taller sobre recerca - arxiu-ice.udl.cat · • consulta també informació sobre el tema a la...

34
Juny - 2016 Taller sobre recerca

Upload: others

Post on 15-Sep-2019

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Juny - 2016

Taller sobre recerca

1. Què és el treball de recerca i quin sentit té?

El treball de recerca és una investigació que ha de dur a terme tot l’alumnat de batxillerat. A

continuació us presentem una sèrie de preguntes que potser a vegades us heu fet:

· Què representa el treball de recerca per a l’alumnat? Es tracta d’una oportunitat de dur a terme

un procés d’investigació, i d’aquesta manera compartir amb la persona tutora una activitat

comuna.

· Quina finalitat té aquest treball? Aprendre les bases del procés metodològic, les bases de la

recerca científica que cal realitzar per dur a terme un treball de recerca (observar i analitzar fets,

fer experiments, ...).

· Perquè es fa aquest treball al batxillerat? El motiu pel qual es realitza aquest tipus d’investigació

al batxillerat és perquè l’alumnat pugui demostrar-se a si mateix i als altres la seva capacitat

d’abordar un estudi de recerca científica.

· Quin valor té en la nota global de batxillerat?: En el sistema educatiu català la realització

d’aquest treball és obligatori i equival a dos crèdits del currículum de batxillerat. El valor que té és

d’un 10% de la nota final de batxillerat.

2. El paper de la persona tutora en la realització de la investigació

El paper de la persona tutora és bàsic per tal de poder dur a terme correctament aquest treball, és

la guia que ha d’orientar en tot moment el procediment de la recerca. Ha de proporcionar una

relació d’ajuda i acompanyar en el procés fent un seguiment proper al treball, tot donant idees,

opinions, suggeriments i estratègies, però sempre mantenint la distància òptima per tal que

l’alumnat pugui ser autònom en la seva investigació.

1

Què has de fer? Què no has de fer?

Escollir un tema que et sigui accessible i que puguis delimitar bé.

Elegir un tema molt genèric i ample.

Triar una tema que estigui vinculat a la modalitat del batxillerat que estàs estudiant.

Escollir un tema que sigui atractiu, però no científic, com per exemple l’astrologia.

Quan triïs el tema, assegurar-te que tens fonts d’informació al teu abast i que pots fer un treball de camp.

Intentar fer una recerca d’un tema sobre el qual no hi hagi fonts d’informació i no es pugui realitzar un treball de camp.

Recórrer a la persona tutora perquè t’orienti i et doni pautes i recursos per planificar la recerca.

No complir amb les sessions de trobada amb el teu tutor, ja que sense les seves orientacions és difícil que el treball pugui progressar.

No oblidar que en el treball de camp cal fer: observacions, experimentacions, entrevistes, enquestes, etc.

Deixar pel final la part pràctica del treball i acabar recollint únicament informació bibliogràfica.

Lligar la part teòrica del treball amb la part pràctica, de tal manera que hi hagi certa coherència entre les dues parts.

No relacionar les dos parts, tot trencant la unitat del treball.

3. Per on començo?

Comença fent un esborrany de com organitzaràs el teu treball de recerca, és a dir les idees

principals que necessites per poder començar a fer el treball. A continuació, et proposem un

esquema:

Àmbit del treball: tal i com hem dit al principi el més adequat és escollir una temàtica que es

correspongui amb la modalitat de batxillerat que estàs estudiant. Et proposem algunes

recomanacions:

• Fes una llista de temes que t’interessin per diferents motius: estudis futurs, activitats

extraescolars, motivacions, afeccions personals, etc.

2

• Una vegada feta la llista, assenyala quins són els que creus que et permetran trobar

informació assequible, on es pugui fer observacions, experiments, entrevistes, enquestes,

comprovar hipòtesis, etc.

Delimitació del tema: una vegada hagis escollit l’àmbit del teu treball de recerca, ara el que et

toca és concretar el tema de la teva investigació, i a partir d’aquest, elaborar el títol general del

treball. El títol no té perquè ser definitiu, sinó que a mesura que es va realitzant el treball es pot

anar perfilant. Pots tenir en compte el següent:

• Cerca a Internet informació diversa sobre l’àmbit de treball.

• Delimita el tema del treball on trobis més fonts documentals i més possibilitats de fer una

experiència pràctica.

• Consulta també informació sobre el tema a la biblioteca de l’escola, del barri, etc. Estaria

bé que la informació sigui diversa (llibres, articles, DVDs, etc.)

• Assegura’t que el tema que has escollit sigui accessible al teu nivell.

• Comparteix la informació amb la persona tutora.

3.1.La hipòtesi i el mètode científic, els dos pilars bàsics del teu treball de recerca

La hipòtesi és una explicació anticipada que ens permet aproximar-nos a la realitat i haurà de

ser comprovada. Pots seguir els suggeriments següents:

• Comença a fer-te preguntes sobre el tema que has triat.

• Busca respostes raonables a les preguntes més importants.

• De totes les respostes apuntades, escull la que consideris que et pot servir més per la

realització de la recerca. Has de tenir present que la hipòtesis que has triat es pugui

comprovar amb la investigació.

• Tingues en compte que la hipòtesi no és una pregunta, sinó un afirmació que et planteges

que pot ser verdadera o falsa i que hauràs de conformar o negar amb l’ajuda del procés de

recerca que faràs en el teu treball.

• Recorda de compartir amb la persona tutora tot el procés que has anat fent.

La formulació d’hipòtesis no segueix necessàriament un procediment inductiu, és a dir, únicament

a partir dels fets analitzats, sinó que es fan intervenir elements d’ordre diferent que segons els

casos poden ser més determinats per formular la hipòtesi que altres que d’entrada poden semblar

evidents. Per això el mètode científic és hipoteticodeductiu, ja que la inducció no es considera un

procediment que ofereix una garantia total.

3

En l’elaboració del treball de recerca de batxillerat, l’alumne/a ha de construir una hipòtesi

observant els fets, que poden ser una observació experimental, una regularitat natural, un fet

social d’interès, etc. A continuació et presentem un exemple:

El mètode científic, del grec –μετά (cap a, a llarg de) - οδός (camí), i del llatí scientia

(coneixement); camí cap al coneixement, és un mètode d’investigació que s’utilitza en la

producció de coneixement a la ciència. Es refereix a un conjunt de tècniques per investigar

fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Normalment es

basa en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis

de raonament lògic. Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l'observació i

l'experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.

Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:

1. El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment

en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera, donades unes

determinades circumstàncies, tothom pot observar amb els mateixos instruments

científics uns determinats fenòmens.

2. El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible

de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes

determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es

donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits

negarien la hipòtesi posada a prova. La falsabilitat no és altra cosa que el modus tollendo

tollens del mètode hipotètic deductiu experimental. Per demostrar que una cosa és falsa es

necessita sols una observació, però per demostrar que una cosa és veritat, és a dir vàlida,

es necessiten infinites observacions.

4

A continuació et presentem els passos del mètode científic:

Objectius: són una part essencial de la teva investigació, ja que sense objectius no tindria sentit.

Quina finalitat persegueixes realitzant aquest treball, què vols aconseguir, què esperes que et

pugui aportar aquest treball? Són les preguntes que et pots anar formulant per redactar aquesta

part.

Aspectes a treballar (què): ara toca pensar una mica més, tenint en compte la hipòtesi que

defenses i els objectius que t’has proposat, ara s’ha de concretar una mica més alguns aspectes a

treballar, com per exemple: variables d’estudi, aclariments de conceptes, activitats diverses,

observacions, etc.

Es confirma la hipòtesis

PROCÉS FINALITZAT

No es confirma la hipòtesis

FORMULAR UNA NOVA HIPÒTESIS

5

Índex provisional: amb aquesta primera aproximació, ja pots elaborar l’estructura o la base del

teu treball, és a dir un índex amb els grans apartats que ha de contenir. Aquest índex és

provisional, ja que al llarg del procés segurament hauràs d’anar afegint o suprimint alguns

apartats.

6

Activitat 1, Aplicació de l’esquema del mètode científic

La següent activitat consisteix en aplicar l’esquema del mètode científic que ja coneixes al teu

treball de recerca.

7

Activitat 2, Esborrany del treball de recerca

Esborrany del treball de recerca

Nom: Curs:

1. Àmbit del treball:

2.Delimitació del tema:

2.1.Títol:

2.2.Subtítol:

3.Hipòtesi del treball:

4.Objectius:

5.Aspectes a treballar:

6.Esquema de la recerca:

8

4. La recerca de informació

En la teva investigació s’han de fer dos tipus de recerca, la recerca de documents que t’ajudaran a

elaborar el marc teòric, i la recerca pràctica que serà la base de la teva investigació. El que et pot

servir de gran ajuda és la metodologia del treball que seguiràs. La metodologia és el conjunt de

procediments que s’han de dur a terme per poder complir els objectius que s’han proposat a

l’inici. A continuació et donem alguns consells:

• Crea una carpeta als preferits del navegador d’Internet per guardar la informació.

• Prepara una carpeta classificadora de fulls anotant en cada separador el nom corresponent

als continguts que guardaràs: fitxes de lectura, fitxes de resum, esquemes, etc.

• Elabora un calendari provisional que t’ajudi a planificar el temps, com per exemple el que

et presentem a continuació:

Juny Juliol Agost Setembre

Marc teòric Marc teòric Començar el

treball de camp

VACANCES

Marc pràctic Treball de camp

Octubre Novembre Desembre Gener Febrer

Marc pràctic Redacció memòria

Preparar darrera entrevista

Redacció memòria

Darrera entrevista amb la persona

assessora

Lliurament de la memòria Últimes

modificacions amb el tutor

Preparació de l’exposició oral

Presentació oral

9

4.1. Com puc avaluar la informació que es troba a la xarxa? Internet és una font d’informació

molt potent, però és molt important saber com cercar informació fiable a la xarxa. Per aquest

motiu et proposem uns indicadors de qualitat i seguretat que et poden ser de gran ajuda en la

teva cerca:

1. Que la informació provingui de pàgines ...

• Acadèmiques: Universitats, Escoles Superiors, Centres educatius especialitzats,

museus, etc.

• Institucionals: Generalitat de Catalunya, Ministeri, Diputacions, UNESCO, etc.

• Fundacions: Pere Tarres, la Caixa...

• Instituts i corporacions: Instituto Cervantes, Aula Mèdia, Corporació catalana

d’audiovisuals, ...

2. Que se’n pugui determinar l’autor/a (o el patrocinador), i es pugui accedir a la seva adreça

electrònica i al seu perfil professional, obra publicada. Per identificar aquest aspecte s’ha

de mirar la pestanya de “Qui som”

3. Que quedi clar l’objectiu de la web i a qui va dirigida

4. Que els enllaços siguin operatius i tinguin interès

5. Claredat, facilitat de lectura i comprensió

La manera per trobar la millor informació possible: s’han d’anar localitzant els punts rics en la

informació i delimitar la cerca. Els punts rics proporcionen una informació ràpida i et permeten fer

una primera selecció. Aquests punts es poden trobar:

• A la contracoberta del llibre o a l’abstract de la pàgina

• A l’índex i als títols de cada apartat

• Al primer paràgraf de cada capítol i a l’últim

• Al peu de les fotografies, a les imatges i als gràfics

• En els enllaços

En quant a l’aspecte de delimitar la cerca, has de conèixer molt bé les eines de els quals disposes i

utilitzar les que millor s’ajustin a les teves necessitats. Existeixen dos grans magatzems

d’informació:

10

• El cercador

- Acadèmic

- Books

- Goodrae

- Traductor

- Earth

- Maps

• I una enciclopèdia

- Wikipedia

- Wikimedia

- Wikibooks

- Wikiversidad

- ....

Existeixen altres cercadors com per exemple Yahoo, Altavista, Bing, Kartoo, ...

Recorda sobretot que a la biblioteca també has de cercar informació, i que tens al teu abast

llibres, catàlegs, revistes, etc.

4.2. Com he d’utilitzar la informació? Has de tenir en compte, que sempre has de citar les obres

en les quals t’has basat per elaborar la teva tesi. Pots utilitzar:

• La paràfrasi: significa dir el mateix però amb paraules diferents. Has de fer servir

expressions com segons l’autor ..., tal i com ens diu ... A peu de pàgina o en el mateix

paràgraf has de referenciar el document on apareix l’opinió exposada.

• La cita: transcriure literalment les paraules de l’autor/a. Has de fer servir cometes i

igualment a peu de pàgina o entre parèntesi en el mateix paràgraf , fer constar la

referència del llibre d’on l’has extret.

• La bibliografia: és el llistat de documents que has utilitzat per construir la teva tesi. Aquest

document s’insereix al final del treball.

4.3. Com he d’encaixar tota la informació que he recollit?

Vet aquí alguns consells que et proposem:

• Recull només aquells textos que entenguis

• No perdis mai de vista el tema. Tingues sempre present què busques exactament i per

a què.

11

• Destria la informació útil de la que no ho és, organitza-la i distribueix-la segons els

diferents apartats de què consta el teu treball.

• Treballa per parts. Vés dels continguts més generals als més específics.

• Llegeix diverses vegades tot el que reculls, subratlla-ho, anota el més rellevant, i

incorpora-ho a l’esborrany del treball.

• No deixis la redacció de tot el treball per al final. Escriu un esborrany per cada capítol

que vas enllestint, encara que després els hagis de modificar i retocar.

12

Activitat 3, Elabora el teu propi calendari

Aquesta activitat consisteix en elaborar un petit calendari de com et podries

organitzar el teu temps. En l’apartat 4, La recerca d’informació, nosaltres

t’hem presentat un model que et pot ajudar.

Calendari del treball de recerca

13

Activitat 4, Informació de qualitat

Proposa uns indicadors de qualitat i seguretat que determinin que la

informació que trobes a la xarxa sigui segura.

14

5. La recerca experimental

Un cop treballats els fonaments teòrics del tema, hem de començar el treball experimental. Cal

tenir present que el treball experimental haurà de tenir com a referent el marc teòric i que s’han

de lligar les dues recerques, de manera que el treball tingui unitat. A més a més, en aquest apartat

hauràs de recuperar l’esquema del mètode científic, ja que inclou els passos que has de seguir per

poder realitzar aquesta part del teu treball.

Alhora d’iniciar aquesta recerca, davant de tant volum informatiu, ens pot passar que no sabem

per on començar, i per això et proposem uns passos que pots anar seguint:

1. Comença revisant els aspectes a treballar i la planificació prèvia.

2. Agafa l’índex del treball i planifica sobre aquest l’apartat experimental.

3. Fes-te un calendari del treball pràctic on puguis situar les diferents activitats derivades de

la planificació elaborada a l’índex.

4. Revisa també la hipòtesi de treball per tal de veure la coherència que té amb l’índex i els

objectius generals.

5. Valora, a partir de la recerca teòrica que s’ha realitzat, si es pot afegir alguna cosa més a

l’apartat pràctic de l’índex o si cal ajustar la hipòtesi.

Et recomanem que, tal i com t’hem proposat en l’apartat de recerca d’informació, organitzis un

calendari amb les diferents activitats pràctiques del teu treball experimental. A continuació et

presentem un model d’aquest tipus de calendari:

No t’oblidis dels pasos del mètode

científic

15

A continuació et presentem alguns exemples1 d’instruments d’observació per la recerca

experimental:

Característiques del centre visitat

Nom: Creu Roja Lleida

Adreça: c/Henry Dunant

Persona de contacte: Sra. Maria Josep

Data de la visita: 20/02/2006

Característiques (instal·lacions, organització, funcionament, etc.)

Observacions:

Model d’entrevista

Dades de la persona entrevistada

Nom i cognoms: Erika Escobar

Professió: Educadora social

Forma de contacte: Trucant a la Creu Roja per demanar opcions

Lloc de l’entrevista: Sala de reunions

Entrevistador: Alex Cardona (1r Btx)

Objectiu de l’entrevista: conèixer les característiques de l’entitat i quines funcions dur a terme

l’educador social en l’àrea de la infància.

Desenvolupament de l’entrevista

PRIMER DE TOT l’entrevistador es presenta i explica a l’entrevistat l’objectiu de l’entrevista i la

relació que aquesta té amb el seu treball de recerca. Per exemple:

o Quant de temps fa que és educadora social a la Creu Roja?

o Què li va fer decidir-se per aquesta professió?

o Què és el que més li agrada de la feina que realitza dia a dia?

o Quins projectes esteu duent a terme actualment en l’àmbit de la infància i adolescència?

Etcètera.

1 Tingues en compte que els exemples que et presentem tenen com a objectiu donar una petita idea, no pretén presentar un model.

16

Protocol d’observació

Observació: procés de planificació i execució d’un projecte d’il·luminació d’un espai urbà

Data de l’observació: 23/03/2008

Hora d’inici: 10.00

Hora final: 12.00

Aspectes a observar:

o Nombre de persones que treballen en el projecte

o Com està distribuït el projecte entre els diferents encarregats de la seva realització

o Tipus de planificació prèvia: estudi previ de l’impacte mediambiental, les necessitats de la població

afectada, ...)

o Fase de disseny: plànols, maqueta

o Fase d’execució: com es porta a terme i les dificultats que es van trobant.

Valoració:

Exemple d’experiment

Experiment: Estudi de l’efecte d’un fàrmac relaxant en dos grups classe de la Universitat de

Lleida

Hipòtesi: Si donem a cada individu de la mostra una fàrmac relaxant del sistema nerviós, la

dinàmica del grup serà més distesa i es podrà fer millor la classe.

Grup experimental: 1r d’Educació Social (40 alumnes)

Grup de control: 2n d’Educació Social ( 40 alumnes)

Variable independent: Fàrmac amb efecte relaxant

Variable independent: Fàrmac sense cap tipus d’efectes (efectes placebo2)

Franja horària de l’experiment: De les 13.00 a les 14.00 h, coincidint amb la franja horària

en què l’alumnat estan més nerviós i té més tendència a alterar el bon funcionament de la

classe.

2 L'efecte placebo és la capacitat curativa d'un agent terapèutic que no conté cap tipus de fàrmac. Es tracta, per tant, d'un fenomen psicològic o psicofisiològic en què els símptomes d'un pacient poden millorar mitjançant un tractament amb una substància placebo, és a dir, una substància sense efectes directament relacionats amb el tractament d'allò que estaria causant els símptomes d'aquest pacient, sempre que el pacient no conegui que està prenent un placebo en lloc d'un fàrmac.

17

Desenvolupament de l’experiment

o Es lliura al grup experimental el fàrmac amb efectes relaxants, i al grup control el

fàrmac amb efecte placebo.

o El professor/a de cada grup classe farà la classe de manera habitual

o S’observarà el comportament de cada grup amb l’ajuda d’una pauta d’observació

(vegeu la pàgina anterior) i s’apuntaran les incidències.

Activitat 5, Instruments d’observació

De tots els instruments d’observació que coneixes per elaborar la part experimental, escolleix un i

elabora’l.

18

6. La redacció del treball

Ara toca fer la redacció del treball, sintetitzant la informació que has anat recollint al llarg de la teva recerca.

A continuació et proposem algunes recomanacions per tal d’iniciar la redacció de la millor manera possible:

• Revisa i ordena tota la informació que tens

• Agafa l’índex provisional del treball i completa’l amb l’ajuda del tutor, així et serà més

fàcil.

• Selecciona els apartats de l’índex que pots començar a elaborar.

I pensa a més que la redacció del teu treball ha de SER...

• Acurada en la forma

• Rigorosa en el contingut

• Clara en la redacció

• Correcta en l’ortografia

• Equilibrada, precisa i pertinent en la distribució dels apartats

I ha de contenir...

• Portada

• Índex (sumari)

• Introducció

• Contingut

• Conclusions

• Bibliografia

• Annexos (si s’escau)

Per on començo?

COS del treball, La part més IMPORTANT

19

D’aquesta estructura, la introducció, la conclusió, la bibliografia i l’annex els pots deixar per al

final. No obstant això, també pots anar completant aquests apartats a mesura que vas fent el cos

del treball. És a dir, cada cop que fas servir una font bibliogràfica, acabes un apartat general i vols

recollir idees per a la conclusió o trobes un document que ha d’anar a l’annex, pots anar fent el

treball paral·lelament i emplenar cada apartat.

PORTADA ÍNDEX

Com pots veure, la portada ha d’incorporar els elements textuals (el títol, el subtítol i les dades del

treball) en l’ordre que pots veure en l’exemple, i els elements de disseny (com una il·lustració que

estigui relacionada amb el teu treball). Recorda no carregar massa la portada. Tal i com es pot

veure en la portada de l’exemple, les imatges que apareixen estan relacionades amb el tema del

mòbil i Internet.

Després de la portada tenim l’índex, que més o menys tens fet, i ha de recollir els apartats i

subapartats amb les pàgines corresponents. Tingues en compte que la pàgina que consta a cada

apartat és la d’inici, i que no s’hi fa constar la d’acabament. No cal posar la paraula “pàgina”, ja

que s’ha d’optar per la simplicitat i no carregar gaire.

20

Introducció

Quan es parla d’introducció, ens referim a la introducció al treball de recerca i no pas a la

introducció al tema, que formaria part del cos central del treball. L’alumnat acostuma a confondre

els dos tipus d’introducció. En aquest cas, es tracta d’un apartat on s’han d’exposar:

• Les raons de l’elecció del tema, que poden ser diverses, com ara les preferències

acadèmiques i professionals o conèixer més a fons un temàtica d’interès, etc.

• Els objectius que es volen assolir, és a dir, el sentit final del treball, què esperem

obtenir, de què ens ha de servir la recerca.

• Com s’ha organitzat el treball, si té una part teòrica i una part pràctica, i com esta

estructurada globalment cadascuna.

• La metodologia que s’ha fet servir en la cerca documental i experimental.

• Les dificultats que hi ha hagut al llarg de la investigació.

Compaginació dels fulls de text del treball

Un cop tinguis clar com fer

la portada i l’índex, has de

pensar com haurà de ser

cadascun dels fulls que faràs

servir per escriure-hi els

continguts. Pots guiar-te una

mica per l’exemple que et

proposem a continuació:

21

6.1.Elaboració de la redacció del treball

Part teòrica

Com ho de fer?

L’apartat teòric no pot ser una còpia de les fonts, sinó una síntesi personal que hagis fet de la cerca de documents. Per tal de fer-ho possible, et proposem que facis els següent:

• Agafa les fitxes o fulls de resum, de definició, de dades, etc. , i amb el guió de l’índex previ que hagis fet comença a “construir” cada apartat de l’índex.

• Tingues present que cada cop que hagis d’esmentar un autor o una font de referència, has de fer la citació corresponent. Et proposem que ho facis fent servir el sistema de notes a peu de pàgina

Pautes per millorar la redacció del treball

Claredat del missatge Les idees s’han de transmetre de manera que el receptor del missatge els capti sense esforç.

Adaptar el llenguatge al tipus de tema Haurem de fer un ús adequat del llenguatge, tot tenint cura de fer servir el vocabulari específic del tema que treballem.

Les frases han d’estar ben connectades Lligar les frases en una narració unitària.

El text ha de ser llegible Evitar les paraules i frases llargues, fer un bon ús dels signes de puntuació, evitar un llenguatge massa abstracte. Una frase, un pensament.

L’estil del discurs ha de ser natural Fer servir un estil propi, que no estigui copiat d’un altre text.

Cal evitar les falques lingüístiques “a nivell de”, “ el fet que”, “en base a”, ...

Cal fer servir verbs en compte de substantius quan es pugui

En lloc de “fer la comprovació”, cal fer servir “comprovar”; en lloc de “procedir a la lectura”, cal fer servir “llegir”, etc.

Cal no abusar dels adverbis acabats en “-ment” En lloc de dir “últimament hem arribat a l’assoliment dels objectius”, s’hauria de dir “fa poc que hem arribat a assolir els objectius”.

22

Conclusions

És l’apartat que ha de recollir les reflexions i la síntesi de tot el procés de recerca. Les conclusions

no són opinions personals o impressions sobre el treball fet, sinó la valoració final del que s’ha

aconseguit amb la investigació, el recompte dels passos o fases que s’han seguit i l’avaluació de

resultats que confirmen o no la hipòtesi defensada, o si més no, el grau d’assoliment dels objectius

plantejats a l’inici del treball.

Bibliografia

La citació bibliogràfica s’ha de fer seguint les normes a l’ús i s’ha de fer d’una manera acurada. A

continuació teniu un exemple d’una possible bibliografia:

23

Els annexos

Els faràs servir per incorporar al treball la informació que creguis que no ha de formar part del cos

del treball, perquè té un caràcter complementari o perquè és massa extensa, com per exemple:

• Model d’enquesta

• Fotocòpies d’articles i textos subratllats

• Reportatge fotogràfic

• Fitxes sobre el tema

• Diari de sessions

• ...

A continuació et presentem alguns exemples:

24

Activitat 6, Estructura del treball de recerca

En la part de redacció del treball t’hem presentat l’estructura que hauria de tenir la teva investigació. Què creus que hauria de contenir cada apartat?

25

Ja casi estàs!!! Ara només falta un

últim repàs per veure si tot és correcte. Aquesta última revisió et servirà per: corregir faltes d’ortografia, mirar si l’expressió escrita i la compaginació són correctes, si el treball experimental està ben presentat, si l’estructura és adequada, etc.

26

L’EXPOSICIÓ ORAL

27

L’exposició oral ha de contenir la síntesi del treball, és a dir el més

rellevant de la introducció, el contingut i les conclusions.

Per poder fer correctament la teva exposició oral has de: planificar, repassar,

assajar.

28

1.Com fer-ho?

A continuació et presentem un petit llistat amb una sèrie d’aspectes que hauries de tenir en

compte alhora de preparar l’exposició del teu treball de recerca:

Pots demanar suport al teu tutor per organitzar l’estructura i el contingut del treball.

Fes un repàs previ per refrescar els coneixements

sobre el tema.

Calcula el temps que necessites per fer l’exposició.

Elabora un suport visual que t’ajudi mentre parles.

Una de les eines més conegudes és el Microsoft

Office PowerPoint, però cada vegada apareixen de

noves, com per exemple el Prezi3. Perquè tinguis

una petita idea de com és aquest tipus d’eina a

continuació et presentem un petit exemple.

3 Prezi és una aplicació multimèdia per la creació de presentacions similars al Microsoft Office PowerPoint, però de manera més dinámica.

Pots accedir a la pàgina

web: www.prezi.com, i allà

podràs crear de manera

molt fàcil el teu propi

prezi.

Fins i tot pots incloure algun vídeo d’una pàgina web

29

... i alhora de fer-la:

Parla procurant que no se’t notin els nervis.

Evita els moviments repetitius.

Intenta parlar de manera fluida i vocalitzant bé.

Mira l’auditori passant la mirada per tots els assistents; no la fixis massa en una sola

persona.

No llegeixis cap document, ajuda’t de les diapositives, però que no es noti que les llegeixes.

Dona una imatge natural, INTENTA SER TU MATEIX!

2. L’ESTRUCTURA DE L’EXPOSICIÓ ORAL

La teva exposició oral la pots estructurar en quatre apartats (són els que et proposem nosaltres,

però el número pot variar en funció de la teva recerca):

1. Introducció

2. Cos del treball

Fonaments teòrics (cerca documental)

Treball de camp (cerca experimental)

3. Conclusions

Introducció

Aquest apartat ha de ser breu, i els continguts poden ser:

Comentar les raons de l’elecció del tema

Els objectius del treball

La hipòtesi que es defensarà

La metodologia que s’ha seguit (parts del treball)

30

Cos del treball

Fonaments teòrics

En aquest apartat hauràs de explicar com has realitzat la cerca documental per donar resposta a la

hipòtesi i assolir els objectius del treball. És convenient fer referència a la bibliografia consultada i

presentar els continguts teòrics més significatius que donen suport a l’apartat pràctic o cerca

experimental.

Has de llegir bé la investigació teòrica amb la part experimental o de camp, de manera que es vegi

una coherència en tot el treball.

Et mostrem la diapositiva de

inici dels fonaments teòrics. És

recomanable fer una

diapositiva per cada punt.

31

Treball de camp

La recerca experimental és la part més important on hauràs de demostrar que has desplegat tot

un conjunt d’activitats i recursos per aplicar el que has treballat en l’apartat teòric.

En aquesta fase de l’exposició, hauràs de parlar de què has fet per intentar demostrar la hipòtesi i

assolir els objectius del treball.

Recorda que també en aquest apartat

hauràs de explicar punt per punt els

aspectes més rellevants.

Conclusions

Cal que no t’oblidis d’elaborar a fons aquest últim apartat, que ha de fer la síntesi de tota la

recerca i valorar el grau de confirmació de la hipòtesi i d’assoliments dels objectius. Si el fas bé,

acabaràs l’exposició causant molt bona impressió al tribunal avaluador i a la resta dels assistents.

També pots acabar l’exposició fent una valoració personal amb les impressions del treball fet.

Síntesi del treball

Hipòtesi

Objectius

Valoració personal

32

RECORDA!!

Practicar varies vegades abans de fer-ho davant del tribunal

Saluda i presentat a l’auditori

Ajustar l’exposició al temps que disposes

No llegir cap document mentre realitzes la presentació

Prepara una presentació

Atractiva: que contingui imatges i que sigui visualment agradable

Sintètica: que resumeixi bé els aspectes fonamentals del treball

Parla a poc a poc i adopta una postura natural. No gesticulis massa ni siguis

gaire estàtic.

No mirar sempre a la mateixa persona.

33