de ferro i rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament. La invenció més important va ser feta per Stephenson (1829), la locomotora, que accionava el ferrocarril mitjançant una ,màquina de vapor.

La primera línea de passatgers es va construir a Anglaterra i va unir les ciutats de Manchester i Liverpool (1830). La construcció es va anar estenent per la resta d’Europa. Va significar un estímul per al desenvolupament de la indústria siderúrgica. Característiques: s’escurça la durada del viatge, augmenta la seguretat i abarateix el transport de mercaderies. La màquina de vapor també es va aplicar al transport marítim: vaixells de vapor. Els primers van començar a funcionar cap a l’any 1807, i el 1847 ja podien travessar l’oceà Atlàntic en 15 dies.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. L’

EXPA

NSI

Ó D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó3.2. L’increment del Comerç

La Revolució industrial va donar pas a una economia de mercat. Es produeix per a la venda.

El canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i a la millora del seu poder adquisitiu.

La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior.

El comerç exterior també va augmentar a mitjan del segle XIX.

Es van ampliar els mercats locals.

Es va anar consolidant el mercat nacional.

Dues teories econòmiques

Lliurecanvisme:La llibertat de comerç entre països fomenta

el creixement de l’economia.

Proteccionisme:La defensa de la indústria nacional mitjançant

impostos (aranzels) sobre les importacions.

4. E

L CA

PITA

LISM

E IN

DUST

RIAL


4.1. Liberalisme i Capitalisme

La Revolució Industrial va imposar el capitalisme, un nou sistema econòmica basat en el liberalisme econòmic, una doctrina fonamentada en la iniciativa privada.

ADAM SMITH La riquesa de les nacions (1776)

L’Estat s’ha d’abstenir d’intervenir en el

funcionament de l’economia i ha de permetre el

desenvolupament lliure dels interessos particulars.

L' interès personal i la recerca del màxim

benefici són el motor de l’economia.

Els diversos interessos s’equilibren al mercat

gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a

la demanda.

A finals del s.XVIII, una sèrie de pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic:


L CA

PITA

LISM

E IN

DUST

RIAL

El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d’un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de les fàbriques, els obrers, sense propietats, treballen a canvi d’un salari.

En aquest sistema, l’oferta augmenta més ràpidament que la demanda (fallida de les empreses que acumulen massa estocs).

Això produeix crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La conseqüència: augment de l’atur.

4.2. Bancs i finances

La banca va tenir un paper important en el desenvolupament del capitalisme.

Va fer d’intermediària entre els estalviadors (lliuraven els seus diners en dipòsit) i els empresaris (necessitaven capital per invertir).

Els bancs van subministrar préstecs a les empreses, van fer inversions i van facilitar els pagaments amb xecs i lletres de canvi.


L CA

PITA

LISM

E IN

DUST

RIAL

Les empreses necessitaven grans quantitats de diners. Comencen a tenir molta importància les societats anònimes, en les que el capital és aportat per moltes persones. El capital es divideix en accions i a cada contribuent li correspon un nombre determinat d’accions, segons els diners que hagi aportat. Aquestes poden ser venudes pels seus propietaris a la borsa de valors i adquirides per qualsevol persona.

4.3. L’expansió del capitalisme industrial

A començament del s.XIX, la industrialització es va estendre a França i a Bèlgica, amb un pes més gran de la indústria siderúrgica. Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar. Característiques: utilització massiva de tecnologia, gran concentració d’empreses, paper important dels bancs i una intervenció més gran de l’Estat. Al sud d’Europa coexistien regions industrialitzades i zones més rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

COMPARACIÓ DE SISTEMES ECONÒMICS:

Per entendre la transformació que suposa l’aparició del nou sistema de producció capitalista, el compararem amb el sistema econòmic que hi havia a l’Antic Regim, abans del desenvolupament de la industrialització:

ANTIC RÈGIM ECONÒMIC NOU SISTEMA ECONÒMIC: EL CAPITALISME

Rural i agrícola Urbà i industrial

Propietat vinculada dels mitjans de producció (no es poden comprar ni vendre)

Propietat privada dels mitjans de producció. (Es poden comprar i es poden vendre)

Control econòmic de la producció: El Gremis (sense llibertat ni competència)

Llibertat de producció i venta: Lliure mercat i lliure competència. (Es respecta la iniciativa individual. L’Estat no intervé en l’economia)

Endarreriment tecnològic: Poca o nul·la innovació tecnològica.

Desenvolupament tecnològic continu per produir més, millor i amb menys costos. (Competència per dominar el mercat)

Crisis de Subsistència: Manquen productes, fam , malalties, mort...

Crisis de sobreproducció: Es produeix més del que es pot consumir, Tancament d'indústries, Atur.

Esquema del professor Antonio Nuñez

Júlia López Valera (Institut Banús)5. L

A SE

GON

A FA

SE D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó 5.1. Noves fonts d’energia i noves industries

A finals del s.XIX, el món inicia una nova fase del procés d’industrialització, la Segona Revolució Industrial. El lideratge econòmic va començar a ser compartit amb noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i el Japó.

L’electricitat i el petroli desbanquen el carbó com a font d’energia.

Invenció del dinamo (1869) va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’alternador i el transformador (1897) van fer possible el transport del corrent elèctric. L’electricitat tenia múltiples aplicacions en la indústria, en els transports, en els sistemes de comunicació a distància, en l’oci i en la il·luminació.

El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan del s.XIX.La invenció del motor d’explosió en va possibilitar la utilització com a combustible per als automòbils (1885). L’aplicació d’un motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixells. També va ajudar en el desenvolupament de l’aviació.


A SE

GON

A FA

SE D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó Noves indústries:

La metal·lúrgia va ser molt important gràcies a la producció de nous metalls: acer inoxidable i alumini. La indústria de l’automòbil, amb la invenció per Henry Ford del cotxe, va aconseguir una gran expansió als Estats Units. La indústria química aconsegueix un gran desenvolupament a Alemanya, gràcies a la fabricació de nous adobs, pesticides, tints, productes farmacèutics i altres productes químics... La producció en massa d’acer i de ciment armat va permetre l’edificació dels primers gratacels.


A SE

GON

A FA

SE D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó5. 2. Una nova organització industrial

Cap a finals del s.XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie.

Augmentava la productivitat.Disminuïa el temps emprat.Reduïa els costos de fabricació.

Aquest nou mètode es coneix com a TAYLORISME: Consisteix en la fabricació en cadena, és a dir, la divisió del procés de producció en tasques específiques utilitzant màquines. Cada obrer una part, es rendibilitza al màxim la mà d’obra.

Neix als EUA. La fàbrica dels automòbils FORD va ser una de les primeres a implantar-ho.

Resultat: 1.Producció estandaritzada i massiva.2. Costos més baixos.3. Extensió del consum, ajudat per la millora dels salaris dels obrers que així van poder accedir-hi.


A SE

GON

A FA

SE D

E LA

INDU

STRI

ALIT

ZACI

Ó Les inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques i el desig de restringir la competència van estimular la concentració industrial.


A N

OVA

SO

CIET

AT IN

DUST

RIAL

6.1. La Burgesia

En el nou sistema industrial les diferències socials s’establien per la riquesa. Va aparèixer la societat de classes, estructurada en dos grans grups en els quals era factible l’ascens social: la burgesia i el proletariat.

Tenien el capital, terres, indústries... Es va convertir en la classe dirigent. No era un grup homogeni.

Gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

Mitjana burgesia: professionals liberals (advocats, metges...), alts funcionaris i comerciants.

Petita burgesia: empleats, botiguers i artesans.

Es va convertir en el centre de la vida social. Habitatges ricament decorats, la seva manera de vestir, les seves activitats d’oci i els seus valors es va imposar com el model social que calia imitar-

6. L

A N

OVA

SO

CIET

AT IN

DUST

RIAL

6.2. Els Obrers

Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, personal del sector serveis, empleats de petits tallers...) i el pagesos a jornal, són el proletariat. Són la mà d’obra necessària en el sistema capitalista. Era el grup més nombrós i desfavorit. Al principi de a industrialització no existia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. Tenien condicions de vida molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores; remuneracions insuficients. També treballaven les dones i els nens. No hi havia condicions higièniques bones als tallers, i els barris on vivien tenien molts deficiències. Suposava més malalties.


LS M

OVI

MEN

TS S

OCI

ALS:

MAR

XISM

E I A

NAR

QU

ISM

E7.1. Les primeres associacions obreres

Al principi de la industrialització, la primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme. Destruïen les màquines i incendiaven les fàbriques: ludisme. Creien que eren els responsable dels baixos salaris i de l’atur. Alguns sectors de treballadors es van adonar que formaven part d’una mateixa classe social amb problemes comuns i objectius propis (consciència de classe). Es creen organitzacions de treballadors que van néixer a la Gran Bretanya a finals del s.XVIII. Objectiu: actuar com a resistència per ajudar econòmicament els seus membres en cas de malaltia o atur (societats de socors mutus).

7.2. El sindicalisme

Al principi les societats obreres van ser il·legalitzades pels governs liberals. El 1825 es funden els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram. El 1834 es fundà la Great Trade Union, sindicat que agrupava obrers de diversos oficis. Objectiu dels sindicats: millorar les condicions de treball dels obrers. Les primeres reivindicacions van ser:

Defensa del dret d’associació

Regulació del treball infantil

Reducció de la jornada laboral

Millores salarials


LS M

OVI

MEN

TS S

OCI

ALS:

MAR

XISM

E I A

NAR

QU

ISM

E7.3. Marxisme i Socialisme

A mitjan del s.XIX, Karl Marx va establir les bases del pensament marxista. En col·laboració amb Friedrich Engels, va denunciar l’explotació de la classe treballadora i va defensar revolució obrera per destruir el capitalisme.

Així el proletariat conqueria el poder polític (dictadura del proletariat) i crearia un Estat obrer que socialitzaria la propietat.La fi de la propietat privada = desaparició de les classes socials =

assoliment de la societat comunista.

A partir de l’últim terç del s.XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. Objectiu: fer la revolució proletària, també defensaven la participació en les eleccions i l’entrada als parlaments nacionals per impulsar una legislació més favorable als treballadors...


LS M

OVI

MEN

TS S

OCI

ALS:

MAR

XISM

E I A

NAR

QU

ISM

E7.4. L’Anarquisme

Va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Bakunin, Kropotkin) que compartien tres principis:

Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i dels pagesos, mitjançant una vaga general que arruïnés la burgesia i destruís l’Estat i la creació d’una nova societat col·lectivista i igualitària. Els anarquistes s’oposaven a la participació en la vida política i a l’organització dels treballadors en partits polítics.

Exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social

La crítica a la propietat privada i la defensa de

formes de propietat col·lectiva

Rebuig de l’autoritat, principalment de l’Estat

Acció directa i violenta contra els pilars del

capitalisme

Creació de sindicats de caràcter revolucionari (anarconsindicalisme)


LS M

OVI

MEN

TS S

OCI

ALS:

MAR

XISM

E I A

NAR

QU

ISM

E7.5. Les internacionals obreres

Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme: internacionalisme proletari. El 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional).

El 1899, alguns dirigents socialistes funden a París, la Segona Internacional:

Es van adherir

MarxistesAnarquistesSindicalistes

Les discrepàncies entre marxistes i anarquistes la van

portar a la desaparició el 1876.

Exclusivament socialistaObjectiu: coordinació de

programes i actuacions dels diferents partits socialistes

La Internacional

Festa del Primer de Maig.

Júlia López Valera (Institut Banús)INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA


PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

A CATALUNYA

S’INICIA AL S.XVIII

LLIGAT A LA INDÚSTRIA COTONERA I A LES FÀBRIQUES

D’INDIANES

ES CONSOLIDÀ AL SEGLE XIX

VA HAVER DE FER FRONT A LA MANCA DE MATÈRIES PRIMERES I A L’ESCASSA CAPACITAT

DE COMPRA DE LA POBLACIÓ

A ESPANYA

ES VA FER AMB RETARD I DE MANERA FORÇA INCOMPLETA

VA CONTINUAR SENT UN PAÍS ESSENCIALMENT AGRÍCOLA

GRAN NOMBRE DE PAGESOS

BURGESIA INDUSTRIAL DÈBIL

PROLETARIAT ESCÀS

NOU GRUP SOCIAL: OBRERS DE LA

FÀBRICA

SINDICALISME I IDEES ANARQUISTES

I MARXISTES

Júlia López Valera (Institut Banús)8. C

ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

8.1. El naixement de la indústria tèxtil

Catalunya aprofità: Creixement agrícola del segle

XVIII

Sorgiment de les primeres

manufactures d’indianes

Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya fins a la primeria

del segle XX.

El primer sector que es va industrialitzar a Espanya va ser el tèxtil cotoner, es va concentrar essencialment a Catalunya. L’any 1802 es prohibeix importar cotó filat. Els antics estampadors decideixen comprar cotó en floca i filar-lo i teixir-lo ells mateixos. Això va iniciar ràpidament un important canvi en el procés de producció, amb la introducció de la màquina de vapor i la mecanització de la filatura. El 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de Barcelona.

Entre el 1830 i el 1860 es van instal·lar les màquines de filar. A partir del 1870 es produeix la mecanització del tissatge.

La mecanització va comportar una disminució dels costos de producció i dels preus de venda.


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D

’ESP

ANYA

8.2. Vapors i colònies

Com a combustible per moure les màquines s’utilitzava el carbó. Catalunya no en produïa prou: calia importar-ne d’Astúries o de Gal·les. Moltes indústries es localitzen a la franja del litoral (arribaven el combustible i les matèries primeres). Formats per l’edifici fabril i els seus annexos: carbonera, màquina de vapor, magatzems...


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D’

ESPA

NYA

COLÒNIA VIDAL

Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia. S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social. Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana. També hi havia beneficis fiscals concedits fomentar el poblament rural.

http://www.tv3.cat/3alacarta/


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/nom-programa/Olor-de-colonia---capitol-1/video/4711552/


ATAL

UN

YA, L

A FÀ

BRIC

A D’

ESPA

NYA

3.3. El retard de la indústria espanyola

En el conjunt d’Espanya, la industrialització es va caracteritzar per un creixement força lent en relació a Europa. Els factors que van influir són:

L’escassa capacitat de compra de la població com a resultat de la pobresa de la majoria de la pagesia. L’absència d’una burgesia emprenedora i del capital necessari per finançar la industrialització. Inversions venien de l’estranger. Els problemes de transport pel mal estat de les carreteres, pel retard del ferrocarril i per l’escassetat de les fonts d’energia. La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Dificultat per l’adquisició de matèries primeres i la venda de la producció al mercat exterior. Una situació política inestable que va retreure els inversors davant els continus canvis polítics.


9. T

RAN

SPO

RT i

COM

ERÇ

9.1. La construcció del ferrocarril

La construcció del ferrocarril a Espanya es va iniciar amb retard respecte d’altres països europeus. Primera línia al 1848: Barcelona-Mataró.

La construcció no va començar fins l’any 1855, quan es promulga la Llei General de Ferrocarrils.

La necessitat de construir amb rapidesa va fer que la majoria de materials fossin importants.

La xarxa es va construir seguint una estructura radial, amb centre a Madrid, i amb una ample de via superior a la majoria de les línies europees.

Tot això va dificultar els intercanvis amb la resta d’Europa.

Malgrat tot això, el ferrocarril va tenir efectes positius per a l’economia, va afavorir el trasllat de persones i de mercaderies, i va contribuir a la formació d’un mercat interior més integrat.


9. T

RAN

SPO

RT i

COM

ERÇ

9.2. L’augment del comerç

La pèrdua del mercat colonial va fer que la producció industrial s’hagués d’orientar cap al mercat espanyol.

El mercat interior va créixer considerablement, però la demanda era escassa.

Els industrials van demanar la imposició de :

El comerç amb les colònies de Cuba i Puerto Rico es va mantenir actiu. Van ser un mercat important per a la producció agrària (vi) i industrial (teixits).

Comerç exterior:

Mesures Proteccionistes

ImportacionsCarbó

Cotó en floca

ExportacionsProductes agraris: oli i vi

MineralsTeixits de cotó.


10. L

’IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

INDU

STRI

AL10.1. Noves energies i noves indústries.

A finals del segle XIX, es van començar a utilitzar l’electricitat i el petroli.

Un altre sector important va ser la indústria química: adobs, pintures, medicaments, explosius i altres productes químics.

Destaca la creació de la Societat Anònima Cros (1904), especialitzada en fosfats, i de l’electroquímica de Flix (1897), que elaborava sosa electrolítica per fabricar sabó, vidre i paper.

ElectricitatL’electrificació d’Espanya es va produir en dues grans etapes:

1. 1880 -1914: il·luminació habitatges i llocs públics.2. 1914 – 1930: es va estendre a la mecanització de la indústria.

PetroliLa difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor

d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.

Sector important a Catalunya


10. L

’IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

INDU

STRI

AL10.2. Expansió Industrial i Desequilibris Regionals.

Hi havia desequilibris en la distribució regional de la indústria.

A Catalunya, i al País Basc s’hi va consolidar un sector industrial. També a Astúries i a les terres valencianes.

Madrid es va convertir en la tercera regió d’Espanya.

Altres regions mantenien un sector agrari tradicional i un pes reduït en la seva economia. La crisi agrícola del finals del s. XIX les va afectar.

Continuaven existint àmplies zones de latifundi i la conveniència d’una reforma agrària que distribuís la terra de forma més igualitària i que estimulés el desenvolupament agrari es va convertir en la gran reivindicació pagesa de la darreria del s. XIX:

.

Es va superar gràcies a les inversions en:

Noves terres.Nous regadius.Diversificació i especialització dels conreus.Augment de la ramaderia


10. L

’IMPU

LS D

E LA

SEG

ON

A RE

VOLU

CIÓ

INDU

STRI

AL


11. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEGL

E XI

X

11.1. Les noves classes dirigents

La revolució liberal i els canvis econòmics del segle XIX van anar transformant la societat espanyola. La dèbil industrialització i el pes del sector agrari tradicional a Espanya va mantenir la influència de la noblesa i de l’Església. La societat catalana va veure com s’enfortien les noves classes industrials: la burgesia i el proletariat.

Noblesa terratinentHavia perdut els drets senyorials.Conservaven la propietat de la terra.Paper rellevant en la societat.A finals del s.XIX algunes es van arruïnar i es van vendre el patrimoni.

Alta burgesiaCompartia amb la noblesa el predomini social.Era la propietària de les noves indústries, de les grans companyies i dels bancs.Es van convertir en terratinents (van comprar terres desamortitzades).

Mitjana burgesiaAnomenada classe mitjana.Escassa en el conjunt d’Espanya.A Catalunya es va donar un protagonisme social més gran als petits empresaris industrials, als comerciants i també als professionals liberals.


11. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEGL

E XI

X11.2. Els pagesos

Constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65% el 1860. Una gran part no eren propietaris de terres, o tenien propietats molt petites que no els permetia subsistir i havien de treballar les terres dels grans propietaris agrícoles en règim d’arrendament.

Una altra part, més gran, treballava per un jornal, eren els jornalers.

Condicions de vida: molt difícils.

A Catalunya el desenvolupament agrícola i els sistemes de tinença de la terra van donar seguretat a la pagesia. Tenien millors condicions de vida que a la resta d’Espanya.

Durant molts anys hi va predominar una concepció pairal: deixava la terra i el mas a l’hereu que havia d’ajudar econòmicament els altres germans per poder aprendre un ofici i emigrar a les ciutats per guanyar-se la vida.

1. Preus dels arrendaments cars.2. Feina escassa.3. Jornals molts escassos.4. Sotmesos a l’arbitrarietat dels amos.


11. L

A SO

CIET

AT E

SPAN

YOLA

I CA

TALA

NA

DEL

SEGL

E XI

X11.3. Les classes populars urbanes.

A les ciutats hi havia un nombre important d’artesans i menestrals (sabaters, ferrers, fusters...) que de vegades eren propietaris dels seus tallers o assalariats. Condicions de vida eren precàries. La competència de les noves indústries va arruïnar als tallers artesans i va deixar sense feina els seus propietaris i treballadors. Hi havia moltes persones dedicades als serveis: criats, transportistes, venedors de carrers... Feines ocasionals, jornades molt llargues i salaris escassos. En el servei domèstic, més de la meitat eren dones i la proporció de dones de les classes populars que treballaven arribava al 90%.

11.4. El proletariat industrial.

Molts pagesos van emigrar cap a les ciutats per buscar feina. Treballaven a les fàbriques i van constituir l’anomenat proletariat industrial. El nombre d’obrers industrials va ser relativament petit i es concentrà bàsicament a Catalunya. Més tard es consolidà un sector obrer important al País Basc, Astúries i Madrid. Les condicions de vida eren molt difícils. El proletariat es va sentir atret per les idees revolucionàries que s’expandien per Europa.


Sembra manual Sembra mecànica

La nova maquinària

SegadoraSembradora

Trilladora

Dipòsit de llavors

Rasclet per tirar terra sobre la llavor

Reixa per obrir el solc

unitat 3. la industrialització de les societats europees

Education