tema 6. la 1ª guerra mundial i la revolució russa
TRANSCRIPT
TEMA 6
LA Ia GUERRA MUNDIAL I
LA REVOLUCIÓ RUSSA
Salvador Vila Esteve
Història
4t d’ESO
TEMA 6. LA Ia GUERRA MUNDIAL
I LA REVOLUCIÓ RUSSA.
1. Ia Guerra Mundial (I): causes i contendents.
2. Ia Guerra Mundial (II): desenvolupament.
3. Ia Guerra Mundial (III): conseqüències.
4. Revolució Russa (I): causes i revolució de febrer.
5. Revolució Russa (II): revolució d’octubre i govern de Lenin.
6. Revolució Russa (III): L’URSS de Stalin.
1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
Causes econòmiques: les diferents potències busquen colònies per a fer-se
amb mercats reservats i sorgeixen conflictes entre elles, especialment
quan Alemanya, que arriba tard, intente fer-se amb colònies
Enfrontaments colonials: cal destacar les dues crisis marroquines que van
enfrontar a França i Alemanya (1905 i 1911) i que van propiciar l’aliança
entre França i Gran Bretanya front a Alemanya
“Però la competència entre exportadors alemanys
i anglesos era molt dura en quasi tots els mercats
europeus (...).
En 1898, les compres efectuades per França en
Alemanya no arribaven a les tres cinquenes parts
de les britàniques; en 1913, les importacions
alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix
nivell.
En Bèlgica on, en 1898, eren més importants les
importacions angleses que les alemanyes, ara les
alemanyes sobrepassen en 200 milions de francs
belgues a les angleses.
Per últim, la supremacia del comerç alemany
sobre l’anglès, des del 1890 a Romania i des del
1901 a Sèrbia, s’estén el 1911 a Bulgària.”
P. RENOUVIN: Història de les relacions
internacionals.
1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
Crisis balcàniques: la retirada de l’imperi turc fa que Àustria-Hongria i Rússia
(aliada de Sèrbia) es disputen la zona, enfrontant-se en dues guerres balcàniques
1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
Es van conformant dos grans blocs: la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria-Hongria
i Itàlia i la Triple Entesa de Gran Bretanya, França i Rússia
1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
El nacionalisme: cada nació s’afirma com a superior a la resta, amb menyspreu
i hostilitat vers els veïns, especialment si hi ha disputes per les fronteres
La política d’armaments: comença una cursa d’armaments entre tots els països per a
demostrar que eren més forts que la resta (rivalitat psicològica) i preparant-se per a la guerra
1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
L’assassinat del príncep hereu d’Àustria-Hongria Francesc Ferran a Sarajevo en juny del 1914
farà que Àustria-Hongria li declare la guerra a Sèrbia, Rússia a Àustria-Hongria, Alemanya
a Rússia i França i Gran Bretanya a Alemanya, començant la guerra (Itàlia no intervé de
moment i quan entre en guerra ho farà en favor de la Triple Entesa, canviant de bàndol)
Vídeo
causes
Exercicis punt 1. LA Ia GUERRA MUNDIAL (I): CAUSES I CONTENDENTS.
1.- A partir dels mapa, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Quins països formaven la Triple Aliança? Quin d’ells es va canviar de bàndol? Esbrina per
què.
d) Quins països formaven la Triple Entesa? Quins es van aliar amb ells?
e) Quins països van recolzar la Triple Aliança?
f) Quins països europeus es van mantindre neutrals?
g) Explica les causes de la Ia Guerra Mundial.
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
1a fase o guerra de moviments (juliol-setembre 1914): Alemanya ocupa Bèlgica per a
intentar entrar en França i acabar ràpidament la guerra, però els francesos els aturen (batalla
del Marne) i immobilitzen el front, cosa que també passa al front oriental amb Rússia
“Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava
que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la
victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els
arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven
que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques
batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”.
R. ARON: Un segle de guerra total.
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
2a fase o guerra de trinxeres (setembre 1914-1917): els fronts no es mouen,
però la vida en ells és duríssima i es produeixen milions de morts en sagnants
batalles (Verdun, Somme). Al mateix temps es mundialitza el conflicte amb
l’entrada dels països asiàtics i la participació de les colònies
Trinxeres
“Camins
de Glòria”
Trinxeres
WW1
(reals i en
color)
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
LA GUERRA CONTADA PELS HISTORIADORS
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
CARTES DE SOLDATS DES DEL FRONT
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
3a fase: la crisi del
1917 i la fi de la
guerra (1917-18)
L’enfonsament per part dels alemanys del vaixell
Lusitània, amb ciutadans dels Estats Units, faran
que aquests li declaren la guerra a Alemanya
El triomf de la Revolució d’Octubre a Rússia fa que
el nou govern negocie la pau amb Alemanya (pau de
Brest-Litovsk), cedint-li una important quantitat de
territoris i posant fi a la guerra en el front oriental
Al front occidental, britànics i francesos, ara junt als Estats Units,
paren una nova ofensiva alemanya i llancen una contraofensiva
que avança cap a Alemanya i obliga a l’emperador alemany
Guillem II a rendir-se en novembre del 1918
2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
La Ia Guerra Mundial suposa un nou tipus de guerra conegut com a guerra total
perquè afecta a tota la població: tota l’economia s’orienta cap a la guerra (les dones
es fan càrrec de les fàbriques), es mobilitza a tota la població, es bombardeja a
la població civil, els refugiats han de fugir, tots els països s’endeuten moltíssim,...
Exercici punt 2. LA Ia GUERRA MUNDIAL (II): DESENVOLUPAMENT.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) A quina fase de la guerra fa referència al text? Per què es caracteritza?
d) Com es vivia a les trinxeres? Què passava quan algú intentava avançar?
e) Quina fase va ser l’anterior a aquesta? Explica-la.
f) Quina fase va ser la posterior a aquesta? Explica-la.
g) Per què diem que la Ia Guerra Mundial va ser una “guerra total”?
3. LA Ia GUERRA MUNDIAL (III): CONSEQÜÈNCIES.
3.1. Els tractats de pau.
3.2. Conseqüències del conflicte.
3.1.- Els tractats de pau.
El precedent dels 14 punts de Wilson: el president dels EUA volia una pau basada en el
liberalisme i l’autodeterminació de les nacions, sense cap revenja posterior cap a Alemanya
En 1919 es celebren les reunions al voltant de París per a arribar als acords de pau, sent
l’acord més important el tractat de Versalles que els vencedors imposen (diktat) a Alemanya
3.1.- Els tractats de pau.
El tractat de Versalles Alemanya declara a Alemanya culpable de la guerra, li lleva totes
les colònies, li fa perdre territoris que passen a ser de França (Alsàcia i Lorena),
Bèlgica, Dinamarca i Polònia, li imposa acceptar la disgregació d’Àustria-Hongria i obliga
a Alemanya a pagar grans quantitats als vencedors en concepte de reparacions de guerra
El tractat de Versalles suposa una humiliació per a Alemanya i és una
de les causes principals del posterior ascens del nazisme i de l’esclat
d’una IIa Guerra Mundial com a intent de venjar-se
Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanya
i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels
governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra,
a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats.
Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions.
Art. 119.- Alemanya renuncia a tots
els seus drets i títols sobre les seues
possessions d’Ultramar en favor de
les potències aliades i associades...
Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà
estrictament, la Independència d’Àustria
dins de les fronteres que es fixen en un
tractat celebrat entre les potències aliades
i associades, i reconeix que aquesta inde-
pendència serà inalienable, a no ser amb
el consentiment del Consell de la Societat
de Nacions.
3.2.- Conseqüències del conflicte.
Demogràfiques: nou milions de morts directes, sis milions de minusvàlids, milions de morts
indirectes (fam i grip) i “generacions buides” (naixen menys xiquets pels joves morts)
Econòmiques: els països que han patit la guerra directament (europeus quasi
tots) queden destrossats i molt endeutats, de manera que Europa deixa
de ser el centre econòmic mundial i se n’aprofiten Estats Units i Japó
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000
3.2.- Conseqüències del conflicte.
Territorials: desapareixen els grans imperis europeus (Àustria-Hongria, Turquia,
Rússia i Alemanya) i es creen multitud de nous estats (Polònia, Finlàndia,
Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria, Estònia, Letònia i Lituània)
1914
1919
3.2.- Conseqüències del conflicte.
Socials
La misèria per la guerra i l’augment dels preus fa esclatar revoltes i intents
de revolució que miren d’imitar els russos, però fracassen (Trienni
Bolxevic a Espanya, espartaquistes alemanys) o duren poc (Hongria)
Les dones s’havien incorporat al món laboral durant la guerra i, encara que
moltes tornaran a les cases, aconseguiran el dret al vot en molts països i es
produeix un alliberament dels costums i la moral (certa emancipació femenina)
3.2.- Conseqüències del conflicte.
Polítiques
Avancen els sistemes democràtiques i les repúbliques en tota Europa: sufragi
universal masculí en quasi tota Europa i dret de vot a les dones en molts països
Havia triomfat una revolució socialista a Rússia
Les colònies comencen a demanar i lluitar per la independència
Es crea la Societat de Nacions (SDN) com un lloc on parlar entre tots els
països i solucionar els problemes sense necessitat d’una nova guerra
Vídeo
resum
WW1
Exercicis punt 3. LA Ia GUERRA MUNDIAL (III): CONSEQÜÈNCIES.
1.- A partir del mapa, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Explica tots els canvis territorials que es veuen al mapa com a conseqüència de la Ia
Guerra Mundial.
d) Explica, en forma de redacció, la resta de conseqüències d’aquesta guerra.
4. REVOLUCIÓ RUSSA (I): CAUSES I REVOLUCIÓ DE FEBRER.
4.1. Causes.
4.2. La revolució burgesa de febrer del 1917.
4.1.- Causes de la Revolució Russa.
Econòmiques: Rússia era un país agrícola i endarrerit, amb grans diferències de
riquesa pel desigual repartiment de la terra (en mans del tsar, la noblesa i
l’església ortodoxa), un camperolat que patia fam (males collites) i una indústria
escassa, situació que s’agreujarà encara més durant la Ia Guerra Mundial
Socials: era una societat pràcticament feudal, amb grandíssimes diferències entre
els camperols i treballadors (molt pobres) i el tsar, la noblesa i l’església
ortodoxa, i una tradició de revoltes i protestes que també influirà en la revolució
Demogràfiques: la població s’havia duplicat en
quaranta anys, agreujant els problemes de
supervivència (no hi ha a penes menjar per a tots)
4.1.- Causes de la Revolució Russa.
Polítiques
Sistema de monarquia absoluta, on tot ho decidia el tsar, amb el recolzament
de la noblesa i l’església ortodoxa i amb una administració molt corrupta
Derrotes en les guerres contra el Japó i en la Ia Guerra Mundial
Arribada d’ideologies que s’oposen al sistema tsarista: liberals, anarquistes,
socialrevolucionaris (esserites) i marxistes (dividits en els moderats menxevics
i els radicals revolucionaris bolxevics de Lenin)
Milyukov
4.1.- Causes de la Revolució Russa.
L’antecedent de la revolució del 1905: una manifestació pacífica és durament reprimida per
l’exèrcit del tsar (Diumenge Sagnant) i esclata una revolució organitzada pels consells
d’obrers, soldats i camperols (soviets) que aconsegueix una reforma agrària i eleccions per
sufragi universal masculí al parlament (pocs anys després el tsar clausurarà el parlament)
Vídeo-resum
revolució
1905
Potiòmkin:
escales
Odessa
1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera
Infrangible sobre la base de la inviolabilitat personal, i les
llibertats de consciència, de reunió i d’associació.
2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la
participació a les eleccions a les classes de població que han estat
privades fins ara del dret de vot.
3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva
sense la sanció de la Duma Imperial i que els representants del poble
tindran els mitjans per participar realmenten el control de la legalitat
dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.
4.2.- La revolució burgesa de febrer del 1917.
L’impacte de la Ia Guerra Mundial agreuja la destrucció, les males collites,
la fam i els morts, mentre el tsar es nega a abandonar la guerra
En febrer produeixen manifestacions per tot el país demanant “pau, terra i pa” i
la manifestació a Petrograd obliga a abdicar al tsar i instaura una república amb
un govern provisional de liberals i menxevics (democràcia parlamentària)
que es compromet a celebrar eleccions a Corts constituents
Octubre
(primers
minuts)
“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més
mínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació
econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris
en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen
les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que
originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els
excessos més salvatges”
Informe policial de gener del 1917.
4.2.- La revolució burgesa de febrer del 1917.
Però el govern provisional no fa les reformes reclamades pel poble i els soviets,
liderats pels bolxevics (Lenin) demanen la retirada immediata de la guerra,
repartir les terres entre els camperols, donar la direcció de les fàbriques als
obrers i establir un govern obrer → comencen a preparar la revolució d’octubre
Octubre
(10’45’’)
Exercicis punt 4. REVOLUCIÓ RUSSA (I): CAUSES I REVOLUCIÓ DE FEBRER.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) De què es queixa l’autor al tsar? (idees).
d) Explica, en forma de redacció, la part del tema que creus que es relaciona amb aquest text.
“Benvolgut germà:
Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a
l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...)
Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secrets
augmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminals
de dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,
amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan
freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més.
A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.
En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major.
El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els quals
està fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies a
aquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igual
que el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern.
L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de
l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràcies
a la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia
lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que
abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de tota
classe d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”
LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).
Exercicis punt 4. REVOLUCIÓ RUSSA (I): CAUSES I REVOLUCIÓ DE FEBRER.
2.- Per què es va produir una revolució just en febrer del 1917? En què va consistir? Per què la
qualifiquem de burgesa? Per què els bolxevics s’oposen al govern provisional?
5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
La revolució obrera d’octubre del 1917: a finals d’octubre els soviets fan una nova
revolució, prenen el palau d’Hivern de Petrograd (seu del govern provisional) i
proclamen el govern obrer de la república socialista, presidit per Lenin
Primeres mesures revolucionàries: s’expropien les terres i es reparteixen entre els camperols,
les fàbriques queden baix el control dels obrers, es negocia la pau de Brest-Litovsk amb
Alemanya amb importants pèrdues territorials (1918) i es convoquen eleccions per a
Assemblea constituent, però, en no ser guanyades pels bolxevics, l’Assemblea serà
dissolta i s’instaurarà una dictadura bolxevic (dictadura del proletariat)
Resum Rev.
Russa
(Encuentro)
Octubre:
palau
d’Hivern (1h.
28’50’’)
5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
Entre 1918 i 1921 té lloc una guerra civil entre els bolxevics i partidaris de la
revolució (Exèrcit Roig) i els contraris a la revolució recolzats pels països
europeus capitalistes (Exèrcit Blanc), amb la victòria de l’Exèrcit Roig
Durant la guerra civil Lenin porta a terme un comunisme de guerra:
es nacionalitza la indústria i es col·lectivitzen les terres, de forma
que tot s’ha de lliurar a l’Estat, que ho reparteix entre la població
5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
En acabar la guerra Lenin posa en marxa una Nova Política Econòmica
(NEP) que permetia la xicoteta i mitjana propietat privada per a afavorir
el creixement econòmic i superar la crisi provocada per la guerra civil
“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era
una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del
proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi
interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.
Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.”
V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).
5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
L’imperi rus passa a anomenar-se Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
(URSS), reconeixent a les diferents nacionalitats que l’integraven
Exercicis punt 5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Què fa el nou govern respecte al poder polític? Què promet respecte a la Ia Guerra
Mundial? I pel que fa a l’agricultura i el menjar? Què promet als soldats? I als treballadors
industrials? Què proposen respecte a les nacions que conformen Rússia?
d) Explica les semblances i diferències que hi ha entre la Revolució de Febrer i la Revolució
d’Octubre.
Exercicis punt 5. REVOLUCIÓ RUSSA (II): REVOLUCIÓ D’OCTUBRE I GOVERN DE LENIN.
2.- Per què es va produir una guerra civil després de la Revolució d’Octubre? Qui la va
guanyar?
3.- Explica, comparant-les, les dues polítiques econòmiques dutes a terme pels governs de
Lenin.
6. REVOLUCIÓ RUSSA (III): L’URSS DE STALIN.
A la mort de Lenin es produeix una pugna per succeir-lo entre Trotski i
Stalin que acabarà amb Stalin com a dirigent principal a partir del 1928
El període de govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un creixement
econòmic sense precedents que farà de l’URSS una superpotència i per la forta repressió
en l’interior de l’URSS a qualsevol intent d’oposició al seu poder
Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)
0
100
200
300
400
500
600
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Anys
Índ
ex
Serie1
6. REVOLUCIÓ RUSSA (III): L’URSS DE STALIN.
Stalin acaba amb la NEP i aplica el comunisme a l’economia, amb tres característiques:
la col·lectivització del camp en grans granges, la propietat estatal de la indústria i el
comerç i la planificació de total l’economia a través dels plans quinquennals que
establien els objectius a complir en tota la producció i avaluava els resultats
En el moment de l’entrada de l’URSS en la IIª Guerra
Mundial, la URSS havia passat de ser un país endarrerit
a ser un país industrial i una gran potència mundial,
amb un creixement econòmic que no s’havia conegut mai en
la història (entre 1928 i 1938 la renda nacional es quadruplica)
6. REVOLUCIÓ RUSSA (III): L’URSS DE STALIN.
Però, per altra banda, Stalin concentra el poder en la seua persona i instaura una
política de terror, eliminant a tota l’oposició política dins del partit en les “purgues”:
processos judicials on, mitjançant proves falses i tortures, s’acusava de contra-
revolucionaris a tots els que s’oposaven a Stalin i se’ls eliminava físicament
(afusellaments o exili) o políticament (deportacions a un gulag, presó,...)
→ uns 700.000 ajusticiats i 200.000 persones enviades a algun gulag
Exercicis punt 6. REVOLUCIÓ RUSSA (III): L’URSS DE STALIN.
1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Digues quines coses que apareixen al mapa són símptoma del creixement econòmic de
l’època estalinista i on es situen.
d) Digues quines coses que apareixen al mapa són exemple de la repressió i el culte a Stalin.
e) Esbrina quina important ciutat russa havia canviat de nom.
f) Explica, en forma de redacció, el que sàpigues sobre el govern de Stalin a l’URSS.
ACTIVITAT DE SÍNTESI
1.- Vocabulari: Ia Guerra Mundial, Triple Aliança, Triple Entesa, Tractat de Versalles,
Societat de Nacions, reparacions, tsar, bolxevic, Revolució de Febrer, soviet, Revolució
d’Octubre, comunisme de guerra, NEP, estalinisme.