tema 6. la revolució russa
TRANSCRIPT
TEMA 6.- LA REVOLUCIÓ TEMA 6.- LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS (1917-1953).RUSSA I L’URSS (1917-1953).
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat
TEMA 6.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I TEMA 6.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-53).L’URSS (1917-53).
1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS 19141.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS 1914 2.- LA REVOLUCIÓ DE 19172.- LA REVOLUCIÓ DE 1917 3.- LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA 3.- LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA
(1918-1921)(1918-1921) 4.- L'ÈPOCA DE LA NEP (1921-1928)4.- L'ÈPOCA DE LA NEP (1921-1928) 5.- L'ESTALINISME. (1928-1953)5.- L'ESTALINISME. (1928-1953)
1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS A 1914 .1.- LA SITUACIÓ DE RÚSSIA FINS A 1914 .
1.1.-Economia i societat fins a 1914 1.1.-Economia i societat fins a 1914 1.2.-Les forces polítiques.1.2.-Les forces polítiques. 1.3.-L’assaig revolucionari de 1905 1.3.-L’assaig revolucionari de 1905
1.1.- Economia i societat fins a 19141.1.- Economia i societat fins a 1914Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es
dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam.
Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent)
Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent)
La Iª Guerra Mundial demostrarà les contradiccions existentsal si de la societat russa
Pervivència de l’absolutisme monàrquic fins 1905, l’autocràcia tsarista. Cap a 1914, els poders del tsar estaven casi intactes.
DEMOGRÀFICAMENT: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no dona per a tots
L’abolició de la servitud, (1861) decretada pel tsar Alexandre II, establia:
La igualtat jurídica del camperolat i la dedicació a qualsevol activitat econòmica
Però havia de pagar una indemnització a la noblesa i també si volia accedir a la propietat.L’eixida de la comunitat rural i l’accés a la propietat són molt lents.
El ministre Stolipin, després de 1905, suspengué el pagament del rescat o indemnització iAfavorí l’emigració a les ciutats i la compra de terres. Apareixen els kulaks o llauradors
Que especulen amb el producte i contracten mà d’obra. En les regions del Don i el Volga, La misèria i les revoltes són intermitents
“El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capitalestranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època”TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.
La industrialització.
Donada la feblesa de la burgesia russa, la industrialització es realitza amb aportacions De capital estranger: primer alemany i després francés, i britànic
Es conformen grans concentracions industrials (gegantisme) en ciutats com: Sant Petersburg, Moscou, Bakú. Ací les classes treballadores representen el 40% població
Destaquen el tèxtil, el ferro, l’acer i el carbó
A la vegada es construeix el ferrocarril (Transiberià)
Els treballadors pateixen unes condicions miserables: baixos sous, cap dret social (vaga, Dret d’associació) i jornades laborals de 12 i 13 hores
Societat fortament polaritzada
Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia
Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats (80% analfabets)
Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entrerics i pobres → dificultats per modernitzar el país
Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres
Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes
La societat
La dinastia Romanov governava Rússia des de feia tres segles
Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa ambl’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta
Molta corrupció política i a l’administració
Absència total de drets i llibertats individuals
Pèssima política exteriordel tsar Nicolau II
Derrotes contra Japó (1904-05) Revolució 1905
L’autocràcia tsarista
No hi ha cap institució que compense el poder del tsar (fins 1905)
“Benvolgut germà: Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...) Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secretsaugmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminalsde dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més. A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major. El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els qualsestà fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies aaquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igualque el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern. L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràciesa la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de totaclasse d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”
LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).
L’autocràcia tsarista
1.2.- Les forces polítiques opositores al tsarisme1.2.- Les forces polítiques opositores al tsarismeOPOSICIÓ POLÍTICA
Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació
Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra
Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres
Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial
Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista
Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia
Marov
KropotkinPlejanov
Milyukov
Kerenski
El pensament de Lenin
Ideologia: marxisme
La revolució democràtica i burgesa ha de portar a la revolució socialista
Concepció del moviment revolucionari
La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic
Idea de l’Estat
L’ha de controlar un partit únic que estableix la dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a altres països. (III Internacional)
1.3.- La Revolució de 19051.3.- La Revolució de 1905Societat
polaritzada +Derrotes russes en la guerra
contra Japó (1904-05) +Dificultats econòmiquesderivades de la guerra = PROTESTES
Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país
Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.
Petricions delsObrers al
Tsar. Diumengede sang.
Gener 1905
Repressió del diumenge de sang.
1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i lesllibertats de consciència, de reunió i d’associació.2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població quehan estat privades fins ara del dret de vot.3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen-tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de laNostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.
El manifest d’Octubre de 1905 del tsar Nicolau II
2.- LA REVOLUCIÓ DE 19172.- LA REVOLUCIÓ DE 1917
2.1.- La primera guerra mundial i les seues 2.1.- La primera guerra mundial i les seues conseqüènciesconseqüències
CAUSES
Contradicció entre l'estructura política absolutista i els greus problemes socials
L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905
L’entrada en la Iª G.M.
Derrotes militars
Gran quantitat de morts
Fam, misèria, fred i morts
La població reclama al tsar que abandone la guerra
Vaga general dels soviets d’obrers de Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer)
Les vagues i protestess’estenen per tot el país
Els soldats recol-zen les protestes
El tsarabdica
Es forma un govern provisional liberal presidit per Lvov i recolzat per liberals, menxevics i esserites,prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)
El nou govern es nega a abandonar la guerra i adonar la terra als camperols i les indústries als
obrers, com demanaven els sovietsDivisió
El govern té el poder
Els soviets tenen la força
Rasputin ila família
reial
Malestar social davant la guerra: inflació, vagues..
Evolució dels preus
articlePreu abans de la guerra
Preu l’abril del 1917
Calçat (un parell) De 5 a 8 rubles 40 rubles
Carn (una lliura) De 10 a 12 copecs De 60 a 70 copecs
Farina de sègol (un sac) 6,5 rubles 40 rubles
Farina de blat (16 kg) 2,5 rubles 16 rubles
Patates (un sac) 1 ruble 7 rubles
Salari mitjà mensual De 45 a 55 rubles De 90 a 111 rubles
1 ruble = 100 copecs1
1 lliura = 400gr
Malestar social davant la guerra: inflació...
“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la mésmínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situacióeconòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salarisen un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat queoriginen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre elsexcessos més salvatges”
Informe policial de gener del 1917.
Malestar social davant la guerra:protestes..
Malestar social davant la guerra: protestes a l’exèrcit..
La resposta del tsar davant les primeres protestes de
Febrer de 1917
2.2.- La Revolució de Febrer 2.2.- La Revolució de Febrer de 1917de 1917
Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917
Abdicació de Nicolau II
Govern provisional de la República
El poder passa a la Duma
Rússia és una república democràtica burgesa
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformesNo atura la guerra ni la misèria
Manifestacions i vaguesRevolta militar
Provoquen
Es crea un
Amb el príncep Luov
Luov deixarà pas a Kerenski (SR)
Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets
“Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta,la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el PartitSocialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que pera salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviarl’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpteI als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cordestrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”
Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.
2.3.-De Febrer a Octubre de 1917. 2.3.-De Febrer a Octubre de 1917. Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la
propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets
Protestes pertot el país
Luow dimiteix i és substituïtper l’esserita Kerenski
Partidari de fer més reformes, però sense revolució
S’enfronta amb els soviets i els bolxevics
Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions
Intent de colp d’estat del general Kornilov (agost)
Kerenski necessita l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat
Es demostra la feblesa del govern i el poder dels soviets
Els bolxevics aproven dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre) Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran
Declaració del govern provisional, Març 1917
Lenin torna i publica les Tesis d’Abril
Lenin, ammistia(torna de l’exili) publicarà les Tesis d’Abril
- Pau immediata- Terra per als camperols- Fàbriques sota control obrer- Poder als soviets- Rebuig al govern provisional- Col·laboració entre obrers i camperols
Pau, pa i terresTot el poder per als soviets
Bolxevics, cada cop més forts
aprofiten el caos
- Guerra- Fam- Revoltes pageses- Vagues- Desercions massives- Revolta del general Kornilov
Lenin intentarà el juliol arribar al poder
Fracassarà i marxarà a l’exili
aprofiten el caos
- Guerra- Fam- Revoltes pageses- Vagues- Desercions massives- Revolta del general Kornilov
Ara bé el govern provisional és molt impopularcada cop té menys recolzament
“Poble rus:La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baixla pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja undesembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostreSenyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’AssembleaConstituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”
Proclama del general Kornilov (agost del 1917).
El General Kornilov
Proclama del General Kornilov. Colp d’Agost
“El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a totinternacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especialde la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutatmitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i tripleaudàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consignad’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revoluciórussa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).
LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1917.LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DEL 1917.
Les jornades revolucionàriesLes jornades revolucionàries.. Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries..
Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)
Comitè Militar Revolucionari (Trotski)
La Revolució La Revolució d’Octubred’Octubre
Octubre9, Lenin arriba a Sant Petersburg10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski)24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smolni seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic25, dia del Segon Congrés dels Soviets
Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional)
Èxit, revolta arreu del país
Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern
de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder
El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des del’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX
Les repercusions arreu del mónLes repercusions arreu del món
Declaració del Congrés dels Soviets després de la presa del poderDeclaració del Congrés dels Soviets després de la presa del poder
Les primeres mesures revolucionàriesLes primeres mesures revolucionàries..
Primeresmesures
Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols
Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucionsNacionalització de la bancaLenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble
Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia
Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials
Decrets d’OctubreDecret sobre la Pau.
Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918)
Decret sobre la Terra.Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès
agraris(la terra però, és propietat de l’Estat)
Decret sobre els deutes de l’Estat.No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern
provisional.
Decret sobre les nacionalitats.Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics.Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors,
del comerç exterior i de la banca.
Les eleccions de novembreles guanyen els eserites
Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent enla primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic
Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxismea un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,
superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres
3.- 3.- La guerra civil i el comunisme de guerra La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21): la guerra civil(1918-21): la guerra civil..
CAUSES
Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...
Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk
Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagirevolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.
El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la majorunió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita
La guerra suposa:
Persecució de l’oposició política (tribunals especials)
El comunisme de guerra com a política econòmica
L’evolució de la Guerra civil
3.- 3.- La guerra civil i el comunisme de guerra La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) : el comunisme de guerra(1918-21) : el comunisme de guerra..
És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar
MESURES
Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers
Nacionalització del comerç i la banca
Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per partde l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat
Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència
Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...
Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent
Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)
Lenin canvia la política econòmica en acabar laguerra (1921) → comença la NEP
Conseqüències Guerra civil i del
Comunisme de guerra
Peticionsdels mariners
Revoltats
La IIIa Internacional. La IIIa Internacional.
Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista per reunir tots els partits comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu
La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,...
4.- L’època de la NEP (1921-1924)OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el
creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa
MESURESECONÒMIQUES
Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat
privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dona
llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris
Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,la banca i els transports
Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència
“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Erauna errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític delproletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).
L`època de la NEPVALORACIÓ
Positiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial
Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa
Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada)
ALTRESMESURES
Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern
Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposeni es prohibeix la religió als menors de 18 anys
Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig)
Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista
Nicolai Bujarin, teòric oficial del partit
El gran debat (1924-28)El gran debat (1924-28)Mort de Lenin
(1924)
Enterrament de Lenin
Lluitasuccessòria
El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski
En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari),es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada
5.- L’estalinisme (1928-1953)5.- L’estalinisme (1928-1953)
Creo que el factor fundamental en la cuestión de la estabilidad lo constituyen miembros del Comité Central tales como Stalin y Trotski. Las relaciones que existen entre ellos son, en mi opinión, las que en buena parte podrían causar esta división y para evitarla creo que deberíamos aumentar hasta 50 ó 100 los miembros del Comité Central. El camarada Stalin, al convertirse en secretario general, ha concentrado en sus manos un enorme poder, y yo no estoy seguro de que sepa usar siempre ese poder con la cautela necesaria. […] Stalin es demasiado rudo, y ese defecto que se puede tolerar en nuestras relaciones como comunistas, es inaceptable en un secretario general. Por lo tanto, propongo a los camaradas que traten de hallar la manera de sacar a Stalin de este cargo y sustituirlo por otro que sea superior a Stalin en todos los aspectos, es decir, más paciente, más leal, más cortés, más atento a los camaradas, menos caprichoso, etc.
LENIN, Carta al Congreso de los Sóviets, 1922
El testament de Lenin
El socialisme realEl socialisme real El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per
un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent d’oposició al seu poder.d’oposició al seu poder.
5.2.- 5.2.- La planificació i col·lectivització de l’economiaLa planificació i col·lectivització de l’economia.. 5.3.- 5.3.- El terror estalinista dels anys trentaEl terror estalinista dels anys trenta....
5.2.- 5.2.- Política econòmica: Política econòmica: col·lectivisme i i planificacióplanificació..
Fi de la NEP i aplicaciódel comunisme econòmic
Col·lectivització del camp
Propietat estatal de la indústria i el comerç
Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals
Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat
Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.
Planificació completa de l’economiaamb plans quinquennals (Gosplan)
1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions
2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports
3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics
Valoració: creixement econòmicsense precedents: l’URSS es
converteix en una gran potènciaindustrialitzada en deu anys
Desequilibris entre indústria pessada i de béns de consum (molt pobra) i sobretot entreel camp i la ciutat. Alts costos humans (morts, fam) i econòmics.
Les col.lectivitzacions
Planificació1928, plans quinquennals
Estructura econòmicaPlanificació imperativa (5 anys)Rebuig a l’autogestió obreraAutarquia
El sector agrari finançava l’industrial
Indústria pesant
Es basa en
enfortir economia sovièticaautosuficiènciaimpuls militar
Eliminació del NEP, substituïda per
Planificació
Col·lectivització
Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia sovièticmassa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant, poca indústria d’ús i consum
Al camp, creació dels sovkhoz i kolkhoz
Col·lectivització La indústria s’ha de basar en una agricultura moderna,
més productiva i controlada per l’Estat
Kolkhozoscooperatives col·lectivesentre 120 i 150 famílies
Sovkhozosgranges estatalsproducció especialitzada o investigació
Col·lectivització comportà problemes- Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam- Oposició dels Kulaks (duríssima repressió)
Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica
Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)
0
100
200
300
400
500
600
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Anys
Índe
x
Serie1
ResultatsResultats
ResultatsResultats
ResultatsResultats
Stalin decidió en 1928 la «liquidación del kulak» como clase y la colectivización de los campesinos pobres y medios. Los kulaks se resistieron y se entabló una lucha feroz. Durante este invierno de 1929-1930, la sexta parte del mundo conoció una verdadera guerra civil. Centenares de millares de familias fueron desposeídas de sus bienes y desterradas al norte. En los pueblos, los que permanecían se adherían en masa a los koljoses, pero antes sacrificaban sus animales en lugar de cederlos a las granjas colectivas. [...] no se inscribían en los koljoses sino [...] forzados bajo una formidable presión económica y administrativa. Allá donde se producía una vacilación, se enviaba a la tropa, junto a agitadores. Hubo centenares de pequeñas revueltas, mucho más graves en el Cáucaso y Siberia. [...] Más del 60 % de las familias campesinas están hoy día agrupadas en koljoses; en las regiones más productivas no quedan, por decirlo así, explotaciones individuales. Estos koljoses son abrumadoramente artels, es decir, asociaciones solo de los medios de producción: tierra, útiles, animales de labor, mano de obra, son puestos en común, conservando cada familia su casa y su cercado.
G. LUCIANI, Six ans à Moscou, 1937
Els costos de la Els costos de la col.lectivitzaciócol.lectivització
5.3.- L’estalinisme. 5.3.- L’estalinisme. Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit
El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells ques’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament
Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes) com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...).
L’estalinismeL’estalinismeDictadura personal: Dictadura personal: *guia infalible cap el socialisme*guia infalible cap el socialisme*control del partit*control del partit*gran aparell propaganda: difusió *gran aparell propaganda: difusió
d’una ideologia esquemàtica, el d’una ideologia esquemàtica, el marxisme-leninismemarxisme-leninisme
*culte a la personalitat*culte a la personalitat*terror d’Estat (dins i fora del partit)*terror d’Estat (dins i fora del partit)
Què hi ha en comú entre Què hi ha en comú entre Lenin i Lenin i StalinStalin*Partit únic fortament centralitzat*Partit únic fortament centralitzat
*No es permet cap discrepància fora *No es permet cap discrepància fora del partit (repressió i mètodes del partit (repressió i mètodes repressius)repressius)
*Dictadura del proletariat, com un *Dictadura del proletariat, com un sistema de partit únic, el bolxevic sistema de partit únic, el bolxevic que controla els soviets. que controla els soviets.
• *Debat intern• *Però es castiga la
disidència• *Política econòmica,
diferent (NEP)• *Internacionalisme
proletari
• El Partit sotmés al líder. • Cap discrepància• Culte al líder• Col.lectivitzacions i
industrialització forçades
• Repressió dins del partit• Nacionalisme eslavista,
repressió a les nacionalitats no russes.
Lenin Stalin
Diferències
Las depuraciones y “purgas” estalinistasLas depuraciones y “purgas” estalinistas
““Ni al instante, ni durante dos años y medio Ni al instante, ni durante dos años y medio de prisión, ni cuando se me envió luego de prisión, ni cuando se me envió luego deportado a un campo (donde he pasado 17 deportado a un campo (donde he pasado 17 años), había acusado entonces a Stalin (...). años), había acusado entonces a Stalin (...). Apreciaba a Stalin, sabía que él había Apreciaba a Stalin, sabía que él había poseído grandes méritos antes de 1934, y lo poseído grandes méritos antes de 1934, y lo defendía.defendía.
Camaradas, heme aquí de vuelta, Camaradas, heme aquí de vuelta, enteramente rehabilitado. Era el momento enteramente rehabilitado. Era el momento justo en el que se desarrollaba el XX justo en el que se desarrollaba el XX Congreso del Partido. Fue aquí donde supe, Congreso del Partido. Fue aquí donde supe, por primera vez, la cruel verdad sobre Stalin.por primera vez, la cruel verdad sobre Stalin.
El gran mal causado por Stalin no estaba El gran mal causado por Stalin no estaba solamente en el hecho de que muchos de solamente en el hecho de que muchos de nuestros mejores (miembros) hubiesen nuestros mejores (miembros) hubiesen desaparecido, sino en que reinaba la desaparecido, sino en que reinaba la arbitrariedad, en que se fusilaba sin juicio, en arbitrariedad, en que se fusilaba sin juicio, en que los inocentes eran arrojados a la prisión. que los inocentes eran arrojados a la prisión. Toda la atmósfera creada entonces en el Toda la atmósfera creada entonces en el Partido era contraria al espíritu de Lenin, era Partido era contraria al espíritu de Lenin, era su disonancia”.su disonancia”.
Testimonio de un prisionero. XX Congreso del Testimonio de un prisionero. XX Congreso del PC de la URSS. PC de la URSS.
En En Cahiers du comunisme,Cahiers du comunisme, 1 diciembre de 1 diciembre de 1961.1961.
Els camps de treball (gulags)Els camps de treball (gulags)
Un partido únicoUn partido único
““La conquista y el mantenimiento de la dictadura del La conquista y el mantenimiento de la dictadura del proletariado son imposibles sin un partido fuerte por su proletariado son imposibles sin un partido fuerte por su cohesión y su férrea disciplina. Pero la férrea disciplina cohesión y su férrea disciplina. Pero la férrea disciplina dentro del Partido es inconcebible sin la unidad de dentro del Partido es inconcebible sin la unidad de voluntad, sin la unidad de acción completa y absoluta voluntad, sin la unidad de acción completa y absoluta de todos sus miembros.de todos sus miembros.De aquí se desprende que la existencia de facciones De aquí se desprende que la existencia de facciones es incompatible con la unidad del Partido y con su es incompatible con la unidad del Partido y con su férrea disciplina (...). Huelga demostrar que la férrea disciplina (...). Huelga demostrar que la existencia de facciones conduce a la existencia de existencia de facciones conduce a la existencia de diversos centros y que la existencia de diversos diversos centros y que la existencia de diversos centros significa la ausencia de un centro general centros significa la ausencia de un centro general dentro del Partido, el quebrantamiento de la unidad de dentro del Partido, el quebrantamiento de la unidad de voluntad, el debilitamiento y la descomposición de la voluntad, el debilitamiento y la descomposición de la dictadura. Naturalmente, los partidos de la Segunda dictadura. Naturalmente, los partidos de la Segunda Internacional, que luchan contra la dictadura del Internacional, que luchan contra la dictadura del proletariado y no quieren llevar a los proletarios al proletariado y no quieren llevar a los proletarios al poder, pueden permitirse ese liberalismo que supone poder, pueden permitirse ese liberalismo que supone la existencia de facciones (...). Pero los partidos de la la existencia de facciones (...). Pero los partidos de la Internacional Comunista, que basan todos su trabajo Internacional Comunista, que basan todos su trabajo en la tarea de la conquista de la dictadura del en la tarea de la conquista de la dictadura del proletariado y de su consolidación, no pueden admitir proletariado y de su consolidación, no pueden admitir ni el liberalismo ni la libertad de existencia de ni el liberalismo ni la libertad de existencia de facciones. El Partido es la unidad de voluntad, que facciones. El Partido es la unidad de voluntad, que excluye todo fraccionamiento y toda división de excluye todo fraccionamiento y toda división de poderes dentro del Partido”.poderes dentro del Partido”.
Stalin, J.: Stalin, J.: Los fundamentos del leninismo.Los fundamentos del leninismo. 1924. 1924.En En Cahiers du comunisme,Cahiers du comunisme, 1 diciembre de 1961 1 diciembre de 1961
El culte al El culte al líderlíder
Trotski (encerclat), junt a Lenin i Trotski (encerclat), junt a Lenin i després segons la després segons la
propaganda estalinistapropaganda estalinista
Els gulagsEls gulags
Les institucions soviètiquesLes institucions soviètiques
