treball prescripció

Curs 2012-2013

TREBALL DE PRESCRIPCI

DEXERCICI FSIC SUPERVISAT

Prescripci dexercici fsic per la salut

Professora: Slvia Aranda Garca

Cincies de lActivitat Fsica i lEsport (EUSES, Salt)

19/12/2012 Pol Coll, Jaume Puig, Xavier Serramitja,

Laura Turon i Andreu Vil

1

NDEX

1. Explicaci prvia..........................................................................................................2

2. Descripci de lusuari...................................................................................................3

3. La malaltia....................................................................................................................5

4. Objectius....................................................................................................................15

5. Sessions dexercici fsic per la salut...........................................................................16

6. Feedbacks de les sessions..........................................................................................29

7. Referncies................................................................................................................46

8. Annex.........................................................................................................................48

2

1. EXPLICACI PRVIA

Aquest treball est basat a partir dun usuari fictici que presenta obesitat tipus 1

i osteo-artritis al genoll dret. Primer de tot, detallarem la caracteritzaci de

lusuari, del qual som els seus prescriptors i mitjanant lactivitat fsica li hem de

millorar les seves patologies. Per tant, sexplicar la seva histria fsica anterior,

les barreres i facilitats per la seva prctica, la disponibilitat horria i

dinstallacions.

Tot seguit, enumerarem i explicarem les patologies aix com tamb els

beneficis que comporta lactivitat fsica i de quina manera sha de dur a terme

aquesta, i les seves pertinents precaucions basat en levidncia cientfica.

A continuaci, esmentarem els dos objectius especfics els quals lusuari haur

de fer durant la fase de millora de les seves patologies, mitjanant les sessions

dels prescriptors.

Finalment mostrarem les sessions fetes per cadascun dels membres del grup,

que es divideixen en Ruta Saludable (les dos primeres) i Parc de Salut (les tres

ltimes). A ms a ms de les sessions, sha tornat a fer-les mitjanant el

feedback del company que va fer dalumne de la sessi que va realitzar.

A la taula segent hi ha laportaci que ha tingut cadasc en el treball.

Coll Pujolrs, Pol Sessi nmero 1 de la Ruta Saludable. Participaci de la sessi 2 de la Ruta Saludable i el seu feedback. 50% de lapartat nmero 2 de descripci de lusuari. 50% de lapartat dexplicaci prvia. Format final de totes les taules. ndex.

Puig Mrquez, Jaume Sessi nmero 2 de la Ruta Saludable. Participaci de la sessi 1 de la Ruta Saludable i el seu feedback. 50% de lapartat nmero 3 de malaltia. 50% de lapartat dexplicaci prvia.

Serramitja Delgado, Xavier Sessi nmero 3 del Parc de Salut. Participaci de la sessi 1 del Parc de Salut i el seu feedback. Referncies.

Turon Ferran, Laura Sessi nmero 1 del Parc de Salut. Participaci de la sessi 2 del Parc de Salut i el seu feedback. 50% de lapartat nmero 2 de descripci de lusuari. Redacci dels 2 objectius especfics. Disseny de la portada. Apartat dAnnexos.

Vil Colomer, Andreu Sessi nmero 2 del Parc de Salut. Participaci de la sessi 3 del Parc de Salut i el seu feedback. 50% de lapartat nmero 3 de malaltia. Redacci dels 2 objectius especfics.

3

2. DESCRIPCI DE LUSUARI

Lusuari es diu Eullia Comelles s una dona de 60 anys, el seu pes s de 80kg

i la seva alada s de 1.60cm, la qual t obesitat tipus 1 i osteo-artritis de genoll

de la cama dreta. LEullia t un ndex de Massa Corporal (IMC) de 31 kg/ ,

la qual cosa significa que est dintre el tipus 1 dobesitat que engloba lIMC des

de 30 a 35kg/ . No obstant aix, lIMC no discrimina entre excs de pes per

obesitat, la hipertrfia o edema. Pel que fa la nostra usuria, de tant greix

visceral que t no li deixa contraure el mscul. Un altre ndex que mostra la

seva obesitat s el ICC (ndex de permetre de Cintura i Maluc), el qual sutilitza

per informar del greix visceral daquesta zona. Aix doncs, la seva rtio entre el

permetre de cintura i el maluc s de 0.77 i el seu risc s moderat de partir

conseqncies adverses de la salut. La seva obesitat s de tipus ginoide i es

dna per factors ambientals, ja que hi ha un desequilibri energtic entre el

consum daliments i la despesa dexercici. La dieta alimentria de lEullia no

s ladequada perqu fa una dieta excessiva de lpids i no hi inclou la ingesta

de fibra i carbohidrats.

Un aspecte a considerar de lEullia s que t la menopausa i s un factor que

est molt relacionat amb la prdua de densitat ssia. Pel que fa el genoll, fa un

any que t gonartrosi del genoll, el qual est a la fase II, en que el cartlag s

com un raspall i est desgastat. Lartrosi de genoll representa el 10,2% de la

poblaci que pateix aquesta malaltia crnica que afecta a les articulacions. Les

molsties en larticulaci desprs de fer activitat fsica, la sensaci de rigidesa a

larticulaci o una lleugera limitaci en la mobilitat sn uns dels smptomes del

qual es pot sospitar que una persona t gonartrosi de genoll.

LEullia fa vuit mesos va patir un esquin de grau II del turmell dret, la qual

cosa no va poder fer res dactivitat fsica durant dos mesos. Desprs de la lesi,

va tardar a poder-se recuperar completament. Cal remarcar que la prescrita va

deixar el mal hbit de fumar fa un any, tot i ser fumadora de tota la vida, no

obstant, durant aquest ltim sha vist augmentada la seva activitat fsica. Lestat

de salut auto-percebuda de la prescrita segons el qestionari SF-12 (Annex 1)

s regular, ja que a vegades necessita aturar-se o reposar de fer alguna

activitat quotidiana per lestat de salut. Tamb cal dir que anteriorment lEullia

4

tenia ansietat constant i grcies a lactivitat fsica i a la tranquillitat actual lha

pogut reduir considerablement.

Segons el qestionari PAR-Q test dactivitat fsica (Annex 2) hem pogut

observar que hi ha perill relatiu en realitzar exercici fsic i augmentar la

intensitat. Aix mateix, mitjanant el qestionari hem de tenir en compte que t

una densitat ssia baixa i que va patir una lesi del turmell dret. Desprs de fer-

se el test, va anar al metge on va consultar si podia augmenta el nivell

dactivitat fsica, aquest va donar el consentiment que pot practicar activitat

fsica sense restricci.

Mitjanant lIPAQ (International Physical Activity Questionnaire) (Annex 3) hem

observat que actualment la nostra usuria fa activitat fsica moderada, va a

caminar vint minuts diaris, tamb va dos dies a la setmana a la piscina a fer

nataci durant una hora i a ms a ms fa les feines de casa.

Les barreres que t per augmentar la prctica dexercici sn la manca de

motivaci i la por de fer-se mal. LEullia t molta disponibilitat horria ja que

est pre-jubilada i t molt de temps lliure per fer les coses que ms li agraden.

Les preferncies que t sobre lactivitat fsica s la nataci i els exercicis suaus

com caminar. No tenim disponibilitat dinstallacions, i les activitats les farem a

laire lliure.

5

3. LA MALALTIA

Losteoartritis s una malaltia articular que afecta principalment al cartlag, en el

nostre cas en els cartlags de larticulaci de genoll. Fa que la capa superior del

cartlag es trenqui i es desgasti el teixit ossi a causa del fregament.

Les persones que pateixen osteoartritis sovint pateixen dolor i limitaci de

moviment en les articulacions afectades i es el tipus dartritis ms com en la

poblaci.

Sol aparixer en persones dedat avanada, tot i que en gent jove tamb pot

sorgir a causa de lesions articulars. Losteoartritis generalment sol aparixer

per lenvelliment, per hi han altres factors que tamb la poden derivar com: el

sobreps, lesions articulars, defectes en la formaci darticulacions, defectes

gentics en larticulaci o la fatiga com a conseqncia de grans esforos.

Els signes ms comuns de losteoartritis sn la rigidesa en larticulaci desprs

de tenir-la en flexi durant una estona, inflamaci o sensaci de trencament

ossi al fer certs moviments.

Els mtodes ms usats per diagnosticar losteoartritis sn les radiografies,

exmens fsics, antecedents mdics o altres proves com anlisis de sang o del

lquid sinovial de la cpsula articular.

El mtode ms clar per veure i diagnosticar una osteoartritis s mitjanant les

imatges dun TAC (una tomografia assistida per ordinador, dit daltre manera,

una radiografia rotativa) que permet veure en detall linterior de larticulaci.

Segons lestudi de Bousson et al. (2012) el TAC s el millor mtode per

observar signes avanats de losteoartritis, com osteopaties, fissures

subcondrals, o esclerosi ssia subcondral. Per el ms important s que pot

proporcionar una millor comprensi sobre la patologia fisiolgica de

losteoartritis de genoll a partir de la mesura de la densitat ssia i lestructura

del teixit mineral subcondrals in vivo.

6

Exemple duna imatge dun TAC dun genoll dret vist des del pla frontal

Altres estudies com el de Marques et al. (2012), investiguen com es pot

determinar i predir la prdua de cartlag de larticulaci de genoll a partir

dimatges mitjanant ressonncies magntiques del tubercle de la tbia.

Per tractar la malaltia es recomana dur a terme exercici fsic controlat, actituds

saludables, prendre medicaci per alleugerar el dolor i, en tot cas, la inflamaci

i en casos ms extrems recorre a la cirurgia.

Un tipus de procs quirrgic per tractar losteoartritis s losteotomia, que es

basa en dur a terme petits talls en los i que el cirurgi pugui modificar i corregir

la seva posici, segon lexperiment de Carvalho et al. (2012) es va arribar a la

conclusi que aplicar aquesta operaci a la cara distal del fmur donava

resultats positius en la represa de lexercici fsic en persones que pateixen

osteoartritis.

La obesitat

La obesitat es una malaltia crnica caracteritzada per laugment de la grassa

corporal, que sassocia a riscos per a la salut (World Health Organization).

Segons Quevedo, F (2009) aquest excs de grassa ve donat per un balan

energtic positiu, que es pot presentar per varis factors, com sn els factora

gentics, els factors ambientals i/o els factors fsics.

7

Duna banda, pel que fa als factors gentics, hi ha controvrsia al respecte, ja

que no se sap si les famlies obeses ho sn per uns mals hbits alimentaris o

fsics, o per una predisposici gentica. Daltra banda, hi ha els factors

ambientals, que es refereixen a un augment de la ingesta en un moment

determinat, la reducci de lactivitat fsica, i mals hbits alimentaris com sn la

ingesta en excs daliments rics en calories (com pastissos, el sucre, les

grasses, etc.). I, per acabar, pel que fa als factors psquics, aquests poden

produir tensi nerviosa o ansietat que es tradueix en actes alimentaris

innecessaris.

El diagnstic de lobesitat es basa en el clcul de lndex de massa corporal

(IMC), que s la relaci existent entre el pes i lestatura, i dacord a la seva

severitat, es classifica en sobreps, obesitat moderada, severa i mrbida.

Relaci Osteoatritis Obesitat

Aquestes dos malalties degeneratives van molt lligades. Losteoartritis pot

comenar-se a desenvolupar a edats joves en persones obeses degut a les

grans crregues en les articulacions i els diferents canvis en la composici

corporal provocant inflamacions i efectes deteriorant, que conseqentment

poden provocar, a ms, prdua dactivitat fsica, per tant, disminuci de la

protecci de larticulaci per falta de to muscular.

Altrament losteoartritis tamb actua com a barrera per les persones obeses, ja

que els hi dificulta la capacitat per fer activitat fsica i disminuir pes.

Finalment segons lestudi de Wluka et al. (2012) sha de coordinar la prdua de

pes en persones obeses i el tractament de losteoartritis, per tal de que la

recuperaci sigui millor.

Beneficis i precaucions de lexercici fsic

Duna banda, tenim els beneficis que comporta la prctica dactivitat fsica en

la patologia de losteo-artritis, i sn els segents:

8

- Disminueix el dolor i la hidroartrosi.

- Millora la condici fsica, s a dir, millora la flexibilitat, la fora i la

residncia i, per tant, millora la qualitat de vida al ser ms fcil dur a

terme les Activitats de la vida diria (AVD) amb menys dolor i fatiga

- Disminueix el consum de frmacs i el nombre de pacients candidats a

cirurgia prottica per aquest motiu.

- Disminueix els factors de risc cardiovascular

- Prev deformitats i actituds vicioses

- Millora lautoestima i les relacions socials.

De laltra banda, tenim els beneficis que comporta la prctica dactivitat fsica

en la patologia de lobesitat, i que enumerem a continuaci:

- Incrementa la despesa energtica. Cal especificar que com ms alt s

lIMC i menys hbit dexercici es t, ms difcil s la prdua ponderal

inicial.

- Redueix la ingesta ja que lexercici disminueix la sensaci de gana i

ajuda a seleccionar aliments amb menys greixos.

- Millora el perfil metablic al disminuir la morbimortalitat cardiovascular,

incrementar la sensibilitat a la insulina, disminuir laparici o progressi

de diabetis tipus 2, millorar el control de la hipertensi, reduir les DLD i

els triglicrids, elevar les HDL, i afavorir el manteniment de la densitat

ssia

- Millora la capacitat respiratria.

- Millora lautoestima i el benestar psicolgic

Pel que fa a les precaucions respecte aquestes malalties, centrant-nos en

losteo-artritis, trobem les segents, que dividim en precaucions generals pel

que fa a la prescripci de lexercici i precaucions mdiques, aix com tamb

consells generals.

- Precaucions general per a la prescripci de lexercici fsic.

o Cal individualitzar la prescripci per a cada pacient, segons la

capacitat funcional, la patologia concomitant i lafectaci articular.

9

o Evitar dur a terme lactivitat en cas de brot agut.

o Fer un escalfament i un refredament molt acurats.

o Preveure laparici de cruiximent, amb una progressi quant a

durada i intensitat de les sessions i, si cal, aplicar posteriorment

gel durant 15-20 minuts en acabar la sessi.

o En els exercicis de mobilitat articular cal evitar les maniobres

forades.

o Els pacients amb inflamaci aguda de larticulaci poden fer

exercicis de mobilitat articular passiva, i es contraindiquen els de

mobilitzaci de crregues, fins que hagi cedit el brot.

o En lafectaci subaguda, els pacients poden fer els moviments

actius i posteriorment els exercicis isomtrics.

o Els pacients amb articulacions inestables estan exposats a

desenvolupar artrosi i, per aquest motiu, sn candidats a una

valoraci especial abans de prescriurels exercici.

o Cal evitar activitats amb excessives crregues giratries (torsions)

perqu poden lesionar meniscos i lligaments de les articulacions

en extremitats inferiors.

o Els pacients amb afectaci greu, amb prdua de lespai articular,

sn els que tenen menys possibilitat de millorar la funci articular.

o No continuar amb la prctica esportiva si la fatiga s persistent, si

hi ha un increment de la debilitat, una disminuci de la capacitat

de moviment o un increment de la hidroartrosi.

o Consultar en cas de dolor continuat de ms duna hora desprs

de lexercici.

o Evitar exercicis molt vigorosos i de moltes repeticions en

articulacions inestables.

o En cas dartritis reumatoide, cal evitar lexercici matinal per la

rigidesa daquests pacients, encara que alguns poden veure

millorada la circulaci de la zona.

- Precaucions mdiques

o Si es practica una infiltraci amb glucocorticoides es recomana

que durant 72 hores se suspengui el programa dactivitat fsica.

10

o Els AINE, els frmacs inductors de la remissi (sals dor, d-

penicillamina, cloroquina, sulfasalazina, metrotexat) i els

glucocorticoides sistmics no tenen cap tipus dinfluncia sobre

lactivitat fsica.

- Consells generals

o Aconsellar el pacient sobre com dur a terme els exercicis per

evitar lesions, i recomanar-li un calat esportiu cmode i adequat,

millor amb cambra daire.

o Si sutilitza algun tipus de bast per caminar sha dintentar que el

pacient disposi dun punt de recolzament quan faci el programa

dEF.

o El treball en medi aqutic (aigua calenta) ajuda a disminuir el

dolor i la rigidesa articular. La deambulaci en el medi aqutic

amb laigua a nivell torcic s una bona opci per a la millora de

la condici aerbica i del to muscular.

o Si s possible, caldria alternar activitats a laire lliure i a la piscina

coberta.

I per acabar, pel que fa a les precaucions respecte a lobesitat, nombrem les

segents precaucions generals pel que fa a la prescripci de lexercici i

precaucions mdiques, aix com tamb consells generals.

- Precaucions generals

Shauran de tenir en compte totes aquelles precaucions relacionades amb

les morbiditats associades, com sn la patologia osteoarticular, la

cardiopatia isqumica i la tensi arterial elevada.

- Precaucions mdiques

Cal tenir en consideraci els segents medicaments, per si la persona els est

prenent, a lhora del funcionament de la prescripci

o Orlistat: redueix labsorci de lpids, per cal tenir en compte

efectes secundaris, com ara augment del ritme de les

deposicions, urgncia fecal, fins i tot diarrea, que poden

11

comportar trastorns secundaris a la diarrea, alteracions

hidroelectroltiques, insuficincia renal, etc.

o Sibutramina: inhibidor de la recaptaci de noradrenalina i

serotonina, amb efecte termogen i de sacietat. Els efectes

secundaris que es poden presentar sn insomni, astnia,

augment de la pressi arterial i lFC, que caldr controlar de forma

peridica.

- Consells generals

o Sha descollir un exercici agradable per a cada persona i, si s

possible, que es pugui combinar amb exercicis en grup.

o s recomanable la coordinaci amb lequip mdic que fa el

seguiment nutricional, sobretot en els casos de cirurgia baritrica

perqu poden sorgir complicacions com ara malabsorci de

nutrients (tiamina, vitamina B12, folats, ferro) o evacuaci gstrica

rpida. Per tant, cal donar consells nutricionals molt estrictes per

evitar un trnsit molt rpid post-ingesta i hipoglucmies reactives.

Lexercici fsic ms adient

Lexercici fsic ms adient per a la prescrita dependr del tipus de capacitat a

treballar. Aix doncs, diferenciarem entre el treball de la resistncia, el treball

coordinatiu, i lequilibri.

Pel que fa a losteo-artritis, lexercici ms adient, tenint en compte el tipus de

treball, la crrega i consideracions especials, s el segent:

- Fora

o Tipus de treball

Treball de fora-resistncia.

Treball en circuit.

Exercicis isomtrics i dinmics

o Crrega

Intensitat segons la tolerncia individual.

1-4 sries

8-20 repeticions per srie (a linici 2-3 repeticions,

augmentant-les progressivament) .

12

2-3 dies a la setmana

o Consideracions especials

Treballar la major part dels grups musculars de forma

dinmica i isomtrica.

Controlar limpacte sobre la zona afectada.

No provocar dolor.

- Resistncia

o Tipus de treball

Treball aerbic, especialment en medi aqutic

(deambulaci).

o Crrega

20-60 minuts per sessi (a linici 5-10 minuts, augmentant-

los progressivament en funci de les necessitats

individuals).


40-85% FCM

EPE: 12-16 (escala de Borg 6-20)


Controlar limpacte sobre la zona afectada.

Augmentar progressivament el temps de treball.

Ajustar la respiraci a cada moviment.

Establir un perode dadaptaci abans de plantejar

objectius.

Controlar lFC.

- Flexibilitat:

o Tipus de treball

Exercicis actius de mobilitat articular, especialment de les

articulacions ms afectades.

Estiraments actius, passius i assistits, especialment de les

articulacions ms afectades.

Treball actiu isomtric (en la posici de mxima descrrega

articular possible) de les cadenes musculars, especialment

de la musculatura profunda de lesquena.

Treball respiratori i de relaxaci.

13

o Crrega

15-40 minuts per sessi



Evitar maniobres forades, especialment les torsions

desquena i extremitats inferiors associades a components

de flexi i/o coaptaci articular.

En fases agudes de la malaltia, afavorir el treball passiu i

de relaxaci.

Procurar una higiene postural correcta durant lexecuci

dels exercicis per poder treballar amb mxima de coaptaci

articular, especialment a la columna vertebral.

Pel que fa a lobesitat, lexercici ms adient, tenint en compte el tipus de

treball, la crrega i consideracions especials, s el segent:

- Fora

o Tipus de treball

Participaci de grans grups musculars.

Exercicis poliarticulars.

Recomanable el treball amb mquines.

o Crrega

50-70% 1 RM

3-5 sries

8-10 exercicis

8-12 repeticions per exercici

60-90 segons de descans entre sries




objectius.

Incrementar progressivament les crregues de treball.

Respectar el temps de recuperaci entre sries.

Controlar les situacions dhipoglucmia i hiperglucmia, si

escau.

14

- Resistncia

o Tipus de treball

Treball aerbic, amb participaci de grans grups musculars

(caminar, bicicleta, rem).

o Crrega

30-60 minuts per sessi (es poden fraccionar en sessions

mnimes de 10 minuts)


50-80% FCM

Test de conversa



objectius.

Augmentar progressivament el temps i la intensitat del

treball.

Controlar les situacions dhipoglucmia i hiperglucmia.

Controlar lFC.

15

4. OBJECTIUS

Els objectius especfics que plantegem per a lusuari sn els segents:

- Augmentar la densitat ssia de lusuari mitjanant exercicis amb limpacte

adequat, aix com augmentar la seguretat en accions de la vida quotidiana tals

com pujar escales millorant la propiocepci augmentant el rang de moviment.

- Millorar la residncia cardiorespiratria, augmentar la fora i disminuir el pes

de lusuari mitjanant lactivitat fsica

16

5. SESSIONS DEXERCICI FSIC PER LA SALUT

SESSI 1 PRESCRIPCI DEXERCICI FSIC (Ruta Saludable)

Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona

Patologia Osteo-artritis de genoll amb obesitat tipus 1 (35-39 kg/m2)

Prescriptor Pol Coll Pujolrs

Sessi

Escalfament Mobilitat articular de totes les extremitats del cos, comenant pels peus i acabant al cap. Durada: 10 minuts

Part principal (I)

Treball aerbic continuat. Caminar 2 kilmetres pel Pla dels Socs. Objectius: Millorar la resistncia general, augmentar el VO2 Mx. i perdre teixit adips. Intensitat: 50% FC Mx. Freqncia: 5 dies a la setmana. Durada: 25 minuts per sessi.

Consideracions especials i recomanacions

Controlar limpacte del genoll. Controlar la FC. Ajustar les respiracions perqu lindividu sigui ms eficient a cada moment. Si apareix dolor al genoll afectat o no es pot arribar al ritme desitjat perqu lindividu no pot aguantar, no realitzar lexercici fsic.

Part principal (II)

Treball de flexibilitat. Exercicis actius de mobilitat articular, especialment al genoll afectat. Treball respiratori i de relaxaci. Objectius: Guanyar mobilitat articular, contribuir a la millora de la circulaci de fluids i prevenir la prdua de la mobilitat. Freqncia: 3 dies a la setmana. Durada: 15 minuts per sessi.


Procurar que lindividu tingui una bona postura quan realitzi els exercicis, perqu podria tenir conseqncies. Evitar maniobres forades on es tingui en perill el genoll afectat. Si apareix inflamaci a la zona afectada, no realitzar exercici fsic. Si veiem que ens fa mal els exercicis que fem, disminum el rang de moviment de lexercici.

Tornada a la calma

Estiraments assistits, especialment a la zona del genoll afectat. Durada: 10 minuts

17


Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona


Prescriptor Jaume Puig Mrquez

Sessi

Escalfament

(10 minuts)

- 6 caminant augmentant el ritme progressivament (al

final dels 5 minuts hauria de costar realitar el talking

test com a parmetre dun bon escalfament)

- 2 minuts moviment articular dinmic extremitat

superior

- 2 estiraments passius extremitat inferior

Part principal:

Fora

(14 minuts)

- Squat: 2 sries de 8 repeticions

- Lunge: 2 sries de 8 repeticions (4 per cama)

- Squat Isomtric: 2 sries de 30 segons

- Lunge Lateral: 1 srie de 8 repeticions

- Objectius: Reduir el dolor i la fatiga muscular i articular

i augmentar la fora general.

Consideracions

especials i

recomanacions

- Procurar que lindividu tingui una bona postura quan

realitzi els exercicis, perqu podria tenir

conseqncies.

- Evitar maniobres forades on es tingui en perill el

genoll afectat.

- Si apareix inflamaci a la zona afectada, no realitzar

exercici fsic.

- Si veiem que ens fa mal els exercicis que fem,

disminum el rang de moviment (per exemple, no

baixem tant a lsquat), o realitzem nicament els

exercicis isomtrics)

Part principal:

Resistncia

(30 minuts)

Caminar al ritme marcat a continuaci pels volts del bosc

- 0 - 5 55% FCM

- 5 - 10 65% FCM

- 10 - 15 60% FCM

- 15 - 20 75%FCM

- 20 - 25 60%FCM

- 25 - 30 75% FCM

18

- Objectius: Millorar la resistncia general, augmentar el

VO2 Mx. i perdre teixit adips.

- Controlar limpacte del genoll.

- Controlar la FC.

- Ajustar les respiracions perqu lindividu sigui ms

eficient a cada moment.

- Si apareix dolor al genoll afectat o no es pot arribar al

ritme desitjat perqu lindividu no pot aguantar, no

realitzar lexercici fsic.

Tornada a la

calma

(6 minuts)

- 3 caminant per sota del 40% FCM

- 3 estiraments passius, tant dextremitat superior com

inferior, per incidint en lextremitat inferior

19

SESSI 1 PRESCRIPCI DEXERCICI FSIC (Parc de Salut)

Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona

Patologia Osteo-artritis de genoll amb obesitat tipus 1 (IMC: 31 kg/m2)

Prescriptora Laura Turon Ferran

Objectiu sessi Augmentar la fora muscular per reduir el permetre de la

cintura i mantenir la densitat mineral ssia.

Lloc de la sessi Parc de salut urb (Salt)

Fitxa de la sessi

Escalfament

(10 minuts)

Lescalfament serveix per augmentar la temperatura corporal i

preparar la musculatura per fer la part principal.

- Caminar a ritme progressiu pel voltant del parc de salut i

el pavell de Salt (5).

- Fer el moviments articulars segents; comenant pels

peus i acabant al cap:

1

Dibuixar cercles

amb el turmell.

- 10 vegades cada

costat del turmell

2

Dibuixar cercles

amb el genoll.

- 10 vegades cap

un costat i 10

vegades cap a

laltre

3

Aixecar

alternativament un

genoll i laltre a

laltura del maluc.

- 10 vegades amb

cada cama

4

Dibuixar cercles

amb la cintura.

- 10 vegades cap

un costat i 10

vegades cap a

laltre

5

Creuar els braos

per davant i per

darrera.

- 10 vegades

6

Dibuixar cercles

amb les espatlles.

- 10 vegades

endavant i 10

endarrere

7

Amb els dits

encreuats elevar

els braos i tornar

a la posici de

reps del dibuix

8

Amb els dits

encreuats dibuixa

onades (igual que

el dibuix). 10cops

20

9

Amb els dits encreuats eleva el braos

a lalada de les espatlles i torna a la

posici de reps com el dibuix.

- 10 vegades

10

Mou el cap a la dreta i a lesquerra com

si diguessis NO.

- 10 vegades

I part

principal:

Treball de la

musculatura

CORE

(20 minuts)

Exercici 1: Octgon

Exercici 2: Abdominals

Explicaci de lexercici: Posar-se dret sobre

loctgon i agafar-se a la barra. Fer

moviments laterals desplaant loctgon dun

costat a laltre mantenint lequilibri.

Repeticions: 3 series. 25 vegades. 30

segons entre series. Temps: 4 minuts

Objectiu: Disminuir teixit adips concentrat a

labdomen i en els malucs.

Explicaci de lexercici:

1- Estirar-se de panxes amunt sobre una estora

amb les cames flexionades. Creuar els braos al

pit i pujar el tronc fins all on lalumna pugui.

Repeticions: 2 series de 10 abdominals.

2- Completament estirada a sobre lestora, amb

una cama flexionada i laltra estirada. Pujar i

baixar la cama estirada. (Tamb es pot fer sobre

la Plataforma)

Repeticions: 2 series. 10 vegades amb una cama

i 10 vegades amb laltra.

Temps: 7 min.

Objectiu: Augmentar la fora del mscul recte

abdominal.

21

Exercici 3: Pla inestable

Consideracio

ns especials i

recomanacio

ns

- Amb aquests exercicis millorarem tota la musculatura del

CORE. s important per lusuari tenir un bon domini daquesta

part perqu beneficiar el seu equilibri i coordinaci. A ms a

ms, cal fer-la ms forta per disminuir el greix adips acumulat

en aquesta part i daquesta manera aconseguir disminuir

lobesitat.

- Si en algun moment lusuari no es troba cmoda o t algun

dolor passarem a fer exercicis amb menys intensitat i si no para

aquest dolor pararem.

- Durant la sessi farem petits descansos per beure aigua i per

mantenir lalumna hidratada.

II part

principal

Treball de

fora

muscular de

les

extremitats

(20 minuts)

Exercici 4: Gluti

Explicaci de lexercici: Recolzar

labdomen a la plataforma i agafar-se

amb les mans a la barra del darrera.

Desplaar la cama estirada endarrere

formant un angle de 50

aproximadament i tornar a la posici

inicial. Repetir el moviment.

Repeticions: 2 series. 10 vegades

amb una cama i 10 vegades amb

laltra.

Temps: 5 minuts

Objectiu: Millorar i mantenir una bona

postura quan estigui dreta i agilitar el

pas quan camini, evitant aix la fatiga.

Explicaci de lexercici: Assegut amb

lesquena recta i els peus a terra en el

plat inestable ms alt, les mans van

agafades a la barra. Sha de moure el

maluc en els diferents sentits.

Desprs anirem a laltre plat i ens

posarem drets amb les mans a la barra i

els genolls una mica flexionats, sha de

moure el plat cap a totes direccions

sense perdre lequilibri.

Temps: 4 minuts / 2 en cada plat

Objectiu: Mantenir el pes corporal,

aconseguint ms fora a labdomen i ms

equilibri.

22

Exercici 5: Deltoides i bceps

Exercici 6: Sentadeta

Consideracio

ns especials i

recomanacio

ns

- Aquests ltims exercicis serveixen per augmentar la fora

resistncia i millorar les musculatures principals dels braos i de

les cames. Daquesta manera augmentarem la fora muscular i

els osss es faran ms forts ja que augmentarem la seva

densitat ssia.

- A ms a ms, farem que el cos sigui ms gil la qual cosa

ajudar a fer moviments ms eficament.

Explicaci de lexercici: Recolzat a la parell

amb lesquena recta i agafa cada manegot. Els

peus van a laltura de les espatlles i separats de

laparell. Baixa flexionant les cames i torna a

pujar amb lesquena recta.

Repeticions: 3 series. 10 vegades.

Temps: 6 minuts

Objectiu: Millorar la fora dels qudriceps i

isquiotibials, i aix, tenir ms fora als genolls.

1- Explicaci de lexercici de deltoides: Agafarem dos

manuelles de 1kg a cada ma. Flexionarem una mica els genolls i

mantindrem el cos recte. Amb els braos estirats amb les

manuelles al costat del tronc farem una abducci fins les

espatlles amb els colzes una mica flexionats i tornarem a la

posici inicial. Desprs ho farem amb els dos braos cap

endavant amb els colzes una mica flexionats.


2 Explicaci de lexercici de bceps: Agafarem les manuelles

una a cada m amb els braos estirats i realitzarem una flexi

dels colzes i tornarem a la posici inicial (foto3)

Repeticions: 2 series. 15 vegades. 50 entre series.

Temps: 7 minuts

Objectiu: Millorar la fora dels msculs deltoides i bceps,

disminuint el teixit adips dels braos.

23

- Si durant lexecuci dalgun exercici lalumna es queixa de

dolor, passarem a fer exercicis no tan intensius evitant aix

aquest dolor. Si daquesta manera encara continua sentint mal,

pararem i farem la part de la tornada a la calma.

- Durant la sessi farem petits descansos per beure aigua. - Per fer la prctica sempre haur de dur la roba adequada i el

calat adequat.

Tornada a la

calma

(10 minuts)

Finalment ens recuperarem de lexercici de la part principal fent

el segent:

- Caminar durant 3 pel voltant del parc i el pavell.

- Fer els estiraments de la musculatura treballada a la part

principal. Cada estirament ha de durar 15:

Coll Deltoides Oblics

Qudriceps Isquiotibials Gluti

24


Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona


Prescriptor Andreu Vil Colomer Objectiu sessi Redur dolor i fatiga muscular i articular + manteniment de

movilitat

Fitxa

Escalfament (15')

Caminar pel voltant del parc (7')

Exercicis de movilitat articular i estiraments (7') enfocats sobretot a l'articulaci de genoll [Caixa d'estiraments]: - per escalfar els turmells es faran rotacions mentre la dona est dreta. - el mateix pels genolls, tot i que es rotaran els dos genolls alhora, inclunt flexi i extensi. - S'estirar sobretot la musculatura quadricipital, isquitibial i sural.

Part principal I [treball encarat a la fora resistncia] (20')

Plats inestables (8'):

-I treball de meluc (4'): assentada sobre el plat moure la cintura en totes direccions, ja sigui de forma rotativa o no. Primer pot tocar amb els peus a terra, tot seguit es provar de fer-ho noms aguantant-se amb els braos.

- II treball de genolls (4'): ara es colloca sobre el plat dreta i amb la nostra ajuda si cal, es mant estable i equilibrda i intenta una petita flexi de genolls.

25

Plataforma (5'): Treball d'abdominal inferior a partir d'elevaci de cames: 15 rep. per cada cama per separat i 20 rep. les dues alhora. R=20''

Sentadeta (3 sries de 30'', R=1'): collocar-se com

en la imatge segent, contactant amb tota l'esquena a la paret i aguantar la posici durant 8'' i fer una extensi, o sigui, pujant el cos mitjanant les cames. [isomtric dinmic]. Durant el reps es faran estiraments passius de quadrceps.


Aquests exercicis sn per millorar la fora en la zona afectada per tal de reduir la fatiga muscular i el dolor articular. Si en algun moment la persona prescrita presenta dolors s'aturar l'exercici inmediatament, tot i que son exercicis on hi ha un mnim impacte en els genolls. Caldr mantenir a la persona hidratada constantment, a ser possible amb begudes isotniques.

Part principal II [treball encarat a l'amplitut de moviment per a les AVD] (20')

Elliptica (8'): Aquest exercici servir com a transferncia de la part anterior de fora per movilitzar amb amplitut les parts del cos. L'exercici es far de forma suau buscant l'extensi de braos i cames.

Mig cercle (7'): no podem oblidar tampoc les altres

parts del cos encara que la prescrita noms tingui problemes de genoll, per tant, treballarem tamb l'higiene postural en aquesta estaci. Posarem emfasis en la collocaci recta de l'esquena i en el moviment ampli i coordinat dels braos.

26

Cam d'obstacles (7' cada un): Aquesta estaci representa pujar escales, s potser, la ms important ja que la nostra prescrita en obstacles aix pot tenir problemes.

Es comenar pels obstacles baixos on noms recolzar un peu i l'altre fora de l'obstacle. Ms endavant superar els obstacles ms alts recolzant'hi els dos peus. L'objectiu principal no s superar els obstacles rpid, sin fer b el moviment, amb bona postura, de tal manera que l'articulaci guanyi fora i estabilitat i alhora pateixi menys.

Si la senyora prescrita es veu amb confiana i seguretat pot realitzar el cam sense agafar-se al suport, aix s, sempre el prescriptor estar atent.


Aquests exercicis sn per millorar sobretot el desplaament de la dona en determinades situacions de la vida quotidiana. Cal estar atent en qualsevol mala postura o desviament d'alguna part de la prescrita i corregir-la o evitar-la. Si en algun exercici es queixa de dolor avortarem de seguida i passarem a la tornada a la calma. Mantindrem sempre a la prescrita hidratada i ens assegurarem que va amb la indumentria adequada per fer exercici: sabates esportives, roba esportiva, etc.

Tornada a la calma (7')

Caminarem suaument durant 3' pel voltant del parc per reduir l'estrs i passarem als estiraments, que com en l'escalfament, estaran enfocats en la musculatura del qudriceps, i sobretot, isquiosurals.

27


Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona


Prescriptor Xavier Serramitja Delgado

Fitxa

Escalfament 10

Mobilitat articular de totes les extremitats del cos, comenant pels peus i acabant al cap. Ens podem subjectar els objectes del parc urb de la salut.

Part principal 20

Treball de fora i resistncia: -Plataforma: Estirat panxa amunt, amb una cama doblegada i recolzada a la superfcie dentada, i laltra cama estirada. Puja i baixa la cama estirada.

10 repeticions amb cada cama

3 sries

30descans - Pressi de braos: Situat de cara a laparell, has de doblegar i estirar els braos. Tajudar a empnyer, desplaar i aixecar objectes amb ms facilitat.

12 repeticions.

3 sries

30 descans - Sentadeta: Recolzat a laparell amb lesquena recta i agafat amb les dues mans als manegots, separa els talons de laparell.

6 repeticions.

3 sries

1 descans - Rem: Seu amb lesquena recta. Agafat amb les mans als manegots i recolza els peus a laparell. Doblega i estira els braos.

2 minuts

2 sries

30 descans


En els segents exercissis desenvolupem un treball de fora el qual combina exercissis on s treballa la part superior i la inferior. Per tant, per no generar una crrega excessiva en el genoll que s on volem incidir, combinem exercissis que no

28

van adreats a el genoll per tal de descarregar-lo i aix tamb potenciar un bon to muscular daltres parts del cos, que tamb s bo no descuidar-les. Daquest mode, reforarem la zona afectada per tal de reduir la fatiga muscular i el dolor articular. Si en algun moment s pateix dolor a la part afectada, shaur de finalitzar lexercici.

Part principal 30

Treball de resistncia aerbica Caminar 20: Treball aerbic de baix impacte, amb participaci de grans grups muscular. Aquest treball ajudar a estabilitzar el genoll i a recuperar-lo dels exercissis anteriors. Per acabar la sessi realitzarem dos exercissis ms per acabar de treballar el genoll: Cam dobstacles: Puja i baixa els obstacles com si fossin escales. Comena sempre pels ms baixos. Procura collocar el peu ben centrat i, si cal, agafat.

- 2 vegades el circuit. Loctgon: Dret i sobre loctgon i agafat sobre la barra, far el moviment lateral mantenint lequilibri.

- 1 - 2 sries - Descans 1


Per tal dexecutar lexercici de la manera ms correcte, ajustarem les respiracions a cada moviment. Procurar que lindividu realitzi els exercissis correctament i que la posici del cos sigui ladequada per tal devitar possibles lesions. Evitar maniobres forades on es tingui en perill el genoll afectat. En lapartat dels estiraments, ajudarem a realitzar-los per efectuar-los correctament i prevenir molsties prvies a lexercici. s una part important de la sessi ja que amb els estiraments redum la tensi muscular i afavorim la circulaci. Per tant, redum la probabilitat de que el pacient tingui molsties desprs de la sessi.

Tornada a la calma 10

Estiraments passius del trenc inferior: qudriceps, isquiotibials ,bessons, abductors.

29

6. FEEDBACKS DE LES SESSIONS

SESSI 1 PRESCRIPCI DEXERCICI FSIC (Ruta saludable)

Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona

Patologia Osteo-artritis de genoll amb obesitat tipus 1 (IMC:31kg/m2)

Objectiu de la sessi

Millorar la resistncia general, augmentar el VO2 Mx. i perdre teixit adips. Guanyar mobilitat articular, contribuir a la millora de la circulaci de fluids i prevenir la prdua de la mobilitat.

Prescriptor Pol Coll Pujolrs

Lloc de la sessi

Ruta saludable pel Pla dels Socs (Salt)

Fitxa

Escalfament (10min)

Mobilitat articular de totes les extremitats del cos, comenant pels peus i acabant al cap. La durada de cada exercici i de cada costat ser de 15 segons.

Part principal (I) (25min)

Treball aerbic continuat. Caminar 2 kilmetres pel Pla dels Socs. Sinclouran pujades i baixades amb poc pendent perqu la usuria noti ms implicaci dels diferents msculs i hagi desforar-se ms. Intensitat: 50% FC Mx.


Controlar limpacte del genoll. Controlar la FC. Ajustar les respiracions perqu lindividu sigui ms eficient a cada moment. Si apareix dolor al genoll afectat o no es pot arribar al ritme desitjat perqu lindividu no pot aguantar, no realitzar lexercici fsic.

30

Part principal (II) (15min)

Treball de flexibilitat. Exercicis actius de mobilitat articular, especialment al genoll afectat. Treball respiratori i de relaxaci. s convenient portar una mrfega per fer el treball de relaxaci al terra.


Procurar que lindividu tingui una bona postura quan realitzi els exercicis, perqu podria tenir conseqncies. Evitar maniobres forades on es tingui en perill el genoll dret. Si apareix inflamaci a la zona afectada, no realitzar exercici fsic. Si veiem que ens fa mal els exercicis que fem, disminum el rang de moviment de lexercici.

Tornada a la calma (10min)

Estiraments assistits, especialment a la zona del genoll afectat. s convenient portar una mrfega per fer el treball de relaxaci al terra.

31


Dades de la persona

Nom Eullia Comellas

Edat 60 anys

Gnere Dona


Prescriptor Jaume Puig Mrquez

Objectiu de la sessi

Reduir el dolor i la fatiga muscular i articular i augmentar la fora general, aix com tamb millorar la resistncia general, augmentar el VO2 Mx. i perdre teixit adips.

Sessi

Escalfament

(10 minuts)

- 6 caminant augmentant el ritme progressivament (al

final dels 5 minuts hauria de costar realitzar el talking

test com a parmetre dun bon escalfament)

- 2 minuts moviment articular dinmic extremitat

superior

- 2 estiraments passius extremitat inferior

Part principal:

Fora

(14 minuts)

- Squat: 2 sries de 8 repeticions

- Lunge: 2 sries de 8 repeticions (4 per cama)

- Squat Isomtric: 2 sries de 15 segons

32

- Lunge Lateral: 2 srie de 8 repeticions

Consideracions

especials i

recomanacions

- Procurar que lindividu tingui una bona postura quan

realitzi els exercicis, perqu podria tenir

conseqncies.

- Evitar maniobres forades on es tingui en perill el

genoll afectat.

- Si apareix inflamaci a la zona afectada, no realitzar

exercici fsic.

- El rang de moviment dels exercicis no ser tant

pronunciat com en les imatges de mostra

- Si veiem, tot i aix, que segueixen fent mal els exercicis

que fem, disminum el rang de moviment (per exemple,

no baixem tant a lsquat), o realitzem nicament els

exercicis isomtrics)

- Ajudar-se de les taules i bancs de pcnic que hi ha a la

ruta saludable per tal de realitzar els exercicis amb

major comoditat i minimitzar el mxim possible

possibles lesions i augmentar aix ladherncia

Part principal:

Resistncia

(30 minuts)

Caminar/crrer (si s possible) al ritme marcat a continuaci

pels volts del bosc

- 0 - 5 55% FCM

- 5 - 10 65% FCM

- 10 - 15 60% FCM

- 15 - 20 75%FCM

33

- 20 - 25 60%FCM

- 25 - 30 75% FCM

Consideracions

especials i

recomanacions

- Controlar limpacte del genoll.

- Controlar la FC.

- Ajustar les respiracions perqu lindividu sigui ms

eficient a cada moment.

- Si apareix dolor al genoll afectat o no es pot arribar al

ritme desitjat perqu lindividu no pot aguantar, no

realitzar lexercici fsic.

- Utilitzar el talking test per saber si lexercici s adequat

o no

Tornada a la

calma

(6 minuts)

- 3 caminant per sota del 40% FCM

- 3 estiraments passius, tant dextremitat superior com

inferior, per incidint en lextremitat inferior

34


Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona

Patologia Osteo-artritis de genoll amb obesitat tipus 1 (IMC: 31 kg/m2)

Prescriptora Laura Turon Ferran

Objectiu sessi Augmentar la fora resistncia, millorant el condicionament

muscular per reduir el teixit adips i mantenir la densitat

mineral ssia per evitar un major deteriorament de les

estructures ssies.

Lloc de la sessi Parc de salut urb (Salt)

Fitxa de la sessi

Escalfament

(10 minuts)

Lescalfament serveix per augmentar la temperatura corporal i

preparar la musculatura per fer la part principal.

- Caminar a ritme progressiu pel voltant del parc de salut i

el pavell de Salt (5).

- Fer el moviments articulars segents; comenant pels

peus i acabant al cap:

1

Dibuixar cercles

amb el turmell.

- 10 vegades cada

costat del turmell

2

Dibuixar cercles

amb el genoll.

- 10 vegades cap

un costat i 10

vegades cap a

laltre

3

Aixecar

alternativament un

genoll i laltre a

laltura del maluc.

- 10 vegades amb

cada cama

4

Dibuixar cercles

amb la cintura.

- 10 vegades cap

un costat i 10

vegades cap a

laltre

5

Creuar els braos

per davant i per

darrera.

- 10 vegades

6

Dibuixar cercles

amb les espatlles.

- 10 vegades

endavant i 10

endarrere

7

Amb els dits

encreuats elevar

els braos i tornar

a la posici de

reps del dibuix

8

Amb els dits

encreuats dibuixa

onades (igual que

el dibuix). 10cops

35

9

Amb els dits encreuats eleva el braos

a lalada de les espatlles i torna a la

posici de reps com el dibuix.

- 10 vegades

10

Mou el cap a la dreta i a lesquerra com

si diguessis NO.

- 10 vegades

bI part

principal:

Treball de la

musculatura

del CORE

(20 minuts)

Exercici 1: Octgon

Exercici 2: Abdominals

Explicaci de lexercici: Posar-se dret sobre

loctgon i agafar-se a la barra. Fer

moviments laterals desplaant loctgon dun

costat a laltre mantenint lequilibri.

Repeticions: 3 series. 25 vegades. 30

segons entre series. Temps: 4 minuts

- Informarem a lusuria que ha de mantenir

lesquena recta i que faci fora amb les

abdominals. Tamb ha de mantenir una semi-

flexi dels genolls. Objectiu: Disminuir teixit

adips concentrat en els malucs.

Explicaci de lexercici:

1- Estirar-se de panxes amunt sobre una estora

amb les cames flexionades. Creuar els braos al

pit i pujar el tronc fins all on lalumna pugui.

- Si li costa molt pujar lajudarem, per tant,

posarem les mans darrera la seva esquena i

lajudarem a lhora de pujar lesquena.

- Per fer aquest exercici cal portar una estora.

Repeticions: 2 series de 10 abdominals. 20

entre series.

2- Completament estirada a sobre lestora, amb

una cama flexionada i laltra estirada. Pujar i

baixar la cama estirada. (Tamb es pot fer sobre

la Plataforma)

Repeticions: 2 series. 10 vegades amb una cama

i 10 vegades amb laltra. Temps: 7 min. Objectiu:

Augmentar la fora del mscul recte abdominal.

36

Exercici 3: Pla inestable

Consideracio

ns especials i

recomanacio

ns

- Amb aquests exercicis millorarem tota la musculatura del

CORE. s important per lusuari tenir un bon domini daquesta

part perqu beneficiar el seu equilibri i coordinaci. A ms a

ms, cal fer-la ms forta per disminuir el greix adips acumulat

en aquesta part i daquesta manera aconseguir disminuir

lobesitat.

- Si en algun moment lusuari no es troba cmoda o t algun

dolor passarem a fer exercicis amb menys intensitat i si no para

aquest dolor pararem.

- Donarem feedbacks positius motivadors en tot moment.

- Durant la sessi farem petits descansos per beure aigua i per

mantenir lalumna hidratada.

II part

principal

Treball de

fora

muscular de

les

extremitats

(20 minuts)

Exercici 4: Gluti

Explicaci de lexercici: Assegut amb

lesquena recta i els peus a terra en el

plat inestable ms alt, les mans van

agafades a la barra. Sha de moure el

maluc en els diferents sentits.

Desprs anirem a laltre plat i ens

posarem drets amb les mans a la barra

i els genolls una mica flexionats, sha

de moure el plat cap a totes direccions

sense perdre lequilibri.

Temps: 5 minuts / 230 en cada plat

Objectiu: Mantenir i augmentar

lequilibri i aconseguint ms fora a

labdomen.

Explicaci de lexercici: Recolzar

labdomen a la plataforma i agafar-se

amb les mans a la barra del darrera.

Desplaar la cama estirada endarrere

formant un angle de 50

aproximadament i tornar a la posici

inicial. Repetir el moviment.

Repeticions: 2 series. 10 vegades

amb una cama i 10 vegades amb

laltra.

Temps: 5 minuts

Objectiu: Millorar i mantenir una bona

postura quan estigui dreta i agilitar el

pas quan camini, evitant aix la fatiga.

37

Exercici 5: Deltoides i bceps

Exercici 6: Sentadeta

1- Explicaci de lexercici de deltoides: Agafarem dos manuelles

de 1kg a cada ma. Flexionarem una mica els genolls i mantindrem el

cos recte. Amb els braos estirats amb les manuelles al costat del

tronc farem una abducci fins les espatlles amb els colzes una mica

flexionats (foto1) i tornarem a la posici inicial. Desprs ho farem

amb els dos braos cap endavant amb els colzes una mica

flexionats (foto2).

- En aquest exercici cal portar manuelles. - Si es fatiga molt amb el

pes de les manuelles, disminuirem el pes (05kg). Si encara t la

sensaci de molta fatiga ho far sense.


2 Explicaci de lexercici de bceps: Agafarem les manuelles

una a cada m amb els braos estirats i realitzarem una flexi dels

colzes i tornarem a la posici inicial (foto3)

Repeticions: 2 series. 15 vegades. 50 entre series.

Temps: 7 minuts

Objectiu: Millorar la fora de les extremitats superiors, sobretot dels

msculs deltoides i bceps, disminuint el teixit adips dels braos.

Explicaci de lexercici: Recolzat a la parell

amb lesquena recta i agafa cada manegot. Els

peus van a laltura de les espatlles i separats de

laparell. Baixa flexionant les cames i torna a

pujar amb lesquena recta.

- Controlarem la crrega en tot moment, si nota

molta crrega lajudarem i li traurem pes agafant

el manegot i disminuint-li la crrega. Si nota els

genolls carregats, li direm que separi els peus

de laparell i que no baixi tant el cul.


50 entre series.

Temps: 6 minuts

Objectiu: Millorar la fora dels qudriceps i

isquiotibials, i aix, tenir ms fora als genolls.

38

Consideracio

ns especials i

recomanacio

ns

- Aquests ltims exercicis serveixen per augmentar la fora

resistncia i millorar les musculatures principals dels braos i de

les cames. Daquesta manera augmentarem la fora muscular i

els osss es faran ms forts ja que augmentarem la seva

densitat ssia.

- A ms a ms, farem que el cos sigui ms gil la qual cosa

ajudar a fer moviments ms eficament.

- Si durant lexecuci dalgun exercici lalumna es queixa de

dolor, passarem a fer exercicis no tan intensius evitant aix

aquest dolor. Si daquesta manera encara continua sentint mal,

pararem i farem la part de la tornada a la calma.

- Durant la sessi farem petits descansos per beure aigua. - Informarem a lusuari que durant el transcurs de la sessi mantingui una respiraci pausada i regular. - Per fer la prctica sempre haur de dur la roba adequada i el

calat adequat.

Tornada a la

calma

(10 minuts)

Finalment ens recuperarem de lexercici de la part principal fent

el segent:

- Caminar durant 3 pel voltant del parc i el pavell.

- Fer els estiraments de la musculatura treballada a la part

principal. Cada estirament ha de durar 15:

Coll Deltoides Oblics

Qudriceps Isquiotibials Gluti

39


Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona


Prescriptor Andreu Vil Colomer Objectiu sessi Redur dolor i fatiga muscular i articular + manteniment de

movilitat

Fitxa

Escalfament (15')

Caminar pel voltant del parc (7')

Exercicis de movilitat articular i estiraments (7') enfocats sobretot a l'articulaci de genoll [Caixa d'estiraments]: - per escalfar els turmells es faran rotacions mentre la dona est dreta. - el mateix pels genolls, tot i que es rotaran els dos genolls alhora, inclunt flexi i extensi. - S'estirar sobretot la musculatura quadricipital, isquitibial i sural.

Part principal I [treball encarat a la fora resistncia] (20')

Plats inestables (8'):

-I treball de meluc (4'): assentada sobre el plat moure la cintura en totes direccions, ja sigui de forma rotativa o no. Primer pot tocar amb els peus a terra, tot seguit es provar de fer-ho noms aguantant-se amb els braos.

- II treball de genolls (4'): ara es colloca sobre el plat ms baix, dreta i amb la nostra ajuda si cal, es mant estable i equilibrda i intenta una petita flexi de genolls.

Plataforma (5'): Treball d'abdominal inferior a partir d'elevaci de cames: 15 rep. per cada cama per

40

separat i 20 rep. les dues alhora. Si no pot elevar les cames en extensi, li proposarem que elevi les cames flexionant-les, portant els genolls al pit. R=20''

Sentadeta (3 sries de 30'', R=1'): collocar-se com

en la imatge segent, contactant amb tota l'esquena a la paret i aguantar la posici durant 8'' i fer una extensi, o sigui, pujant el cos mitjanant les cames. [isomtric dinmic]. Li donarem el consell de posar en tensi. si n's capa, el transvers de l'adomen, per tal de no carregar tan l'esquena i els genolls. Durant el reps es faran estiraments passius de quadrceps.


Aquests exercicis sn per millorar la fora en la zona afectada per tal de reduir la fatiga muscular i el dolor articular. Si en algun moment la persona prescrita presenta dolors s'aturar l'exercici inmediatament, tot i que son exercicis on hi ha un mnim impacte en els genolls. Caldr mantenir a la persona hidratada constantment, a ser possible amb begudes isotniques.

Part principal II [treball encarat a l'amplitut de moviment per a les AVD] (20')

Elliptica (5'): Aquest exercici tamb s'hagus pogut collocar a la part anterior, ja que servir com a transferncia de la part anterior de fora per movilitzar amb amplitut les parts del cos. L'exercici es far de forma suau buscant l'extensi de braos i cames. R=45'' quan porti 2' de treball.

Mig cercle (5'): no podem oblidar tampoc les altres

parts del cos encara que la prescrita noms tingui problemes de genoll, per tant, treballarem tamb l'higiene postural en aquesta estaci. Posarem emfasis en la collocaci recta de l'esquena i en el moviment ampli i coordinat dels braos. L'Eullia dur a terme dos sries de 50 obertures amb R=30''

41

Cam d'obstacles (5' cada un): Aquesta estaci representa pujar escales, s potser, la ms important ja que la nostra prescrita en obstacles aix pot tenir problemes.

Es comenar fent 20 anades i tornades als obstacles baixos on noms recolzar un peu i l'altre fora de l'obstacle. Ms endavant superar 20 cops anant i tornant els obstacles ms alts recolzant'hi els dos peus. L'objectiu principal no s superar els obstacles rpid, sin fer b el moviment, amb bona postura, de tal manera que l'articulaci guanyi fora i estabilitat i alhora pateixi menys.

Si la senyora prescrita es veu amb confiana i seguretat pot realitzar el cam sense agafar-se al suport, aix s, sempre el prescriptor estar atent.


Aquests exercicis sn per millorar sobretot el desplaament de la dona en determinades situacions de la vida quotidiana. Cal estar atent en qualsevol mala postura o desviament d'alguna part de la prescrita i corregir-la o evitar-la. Si en algun exercici es queixa de dolor abortarem de seguida i passarem a la tornada a la calma. Mantindrem sempre a la prescrita hidratada i ens assegurarem que va amb l'indumentaria adequada per fer exercici: sabates esportives, roba esportiva, etc.

Tornada a la calma (7')

Caminarem suaument durant 3' pel voltant del parc per reduir l'estrs i passarem als estiraments, que com en l'escalfament, estaran enfocats en la musculatura quadricipital, sobretot, i isquiosural.

42

SESSI 3 PRESCRIPCI DEXERCICI FSIC (Parc de salut)

Dades de la persona

Nom Eullia Comelles

Edat 60 anys

Gnere Dona

Material Mrfega


Prescriptor Xavier Serramitja Delgado

Objectiu Sessi:

Millorar la resistncia cardiovascular i ms tolerncia a la fatiga.

Fitxa

Escalfament 10

Mobilitat articular de totes les extremitats del cos, comenant pels peus i acabant al cap. Podem utilitzar la caixa destirments.

Part principal 20

Treball de resistncia aerbica: -Plataforma: Estirat panxa amunt, amb una cama doblegada i recolzada a la superfcie dentada, i laltra cama estirada. Puja i baixa la cama estirada.

10 repeticions amb cada cama

3 sries

30descans

- Pressi de braos: Situat de cara a laparell, has de doblegar i estirar els braos. Tajudar a empnyer, desplaar i aixecar objectes amb ms facilitat.

12 repeticions.

3 sries

30 descans

- Sentadeta: Recolzat a laparell amb lesquena recta i agafat amb les dues mans als manegots, separa els talons de laparell. Primeres 6 repeticions amb lajuda del prescriptor reduir el pes. Daquesta manera adoptar la posici correcta.

6 repeticions.

3 sries

1 descans

43

- Rem: Seu amb lesquena recta. Agafat amb les mans als manegots i recolza els peus a laparell. Doblega i estira els braos.

2 minuts

2 sries

30 descans


En els segents exercissis desenvolupem un treball de fora el qual combina exercissis on s treballa la part superior i la inferior. Per tant, per no generar una crrega excessiva en el genoll que s on volem incidir, combinem exercissis que no van adreats a el genoll per tal de descarregar-lo i aix tamb potenciar un bon to muscular daltres parts del cos, que tamb s bo no descuidar-les. Daquest mode, reforarem la zona afectada per tal de reduir la fatiga muscular i el dolor articular. Si en algun moment s pateix dolor a la part afectada, shaur de finalitzar lexercici.

Part principal 30

Treball de resistncia aerbica Caminar 20: Treball aerbic de baix impacte, amb participaci de grans grups muscular. Aquest treball ajudar a estabilitzar el genoll i a recuperar-lo dels exercissis anteriors. Per acabar la sessi realitzarem dos exercissis ms per acabar de treballar el genoll: Cam dobstacles: Puja i baixa els obstacles com si fossin escales. Comena sempre pels ms baixos. Procura collocar el peu ben centrat i, si cal, agafat.

- 2 el circuit. - 2 sries ( una per cada cant de circuit) - Descans 1

44

Loctgon: Dret i sobre loctgon i agafat sobre la barra, far el moviment lateral mantenint lequilibri.

- 1 - 2 sries - Descans 1

Tornada a la calma: 10

Estiraments passius del trenc inferior:, isquiotibials ,bessons, psoes, abductors. 1) bessons 2) Isquiotibials 3) Abductors

45

4) psoes


Per tal dexecutar lexercici de la manera ms correcte, ajustarem les respiracions a cada moviment. Procurar que lindividu realitzi els exercissis correctament i que la posici del cos sigui ladequada per tal devitar possibles lesions. Evitar maniobres forades on es tingui en perill el genoll afectat. En lapartat dels estiraments, ajudarem a realitzar-los per efectuar-los correctament i prevenir molsties prvies a lexercici. s una part important de la sessi ja que amb els estiraments redum la tensi muscular i afavorim la circulaci. Per tant, redum la probabilitat de que el pacient tingui molsties desprs de la sessi.

46

7. REFERNCIES

Arthritis foundation. (2012). Osteoartritis. Recuperat 28 novembre 2012, des de

http://www.arthritis.org/espanol/general/osteoartritis/

Bousson, V., Lowitz, T., Laouisset, L., Engelke, K., Laredo., J. D. (2012). CT

imaging for the investigation of subchondral bone in knee osteoarthritis.

PubMed: US National Library of Medicine, 8, 861-5. Recuperat a 5 desembre

(2012), a

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=CT%20imaging%20for%20the%20in

vestigation%20of%20subchondral%20bone%20in%20knee%20osteoarthritis.

Casanova, E., Castillo, B., Condom, A., Heras, A., Lorente, E., Irigoyen, M.,

Reina, A., Vzquez, O. (2009). Manual dactivitat fsica en atenci primria:

Generalitat de Catalunya. Recuperat 5 desembre (2012), des de

http://www.gencat.cat/ics/professionals/pdf/manual_activitat_fisica.pdf

de Carvalho, L. H., Temponi, E. F., Soares, L. F., Gonalves, M. B., Costa, L. P.

(2012). Physical activity after distal fmur osteotomy for the treatment of lateral

compartiment knee osteorthritis. PubMed: US National Library of Medicine.

Recuperat 19 desembre, a

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Physical%20activity%20after%20dis

tal%20f%C3%A8mur%20osteotomy%20for%20the%20treatment%20of%20late

ral%20compartiment%20knee%20osteorthritis

Generalitat de Catalunya (2007). Guia de prescripci dexercici fsic per la salut

(PEFS).

Heyward,V.H (2008). Evaluacin de la aptitud de fsica y prescripcin del

ejercicio (5 ed.). Madrid: Editorial Mdica Panamericana.

Marques, J., Genant, H. K., Lillholm, M., Dam, E.B. (2012). Diagnosis of

47

osteoarthritis and prognosis of tibial cartilage loss by quantification of tibia

trabecular bone from MRI. PubMed: US National Library of Medicine. Recuperat

19 desembre, a

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Diagnosis%20of%20osteoarthritis%

20and%20prognosis%20of%20tibial%20cartilage%20loss%20by%20quantificati

on%20of%20tibia%20trabecular%20bone%20from%20MR

Medline Plus. (2012). Temas de salud. Recuperat 30 novembre 2012, des de

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000423.htm

Organisme de Salut Pblica de la Diputaci de Girona. (2011). Xarxa ditineraris

saludables. Recuperat 3 desembre 2012, des de

http://www.itinerarisiparcsdesalut.cat/

Quevedo, F. (2009). Ejercicio Fisico en personas Obesas: Gua para el

profesional de la actividad fsica. EFDesportes.com: Revista digital. 129.

Recuperat a 19 de desembre, a http://www.efdeportes.com/efd129/ejercicio-

fisico-en-personas-obesas-guia-para-el-profesional-de-la-actividad-fisica.htm

Richmond J, Hunter D, Irrgang J, et al. (2009) Treatment of osteoarthritis of the

knee (nonarthroplasty). (591-6000). J Am Acad Orthop Surg: Editorial.

Wluka, A. E., Lombard, C. B., Cicuttini, F. M. (2012). Talkling obesity in knee

osteoarthritis. PubMed: US National Library of Medicine. Recuperat 18 de

desembre 2012, a

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=Talkling%20obesity%20in%20knee

%20osteoarthritis

World Health Organization. (1997). The global epidemic of obesity. Genera,

Switzerland: World Health Organization.

48

8. ANNEX

Annex 1: Qestionari SF-12 sobre lestat de salut

Instruccions: les preguntes segents es refereixen al que penseu sobre la

vostra salut. Les respostes ens permetran saber com us trobeu i fins a quin

punt sou capa de fer les vostres activitats habituals. Si us plau, contesteu cada

pregunta subratllant la resposta. Si no esteu segur de com respondre una

pregunta, si us plau, contesteu el que us sembli ms cert.

1. En general, direu que la vostra salut s:

1. Excellent

2. Molt bona

3. Bona

4. Regular

5. Dolenta

Les preguntes segents es refereixen a activitats o coses que podreu fer

un dia normal. La vostra salut actual, us limita per fer aquestes activitats

o coses? Si s aix, fins a quin punt? Us limita per...

2. Fer esforos moderats, com ara moure una taula, passar laspiradora,

jugar a bitlles o caminar ms duna hora?

1. S, em limita molt

2. S, em limita una mica

3. No, no em limita gens

3. Pujar uns quants pisos per lescala?

1. S, em limita molt

2. S, em limita una mica

3. No, no em limita gens

Durant les darreres 4 setmanes, heu tingut algun dels problemes

segents a la feina o en les activitats quotidianes, a causa de la vostra

salut fsica?

4. Heu fet menys del que hagussiu volgut fer?

1. S, la meva salut mha limitat molt

2. S

49

3. No

5. Heu hagut de deixar de fer algunes tasques de la feina o de les

activitats quotidianes?

1. S

2. No

Durant les darreres 4 setmanes, heu tingut algun dels problemes

segents a la feina o en les activitats quotidianes, a causa dalgun

problema emocional (com ara estar trist, deprimit o nervis)?

6. Heu fet menys del que hagussiu volgut fer, per algun problema

emocional?

1. S

2. No

7. No heu fet la feina o les activitats quotidianes tan curosament com

acostumveu per algun problema emocional?

1. S

2. No

8. Durant les darreres 4 setmanes, fins a quin punt el dolor us ha dificultat

la feina habitual (inclosa la feina fora de casa i les tasques domstiques)?

1. Gens

2. Una mica

3. Regular

4. Bastant

5. Molt

Les preguntes segents es refereixen a com us heu sentit i com us han

anat les coses durant les darreres 4 setmanes. En cada pregunta,

respongueu el que sassembli ms a com us heu sentit. Durant les

darreres 4 setmanes...

9. Quant de temps us heu sentit calmat i tranquil?

1. Sempre

2. Gaireb sempre

3. Moltes vegades

50

4. Algunes vegades

5. Noms una vegada

6. Mai

10. Quant de temps heu tingut molta energia?

1. Sempre

2. Gaireb sempre

3. Moltes vegades

4. Algunes vegades

5. Noms alguna vegada

6. Mai

11. Quant de temps us heu sentit desanimat i trist?

1. Sempre

2. Gaireb sempre

3. Moltes vegades

4. Algunes vegades

5. Noms una vegada

6. Mai

Durant les darreres 4 setmanes, amb quina freqncia la vostra salut

fsica o els vostres problemes emocionals us han dificultat les activitats

socials (com ara visitar els amics o familiars)?

1. Sempre

2. Gaireb sempre

3. Moltes vegades

4. Algunes vegades

5. Noms una vegada

6. Mai

51

Annex 2: PAR-Q Test (Possibles perills per realitzar Activitat Fsica)

PAR-Q Test

Contesta s o no a cada pregunta:

Tha dit mai el teu metge que tens algun problema cardac i que noms

hauries de fer lexercici fsic recomanat per ell?

- NO

Notes dolor al pit quan fas activitat fsica?

- NO

En lltim mes, has notat dolor al pit metres feies activitat fsica?

- NO

Alguna vegada has perdut la conscincia o has perdut lequilibri perqu

thas marejat?

- NO

Tens algun problema dossos o a les articulacions que pugui empitjorar

si canvies el teu nivell dactivitat fsica?

- S, osteo-artritis de genoll de la cama dreta

El teu metge tha prescrit medicaci (p.e. Dirtics) per la pressi arterial

o per un problema cardac?

- NO

Coneixes alguna altra ra per la qual no puguis fer activitat fsica?

- NO

52

Annex 3: IPAQ (International Physical Activity Questionnaire)

Nom: Eullia

Cognoms: Comelles

QESTIONARI INTERNACIONAL DACTIVITAT FSICA

Les preguntes es refereixen a lactivitat fsica que heu realitzat en els ltims 7

dies (des del 5 de novembre fins l11). Shi inclouen preguntes sobre lactivitat

fsica realitzada a la feina, com a part de les feines de casa o feines de

jardineria, per desplaar-se dun lloc a un altre, i lactivitat fsica realitzada en el

temps lliure com a activitat desbarjo, exercici o esport.

En respondre les preguntes, cal tenir en compte que:

- lactivitat fsica vigorosa es refereix a activitats que requereixen un esfor fsic

dur i que fan respirar ms fort del normal.

- lactivitat fsica moderada es refereix a activitats que requereixen un esfor

fsic moderat i que fan respirar una mica ms fort del normal.

1a. En els ltims 7 dies, quants dies heu realitzat activitat fsica vigorosa com

s ara aixecar pesos pesants, cavar, fer aerbic o similar, anar amb bicicleta a

marxa rpida?

Penseu noms en les ocasions en qu vau fer aquesta activitat fsica durant

almenys 10 minuts.

- Cap dia

2a. Una vegada ms, penseu nicament en lactivitat fsica que heu realitzat

durant almenys 10 minuts. En els ltims 7 dies, quants dies heu realitzat

activitat fsica moderada, com per exemple transportar pesos lleugers, anar

amb bicicleta a ritme regular, jugar a tenis partits de dobles? No hi compteu el

temps de caminar.

- 2 dies a la setmana

53

2b. En total, quant de temps soleu fer activitat fsica moderada en un daquests

dies?

- 10 minuts

3a. En els ltims 7 dies, quants dies heu caminat com a mnim 10 minuts?

Compteu si camineu a la feina i a casa, si camineu per anar dun lloc a un altre,

i qualsevol altra vegada que camineu per esbarjo, per practicar esport, exercici

o com a lleure.

- 6 dies a la setmana

3b. En total, quant de temps soleu fer activitat fsica moderada en un daquests

hores minuts dies?

- 20 minuts

4a. En els ltims 7 dies, quant de temps en total heu estat assegut en un dia

laborable?

- 8 hores i 30 minuts

Aqu sacaba el qestionari, moltes grcies per participar-hi.

treball prescripció

Documents