tema 6 revolució russa i 1 gm

Tema 6
REVOLUCI RUSSA I
LA GRAN GUERRA (1aGM)

La gran Guerra: s'anomena aix a la 1a Guerra Mundial, perqu mai, fins a llavors, un conflicte no havia implicat tants pasos i ssers humans.

1882_______________________________________________1920

Rssia 1905

L'imperi dels TzarsAl comenament del segle XX, l'Imperi Rus estava regit pel tzar Nicolau II (Romanov) investit de poder absolut (rgim autocrtic). Els seus pilars eren: una burocrcia fidel, un exrcit poders i l'esglsia ortodoxa.L'economia era bsicament agrria, en mans d'uns pocs terratinents i els pagesos (80%) estaven sotmesos a un rgim gaireb feudal. A finals del s XIX va comenar una certa industrialitzaci basada en el ferrocarril i la indstria pesant. Aix va fer aparixer al proletariat.

La Revolta de 1905La prdua de la Guerra Russo-Japonesa al 1905, el poble es va revoltar i va demanar la fi de l'autocrcia i el tzar va respondre amb una repressi contundent (el Diumenge Sagnant). Els obrers, els camperols i els soldats van continuar lluitant i es van organitzar en SOVIETS. El tsar finalment es compromet a convocar eleccions per sufragi universal per la DUMA.

IMPERI RUS I RSSIA DELS SOVIETS

Rssia 1917

La revoluci burgesa de 1917La participaci de Rssia a la Gran Guerra va fer augmentar el malestar de la poblaci (moltes baixes, fam...) El 23 de febrer a Petrograd una nova revolta van fer que el Tzar abdiqus i es proclams una Repblica dirigida per un govern provisional que havia de guiar a Rssia cap a la democrcia.

El Govern ProvisionalEl nou govern va iniciar una srie de reformes poltiques i socials (de caire liberal). Per la continutat en la Gran Guerra mantenia el descontent popular i va fer pujar la influncia dels bolxevics Un dels seus lders era Lenin (Vladmir Ilitx Ulinov) que va propugnar les seves Tesis d'abril on marcava la ruta a seguir: caiguda del govern provisional i la instauraci del govern dels Soviets, la signatura de la Pau amb Alemanya, el repartiment de les terres als pagesos i la cessi de fbriques als obrers, la nacionalitzaci de la banca i el reconeixement de les nacionalitats de l'imperi.

Pasos successors a l'imperi Rus (Nacionalitats).
Estats numerats: 1. Repblica Sovitica Socialista de Bessarbia 2. Repblica Sovitica del Mar Negre 3. Repblica Popular Sovitica de Jiva 4. Repblica Autnoma Sovitica Socialista de Crimea 5. Repblica de Finlndia 6. Repblica Sovitica Socialista de Galtsia 7. Repblica Sovitica del Kuban 8. Repblica Autnoma Sovitica Socialista de Moldvia 9. Repblica Sovitica de Naissa 10. Repblica Sovitica Muntanyenca 11. Repblica Sovitica de Stavropol 12. Repblica Sovitica de Turida 13. Repblica Autnoma dels Alemanys del Volga 14. Repblica Democrtica d'Armnia 15. Repblica Democrtica de l'Azerbaidjan 16. Repblica Nacional Bielorussa 17. Repblica de l'Extrem Orient 18. Repblica Democrtica de Sakartvelos 19. Repblica Popular d'Ucrana 20. Estat del Volga-Ural 21. Imamato del Daguestan 22. Provncia Autnom Karakalpaquio 23. ngria del Nord 24. Repblica de Litunia Central 25. Repblica Popular de Tuva 26. Repblica Autnoma Sovitica Socialista trquida 27. Segona Repblica Polonesa 28. Repblica d'Estnia 29. Repblica de Letnia 30. Repblica de Litunia 31. Repblica Popular Kirguizia 32. Repblica Popular turcmana 33. Repblica Sovitica Socialista del Turquestan 34. Repblica Popular Sovitica de Bukhar 35. Repblica Socialista Federativa Sovitica de Rssia 36. Repblica Sovitica d'Odessa, la precursora de la Repblica Sovitica Socialista de Bessarbia

Revoluci Russa de 1917

La revoluci d'Octubre de 1917Els bolxevics amb els suport dels Soviets, que havien creat el seu propi exrcit, la Gurdia roja, van preparar uns insurrecci el 25 d'octubre de 1917, prenen el Palau d'Hivern i destruint el govern provisional. El nou govern dels soviets decretar les primeres mesures revolucionries:Expropiaci de terres i repartiment entre els pagesos.

Cessi de les fbriques als obrers.

Tractat de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, pel qual Rssia perd territoris.

La guerra civil (1918-1921)El novembre de 1917, es van celebrar unes eleccions, per els bolxevics no obtenen la majoria, noms el 25% dels escons. Aix, va provocar que Lenin dissolgus la Duma i comencs una guerra civil: Exrcit Blancs (tsaristes, liberals burgesos, aristcrates i anticomunistes + cosacs) contra l'Exrcit Roig (comunistes) dirigit per Troski.La guerra la guanyar el Partit Comunista (boxevics) i fundaran el 1922 l'URSS.

La creaci de l'URSS

Creaci de la Repblica Socialista SoviticaEl 1922, el Congrs del Soviets va ratificar la creaci d'un Estat federal, la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques que agrupar moltes nacionalitats. El 1924 el nou estat es dotar d'una constituci que creava tres institucions bsiques:El Soviet Suprem: poder legislatiu. Era elegit per sufragi universal indirecte entre les candidatures de la Partit Comunista de la Uni Sovitica (PSUC), l'nic partit perms.

El Presidium, elegit pel Soviet Suprem, i el president que era el cap de l'estat.

El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seu minsitres (l'executiu).

L'URSS ser un estat federal marxista-lenilista. Fou governat per Lenin fins a la seva mort el 1924, quan, i desprs d'una lluita per la successi, entrar Stalin.

La creaci de l'URSS

La creaci de l'URSS

RSS d'Armnia RSS d'Armnia

RSS de l'Azerbaidjan RSS de l'Azerbaidjan

RSS de Bielorssia RSS de Bielorssia

RSS de Estnia RSS de Estnia

RSS de Gergia RSS de Gergia

RSS del Kazakhstan RSS del Kazakhstan

RSS de Kirguizistan RSS de Kirguizistan

RSS de Letnia RSS de Letnia

RSS de Litunia

RSS de Moldvia

RSFS de Rssia

RSS del Tadjikistan

RSS del Turkmenistan

RSS d'Ucrana

RSS de l'Uzbekistan

La gran Guerra (1914-1918)
Imperis colonials


La Pau Armada

La Pau Armada s'anomena al perode que va des de 1870 a 1914, en qu les potncies europees aprofiten la bonana econmica que li suposen el rendiment del imperis per crear una indstria bllica desproporcionada amb l'excusa de les rivalitats que van generar el repartiment territorial.Al 1890 Guillem II d'Alemanya substitueix al canceller Bismarck al tro. A partir d'aquell moment s'instaura una nova lnia de poltica exterior que es va anomenar Weltpolitik. s a dir, un tipus de poltica que es basava en l'armament com a subtil diplomcia per mantenir l'estatus.

Armament

La segona revoluci industrial correspon a l'poca entre el 1873 i 1914. A partir del darrer ter del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amrica, al Canad i al Jap. Els avenos industrials van plantejar nous problemes: el repartiment del mn, amb la fita de repartir-se els mercats, les fonts de primeres matries i les zones d'inversi de capitals. Aquesta cursa per la conquesta i el domini del mn van donar pas al primer gran conflicte bllic del segle XX: la Primera Guerra Mundial.

Causes

Causes de la GuerraMilitarisme o creixement de la indstria armamentstica (que podem relacionar amb la 2a Revoluci Industrial) i el sistema d'aliances militars (Triple Entesa vs Triple Aliana).

Nacionalisme o desig d'independncia de molts territoris del continent Europeu.

Les dues Guerres Balcniques: L'imperi Otom, que s'enfonsa lentament, no posseeix a Europa, abans de la guerra, ms que Constantinoble i un petit territori al seu voltant. Tots els joves pasos nascuts de la seva descomposici (Grcia, Bulgria, Romania, Srbia, Montenegro, Albnia) busquen expandir-se a costa dels seus vens. Un punt especialment conflictiu era el de Bsnia-Hercegovina. L'imperi austrohongars havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de Srbia per controlar Bsnia, amb la idea de reunir en un mateix pas tots els serbis, provocaren continus conflictes a Bsnia, de manera que el govern austrohongars decid suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi (1908).

Alscia i Lorena, perdudes el 1871 a conseqncia de la guerra francoprussiana, eren reclamades pels alemanys.

Imperialisme o competncia pels recursos i la propietat de les colnies. Per exemple:

la crisi del Marroc on Alemanya veu la possibilitat d'ampliar el seus territoris imposant-se davant de Frana.

La guspira: el 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'Imperi ustro-hongars, Francesc Ferran a mans d'un nacionalista serbi.

Sistema d'aliances

Sistema d'AliancesLa Triple Aliana (1882): Alemanya trenca les relacions amb Rssia i vol allar del continent a Gran Bretanya, aix que s'alia amb ustria-Hongria i Itlia (1882).La Triple Entesa (1907): Frana, que s el principal rival d'Alemanya (arran del conflicte d'Alscia i Lorena), s'alia amb Gran Bretanya(1904) i Rssia (1892).

Imperi Otom


La guerraustria va declarar la guerra a Srbia acusada d'haver instigat el magnicidi i li va enviar ultimtum del juliol. Srbia accepta gaireb tots els punts excepte un. ustria-Hongria declar la guerra a Srbia el dia 28 de juliol i mobilitz el seu exrcit el dia 30 de juliol de 1914. El sistema d'aliances far la resta.


La guerra de movimentsFront occidental: les operacions blliques comencen quan els exrcits alemanys ataquen Frana, es pensaven que entrarien i guanyarien rpidament. Per francesos i anglesos els van avanar i van guanyar a la Batalla de Marne (1914).Front oriental: els alemanys derroten als Russos a la Batalla de Tannenberg (1914).

La guerra de TrinxeresDesprs de la Batalla de Marne, els fronts es posicionen i no es mouen. I comena l'anomenada Guerra de Trinxeres. S'obren trinxeres des de Sussa fins al mar del Nord. Es va iniciar una fase de la guerra en la que guanyar un pam de terra significava milers de morts.

Per aix caldr buscar nous aliats que aportin homes al conflicte: la Triple Aliana: entra Turquia (1914)

La Triple Entente: en 1914 entren Itlia i Bulgria, en 1916 entra Romania, el 1918 surt Rssia pel Tractat de Brest-Litosvk, per entren els EEUU enfonsament del Lusitnia).

La guerra de Trinxeres

La vida a la Trinxera Les rates s'han multiplicat en aquests ltims temps, sobretot des de que no es netegen les trinxeres (...), aqu les rates sn particularment repugnants a causa de la seva mida (...) Semblen molt afamades. Es mengen el pa de gaireb tothom. Kropp t un tros de pa embolicat i amagat sota el cap, per no pot dormir, per qu les rates es passegen per la seva cara per anar agafar-li el pa. (...)Els primers moments amb una careta antigs sn decisius per saber si viurs o morirs: la qesti consisteix a comprovar que s impermeable i que no est trencada. (...)E.M Remarque. Res de nou a l'oest, 1929.

Tractats de Pau

Signatura de l'ArmisticiLa superioritat submarina i aria de l'Entesa i desprs d'una revoluci obrera a Berln, el govern de la nova repblica alemanya sign l'Armistici de Compigne l'11 de novembre de 1918. Guillem II va abdicar, mentre que al pas es va proclamar la Repblica de Weimar.

Els tractats de pauEl gener de 1919 es va inaugurar a Pars una conferncia per establir les condicions de pau. Hi van assistir 32 pasos, per les decisions van ser preses per les quatre potncies vencedores: EEUU, Frana, Gran Bretanya i Itlia.El president nord-Americ Thomas Wilson va fer signar a Alemanya un manifest anomenat, els 14 punts de Wilson. Per el ms important que va haver de signar Alemanya fou el Tractat de Versalles, el qual declarava Alemanya la culpable del conflicte i exigia les reparacions de guerra. A ms, l'obligava a desarmar-se, a cedir territoris i a renunciar al seu imperi colonial. Els alemanys consideraran aquest tractat coma humiliant (Diktat).Es signaran tamb:El Tractat de Saint-Germain amb ustria,

El Tractat de Trianon amb Hongria

El Tractat de Neuilly amb Bulgria

El Tractat de Sevrs amb Turquia.

Conseqncies

Conseqncies socials i econmiquesLa guerra va causar prop de 10 milions de soldats morts en combat, als qual hem d'afegir-hi les vctimes civils afectades per subalimentaci i malalties, i l'elevat nombre de ferits i mutilats.

Les prdues materials van empobrir els estats, ciutats arrasades, camps fe conreus erms, indstries devastades.

Els estats van haver d'emetre ms moneda per fer front a les despeses de guerra fet que va generar una gran inflaci.

Canvis territorialsEs van desmembrar els imperis Austrohongars i Turc (ustria/Hongria/Turquia/ Iugoslvia i Txecoslovquia).

Van tenir prdues territorials: Imperi Alemany, Imperi Rus i Bulgria.

Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britnic, Frana, Regne d'Itlia, Grcia, Romania, Srbia (que va esdevenir el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens), Jap, i els Estats Units.

Van aparixer nous estats: Polnia, Txecoslovquia, Litunia, Letnia, Estnia, Finlndia i Iugoslvia, Iraq, Lban, Sria, Palestina.

Canvis polticsEsclat de la Revoluci Russa, que va portar el comunisme a Rssia.

Canvi de sistema poltic a Alemanya: l'imperi Alemany es va convertir en la Repblica de Weimar, i Guillem II de Prssia s'exilia als Pasos Baixos.

Conseqncies

Conseqncies

Altres Conseqncies socials Durant la guerra les colnies van subministrar queviures, matries primeres i soldats. Desprs de la guerra els pobles colonials no van creure ms en el que se'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metrpoli, i van reclamar una millora de la seva situaci. A aquest primer descens de la influncia d'Europa en les colnies, se suma l'expansi dels EUA, el ms beneficiat per la guerra, juntament amb el Jap, i les capitals d'un pas i de l'altre es van collocar al costat de Pars i Londres, en l'escena internacional.

Canvi del rol de la dona: la gran necessitat d'homes a primera lnia va deixar a les fbriques, hospitals, construcci de ferrocarrils, tramvies,... i dems oficis sense m d'obra, les dones ocuparan aquests llocs. A final de la 1aGM, les dones constituen el 35% de la ma d'obra fabril a Alemanya i Gran Bretanya. La seva incorporaci al mn laboral va contribuir a l'augment de la seva responsabilitat en la societat, fet que va fer sorgir la necessitat d'equiparar els seus drets amb els dels homes. Apareixen les sufragistes, que demanaven el dret de vot (1893 Nova Zelanda, 1902 Austrlia, 1913 Noruega, 1915 Dinamarca, 1918 Irlanda, Polnia i Regne Unit, 1919 Alemanya, Sucia i Pasos Baixos, 1920 Estats Units, 1931 Espanya, 1944 Frana, 2006 Kuwait (Emirats rabs Units i Arbia Saudita encara no reconeixen el dret de vot a les dones.

La Societat de NacionsA proposta de T. Wilson es va crear un nova organitzaci, la Societat de Nacions (SDN), que havia de garantir la pau. La seu es va installar a Ginebra i es van establir dos organisme: l'Assemblea (amb representants de tots els pasos) i un Consell (amb representants dels vencedors).

Preguntes del Tema

Contesta: Com vivien els russos i russes abans de la Revoluci Russa? Qui governava? Com ho feia? Qu era la Duma?

Mira el mapa de l'Imperi Rus i explica qu s el Transiberi. On comena i on acaba? Busca informaci sobre la seva creaci. Funciona actualment?

Qu proposaven les Tesis d'Abril de Lenin?

Explica que va passar l'Octubre de 1917 a Rssia.

Per qu va esclatar una Guerra civil el 1918? Quins bndols hi havia? Qui la va guanyar?

Qui eren els cosacs?

Qu fou el Tractat de Brest-Litovsk?

Quins seran els ordres representatius establerts per la Constituci de 1924 de la URSS?

Qui fou Josef Stalin. Busca una petita biografia.

Qu eren les Txeques? I les Purgues?

Preguntes del Tema

Contesta: Fes un quadre conceptual sobre les causes de la IGM.

Investiga qu li demana ustria-Hongria a Srbia en l'Ultimtum del Juliol de 1914? A quines parts s'hi avn i amb quines Srbia no hi est d'acord.

Explica qui es qui a la 1a Guerra Mundial, (el Sistema d'aliances)?

Busca informaci sobre les segents Batalles: batalla de Verdum, Batalla de Somme i Batalla de Gallpoli.

Busca informaci sobre la guerra de trinxeres. Com vivien els homes a les trinxeres?

Busca al diccionari: armistici, annexionar, trinxera,

Busca informaci sobre enfonsament del Lusitnia. Qu va passar i en qu va desembocar?

Completa el teu quadre conceptual de la pregunta 11 amb les conseqncies de la 1a Guerra mundial.

Qu fou la Societat de Nacions? Va aconseguir el que es proposava?

tema 6 revolució russa i 1 gm

Education