rene descartes

Download Rene Descartes

Post on 23-Nov-2014

532 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

RENE DESCARTES1. EL RACIONALISME. CARACTERSTIQUES GENERALS 2. PER QU DESCARTES S EL PARE DE LA FILOSOFIA MODERNA? 3. EL DUBTE 4. CLASSES DIDEES EN DESCARTES 5. LA TEORIA DE LA SUBSTNCIA EN DESCARTES 6. El PROBLEMA DE DU 7. S TAN BVIA LA IDEA DEL JO? 8. ELS ANIMALS MQUINES 9. UNA NOTA SOBRE TICA CARTESIANA: LHOME GENERS 10. ALGUNES CRTIQUES A LA FILOSOFIA CARTESIANA

1. EL RACIONALISME. CARACTERSTIQUES GENERALS El Racionalisme s la teoria filosfica que inaugura la modernitat. En certa manera, tots els filsofs posteriors sn ms o ms deutors de les seves tesis. Per duna manera ms restringida, sanomena racionalisme el corrent filosfic del s. XVII al qual pertanyen fonamentalment Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz; tot i que la relaci daquest darrer autor amb el pensament cartesi s prou ambigua. Habitualment es tendeix a contraposar a lempirisme que s un corrent filosfic fonamentalment britnic de finals s. XVII i XVIII al qual pertanyen Locke, Berkeley i Hume. El racionalisme es pot definir globalment com la filosofia que defensa

lautosuficincia de la ra com font de coneixement. Segons Hegel, aquesta autosuficincia es pot entendre de dues maneres: 1.-Negativament: s lafirmaci que lexercici de la ra no pot veures limitat per cap instncia superior (ni per la religi, ni per la tradici, ni per lautoritat

1

poltica,...etc.). Significa un trencament radical amb la concepci filosfica medieval que subordinava la ra a la fe. 2.- Positivament: El racionalisme diu que a la ra i noms a ella li pertoca jutjar sobre la veritat. La ra s autnoma i autosuficient. Tota veritat ha de ser racional. Noms la ra pot donar-se lleis a s mateixa. Ms concretament, "racionalista" s el filsof que defensa sis tesis bsiques: 1.- Confiana en la ra: s un element bsic que el racionalisme recull de lherncia cultural del Renaixement. Desprs dun perode medieval en qu la ra es va subordinar a la fe, el Renaixement va defensar lautonomia de la ra, per sobre de la tradici religiosa. La ra t un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la tradici no tenen. La ra s el fonament tamb de la cincia i s linstrument a partir del qual lhome pot dominar el mn. 2.- Minusvaloraci del coneixement sensible: Aquesta qesti enceta la polmica entre racionalisme i empirisme. Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar (donar informaci falsa, p. ex. els miratges). La sensibilitat no t el caire universal i necessari de la ra i, per tant, no s una bona guia de lacci humana. La polmica entre Racionalisme i Empirisme arranca del fet que per els empiristes britnics la sensibilitat (experincia sensible) est en la base de la ra mentre que pels racionalistes la ra humana s autosuficient. 3.- Linnatisme: s lafirmaci segons la qual en la ra humana hi ha idees innates, que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Sn universals (les tenim tots els humans sempre i ja) i sn el fonament de qualsevol raonament. Plat ja havia defensat que en lnima hi ha un coneixement innat de les Idees. Descartes segueix la tradici de Plat i Sant Agust (a travs de Sant Anselm) i considera que les idees Innates sn evidents per si mateixes. Les idees innates centrals per a Descartes sn: Jo penso = Jo existeixo2

Idea de Du Idea del Mn Lexistncia didees innates un tema polmic perqu els empiristes les neguen radicalment. Segons lempirisme no tenim idees innates sin que la ment s una Tabula rasa [llen en blanc]. Aix vol dir que quan naixem, naixem en blanc, la ment s com un quadre en blanc o una capsa buida que es va omplint a cpia dexperincies. s lexperincia lnic instrument de coneixement. Mentre les idees innates dels racionalistes sn iguals en tothom, lexperincia s particular i subjectiva. Per aix hom diu que el racionalisme tendeix al dogmatisme i lempirisme (sobretot Hume) tendeix a lescepticisme. 4.- La matemtica com a model de cincia: La matemtica ja havia estat proposada per Plat, com a cincia model, perqu s lnica que t com a guia la demostraci i noms accepta veritats universals i calculables. Al dileg Teetet, (190 b-c) Scrates diu que ni tan sols en somnis ning gosaria afirmar que el parell s imparell. La matemtica t un caire necessari, objectiu, indiscutible. No s cincia de lopini sin del raonament. Descartes recull aquesta tradici. A ms, la matemtica ha estat tamb el model de cincia de Galileu. Si ell ha pogut explicar el mn duna manera racional, universal i necessria, qualsevol que raoni segons el model matemtic, tamb ho podr fer. Amb les matemtiques disposem duna imatge del mn objectiva i reduble a frmules que la ra pot comprendre. Descartes arribar a dir que les regles del mtode filosfic han de ser tan clares com les de les matemtiques i Leibniz afegeix: Vindr un dia que els homes ja no discutiran ms; s'asseuran al voltant d'una taula i diran : "calculem!". 5.- La centralitat del mtode: Pensar correctament s pensar ordenadament. Si ens equivoquem en el raonament s perqu no ho fem amb mtode, s a dir, amb ordre, pas per pas. Etimolgicament, la paraula mtode, que ve del grec, significa cam cap a.... Un mtode s un cam per arribar a la veritat. Els racionalistes diuen que si Galileu i la cincia fsica han superat el model medieval de la naturalesa s perqu han pensat amb regla, amb mesura, pas a pas, sense confondre desig i realitat. Conv recordar que quan Descartes parla de mtode, no distingeix entre el de les3

cincies fsiques i el de la filosofia, sin que considera, totes dues formes de coneixement com eines de coneixement igualment vlides i que han de basar-se en els mateixos principis. 6.- La lluita contra lescepticisme: La ra t un caire alhora objectiu (pot superar el dubte) i necessari (no pot ser que no existeixi, sense caure en contradiccions). Per a Descartes, el problema de la filosofia s mostrar la necessitat de la ra contra qualsevol dubte escptic. Quan lescptic dubta de tot fa emprant la ra i en conseqncia es contradiu. En un mn escptic no hi hauria veritat possible o alternativament no hi hauria possibilitat de coneixement racional. En conseqncia no hi hauria cincia, ni saber rigors. Tots els racionalistes lluiten contra lescepticisme perqu consideren que en un mn escptic no hi hauria autonomia de la ra. 7.- La racionalitat del mn: Si la ra s linstrument que t lhome per conixer el mn s perqu el mn mateix s racional. El mn podria ser un atzar; podria haver-hi un univers sense cap mena de regles, per observem que en la Fsica hi ha lleis universals i necessries. Per tant, entre el mn i lhome hi ha un element en com: ambds sn racionals. Tots dos sn expressi duna ra i s per aix que lhome pot conixer objectivament.

2. PER QU DESCARTES S EL PARE DE LA FILOSOFIA MODERNA? Sacostuma a considerar que Descartes s el pare de la Filosofia moderna perqu amb la seva obra es produeix un canvi en la pregunta sobre la qual sarticula la filosofia. Es passa duna filosofia de lessncia, que havia estat la grega i la medieval, a una teoria del coneixement hum. No s que deixi dinteressar la pregunta per lsser, sin que aquesta pregunta es copsa des del subjecte que coneix i a partir duna valoraci central de la cincia com a model de coneixement. Des d'Herclit i Parmnides la filosofia grega shavia plantejat el tema de: qu s lsser?. Els medievals van adaptar la pregunta preguntant: qu s lsser div?. En canvi a partir de Descartes la pregunta fonamental s: com arribem a conixer4

lsser?.

El

jo

que

coneix

s

la

porta

a

qualsevol

cosa

coneguda

(antropocentrisme racionalista). Amb el Renaixement sha desenvolupat la confiana en lautonomia del subjecte. Lhome apareix com a capa de conixer i dactuar. Si al mn hi ha sentit s perqu lhome (a travs de lacte de pensar) posa el sentit al mn. Una filosofia moderna s una filosofia basada en el jo (jo sc / jo penso). De la pregunta pel ser (les Idees) s passa a la qesti del coneixement (lhome). Quan Descartes diu: "Jo penso, jo existeixo" est afirmant lautonomia del subjecte pensant "jo". En el Racionalisme i en lEmpirisme no deixem de preguntar-nos per lsser; per la pregunta per lsser es subordina a la pregunta pel coneixement. El tema filosfic central en Descartes i Hume s: com lhome arriba al coneixement de lsser?. s el subjecte el que s capa de valorar el mn a travs del coneixement hum. s per aix que de vegades es diu que amb Descartes neix el subjectivisme modern perqu noms el subjecte s capa de tenir levidncia del coneixement. La filosofia racionalista cartesiana s tamb la primera filosofia de la modernitat perqu expressa un trencament amb el tarann de lEscolstica medieval teocntrica. El racionalisme, ents com a confiana en la ra, no s altra cosa que la confirmaci de lorientaci del Renaixement: lhome (i la seva capacitat racional) sn el centre del mn [antropocentrisme] , per oposici al conjunt de creences medievals (teocentrisme, recerca del sentit del mn en un ms enll extramund... ). Descartes sap perfectament que la filosofia escolstica ha periclitat. Els escolstics havien volgut fer de la filosofia una cincia universal de la ra, per res del que afirmen pot suportar la prova cartesiana del dubte. Des del punt de vista cientfic, lescolstica era inefica perqu es limitava a repetir les idees dAristtil, que Galileu havia deixat fora de circulaci. Filosficament, lescolstica tampoc no tenia validesa perqu, tot i intentar crear un sistema racional que ho lligus tot, en realitat li fallava el fonament (posat en Du, per comptes de lhome). Precisament el que buscar Descartes s un fonament indubtable, que situar en la ra i no en Du.

5

Lescolstica havia caigut en tres errades, molt tpiques, a tot arreu i en totes les poques, de les formes de pensament en decadncia: el criteri dautoritat, el verbalisme i ls banal del sillogisme. Criteri dautoritat: Tot el que havien dit els clssics i, particularment, Aristtil era veritat, sense cap crtica possible.

Verbalisme: LEscolstica mult