UNITAT 8: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA (1914-1939)

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ

RUSSA (1914-1939)

A principis s.XX

Rivalitats econòmiques,

colonials i nacionals

Escalada de tensions i cursa

d’armament

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Nou tipus de conflicte. Països de tot el món. Exèrcits i població civil. Saldo terrible de morts i de destrucció.

La participació de l’Imperi Rus

Descontentament entre la població.

1917: doble revolució enderroca el tsarisme i instaura el primer Estat

socialista.

1. E

URO

PA A

L CO

MEN

ÇAM

ENT

DEL

SEG

LE X

X1.1. L’extensió de la democràcia.

A la major part dels països industrialitzats, es van consolidar sistemes polítics constitucionals i parlamentaris.

A finals del s.XIX, els països, com Anglaterra i França, que havien portat a terme processos polítics liberals més aviat avançaven cap a sistemes democràtics.

Al nou Imperi Alemany la situació era més ambigua. Era un règim constitucional, però el kàiser exercia el poder de manera autoritària, no era controlat pel Parlament. Tot i això es va introduir el sufragi universal masculí.

Als estats del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal) el fort pes de la noblesa agrària i l’endarreriment econòmic dificultaven la consolidació de sistemes democràtics.

Separació de poders.Existència de cambres

representatives.Defensa dels drets individuals

i col·lectius.Pluralitat de partits polítics.

1. E

URO

PA A

L CO

MEN

ÇAM

ENT

DEL

SEG

LE X

X1.2. La persistència de règims autoritaris.

A finals del s.XIX persisteixen a bona part d’Europa sistemes polítics més propers a l’Antic Règim, sobretot als vells imperis multinacionals.

Imperi Austrohongarés:Es van introduir algunes reformes (sufragi restringit, llibertats públiques).El poder de l’emperador era molt fort.Domini sobre els pobles eslaus que volien aconseguir la independència.

Imperi Rus:Tsars tenien el poder absolut.Els intents de reformes i de dotar l’Imperi d’un parlament es van frustar.

Imperi Turc:Tenia alguns territoris a Europa, però estava en un procés de desmembrament. La revolució dels Joves Turcs el 1908 obligà a acceptar una constitució i a emprendre reformes. L’esclat de la guerra va frustrar aquest programa democratitzador.

1. E

URO

PA A

L CO

MEN

ÇAM

ENT

DEL

SEG

LE X

X1.3. La “pau armada”.

La pujança econòmica de la nova Alemanya unificada va alterar el vell equilibri europeu. Originà una sèrie de conflictes internacionals que van acabar desencadenant la Primera Guerra mundial. Els anys que van precedir el conflicte es coneixen com es de la “pau armada”. El canvi en les relacions internacionals s’inicià al 1890 amb l’ascens de Guillem II. S’imposa una nova política exterior que aspira a l’hegemonia mundial: la WELTPOLITIK.

El malestar existent entre les grans potències va originar una escalada en la producció d’armaments. Aquesta producció i la formació d’aliances militars preludiaven l’esclat d’un conflicte armat.

Alemanya trenca l’aliança amb Rússia.Ratifica l’acord amb Àustria-Hongria i Itàlia. Va voler aïllar Gran Bretanya del continent.

La rivalitat principal era amb França.

Triple Aliança

Es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya. Triple Entesa

Bàndols

Imperis Centrals

Entesa o Aliats

Triple Aliança Triple Entesa

Ale A-H Ita GB Fra Rus

1914

IO Srb Bel Jpn

Bàndols

Imperis Centrals

Entesa o Aliats

Triple Aliança Triple Entesa

Ale A-HIta

GB Fra Rus

1915-1916

IO Srb BelBul Jpn

Bàndols

Imperis Centrals

Triple Aliança

Entesa o Aliats

Triple Entesa

Ale A-H

Ita

GB Fra Rus

1917-1918

IO Srb BelBul

EUA

Jpn

2. E

L CA

MÍ C

AP A

LA

PRIM

ERA

GU

ERRA

MU

ND

IAL

2.1. Les causes de la guerra.

Entre les causes de l’enfrontament van destacar els conflictes relacionats amb l’imperialisme i el nacionalisme.

Les potències europees també van adoptar posicions nacionalistes: defensa dels seus interessos a Europa i als seus imperis colonials. Una sèrie de crisis internacionals va marcar l’evolució cap al conflicte generalitzat:

Gran rivalitat entre imperis per estendre i consolidar els dominis colonials.

Aspiracions nacionalistes d’alguns pobles europeus

• Crisis colonialistes al Marroc (1905 i 1911), Alemanya va veure una oportunitat per ampliar els seus territoris i imposar-se a França i Gran Bretanya.• Annexió de Bòsnia i Hercegovina a l’Imperi Austrohongarès (1908), va revifar el conflicte dels Balcans (zona dominada per l’Imperi Turc).Àustria-Hongria aspirava a expandir-se per la zona. Però també l’Imperi Rus. La successió en pocs anys de dues guerres balcàniques van agreujar la situació.

Rivalitats entre les Potències Imperialistes

ECONÒMIQUES

CAUSES

TERRITORIALS

Entre Gran Bretanya i Alemanya.

L’ascens econòmic espectacular d’Alemanya i el seu desenvolupament

naval amenaça l’hegemonia de Gran

Bretanya.

Entre França i Alemanya.

Entre Rússia i Àustria.

Veuran amb recel l’expansionisme

colonial alemany.

COLONIALS

Predomini colonial i control de les rutes comercials per part

de G.B. i França.

finals del segle XIX i principi del XX---Segona Revolució industrial i l’expansió imperialista

La qüestió de l’Alsàcia-Lorena:

França pretén recuperar aquest

territori en possessió d’Alemanya des de

1871(Guerra Franco-Prusiana)

Ambdues tenen interessos

expansionistes en els Balcans

aprofitant el debilitament de l’Imperi Otomà

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: LES CAUSES

context

2. E

L CA

MÍ C

AP A

LA

PRIM

ERA

GU

ERRA

MU

ND

IAL

2.2. L’esclat de la guerra.

El 28 de juny va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia (ocupada pels austríacs des del 1908), l’hereu de l’Imperi Austrohongarès: Francesc Ferran. Àustria va acusar Sèrbia d’haver instigat, li va declarar la guerra i li envià un ultimàtum amb les seves exigències. Davant la resposta negativa, els esdeveniments es van precipitar.

Sèrbia ha d’acceptar:

1.- Suprimir tota publicació que fomenti el menyspreu cap a Àustria.

5.- Acceptar la col·laboració del govern austríac per a suprimir el moviment nacionalista subversiu.

8.- Acceptar la col·laboració del govern Austríac a les seves fronteres comunes per impedir el tràfic il·legal d’armes.

Àustria espera resposta abans del dissabte 25 de juliol a les cinc de

la tarda.

Rússia va intervenir per protegir Sèrbia i declara la guerra Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França (aliada de Rússia). Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica. Només Itàlia es va mantenir neutral, malgrat l’aliança amb els imperis centrals.

3. L

ES F

ASES

DEL

CO

NFL

ICTE

BÈL

·LIC

(191

4-19

18)

3.1. La Guerra de Moviments.

Les operacions bèl·liques es van iniciar al front occidental quan els alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg. Volien vèncer ràpidament i concentrar els seus esforços al front oriental. Setembre 1914, els alemanys estaven a 40 km de París. Els exèrcits francès i anglès van aconseguir aturar-los a la batalla de Marne. Al front oriental, els alemanys van derrotar els russos a la batalla de Tannenberg, els russos van arribar a les fronteres de l’Imperi Austrohongarès. Als Balcans, l’ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada.

3. L

ES F

ASES

DEL

CO

NFL

ICTE

BÈL

·LIC

(191

4-19

18)

3.2. La Guerra de Trinxeres.

Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar. Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Guanyar un pam de territori significava desenes de milers de morts.

Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.

El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van resistir durant mesos. El juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes(batalla de la Somme), amb èxit escàs. La guerra de trinxeres va tenir un elevat cost humà: un milió de baixes (morts, ferits i desapareguts) entre els aliats i vuit-centes mil entre els alemanys.

1914: Turquia.1915: Itàlia i Bulgària.1916: Romania.

3. L

ES F

ASES

DEL

CO

NFL

ICTE

BÈL

·LIC

(191

4-19

18)

3.3. La crisi del 1917 i el final de la guerra. L’any 1917 triomfa la revolució bolxevic. Els revolucionaris, contraris a la participació de Rússia a la guerra es retiren i signen:

L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units (els hi van enfonsar el transatlàntic Lusitània).

L’any 1918, al front oriental, els britànics, francesos i italians van derrotar els austríacs i els seus aliats.

Al front occidental, els alemanys van ser derrotats a la segona batalla de Marne. Es van produir revoltes a l’exèrcit i a la marina, també manifestacions obreres contra el govern alemany. L’11 de novembre del 1918 Alemanya firma l’armistici. Guillem II abdica i es proclama la República de Weimar.

Tractat de Brest-Litovsk (1918)

Amb Alemanya: va haver de cedir nombrosos territoris al Bàltic.

Imperi AustrohongarèsImperi Turc demanen

Armistici:Suspensió de les

hostilitats pactada entre pobles, països o exèrcits bel·ligerants.

3. L

ES F

ASES

DEL

CO

NFL

ICTE

BÈL

·LIC

(191

4-19

18)

3.4. Un nou tipus de conflicte.

La Primera Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos econòmics i humans. Va implicar tota la població. Els exèrcits nacionals van incorporar tots els homes en edat militar. Els exèrcits van incorporar nou tipus d’armaments. El grau de destrucció va comportar una situació de penúria a la reraguarda.Els països participants van reconvertir les seves indústries. Objectiu: fabricar armament. Ma d’obra: femenina. La utilització de tècniques modernes de propaganda va permetre mobilitzar l’opinió pública.

MAI CAP GUERRA ANTERIOR HAVIAtingut lloc a tants territoris diferents (4 continents),

ni havia mogut tants soldats (65 milions)ni havia provocat tants morts, ferits, desapareguts (37’5 milions)

ni havia costat tants diners (82 bilions de dòlars)...

4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA4.1. Els Tractats de Pau

Gener de 1919 s’inaugura a París una conferència per establir les condicions de pau.

El president Wilson presentà un document amb la seva visió de la pau, fonamentada en la concòrdia i en l’absència de revenja contra Alemanya. Els 14 punts de Wilson. Les potències europees, especialment França, pretenien rebre fortes compensacions dels alemanys per les destruccions i els costos. El més importants dels tractats va ser:

A Paris es van signar altres tractats, en els quals es van ficar les condicions exigides a la resta de vençuts, i les compensacions que havien de lliurar als vencedors de la guerra.

32 païsosDecisions preses per les 4 potències guanyadores: EEUU, França, Gran Bretanya i Itàlia.

VERSALLES1919

• Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte. •Se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra.• S’havia de desarmar i desmantellar el seu exercit.• Havia de cedir amplis territoris i havia de renunciar al seu imperi colonial

4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA4.2. El nou mapa d’Europa

Profunda remodelació d’Europa:• IMPERI TURC: va desaparèixer gairebé completament. Quedà reduït a l’actual Turquia. Part del seus territoris van passar a Grècia, al Pròxim Orient van sorgir països com: Iraq, Síria, Líban.. com a protectorats britànics o francesos.

• IMPERI AUSTROHONGARÈS es desintegrà. Àustria va perdre tota les seves possessions, es convertí en una república. Hongria s’establí com un estat independent i cedí part del seu territori a Txecoslovàquia. Sèrbia es convertí en el cap d’un nou estat: Iugoslàvia.

• ALTRES: Es va crear una gran Polònia i una gran Romania. Objectiu: aïllar la nova Rússia revolucionària. Els territoris cedits per Rússia en el Tractat de Brest-Litovsk es van constituir com a estats independents: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània .

4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA4.3. Les conseqüències socials i econòmiques.

La guerra va causar prop de deu milions de soldats morts. També s’han d’afegir: víctimes civils, afectats per la subalimentació i les malalties, gran nombre de ferits i mutilats. Dos milions de vídues i quatre milions d’orfes.

Les pèrdues materials van empobrir els estats. Pobles i ciutats arrasats, camps de conreu destruïts, infraestructures devastades.

Es va consolidar l’hegemonia d’una gran potència, els Estats Units, que va experimentar un creixement important de la producció industrial, de les exportacions, i va ser el principal prestador dels aliats bèl·lics.

Els estats van emetre més moneda i deute públic. Demanaven préstec a l’exterior. Gran inflació. La guerra va beneficiar alguns països que

s’havien mantingut neutrals. S’havien convertit en proveïdors de matèries primeres i d’aliments.

4. L

ES C

ON

SEQ

ÜÈN

CIES

DE

LA G

UER

RA4.4. La Societat de Nacions.

A petició del president Wilson es fundà l’organització : la Societat de les Nacions (SDN), que havia de garantir la pau.

La seu es va instal·lar a Ginebra. Es va establir dos organisme: una Assemblea (formaven part tots els estats membres) i un Consell (format per les potències vencedores de la guerra).

Els EEUU no es van integrar. Exclusió inicial de l’URSS. Retirada d’alguns països, Alemanya i Itàlia, descontents amb els resultats de la pau.

Societat de Nacions: organització únicament de vencedors sense mitjans per imposar les seves decisions.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. LES CONSEQÜÈNCIES

DEMOGRÀFIQUES

ECONÒMIQUES

POLÍTIQUES

SOCIALS

•Grans pèrdues humanes: 9-10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a més dels mutilats ferits i orfes

•Descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la guerra que afectà sobretot als homes mobilitzats entre 20-40 anys.

LES CONSEQÜÈNCIES

•Destrucció econòmica que significà l’endeutament, inflació i pèrdua potencial de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa.

•Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial.

•Reorganització del mapa d’Europa: desmembrament dels grans imperis i formació de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia i Hongria).

•Desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria, Alemanya, Rússia, Turquia.

•Descrèdit del liberalisme i ascens dels totalitarismes.

•Les diferències socials s’accentuen.

•La incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració social pel seu important paper durant el conflicte.

5. L

A CA

IGU

DA D

E L’

IMPE

RI T

SARI

STA

A RÚ

SSIA

5.1. L’Imperi del Tsars.

A principis del segle XX, l’Imperi Rus estava regit per un tsar investit d’un poder absolut. Règim autocràtic que se sostenia sobre:

L’economia russa era una de les més endarrerides. Agricultura era l’activitat econòmica principal. Terra en mans de terratinents. La majoria de la població eren pagesos, sotmesos a un règim gairebé feudal. A finals del segle XIX, a algunes zones de l’Imperi s’inicià un tímid procés d’industrialització basat en la construcció del ferrocarril. Sorgiment d’un nombrós proletariat. Creixement de la burgesia escàs.

Burocràcia fidel.

Exèrcit poderós.

Església ortodoxa.

Una economia endarrerida

Les forces polítiques

Partit Constitucional Demòcrata (de caràcter liberal burgès).

Partit Socialrevolucionari (defensava una revolució pagesa).

Partit Socialdemòcrata Rus (orientació marxista i militància obrera).

Any 1912 es va

dividir

Menxevics:Caràcter més moderat.Aliances amb els partits burgesos per posar fi al tsarisme.

Bolxevics:Més radicals. Liderats per Lenin. Revolució obrera.

5. L

A CA

IGU

DA D

E L’

IMPE

RI T

SARI

STA

A RÚ

SSIA

5.2. La revolució del 1905

Al 1905, la derrota russa en una guerra amb el Japó va fer esclatar el descontentament de la població i provocà una revolta que demanà la fi de l’autocràcia. La gent es manifestà de forma pacífica i el tsar va respondre amb una gran repressió: Diumenge Sagnant. Els treballadors van crear uns consells d’obrers, pagesos i soldats SOVIETS

Després d’uns quants mesos de vagues i manifestacions, el tsar es comprometé a convocar eleccions per sufragi universal al Parlament (Duma) i a propiciar una reforma agrària. Les promeses no es van complir i al cap de poc el tsar va clausurar la Duma i va tornar a governar autocràticament.

5. L

A CA

IGU

DA D

E L’

IMPE

RI T

SARI

STA

A RÚ

SSIA

5.3. La revolució burgesa de febrer del 1917

La participació de Rússia a la Gran Guerra va assentar les bases per a un esclat revolucionari.

Es van succeir protestes que exigien la retirada de la guerra, la provisió d’aliments i la fi del tsarisme. El 23 de febrer de 1917 es produeix una gran manifestació a Petrograd, seguida d’una vaga general i d’amotinaments a les casernes. El tsar abdica i es proclama una república dirigida per un govern provisional. Es comprometé a convocar eleccions constituents per convertir Rússia en una democràcia parlamentària.

Desastres militars al front. Nombre de baixes molt elevat.

Avituallament de l’exèrcit. Ciutats desproveïdes. Fam entre la població.

5. L

A CA

IGU

DA D

E L’

IMPE

RI T

SARI

STA

A RÚ

SSIA

5.4. El govern provisional

El nou govern inicià una sèrie de reformes polítiques i socials. Mantingué els compromisos amb els aliats a la guerra. Això va dificultar la millora de les condicions de vida de la població. Cal afegir que la reforma agrària avançava molt lentament. Va augmentar el descontentament popular. Els soviets van començar a demanar la destitució del govern. Es va generar una dualitat de poders que enfrontava el govern provisional i els soviets. Va créixer la influència dels bolxevics. Van anar guanyant suport de la majoria dels soviets. Lenin va tornar a Rússia i va propugnar les anomenades Tesis d’Abril(full de ruta que calia seguir).

6. L

A RE

VOLU

CIÓ

BO

LXEV

IC I

LA G

UER

RA C

IVIL

6.1. La Revolució obrera d’octubre del 1917

Els bolxevics, amb el suport del soviets (amb milícies armades: Guàrdia Roja) van preparar una insurrecció per al 25 d’octubre de 1917. Els insurrectes van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d’Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre ràpidament. El segon Congrés dels Soviets de Rússia, reunit a Petrograd, va proclamar un govern obrer . Presidit per Lenin, amb Trotski i Stalin. Primeres mesures revolucionàries.

El novembre de 1917 es celebren les eleccions per a l’Assemblea Constituent convocades pel govern provisional.

• Expropiació de les terres per repartir-les entre els pagesos.• Fàbriques sota el control de comitès obrers.• Es signa el Tractat de BrestLitovsk(1918) amb Alemanya. Rússia perd territoris.

Els bolxevics només van obtenir el 25% dels escons.Davant la por de que els grups contraris a la revolució s’imposessin a la Duma, Lenin dissolgué l’Assemblea i posà fi al pluralisme polític a la nova Rússia soviètica.

6. L

A RE

VOLU

CIÓ

BO

LXEV

IC I

LA G

UER

RA C

IVIL

6.2. La Guerra Civil (1918-1921).

A principis de l’any 1918, els partidaris del retorn del tsarisme (terratinents, oficials de l’Exèrcit, grups privilegiats) o de mantenir un sistema polític liberal (burgesia) s’aixequen en armes contra els soviets.

Els tres anys de guerra civil van ser molt cruels per a la població: per l’escassetat d’aliments com pels morts en combat i les represàlies polítiques d’ambdós bàndols. L’estiu del 1918, el tsar i la seva família van ser executats pels bolxevics. Els contrarevolucionaris intentaren un cop d’estat i atemptaren, fallidament, contra la vida de Lenin. El 1921 l’Exèrcit Roig va aconseguir imposar-se militarment i la guerra civil es va acabar.

Exèrcit BlancSuport de les tropes franceses, britàniques, japoneses i nord-

americanes.

Exèrcit RoigOrganitzat pels bolxevics sota la

direcció de Troski. Es va

enfrontar

6. L

A RE

VOLU

CIÓ

BO

LXEV

IC I

LA G

UER

RA C

IVIL

El conflicte havia endurit el règim soviètic. El partit bolxevic, que des del 1918 havia agafat el nom de Partit Comunista:

• Aconseguí el monopoli del poder.• Reprimí tots els que se li oposaven.• Organitzà una policia política.• En l’àmbit econòmic es va instaurar el comunisme de guerra. Es va nacionalitzar tota la indústria, es van col·lectivitzar les terres i es va obligar els pagesos a lliurar les collites a l’Estat.

6. L

A RE

VOLU

CIÓ

BO

LXEV

IC I

LA G

UER

RA C

IVIL

6.3. La Formació de l’URSS.

El 1922, el Congrés dels Soviets va ratificar la creació d’un Estat federal, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. L’URSS agrupava les diferents repúbliques soviètiques que representaven les nacionalitats del vell imperi dels tsars.

6. L

A RE

VOLU

CIÓ

BO

LXEV

IC I

LA G

UER

RA C

IVIL

El nou Estat es dotà, el 1924, d’un text constitucional que estructurava els diversos òrgans de poder a través de tres institucions:

La Constitució del 1924, igual que la del 1936, atorgava el monopoli del poder al PCUS. Estructura molt jerarquitzada i òrgan principal del qual era el Comitè Central, dirigit per un secretari general.

El Soviet Suprem:Suprema autoritat de l’Estat (poder legislatiu). Tenia dues cambres (Soviet de la Unió, Soviet de les Nacionalitats). Elegit per sufragi universal indirecte entre les candidatures del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

El Presidium, elegit per l’anterior i el president del qual era el cap de l’Estat de l’URSS.

El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seus ministres.

L’URSS va trencar definitivament amb la democràcia liberal i va instaurar l’anomenada dictadura del proletariat, un sistema totalitari en el qual Estat i Partit s’identificaven completament.

7. L’

URS

S D

E ST

ALIN

7.1. La Pugna pel Poder

La mort de Lenin el 1924 va ser un moment clau per al futur de la revolució soviètica. La seva successió va comportar un enfrontament pel poder dins del Partit Comunista. També va suscitar un gran debat sobre la conveniència o no de col·lectivitzar tota l’economia, després d’un període, conegut com a Nova Política Econòmica (NEP, 1921-1928), en què s’havia permès la iniciativa privada per fomentar el creixement i superar la crisi que vivia el país des de la guerra civil. Algunes propostes van enfrontar els dirigents del partit.

TROTSKI: mantenia la necessitat d’exportar la revolució cap a altres països.Es va haver d’exiliar i el 1940 va ser assassinat a Mèxic per odre del nou dirigent soviètic.

STALIN: proposava el socialisme en un sol país, mitjançant la transformació de l’URSS en una gran potència, bressol de les futures revolucions.Va ser secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la situació i, a la darreria de l’any 1927, es va imposar sobre els seus rivals i es va convertir en el dirigent principal de l’URSS.

7. L’

URS

S D

E ST

ALIN

7.2. La Dictadura Stalinista

Stalin va exercir el poder a l’URSS mitjançant una dictadura personal (estalinisme).• El Partit Comunista es consolidà com a eix vertebrador i dirigent de tots els òrgans de l’Estat i va quedar sotmès a la voluntat de Stalin. • Pertinença al partit va ser imprescindible per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat. • La ideologia comunista s’imposà a tota la societat. • El lideratge de Stalin es va reforçar mitjançant el culte a la seva personalitat.

Stalin va sembrar el terror a tot el país i va exercir una dura repressió (afectà al conjunt de la societat i també als membres del Patit). El 1929, es va instituir el gulag, una xarxa de camps de presoners. Es recloïa els opositors al règim i se’ls obligava a fer treballs forçats. La major persecució va tenir lloc durant els processos de Moscou (1936-1938). Es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que podien disputar el lideratge a Stalin, dissidents polítics i una part de l’oficialitat de l’Exèrcit.

7. L’

URS

S D

E ST

ALIN

7.3. El Socialisme en un sol país.

Stalin defensava que el futur de la revolució depenia de la consolidació del socialisme a l’URSS. Calia transformar el país en una gran potència industrial. Es va instituir un model econòmic edificat sobre tres grans pilars:

El resultat d’aquesta planificació va ser una industrialització ràpida i un creixement econòmic considerable en poc temps. A finals dels anys 1930, l’URSS s’havia convertit en una de les grans potències industrials del món.

• Una economia planificada i dirigida per l’Estat, elaborava plans quinquennals per organitzar la producció agrícola i industrial. El Gosplan (organisme oficial), indicava els objectius que s’havien d’assolir i n’avaluava els resultats.

• La col·lectivització de l’economia i la prohibició de la propietat privada. Les terres, les fàbriques, els bancs i els transports es van convertir en propietat estatal i la distribució de la producció va quedar en mans de l’Estat.El 1929, s’inicià un programa de col·lectivització forçosa de l’agricultura. Les propietats s’organitzaren en dos tipus d’explotacions: el kolkhoz (cooperativa gestionada pels pagesos) i els sovkhoz (granja propietat de l’administració de l’Estat).

• Un model de desenvolupament industrial basat en la indústria pesant, la producció d’energia i la construcció d’infraestructures. Subordinació de l’agricultura (endarreriment). Es va descuidar la producció de béns de consum.

REVOLUCIÓ 1905 REVOLUCIÓ FEBRER 1917 REVOLUCIÓ OCTUBRE 1917

AUTOCRÀCIA DEL TSAR GOVERN PROVISIONAL (Liberal i Moderat)(abdicació de Nicolau II)

DICTADURA DEL PROLETARIAT(Insurrecció armada i

cop d’Estat- Novembre)

1905 derrota russa en una guerra amb el Japó

DIUMENGE SAGNANT

Aparició dels Soviets

•Desastrosa intervenció a la IGM•Crisi econòmica

• Descontentament popular

GRAN MANIFESTACIÓ A PETROGRAD VAGA GENERAL AMOTINAMENTS A LES CASERNES

•Desastrosa intervenció a la IGM•Crisi econòmica

• Descontentament popular

PRESA DEL PALAU D’HIVERN

RÈGIM SEMI-CONSTITUCIONALISTA

RÈGIM PARLAMENTARI DEMOCRÀCTIC REPÚBLICA

OPOSICIÓ: BOLXEVIC DICTADURA DEL PROLETARIAT

Compromís del Tsar:Reforma: - Electoral - Agrària

El compromís no es complirà

Programa: - Assemblea Constituent. Institucions democràtiques. - Permanència de Rússia en la guerra. - Repartiment de la terra entre els pagesos segons les decisions de l’Assemblea Constituent.- Repressió de les ocupacions de terres i de revoltes revolucionàries .

Programa TESIS D’ABRIL (LENIN):-Cap suport al govern tradicional.-Tot el poder per als soviets.-Retirada de la guerra-Confiscació de les terres dels grans propietaris i repartiment entre els camperols.-Control de les indústries pels soviets obrer. Col·lectivització de la propietat.-Reconèixer les nacionalitats de l’Imperi.

Mesures:-Expropiació i repartiment de terres.-Retirada de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk, 1918).

ESQUEMA DEL PROCÉS REVOLUCIONARI

Els 14 punts de Wilson

1. L’abolició de la diplomàcia secreta mitjançant la signatura de convenis oberts, que havien d’assolir-se públicament. 2. La llibertat de navegació fora de les aigües territorials pròpies, tant en temps de pau com en temps de guerra, tret del cas de limitació parcial o total per exigir el compliment dels convenis internacionals.3. La supressió de les barreres comercials internacionals, allà on fos possible, i l’establiment d’un règim d’igualtat en les relacions comercials de les nacions defensores de la pau.4. Una reducció de l’armament al mínim necessari per a la seguretat interior de cada estat.5. Renúncia a les pretensions colonials i resolució de les disputes d’acord amb els interessos del govern dirigent i de la població colonial.6. L’evacuació del territori rus, amb la garantia d’autonomia. 7. Evacuació i restauració de Bèlgica.8. Evacuació i restauració de França, Alsàcia i Lorena incloses. 9. Reajustament de les fronteres italianes, d’acord amb línies de nacionalitat clarament reconeixibles.10. Autonomia per a les nacionalitats existents a Àustria-Hongria.11. Evacuació de Sèrbia, Montenegro i Romania. Garantia d’accés lliure i segur al mar per a Sèrbia, i protecció internacional a les pretensions nacionalistes dels estats balcànics.12. Independència dels pobles no turcs de l’Imperi otomà, i internacionalització de l’estret dels Dardanels.13. Creació d’un estat polonès independent, amb accés al mar.14. Creació d’una Societat General de Nacions, segons uns acords específics dirigits a proporcionar garanties mútues d’independència política i integritat territorial.