Sistema Sanitari Espanyol i

Download Sistema Sanitari Espanyol i

Post on 07-Jan-2016

233 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

sistema sanitari espanyol

TRANSCRIPT

<ul><li><p>UD 2: SISTEMA SANITARI ESPANYOL I</p><p>1.- ORGANITZACI DEL SISTEMA SANITARI2.- PRESTACIONS SANITARIES I </p><p>RECURSOS DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT3.- LA SANITAT PRIVADA. MUTUES I </p><p>MUTUALITATS PBLIQUES DE FUNCIONARIS</p></li><li><p>OBJECTIUS:</p><p>- Coneixer l'organitzaci del sistema sanitari</p><p>- Identificar les carcterstiques del sistema sanitari</p><p>- Comprendre l'organitzaci dels sistemes de salut</p><p>- Classificar les prestacions dels serveis de salut</p><p>- Analitzar la participaci de la iniciativa privada en el Sistema Nacional de Salut</p></li><li><p>1.- ORGANITZACI DEL SISTEMA SANITARI</p><p>1.1. PROCESSOS HISTRICS DEL SISTEMA SANITARI</p><p>1.2. EL SISTEMA SANITARI: CARACTERSTIQUES I FINALITAT</p><p>1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIA</p><p>1.4. ORGANITZACI DELS SERVEIS DE SALUT</p><p>1.5. FINANCIACI DELS SERVEIS DE SALUT</p></li><li><p>1.1. PROCESSOS HISTRICS SISTEMA SANITARI</p><p> Edat Mitjana--&gt;confraries (gremis): sn les primeres societats dauxili mutu (aportacions econmiques dels seus integrants)</p><p> 1883 es crea Comisin de Reformas Sociales destinada a la millora i benestar de les classes obreres.</p><p> 1900 saprova la Llei dAccidents de Treball</p><p> 1908 es crea Institut Nacional de Previsi </p><p> 1919 saprova el Seguro Obligatorio del Retiro Obligatorio i al 1929 el Seguro Obligatorio de Maternidad</p><p> 1942 simplanta el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) dirigit a protegir als treballadors econmicament ms dbils</p></li><li><p> 1978 s'aprova la Constituci Espanyola en la qual es reconeix el dret a la protecci de la salut a tots els ciudatansRecull una nova organitzaci territorial de l'Estat amb les Autonomies </p><p>que assumiran les competncies en materia de sanitria</p><p> 1979 s crea Institut Nacional de Salut ( INSALUT), Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) i l'Institut Nacional de Serveis Socials (INSERSO) (actualment Institut de Majors i Serveis Social (IMSERSO)</p><p> Llei 14/1984 General de Sanitat, del 25 d'abril, proposa la creaci d'un Sistema Nacional de Salud format pel conjunt de serveis de salut de les Comunitats Autnomes.Real Decret 137/1984 sobre Estructures Bsiques de Salut que </p><p>estableix el funcionament de Zones de Salut les que realitzaran les funcions integrades de promoci, prevenci, assitncia i rehabilitaci, dirigides als individus i a grups socials i comunitats</p><p> 1986 s'aprova la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986) configurant les normes que creen el marc legal del sistema sanitari actual</p><p> 2002 L'institut Nacional de Salut es converteix en Institut Nacional de Gesti Sanitria (INGESA)</p></li><li><p>1.2. EL SISTEMA SANITARI: CARACTERSTIQUES I FINALITAT</p><p> L'actual sistema sanitari est descentralitzat. Cada Comunitat Autnoma ha creat un Servei de Salut encarregat d'organitzar i gestionar els recursossanitaris.</p><p> El responsable del Servei de Salut s la Conselleria de Sanitat que assumeix les competncies de salut pblica, planificaci sanitria i els serveis d'assitncia sanitria</p><p> Els representant de la sanitat pblica s el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. s un organ de l'administraci central encarregat de proposar i executar les directrius generals del Govern sobre poltiques de salut, planificaci i assistncia sanitaria</p></li><li><p>Sistema sanitari</p><p>- Estructures organitzatives- Centres i serveis- Els recursos humans- Equipaments assistencials</p><p>ProporcionarPromoureProtegirRestaurar </p><p>SALUTCIUDATANS</p><p>Format per:</p><p>finalitat - Millora del nivell de salut de la poblaci - Garantia d'accs als serveis en condicions d'equitat en funci de les necessitats dels pacients - Optimitzaci de la formaci dels professionals sanitaris - Eficincia, donar resposta</p><p>El sistema sanitari es fonamenta en la Llei de sanitat: Conjunt dels serveis de salut de l'Administraci de l'Estat i dels serveis de salut de les Comunitats Autnomes establerts a la Llei </p></li><li><p>Article 46 de la Llei General Sanitat, el sistema de salut t les segents caracterstiques:</p><p>- Atenci universal (????): Els seus serveis s'estenen a tota la poblaci, independentment de la seva situaci econmica i la seva afiliaci a la seguretat social</p><p>- Atenci integral (???): inclou la promoci de la salut i prevenci de la malaltia, curaci i rehabilitaci</p><p>- Coordinaci de tots els recursos sanitaris</p><p>- Gesti i financiaci pblica: finanament a travs d'impostos</p><p>- Participaci de la comunitat, a travs dels seus representants </p></li><li><p> Ttol I: cada Comunitat Autnoma constituir el seu propi Servei de Salut</p><p> Ttol II: defineix les competncies. Ttol III: estructura del sistema sanitari pblic Ttol IV: activitats sanitries privades Ttol V: productes farmacutics Ttol VI: docncia i investigaci</p><p>rgan de coordinaci : Consejo Interterritorialpresidit pel ministro/a de Sanidad i integrat per unmembre de cada autonomia.</p></li><li><p>1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIAATENCI PRIMARIA Nivell ms ampli i general, habitualment s la porta d'entrada al sistema sanitari </p><p> Se presta als Centres de Salut on treballen els equips d'atenci primaria</p><p> L'assistncia sanitria se presta a demanda, programat o urgent, tant en consulta dels centre de salut, consultori rural o domicili pacient</p><p>L'atenci mdica i d'infermeria se presta de forma continuadaTamb es realitzen activitats de promoci de la salut, prevenci de la malaltia, educaci sanitria, rehabilitaci fsica i reinserci social</p><p> Activitats especfiques: - Atenci a la dona (control i seguiment embars, preparaci al part.....) - Atenci a l'infncia (revisions, detecci de problemes, vacunacions...) - Atenci a l'adult (tractaments malalties crniques, transmissibles....) - Atenci a l'anci (administarci vacunes, detecci factors de risc...) - Atenci a la salut bucodental (campanyes d'informaci, prevenci...) - Atenci al pacient terminal (cures pal.liatives, ajuda cura domicili....) - Atenci a la salut mental (seguiment pacients crnics, identificaci i tractament preco</p></li><li><p>1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIAATENCI ESPECIALITZADA</p><p> Nivell ms especialitzat d'assistncia, utilitza medis diagnstics i/o teraputics de major complexitat</p><p> D'administra als Hospitals i als Centres d'Especialitats, s'accedeix per indicaci dels facultatius d'atenci primria i tamb per urgncies</p><p> Tamb es realitzen activitats de promoci de la salut, educaci sanitria i prevenci de la salut.</p><p> Es pot prestar de tres formes: - Asssitncia ambulatoria ( consultes externes, proves diagnosti...) - Assistncia hospitalria (permanena hospital, assitncia </p><p>mdica... - Assistncia en hospital de dia (proves diagnstiques, mdiques... sense necessitat de ser ingresats)</p></li><li><p>1.4. ORGANITZACI DELS SERVEIS DE SALUT</p><p> ADMINISTRACI CENTRALL'estat, a travs del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e </p><p>Igualdad, s'encarrega de la direcci general de la poltica de salut, la planificaci i assistncia sanitria i de consum. </p><p>Les competncies exclusives sn:- Les bases i coordinaci general de la sanitat- Finanament del sistema - Funcions de sanitat exterior i les relacions i els acords sanitaris internacionals- Control epidemiolgic- Lluita malalties transmissibles- Normativa en matries de medi ambient i alimentaci humana- Legislaci i normativa sobre productes farmacutics- Regula les professions sanitries</p><p>Proposa a les Comunitats Autnomes (CCAA) el Pla Integral de Salut per equilibrar el desenvolupament de la sanitat en tot el territori nacional.</p></li><li><p> COMUNITATS AUTNOMES</p><p>- gestiona lassistncia sanitria del seu territori</p><p>- elabora el seu propi Pla de Salut (a partir del Pla Integral pel MSC i aprovat pel Consell Interterritorial de Salut)</p><p>A partir del Pla de Salut selabora els Plans dArea de Saluti els Plans de Zona Bsica de Salut</p><p>Consell Interterritorial de Salut ---&gt; coordinaci entre CCAA i MSC </p><p>format per representants de cada comunitat (Consellers de sanitat) i de lAdministraci Central (ministre de sanitat)</p><p>Actv. 7 a 11Actv. 7 a 11</p></li><li><p> ESTRUCTURES BSIQUES DE SALUT (1984 R.D. dEstructures Bsiques de Salut), divisi territorial :</p><p> - rees de salut - Zones bsiques de salut</p><p> rees de salut: Sn les responsables gesti unitria dels centres i establiments del servei de salut en la seva demarcaci territorial i de les prestacions sanitries i els programes que shi desenvolupen.</p><p> Sestn a una poblaci entre 200.000 i 250.000 habitants (excepte </p><p>comunitats insulars, Ceuta i Melilla</p></li><li><p>Arees de salutAtenent a una poblaci entre 200.000 i 250.000 persones duna mateixa zona geogrfica</p><p>Zones bsiques de salutEs corresponen amb les zones on es proporciona latenci primria a una poblaci entre 5.000 i 25.000 habitants mitjanant els Centres de Salut </p></li><li><p>Administraci de lEstatMINISTERIO DE SANIDAD I </p><p>CONSUMO</p><p>Administraci Autonmica</p><p> Diputacions</p><p> Ajuntaments</p></li><li><p> Zones bsiques de salut (ZBS) Sn les subdivisions territorials de lrea de salut, en qu es realitza </p><p>lassistncia datenci primria.</p><p>- Centre de salut o centre datenci primria s lestructura fsica i funcional sanitria de referncia on es desenvolupen les funcions lequip datenci primria.</p><p>- Per delimitar cada ZBS, es t en compte la densitat de poblaci, els recursos i les installacions. Sobre tot laccessibilitat</p><p>- La poblaci recomanada est entre 5.000 a 25.000 habitants</p><p>- Si la ZBS est formada per diversos municipis , sen fixa un com a cap de zona </p></li><li><p>Activitats 5-6</p><p>1.5. FINANAMENT DELS SERVEIS DE SALUT</p><p>FINANAMENT DELS SERVEIS DE SALUT</p><p>COTITZACIONS SOCIALS</p><p>TRANSFERNCIES DE L'ESTAT</p><p>TRIBUTS ESTATALS CEDITS</p><p>APORTACIONS DE CC.AA I COORPORACIONS LOCALS </p><p>TAXES PER DETERMINATS SERVEIS </p></li><li><p>2.1. RGIM DINCLUSI: Dues modalitats Rgim general: Inclou TOTS els treballadors per compte ali de </p><p>la industria i serveis </p><p> Rgims especials: inclou treballadors amb una activitat professional diferent anterior (msics, treballadors agraris, artistes, escriptors........)</p><p>2.- PRESTACIONS SANITARIES I RECURSOS DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT</p></li><li><p>Segons la llei General Seguretat Social tres reesAssistncia sanitria: - Malaltia comuna o professional - Accident (de treball o no) - Maternitat - Recuperaci professional</p><p>Prestacions econmiques - Incapacitat laboral - Invalidesa - Jubilaci - Mort i supervivncia - Assignaci per fills a crrec - Complement de protecci familiar per fill a crrec</p><p>Serveis socials complementaris - Minusvlids fsics i psquics - Tercera edat - Poblaci marginada</p><p>2.2. PRESTACIONS</p></li><li><p> 3.1. SANITAT PRIVADA</p><p> La llei General de Sanitat reconeix el dret dels professionals a lexercici de la professi com la llibertat dempresa en el sector sanitari</p><p> Institucions sanitries privades --&gt; a Catalunya companyies asseguradores (SANITAS, ASISA, ADESLAS, PREVISA.....)</p><p> Contractaci assegurana -----&gt; prima -----&gt; plissa (cuota) (contracte cobertura riscos i assistncia)</p><p>Administracions Pbliques estableixen concerts entitats privades</p><p>3.- LA SANITAT PRIVADA. MUTUES I MUTUALITATS PBLIQUES DE FUNCIONARIS</p></li><li><p>3.2. MTUES</p><p> Sn associacions empresarials sense nim de lucre autoritzats pel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.</p><p> Es constitueixen per a col.laborar en la gesti de la Seguretat Social.</p><p> Donen les segents prestacions: </p><p> - Col.laboren en la gesti d'accidents de treball i malalties professionals: paguen als treballadors les prestacions econmiques incloses en la cobertura de la Seguretat Social, proporciona assistncia sanitaria, realitzen activitats de prevenci, pagament de prestacions especials..........</p><p> - Col.laboren en la gesti de la prestaci econmica d'incapacitat temporal: paguen la prestaci econmica per incapacitat temporal, realitzen els control i seguiment de prestacions..... </p><p>MAPFRE, ASEPEYO,FREMAP,MUTUAL CYCLOPS.......MAPFRE, ASEPEYO,FREMAP,MUTUAL CYCLOPS.......</p></li><li><p>Mutualitat General de Funcionaris Mutualitat General de Funcionaris Civils de lEstat (MUFACE) Civils de lEstat (MUFACE) </p><p>Mutualitat General Judicial Mutualitat General Judicial (MUGEJU)(MUGEJU)</p><p>Institut Social de les Forces Institut Social de les Forces Armades (ISFAS)Armades (ISFAS)</p><p>Mutualitats obligatories</p><p>Activ. 12, 13, 14Activ. 12, 13, 14</p><p>3.3. MUTUALITATS PBLIQUES DE FUNCIONARIS</p></li><li><p> Es va concretar el 1990 en la Llei dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC), que creava el Servei Catal de la Salut </p><p>Es tracta dun model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pblica, i que recull una tradici dentitats (mtues, fundacions, consorcis, centres de lesglsia) histricament dedicades a latenci de la salut.</p><p> Neix el CatSalut, eix fonamental del model sanitari catal lany 1991.</p><p>El CatSalut compra i avalua els serveis sanitaris en funci de les necessitats de la poblaci tot desenvolupant, duna banda, una gesti integral de loferta i la demanda, i de laltra, la comunicaci amb la ciutadania i la seva participaci.</p></li><li><p> Les regions sanitries (rea de Salut)Compten amb una dotaci adequada de recursos sanitaris datenci primria i datenci especialitzada.Set grans regions sanitries (RS): RS Girona RS Catalunya Central RS Barcelona RS Camp de Tarragona RS Lleida RS Terres de lEbre RS Alt Pirineu i Aran </p><p> Els sectors sanitaris (estructura intermdia)Desenvolupen i coordinen les activitats de promoci de la salut, prevenci de la malaltia, salut pblica i assistncia sociosanitria en el nivell datenci primria i de les especialitats mdiques. </p><p> Lrea bsica de salut (ABS) (Zona bsica de salut)Lrea bsica de salut (ABS) s la unitat territorial elemental a travs de la qual sorganitzen els serveis datenci primria.</p></li><li><p>Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25Diapositiva 26Diapositiva 27Diapositiva 28</p></li></ul>