LA NOSTRA META:

UN INSTITUT SOSTENIBLE!

QUART D’ESO INSTITUT GORGS CERDANYOLA DEL VALLÈS MARÇ 2010 HTTP://GORGS-SOSTENIBLE.BLOGSPOT.COM/

c/Àliga 65

08290 Cerdanyola del Vallès

935804354

LA NOSTRA META:LA NOSTRA META:LA NOSTRA META:LA NOSTRA META: UN INSTITUT UN INSTITUT UN INSTITUT UN INSTITUT SOSTENIBLE!SOSTENIBLE!SOSTENIBLE!SOSTENIBLE!

ALUMNAT: XAVIER ALARCÓN ARNAU AGUIRRE EDGAR BARCIA JORDI CARMONA DAVID FÀBREGA IGNASI FERNÁNDEZ

PILAR FRANCISCO JUDIT GARRIGA SARA JOSE JOSE MEJÍA JOSE MORA ALBERT PADILLA SARA PÉREZ DÍDAC RITTER CARLOTA RODRÍGUEZ GUILLEM RODRÍGUEZ NICOLE RULLO GERMÁN SALMERÓN IRIS VALLEJO CRISTIAN VEGA BRENDA YESTE PROFESSORA: PATRÍCIA GALIANA

ÍNDEX

1. Introducció 05

2. Objectiu a aconseguir 05

3. Material necessari per a realitzat el projecte 06

4. Justificació de l’elecció de la proposta 06

5. Integració del projecte en el currículum escolar del primer cicle de l’ESO 07

6. Descripció del procés seguit 07

6.1 L’ecoauditoria del centre 08

6.1.1 Enquesta d’hàbits energètics al centre 09

6.1.2 Resultats Aigua 09

6.1.3 Resultats Mobilitat 10

6.1.4 Resultats Energia 11

6.2 Anàlisi de “la pell” de l’edifici 12

6.2.1 Construcció de la maqueta de l’edifici 14

6.3 Anàlisi de la instal·lació d’aigua 15

6.4 Anàlisi de la instal·lació elèctrica 16

6.5 Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics 16

6.5.1 El sistema del nostre edifici 17

6.5.2 Construcció d’un panell solar per escalfar aigua 17

6.6 La mobilitat sostenible 19

6.6.1 Eslògans per estimular la mobilitat sostenible 19

6.6.2 Comparació dels diferents tipus de vehicles 19

6.6.3 El joc de la mobilitat sostenible 20

6.7 Producció d’electricitat amb panells fotovoltaics 20

6.7.1 Construcció d’una maqueta d’una inst. fotovoltaica 21

7. Descripció del grup de treball que ha realitzat el projecte 21

8. Conclusions 23

Annex 1. Documentació gràfica de la experiència 25

Maqueta de l’institut 25

Col.lector solar 26

Maqueta fotovoltaica 27

Joc de la mobilitat sostenible 28

Annex 2. Fitxa de les experiències 29

Coneixement de l’institut amb la maqueta 29

El col·lector solar per a produir aigua calenta 30

Instal·lació fotovoltaica 31

El joc de la mobilitat sostenible 32

Annex 3. Guió de les experiències per al professorat 33

Annex 4. Material addicional que es cregui d’interès 34

4.1 Com fer una ecoauditoria energètica a l’escola? (Escoles Verdes) 35

4.2 Enquesta de sostenibilitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats 39

4.3 Plànols de l’institut Gorgs 46

4.4 Dades climatològiques 48

4.5 Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics. 50

4.6 La mobilitat sostenible 52

4.7 El joc de la mobilitat sostenible 60

4.8 Energia fotovoltaica. Principis de funcionament 62

Bibliografia 64

Fotografia del grup 65

Dimensions i descripció dels elements a exposar 66

Resum del projecte (objectius, metodologia i resultats i conclusions) 68

Guió per al professorat 69

1. INTRODUCCIÓ

És el nostre Institut sostenible? Aquesta pregunta ens va animar a fer el present projecte

perquè ens semblava d’allò més interessant. Saber si el nostre institut, acabat de construir, era

o no sostenible, si complia el reglament de les Escoles i Instituts verds era fascinant i tota la

classe va estar d’acord a canviar el tema de mobilitat i contaminació ambiental a Cerdanyola

del Vallès, que era el proposat en un inici, per el tema de l'institut sostenible.

Per tal de saber si el nostre institut era sostenible o no, vam realitzar una entrevista al director

del centre per tal de complementar la nostra informació i saber dades importants, referents a

les factures, el circuits elèctrics i d’aigua i els plànols per poder realitzar la maqueta del centre.

Vam dividir-nos en diversos grups per tal de realitzar una investigació detallada i precisa del

nostre institut amb l’ajuda d’informació obtinguda amb la reunió esmentada abans; l’àmbit de

l’aigua, de l’energia, de la mobilitat al centre, eren aspectes important a treballar i analitzar amb

profunditat. Per tal de realitzar-ho vam dur a terme una petita enquesta dirigida a un alt

percentatge de l’alumnat i professorat de l'institut.

Un cop realitzat l’anàlisi de l’enquesta vam redactar una memòria adjuntant totes les dades

obtingudes i anàlisi dels resultats obtinguts per cada grup.

Per tal d’aprofundir en el projecte teòric hem construït tres maquetes (de l’institut, d’un petit

col·lector solar per obtenir aigua calenta i d’una instal·lació fotovoltaica integrada en un edifici)

un joc de preguntes i respostes respecte el tema de la mobilitat sostenible.

Un cop revisat que tot estigues correcte vam arribar a tenir el nostre projecte llest i acabat per a

ser presentat als alumnes de primer i segon de l’ESO del centre.

2. OBJECTIU A ACONSEGUIR

L’objectiu principal a aconseguir és fer un anàlisi del nivell de sostenibilitat del nostre centre en

referència al tema dels consums d’aigua i electricitat i dels problemes causats per la mobilitat.

L’apartat referent als residus el tractarem a final de curs dins el projecte de recerca de quart.

Tota la informació processada i analitzada és convenient divulgar-la a la resta d’alumnes del

centre, en especial als de primer cicle per tal de millorar alguns aspectes en el nostre

comportament diari i d’informar d’alguns aspectes desconeguts per a la majoria (i també per a

nosaltres abans de començar el treball!).

Creiem que sensibilització per temes com l’estalvi energètic avui en dia és primordial.

3. MATERIAL NECESSARI PER A REALITZAT EL PROJECTE

Per la realització de l’enquesta de sosteniblitat: i el buidatge i anàlisi dels resultats: Processador

de textos i full de càlcul (edició de gràfics)

Maqueta de l'institut elaborada amb paper ploma, fusta, plàstic, pintures i cola termofusible

Maqueta del col·lector solar per a la producció d’aigua calenta sanitària: termòmetre

Maqueta de la instal·lació fotovoltaica integrada en un edifici.

Joc de la mobilitat sostenibilitat

MATERIALS

Principalment hem utilitzat els ordinadors i els pen drive per fer els informes i les enquestes.

Els companys de la maqueta han utilitzat principalment pinzells , pintura , paper de plata, cúter,

paper de vidre, pistola termofusible, cartó ploma, tornavís, llapis, regles , trepant i poliexpan

4. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE LA PROPOSTA

La primera proposta per al concurs “El recorregut de l’energia” va estar inspirada en l’àmbit de

l’energia nuclear; la manera correcta de utilitzar-la, els pros i els contres i una maqueta

explicativa entre d’altres.

Al cap de dos dies de treballar en el tema i plantejar el projecte, la professora va acudir a la

reunió explicativa del projecte i el tema escollit no estava acceptat així que vam haver de

plantejar i escollir noves propostes per tirar endavant el concurs. El tema escollit per la classe

va estar relacionat amb la mobilitat. Estàvem interessats en els tipus de motors, el seu

funcionament, la contaminació de cada model i noves propostes de vehicles. Però envers el

nou institut varem tornar a canviar de tema, perquè ens semblava interessant informar-nos de

la sostenibilitat del nou centre. Amb els plànols recents, les noves tecnologies, i els mètodes

proposats per contaminar menys ens semblava que els resultats serien més complets.

5. INTEGRACIÓ DEL PROJECTE EN EL CURRICULUM ESCOLAR-PRIMER CICLE D’ESO

La nostra meta, un institut sostenible; és el nostre tema escollit per presentar al concurs.

Aquests projecte te molts punts en comú amb temes tractats al primer i segon cicle de l'ESO.

L’àmbit de Ciències de la naturalesa :

*Primer curs:

* És realitza una projecte sobre l’ús més sostenible d’alguns materials.

*Segon curs:

* Dissenyar i argumentar plans dirigits a l’estalvi d’energia.

* Energia a la vida quotidiana.

* Estalvi d’energia en la vida quotidiana , mesures individuals i col·lectives.

L’àmbit de Tecnologies :

*Segon curs:

* Elements del circuit elèctric.

* Magnituds elèctriques bàsiques en un circuit.

L’àmbit pel desenvolupament personal i de la Ciutadania :

*Segon Curs ( únic cursat):

* Treball sobre la importància de l’estalvi d’energia.

* Gasos contaminants produïts per el funcionament de vehicles.

6. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT

Les fases del les que ha constat el nostre projecte han estat les següents:

1. ECOAUDITORIA: Realització de l’enquesta de sosteniblitat

2. ECOAUDITORIA: Buidatge i anàlisi dels resultats

3. ECOAUDITORIA: Redacció de conclusions i aspectes a millorar (aigua, energia

i mobilitat)

4. MAQUETA DE L’INSTITUT

5. MAQUETA DEL COL·LECTOR SOLAR PER A LA PRODUCCIÓ D’AIGUA

CALENTA SANITÀRIA

6. MAQUETA DE LA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA INTEGRADA EN UN

EDIFICI

7. JOC DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

A continuació passem a detallar les diferents fases del treball.

6.1 L’ecoauditoria1 del centre

Una ecoauditoria energètica és un procés d’avaluació de la gestió ambiental del centre en

relació amb l’energia, a fi de detectar-ne els punts febles i plantejar propostes de millora.

L’objectiu general d’una ecoauditoria energètica és la millora del coneixement sobre les

característiques de l’energia i la presa de consciència sobre la necessitat de fer un

consum responsable d’aquest recurs. Així mateix, cal aconseguir que tots els agents

implicats en la comunitat educativa treballin conjuntament per transformar el propi institut en un

centre educatiu més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Per aconseguir-ho s’han d’analitzar els anomenats Vectors ambientals, que són:

• AIGUA. El cicle de l’aigua humanitzat, origen i destí, consum i estalvi.

• MOBILITAT. Anàlisi de la mobilitat existent, disminució de la congestió i pacificació del

trànsit en les rutes d’accés al centre, alternatives al vehicle privat i reducció de la

contaminació acústica

• ENERGIA (ELÈCTRICA). Augment de l’eficàcia i minimització dels principals efectes

contaminants.

• RESIDUS. Impacte de diferents residus al medi, posada en pràctica de les tres R:

Reducció, Reutilització i Reciclatge.

En l’ecoauditoria que hem realitzat en el nostre centre hem treballat especialment els tres

primers aspectes: l’aigua, la mobilitat i l’energia elèctrica. El tema dels residus es treballarà a

final de curs com a Projecte de recerca de quart d’ESO.

1 http://www.solarizate.org/catalan/auditoria/auditoria.htm http://ecoauditories.ecologistes.net/educacio/ http://www.energianeta.net/cgi-bin/bm030.asp ANNEX 4.1. Com fer una ecoauditoria energètica a l’escola? (Programa Escoles Verdes)

Les etapes que hem seguit per a realitzar l’ecoauditoria del nostre centre han estat:

1. Redacció d’una enquesta sobre els hàbits de consum d’aigua, mobilitat i consum

d’electricitat

2. Passar les enquestes (180 alumnes i 20 professors)

3. Buidatge de les enquestes: gràfics i conclusions

4. Anàlisi del centre (visual, informació aportada pel director, factures,...)

a. La pell de l’edifici

b. Instal·lació d’aigua

c. Instal·lació elèctrica

5. Redacció de conclusions. Punts positius i negatius. Millores proposades

6. Informació a la resta de la comunitat educativa dels resultats i millores proposades

6.1.1. Enquesta d’hàbits energètics al centre

La enquesta que s’adjunta a l’annex 4.2 va ser realitzada per 180 alumnes (42% del total) i per

20 professors/es (40% del total) durant el mes de gener de 2010.

Els resultats complets es troben al mateix Annex 4.2.

A continuació resumim les dades obtingudes.

6.1.2 Resultats Aigua2

DADES I GRÀFICS MÉS REPRESENTATIUS

Quants minuts trigues en dutxar-te?

Més de 10 48%

Menys de 10 30%

En blanc 23%

Tanques l’aixeta mentre t’ensabones el cap i el cos?

No 37%

Sí 44%

En blanc 19%

2 ANNEX 4.2. Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

CONCLUSIONS

Després d’extreure els resultats de les enquestes i d’analitzar-les hem conclòs que l’ús i el

consum de l’aigua és força correcte tot i que es po t millorar en certs aspectes. Aquesta

mitjana l’hem tret de puntuar les respostes amb un 1 o un 2 depenent de com de racional és el

consum3. Fent una mitjana de cada resposta i sumant-les ens ha sortit una mitjana de 13.2

sobre 18 . Si dividim aquests 18 punts màxims en tres categories, aquest resultat es troba en la

segona categoria. Si ens hagués donat menys de 11 punts hauríem de prendre molta

consciència del problema de l’aigua i remodelar les nostres hàbits. En canvi si ens hagués sortit

16 o més, llavors, no caldria millorar res ja que el consum seria l'ideal

Aspectes a millorar:

• Tancar l’aixeta mentre t’ensabones les mans i, en el cas de la dutxa el cap i el cos , ja

que una mica més de la meitat de la gent no ho fa.

• Tancar les aixetes un cop has acabat d’utilitzar-les (un 62% dels alumnes d’aquest

institut no ho fa).

• La majoria de la gent triga més de 10 minuts en dutxar-se, ja que només una de cada

tres persones en triga menys de 10. Tots els que triguen tant estona, podrien

perfectament dutxar-se amb la meitat de temps.

6.1.3 Resultats Mobilitat3

DADES I GRÀFICS MÉS REPRESENTATIUS

El centre està a la població on vius?

No 7,7%

Sí 92,3%

Amb quin mitjà de transport vas a l’institut?

77,0%

1,1%19,9%

2,0%

A peu

En moto

En cotxe

T. Públic

Quantes persones viatgeu en el cotxe?

21,8%

28,2%

50,0% 4 o més3

2 o 1

3 ANNEX 4.2. Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

CONCLUSIONS

Després d’extreure els resultats de les enquestes i d’analitzar-les hem conclòs que el centre

presenta unes bones infraestructures per assumir to ts els usuaris que s’hi desplacen

cada dia i es té, en general, bons hàbits de mobili tat sostenible.

Aquesta mitjana l’hem tret de puntuar les respostes amb un 1 o un 2 depenent de com de

racional és el consum4. Fent una mitjana de cada resposta i sumant-les ens ha sortit una

mitjana de 30.88 sobre 50 , si dividim aquests 50 punts màxims en tres categories, aquest

resultat es troba en la tercera categoria. Amb menys de 17 punts hauríem de prendre molta

consciència del problema de la mobilitat i remodelar les nostres hàbits. Si el valor hagués estat

entre 18 i 29 punts, estaríem en una situació intermitja on s’haurien de millorar alguns aspectes

per aconseguir una mobilitat més sostenible.

Aspectes a millorar:

• Les persones que es desplacen a peu al centre consideren que el trajecte al centre no

és massa segur. Es podria millorar la percepció de seguretat demanant a l’ajuntament

la catalogació de “camí escolar” en alguns trams del trajecte on hi ha molta circulació

de vehicles.

• S’hauria de promoure que, en els trajectes en cotxe, aquest estès ocupat per més

persones de les que ho està actualment (mitjana de 2.2 persones per cotxe).

• S’hauria de fer campanyes d’informació adreçades als conductors de vehicles

(professorat i pares i mares d’alumnes, principalment) per a promoure hàbits de

conducció més eficients.

• S’utilitzaran els eslògans creats per a promoure la mobilitat sostenible.

6.1.4 Resultats Energia3

DADES I GRÀFICS MÉS REPRESENTATIUS

Quan surts de l’aula tanques els llums?

A l’aula s’obren les persianes abans

d’encendre les llums?

4 ANNEX 4.2. Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

CONCLUSIONS

Després d’extreure els resultats de les enquestes i d’analitzar-les hem conclòs que el centre

presenta deficiències en l’ús de l’energia. Molts dels mas hàbits també es repeteixen en el

comportament a casa i altres són causa del desconeixement del funcionament general del

centre.

Aquesta mitjana l’hem tret de puntuar les respostes amb un 2, 1, 0 o -1 depenent de com de

racional és el consum5. Fent una mitjana de cada resposta i sumant-les ens ha sortit una

mitjana de 12.5 sobre 24 . Si dividim aquests punts màxims en tres categories, aquest resultat

es troba en la segona categoria en l’extrem més desfavorable. Cal treballar més, està clar i

promoure campanyes informatives per millorar la sosteniblitat energètica en general.

Aspectes a millorar:

• Hi ha una mal hàbit de l’ús de les lamel·les verticals (persianes) ja que, habitualment, a

l’entrar a classe s’encenen el llums primer sense comprovar si hi ha suficient llum del

exterior.

• La gent no acostuma a fer servir piles recarregables al seus aparell per diverses raons,

perquè con cares i perquè són molt mes farragoses ja que necessites carregadors.

• El alumnes del nostre institut tenen el bon hàbit de tancar els electrodomèstics quan no

els fan servir cosa que baixa molt el consum d’energia.

• Hi ha un desconeixement important cara al centre per part de les instal·lacions o be

perquè es nou o be per falta de participació en les enquestes.

• El centre esta té una temperatura una mica massa elevada durant l’hivern i durant

l’estiu te una temperatura ideal.

6.2 Anàlisi de “la pell” de l’edifici

Per tal d’analitzar l’ús passiu de l’energia al centre estudiarem les característiques de la pell de

l’edifici. L’aprofitament de l’energia solar pot suposar un estalvi de fins el 75% d’energia

La pell de l’edifici és el primer filtre i el més important. Com que gairebé sempre les condicions

de l’exterior no són les que considerem de confort (a l'hivern fa fred i a l’estiu fa calor) hem de

posar una barrera per a que no entrin fàcilment al nostre edifici.

Aquesta primera barrera s’aconsegueix mitjançant una millora en l’aïllament de les parets i els

sostres i especialment de les finestres.

5 ANNEX 4.2. Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

Els teulats de les cases són les superfícies que més energia reben del Sol durant l’estiu que és

quan no volem que ens entri. Una cosa tan simple com escollir color clars per als materials de

les cobertes i sostres ens ajudarà a estalviar molta energia

Las finestres són la part de l’edifici que més pèrdues d’energia han de suportar. Això és així

perquè els afecten tant les pèrdues per conducció a través del vidre com les infiltracions que

depenen del marc i les juntes. El més normal i recomanable és l’ús del doble vidre.

Característiques del centre

• El nostre centre es troba situat a Cerdanyola del Vallès, Barcelona, a Catalunya.

• El clima6 és variat, durant tot l’any, ja que tenim un clima Mediterrani , és a dir, un

clima temperat.

• La superfície total d’aquest edifici és de 2316,15 m2, l’espai útil és de 1806,25 m2, els

porxos tenen 186,75 m2 i per últim les circulacions d’aquest edifici ocupen 325,40 m2.7

• Distribució de l’edifici. L’edifici principal es basa en una planta amb un passadís

central i aules a banda i banda. Unes terrasses disposades en diferents llocs segons

les plantes permeten connectar visualment el passadís amb l’exterior. En un segon

volum es troba el gimnàs unit al volum principal mitjançant un porxo que acaba

generant el vestíbul exterior d’accés.

• L’orientació d’aquest edifici, és Sud-Nord. La façana sud és d’alta il·luminació i

relativament calorosa a l’estiu, perquè el sol passa més alt i no entra tant directament.

En canvi, és molt més agradable al hivern, ja que el sol passa més baix, i incideix

directament a l’interior. La façana Nord és més fosca, tot i que està força il·luminada ja

que el centre no té elements propers que causin ombres.

• Tancaments . Les finestres són corredisses i de doble vidre amb cambra d’aire

(Climalit). Aquest sistema evita l’entrada d’aire, aigua, o d’altres fenòmens

meteorològics.

6 ANNEX 4.4. Dades climatològiques 7 ANNEX 4.3. Plànols de l’Institut Gorgs

• Totes les finestres estan cobertes amb un sistema de lames verticals fosques exteriors

regulables des de l’interior de cada aula a partir d’un accionament elèctric. Aquestes

persianes eviten el pas de la llum, i d’altres.

• La construcció és impecable, ja que l’ Institut Gorgs és de nova construcció (ha estat

inaugurat aquest curs.

• La construcció està formada per parets de blocs de formigó vist i lames verticals

fosques.

• La façana és blanca i , i el color de les finestres, degut a les lames verticals, és negre.

• Gràcies al blanc de les parets interiors, ens dóna més lluminositat durant tot l’any.

• Totes les característiques citades i altres més es poden observar detalladament en la

MAQUETA A ESCALA DEL CENTRE .

6.2.1 Construcció de la maqueta de l’edifici A partir dels plànols de l’edifici proporcionats pel director hems construït una maqueta bastant

detallada de l’Institut.

MATERIALS I EINES

• Paper ploma de 3 mm de gruix

• Bastonets de fusta

• Làmines de plàstic

• Pintura

• Regle

• Cúter

• Cola termofusible

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

1. Anàlisi dels plànols

2. Presa de mides en el paper ploma

3. Tall de les diferents peces de paper ploma

4. Tall i pintat dels bastonets de fusta per a construir les lamel·les de les finestres

5. Muntatge amb cola termofusible

6. Acabats (pintura, terra,...)

6.3 Anàlisi de la instal·lació d’aigua

En el nostre centre la instal·lació d’aigua està dividida en cinc circuits:

• Dos a la planta baixa de l’edifici principal (un a cada façana)

• Una línia a la primera planta de l’edifici principal

• Una línia a la segona planta de l’edifici principal

• Una línia als vestidors del gimnàs

També es disposa d’una altra línia per a ús dels bombers (instal·lació contraincendis).

La instal·lació d’aigua calenta sanitària (aixetes) funciona amb aigua freda a totes les aixetes de

l’Institut i amb aigua calenta només als vestuaris (dutxes). Aquesta aigua calenta és produïda a

partir d’un sistema d’ energia solar tèrmica (panells situats a la coberta de l’aula de tecnologia

de la segona planta de l’edifici principal).

La instal·lació d’aigua calenta de calefacció (radiadors) funciona a partir de l’aigua calenta

produïda en una caldera de gas.

Aixetes

Tenim 3 plantes i vestuaris del gimnàs, però de totes les aixetes que en total són 26 només 4

d’elles surt aigua calenta i aquestes 4 són de monocomandament amb temporitzador. Aquestes

aixetes estan en el vestuari.

La majoria d’alumnes no sap que de les dutxes del vestuari surt aigua calenta i no s’està fent

gaire ús actualment. Se n’hauria de fer alguna campanya informativa.

Les aixetes amb monocomandament estan als vestuaris i tota la resta d’aixetes es a dir les 22

restants són temporitzades sense monocomandament.

Radiadors

Ni ha 109 radiadors al nostre centre i totes funcionen amb aigua calenta. Les aules més grans

tenen dos radiadors. Les més petites com els departaments només tenen un.

Tenim 3 plantes on cada una té un cert nombre de radiadors depenent del volum de l’estança i

el nombre total d’aules. En la primera planta hi han dos fileres de radiadors un en cada lateral,

en la segona també n’hi han dos una en cada lateral; a la tercera planta només n’hi ha una.

El funcionament dels radiadors ha estat correcte durant el present hivern, tot i que ens consta

per la informació facilitada pel director, que s’ha anat fent ajustos al llarg del curs per tal

d’adequar la temperatura ambient a les necessitats.

6.4 Anàlisi de la instal·lació elèctrica

La il·luminació es molt bona tan amb la natural com l’artificial; això ho hem pogut comprovar en

dies foscos que hem vist que el funcionament era correcte.

Dins les aules hi han uns sensors que activen o desactiven una fila de fluorescents en funció

del nivell d’il·luminació que a la vegada estan graduades per les lamel·les exteriors.

A l’institut hi ha 462 flourecents distribuïts de la següent forma:

• Les escales d’emergència i l’entrada (consergeria , secretaria) estan

il·luminades per fluorescents compactes.

• A les escales d’emergència hi ha 10 fluorescents compactes; com que l'institut

consta de 2 escales d’emergència en total hi ha 30 fluorescents compactes, 20

a les escales d’emergència i 10 al Hall d’entrada.

• Els fluorescents son de dues potències: els de major potència estan ales aules

i als espais comuns, els petits als departaments i espais de dimensions

reduïdes.

6.5 Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics

De la lectura de diferents articles, llibres i pàgines web hem el.laborat l’annex 4.5 on resumim

els elements fonamentals d’un sistema de producció d’aigua calenta mitjançant col·lectors

solars8. A continuació descriurem la instal·lació del nostre Institut i l’activitat pràctica que hem

realitzat sobre aquest punt.

6.5.1 El sistema del nostre edifici

En l’edifici principal del nostre Institut existeixen 15 col·lectors solars distribuïts en cinc files de

tres col·lectors cadascuna que produeixen l’aigua calenta sanitària necessària en els vestidors.

El sistema disposa d’un tanc d’emmagatzematge de l’aigua calenta produïda que es troba

situat a la sala de calderes.

6.5.2 Construcció d’un panell solar per escalfar aigua

Per tal de comprovar el principi de funcionament d’un col·lector pla per a la producció d’aigua

sanitària calenta, hem construït un petit col·lector a partir de materials reciclats. Amb

posterioritat a la construcció hem fet un petit experiment col·locant el col·lector al sol amb aigua

a l’interior del tub de plàstic i hem pres la temperatura de l’aigua a intervals de temps de 10

minuts.

8 ANNEX 4.5. Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics. Anàlisi dels sistemes existents

MATERIALS I EINES

• Caixa metàl·lica

• Poliestirè expandit (suro blanc)

• Paper d’alumini

• Cola termofusible

• Tub de plàstic

• Clips de paper (anclatge del tub amb la base)

• Film plàstic (coberta)

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

La placa solar tèrmica per escalfar aigua que hem construït al llarg d’aquests dies de projecte,

ha sigut creada seguint els següents passos dins del procés d’obtenció dels materials

necessaris i la seva construcció:

Primer, vam buscar una capsa metàl·lica, que no fos utilitzada per a res, també vam agafar

poliestirè expandit de les capses d’alguns electrodomèstics. Seguidament, vam començar a

construir la maqueta mesurant i tallant peces de poliestirè expandit amb un cúter, per posar a

l’interior de la capsa al fons i a les parets per fer d’aïllant tèrmic. Vam enganxar els les peces a

la capsa amb silicona i hi vam adherir paper d’alumini per recobrir la part interior per a que

reflectís la llum solar. Fet això, vam obtenir un tub de plàstic llarg i prim que hauríem de

col·locar dins la capsa i seria per on circularia l’aigua que s’escalfaria amb els raigs solars. Per

fer passar l’aigua freda des de l’exterior, fes tot el circuit del tub de dins de la capsa i que sortís

calenta l’aigua, vam haver de fer dos forats amb la mida del diàmetre del tub a un dels costats

de la capsa per a l’entrada i sortida del tub. Quan ja estaven fets, vam situar el tub des de l’inici

del circuit fins a la sortida de la placa solar, fent corbes a l’interior i vam mantenir aquestes

formes amb trossos de clips tallats, que feien d’unió entre el tub i la base de poliestirè expandir

on es clavaven.

Finalment, vam acabar el treball posant-hi una làmina fina de plàstic transparent que cobreix la

entrada de llum per deixar entrar la llum solar i preservar la calor a l’interior de la placa, per

obtenir el màxim nivell de temperatura possible a l’aigua que passa a l’interior del tub.

PROVES DE FUNCIONAMENT I CONCLUSIONS

Durant una classe d’una hora hem fet l’experiment d’escalfar aigua amb el col·lector solar

construït per nosaltres mateixos. Primer hem agafat aigua de l’aixeta i hem mesurat la seva

temperatura, que eren 10 graus centígrads i l’hem pres com a temperatura inicial del nostre

experiment i hem omplert el nostre col·lector amb aquesta aigua. Seguidament hem baixat al

pati del nostre institut per situar el col·lector a un lloc on toqués el sol i l’hem orientat cap a ell

amb una inclinació de 45 graus. A la primera prova, hem deixat l’aigua 10 minuts rebent els

raigs solars i al passar aquest temps, hem comprovat la temperatura de l’aigua treient-la pel tub

de sortida d’aigua calenta, que era de 20 graus. A la segona prova, hem deixat l’aigua dins el

col·lector durant 20 minuts i s’ha escalfat fins a 30 graus.

Per tant, arribem a la conclusió que amb aquest mètode es pot escalfar l’aigua fins a la

temperatura òptima de 40ª en mitja hora. El sistema funciona i ja només cal emmagatzemar

l’aigua calenta produïda en un dipòsit aïllat tèrmicament per a que no perdi temperatura mentre

no s’utilitzi.

6.6 La mobilitat sostenible

Tot i que els resultats obtinguts amb l’enquesta en l’apartat de mobilitat ens han sortit molt

favorables, des del principi estàvem interessats en estudiar els diferents tipus de vehicles

existents al mercat i concretar les seves conseqüències sobre el medi ambient. Fruit d’aquest

estudi són els resums inclosos en l’annex 4.6.

6.6.1 Eslògans per estimular la mobilitat sostenible

Per tal d’incentivar els bons costums respecte a una mobilitat sostenible, proposem els

següents eslògans per penjar-los a les parets del centre:

• Si condueixes per res, jugues a volar sense ales

• Caminar cuida la teva vida

• Caminar afavoreix la teva circulació

• Encara no ets tan gran! Camina per una salut millor

• Caminar no contamina

• Agafar el vehicle no és una bona opció... després cal buscar aparcament!

• Caminar és sa

• Anem a fer un tomb?

• Agafem la bici?

6.6.2 Els diferents tipus de vehicles (resum)

La contaminació provocada pels vehicles es generada per diferents tipus de contaminants:

fums negres, monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de sofre, plom i òxids de nitrogen.

DIÈSEL, BENZINA, HÍBRID O ELÈCTRIC?

AVANTATGES INCONVENIENTS

DIESEL Convenient si es fan més de 60000 km/any

Menor depreciació del vehicle

Major durada del motor

Eficiència i rendiment elevat

Massa car si es fan menys de 10000 km/any

Cost més elevat que el benzina

Revisions més cares

Impost de circulació més car

BENZINA Poc soroll (menys que el dièsel) Consum elevat (cada cop menys)

HÍBRID Baix consum de combustible

Poques emissions

Cost molt elevat

ELÈCTRIC Emissions nul·les (depenen del sistema elèctric del país)

Alt rendiment energètic

Reducció d’emissió de CO2

Pocs punts de recàrrega elèctrica

6.6.3 El joc de la mobilitat sostenible

Per tal de practicar respecte al tema dels vehicles, proposem “El joc de la mobilitat sostenible”

per a fer a la classe. Consta d’un taulell per on s’avança si s’encerten les preguntes

proposades seguint les caselles indicades. Guanya qui arriba primer a la meta. Les preguntes (i

respostes) estan a l’Annexe 4.7.

6.7 Producció d’electricitat amb panells fotovoltaics De la lectura de diferents articles, llibres i pàgines web hem el.laborat l’annex 4.8 on resumim

els elements fonamentals d’un sistema de producció d’electricitat amb mòduls fotovoltaics. A

continuació descriurem l’activitat pràctica que hem realitzat sobre aquest punt.

6.7.1 Construcció d’una maqueta d’una instal·lació fotovoltaica

MATERIALS I EINES

• Cartró ploma de gruix 3 mm

• Plàstic transparent (simula vidre)

• Fusta (base)

• Pintures

• Plaques fotovoltaiques

• LED groc

• Motor solar amb indicador de gir

• Interruptor

• Cablejat elèctric

• Eines de dibuix (llapis, regla) i de tall (cúter)1

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

1) Marcar i tallar el paper cartró per a fer les peces de la casa

2) Pintar la base de fusta

3) Retallar els detalls en les peces com per exemple les finestres, les portes, etc.

4) Retallar petits requadres en un paper transparent, per fer els vidres de les finestres.

5) Utilitzar cola termofusible, per enganxar les diferents peces entre si. I després, enganxar-

les junt amb la base.

6) Realitzar el soldat de les plaques fotovoltaiques i el muntatge a la teulada.

7) Realitzar el connexionat elèctric de les plaques, el comandament (interruptor) i els

receptors (LED i motor)

CONCLUSIONS

Comprovem que, si orientem la maqueta cap al sol i accionem l’interruptor, el motor gira (a més

velocitat contra més incidència del sol). El LED s’il·lumina molt poc però funciona.

7. DESCRIPCIÓ DEL GRUP DE TREBALL

El present projecte ha estat realitzat per els alumnes de Quart d’ESO de l’Institut Gorgs de

Cerdanyola que cursen l’assignatura de Tecnologia.

Principalment hem treballar en grups per tal de treballar els diferents elements del projecte.

• Entrevista amb el director i redacció de les enquestes: Sara Pérez i Pilar Francisco

• Buidatge i anàlisi de les enquestes (aigua): Sara Jose i Judit Garriga

• Buidatge i anàlisi de les enquestes (mobilitat): Sara Pérez i Pilar Francisco

• Buidatge i anàlisi de les enquestes (energia): Dídac Ritter, Iris Vallejo i Nicole Rullo

• Anàlisi de “la pell” de l’edifici: Carlota Rodríguez, Brenda Yeste i Jose Mora

• Construcció de la maqueta de l’institut i redacció de l’informe a la memòria: Edgar

Barcia, Arnau Aguirre, Jose Mejía i Xavier Alarcón

• Anàlisi de la instal·lació d’aigua: Guillem Rodríguez i Ignasi Fernández

• Anàlisi de la instal·lació d’energia: Dídac Ritter, Iris Vallejo i Nicole Rullo

• Construcció d’un panell solar per escalfar aigua i redacció de l’informe a la

memòria: Germán Salmerón i Cristian Vega

• Construcció de la maqueta fotovoltaica per produir electricitat i redacció de l’informe

a la memòria: Carlota Rodríguez, Brenda Yeste i Jose Mora

• Invenció i construcció del joc de la “mobilitat sostenible”: David Fábregas, Albert

Padilla i Jordi Carmona

• Redacció de l’apartat “ecoauditories”: Edgar Barcia i Xavier Alarcón

• Redacció de l’apartat “energia solar tèrmica”: Arnau Aguirre i Jose Mejía

• Redacció de l’apartat “energia fotovoltaica”: Germán Salmerón

• Redacció de l’apartat “mobilitat sostenible”: David Fábregas, Albert Padilla i Jordi

Carmona

• Supervisió final i correcció de la memòria: Sara Jose, Sara Pérez i Judit Garriga

8. CONCLUSIONS

Amb aquest projecte hem aprés:

• Les principals instal·lacions del nostre institut

• Els hàbits de consum energètic del 40% dels alumnes i professorat

• A analitzar enquestes (extreure les dades i fer valoracions i gràfics)

• Les característiques constructives del centre

• Com és i quina funció fa un col·lector solar

• Com és i quina funció fa una placa fotovoltaica

• Els avantatges i inconvenients dels diferents tipus de vehicles

Allò interessant és compartir-ho amb els alumnes de primer i segon d’ESO i amb la resta de

membres de la comunitat educativa. Informarem de les nostres conclusions a l’equip directiu i

proposarem determinades campanyes per a informar i sensibilitzar en aquest tema.

Algunes reflexions personals...

Ha sigut interessant construir la maqueta d’una casa fotovoltaica... mai hagués pensat que ho faria! (Carlota)

Hem aprés moltes coses sobre l’estalvi energètic, sobre les plaques fotovoltaiques i poder treballar amb els companys, tot i que discutíem sovint (Jose Mora)

Ha estat una forma d’aprendre coses noves sobre la contaminació i sobre l’energia. He tret profit de la experiència (Guillem)

El projecte ha representat una forma diferent de tractar el tema de l’energia, tenint nosaltres llibertat per a informar-nos. Hem sembla una experiència interessant i molt diferent de com hem tractat aquest tema altres cursos (David)

He aprés què és un col·lector solar i a muntar un circuit (Cristian)

Com vull ser arquitecte, la construcció de la maqueta m’ha fet sentir bé. Estic content (Edgar)

Aquest treball ens ha servit per a poder conèixer millor el nostre centre i els instituts i escoles sostenibles. (Iris)

ANNEXES

ANNEX 1. Documentació gràfica de la experiència

1. MAQUETA DE L’INSTITUT

2. COL·LECTOR SOLAR

3. MAQUETA FOTOVOLTAICA

4. JOC DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

ANNEX 2. Fitxa de les experiències 1. CONEIXEMENT DE L’INSTITUT AMB LA MAQUETA

Objectius En aquesta demostració es tracta de donar la màxima informació respecte l’institut als alumnes.

Amb la maqueta construïda i amb una presentació on hi ha la informació que es pot extreure

del present projecte (punts 6.2, 6.3 i 6.4) s’intentarà que millorar el grau de desconeixement de

determinats aspectes com, per exemple, la existència de panells solars a la teulada de l’edifici

principal o el funcionament de les lamel·les verticals i els sensors de lluminositat.

Materials La maqueta de cartró ploma del centre

Presentació-resum dels punts indicats del present dossier (disponible a http://gorgs-sostenible.blogspot.com)

2. EL COL·LECTOR SOLAR PER A PRODUIR AIGUA CALENTA

Objectius L’objectiu d’aquesta maqueta, és la demostració de quina temperatura està sotmesa l’aigua

fora del sol. I esposada al sol.

Materials La maqueta del col·lector.

Termòmetre

Procediment

1. S’ensenya la maqueta, i els diferents elements que la formen.

2. Es mesura la temperatura de l’aigua fora del tub.

3. Es fa passar l’aigua per dins del tub, i a continuació és posa la capsa al sol durant 10

minuts.

4. L’aigua s’haurà escalfat, i ara tornarem a mesurar la seva temperatura.

5. Al cap de 10 minuts més, tornar a fer el mateix procés.

6. Ara ja podem treure conclusions.

3. INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA

Objectius Ensenyar la maqueta amb la finalitat de fer entendre els diferents passos per a la producció de

l’electricitat a partir de les plaques fotovoltaiques i conèixer els elements de la instal·lació.

Materials La maqueta de la casa fotovoltaica.

Procediment

1. S’ensenya la maqueta i els diferents elements que la formen.

2. Explicar el circuit elèctric de la maqueta

3. Exposar la maqueta al sol, i a continuació encendre l' interruptor.

4. Ara podem veure com s’encén el LED i gira el motor solar

5. I podem comprovar com fent ombra a les plaques el llum no s’encendrà i el motor

s’aturarà

6. Treure conclusions.

4. EL JOC DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

Objectius Comprendre la utilitat dels diferents motors utilitzats en els vehicles i analitzar les

conseqüències ambientals de l’ús de cada tipus de motor.

Materials Taulell de joc

Targetes amb preguntes tipus test

Procediment Es fan dos equips a la classe, l’equip blau i el vermell. Amb un dau es decideix qui comença a

contestar. Cada equip ha de respondre una pregunta tipus test de les proposades. Si l’encerta,

avança una casella del taulell de joc.

Guanya l’equip que primer arriba a la meta.

ANNEX 3. Guió de les experiències per al professora t

Les presents experiències s’haurien d’aplicar seguint les instruccions de l’apartat anterior. Es

poden complementar amb informació addicional del present projecte (Annex 4) o de fonts

bibliogràfiques variades (veure Bibliografia). També és molt recomanable seguir les

instruccions i directrius del Guió per al professorat.

ANNEX 4. Material addicional que es cregui d’interè s

4.1 Com fer una ecoauditoria energètica a l’escola? (Escoles Verdes)

4.2 Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

4.3 Plànols de l’institut Gorgs

4.4 Dades climatològiques

4.5 Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics.

4.6 La mobilitat sostenible

4.7 El joc de la mobilitat sostenible

4.8 Energia fotovoltaica. Principis de funcionament

ANNEX 4.1 Com fer una ecoauditoria energètica a l’escola? (Programa Escoles Verdes) Una Ecoauditoria es realitza seguint les següents etapes:

Consisteix en un treball d’investigació per tal

d’augmentar la motivació pel tema

Amb l’objectiu de revisar l’estat dels vectors

actuals del centre per tal de millorar-los.

S’ha de qualificar aquest estat actual mitjançant

una gràfica, processar dades, enquestes a

l’alumnat, professorat del centre…

Consisteix en proposar noves millores per al

centre i per al medi per tal de reduir costos en

algun dels vectors.

Reunir-se tots els que estan fent el projecte per

tal de posar en comú les idees que tothom

pugui aportar i també sàpiga que estan fent.

És on es prega a que tothom col·labori i que si

ho fes no ho deixes a la primera de canvi sinó

que si ho fes seria per acabar-ho i fer-ho bé.

Comunicar els resultats finals a tot el centre en

una reunió multitudinària per tal que ells

sàpiguen com és el centre on estan i per tal de

que col·laborin en mantenir-lo així.

INTRODUCCIÓ

TREBALL DE CAMP

ANÀLISIS

PROPOSTES DE MILLORA

REUNIÓ

APLICACIÓ I SEGUIMENT

COMUNICACIÓ

Com elaborar una ecoauditoria energètica a l’escola ?

Què és una ecoauditoria energètica?

Una ecoauditoria energètica és un procés d’avaluació de la gestió ambiental del centre en relació amb l’energia, a fi de detectar-ne els punts febles i plantejar propostes de millora.

Quins són els objectius?

L’objectiu general d’una ecoauditoria energètica és la millora del coneixement sobre les característiques de l’energia i la presa de consciència sobre la necessitat de fer un consum responsable d’aquest recurs.

Amb qui i com treballa l’ecoauditoria energètica?

Es pot treballar tant a primària com a secundària i a batxillerat, amb diferents nivells d’aprofundiment. Per assolir-ne els objectius, és recomanable d’implicar-hi tota la comunitat educativa: direcció, personal docent, personal d’administració, personal de manteniment, alumnat de totes les edats i pares i mares.

L’elaboració d’una ecoauditoria energètica es pot vincular a un projecte de centre com a activitat que tracti de manera transversal el consum energètic i la sostenibilitat.

També es pot realitzar en el marc de la Setmana de l’Energia o la Setmana del Medi Ambient, i treballar de manera transversal les diferents matèries del currículum escolar.

Quins són els passos que hem de seguir per elaborar l’ecoauditoria energètica?

La metodologia que s’exposa comprèn els passos bàsics per elaborar una ecoauditoria energètica al centre. S’aconsella que cada centre l’adapti segons les seves característiques, possibilitats i capacitats.

1. Presentació del projecte a la comunitat educativa (direcció, cap d’estudis, coordinadors, etc.) a fi d’aconseguir-ne el compromís amb el projecte.

2. Organització del treball : s’aconsella crear un equip (la Comissió de l’Ecoauditoria) que farà la planificació, la coordinació i el seguiment del treball.

3. Elaboració d’un inventari i diagnòstic energètic : recull de dades sobre el consum d’energia en il·luminació, aparells elèctrics, calefacció, aigua calenta sanitària, finestres, etc. dels diferents espais del centre educatiu. A partir de les dades recollides i del treball realitzat, es fa la diagnosi energètica que reflecteix els punts forts i els punts febles del consum energètic al centre.

4. Difusió dels resultats obtinguts en la diagnosi.

5. Redacció del Pla de propostes de millora (tant pel que fa a la instal·lació com als comportaments) i el Pla de seguiment a fi d’avaluar el grau d’execució de les propostes i els seus efectes sobre el consum energètic.

6. Presentació pública i difusió a l’escola del Pla de propostes de millora i implantació progressiva de les diferents propostes.

Recursos pedagògics relacionats A continuació, hi ha una relació de recursos pedagògics que us poden ser d’utilitat per elaborar una ecoauditoria energètica al centre educatiu:

• L’ecoauditoria energètica a l’escola . Associació CEPA. Adreçat a l’alumnat de primària. Des del seu web es pot descarregar la Guia per a l’ecoauditoria energètica a l’escola, i diversos materials per treballar la informació recollida. http://cepa.cat/ecoauditories/index.html

• El diagnòstic energètic al centre escolar. Fem un b on ús de l’energia. ICAEN.

Adreçat a l’alumnat de primària . http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/documents_climatic/auditoria_escola_icaen.pdf

• L’auditoria energètica del centre. Solarízate.

http://www.solarizate.org/catalan/auditoria/auditoria.htm

• Ecoauditories al centre educatiu . Associació de Naturalistes de Girona. Adreçat a secundària. El programa tracta 4 vectors ambientals: aigua, energia, residus i mobilitat. Amb la informació obtinguda, es calcula la petjada ecològica del centre. Des del seu web es pot descarregar tot el material didàctic necessari per elaborar l’ecoauditoria. http://ecoauditories.ecologistes.net/educacio/

• Ecoauditoria de l’energia. Guia per fer l’ecoauditoria al centre educatiu .

Ajuntament de Barcelona. Adreçat a l’ensenyament se cundari . Consta de cinc volums (aigua, energia, mobilitat, materials i residus, i biodiversitat), una guia d’orientacions per al professorat i un cd-rom amb els fulls de registre i altres documents de treball.

Experiències relacionades

• IES de l’Ebre de Tortosa. Estalvi energètic.

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/tarragona/secundaria/ies_ebre.06.07estalvi_energetic.pdf

• IES Ramon de Berenguer IV d’Amposta. IES eficient. http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/tarragona/secundaria/ies_ramon_berenguer06.07_ieseficient.pdf

• CEIP l’Entorn de Porqueres. Ecoauditoria, pla d’acció i seguiment del centre, emmarcada en un projecte de final de carrera de la llicenciatura de Ciències Ambientals. http://www.recercat.net/handle/2072/3604

• Trobareu més experiències relacionades entre les presentades en els Fòrums i en l’espai Les escoles estem treballant en... a la web del programa: http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/inici.jsp?ComponentID=15123&SourcePageID=1334#1"

Més informació

• Documents i publicacions sobre sensibilització energètica i actuacions energètiques:

Agència de l’Energia de Barcelona . www.barcelonaenergia.cat

• Recull de recursos sobre l’energia a l’apartat de Documents de la web de l’Agenda 21

escolar de Barcelona . http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar/index.htm

• Qüestionari per conèixer la sostenibilitat energètica d’un edifici. Barnamil: http://www.energianeta.net/cgi-bin/bm030.asp

• L’ICAEN elabora estudis d’assessorament energètic en instal·lacions municipals:

www.icaen.net • La Diputació de Barcelona ofereix assessorament en la realització d’auditories

energètiques a equipaments municipals: http://www.diba.cat/mediambient/energ.asp

A més, alguns ajuntaments i l’ICAEN ofereixen la possibilitat de realitzar ecoauditories energètiques a les instal·lacions municipals, i, entre aquestes, als centres educatius.

http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

ANNEX 4.2 Enquesta de sosteniblitat, resultats obtinguts i ponderació dels resultats

Enquesta sostenibilitat Institut Gorgs 1.AIGUA

1 Quants cops vas al WC al centre ? De 1 a 4 Més de 4

2 Quants cops al dia et rentes les mans al centre? De 2 a 4 Més de 4

3 Tanques l’aixeta mentre t’ensabones les mans? No Sí

4 Tanques les aixetes un cop has acabat d’utilitzar-les? No Sí

5 Quants minuts trigues en dutxar-te? Més de 10 Menys de 10

6 Tanques l’aixeta mentre t’ensabones el cap i el cos? No Sí

7 Si veus una aixeta oberta la tanques? No Sí

8 Si veus que hi ha una aixeta o cisterna que perd, avises

perquè l’arreglin? No Sí

9 Tires altres productes que no siguin el paper WC pel wàter? No Sí

2. MOBILITAT

10 El centre està al mateix poble/ciutat on vius?. No Sí

11 A quina distància està el centre de casa teva? Menys d’1km

Entre 1 i 3 km

Més de 3 km

12 Amb quin mitjà de transport vas a l’escola? A peu Bici Moto Cotxe T.Públic Altres

13 Quant de temps trigues en anar a l’escola? Menys de 10 min

Entre 10 i 30min

Més de 30 min

14 Si vas a peu al centre; respon les següents preguntes:

a. Creus que el trajecte de casa al centre a peu és segur? No Sí

15 Si vas en bici al centre; respon les següents preguntes: a. Creus que el trajecte de casa al centre a peu és segur? No Sí

b. Hi ha carril bici? No Sí Trams

16 Si utilitzes el transport públic, respon les següents preguntes: a. Quin mitjà utilitzes? Tren Bus Altres b. És puntual? No Sí c. Hi ha suficient cobertura horària? No Sí d. S’ajusta a les teves necessitats? No Sí

17 Si vas en cotxe al centre, respon a les següents preguntes: a. Quantes persones viatgeu en el cotxe? 4 o més 3 2 ó 1 b. Comparteixes el cotxe amb altra gent que faci el mateix

trajecte que tu? No Sí

c. Creus que el trajecte de casa al centre amb cotxe és segur? No Sí

d. Es creen embussos a les hores punta davant del centre? No Sí

18 Si vas amb motocicleta al centre; respon les següents preguntes:

a. Creus que el trajecte a casa és segur? No Sí

b. Utilitzes el casc? No Sí

c. Viatgeu una o dues persones? Una Dues

d. Hi ha aparcaments per a les motos? No Sí

3. ENERGIA Sempre Normal

-ment si Quasi mai

Mai

19 Quan surts de l’aula o del laboratori, lavabo .. tanques elsllums?

20 A casa teva tanques els llums quan surts d’una habitació?

21 A l’aula, s’obren les persianes abans d’encendre els llums?

22 I a casa teva?

23 Fas servir piles recarregables en els teus aparells?

24 A casa, tanques l’escalfador a gas després de dutxar-te?

25 A casa, deixes oberta l’aixeta de la dutxa mentret’ensabones?

Molta Força Una mica Gens

26 Quanta aigua freda has d’afegir a les dutxes del centre

perquè està massa calenta?

Si

No

27 La majoria de llums que utilitzeu al centre són de baixconsum?

28 I la majoria de llums de casa teva, són de baix consum?

29 Tanques les finestres i portes quan hi ha la calefaccióencesa?

30 Tanques els electrodomèstics (TV, DVD,...) quan no els fasservir?

31 Teniu aire condicionat a casa?

32 I al centre?

Si

No Sovint anem en samarreta de màniga curta (hivern) i en jersei (estiu)

33 A l’hivern, a l’interior del centre aneu ambjersei?

34 A l’estiu, a l’interior del centre aneu en mànigacurta?

MOLTES GRÀCIES PER LA TEVA COL·LABORACIÓ!! :D

RESULTATS AIGUA

PONDERACIÓ APARTAT AIGUA

PREGUNTA 1 PUNT 2 PUNTS 1 Més de 4 De 1 a 4 2 Més de 4 De 2 a 4 3 No Sí 4 No Sí 5 Més de 10 Menys de 10 6 No Sí 7 No Sí 8 No Sí 9 Sí No

Pregunta Resposta %

1 De 1 a 4 86,21

De 2 a 4 4,83 En blanc 8,96

2 De 1 a 4 79,05

De 2 a 4 4,05 En blanc 16,89

3 No 34,73

Sí 40,97 En blanc 24,3

4 No 11,03

Sí 62,07 En blanc 26,9

5 Més de 10 47,59

Menys de 10 29,65 En blanc 22,76

6 No 36,8

Sí 43,75 En blanc 19,45

7 No 13,99

Sí 69,23 En blanc 16,78

8 No 27,46

Sí 68,31 En blanc 4,23

9 No 83,69

Sí 14,89 En blanc 1,42

VALORS APARTAT AIGUA

RESULTAT QUÈ SIGNIFICA 9 a 11 Hauries de prendre consciència del problema de l’aigua i esforçar-te per

millorar els teus hàbits d’ús i consum. Segur que si t’hi fixes més amb una mica d’esforç pots fer molt!

12 a 15 Es pot millorar una mica més malgrat l’ús i el consum és força correcte! Ànims ja et falta poc!

16 a 18 Felicitats! L’ús i el consum és correcte!!!

RESULTATS APARTAT MOBILITAT

Resposta %

10 No Sí

7,7 92,3

11 Menys 1km Entre 1 i 3 km Més de 3 km

81.5 14 4.5

12 A peu En bici En moto En cotxe T. Públic

77 0 1.1 19.9 2

13 < 10 min 10-30 min >30 min

47.7 47.2 5

14a (n=154)

Sí No

91.2 8.8

16a (n=4)

Tren Bus

60 40

16b No Sí

60 40

16c No Sí

50 50

16d No Sí

50 50

17a (n=39)

4 o més 3 2 o 1

21.8 28.2 50.0

17b Sí No

50 50

17c Sí No

95.7 4.3

17d Sí No

53.2 46.8

18a (n=2)

No Sí

0 100

18b No Sí

0 100

18c Una Dues

50 50

18d No Si

100 0

PONDERACIÓ APARTAT MOBILITAT

PREGUNTA 10 1 2 11 2 1 0 12 2 2 0 0 1 0 13 2 1 0 14 1 2 15a 1 2 15b 0 2 1 16a 2 1 1 16b 1 2 16c 1 2 16d 1 2 17a 2 1 0 17b 1 2 17c 1 2 17d 1 2 18a 1 2 18b 1 2 18c 1 2 18d 1 2

* Si vas a peu al centre suma’t 8 punts més!!!

* Si vas amb bici al centre suma’t 4 punts més!!!

VALORS APARTAT MOBILITAT

RESULTAT QUÈ SIGNIFICA De 1 a 17 Les infrastructures del centre i dels seus voltants no estan preparades per

assumir el volum d’usuaris del centre. També els hàbits de mobilitat s’haurien de millorar. Has de col·laborar per aconseguir una mobilitat més sostenible!

De 18 a 29 Treballant conjuntament tots els agents implicats en el centre, podreu aconseguir que el centre disposi d’una mobilitat més sostenible, tots hi sortireu guanyant!!!

De 30 a 50 Felicitats!!! El centre presenta unes bones infraestructures per assumir tots els usuaris que s’hi desplacen cada dia. Això juntament amb els bon hàbits de mobilitat sostenible que tens! Segueix igual!

RESULTATS APARTAT ENERGIA

Resposta %

19 Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

24 32 10 34

20 Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

60 30 5 5

21 Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

8 47 27 18

22 Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

45 29 13 13

23

Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

15 44 26 15

24

Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

20 19 50 11

25 Sempre Quasi sempre Gairebé mai Mai

47 6 8 39

26 Molta Força Poca Gens

30 22 48 0

27 No Sí

74 26

28 No Sí

70 30

29 No Sí

85 15

30 No Sí

81 19

31 No Sí

60 40

32 No Sí

15 85

33 No Sí Al revés

60 40 0

34 No Sí Al revés

54 46 0

PONDERACIÓ RESULTATS ENERGIA

PREGUNTA 19 2 1 0 -1 20 2 1 0 -1 21 2 1 0 -1 22 2 1 0 -1 23 2 1 0 -1 24 2 1 0 -1 25 -1 0 1 2 26 -1 0 1 2 27 1 -1 28 1 -1 29 1 -1 30 1 -1 31 -1 1 32 -1 1 33 1 0 -1 34 1 0 -1

VALORS APARTAT ENERGIA

RESULTAT QUÈ SIGNIFICA

Menys de 10 S’ha de fer molta feina!

De 10 a 18 Es pot millorar

Més de 18 Bons hàbits amb el consum i eficiència energètica.

ANNEX 4.3. Plànols de l’Institut Gorgs

Tant per a la realització dels càlculs de la superfície del centre com per a la construcció de la

maqueta hem utilitzat els plànols disponibles a la web de l’estudi d’arquitectura responsable del

disseny i construcció de l’Institut.

http://www.jordibadia.com/es/obra_publica.php

FAÇANA PRINCIPAL

FAÇANA POSTERIOR

PLÀNOL DE SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

PLÀNOL DE LA PRIMERA PLANTA

ANNEX 4.4. Dades climatològiques

El nostre centre es troba situat a Cerdanyola del Vallès, Barcelona, a Catalunya.

El clima és variat, durant tot l’any, ja que tenim un clima Mediterrani , és a dir, un clima

temperat. A l’estiu, fa calor i n’hi ha humitat, però no és sufocant, és a dir, es pot suportar. Al

hivern, fa fred, però poc provable als glaçats, però la majoria d’hiverns hi ha nevades. A la

primavera, i a la tardor, hi ha un clima normal, no fa fred però tampoc calor. Hi ha sovint

pluviositats durant tot l’any.

DADES DEL SERVEI CATALÀ DE METEREOLOGIA DEL CATALUN YA

SOBRE EL VALLÈS OCCIDENTAL

El clima del Vallès Occidental és Mediterrani de tipus Prelitoral Central. La precipitació mitjana

anual està compresa entre els 600 mm i 650 mm a bona part de la comarca, assolin-se valors

propers als 800 mm a la Serra de la Mola. Els màxims solen enregistrar-me a la tardor i els

mínims a l’estiu, tot i que a la serra Prelitoral aquests es donen a l’hivern. Tèrmicament els

hiverns són freds,amb temperatures entre 6 °C I 8 º C de mitjana, i els estius calorosos, entre 22

°C i 23 ºC de mitjana, comportant una amplitud tèrm ica anual moderada. No hi glaça de juny a

octubre.

C. de Berlín, 38-48

08029 Barcelona

Telèfon (93) 567 60 90

Telefax (93) 567 61 02

a/e: smc@meteo.cat

http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_clima.html

DADES DE LA XEMA (XARXA D’ESTACIONS METEOROLÒGIQUES

AUTOMÀTIQUES) DE L’ANY 2008 A L’OBSERVATORI DE CERD ANYOLA

http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_anuaris.html

ANNEX 4.5. Producció d’aigua calenta sanitària amb panells solars tèrmics

Un calentador solar és un aparell que utilitza la calor del sol per escalfar alguna substància,

com ara aigua, oli, salmorra, glicol o fins i tot aire. El seu ús més comú és per escalfar aigua per

a ús en basses o serveis sanitaris (dutxes, rentat de roba o trasts etc.) tant en ambients

domèstics com hotels. Són senzills i resistents, poden tenir una vida útil de fins a 20 anys

sense cap manteniment.

En molts climes un escalfador solar pot disminuir el consum energètic utilitzat per escalfar

aigua. Aquesta disminució pot arribar a ser de fins a 50% o 75% o fins i tot 100% si se

substitueix completament, eliminant el consum de gas o electricitat. El poc ús que se’n fa és

degut al cost inicial.

Es recomana netejar el col·lector cada 4 o 6 mesos per augmentar la seva eficiència i vida útil.

Hi ha 4 components bàsics en un escalfador solar:

COL·LECTOR

També anomenat captador solar o panell termosolar. És el component que s’encarrega de

lliurar l’energia solar a l’aigua. Consisteix en un arranjament de canonades o conductes per on

flueix l’aigua. L’element pot estar pintat de negre per aconseguir una major absorció de calor.

El col·lector sol estar contingut en una caixa amb parets externes resistents a la intempèrie i

amb parets internes dotades d’aïllament tèrmic. La part superior porta un o diversos vidres o

materials transparents capaços de deixar passar la llum i protegir de la intempèrie.

Els col lectors plans disposen de dos tubs horitzontals i es connecten amb diversos tubs

verticals. Cada un d’aquests té acoblada una placa normalment de làmina prima. Les làmines

serveixen per captar la calor i transmetre per conducció a la canonada. Els col·lectors es

col·loquen horitzontalment sobre el terra, amb una inclinació específica depenent de la localitat

terrestre (a les nostres latituds, normalment as 45º del terra). L’aigua entra per un dels extrems

del tub horitzontal més baix, puja per tots els tubs verticals i surt per l’extrem contrari del tub

horitzontal més alt.

CONTENIDOR

És el recipient d’emmagatzematge del fluid. Es connecta amb l’entrada i la sortida del col·lector.

Durant el dia, l’aigua es recircula una i altra vegada entre el col lector i el contenidor. Després

d’un temps i depenent de les dimensions de les components, l’aigua s’escalfarà per al seu ús

posterior. L’energia capturada en el col lector es guarda al tanc en forma d’aigua calenta. En el

moment de requerir aigua, s’extreu del tanc i s’omple amb aigua freda. El tanc està aïllat

tèrmicament per evitar pèrdues i mantenir calenta l’aigua per més temps.

SISTEMA

El sistema són totes les canonades, bombes, sistemes de control, claus de pas, i accessoris

amb què compti l’escalfador solar. Connecta per mitjà de canonades el col·lector amb el

contenidor, així com també l’escalfador amb les canonades d’una casa.

SUBSTÀNCIA DE TREBALL

Si la circulació és directa, s’empra aigua potable, la mateixa que s’utilitzarà en regadores,

lavabos, rentadores, basses, etc. En aquest cas, l’aigua es fa passar pel col lector per a ser

guardada al contenidor. Si s’utilitza circulació indirecta hi ha dos circuits: un amb aigua potable

per al consum, i un altre amb un fluid caloportador, que usualment és aigua o una barreja

d’aigua i glicol.

UBICACIÓ

Els col·lectors estan instal·lats en llocs clars, orientats de tal manera que la seva superfície

estigui el més perpendicular possible als raigs del sol. Si es troba a l’hemisferi nord, el col lector

haurà d’estar orientat cap al sud, amb un angle proporcional a la latitud del lloc. Com que la

inclinació terrestre modifica l’angle de la incidència dels raigs del sol al llarg de l’any, és

convenient ajustar la inclinació del col·lector.

ANNEX 4.6. La mobilitat sostenible L’augment de la mobilitat de les persones i la necessitat de disposar d’un cotxe són dos

fenòmens que han arrelat profundament en la societat catalana. Això ha convertit els transports

en un sector clau per a l’economia de Catalunya i a les indústries i empreses de serveis

relacionades amb aquesta activitat, en una de les principals formes de generació de riquesa del

país.

Això ha provocat, però, creixements importants de consum d’energia i de les emissions

contaminants, augments de la sinistralitat a les carreteres i uns nivells de soroll molt elevats en

les nostres àrees urbanes.

A Catalunya, els transports consumeixen cinc vegades més d’energia que l’any 1970 i

representen el 40% de la demanda d’energia.

Davant d’aquesta situació, cal fer una utilització més racional dels vehicles, introduir les

tecnologies energètiques més eficients, utilitzar més els transports públics i fomentar la

utilització de fonts d’energia més netes.

Només amb una actuació decidida per part de tots, aconseguirem reduir el consum d’energia i

les emissions contaminants dels transports i farem avançar Catalunya vers la sostenibilitat.

1. Què contamina cada cotxe?

• Consum de carburant i les emissions de CO2

El transport per carretera representa prop del 80% del total de consum final d’energia del sector

L’any 2004, el transport (carretera, ferrocarril, marítim, aeri) va absorbir a Espanya prop del

40% del consum final d’energia. El mateix any, la carretera va representar el 80% del total de

consums del transport. Des de 1985, els consums d’aquest sector han augmentat multiplicat

per 2,5. El transport necessita actuacions que permetin millorar l’eficiència energètica i

suavitzar de manera significativa els seus consums.

Els vehicles privats representen el 50% del consum del transport per carretera

El consum d’energia dels vehicles privats representa a Espanya al voltant del 50% del total dels

consums del transport per carretera. El percentatge restant correspon fonamentalment al trànsit

de mercaderies (al voltant del 47%), i, amb una participació mínima, al transport col • lectiu de

passatgers (un 3%).

Augment de la mobilitat

El desenvolupament social i econòmic ha propiciat un gran augment de la mobilitat de les

persones (nombre de quilòmetres recorreguts per viatger). En el conjunt de les ciutats

espanyoles es realitzen aproximadament un nombre igual de viatges en cotxe privat i en

transport públic. L’ús del cotxe està centrat principalment en recorreguts curts: prop de la meitat

dels recorreguts amb cotxe a la Unió Europea són de 6 km o menys.

El petroli representa el 50% del consum d’energia primària a Espanya

El consum total d’energia primària d'Espanya en 2004 va ser de 142.085 ktep, del qual el petroli

va representar un 50% (71.055 ktep). El sector del transport, que s’abasteix en gairebé un 99%

dels productes petrolífers, és el principal responsable d’aquesta alta dependència, que no

s’espera que canviï significativament en els propers anys.

El transport és responsable del 28% de les emissions de CO2 a Espanya (2002)

El diòxid de carboni (CO2), que es produeix en la combustió de tots els combustibles fòssils, és

el principal gas d’efecte hivernacle. Per cada litre de gasolina consumit, un cotxe emet de

mitjana 2,3 kg de CO2 i per cada litre de gasoil, uns 2,6 kg de CO2. El 2004, el transport va

contribuir al 25% d’emissions totals de CO2 a la Unió Europea. Espanya, amb el 9% del total,

és el cinquè país membre en emissió de gasos d’efecte hivernacle. Entre 1990 i 2004, les

seves emissions van augmentar gairebé un 48%, sent el transport i la producció d’electricitat

les principals causes.

Conseqüències del consum d’energia en el transport

La incidència del consum d’energia en el transport provoca serioses conseqüències

econòmiques i socials, com ara: efecte hivernacle, soroll i altres danys al medi ambient,

embussos, accidents i empobriment de la qualitat de vida i dels serveis.

http://www.gencat.cat/mediamb/ea/mobilitat/modelpocsostenible/emissionscontaminants.htm

• Els vehicles de benzina de menor consum

Consumo (l/100km) Emisiones (gCO2/km)

Toyota Prius Eco y llantas 15" 3,9 89

Smart 45 mhd coupe Pure 61 CV (softip) 4,3 103

Honda IN SIGHT 1.3 i-VTEC IMA ELEGANCE CVT

4,4 101

Citroën C1 1.0i 12v Airdream 4,5 106

Honda CIVIC 4P. 1.3 i-DSI HYBRID 4,6 109

• Els vehicles de gasoil de menor consum

Smart CDI Pure Coupe CDI 45 CV 3,3 88

Seat IBIZA ECOMOTIVE 1.4 TDI MAN. 5V 3,8 99

Volkswagen POLO BLUE MOTION 1.4 TDI MAN. 5V

3,8 99

Volkswagen GOLF (V) BLUE MOTION 1.6 TDI MAN. 5V

3,8 99

MINI Cooper D (R56) 3,9 104

• Vehicles de combustibles i tecnologies alternatives

Tecnologies Alternatives

Es consideren en aquest apartat els vehicles amb una tecnologia de motorització diferent dels

motors convencionals de combustió interna. Distingim entre: Híbrids, Pila de Combustible i

Elèctrics purs.

Consum (l/100km)

Emissions (gCO2/km)

Consum (l/100km)

Emissions (gCO2/km)

• Els cotxes híbrids tenen un motor de combustió interna i un motor elèctric. El motor

tèrmic s’atura a les parades del vehicle i l'elèctric ajuda al tèrmic i els arrencada i

acceleracions. Tenen fre regeneratiu, que aprofita l’energia de frenada per produir

electricitat, i bateries acumuladores.

• La pila de combustible és un sistema electroquímic que transforma l’energia química en

energia elèctrica i vapor d’aigua. Aquest concepte ofereix avantatges substancials

sobre la tecnologia clàssica de combustió, no només per l’augment de l’eficiència (que

pot ser superior en més d’un 20%) sinó perquè quan s’utilitza l'hidrogen com a

combustible la única emissió produïda és vapor d’aigua.

• Els cotxes elèctrics estan alimentats per bateries i no produeixen emissions

contaminants en el punt d’utilització, sent a més molt silenciosos.

Combustibles Alternatius

Com a combustibles alternatius es tracten els següents:

• Gas Natural: difereixen principalment dels vehicles de benzina al sistema d’alimentació

i emmagatzematge del combustible (en aquest cas majoritàriament metà). En general

són vehicles menys contaminants que els convencionals.

• GLP: en aquests vehicles el combustible és una barreja de propà i butà que

s’emmagatzema comprimida en un dipòsit. Presenten avantatges mediambientals a

l'emetre menys contaminants que els carburants convencionals.

• Bioetanol: es produeix a partir del sucre, el midó o la cel·lulosa. Té un caràcter

renovable i presenta un clar avantatge pel que fa a reducció d’emissions de CO2.

• Cotxes híbrids de benzina

Honda CIVIC 4P. 1.3 i-DSI HYBRID 4,6 109

Lexus GS450h Sedán 7,6 180

Lexus LS 600h Sedán 9,3 219

Lexus RX400h Berlina 8,1 192

Mercedes-Benz Sprinter 316 NGT Combi Medio 11,7 279

• Cotxes de gas natural

Fiat Doblò Panorama Active 1.6 Bipower 105 cv 8,9 159

Fiat Multipla MY 1.6 16v Dynamic 68 CV Metano BiPower 5,9 161

Mercedes-Benz B 170 NGT BlueEFFICIENCY 5,1 139

Mercedes-Benz Sprinter 316 NGT Combi Medio 8,4 231

Opel Combo 1.6 16V 97cv man 7,5 133

• Cotxes d’etanol

Ford C-MAX 1.8 Flexifuel 7,1 70

Ford Focus 1.8 Flexifuel Berlina 7 70

Ford Mondeo 2.0i Flexifuel 4 puertas 7,9 189

Saab 9-3 CABRIO 1,8t AUTO BIOPOWER 9,7 233

Saab 9-5 2.0t Sedan Biopower 150cv aut 10,3 244

2. Bones pràctiques per a reduir el consum dels veh icles.

La indústria de l’automòbil ha dedicat a millorar tecnològicament el motor de combustió. Els

vehicles actuals contaminen menys per unitat de transport. La poca eficiència energètica

d’aquest motor amb prou feines arriba al 20%. Per contra, l’augment del nombre de vehicles a

motor i del pes que tenen les noves gammes que ara es comercialitzen compensen

negativament els avenços aconseguits i fan del sector del transport un dels principals

consumidors d’energia i, alhora, una font d’emissions de gasos contaminants.

Els usuaris dels vehicles a motor tenen un ampli ventall de propostes al seu abast per a posar

en pràctica una conducció més eficient i econòmica com, per exemple:

• Circular sense accelerades brusques

• Mantenir la pressió correcta dels pneumàtics (una pressió baixa consumeix un 5%

més)

• Fer un bon manteniment del cotxe (anualment i quan s’hagi de passar la Inspecció

Tècnica de Vehicles)

• Canviar de marxa a les revolucions adequades i fer servir habitualment les marxes

més llargues (quarta i cinquena)

• No superar els 100km/h (a 120km/h, el consum augmenta un 44%)

• Aturar el motor en estacionaments superiors a dos minuts

• Circular amb les finestres tancades.

Es per tant una de les claus per a avançar cap a un model de mobilitat que faci un millor ús

dels recursos.

L'ICAEN promou uns cursos de conducció econòmica arreu de Catalunya, ensenyen tècniques

que permeten estalviar més del 15% de carburant sense reduir les velocitats

mitjanes.[http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/

Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf]. També hem trobat molt interessant el joc proposat a

la pàgina web de l’ICAEN com a “Simulador de conducció eficient”

[http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.71a2158dbba416fdc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=63304c7fa08c

0210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=63304c7fa08c0210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt

=default].

L'institut català d'Energia, conjuntament amb la federació Catalana de venedors de vehicles de

motor van posar en marxa l’any 2003, una campanya informativa per recomanar a les persones

de quines son les opcions que tenen per estalviar i emetre menys gasos contaminants,

comparant amb el consum d’energia i els gasos que emet cada vehicle [http://www.idae.es/coches].

Amb aquestes campanyes se li dóna al comprador de vehicles i al conductor més informació

sobre el cotxes que hi ha al mercat.

ANNEX 4.7. El joc de la mobilitat sostenible PREGUNTES I RESPOSTES

1. Quin tipus de vehicle contamina més? a. Diesel b. Benzina c. Elèctric

2. Quin tipus de cotxe compraries si haguessis de fer un viatge molt llarg sense fer massa parades?

a. Diesel b. Benzina c. Elèctric

3. Quin tipus de cotxe es ideal per anar per ciutat? a. Diesel b. Benzina c. Elèctric

4. Què contamina més? a. Híbrid b. Elèctric c. Hidrogen

5. Que surt més econòmic? a. Anar en transport públic b. Anar en transport privat

6. Els motors dièsel generen menys Co2, però generen altres tipus d’elements contaminants?

a. Si ( diòxid de nitrogen, anhídrids...) b. No

7. Quin d’aquests cotxes creus que es millor en relació al seu impacte ambiental? a. Audi A8: 350 g/km CO2 b. Smart CDI: 88 g/km CO2 c. Toyota Prius: 104 g/km CO2

8. La reparació de quin d' aquests motors resulta més económica? a. Gasolina b. Diesel

9. Si compres un cotxe amb idea de vendre’l als cinc anys quin d' aquests tipus es el més rentable?

a. Gasolina b. Diesel c. Elèctric

10. Per fer un viatge de llarga distància és més interessant: a. Gasolina b. Diesel c. Elèctric d. Híbrid

11. Per realitzar un desplaçament urbà és millor un cotxe: a. De combustió b. Híbrid c. Elèctric

12. Quin és el tipus de motor més ecològic: a. Combustió b. Elèctric c. Hidrogen

13. Quin tipus de motor presenta una relació km/litre més favorable en un entorn urbà? a. Gasolina b. Diesel c. Elèctric

14. Quins requisits hi hauria d' haver per fer pràctics els vehicles d' hidrogen? a. La aparició de subvencions b. La instal·lació de establiments de recàrrega c. La creació de aparcaments gratuïts per a aquests vehicles fora de les ciutats

15. Es pràctic tenir un cotxe híbrid exclusivament per a transport urbà degut al seu consum respecte els nous vehicles elèctrics?

a. Si b. No c. Es irrellevant

16. Si comprem un cotxe elèctric per a transport urbà i en un temps el volem vendre per comprar un d’explosió, el preu de venda del vehicle serà proporcional al preu de venda d’altres tipus de motor?

a. Si b. No

17. Quin tipus de motor es mes sorollós? a. Gasolina b. Diesel c. Elèctric

18. De quina manera beneficia l' us del transport públic al medi ambient? a. No el beneficia perquè el seu tamany fa que contamini molt. b. El beneficia perquè tot i contaminar més per vehicle porta més persones,

reduint la proporció. c. Es irrellevant

ANNEX 4.8. Energia fotovoltaica. Principis de funcionament Un sistema fotovoltaic està format per:

• Plaques fotovoltaiques

• Regulador de corrent

• Inversor (transforma el corrent continu en altern)

• Sistema acumulador (bateries)

• Elements de protecció (ICPM, ID, magnetotérmic,…)

Per a la transformació de l’energia lluminosa del Sol (fotons), en energia elèctrica (electrons),

les cèl·lules fotovoltaiques que es troben formant els panells han d’estar fetes d’un element

semiconductor, com és el cas del silici, que es el material més comú en la seva fabricació.

La cèl·lula està formada de la següent manera:

• Una capa superior, que està formada per silici dopat de tipus N (negatiu), que significa

que hi ha un nombre més gran d’electrons lliures que al silici pur. Malgrat això, al ser

semiconductor, el material segueix sent neutre, ja que la seva xarxa cristal·lina és la

que té una carga positiva.

• La capa inferior, es compon de silici dopat de tipus P (positiu), que significa que té una

quantitat mitjana d’electrons lliures menor a una capa de silici pur (per tant hi ha buits

d’electrons), els seus electrons estan lligats a la xarxa cristal·lina, carregada

positivament.

1 Marc reforçat

2 Caixa de connexions a prova de pluja

3 Etiqueta de característiques

4. Encapsulament

5. Cèl·lules solars

6. Vidre de protecció mecànica

7. Barres d’interconnexionat

8. Separació de seguretat

El seu funcionament es basa en que els fotons que arriben des del Sol, arrenquin electrons de

la capa superior, cap a la capa inferior per omplir els buits d’electrons que hi ha en aquesta,

d’aquesta manera fa avançar els electrons en aquesta direcció (mai en la contraria) cap a

capes amb més buits d’electrons, fins finalment arribar a un material que transporti l’electricitat

generada, que és de corrent continua. D’aquesta manera, el procés d’obtenció d’electricitat és

continu, a causa de l’arribada constant de radiació solar, que produeix el moviment dels

electrons d’una capa a l’altra per la falta de neutralitat del silici en contacte amb els fotons.

http://www.youtube.com/watch?v=31r_CaWsFRs

BIBLIOGRAFIA

– Tecnologia Industrial 1. Ed Casals. 2002. Barcelona

– Tecnologia Industrial I. Ed Mc Graw Hill. 2008. Barcelona

– Tecnologia. Quart d’ESO. Ed. Mc Graw Hill. 2008. Barcelona

– http://ca.wikipedia.org (diversos termes)

– http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/ (Escoles verdes)

– http://www.bellera.cat/sost/ http://iescampocharro.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/hacia_un_ies_sostenible.pdf (Instituts sostenibles)

– http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/20100114_Guia_estalvi_energetic_temps_de_crisi.pdf (Estalvi energètic en temps de crisi)

– http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/Activitats%20i

%20dades%20energetiques/Arxius/165.pdf (Eficiència energètica. Mobilitat i consum energètic)

– http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunica

cio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf (Conducció eficient per a conductors de turismes)

– http://www20.gencat.cat/docs/icaen/01_Estalvi%20i%20Eficiencia%20Energetica/Documents/Arxius/21-cat.pdf (fulletó “Conduïm estalviant energia)

– http://www.idae.es/Coches/PDF/guia_final.pdf (Què contamina cada cotxe?) – http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunica

cio/04_Publicacions/Quadern%20practic/02_Estalvi_i_eficiencia_energetica_edificis_publics.pdf (Estalvi i eficiència energètica en edificis públics)

– http://www.ecologistes.net/subdomains/ecoaudit/educacio/mobilitat/dossiers/dossier.pdf (Mobilitat sostenible)

– http://www.autocity.com/reportajes/Diesel/Gasolina/02-

2010/index_claves_para_elegir_tu_motor.html?cod=7714 http://www.muyinteresante.es/ipor-que-son-buenos-los-coches-híbridos

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/121174/12/06/Coches-hibridos-cuales-son-los-diez-mas-eficientes-y-cuanto-te-ahorrarias-al-comprar-uno.html (Diesel, benzina, híbrid o elèctric)

FOTOGRAFIES DEL GRUP

DIMENSIONS I DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS A EXPOSAR MAQUETA DE L’INSTITUT

79 X 71 X 11

COL.LECTOR SOLAR 20 X 13 X 7

MAQUETA FOTOVOLTAICA 61 X 61 X 23

JOC DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE 50 X 57 X 1

RESUM DEL PROJECTE

Amb aquest projecte els alumnes de quart d’ESO de l’Institut Gorgs que estem cursant

actualment la matèria de Tecnologia hem volgut treballar bàsicament el tema de l’estalvi

energètic aplicat al nostre institut.

Per a treballar aquest tema ens hem proposat diferents objectius :

• Analitzar els sistemes actuals de funcionament (edificació, instal.lacions d’aigua i

electricitat, hàbits de consum d’energia, ...)

• Realitzar una ecoauditoria del centre per valorar els aspectes citats anteriorment,

especialment el consum d’aigua, d’electricitat i la mobilitat per accedir al centre.

• Conèixer els principals sistemes de producció d’aigua calenta i electricitat a partir de

l’energia del sol (col.lectors plans per a la producció d’aigua calenta sanitària i mòduls

fotovoltaics per a la producció d’electricitat)

• Construir maquestes (de l’edifici, d’un col.lector solar i d’un edifici amb una instl.lació

fotovoltaica)

• Conèixer les diferències entre els diferents tipus de vehicles en quant a les seves

emissions de contaminants

La metodologia aplicada per a treballar els objectius ha estat el treball d’investigació prèvia

dels diferents aspectes a estudiar i la posterior construcció d’enginys i jocs per tal d’arribar a

conclusions. Tot el material que hem creat ha estat adaptat al nivell de capacitats i

coneixements d’alumnes de primer i segon d’ESO. Aquest requisit, a més a més de ser un dels

condicionants del treball també ha sigut d’especial interés ja que, a partir de les enquestes

realitzades, hem observat que el grau de desconeixment més elevat dels diferents aspectes

estudiats és entre els alumnes de primer cicle.

Les conclusions a les que hem arribat són que, en general, el nostre institut presenta bons

hàbits de consum energètic, tot i que veiem que es podriem millorar amb campanyes

informatives, especialment en el tema del consum elèctric.

GUIÒ PER AL PROFESSORAT

Coneixement de l’Institut amb la maqueta

L’orientació

El sol és una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les aules de l’edifici

proporciona una sensació de benestar a més d’un important estalvi energètic en il.luminació.

Quan la radiació solar qu rep l’edifici és escassa, i també quan és excessiva, pot implicar un

consum energètic superior a l’hora de climatitzar l’edifici. Tot plegat influirà en el cost econòmic

de manteniment de l’edifici i, en general, en el medi ambient.

Seria ideal disposar de la llum i l’escalfor del sol sempre que el necessitem. Al nostre país la

orientació de cara a migdia (sud( és la més recomanableja que és la que rep la màxima

insolació (calorosa a l’estiu i càlida a l’hivern). També és important considerar els obtacles a la

llum del Sol, és a dir, les ombres que pòden ocasionar altres edificacions.

L’edicifi

Els tancaments de l’edifici són molt imporatna a l’hora de reduir el consum energètic. Un

sistema d’aïllament defectuós pot ocasionar un augment en el consum energ`tic del 60%. És

per tant important l’ús de finestres amb doble vidre i de parets ben aillades. Igualment el

sistema de protecció de les finetres (en el nostre cas amb lamel.les verticals) és important a

l’hora de poder regular la il.luminació. Gràcies al blanc de les parets interiors, ens dóna més

lluminositat durant tot l’any.

Estalvi energètic

Coses que podem fer per reduir el consum energètic:

• Mantenir les instal.lacions i aparells en bon estat de conservació.

• Utilitzar sistemes d’il.lumniació de baix consum

• Utilitzar energia solar tèrmica que permet reduir els consums energ`tis per escalfament

d’aigua.

• És convenient la utilització de cisternes en els WC que permetin regular el volum de la

descàrrega. També cal fer un continu manteniment i reparar les fuites.

• No abocarl WC productes contaminants.

• Disminuir les pèrdues de calor reforçant els aïllaments tèrmics.

• Ajustar la temperatura confort a 20-21ºC a l’hivern i a 25-26ºC a l’estiu.

• A l’hiverna aprofitar la llum i la calor del Sol. A lèstiu utilitzar sistemes d’ombreig

(persianes, cortines,...)

• Sempre que sigui possible aprofitar la llum natural.

• Pinmtar les parets amb colors clars i mantenir les parets i les llums sense pols.

• No deixar llums encesos en estances buides.

El col.lector solar per a produir aigua calenta

L'energia solar tèrmica és la utilització de la radiació solar per a l'escalfament a baixa

temperatura d'aigua destinada a l'ús com aigua calenta sanitària o calefacció. Una instal·lació

d'energia solar tèrmica consta d'un conjunt de plaques, generalment fixes en els seus tres

eixos, per les quals discorren uns tubs que s'exposen d'aquesta forma a la radiació solar. En

ocasions el sistema està hibridat amb una caldera de combustible fòssil o d'escalfament elèctric

per a suplementar l'acció del sol.

Una instal·lació Solar Tèrmica està formada per captadors solars, un circuit primari i secundari,

bescanviador de calor, acumulador, bombes, vas d'expansió, canonades i un panell de control

principal.

El procés es duu a terme en 2 circuits independents, un primari i un secundari. L'energia

tèrmica (calor) procedent dels rajos solars arriba als captadors, escalfant el fluid que circula pel

seu interior (aigua amb anticongelant). Aquesta energia en forma d'aigua calenta és

intercanviada fins un altre circuit on és acumulada a un dipòsit acumulador fins poder ser

utilitzada com a ACS (aigua calenta sanitària).

L'energia tèrmica a partir del Sol és l'energia més neta que existeix, és a dir, no repercuteix

sobre el medi ambient i a més a més, no requereix cap mena de transformacions ni

produccions addicionals.

Presenta molts avantatges entre els quals destaquen:

• Gran qualitat energètica.

• No presenta quasi impacte ecològic.

• Es considera una font inesgotable.

• Contribueix a reduir el CO2.

D'altra banda, amb l'energia solar s'estalvia:

• Combustibles fòssils.

• Emissions atmosfèriques com són les de CO2, SO2 i NO2.

• Altres contaminants com cendres, compostos radioactius, entre d'altres.

• L'ús d'instal·lacions de transport i pèrdues energètiques durant aquest.

En definitiva, l'energia solar afavoreix:

• L'autogeneració de l'energia.

• L'autosuficiència.

• La qualitat de vida.

Respecte als desavantatges de dita instal·lació es destaquen els següents:

• El major inconvenient és l'impacte visual, és a dir en l'estètica del medi.

• L'energia Solar és intermitent (no està present de nit) i les variacions atmosfèriques

(pluja, núvols, neu, boira) afecten el seu rendiment.

• Un altre inconvenient és la inversió inicial que poques persones s'atreveixen a realitzar

(tot i que ara ja comença a ser obligatori en les instal·lacions de nova construcció).

Instal.lació fotovoltaica

L'energia solar fotovoltaica és la forma d'obtenció d'energia solar a través de dispositius

semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita

diferència de potencial tipus díode en els seus extrems.

L'acoblament en sèrie de diversos d'aquests díodes òptics permet l'obtenció de voltatges

majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrònics. A major

escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot

transformar en corrent altern i injectar en xarxa, operació que és poc rendible econòmicament i

que precisa encara de subvencions per a la seva viabilitat. En entorns aïllats, on es requereix

poca corrent elèctrica i l'accés a la xarxa està penalitzat econòmicament per la distància, com

refugis de muntanya, estacions meteorològiques o de comunicacions, s'empren les plaques

fotovoltaiques com alternativa econòmicament viable.

L’energia solar fotovoltaica tot i ser, amb diferència, més neta que qualsevol de les energies no

renovables també produeix impactes mediambientals. Malgrat que durant la vida útil de les

plaques solars no es produeixi cap mena d’impacte ambientals, durant el seu procés de

fabricació, sí que se’n emeten. La fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat

que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals.

Energèticament però si que és viable, sempre i quan estiguin en funcionament més de dos

anys. L’inconvenient més important però, és la seva complicació tècnica que fa que la

fabricació de la tecnologia no sigui possible artesanament i que per tant estigui subjecte als

preus del mercat.

Un altre inconvenient és el seu cost elevat a causa. de que el silici no es troba en estat pur i

existeixen diversos elements de difícil eliminació.

La mobilitat sostenible

Els sistemes de transport urbà basats en el cotxe han resultat insostenibles, consumint una

energia excessiva, els efectes sobre la salut de la població, i un empitjorament del servei

malgrat les inversions creixents. El transport representa una quarta part de les emissions de

gasos d'efecte hivernacle i gasta el 36% del consum d'energia en Espanya.

S'entén per promoció de la mobilitat sostenible aquelles actuacions de les administracions per a

facilitar l'accés dels ciutadans al treball, a l'estudi, als serveis i a l'oci mitjançant diversos

mètodes de transport: a peu, amb bicicleta i en transport públic.

Tipus de vehicles. Avantatges i inconvenients

• MOTOR DIESEL

o Convenient si es fan més de 60000 km/any

o Menor depreciació del vehicle

o Major durada del motor

o Eficiència i rendiment elevat

o Massa car si es fan menys de 10000 km/any

o Cost més elevat que el benzina

o Revisions més cares

o Impost de circulació més car

• MOTOR DE BENZINA

o Poc soroll (menys que el dièsel)

o Consum elevat (cada cop menys)

• HÍBRID

o Baix consum de combustible

o Poques emissions

o Cost molt elevat

• VEHICLE ELÈCTRIC

o Emissions nul·les (depenen del sistema elèctric del país)

o Alt rendiment energètic

o Reducció d’emissió de CO2

o Pocs punts de recàrrega elèctrica