la PalancaMARÇ-ABRIL 2003 Núm. 252 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Pujol i Maragall visiten Baldomar

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEl PP ho ha aconseguit!

NOTICIARIBreus

LA NOGUERABreus

ESPORTSI Ral·li de la NogueraXXVI Marató de BarcelonaNoemí Aumedes al Campionat d’Espanya de cros

CARTES A LA REDACCIÓQue la política no ens confonguiNo estic en contra de les millores a ArtesaEls Mossos no poden fer tard a la feina. QueixaIN MEMORIAM

PARLEN LES ENTITATSEls bombers, una associació amb vidaL’IES Els Planells diu No a la guerra

INFORMENova fiscalitat per a les entitats sense ànim de lucre

ARTESA, PAS A PASMonestir de Refet (part 1)

PARLEN LES ENTITATSDefraudats1020 signatures per la llum

OLLA BARREJADASingapore

TEMA DEL MESPujol i Maragall visiten Baldomar

CARNAVAL 2003Carnaval en imatges: comparses, disfresses i laMatança del porc. Pregó de Saltasekles XI

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSTemps de Quaresma

MÚSICA, MESTRE!Caramelles 2003. XXXVI Trobada de Corals Infantils.L’Orfeó Artesenc a Andorra

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

PORTES ENDINSNit de Carnaval

XAT JOVEOT en debat

POESIAQuina barra, Sr. Ibarra! Isabel

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

Pujol i Margall visiten Baldomar

Amb pocs dies de diferència, elPresident de la Generalitat i un delscandidats a ser-ho van visitar elpoble de Baldomar.

Fotos: Miquel Regué i Josep Sellart

4

5

6

8

9

12

15

16

18

21

22

24

27

33

34

38

41

43

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

A partir del 5 d’abril:Al Museu del Montsec, exposició temporal: Montmagastre, untresor del municipi d’Artesa (dissabtes de 17h a 19h i diumengesde 12h a 14h), organitzada per l’Associació Cultural La Roureda

6 d’abril:Al Pavelló Poliesportiu d’Artesa, 3a Trobada Provincial d’aerò-bic i 1r ARTExtreme Dance (amb exhibicions d’aeròbic, steps,funky, gimnàstica rítmica...), organitzat pel Gimnàs Altis

10 d’abril:A les 22h, al CEIP Els Planells, xerrada sobre Els tòpics alimen-taris a càrrec de la Sra. Pepita Estany i la Sra. Montse Coma (delCAP d’Artesa), organitzada per l’AMPA del centre amb motiu dela celebració de la 17a Setmana Cultural

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

FEBRER

Municipi d’Ar tesa de Segre

Defuncions:dia 1: Antònia Solé i Marsol (88 anys),

natural de Baronia de Rialbdia 27: Francesc Cases i Nicolau (73 anys),

natural de Foradada(Pendent: dia 27 d’octubre, Leocadia Jiménez i Vaquero)

Meteorologia

L�Agenda

13 d’abril:Dia de l’arbre: Plantada d’arbres al Castellot. Con-centració a les 17h a la Pl. Ajuntament (cal portaraixada). Després hi haurà berenar. Organitzat perl’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Artesa

20 d’abril:Tradicional Cantada de caramelles. Durant el matí,pels carrers d’Artesa; a les 11h, a Tudela de Segre;a les 13h, a la Pl. de l’Ajuntament

21 d’abril:Aplecs de dilluns de Pasqua a l’ermita de Sant Sal-vador d’Alentorn, al santuari de Salgar i a l’esglé-sia de La Vedrenya

23 d’abril:Diada de Sant Jordi

24 d’abril:A la Llar d’Infants Municipal El Bressol, xerradasobre Motivació i atenció: un pas cap a l’autono-mia (0-6 anys), organitzada per les AMPAs de laLlar d’Infants Municipal El Bressol i del CEIP ElsPlanells

25 d’abril:- Romiatge del poble de Cubells fins al santuari deSalgar- Al CEIP Els Planells, xerrada sobre Educar en ellleure: una plataforma de creixement natural (6-12anys), organitzada per les AMPAs de la Llar d’In-fants Municipal El Bressol i del CEIP Els Planells

27 d’abril:- Aplec a Sant Marc de Batlliu- 34è Aplec de Corals de la Zona Nord (FCEC),amb Concert a les 17h al Pavelló Poliesportiud’Artesa. Organitzat per l’Orfeó Artesenc

FEBRERDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 4,7°Temperatura màxima: 14° (dia 3)Temperatura mínima: -7° (dies 1, 2, 17 i 18)Amplitud tèrmica màxima: 17° (dies 1 i 2)Amplitud tèrmica mínima: 2° (dia 15: màx. 4° i mín. 2°)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 37 mm (dia 19)Total precipitacions: 93 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 4,7°Temperatura màxima: 14,4° (dia 10)Temperatura mínima: -6,5° (dia 1)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 31,4 mm (dia 26)Total precipitacions: 88,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 34 mm (dia 20)Total precipitacions: 82 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE775 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El PP ho ha aconseguit!En aquests darrers temps hem estat celebrant els 25 anys del final dela dictadura, els 25 anys d’aquella històrica i multitudinària manifes-tació de l’11 de setembre, els 25 anys del retorn del President de laGeneralitat... Enguany també celebrarem (?) els 25 anys de la Cons-titució espanyola. Ep!, l’interrogant entre parèntesis després de laparaula “celebrarem” no és un error tipogràfic, no. És que tal combufen últimament els vents de la Meseta en direcció a Catalunya (i ales altres nacions de l’Estat), això de celebrar l’aniversari de la Cons-titució és per plantejar-s’ho. Però, avui, “això no toca”, com diria elMolt Honorable. La qüestió d’avui és: Què en queda, 25 anys després, d’aquellesperit reivindicatiu que va mobilitzar tanta gent de tan diversa pro-cedència, edat i pensament? De què han servit tots aquests anys dedemocràcia? La trista resposta, des del nostre modest entendre, ésque ens ha quedat una societat totalment desmobilitzada, acomoda-da en un ritme de vida relativament bo, on el consum és el rei perexcel·lència. La “cultura democràtica” de l’amiguisme i el clientelismepolític s’ha instal·lat en la mentalitat de gran part de la ciutadania imoltes il·lusions s’han anat esvaint amb el temps. I això gràcies aqui? A la classe política en general, és clar; que no s’ha esmerçatgaire a demostrar amb els fets que la política no ha de ser altra cosaque un servei a la societat. És una realitat habitual sentir en bocad’algú el ja tòpic “tots els polítics són iguals”. Una realitat lamenta-ble i, per sort, no sempre justa. On volem arribar realment és a la situació social que s’ha produïtamb l’actitud intransigent del Govern espanyol del PP, que una i al-tra vegada s’enroca en les seves posicions (emparades per una majo-ria absoluta a hores d’ara incomprensible) en temes tan diversos comuna reforma laboral, una llei de qualitat de l’ensenyament, una catàs-trofe ecològica (per citar-ne alguns) i... la postura favorable a la guerrade Bush contra l’Iraq. Fins aquí podíem arribar, deu haver pensat la gent. Així ho de-mostren les últimes concentracions, novament històriques i multitu-dinàries. La de Barcelona del passat 15 de febrer, malgrat el ball denúmeros habitual, ha fet passar Catalunya a primer pla mundial (sen-se celebrar cap Olimpíada!). I és que el PP ha aconseguit el miracle:mobilitzar tot un país que s’havia adormit després d’aquests 25 anys.És difícil de creure, però ha passat. Ens referim a Catalunya, però nosón gens menyspreables les mogudes a la resta de l’Estat. El que hasorprès tothom ha estat el despertar de Galícia. Ah!, i dins d’aquestfenomen digne de ser estudiat pels més prestigiosos sociòlegs, noens hem d’oblidar del jovent. Renoi!, les universitats tornen a ser laconsciència del país com en les èpoques difícils. En definitiva, elcanvi ha estat realment espectacular. Que tot plegat sigui per molts anys i que, d’aquí a vint-i-cinc,ningú no hagi de repetir les idees aquí expressades. Això voldria dirque ens hem tornat a adormir.

Col·laboradors/es del mes: CUDOS, Felicià Espinal, Bombers Vo-luntaris d’Artesa, IES Els Planells, Ramon I. Canyelles, Associacióde Comerç i Serveis d’Artesa, Meritxell Marimon, Carme Barril,Josep Galceran, Josep Sellart, Sícoris, Ricard Martínez, Noemí Farré,Janette Solsona, Baldomero Porta, Rafa i Richard Córdoba, JordiAlins, Ramon Monfà i Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

La Roureda revifa el Museu del MontsecDes de fa unes setmanes, l’Associació Cultural La Roureda hadeixat llesta la reposició de l’exposició permanent del Museudel Montsec, que ja es pot tornar a visitar. Aquesta ha estat unade les primeres accions d’aquesta entitat en la gestió del museu,juntament amb l’edició d’uns tríptics informatius on s’expli-quen els objectius bàsics d’aquesta gestió (principalment,dinamitzar el museu amb dues exposicions temporals anuals il’organització de xerrades i conferències) i es fa referència alsjaciments arqueològics més rellevants de la zona (Cova delParco, Antona, la Roureda i l’Artesa Vella). La primera exposi-ció temporal estarà dedicada íntegrament a Montmagastre (in-cloent La Vedrenya i Sant Marc), sota el títol Montmagastre, untresor del municipi d’Artesa, i es podrà visitar a partir del dis-sabte 5 d’abril en els següents horaris: dissabtes de 17h a 19h idiumenges de 12h a 14h.

Comencen les obres dels col·lectors i la depuradoraA la revista del passat mes de novembre informàvem (veure-hiNoticiari) de l’adjudicació de les obres dels col·lectors i de ladepuradora d’aigües residuals d’Artesa. No obstant, no ha estatfins a primers de març que s’han començat les obres. Moltagent ja ha pogut veure el moviment de maquinària al llarg delSenill i enmig de l’Horta. Aquesta obra suposa una inversiód’un milió i mig d’euros en total, a càrrec del Departament deMedi Ambient, per tal que les aigües que Artesa aboca al riusiguin depurades. Es tracta, a més, d’una obra molt esperada jaque porta anys de retard.

No al Pla d’Ordenació Urbanística d’ArtesaEn el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 14 de març va serrebutjada l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM) d’Artesa, que hauria suposat una modifica-ció global de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanísitcaprovades el 1990 (només s’hi havien anat fent modificacionspuntuals). Els tècnics encarregats dels projecte, el gabinet del’arquitecta municipal Sra. Espar, portaven uns dos anys de tre-ball en la redacció d’aquest i fa aproximadament un any (el 20de febrer de 2002) va tenir lloc una exposició pública a la Salad’Actes Municipal de l’avantprojecte (veure Noticiari del núm.239 de La Palanca de febrer de 2002). Durant aquest últim anys’havia aprovat l’avenç del POUM i la intenció de l’Equip deGovern municipal era deixar enllestida l’aprovació inicial pertal de guanyar temps, de manera que el nou consistori que surtide les urnes en les properes eleccions municipals pugui resol-dre les al·legacions que es puguin presentar i, a més, hi introdu-eixi les modificacions que cregui oportunes. El rebuig de la pro-posta va ser possible gràcies a la presència dels 6 regidors del’oposició (4 de CiU, 1 del PSC i un del PP), que van fer inútilsels 5 vots a favor dels regidors d’ERC. Exceptuant el ple extra-ordinari celebrat el passat novembre amb motiu de la mort delsenador Jaume Cardona, feia més d’un any que no es comptavaamb la presència de tots els edils muncipals, per la qual cosal’alcalde va titllar d’oportunistes als grups de l’oposició per laproximitat de les eleccions. En general, aquests van coincidiren afirmar que ara no era el moment adequat i que calia deixarl’aprovació inicial d’aquest Pla per al proper consistori.

15 empreses d’Artesa facturen 200 milionsArtesa de Segre té un total de 15 empreses quedeclaren una facturació superior a un miliód’euros, segmentades segons els Codis SIC d’Ac-tivitats (dades facilitades per la Cambra de Co-merç de Barcelona i tancades a 31 de desembrede 2001, publicades en l’Anuari 2002 del diariSegre). Entre les 15 empreses facturen poc mésde 195 milions d’euros i donen feina a 326 treba-lladors. D’aquestes empreses destaquen la Coo-perativa d’Artesa (124,3 milions d’euros i 56 tre-balladors), Copemo Aliment SA (34,9 milionsd’euros i 15 treballadors), ROS-1 SA (6,5 mili-ons d’euros i 128 treballadors) i Tomàs Cirera SL(5,9 milions d’euros i 4 treballadors). Comparantaquestes dades amb les de Ponts i Agramunt (lo-calitats més pròximes) podem observar que Pontsnomés té 5 empreses que declaren una facturaciósuperior al milió d’euros (6,7 milions entre lescinc) i que donen feina a un total de 39 treballa-dors. Agramunt, en canvi, suma un total de 29empreses (98,9 milions d’euros en total), que do-nen feina a 637 treballadors. També s’observa que,proporcionalment, les empreses d’Agramunt iArtesa de Segre donen feina a una mitjana de 22treballadors per empresa; per contra, a Ponts no-més donen feina, de mitjana, a 7 treballadors perempresa.

Visita pastoral del bisbe Joan EnricAprofitant l’avinentesa que el dissabte 29 de marçse celebraven les confirmacions a Artesa, el bisbecoadjutor Joan Enric va realitzar una visita pasto-ral al nostre municipi que va durar tot el cap desetmana. A més de reunir-se amb els nois i noiesde la confirmació i les seves famílies, va tenir con-tactes amb diverses realitats municipals. Entre al-tres activitats, va visitar els centres de primària ide secundària de Els Planells, l’Alcaldia, el ce-mentiri, el Sagrat Cor del Castellot... Per altrabanda, després de la missa de 12 del diumenge vareunir-se en assemblea amb els feligresos de laparròquia que hi van assistir.

Projecten una planta de biomassa a CubellsL’empresa asturiana Otsi busca socis en el sectorenergètic per construir a Cubells una central debiomassa, que produirà electricitat a partir de lacrema i combustió de rastolls de panís. El projec-te compta amb el vist-i-plau de l’Ajuntamentcubellès, presidit per Josep Roig, que cediria unsterrenys municipals situats a 3 quilòmetres delnucli urbà. El projecte encara no està aprovat, peròtambé compta amb el recolzament dels pagesosde la zona, que formarien una cooperativa que pro-veïria de biomassa la planta energètica. (Segre,26-02-03).

7

la P

ala

nca

Noticiari

D’altra banda, el passat dia 7 de març es va cremar una granja ala partida Eral Camatorta de Cubells, on van morir asfixiats un totalde 340 porcs. L’incendi va començar cap a les set de la tarda a lesmenjadores de la granja, per causes desconegudes, i va ser apagatcap a les deu de la nit, gràcies a l’actuació de tres dotacions deBombers. (Segre 08-03-03).

Actes contra la guerra

Tot i que a Artesa i Comarca no han proliferat els actes reivindica-tius anteriors a la guerra de l’Iraq (només coneixem l’aprovació perunanimitat –sense el regidor del PP, entre d’altres– d’una moció derebuig en el Ple municipal del 14 de febrer), una vegada comença-des les hostilitats sí que s’han pogut veure certes “mogudes”. Laprimera va tenir lloc el mateix dia de l’esclat bèl·lic, el 20 de març,en què l’alumnat i el professorat de l’institut Els Planells van orga-nitzar diverses activitats per tal de manifestar-se contra la guerra.Posteriorment, l’alumnat va continuar amb actes al carrer, concre-tament a la Pl. Progrés, on encara s’hi poden veure les seves pan-cartes. Els escoltes (el “cau”) també van penjar una pancarta al bal-có del seu local. Més endavant, el dimecres 26, poc més de 30 per-sones es van aplegar davant la Casa Consistorial i es va procedir al’apagada de l’enllumenat públic de la zona. Després de tot això,l’Ajuntament d’Artesa ha decidit convocar una concentració cadadivendres a les 20:30h i ha penjat una pancarta al balcó. La primerad’aquestes concentracions, el dia 28 de març, va comptar amb uncentenar de persones, algunes de les quals portaven pancartes, mentreque altres van encendre espelmes.

Denúncia arxivada contra l’Ajuntament de ForadadaL’Audiència de Lleida ha ratificat una resolució del Jutjat deBalaguer que va arxivar la denúncia presentada per una veïna deForadada contra el Consistori municipal, presidit per Josep M. Guàr-dia, per un presumpte delicte de prevariciació. La veïna, GenovevaClua, acusava l’Ajuntament de cometre irregularitats a l’hora deconcedir els permisos a l’empresa promotora d’una planta de trac-tament de purins, Foradada-Enercorr XXI S.L. Aquesta instal·lacióestava prevista en una finca contigua a la de la demandant, qui teniala intenció de construir-hi un hotel i un restaurant. La sentència re-cull que el Consistori va deixar sense efecte els permisos per a lesobres de la planta de purins a instància del Departament de PolíticaTerritorial de la Generalitat de Catalunya, el qual exigia una revisiód’aquests. L’Audiència considera que l’Ajuntament va anul·lar elspermisos en el moment que va tenir coneixement que eren con-traris a la llei i, per tant, no va continuar amb aquesta suposada

il·legalitat administrativa i no va cometre cap de-licte. (Segre, 07-03-03).

La Cooperativa factura 125 milionsLa Cooperativa d’Artesa de Segre va tancarl’exercici 2002 amb una facturació entre els 125i 126 milions d’euros (prop de 21.000 milionsde pessetes). Les vendes de l’empresa han pu-jat entre un 10 i un 12% respecte a l’any 2001;tot i això la facturació ha estat molt similar a lade l’any anterior, a causa del descens del preudel porc. Quant a la producció vitícola, el 2002la producció de raïm va ser de 700.000 quilos,superant el descens sofert el 2001, quan a cau-sa de les gelades només es van collir 200.000quilos de raïm. (Segre, 22-03-03). D’altra ban-da, la Cooperativa ha fet algunes modificaci-ons a l’escorxador cerverí de L’Agudana, su-primint una vintena de llocs de treball a causadel descens dels sacrificis, quedant la plantillaentorn els 310 treballadors. Segons el gerentde L’Agudana, Josep Pedrós, ha baixat l’acti-vitat de desossat però puja la d’elaborats car-nis, i amb la renovació de la imatge de la mar-ca, s’espera un augment de vendes. (Segre, 26i 28-02-03 i 02-3-03). Cal destacar també, queels dirigents de la Cooperativa, encapçalats perFrancisco París, Joan Camats i Josep Pedrós,es van reunir durant la passada Fira de SantJosep de Mollerussa amb el Ministre d’Agri-cultura del Govern espanyol, Miguel AriasCañete, amb el qual van tenir un intercanvid’impressions sobre el present i futur del sec-tor agropequari.

Formació d’un grup escènicEn les darreres setmanes ha començat a funcionaruna nova activitat a Artesa. Es tracta d’un grup deteatre, organitzat sota la batuta del veí de BaldomarJaume Porta. De moment, han arribat a un acordamb la Dàlia Blanca per tal de poder realitzar elsassaigs en aquest local. El grup està obert a lesincorporacions de totes aquelles persones que es-tiguin interessades en aquesta activitat i de mo-ment s’hi han apuntat una quinzena de potencialsactors i actrius.

Mor un conductor al seu pas per ArtesaUn conductor andorrà de 47 anys, Antoni G.R.,va morir el passat 5 de març a l’accidentar-seal punt quilomètric 108 de la carretera C-14 alseu pas pel municipi d’Artesa. El BMW con-duït per aquest veí d’Escaldes va sortir de lavia per causes desconegudes i el conductor vamorir a l’instant. Aquesta va ser la tretzena víc-tima mortal a les carreteres lleidatanes en el queva de 2003. (Segre, 06-03-03).

La Noguera

Llibre sobre la NogueraDurant el mes de febrer l’editorial Cossetània Edicions, dela localitat tarragonina de Valls, va publicar tota una sèried’obres, entre les quals figura un llibre que parla de la nostracomarca. Porta per títol Caminades per la Noguera i els seusautors són Francesc Antillach Comabella i Antònia OrtizPedrosa. Concretament, les caminades que es descriuen enaquest llibre estan situades a l’Alta Noguera. Des del puntde vista dels autors “aquesta zona disposa de nombrososcontrastos paisatgístics i força punts d’interès pera l’excursionisme”.

Tradicional Ranxo a PontsCom cada any, ha tingut lloc el tradicional Ran-xo a la localitat de Ponts. Aquesta vegada es vanrepartir més de 7.000 racions a les 12.000 perso-nes que no es van voler perdre la possibilitat deprovar l’escudella. Per a fer-la, es van necessitarmés de 100 quilos de pollastres, 60 gallines, 90quilos de cansalada, 100 quilos de cigrons, 80 de mongetes,400 de patates, 40 cols, 50 quilos de cebes, 70 de fideus id’arròs i 90 de botifarra negra, entre d’altres ingredients. Ala festa hi va assistir Pasqual Maragall, candidat del PSC ala presidència de Catalunya, que també va ser present a laMatança del porc d’Artesa, després de visitar la població deBaldomar (vegeu la secció Tema del Mes).

Futura residència a MenàrguensA Menàrguens, gràcies a l’aprovació en el Ple de l’Ajunta-ment d’una ampliació del casc urbà, tot esperant el vist-i-plau d’Urbanisme, els promotors de la residència Sant Vicenthan posat fil a l’agulla per tal de començar aquest projecte elmés aviat possible. El geriàtric, que es preveu que ofereixiels seus serveis el 2004, tindrà cabuda per a 40 persones. Ladecisió de tirar endavant el projecte ha estat assolida per lanecessitat de places en aquesta zona de la comarca de laNoguera.

Balaguer pot col·laborar amb el Fòrum 2004Balaguer pot ser un dels municipis col·laboradors del Fò-rum de les Cultures que se celebrarà el proper any aBarcelona. Es creu que la Plaça Mercadal és el marc idealper a dur a terme unes activitats que estiguin basades en laconvivència entre la cultura jueva, l’àrab i la cristiana; jaque aquesta plaça ha estat un espai obert durant anys com apunt de trobada i d’intercanvi comercial entre aquestes cul-tures. L’Ajuntament té previst fer arribar la seva proposta

als organitzadors del Fòrum, amb l’objectiu pos-terior de signar un conveni que converteixi defi-nitivament Balaguer en municipi col·laborador.

II Mostra d’Art JoveEl jurat de la II Mostra d’Art Jove es va reunir elcap de setmana del 8 i 9 de març al Consell Co-marcal de la Noguera i va decidir premiar la tra-jectòria artística de quatre joves: Vanessa Duch iMontse Miralles, de Bellcaire d’Urgell, les dues

en pintura; Cel Ticó i Núria Fortuny, de Balaguer, per untreball conjunt d’audiovisuals. Les obres dels artistes pre-miats es podran veure al Museu Comarcal de la Noguerades de l’11 d’abril fins a l’11 de maig. L’objectiu principaldels organitzadors del certamen es promoure la carrera ar-tística dels joves talents i premiar la seva trajectòria i conti-nuïtat en el món de l’art.

Retiren una bandera espanyolaEl col·legi públic de Bellmunt d’Urgell ha estat el centred’una polèmica a la població, a causa de la tradició d’hissarcada matí les banderes espanyola i catalana. El col·lectiuindependentista L’Espenta va distribuir diversos cartells iva difondre un comunicat en el qual qualificava la presènciade l’ensenya espanyola com un símbol feixista. Per evitarmés conflictes, la direcció de l’esmentat col·legi ha deciditretirar temporalment les dues banderes.

Anna M. Vilanova

8

la P

ala

nca

9

la P

ala

nca

Esports

I Ral·li de la Nogueral passat dissabte 30 de març esva disputar per carreteres

d’Artesa, Alòs i Foradada, el I Ral·lide la Noguera. Artesa i Comarca s’han convertit enun punt de referència dins l’àmbit auto-mobilista nacional i estatal. Després quedes de l’any 1998 i fins al 2001 els nos-tres camins van acollir els cotxes que dis-putaven el Campionat d’Espanya deRal·lis sobre terra, ara les nostres carre-teres han acollit una prova sobre asfaltpuntuable per al Campionat deCatalunya. 42 vehicles van participar en aquestaprova, seguida per nombrosos aficionatsque van observar les evolucions dels cot-xes sobre l’asfalt; es van disputar dostrams cronometrats, el primer a la carre-tera que uneix Artesa i Alòs, passant perVernet i Baldomar, i el segon a la carre-tera que va des d’Alòs fins a Foradada.Les carreteres, estretes i plenes de corbes,van donar molta espectacularitat al ral·li. La cursa va ser guanyada per la pare-lla lleidatana formada per Josep LluísHerrero i Germà Borja amb un FordEscort, seguida pels germans Francesc iJosep M. Trota amb un Seat Ibiza, amb-dós parelles de l’Escuderia Lleida. Cal destacar la participació delsartesencs Jaume Ros i Noemí Ros (parei filla) que conduint un Seat Ibiza (la se-gona foto) van assolir la vuitena posiciófinal, que podria haver estat millor si nohaguessin punxat una roda a l´últim tram,quan marcaven un dels millors temps. El ral·li va ser organitzat per l’Escu-deria Lleida i per l’Escuderia Mollerussai és l’única prova del Campionat deCatalunya que es disputa a les Terres dePonent. Els organitzadors van apostar percelebrar-lo a casa nostra per la idoneïtat

dels traçats i per l’èxit d’anteriors provesautomobilistes disputades a casa nostra. Un dels principals impulsors del ral·liha estat l’artesenc Jaume Ros, que for-ma part de l’Escuderia Lleida, com a pi-lot i també com a col·laborador. Ros varealitzar diferents gestions amb els Ajun-taments i entitats de la comarca per talque donessin suport a la prova. Els Con-sistoris d’Artesa, Alòs i Foradada van im-plicar-s’hi activament, així com tambédiferents comerços i patrocinadors de lazona. Una altre dels factors clauper a l’èxit d’aquest ral·li haestat la col·laboració delsBombers i de nombrososparticulars que van ajudar acontrolar les cruïlles i elsaccessos. De cara l’any vi-nent, hi ha ganes de tornar arepetir.

Text: Miquel Regué i GiliFotos: Sergi Valls i Jové

E

11

la P

ala

nca

Esports

XXVI Marató de Barcelonal passat 16 de març es va celebrar la 26a edició de laMarató de Barcelona: quaranta-dos quilòmetres i

cent noranta-cinc metres que anaven de punta a puntade la ciutat metropolitana. Amb sortida de la plaça Espanya, es fa cap a l’Hospitaletde Llobregat i es tornà a Barcelona per adreçar-se a SantAdrià del Besós, per acabar finalment una altra vegada a laplaça Espanya. Aquest llarg recorregut, acompanyat per untemps força primaveral, fa que a partir del quilòmetre tren-ta-cinc i amb el desgast físic acumulat, la majoria dels cor-redors considerin aquests set quilòmetres interminables, sensdubte la part més dura de la cursa. Aquest any van participar 2783 corredors: el més ràpidva ser Alberto Juzdado del FilaTeam, que va travessar lalínia d’arribada amb un temps de 2h 10min 53s. Els corre-dors locals van realitzar els següents temps:

Richard Córdoba i Espinosa 3h 14min 13sRafa Córdoba i Espinosa 3h 17min 10sJosep Baró i Cucurull 3h 28min 36sJaume Caballer i Brito 3h 31min 55sJoan Guimet i Murcia 3h 32min 26sRamon May i Calvet 3h 34min 16s

Com a observacions interessants, cal assenyalar que era laprimera marató que corria en Jaume Caballer i la desenaconsecutiva que realitza Josep Baró. Desitgem que cada anyens puguem reunir força artesencs en aquesta festa de l’atle-tisme que és la Marató.

(c) CUDOS

Noemí Aumedes al Campionat d’Espanya de crosl passat 16 de març la jove at-leta artesenca Noemí Aumedes

i March va prendre part al Campi-onat d’Espanya de cros, competintper la selecció catalana en la cate-goria infantil femení. La seva in-corporació a la selecció és pelsexcel·lents resultats que va obteniren aquesta modalitat esportiva alCampionat escolar de Catalunya;al qual va arribar després d’haver-se proclamat guanyadora provin-cial en aquesta categoria. El campionat el va organitzar en-guany Catalunya i va tenir lloc a lapoblació tarragonina de Vila-Seca, enun circuit de sorra compactada propde la platja. La nostra conciutadanava córrer els 3000 metres de distàn-cia de la cursa en un temps de 12min20s, molt allunyada dels 11min 20sque té enregistrats per la mateixa dis-tància quan corre sobre el tartà de lapista i és que una sortida lenta i unterreny poc procliu a la velocitat, vanallargar la carrera a la majoria de les

E

participants que no partien amb una“pole position” capdavantera. L’en-trada de la Noemí a meta a 1min 5sde la guanyadora, la va situar en unaposició central a la classificació fi-nal. La medalla de plata que va obte-nir l’equip infantil femení català perla seva actuació conjunta, va ser unade les 2 úniques medalles que vaaconseguir la nostra selecció aquestany, en un campionat en què acostu-mava a ser dominadora. Estem segurs que en anys vinentsla selecció catalana recuperarà aquestpaper preponderant en el medallerfinal i que, si un equip femení catalàaconsegueix la medalla d’or, enaquest equip Artesa hi tindrà repre-sentació. Felicitacions a la Noemí que a ho-res d’ara és potser l’única artesencaque ha arribat a competir al màximnivell esportiu de l’àmbit estatal.

Felicià Espinal i Aubet

E

12

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Que la política no ens confongui...“Per cert, últimament també ha estatelegit membre del Consell Escolar del’Institut d’Ensenyament Secundari”(IES Els Planells) per un percentatgemínim de vots i participació. És clar,no s’hi presentava ningú més”

Parlem d’escuts (La Palanca, febrerde 2003)

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local d’ERC

d’Artesa de Segre

Com a Directora de l’Institut d’En-senyament Secundari Els Planellsd’Artesa de Segre, i en nom de totl’Equip Directiu, voldria adreçar-me alSr. Francesc Cases i Mianes, Presidentde la Secció Local d’ERC d’Artesa deSegre. Llegir aquest paràgraf a La Palancadel mes de febrer, m’ha dut a fer-li unareflexió en veu alta. Participar en elprocés educatiu dels propis fills és undeure que tots els que som pares i ma-res hem hagut d’incloure en la nostraatapeïda agenda quotidiana. Tasca dura,sacrificada i cada cop més difícil, enaquest món que ens envolta, i que,

moltes vegades, no es veu del tot re-compensada. Però, participar en el pro-cés educatiu dels joves d’una ciutat,comarca... que ja no són exclusivamentels propis, utilitzant el camí legalmentestablert (unes eleccions democràtiquesque afecten per igual a tots els centresde Catalunya, i obertes a tot el col·lectiude pares i mares en dues vessants: po-dent presentar-se com a candidats i par-ticipant-hi com a votants), és fer un pasmés i no crec que es pugui considerarcom un demèrit, ans el contrari, és unmèrit i un acte de gratuïtat. El fet d’entrar a formar part de l’òr-gan de govern d’un centre suposa do-nar part del temps d’un mateix per alsaltres, sense esperar-ne cap guany per-sonal a canvi, a excepció de veure queel centre educatiu dels teus fills i delteu poble va fent camí tot superant lesdificultats que es va trobant en el dia adia. Que en els processos electorals alsConsells Escolars hi hagi hagut pocscandidats i votants d’uns anys ençà,caldria analitzar-ho des d’un punt devista global, almenys, dins l’àmbit de

tot Catalunya, on la participació no hasuperat el 15% en el sector pares. Pertant, el nostre centre no ha estat en elsdarrers anys ni actualment cap excep-ció, cap “rara avis”. Els motius d’aquesta abstenció, pot-ser els hauríem d’analitzar amb moltmés d’aprofundiment i hauríem de fer-ne, tots plegats, un examen de consci-ència. Així doncs, des d’aquestes ratlles,voldria agrair l’esforç a tots/es aquells/es pares i mares que, al llarg d’aquests26 anys, han format i formen part delnostre Consell Escolar o dels òrgans derepresentació, democràticament esta-blerts, sense la col·laboració dels qualsno hauríem fet el mateix camí. Cal re-conèixer-los, també, el mèrit d’haver-nos acompanyat deixant les seves ide-es polítiques en un segon terme, treba-llant, només, per al progrés personal icol·lectiu dels nostres joves.

Ramona Solé i TorresDirectora de l’IES Els Planells

d’Artesa de Segre

No estic en contra de les millores a ArtesaEm refereixo amb aquest escrit a la cartapublicada el mes passat sota el títol Afavor de les millores a Artesa i vull dirque no estic en contra de les millores alnostre poble. Al contrari, és el que jo vull,que es facin les coses. Però no es fa res,sinó que s’espatlla allò que està fet. Vostè, senyora, escriu sobre els mo-tius pels quals s’ha fet el carrer Rocadel Cudós; però és perquè hi ha un se-nyor que li interessava, perquè ja se li

acaba el mandat. Per això l’ha fet. Sobre lo que vostè diu que ambaquest pas no anirem enlloc, és veritat.Mentre els que passin al davant actuïnde la manera que s’actua, aquest pobled’Artesa de Segre no anirà a més. Segons diu vostè, ja li està bé la llumque hi ha al carrer. Ja hi estic d’acord;però també han d’estar bé els carrersque estan a les fosques. Aquests tambépaguen els seus tributs.

A allò que es refereix de l’artesencde soca-rel, n’estic molt orgullós de serd’aquest poble, perquè quan vostè vanéixer jo ja feia 40 anys que voltavaper Artesa de Segre, on per cert hi vaigtenir un bar durant 12 anys. Conec elpoble com si l’hagués parit. Per aixòme l’estimo i voldria que fos el poblemés maco de la província de Lleida. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

13

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

QueixaCom a subscriptora de La Palanca, fi-lla d’Artesa i sobretot com a néta, queés pel que faig aquest escrit, volia dirque el passat 27 d’octubre va morir unapersona molt estimada per tota la mevafamília. Era la meva “abuela”, laLeocadia Jiménez Vaquero, la qual vaviure quasi 40 anys a Artesa. El que més em va sobtar és que noaparegués el seu nom en aquesta revis-

ta (en l’apartat de defuncions del prin-cipi), perquè potser no era una personaprou coneguda. Espero de tot cor quefos un descuit o bé un oblit, si bé jo nola puc oblidar. També vull donar les gràcies a totsels que ens van acompanyar en els seusúltims dies.

Susana Valls i Jiménez

NOTA DE LA REDACCIÓ:Després de comprovar el fet denunciatper aquesta subscriptora, hem de la-mentar l’error al qual fa esment, sobre-tot tractant-se d’un tema tan delicat comés la mort d’un ésser estimat. No obs-tant, volem recordar als nostres subs-criptors i lectors que la secció deL’Agenda només recull les dades queens són facilitades per altres institucions.

Els Mossos no poden fer tard a la feinaEls agents del Cos dels Mossos d’Es-quadra que el diumenge dia 9 de marça dos quarts de set de la tarda condu-ïen el cotxe Seat León matrícula (...)i circulaven per la carretera d’Artesade Segre, no eren diferents de nosal-tres. No duien uniforme, ni conduïencap cotxe de la policia autonòmica,ni tan sols estaven de servei. Nosaltres conduíem per dins lanostra ciutat. Havíem sortit d’unacruïlla i circulàvem a una velocitatprudent, com indica el rètol de 50 km/hque trobem a l’entrada de totes lespoblacions. De sobte, un cotxe es vaposar darrera nostre i els seus ocu-pants van començar a fer-nos llums ia gesticular i a moure caps i mans.Deduïm què ens deien. El cotxe ensva avançar i un dels seus ocupants vatreure alguna espècie de carnet perla finestra. El cotxe es va aturar da-vant nostre. Un dels quatre ocupants

ens va tornar a ensenyar el carnet iens van fer parar. Així, sense més. Era una placa d’un agent del Cosdels Mossos d’Esquadra. Ens van de-manar la documentació i, amable-ment i tractant-nos de vós, ens vanfer saber que circulàvem massa a poca poc i que podíem ser sancionatsperquè podíem provocar un accident.Ells tenien pressa. Fins al moment, seguint les indi-cacions de la Direcció General deTrànsit, pensàvem que és fer llums aun cotxe, el que pot provocar l’acci-dent. Què innocents! Davant aquesta situació tan indig-nant vam demanar-los el seu númerod’agent, que no se’ns va facilitar encap moment. Què valents! Senyor director, fem una carta dedenúncia per la situació que vam viu-re, per aquesta impotència de no sa-ber a qui encarar-nos ni com defen-

sar-nos. Fem una carta d’impotènciaperquè aquests quatre agents del Cosdels Mossos d’Esquadra que ens re-presenten la llei, en comptes de de-fensar-nos, ens intimiden. Senyor director, som uns ciutadansa qui van ensenyar a respectar les nor-mes i a creure en la justícia. Com enspodem defensar de quatre agents delsMossos d’Esquadra que tenien pres-sa i estaven nervisos i es van moles-tar perquè no conduíem a la veloci-tat que conduïen ells? Com podemevitar que ens detinguin i ens exigei-xin que ens identifiquem? Francament, senyor director, cre-iem que aquestes actuacions són méspròpies de Torrentes que d’un cosseriós de policia.

Francesc Balagueró, Eva Solanes,Agustí Solé, Elisabet Piñas

In Memoriam La família Camats-Llagunes volagrair a tothom les mostres de condoli d’estima que hem rebut per la pèr-dua de la nostra estimada iaia Antònia“La Rellotgera” (A.C.S., + 01-02-2003). Així mateix, manifestem el nostreagraïment vers tot el personal del Cen-tre Sanitari d’Artesa de Segre, pel su-port rebut durant tota la seva llargamalaltia.

Gràcies a tothom.

Nota de la redaccióDurant aquest mes de març ens haarribat un escrit signat com a “Infor-matiu A.P.R.”, denominació amb laqual no identifiquem cap persona nientitat. A part de que no s’explicitasi es vol publicar o no aquest text,ens veiem en la necessitat de recor-dar –una vegada més– que els escritshan d’anar signats de manera quese’n pugui identificar els seus autorso autores.

La Palanca

15

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Els bombers, una associació amb vidaReconeixement a un company

El passat 8 de març es va produir unfet que és motiu d’orgull per a totsels bombers voluntaris d’Artesa deSegre. Un dels nostres companys, enDomènec Aldavó i Capdevila, va re-bre a la ciutat de Manresa, dins delsactes de celebració del nostre patró(Sant Joan de Déu), la medalla als 20anys de servei actiu com a bombervoluntari de Catalunya; fita per alMingo, que marca una trajectòria deservei a la societat i, en concret, alnostre poble en el camp de l’ajut alsnostres veïns, sens dubte, objectiu dela nostra vocació com a bombers vo-luntaris. El Mingo, home sempre ac-tiu i abnegat amb els altres, és, hasigut i serà el referent per al nostre

col·lectiu, que creix dia a dia i es con-solida com a eina altruista dins el mu-nicipi d’Artesa. Els companys d’enMingo volem felicitar-lo i encoratjar-lo a què segueixi per molts anys ambnosaltres.

II Aplec de bombers juvenilsde CatalunyaEl dia següent, 9 de març, va tenirlloc a Castellar del Vallès el segonaplec de bombers juvenils deCatalunya (recordem que el primeraplec es va celebrar l’any passat a lanostra ciutat). Hi varen assistir mem-bres de tots els parcs de bombers deCatalunya on n’hi ha, així com mem-bres del parc d’Artesa, que és l’únicamb bombers juvenils de la provín-cia de Lleida. Vàrem ser un totals decatorze persones, dels quals cinc erenbombers juvenils del nostre parc.

S’hi varen fer diversos tipus d’ac-tivitats, com ara competicions espor-tives, jocs per la mainada i també unagimcana molt especial en què s’ha-via de muntar una instal·lació, ambdues mànegues i una llança, i s’ha-via de tirar aigua dins un forat, onquedava la quantitat que s’hi haviaposat. Guanyava qui posava més ai-gua, en menys temps i, a la vegada,amb més tècnica. Es va cloure la jor-nada amb un dinar de germanor on esvan entregar els nomenaments delsnous bombers juvenils, entre els qualshi havia membres del nostre parc. Actualment el parc d’Artesacompta amb un total de dotze bom-bers juvenils i es fan pràctiques uncop al mes. Des d’aquí animem a totsels joves que vulguin venir.

Bombers voluntaris d’Artesa

L’IES Els Planells diu No a la guerra!l dia 20 de març, data de l’inicide la guerra de l’Iraq, els alum-

nes de l’IES Els Planells, van volermostrar el seu rebuig a aquesta guer-ra, promoguda per uns pocs i rebut-jada per la societat en pes. Durant part del matí, van preparar,per classes, tota una sèrie de manifestsi escrits en contra de la guerra i a favor

de la pau. Varen vestir les parets del’IES i parts de l’exterior amb pancar-tes, murals i rètols de NO A LA GUER-RA, en diferents idiomes, mostrant així,la diversitat de procedències dels nos-tres alumnes. Al migdia, varen sortir al pati i, permegafonia, amb la música de fons dela coneguda i pacifista cançó de John

Lenon “Imagine”, per classes varen lle-gir els seus manifests, tot allò que ellshavien escrit anteriorment, i varen guar-dar un minut de silenci. Amb aquest acte, doncs, l’alumnat iel professorat de l’IES Els Planells vanvoler dir NO a la guerra i SÍ a la pau.

IES Els Planells

E

16

la P

ala

nca

Informe

a Llei 24/2001 de 27 de desem-bre de Mesures Fiscals, Adminis-

tratives i d’Ordre Social (BOE de 31/12/01), o d’acompanyament de pres-supostos, modifica la Llei de l’Impostde Societats i estableix que, a partirde l’exercici de 2002: totes les associ-acions i ONL’s, de qualsevol dimen-sió, activitat o origen dels seus ingres-sos, hauran de presentar a Hisendala declaració de l’Impost de Societatsreferent a totes les operacions querealitzin. Catalunya ha generat al pas dels anysunes 50.000 associacions sense afanyde lucre degudament registrades. Acasa nostra, sense anar més lluny, te-nim un bon grapat d’aquestes entitats,que ara queden afectades per aquestanova llei que ens implicarà en tot unseguit d’obligacions. Per tal d’assesorar totesles entitats existents aCatalunya, la Generalitat deCatalunya, mitjançant unconcurs públic, ha posat ala nostra disposició una em-presa (ASSEDEM). Aquestassesorament consisteix enuna sèrie de xerrades informatives i totun seguit de tallers per tractar d’estudi-ar el cas de cada entitat. Aquest article és fruit de la primerad’aquestes xerrades que es va realitzara Barcelona en el marc de l’AssembleaOrdinària de la Federació Catalanad’Entitats Corals (FCEC) el passat 8 demarç, a la que vàrem assistir dos repre-sentats de l’Orfeó Artesenc i el contin-gut de la qual fem extensiu a totes lesentitats de casa nostra.

Impost de Societats? Aquesta llei obliga, sense cap menad’excepció, que totes les associacionsno lucratives presentin la declaració del’Impost de Societats. De fet, això noés pas una novetat. La Llei 43/195 de27 de desembre de l’Impost de Socie-tats, ja considerava com a parcialmentexemptes de l’impost les associacionssense ànim de lucre que no haguessinestat reconegudes com d’utilitat públi-ca i no s’haguessin acollit als beneficis

de la Llei 30/1994 de 24 de novembrede fundacions i d’incentius a la partici-pació privada en activitats d’interèsgenerals que ha estat derogada per laLlei 49/2002 de 23 de desembre. D’altra banda, l’article 142.3 de laLlei de l’impost de societats establiaque les entitats d’aquesta naturalesanomés estaven obligades a declarar perles rendes no exemptes. Però com lamajoria d’aquest tipus d’entitats no pre-sentaven cap declaració, la HisendaPública podia interpretar que si no enpresentaven cap és perquè només teni-en rendes exemptes. La Llei 24/2001, puntualitza, doncs,que cal declarar totes les rendes,exemptes i no exemptes, i tributar, no-més per les rendes no exemptes. La Generalitat de Catalunya va pre-

sentar recursos i apel·lacions que elGovern Central (Sr. Ministre Montoro)va refusar. També es va demanar queles entitats “petites” poguessin quedar-ne exemptes, però no va ser acceptada,tot i que van anunciar que farien unmodel simplificat de presentació, queencara no existeix.

A què ens obliga aquesta llei? Aquesta llei ens obliga a totes lesassociacions sense finalitat lucrativaa presentar la declaració-liquidacióde l’Impost de Societats. Això vol dirque totes aquestes associacions haurande presentar l’esmentada declaració,sigui quina sigui la seva forma jurídi-ca, activitat o tipus d’ingressos. De fet, ens obliga a moltes coses més.La majoria de les associacions no hemfet mai cap mena de declaració fiscal.No sols de l’Impost de Societats, sinóde cap altre tipus d’impost. Per tant, aracaldrà que ens plantegem seriosament:-Presentar la declaració anual d’opera-

cions amb terceres persones (per a mésde 3.005 euros que equivalen a més de500.000 pessetes)-Regularitzar la situació laboral delsnostres col·laboradors per tal de poder-los pagar legalment i fer-los la corres-ponent retenció d’IRPF i ingressaraquests imports a l’Hisenda Pública.-Regularitzar la nostra situació fiscal enrelació amb l’IVA.

Molt de compte amb l’IVA! Les activitats dutes a terme per lesentitats sense ànim de lucre poden es-tar exemptes de l’IVA, però perquè esdoni aquesta condició, ha d’estar reco-neguda expressament per la HisendaPública. Hi ha dos tipus d’exempcions:-La prevista per a les entitats que ex-

clusivament facin activitatsper als seus socis (article20, punt 12 de l’apartat 1de la Llei d’IVA).-La prevista per a les enti-tats que facin, per al públicen general, alguna de lesactivitats relacionades, ambcontraprestació econòmica,

sempre que siguin declarades expres-sament, de caràcter social. Aquest aspecte de les exempcions ésun dels termes que –en el món de lesentitats sense ànim de lucre- caldriatocar amb caràcter de prioritat. En general, les entitats considerenque estan exemptes “de facto” i que,per tant, no els cal fer cap declaraciód’IVA, però la realitat és que o bé notenen la concessió de l’exempció ol’apliquen a totes les seves activitats,sense fer cas de les distincions ques’han citat. Cal que les entitats regularitzin ques-ta situació i, també, que revisin i adap-tin els seus estatuts socials a la realitatde les seves activitats.

Què s’ha de declarar? S’han de declarar totes les opera-cions fetes per l’entitat: Les entitatsprevistes en aquest títol inclouran enles seves declaracions de l’impost desocietats la totalitat de les rendes ob-

Nova fiscalitat per a les entitats sense ànim de lucre

Aquesta llei obliga, sense cap menad’excepció, que totes les associacionsno lucratives presentin la declaracióde l’Impost de Societats

L

17

la P

ala

nca

Informe

tingudes en l’exercici, estiguin exemp-tes o no de gravament (Art. 57. Con-tingut de l’obligació de declarar). Tanmateix, només estan subjectesa l’impost les rendes derivades o ob-tingudes d’aquelles activitats ques’entenen com a activitats econòmiquesi no grava les rendes obtin-gudes amb les activitats re-lacionades amb l’objecte so-cial de l’associació o entitat. Però cal anar amb moltde compte amb aquesta di-ferenciació, per evitar falsesinterpretacions, per malente-sos o per sobreentesos, per-judicials per a l’entitat. També queden exemptesles rendes obtingudes en lacompravenda d’un elementpatrimonial per ser reinver-tides en la finalitat social, sota algu-nes condicions. La reinversió s’ha defer durant un període que va de l’anyabans als tres anys després de la datade l’operació de compravenda i el bés’ha de mantenir durant 7 anys.

Qui ha de fer la declaració del’impost de societats? La declaració de l’impost l’hauran defer totes les associacions no lucratives,sense cap mena d’excepció, sigui qui-na sigui la seva forma jurídica, la sevaactivitat i el seus tipus d’ingressos. Per la majoria de societats (exeptefundacions i associacions d’utilitat pú-blica regulades per la Llei 49/2002)l’article 142.3 de la Llei de l’impost desocietats estableix: “3.- Els subjectespassius a què es refereix el capítol XVdel Títol VIII d’aquesta Llei estan obli-gats a declarar la totalitat de les sevesrendes, exemptes i no exemptes”.

Quan i com es fa la declaració? Com que l’esmentada Llei va entraren vigor l’1 de gener de 2002, això vol

dir que la primera declaració caldràfer-la l’any 2003, amb les dades del’any 2002. El termini de presentació de la de-claració és el dels 25 dies naturals se-güents als sis mesos posteriors a lafinalització del període impositiu. O

el que és el mateix, entre l’1 i el 25 dejuliol de 2003. La declaració es fa mitjançant elmodel 201 publicat per la Hisenda Pú-blica. Per a entitats amb un volum moltgran d’operacions (1.000 milions de lesantigues pessetes) caldrà utilitzar elmodel 200. Malgrat això, va haver-hiun compromís per part de l’Adminis-tració de treure un model més senzillque aquest, però encara no ha sortit. Si la declaració és a ingressar, espodrà presentar a la delegació d’Hisen-da corresponent o bé a qualsevol enti-tat bancària. Si la declaració és a retor-nar, es presenta a qualsevol entitat ban-cària a la qual pertanyin les dades delcompte corrent indicat en l’imprès dela declaració. Finalment, si la declara-ció és zero o es renuncia a la devolu-ció, es presenta a la delegació d’Hisen-da que li correspon d’acord amb el do-micili fiscal de l’entitat.

Cal portar comptabilitat? El Pla General de Comptabilitat(PGC) només és obligatori per a les fun-

dacions i associacions declarades d’uti-litat pública (regulades per la Llei 49/2002). A més a més, les disposicions legalsvigents consideren que “serà vàlidqualsevol sistema de registre dels mo-viments econòmics, sempre que sigui

prou entenedor”. La base imposable del’impost de societats es cal-cula a partir del resultatcomptable. Això vol dir quetotes les entitats hauran deportar algun tipus de regis-tre comptable que els perme-ti complir amb les sevesobligacions fiscals. D’altra banda, la trans-parència és una exigènciaen la gestió dels recursos del’entitat, davant els associ-

ats, l’administració i davant de tothomrelacionat amb l’entitat. La transparència es pot demostraramb una bona comptabilitat o amb unbon sistema comptable que pugui serrevisat i comprovat en qualsevolmoment.

Altres obligacions A més de tot el que hem comentatconvé citar l’article 24 de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions,“Com a garantia de l’efectivitat delsdrets dels socis i sòcies de les tercerespersones que estableixin relacions ambles associacions, aquestes han de por-tar un llibre de registre dels associats iassociades, un llibre d’actes, un llibred’inventari de béns i els llibres decomptabilitat adequats a les activi-tats que fan. Aquests llibres han d’es-tar a disposició dels socis i sòcies. Les associacions en què col·laborenvoluntaris i voluntàries no associats hande portar també un llibre del personalvoluntari.

Sergi Valls i Jové

En general, les entitats considerenque estan exemptes “de facto” i que,per tant, no els cal fer cap declaraciód’IVA, però la realitat és que o bé notenen la concessió de l’exempció ol’apliquen a totes les seves activitats,sense fer cas de les distincions ques’han citat

la PalancaNO A LA GUERRA!

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Monestir de Refet (part I)a identificació amb els refe-rents espirituals de la prò-

pia contrada és un tret caracte-rístic de la nostra cultura iaquests referents, humanitzatsper la tradició popular, ens apro-pen a venerar els patronatgesque han arrelat vora nostre demanera secular i per diferentsmotius. Aquest és el cas de laMare de Déu de Refet, lloada al’ermita del mateix nom en el ter-me de la baronia de Seró. Obrint la sèrie d’itineraris del’ Artesa, pas a pas, en aquesta oca-sió visitarem el santuari de Refet ila seva comunitat, on podrem veu-re i viure com s’interrelacionen his-tòria, paisatge i espiritualitat.

Accés i situacióPer arribar al santuari, sortiremd’Artesa per la carretera de Pontsi al punt quilomètric 109, al tren-call que ens condueix a Seró, tro-barem la indicació per accedir ala pista enquitranada que, creuant lacarretera i salvant un desnivell d’uns50 metres, ens conduirà al Monestirde Santa Maria de Refet. L’ermita està emplaçada als peusdel Puig del Grealó i de la serra de laForça, als plans que formen la based’aquesta, en la cruïlla dels caminsque menen de Seró a La Força i deColldelrat a El Gos. Des d’aquesta si-tuació de privilegi, podem gaudir, amés del silenci i la pau espiritual, d’unaàmplia panoràmica de la vall del Se-nill on hi sobresurt l’antiga baronia deSeró, aixecant-se vigilant i altiva.

HistòriaLes restes d’un poblat amb diversestroballes arqueològiques ens indi-quen que aquest indret va ser habitata l’edat del bronze (1800-1100 aC),però la història escrita d’aquest es-pai no apareix fins l’edat mitjana ambla referència a l’alzina, esdevingudamil·lenària, que va ser aixopluc den’Arnau Mir de Tost per al seu des-cans durant les seves batalles contraels musulmans del Mascançà, antigaprovíncia àrab situada a l’actual Plad’Urgell. Aquesta alzina fou talladadurant la darrera guerra civil. No és,

però, fins al 1133 que per pri-mer cop trobem referències de lapropietat del lloc quan en PereRamon, un habitant procedent deGrealó, esmenta Refet com unadeixa dels seus pares. I pel querespecta a construccions, donatque la imatge que es venera al’ermita és una talla romànica definals del s. XII i principis delXIII, hem de pensar en l’existèn-cia, en aquella època, d’una edi-ficació religiosa. A l’any 1657, el pare NarcísCamós publicà: “En un pedazode tierra que se llama términode Rafet, de la parroquia de San-ta María de Saró, se venera unaimagen de la hermosa Paloma,Maria. Intitúlase de Rafet porrazón del lugar donde está”. El8 de maig del 1716, en el llibrede visites pastorals del Bisbatd’Urgell s’hi escriu: “Així ma-teix es troba una Ermita cons-truïda i fundada en el terme de

Seró; l’altar és de Nostra Senyora deRefet, i està amb tota decència”. L’església actual data de l’any1765. Aquesta construcció es va ferutilitzant les restes de l’antiga ermi-ta. Al 1858 s’hi construí la casa delsermitans que s’afegia al conjunt i desde llavors la casa va estar habitadaper una família fins al 1973. Segons ens indica Josep Pijuan enel seu llibre sobre el poble de Seró,al voltant del 1860 varen tenir llocuns fets desagradables, els quals esdesconeixen, que obligaren a les au-toritats eclesiàstiques a tancar el San-

L

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

tuari, reobrint-se l’any 1862 per or-dre del Bisbe, atenent les súpliques ibons propòsits de l’alcalde i dels ve-ïns de Seró. La joia del monestir és la talla ro-mànica de la Mare de Déu de Refet,que va ser salvada durant la guerraper la família que habitava la casasubstituint-la per la figura de SantaLlúcia. D’aquesta manera elsassaltants varen llençar al foc la imat-ge que no era. Entre el 1936 i el 1939,aquesta imatge va romandre dinsd’un forat del celler de la casa, em-bolcallada amb tela arpillera i cober-ta de llenya, retornant-se al seu llocoriginal el dia 8 de setembre del 1940amb motiu de la festa major de Seró.L’any 1973, degut a les obres de res-tauració de l’edifici, la talla quedà encustodia del rector de Seró i una fa-mília d’aquesta localitat; mentrestant,una rèplica presidia l’altar major. El dilluns de Pasqua del 1986, s’hiestableix la comunitat benedictina dela congregació de NostraSra. d’Esperança, la qualcosa propicià la tornada dela imatge de la Mare deDéu de Refet al seu lloc deculte el 12 d’octubre del1986.

L’ermita i el conjuntartístic i arquitectònicEl conjunt arquitectònic de Refet cons-ta bàsicament de dos edificis, essent elprincipal el que s’ha anat bastint a par-tir de l’ermita original. Aquesta cir-cumstància s’evidencia, si parem aten-ció, en la disposició dels carreus de lafaçana, on podrem comprovar com, apartir de la construcció originària, s’hibasteix en primer lloc l’església, data-da al 1765 i ampliant-se posteriorment,el 1858, amb la casa de l’ermità on avuihi han les dependències dels monjosdel monestir. Amb l’arribada de la congregacióde la Mare de Déu d’Esperança, esferen millores a l’edifici reconstruint-se el Cobert del Clos per convertir-lo en un taller d’enquadernació a laplanta baixa i cambres per als hostesal pis superior. La particularitatd’aquest nou edifici és que totes lespedres de la façana estan treballades

amb gravats ornamentals, presentantmés d’una cinquantena d’ells imat-ges religioses i laiques. Aquestesinstal·lacions es complementen ambun hort i un cobert. A l’església s’hi accedeix traves-sant el pati del monestir, tancat amb

porta reixada. A l’interior hi destacael gran retaule barroc realitzat l’any1876. Aquest retaule, que abasta totel mur de l’altar major. emmarca elcambril de la Mare de Déu. Mn.Armengol ens explica que durant laguerra civil uns soldats destacats aRefet varen disparar dues bales aaquest retaule, una d’elles està in-crustada a l’ull dret de la imatge delPare Sant que corona el retaule i l’al-tra es troba uns centímetres més al’esquerra podent-se apreciar, amb-dues, fàcilment. A més de lesimatges de la Marede Déu de Refet, deSanta Llúcia i deSant Pelegrí, a so-bre de la saleta delperdó s’hi trobauna pintura moder-na, obra de l’artis-

ta Jesús Massana, fill d’Oliola. Com-pletant la imatgeria religiosa, al jar-dí del monestir, hi observarem lesrestes d’una creu de terme gòtica fi-xada sobre un pilar. Fora del recinte, a uns cent metresde l’entrada, hi ha la creu de terme que

marca el límit de la propie-tat del monestir de Refet. Al’any 1936 es va destruirl’escultura de la creu situa-da al damunt de la columnai es va substituir per una deferro. A l’any 1977, coin-cidint amb l’aplec del pri-mer de maig, s’hi va instal·-

lar una creu semblant a l’original, obrad’en Francesc Sala. Tampoc podem deixar de visitar,fora del recinte, el pedró de la Marede Déu de Refet situat al darrere delsantuari, al camí que condueix aPonts. Aquest pedró, anomenatl’Oratori, marca el punt on es va tro-bar la imatge.

Text i fotos: Ramon I. Canyelleshttp://artesadesegre.tripod.com

La joia del monestir és la talla romànicade la Mare de Déu de Refet, que va sersalvada durant la guerra per la famíliaque habitava la casa substituint-la per lafigura de Santa Llúcia

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

21

la P

ala

nc

a

Parlen les Entitats

Defraudatsa Junta de l’Associació de Comerçi Serveis d’Artesa de Segre vol in-

formar que ens sentim defraudats perla poca col·laboració que tenim. Tansols un 40% dels negocis d’Artesa sónmembres de l’Associació.

Exposició d’activitatsAny 2001En la Fira de Sant Bartomeu es vamuntar una carpa amb estands exposi-tors. Per les festes de Nadal es va ferun sorteig de 600• i de 300•.Any 2002Per Carnestoltes es va repartir barretsentre els comerciants. El dia 19 de maiges va fer el Primer Comerç al Carrer.Durant aquest any es van fer gestionsper acostar postures entre un sector delscomerciants i l’Ajuntament. Creació dela pàgina web de l’Associació. En laFira de Sant Bartomeu es va muntar

una carpa amb estands expositors. Perles Festes de Nadal es va fer la campa-nya de Música al Carrer, es van guar-nir els carrers d’Artesa amb arbres, esva fer una animació al carrer a càrrecdel grup El Sidral i es va demanar al’Ajuntament la millora de l’enllume-nat nadalenc.Any 2003Per Carnestoltes es va fer el SegonMercat al Carrer. Recollida de signa-tures per a la millora del subministra-ment de llum a la localitat. S’està tre-ballant per posar un cartell a les entra-des d’Artesa amb un eslògan. En les dues Fires i els mercats al car-rer van col·laborar un 30% dels associ-ats, és a dir, un 15% de la totalitat delscomerços de la ciutat. Es va intentar ferun altre Mercat al Carrer a l’octubre de2002 que es va suspendre per falta d’ex-positors.

Per Nadal la meitat dels associats hanparticipat en la iniciativa de Música alCarrer, és a dir un 20% de la totalitatde comerços d’Artesa. Aquests petits percentatges semprehan estat representats pels mateixosestabliments col·laboradors i des d’aquívolem agrair el suport que comporta pera la Junta. També volem destacar el paper queha tingut l’Ajuntament impulsantaquesta Associació i apostant per talque funcioni. Després del que hem exposat, la Jun-ta es pregunta quin sentit té continuari... val la pena?

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

L

1020 signatures per la llumAssociació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre informa que en

la recollida de signatures per a la milloradel servei de la llum d’Artesa de Segres’han recollit 1020 firmes; aquesta xifracorrespon a un 40% de la població ma-jor de 18 anys d’Artesa de Segre.

La Junta us comunica que ha enviatuna carta de protesta junt amb les sig-natures, a la companyia elèctrica FecsaEndesa; així mateix, l’Ajuntamentd’Artesa també s’ha adherit a aquestaqueixa i també enviarà una carta aFecsa-Endesa.

Aprofitem l’avinentesa per agrair la vos-tra col·laboració en aquesta campanya.

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

L’

22

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Singaporel nom original de Singapurfou Temasek, que significa

“poble de mar” en sànscrit, i mésendavant Singa-Pura o “ciutatdel lleó”, aquest últim degut a laremota visió d’un príncep que es-tava de visita al vell port. Constituïda per una illa major i54 illots adjacents, la República par-lamentària de Singapur està lligadafísicament a Malaisia per un viaduc-te que creua l’estret de Johore Mar,comerç i l’agredolça barreja de tra-dició i modernitat, els ingredientsidonis per fer de Singapur un au-tèntic mosaic de cultures. La major part dels gairebé tresmilions d’habitants són xinesos, un15 % malasis, un 6% d’origenhindo-pakistaní i una minoría euro-asiàtica. Podem trobar-hi pagodesbudistes, esglésies cristianes i mes-quites al costat de temples taoistesi hindus, sense oblidar les minoriesskih i jueva. Amb quatre idiomesoficials i un llarg reguitzell de dia-lectes, viure i crèixer a Singapurpot ser una porta d’entrada oberta almón.

La Christina Díaz Campbell hi vanéixer i créixer fins als vint anys. Unbon dia va conèixer el músic artesencJoan Carbonell, amb el qual es va ca-sar i va tenir dues filles, la Cynthia i laVanessa, amb qui ha format unafamília a Artesa de Segre.

Explica’ns com és la vida aSingapur, enmig de tanta diver-sitat? És una lliçó de convivèn-cia i civisme o un conflicte cons-tant?És molt divertit! Hi ha culturesmolt diverses i sempre moltes co-ses a fer. Hi ha plena convivènciaentre les races perquè sempre hasigut una societat multiracial. Hiha barris propis de cada culturaon les tradicions es viuen en ple-nitud, però estan plenament rela-cionats entre ells. Mai he notat capactitud discriminatòria, sinó mésaviat tot el contrari.

Com és Singapur en realitat, deixantde banda la imatge idíl·lica i exòticaque l’acompanya?És un país amb una gran riquesa natu-ral i cultural. La gent es dedicabàsicament al turisme, el comerç i laindústria. No hi ha terra per conrear ies comença a edificar de cara al mar

per guanyar l’espai que falta. És unapaís modern que mira cap al futur,amb un gran sentit del civisme iunes normes molt estrictes. La pri-mera llengua oficial és l’anglès se-guida del xinès mandarín, una llen-gua polida, refinada i molt comple-xa tant pels parlants d’altres llen-gües com pels mateixos xinesos queparlen altres dialectes. Singapur és,en definitiva, un país molt enriqui-dor.

Potser és difícil definir un caràc-ter pròpiament singapurès, peròpodríes dir-nos com és la gent?És una societat on la tradició té moltpes, i es respecta al màxim. Els is-làmics celebren el Ramadà; la festahindú de Taipusam es fa un cop al’any i tothom, independentment dela raça, segueix les processons; tam-bé l’Any Nou xinès, que se celebraal febrer, és una gran festa! els dracssurten al carrer i fan soroll per es-pantar els mals esperits. El Nadalés un temps especial per tothom, és

una festa de família i de reflexió. Lagent és educada i, sobretot, molt res-pectuosa.

Certament, tot plegat és força dife-rent d’Artesa. Què recordes de l’ar-ribada?Fins i tot quan venia a passar-hi uns

E

23

la P

ala

nca

Olla Barrejada

dies, abans de viure-hi definitivament,ja suposava un canvi. Recordo que lagent parlava molt fort i per a mi sem-blava que estessin enfadats! Era comsi cridessin tota l’estona, ja que aSingapur el to de veu és molt més suau. També em va sorprendre la brutícia;a Singapur tirar papers o pipes a terraestà prohibit i les normes de civismesón molt estrictes. Per exemple, no po-dríem comprar un xiclet en tot el país iels que arriben de fora es confisquen al’aeroport, perquè embruten molt i lagent els deixa per tot arreu. Quan vaigarribar aquí no podia creure que la genttirés papers als bars o als restaurants. I recordo que em resultava estranyque la gent em mirés fixament, perquèa nosaltres ens ensenyaven a no fer-ho, a no senyalar, a ser discrets. Fa vintanys, no era tant comú que arribés gentestrangera i suposo que tothom sentiacuriositat!

Quina va ser la sorpresa més grata?I què et va resultar difícil?La sorpresa més grata va ser l’amabi-litat de la gent. Crec que Artesa és es-

pecial, diferent a tots els pobles del vol-tant, perquè la gent es coneix i estàsempre disposada a ajudar. Això hovaig notar de seguida i ara m’hi trobomolt bé! Va ser difícil, en canvi, adaptar-mea la vida d’aquí. No per la gent, sinóperquè jo sempre havia viscut en ciu-tats grans, amb una oferta cultural i

lúdica molt variada. De sobteem trobava en un lloc on lespossibilitats eren molt po-ques, i això no és fàcil.

Quins són, a grans trets, elscanvis més importants quehi has pogut apreciar?Quan vaig arribar a Artesa hihavia el cine, i crec que eramolt bo per la gent. Han can-

viat les entranyables botigues com CalPetit, on els homes podien fer el ver-mut o el cafè a les taules de l’entrada iles dones compraven; hi havia de tot imés! La gent ha anat canviant també,com a tot arreu.

Hi afegiries alguna cosa, a Artesa?Crec que hi falta més oferta d’activi-tats i espais d’oci, sobretot per als ado-lescents. Llocs on poder-se reunir, lle-gir, mirar pel·lícules... en definitiva,coses a fer.

Haguéssim pogut passar hores parlantamb la Cristina, perquè certament témolt per explicar! De moment, ho dei-xarem aquí. Gràcies, Cristina.

Meritxell

DIA DE L’ARBRE13 d’abril de 2003

Plantada d’arbres alCastellot

Lloc de sortida: Pl. AjuntamentHora: 17.00h

Després de la plantada, berenar degermanor amb coca i xocolata per a

tothom.

No us oblideu de portarl’aixadeta!!!

Organitza:Regidoria de Medi Ambient de

l’Ajuntament d’Artesa de Segre

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

ls passats dies 4 i 8 de març, la població de Baldomar es vaveure literalment envaïda de gent i, sobretot, de persones

relacionades amb la política (local i nacional), amb motiu de lesvisites de l’actual president de la Generalitat, Jordi Pujol i d’undels aspirants a ser-ho, Pasqual Maragall.

Visita de Pasqual MaragallAprofitant les celebracions del dimarts de Carnaval, el passat 4 demarç Pasqual Maragall va adreçar-se a Ponts i a Artesa, per tal deconèixer millor el territori i per donar suport a les candidatures lo-cals del Partit dels Socialistes a aquests dos municipis. Al matí, Maragall va estar a Ponts, on se celebra el Ranxo. Almigdia va fer cap a Artesa, on junt amb diferents militants i simpa-titzants del PSC va dinar al Restaurant Cal Forcaire. Allí va tenir unintercavi d’impressions amb Josep Galceran, alcaldable d’Artesa,amb Joan Pellicer, secretari local del PSC, i amb Miquel Aguilà,alcalde socialista de Balaguer, i tambéva disfrutar de la bona cuina local. El programa de l’ex-alcalde deBarcelona i actual cap de l’oposició alParlament de Catalunya havia de con-tinuar amb una visita a la Matança delPorc d’Artesa, però Maragall se saltàlleugerament el programa previst. Ensaber que Josep Galceran és fill deBaldomar i que la seva mare n’és l’al-caldessa, Maragall va voler visitaraquest poble. Sens dubte, també vainfluir en aquesta decisió el fet que esva assabentar que només quatre diesdesprés el president Pujol hi tenia pro-gramada una visita. Per un cop,Maragall es va avançar a Pujol en laseva pugna –en aquest cas simbòlica-per arribar el primer. Un cop a Baldomar, Maragall va atu-rar-se al rentador i prop d’allí va “sor-prendre” l’alcaldessa Mercè Sellart quevenia de donar menjar als conills. La visita improvisada va perme-tre la trobada de Maragall amb Francesc París, president de la Coo-perativa d’Artesa i regidor de CiU a Artesa. Tots plegats van recór-rer diversos carrers del poble i van visitar el Museu Paleontològic il’església. Maragall va destacar la bellesa de la localitat i va conversar ambalguns veïns que es van quedar molt sorpresos per la visita d’aquestil·lustre polític. Maragall va explicar que no havia estat mai ni aArtesa ni a Baldomar, però que sí que havia estat al municipi, con-cretament a Folquer, on va visitar un bon amic seu, el pintorHernández Pijuan. A continuació, i quasi contrarellotge, Maragall es va dirigir a laplaça de l’Ajuntament d’Artesa i va participar de la tradicionalMatança del Porc, saludant els organitzadors, conversant amb lesautoritats locals, fotografiant-se amb un nombrós grup de joventi... repartint entrepans de llonganissa i botifarra negra entre els comensals. Pasqual Maragall s’acomiadà dels artesencs cap a quarts de set de la tarda, enuna jornada en què féu anar de corcoll als membres del seu protocol i en la qualva demostrar que té una bona capacitat d’improvisació.

Maragall i Pujol vE

Al centre de la pàgina es pot observar una i a esquerra i dreta, diferents moments dPujol a Baldomar. A sota, a l’esquerra, fotolocal; a la dreta, el president Pujol amb jov

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

visiten Baldomar Visita de Jordi PujolEl passat dia 8 de març Jordi Pujol, president de la Generalitat deCatalunya, va visitar la vila de Baldomar. El perquè de la visita aaquest poble ve donat per la invitació que li féu l’alcaldessa ennom de la Junta Veïnal, ja que, des de temps enrera, el presidenthavia promès que vindria a Baldomar, ja que era una de les poquespoblacions que li quedaven per visitar de tota Catalunya. El president estava acompanyat per Josep M. Pelgrí, consellerde Governació i Relacions Institucionals; per Josep Pont, presidentde la Diputació de Lleida; Estanis Felip, delegat del Govern de laGeneralitat a Lleida; Antoni Vives, secretari del Govern de la Ge-neralitat; a més, s’hi personaren Jaume Campabadal, alcalded’Artesa de Segre i altres batlles dels municipis dels voltants. La visita s’inicià a dos quarts de deu del matí. El president aterràen helicòpter al camp de futbol de la vila i fou rebut per l’alcaldes-sa delegada, la Sra. Mercè Sellart. Després de fer les salutacions

escaients, la comitiva inicià un recorre-gut pel poble, anant des del camp de fut-bol cap el carrer del Portal i, després depassar per la plaça Major, es dirigiren al’església. Dins aquesta els rebé el rector deBaldomar, Mn. Roc Salvia i allà contem-plaren l’arquitectura del recinte i els mu-rals elaborats pel pintor local Antoni Bor-rell. Després d’una breu explicació sobrel’església i les millores que s’hi han fet alllarg dels anys, Mn. Roc entonà el virolaii s’hi sumà tota la comitiva. Acte seguit, s’adreçaren al Museu Pa-leontològic de Baldomar, on l’encarregatSr. Antoni Borrell els il·lustrà la visita ambla contemplació de les peces que, en bonapart, ell ha anat trobant i que es trobenexposades al Museu. En sortir s’adreçaren a la Casa de laVila, situada just al costat, on el presidentdescobrí una placa commemorativa de la

seva visita i signà al llibre de l’Ajuntament. Després de fer-se tots aquests actes de caràcter més oficial, elpresident es dirigí a la Plaça de Dalt, on l’esperaven els vilatans deBaldomar. Allà tingueren lloc els parlaments. En primer lloc, va parlar Mercè Sellart, alcaldessa de Baldomar.Li agraí la seva presència i el fet que, finalment, hagués acomplertla seva promesa de visitar el poble de Baldomar. A més, l’alcaldessaexposà la situació de Baldomar i de tots els pobles agregats en gene-ral, ja que, en pertànyer a un nucli més gran i, per tant, dependre’ndes de tots els aspectes, se senten més abandonats perquè no hi arri-ben gaires ajuts. Parlà de la manca de població i de serveis, entrealtres, i finalitzà demanant més ajuts directes als pobles agregats pertal que puguin valer-se més per sí mateixos i no hagin de dependretant del cap de municipi, en aquest cas, d’Artesa de Segre. Tot seguit prengué la paraula l’alcalde d’Artesa de Segre Jaume

Campabadal. Féu referència a la problemàtica dels pobles agregats que abanshavia exposat l’alcaldessa de Baldomar, i també demanà més ajuts des del’administració. Finalment, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, inicià el seu discurs. Digué que

perspectiva del poble de Baldomar; a daltde les visites de Pasqual Maragall i Jordiografia de Maragall amb militants del PSCves baldomarins

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

era conscient de la dificultat que tenen els pobles agregats pergestionar-se, ans fins i tot per sobreviure. Però també deixàpalès que tots els pobles, tots els habitants formem Catalunya ique, per tant, tots hem de fer els possibles per a què Catalunyasigui capdavantera en tots els aspectes, tant els més generals,com els més específics i particulars, on s’inclouen els poblesagregats. El president finalitzà el seu parlament fent una repas-sada geogràfica a les nostres contrades i demostrà que, encaraque fos amb algun petit lapsus, es coneixia perfectament la nostraterra. A partir d’aquest moment, s’inicià un refrigeri que s’haviapreparat per a tots els assistents, mentre el president podia con-versar, per bé que breument, amb tots aquells que així ho voli-en. Abans de marxar, es féu diverses fotografies, una de lesquals fou amb tota la mainada que són de Baldomar o, almenys,hi passen les temporades festives.

Text: Carme Barril i Miquel ReguéFotos: Josep Galceran, Josep Sellart i Miquel Regué

SituacióBaldomar està situat a 5 Km d’Artesa de Segre i a 6 d’Alòsde Balaguer. Sota la serra del Montsec i a pocs metres delsrius Boix i Segre, conforma una petita vall molt fèrtil ambun microclima peculiar (vents suaus, important oscil·laciótèrmica i humitats bones). Rodejat de boscos de roures, alzineres i pins i de fonts(la de la Trilla, la de sant Pere i la del Periot), el poble estàconstruït sobre un turó que li dóna un toc medieval. L’es-glésia de Santa Maria, amb base romàni-ca i reformada al segle XVII, presentaun mural pintat pel mestre Borrell l’any1992. Actualment hi consten empadronades140 persones, tot i que hi ha moltes ca-ses de segona residència que s’omplenels caps de setmana i durant l’estiu. Elscognoms més típics i nombrosos de lapoblació són Porta, Galceran i Trepat. Compta amb la Casa de la Vila, el Ca-sal baldomarí, unes piscines, camp defutbol, una botiga de queviures, diversesplaces i un Museu Arqueològic i Paleon-tològic, iniciativa de l’artista local AntoniBorrell. El grup local “Honky Tonk L-136” fa exhibicions de ball country. La Festa Major se celebra l’últim dissabte d’agost; l’úl-tim dissabte de febrer, els baldomarins celebren la tradici-onal Matança del Porc.

La històriaLes primeres dades escrites respecte a Baldomar les tro-bem en una geografia general de Catalunya de l’any 1359,quan tenia 16 focs i pertanyia al Marquesat de Camarasa. Baldomar comptava l’any 1831 amb 160 habitants i elSenyoriu pertanyia a la Seu d’Urgell. A finals del segle

XIX i fins el 1926, Baldomar era un municipi propi quecomptava amb els pobles agregats de Vall d’Ariet, Clua iVernet; aquell any, aquest terme municipal seria annexat ald’Artesa de Segre. L’origen del nom, segons alguns estudiosos, ve de Valld’Omar i, per tant, procediria d’un àrab de nom Omar quehauria estat el senyor de la Vall durant l’ocupació serraïna.La presència àrab queda confirmada amb l’existència d’unapartida anomenada de “la Mesquita” i d’un pont de pedra

amb el mateix nom. Com deia l’eslògan baldomarí l’any1988, “Catalunya té mil anys... iBaldomar ja hi era”.

Baldomar, la vinya i el viBaldomar és conegut per les seves vinyesi el seu vi. A principis de segle XX l’eco-nomia es basava quasi exclusivament enel cultiu de la vinya i en l’elaboració devi i alcohol (hi havia dues fassines, la delPo i la del Jaume Anton). A la dècada de1950 hi havia plantades 750 Ha. de vi-nya. Amb la modernització del camp iamb l’èxode rural dels 60 i 70, el poblereduí la població i s’abandonà el conreude la vinya, substituït pel del cereal (no-

més 4 Ha. de vinya als anys 70). A la dècada dels 80, el sector vitivinícola ressorgí, ambHermenegildo Porta com a principal impulsor, el qual fun-dà el Celler Vall de Baldomar el 1989 (havia començat areplantar vinya l’any 1981). Actualment, a Baldomar himés de 200 Ha. de vinya i nombrosos pagesos en treuenbons rendiments. La Cooperativa d’Artesa (presidida perFrancesc París, veí de Baldomar) també elabora bon vi apartir de raïm d’aquesta zona, inclosa dins la Denominaciód’Origen Costers del Segre.

... I Baldomar, ja hi era

Jordi Pujol amb el pintor Borrell (a dalt), amb Mn. Roc (a baix) i amb JosepM. París, membre del seu protocol (a la dreta)

27

la P

ala

nca

Carnaval 2003

Carnaval en imatges: comparses i disfresses

El dissabte de Carnaval, les comparses es van aplegar un anymés a la Plaça de l’Ajuntament per escoltar el pregó delSaltasekles (per cert, s’assemblava molt a un tal Saddam). Des-prés va tenir lloc la Rua de Comparses fins al PavellóPoliesportiu, on es van repartir els obsequis per començar acontinuació una sessió de ball que es va quedar gairebé sensegent fins que va aparèixer el jovent.

Premiats en el Concurs Infantil de Disfresses

1r La Ventafocs (Laura Serentill)2n Cavallet (Genís Carbonell)3r Intergalàctic (Marc Serentill)4t Fil, agulla i didal (Aixa i Duna Canals)5è L’angelet al núvol (Sara Gutiérrez)6è El cargol (Sandra Baltral)7è Vileda (Àngels Puigpinós)8è Peixet (Ariadna Carbonell)9è Debil i Sant Jordi (Eulàlia i Arnau Jou)10è Mitja síndria (Olga Moya)La família Serentill-Aldavó va obtenir el primer i el tercer

premi en el Concurs Infantil de Disfresses del diumenge

Fotos: Joan Promovídeo i Família Serentill-Aldavó

29

la P

ala

nca

Carnaval 2003

Carnaval en imatges: la Matança del porcFotos: Joan Promovídeo, Ramon Giribet i Miquel Regué

FOTO 1:Els abnegats voluntaris ivoluntàries preparen lacarn del porc ja de bonmatí per tal d’elaborar-ne unes magnífiquesllonganisses i botifarres

FOTO 2:Aspecte general de

l’indret de la matança, ala tarda. El dia va acom-

panyar i la gent es vaquedar fins molt tard a la

plaça. No hi trobeu afaltar res...?

FOTO 3:Arribada a la plaça dePasqual Maragall iefusiva abraçada entreaquest i el “Mingo”(candidat a l’alcaldiad’Artesa per ERC ambla indumentària de lamatança), davant l’aten-ta mirada del “Mero” deBaldomar (un altrecandidat, aquest del PSCde Maragall)

FOTO 4:Abans de començar el

repartiment de llonganis-sa i botifarra, es va

guardar un minut desilenci en memòria deDavid Freixes, un dels

col·laboradors habituals(junt amb la seva famí-

lia), traspassat la darreratardor després d’un

malaurat accident detrànsit

FOTO 5:Els més joves col·la-boren en la continuïtatde la tradició de la ma-tança ajudant en elrepartiment durant latarda

FOTO 6:Maragall es va convertir,

sens dubte, en el prota-gonista de la jornada;

sobretot quan es vaposar a repartir entre-pans durant una bona

estona als sorpresosciutadans i ciutadanes

que anaven a recollir-ne

1

2

3 4

56

30

la P

ala

nca

Carnaval 2003

Pregó de Saltasekles XIlo Montroig de la brigada,que va a espantar jabalinsamb pèl de les parts púdiques dels veïns.De tanta gent que hi haurà, la plateta passarani guàrdies jurats contractaran.

La màgia la va fer el nostre secretari,que quan va marxar, alguns vau córrer a brindar.Veient com van ara les coses,potser el trobeu a faltar?Continuant dins de les oficines,potser hauríem de repassar les mecanografies.O és que els mèrits del bon empleosón l’amistat i el parenteo?

No cal ni parlar de l’urbanisme local,perquè també és un tema de terrorisme total.I la política mediambiental?Ja us val!Xapapote encara no en tenim,però el purí ben bé que el païmi el dipòsit anem omplint.I mentre la planta de la “Comparativa” esperem,amb les nostres fonts mos intoxiquem.I a Foradada que estaven tan contents:ells els calés i nosaltres els pudents;però pel que sembla també alguns en sortiran calents.

A Alòs de Balaguer hi ha una gentque es vendran lo nostre vent,i mentre nosaltres els comprem la corrent,algun talòsfarà el ventre ben gros.

Per acabar amb l’ajuntament, reconeixeremque alguna cosa bona els devem.Han arreglat La Palanca de Vernetper anar-hi a fer algun clauet.També han tirat lo cuartel a terra,mentre els Mossos corrien per la serra.Lo “hachís” prou que el van trobar,però el traficant encara el deuen buscar.

Aquest any que heu de tornar a votar,ja us adverteixo que feu el que feula tornareu a cagar.La campanya està a punt de començar:

Bona nit, ciutadans i ciutadanesde la república d’Artesa de Segre.Us estic molt agraït per aquest exilique m’heu ofert a l’altra banda de l’Ebre.I per si aquí hi hagués algú del PP,que no pateixi, que aviat me n’aniré.

Però, és clar, no podia passarsense venir-vos a visitar,i és que em penso que en aquestes contradesn’heu fotut algunes de molt sonades.

Abans de començar,us voldria avisarque si es torna a espatllar l’equip de so,l’any que ve no vindrem ni el Sícoris ni jo.

De moment només us puc felicitar,perquè sou tan terroristes que em podeu superar:terrorisme local,terrorisme eclesial,terrorisme mediambiental,terrorisme governamental,i aviat, terrorisme electoral.Si no pareu de fer l’animal,d’aquí a poc sortireu a la televisió internacional.

Parlem del nostre ajuntament,que quasi quasi no pot anar més malament.Diuen que de la plaça del Progrésn’acabaran dient la plaça del Retrocés.

Dotze anys de Campabadali per fi tenim polígon industrial.Fer-lo molt us ha costat,però ben poca cosa ha donatsi cap indústria no s’hi ha posat.Sort que la “Comparativa” s’ha llançata fer menjar per gos i gat.Però ells, tossuts, encara el volen ampliar.Tranquils!, que el Ventura ja l’edificarà.

Enguany, l’espectacle de la Festa Majordiu que es farà a l’altar major,recordant vells tempsde persecucions a cristians innocents.Com a estrella invitada,

31

la P

ala

nca

Carnaval 2003

Vota esquerra,que continuarem per terra.Un candidat amb bigotetdeu tenir un assessor d’imatge molt discret.Vota Convergència,que igual perden la presidència.I no patiu per la presència,que el protocol ho arregla a conveniència.Vota al PSC,que el Maragall no mos té per ré.El candidat diu que és ecologistai potser també “hippi” i pacifista.Vota al PP,ni els seus no en volen saber res.Només teniu una salvaciói és empadronar-vos als pobles del cantó.

Artesencs de soca-rel,de pedra picada i cor de gel,com diria el mestre poeta,aprofiteu el temps que us queda,que aviat tancaran la veda.i aquell que no la tingui ben calentaque vigili a la parenta.Correu tots a cavall de les donesencarant-los-hi les titoles.Menos mirar el futbol,i a veure si de tant en tant marqueu un gol.

I vosaltres, dones de molta fe,més catxar i menos anar a fer el cafè;que més val una cigala a la màque cent sermons del capellà.

Camarades republicans,que el carnaval duri per molts anys.I guanyi qui guanyi les eleccions,no em toqueu gaire els collons,que jo fins l’any que veja no tornaré.

Bon Carnavali recordeu que tot s’hi val!!!

Saltasékles XI

Fotos: Joan Promovídeo

33

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Temps de Quaresmaem començat la caminada pelssenders del març, per tot el que

se n’infereix que ja estem escoltantel darrer tram d’un hivern que haestat extremadament rigorós, ambnombrosos temporals de neu, tot ideixant damunt les muntanyes delPaís dels Pirineus uns importantsjaços de blanc element com feiaanys que no es produïa. Per aquesta circumstància, calesperar que quan el desglaç mete-orològic arribi a casa nostra (nopas el desglaç polític, perquèaquest vindrà més tard), la xarxafluvial dels Valires cantarà dedebò, traginant aigua i més aiguavers les veïnes terres lleidatanes i om-plint, a ras i caramull, els embassa-ments d’Oliana i de Rialb com unaferma premonició d’un subsegüentestiu relativament lliure de problemespels regadius de les terres de Ponent. Mentrestant, ja han passat els jornsde la disbauxa “carnestoltaira”. La fa-drinalla d’Encamp han representat,per enèsima vegada –i en aquestaocasió sota la pluja–, la secular tra-dició del “Ball de l’Ossa”; s’ha ope-rat, in extremis, al Rei Carnestoltes,intentant infructuosament salvar-li lavida; s’ha llegit el seu testament itambé s’ha enterrat la sardina... És adir, que el Carnestoltes d’enguany jaés aigua passada en el molí de lesnostres vides. I com sia que la vida continua, aldarrere mateix dels jorns de gresca ide barrila comentats, ha fet acte depresència damunt l’escena del GranTeatre del Món l’austera Quaresma,la imatge de la qual ha estat repre-sentada en els antics almanacs per lafigura d’una vella malcarada, amb un

bacallà i un parell d’arengades a lesmans! Des de temps era temps,aquesta imatge ens imposa un perío-de de set setmanes de rigidesa i se-veritat, fins a l’esclafit de renaixen-ça significat per l’arribada de la Pas-qua florida. Cal dir –perquè és veritat– que,com tantes altres coses, la Quaresmaen qüestió ha sofert, amb el pas dels

anys i el canvi de mentalitats, unaforta davallada en allò que fa refe-rència al seu extrem rigorisme i que,per tant, en els temps que correm l’es-mentat període és tan sols una tènuecalcomania d’aquelles llargues i mís-tiques Quaresmes de l’antigor, blas-mades per la càustica popular per lalletra d’una secular corranda que deiatextualment: “Set setmanes de Qua-resma, solament podem menjar aren-gades rovellades, mongetes i baca-llà”. Per la nostra part, tot i marxantpels camins del “matusalenisme”, re-cordem ben nítidament aquells recu-lats temps de la postguerra civil es-panyola, quan una espessa onadad’espiritualitat s’estenia de punta apunta del veí Estat espanyol, quan elsdejunis i abstinències estaven a l’or-dre del dia i de la nit, quan els balla-dors eren considerats com uns poten-cials condemnats a bullir a les calde-res de Pere Botero i quan els predi-cadors, des de les trones, alertavenals pecadors sobre el perill del foc

etern de l’infern. Eren altres temps, corrien altresvents, i mentre les persones benes-tants podien menjar carn a desdir grà-cies a què havien comprat la “bula”,la pobretalla s’alimentava d’escude-lla de congre, arengades, bledes i ba-callà (en aquells temps menja derics), i para de comptar. Era una die-ta rigorosa i classista que va donar

lloc a una popular parèmia que deiaque “la Quaresma i la Justícia, solshan estat fetes pels pobres”; però que,per altra part, estilitzava la figura dela gent i feia que l’especialitat en di-etètica fos una professió pràcticamentdesconeguda. No hi ha mal que per abé no vingui (com diu l’Olegari delGenissó). La cosa ha sofert una mutació moltconsiderable, per a bé o per a mal.Totes aquelles austeritats han passata la història, i encara que són molts,molts els que continuen observant eldejuni del divendres, el jovent ballapels descosits i ja no espera amb de-lit l’arribada de la Pasqua per a tren-car el vell tabú imposat sobre la ba-llaruga... Són altres temps i bufenaltres vents. Però, a desgrat de tot i enmig d’unmón cada dia més destenebrat, ja te-nim entre nosaltres, encara que des-cafeïnada, la immortal Quaresma.

Sícoris

H

La imatge de la Quaresma ha estat representada en elsantics almanacs per la figura d’una vella malcarada, ambun bacallà i un parell d’arengades a les mans!

34

la P

ala

nca

es Caramelles La Dàlia Blancahan començat a preparar-se per

les cantades del diumenge de Pasqua.Els assajos s’estan realitzant els dis-sabtes a la nit des del 12 de gener. D’ençà la Pasqua de 1996, set po-bles del municipi d’Artesa de Segre jahan pogut gaudir d’una cantada de ca-ramelles (Alentorn, Anya, Baldomar,Colldelrat, Collfred, Montargull i Seró).També des de 1999, es publica el re-corregut que es realitza pels carrersd’Artesa a La Palanca. Seguint amb aquesta línia, aquest anycantarem caramelles a Tudela i a Artesasegons el recorregut que seguidamentexposem. La jornada començarà amb la con-centració de caramellaires davant laDàlia Blanca a 2/4 de nou del matí. Totseguit, enfilarem en procesor per lescarreteres d’Agramunt i de Ponts perdirigir-nos a casa del Senyor Batlle, ontenim la tradició de començar les can-tades cada any.1. Casa del Sr. Batlle – C. Nou (8:50)2. Ctra. de Pons3. C. Calvari – C. Sant Jordi4. C. Calvari (Cal Benet)5. C. Barcelona6. Plaça del Progrès7. C. les Monges (9:35) Casa de D. Freixes8. C. Jesús Santacreu9. C. Mare de Déu del Plà – Trav. Sit-ges10. C. Sitges11. C. E. Maluquer – Av. Ma. Anzizu12. Av. Ma. Anzizu – C. Balmes

En arribar en aquest punt de la jor-nada (10:15) pujarem a l’autocar perdirigir-nos a Tudela on, després de car-regar piles tot esmorzant, hi realitzaremuna cantada de caramelles en acabar laMissa (11:00). Enguany i com a nove-tat els músics seran de casa. Seguida-ment tornarem a Artesa i reprendremles cantades la carretera de Tremp.14. Ctra. de Tremp – C. Girona (11:30)15. C. Sant Joan16. Plaça del Ball (11:45)17. Plaça Major18. Av. Ma. Anzizu (La Granja)19. Ctra. d’Agramunt – C. Prat de laRiba20. Ctra. d’Agramunt21. C. Monges – C. Tarragona22. C. Àngel Guimerà – C. Segre

Caramelles 2003 Enguany, de les 23 cantades quees preveuen realitzar (segons el tempsi les circumstàncies se’n podria anul·-lar alguna) volem destacar la que re-alitzarem davant la casa d’en DavidFreixes (núm. 7), que tots els cara-mellaires oferirem en record i home-natge al company recentment tras-passat. Finalment, anirem fins a l’EsglésiaParroquial, des d’on ens dirigirem, encomitiva, a la plaça de l’Ajuntament pelcarrer Ma. Anzizu. On, sobre la una demigdia, hi reailtzarem la darrera canta-da que clourà les caramelles d’enguany.

La Junta

Música, Mestre!

XXIV APLEC DE CORALS DE LA ZONA NORD (FCEC)

Artesa de Segre 27 d’abril de 2003Concert a les 5 de la tarda al Pavelló Poliesportiu d’Artesa de Segre

Corals Participants: Orfeó Andorrà d’Andorra la Vella, Coral Sant Antoni de La Massana, Coral Rocafortd’Sant Julià de Lòria, Coral Bordonera d’Orfanyà, Coral Pontsicana de Ponts, Coral d’Avui d’Agramunt iOrfeó Artesenc d’Artesa de Segre

Organitza: Orfeó Artesenc

L

35

la P

ala

nca

Música, Mestre!

36a Trobada de Corals Infantilsl passat cap de setmana del 22 i23 de març, la Coral Infantil

Brots d’Il·lusió va participar en la36ena. Trobada de Corals Infantilsde Catalunya del SCIC, que es va re-alitzar en forma d’intercanvi amb elsInfants de l’Orfeó Lleidatà de Lleida. Arribada la primavera, tornen lesTrobades del SCIC on hi participen,anualment, els grups de mitjans i gransde les corals infantils federades. Lamodalitat d’aquestes trobades variacada cinc anys. Com que l’any passates va celebrar en forma de TrobadaGeneral al Palau Sant Jordi deBarcelona (on tots els cantaires d’entre8 i 16 anys del SCIC es reuneixen percelebrar l’aniversari de torn: 25è, 30è,35è...) aquest, es reuneixen en grups dedos corals en forma d’intercanvi. A laJornada de Treball de principi de curs,les corals es “casen” i el comencen apreparar conjuntament. Enguany, doncs, la Coral Infantil

Brots d’Il·lusió ha organitzat un inter-canvi conjuntament amb els Infants del’Orfeó Lleidatà. La convivència durantaquest cap de setmana l’han realitzatles dues corals infantils i els conjuntsinstrumentals de les respectives esco-les de música a la casa de colònies deCal Petit, on s’han reunit més d’una sei-xantena d’infants que mitjançant elsjocs, tallers, activitats, assajos... que elshan preparat les directores i responsa-bles de les corals, han conviscut iconpartit il·lusions mitjançant el cantcoral i la música. Fruit del treball realitzat van oferirun distès i interessant concert a la car-pa de la casa de colònies. En el concertes van poder escoltar els conjunts ins-trumentals de les dues escoles de mú-sica i els grups de mitjans i grans de lesdues corals infantils. Van finalitzar ambdues cançons de cant comú. A la tarda,després d’un bon àpat, al qual també hihavien els pares dels cantaires, arriba

l’hora de dir-se arreveure, perquè l’in-tercanvi finalitzarà, més endavant,ambun altre cap de setmana a Lleida.

Sergi Valls i Jové

A dalt: el conjunt instrumental de l’Aula de Música d’Artesa dirigit per JordiMorera va encetar el concert. A sota: els mitjans i grans de la coral infantil Brotsd’Il·lusió dirigits per Ester Lara (a la foto s’observa la gran afluència de públic)

A dalt: els mitjans i grans dels infants de l’Orfeó Lleidatà sota la direcciód’Àngels Barault. A sota: finalitzaren el concert amb la interpretació conjuntad’unes cançons de cant comú

E

37

la P

ala

nca

Música, Mestre!

L’Orfeó Artesenc a Andorral darrer diumenge de març (dia30) l’Orfeó Artesenc va partici-

par en un dels concerts de la segonaedició de la Primavera Coral de lesTerres de Lleida de la FCEC, que esva realitzar conjuntament amb l’Or-feó Andorrà a Andorra la Vella. La darrera primavera, la demarcacióde Terres de Lleida de laFederació Catalana d’Enti-tats Corals (FCEC) va or-ganitzar un cicle de con-certs que va anomenar Pri-mavera Coral de les Terresde Lleida. Durant quatrecaps de setmana es van re-alitzar sis concerts en elsquals es van repartir unavintena de corals entre or-ganitzadores i participants.L’Orfeó Artesenc va parti-cipar-hi amb un concert que es va rea-litzar a l’Auditori Municipal EnricGranados de Lleida. Aquest any, vist l’èxit de l’any ante-rior, s’ha organitzat la segona ediciód’aquest cicle de concerts. Entre el 23de març i el 13 d’abril es realitzaran un

total de sis concerts (Ponts, Organyà,Andorra la Vella Tàrrega, Raïmat iBelianes) on hi participaran un total de19 corals (un terç del total de corals fe-derades a Terres de Lleida). L’Orfeó Artesenc va participar-hiamb un concert que realitzarà conjun-tament amb l’Orfeó Andorrà (organit-

zadora) a Andorra la Vella. Durant elmatí es va realitzar un assaig conjunttot preparant unes cançons de cantcomú per la tarda. Cançons que a lavegada cantaran junts durant el XXIVAplec de Corals de la Zona Nord queorganitzarà l’Orfeó Artesenc a Artesa

de Segre el proper 27 d’abril. Després de dinar, i de passejar perAndorra, van realitzar un concert a l’Es-glésia Parroquial a les cinc de la tarda.En primer lloc l’Orfeó Andorrà va can-tar quatre cançons (Eternal Flame deThe Bangles, Chiquitita de Abba, Myheart will go on de la película Titànic i

Como tu de Disney). Segui-dament l’Orfeó Artesenc vaoferir un variat repertori delqual destaquem lapreestrena d’una versióde La Raimundeta (cançó-dansa tradicional d’Artesade Segre) que estrenaran al’Aplec del proper 27d’abril a Artesa. Abansd’acabar el concert van ofe-rir conjuntament: El meuavi (havanera), Un cant per

a Ariadna (sardana) i amb un cànon deFrancis Terral (Cànon de la Pau), moltadient en els temps que còrren. La jornada va finalitzar amb un pica-pica que molt gentilment va oferir l’Or-feó Andorrà.

Sergi Valls i Jové

E

38

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de febrerSESSIONS DEL PLE

Ple extraordinari: 3-02-2003Absències: Per ERC, Sr. Gonzàlez; perCiU, Sra. Segú i Sr. Sabartés; pel PP,Sr. Oriola.

Aprovació per unanimitat d’ad-hesió a la constitució de la “FundacióPrivada Obra Social de la Cooperativadel Camp d’Artesa de Segre i Comar-ca”, mitjançant les aportacions previs-tes als estatuts fundacionals presentats(amb una aportació inicial de 1.202euros) i la designació d’un dels cincmembres del patronat, la qual recau enla persona del regidor Sr. JaumeGonzàlez, mentre duri el seu mandat.

Ple ordinari: 14-02-2003Absències: Per CiU, Sres. Segú iBaella; pel PP, Sr. Oriola.

Aprovació per unanimitat de lesactes de les sessions anteriors: ordinària del10-01-03 i extraordinària del 3-02-03.

Proposta de modificació de crè-dits núm. 1 del Pressupost Municipal2003, segons la qual se suplementa amb332.244,41 euros procedents de majorsingressos i del romanent líquid (el pres-supost passa a ser de 3.220.224,31euros). La modificació inclou dotacióper a la fundació de la Cooperativad’Artesa, per a arranjament de camins,per a l’ampliació del Museu delMontsec i per a la renovació de l’en-llumenat del Camp de Futbol. S’apro-va d’acord amb la següent votació:Vots a favor: 6 (5 ERC i 1 PSC)Abstencions: 2 (CiU)

Aprovació inicial per unanimi-tat dels padrons fiscals per al 2003, quese sotmeten a exposició pública, ambun total de 253.112,33 euros.

Aprovació per unanimitat delsplecs de condicions administratives quehauran de regular la venta, mitjançantconcurs obert, de les següents parcel-les municipals del polígon Industrial ElPla, atès que hi ha persones interessa-des en la seva adquisició: parcel·les 33,34, 40 i 41 (indústria entre mitgeresamb edificabilitat d’1,10 m2 sostre/ m2

solar) i la parcel·la 29 (indústria aïlla-da amb edificabilitat de 0,75 m2 sostre/m2 solar). Es mantenen els preus del’anterior concurs en què es van adju-dicar 2 parcel·les.

Aprovació per unanimitat de lapròrroga de la concessió, a l’empresaCentre Geriàtric del Pirineu SL, del ser-vei de gestió i funcionament de la LlarResidència Municipal fins al dia 31 dedesembre de l’any 2003.

Aprovació per unanimitat de lapròrroga de la concessió, a na RoserBetriu i Caubet, del servei de gestió ifuncionament de la Llar d’Infants Mu-nicipal fins el dia 31 de juliol de l’any2003, a efectes del dia 1 de setembrede 2002.

Aprovació per unanimitat del’adjudicació de la concessió d’explo-tació del Servei Municipal d’AiguaPotable al Municipi d’Artesa de Segre(Artesa, Montmagastre i Vernet) a l’em-presa Aqualia Gestión Integral delAgua SA, per considerar la seva ofertacom a la millor del concurs convocat atal efecte.

Aprovació per unanimitat desubscripció d’un conveni de col-laboració amb el Departament d’Uni-versitats, Recerca i Societat de la In-formació i el Centre de Telecomunica-cions i Tecnologies de la Informació pera la instal·lació de maquinari iprogramari per al seu ús com a puntspúblics d’accés a Internet a la Bibliote-ca Municipal Joan Maluquer i Viladotper a la seva integració dins la Xarxade Telecentres de Catalunya.

Aprovació per unanimitat desubscripció d’un conveni de col-laboració entre la Diputació de Lleida il’Ajuntament d’Artesa de Segre per aobtenir la cessió gratuïta de la llicènciad’ús de la cartografia digital correspo-nent al terme municipal d’Artesa deSegre, així com la incorporació al pro-grama per a la confecció de la carto-grafia de les àrees urbanes a raó de 25euros per hectàrea amb càrrec a l’Ajun-tament.

Aprovació per unanimitat de lesbases que han de regir la convocatòriadurant l’any 2003 per a la concessió de

subvencions per a obres de millora irehabilitació de façanes.

Aprovació per unanimitat de lacertificació única d’obres, per18.624,39 euros, de l’obra “Enllaç en-tre la carretera LV-5122 a Anya i elcamí de Sant Marc”, signada per l’en-ginyer tècnic Sr. Abel Cots a favor del’empresa Josep Miquel SCP.

Aprovació per unanimitat d’unamoció en què es fa arribar als Governsd’Espanya i de la Generalitat deCatalunya la més profunda mostra derebuig per part de l’Ajuntament i delsciutadans d’Artesa de Segre a la guerraque els Estats Units d’Amèrica promo-uen contra l’Iraq; mostrant alhora elrebuig al règim dictatorial que sofreixel poble iraquià.

Ple extraordinari: 24-02-2003Absències: Per CiU, Sra. Segú i Sr.Sabartés; pel PP, Sr. Oriola.

Aprovació per unanimitat de lesactes de les sessions anteriors: ordinà-ria del 10-01-03 i extraordinària del 3-02-03.

Aprovació per unanimitat de lamodificació de crèdits núm. 2 del Pres-supost Municipal 2003, segons la qualse suplementa amb 159.169,44 euros.

Aprovació definitiva per unani-mitat del projecte de l’obra “Dotacióde graderia a la sala escolar del Pave-lló Poliesportiu d’Artesa”, redactat perl’arquitecte Sr. Guimet amb un pressu-post d’execució de 113.125,71 euros.Així mateix, s’aprova demanar a la Di-putació de Lleida una petita ajuda de12.020,24 euros per la realització del’obra i contractar-la mitjançant trami-tació ordinària, procediment obert i for-ma de concurs.

Aprovació per unanimitat de lacontractació mitjançant tramitació ur-gent, procediment restringit i forma deconcurs, les obres següents:- “Arranjament de camins a la Valld’Ariet”, projectada per l’arquitectamunicipal Sra. Espar amb un pressu-post de 7.190,45 euros (compta ambuna ajuda de la Diputació de Lleida de3.595,20 euros).

39

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

- “Arranjament de camins a Tudela deSegre”, projectada per la Sra. Esparamb un pressupost de 6.006,16 euros(compta amb una ajuda de la Diputa-ció de Lleida de 3.003,08 euros).- “Arranjament de l’església de Vilves,1a fase”, projectada per l’arquitecta Sra.Espart amb un pressupost de 32.983,47euros.- “Arranjament de l’església de SantRomà de Comiols”, projectada per l’ar-quitecte Sr. Oriol Fenés amb un pres-supost de 40.239,77 euros.- “Enllumenat del Camp de Futbold’Artesa”, projectada per l’enginyerindustrial Sr. Jesús Fortuño amb unpressupost 78.911,95 euros.

Aprovació per unanimitat de lacontractació, mitjançant tramitació or-dinària, procediment obert i forma deconcurs, de les obres:- “Urbanització del tram final del C/Prat de la Riba i creació de placesd’aparcament”, projectada per la Sra.Espar amb un pressupost de 72.105,81euros (compta amb una subvenció delPUOSC de 36.052,90 euros).- “Pavimentació del C/ Eres aAlentorn”, projectada per la Sra. Esparamb un pressupost de 84.666,64 euros(compta amb una subvenció delPUOSC de 59,266,65 euros, l’Ajunta-ment hi aporta 3.000,35 euros i la restaseran contribucions especials).

Aprovació per unanimitat de lacorrecció d’una errada en l’aprovació dela compra de la finca situada al C/ Mon-ges 24 (Ple del 13-13-02). El nom de lapropietària és Maria Núria Sans i Serraen lloc d’Antònia Serra i Condomines.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 3, 17 i 24 de febrer)

Aprovar inicialment la memòriavalorada de l’obra “Reforma de part del’enllumenat públic d’Artesa”, redac-tada per l’enginyer tècnic Sr. JoanVilella, amb un pressupost de 5.983,80euros. Així mateix s’acorda contractaraquesta obra mitjançant tramitació or-dinària, procediment restringit i formade concurs.

Demanar a la Subdelegació del’Estat a Lleida que tramiti la sol·licitudper a què, acollint-se al repartiment del

1% cultural de les obres que realitzal’Estat en aquesta zona, es concedeixiun ajut per a dur a terme l’obra “Res-tauració del conjunt històric del recin-te del castell de Grialó”, valorada en146.591,39 euros.

Aprovar inicialment la memòriavalorada de l’obra “Arranjament delcamí entre Vilves i Colldelrat”, redac-tada per l’enginyer tècnic Sr. JoanVilella, amb un pressupost de30.554,22 euros.

Aprovar inicialment la memòriavalorada de l’obra “Petites obres al Parcde Bombers voluntaris d’Artesa”, re-dactada per l’arquitecta municipal Sra.Espar, amb un pressupost de 5.502,82euros. Així mateix, s’aprova concórrera la convocatòria del Departament d’Interi-or per a subvencions a ens locals en actua-cions a parcs de bombers voluntaris.

Concedir les següents llicènciesambientals, condicionades al’acreditació de l’adequació de l’acti-vitat i de les instal·lacions, segons lallicència atorgada, mitjançant certificatdel tècnic:- Al Sr. Francesc Solé i Riart, per a lalegalització d’una explotació porcina decicle obert existent, situada a la parcel·la201 del polígon 24.- Al Sr. Ramon Bròvia i Pijuan, per a lalegalització d’una explotació intensivade bestiar porcí existent, situada al C/Afores s/n de Tudela de Segre.

Aprovar inicialment les memò-ries valorades de les obres següents, aixícom la sol·licitud de petites ajudes a laDiputació de Lleida:- “Arranjament de camins a Sant Marcdel Batlliu”, redactada per l’enginyertècnic Sr. Joan Vilella, amb un pressu-post de 3.604,54 euros. Es demanen1.802,27 euros.- “Arranjament de camins a Vall-llebre-ra”, redactada per l’arquitecta munici-pal Sra. Espar, amb un pressupost de5.367,41 euros. Es demanen 2.683,71euros.

Aprovar inicialment la memòriavalorades de l’obra “Contenció de ta-lús amb mur inclinat de formigó i pa-vimentat del camí al cementiri deMontargull”, redactada per l’arquitectamunicipal Sra. Espar, amb un pressu-post de 7.211,64 euros. Així mateix,s’acorda sol·licitar una petita ajuda a

la Diputació de Lleida de 3.605,82.Pronunciar-se a favor del reco-

neixement de la Sardana com a Patri-moni immaterial de la Humanitat perpart de la UNESCO, a proposta del’Agrupació Sardanista d’Artesa deSegre.

Concedir l’ús del PavellóPoliesportiu a la Comissió d’organitza-ció del 10è aniversari de Llar d’InfantsMunicipal El Bressol per al 29 de juny.

Reconèixer a la Sra. Roser Belchii Escobosa els beneficis previstos per ales famílies nombroses a la Llar d’Infantsi a l’Aula de Música municipals per alsseus fills Izan, Mar i Èlia.

Requerir un informe a l’Alcaldede Tudela de Segre, respecte a la recla-mació efectuada pel Sr. Andreu Solé iSobrevalls sobre danys ocasionats alseu vehicle per una instal·lació elèctri-ca d’aquesta població.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- A la Sra. Teresa Llinàs i Marsol, persegregar el solar urbà (de 53,75 m2) dela parcel·la cadastral 1045927, al C/Sant Ponç 6 de Vall-llebrera.- Al Sr. Ramon Trepat i Escolà, per se-gregar pati urbà (300 m2) de la parcel-la situada al C/ Font 6 de Baldomar.- Al Sr. Eusebi Jovell i Gilabert, per feruna paret a C/ Sant Antoni M. Claret 26.- A la Sra. M. Neus Puigpinós i Terré,per canviar rajoles i armaris de la cui-na a Av. Maria Anzizu 7.- A la Sra. Mariana Giustina, per nete-jar interior, repicar paret de pedra i ferpaviment a la terrassa a C/ Església 11de Colldelrat.- A Endesa Distribución Eléctrica SL,per instal·lació d’una nova línia aèria a25 kV per tal d’atendre el nou submi-nistrament a l’explotació ramadera delSr. Ramon Marbà i Tarragona, a Seró.- Al Sr. Josep Vendrell i Tarré, per treureel comptador de l’aigua a l’exterior aC/ Pati 8 d’Alentorn.- Al Sr. Josep F. Galceran i Ausàs, perrehabilitació de les façanes dels edifi-cis situats a Cra. Ponts 45 i 47.- Al Sr. Julià Mianes i Sabanés, persubstituir les teules d’un cobert a C/Calvari 13.- A la Sra. M. Neus Verdeny i Balsells, perfer un traster a les golfes a C/ Monges 30.- Al Sr. Pere Capell i Espinal, per pin-

40

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

tar la façana a Cra. Agramunt 41.- A Conspromar SL., per desbrossar inetejar solar a M.D. del Pla 4-6.- Al Sr. Josep López i Balagué, per unaterrassa a les golfes a C/ Sant Jordi 41.- A Metal Alimentaria SL, per instal-lació d’una grua torre desmuntable alPolígon Industrial El Pla.- A Arcadi Fons SL, per construcciód’un edifici de tres habitatgesunifamiliars a C/ Senill s/n.- Al Sr. Agustí Camarasa i Graells, perampliació d’explotació bovina d’en-greix en règim extensiu a les parcel·les29, 30, 50, 53, 76, 78, 64, 72, 73 delpolígon 19.

Proposar a l’alcaldia donar-seper assabentats de l’obertura de l’esta-bliment del Sr. Agustí Camarasa iGraells (l’ampliació de l’explotacióbovina d’engreix).

INFORMES DE L’ALCALDIA

L’Oficina Tècnica de Cribatgedel Servei Català de la Salut ha dema-nat un llistat de les veïnes d’Artesa nas-cudes entre l’1 de gener de 1952 i el 31de desembre de 1954 per a la deteccióprecoç del càncer de mama.

La Delegació Territorial de MediAmbient ha requerit a l’Ajuntament pera que dugui a terme les accions neces-sàries de neteja i restauració de l’abo-cador incontrolat que ha detectat aCollfred.

L’Associació Catalana de Muni-cipis ha comunicat que, des de la Di-recció General d’Energia i Mines, s’hanconstituït uns grups de treball per do-nar compliment a la Resolució del Par-lament de Catalunya sobre el soterra-ment de les línies elèctriques en el ter-mini de 10 anys. Es demana la notifi-cació de les problemàtiques del nostremunicipi per a la seva valoració i pos-terior actuació.

El Departament de Justícia i In-terior ha atorgat una subvenció de1257,53 euros per a la Informatitzaciódel Jutjat de Pau municipal.

L’Associació Cultural la Roure-da ha presentat el seu pla de treball alMuseu durant l’any 2003.

La Farmàcia Aldavó ha dema-nat l’assistència dels Mossos d’Esqua-dra per atendre les urgències nocturnesals efectes d’evitar incidents conflictiusque es solen produir en aquesta franjahorària.

La Comissió Territorial d’Urba-nisme de Lleida ha comunicat l’apro-vació definitiva del Pla especial de laUnitat d’Actuació 2 Tros del Vinyet.Per altra banda, s’ha donat per assaben-tada de l’aprovació definitiva del pro-jecte de reparcel·lació de la Unitatd’Actuació 5, promoguda per aquestAjuntament.

El Sr. Joan Caubet i Feliu hacomunicat la constitució de l’Associa-ció de Voluntaris de Protecció Civil

ANUNCI

CONVOCATÒRIA PER PRESENTAR SOL·LICITUDS DE SUBVENCIONS PER REHABILITACIÓ I MILLORA DE FAÇANES

Objecte: Concessió de subvencions pels treballs i obres de rehabilitació de façanes d’edificis no destinats a granges,segons Bases aprovades per l’Ajuntament en Ple de data 14 de febrer de 2003.Quantia de la subvenció: Fins a un màxim de 2,10 euros per m2 de superfície de la façana, amb un màxim absolut de601,01 euros. En cap cas podrà suposar més del 50% del cost.Obres subvencionades: Aquelles que es portin a terme durant l’any 2003, amb les condicions que regulen les Basesd’aquesta convocatòria.Presentació de sol·licituds: Durant l’any 2003 (l’obra o treball de rehabilitació haurà de finalitzar-se abans del 31 dedesembre del 2003).Lloc de presentació de sol·licituds, consulta de Bases i informació sobre aquesta convocatòria: En dies i horeshàbils, a les Oficines Municipals.

Artesa de Segre, 17 de febrer de 2003L’alcalde

Jaume Campabadal i Farré

d’Artesa de Segre, mitjançant l’apor-tació de l’acta fundacional i una còpiadels estatuts de l’associació, per tal quese’ls reconegui com associació vincu-lada a l’Ajuntament.

Protocol de Presidència de laGeneralitat ha comunicat la visita queel President farà a Baldomar el 8 demarç a 2/4 de 10 del matí.

El 30 de març, l’EscuderiaLleida vol organitzar el “I Ral·li de laNoguera” sobre asfalt. Demanen lacol·laboració de l’Ajuntament perinstal·lar el parc d’assistència a la pla-ça de l’Ajuntament i poder disposar dela Sala d’Actes com a sala de premsa.

El 22 de febrer es va signar elconveni amb l’Agència Catalana del’Aigua per al finançament d’un terç delcost de les represes d’aigua al Canald’Urgell i el compromís de portar, enel termini màxim de 10 anys, aigua ro-dada de l’Embassament de Rialb per alsubministrament a la població.

La Delegació d’Hisenda ha co-municat que un particular ha reclamatla propietat d’una casa de la quall’Ajuntament en pagava l’IBI, així quees reclamaran els imports abonats.

L’Agència Catalana de l’Aiguaha convocat pels dies 26 i 27 de febrerals titulars de béns i drets afectats perles obres del col·lectors d’Artesa.

Ramon Giribet i Boneta

41

la P

ala

nca

Portes Endins

Nit de Carnavall passat 2 de març se celebrà,com cada any, el Carnaval al

nostre poble. Altre cop hi hagué unacàlida rebuda al Saltasekles a la pla-ça de l’Ajuntament, plena de com-parses i de gent camuflada entre lesdisfresses, encara que –també cal dir-ho– potser s’hi esperava una micamés de participació per part delsartesencs i artesenques. Aquest és un dia molt esperat per lamainada, però com es demostra any reraany, també ho és per a la gent més gran,que recuperen en aquest dia l’esperit detemps passats, il·lusionats i contentscom els més jovenets amb les sevesdisfresses, malgrat que alguns d’ellspuguin negar fets tant evidents. En aquest esdeveniment hi podemtrobar des de carrosses molt engalana-des i treballades a consciència, gent quees disfressa d’alguns temes d’actuali-tat, fins als que es van a canviar a migball, intentant buscar el factor sorpre-sa, i sense oblidar-nos dels més indeci-sos que decideixen la disfressa just unaestona abans de la concentració de com-parses, un fet que ja comença a ser ha-bitual entre un determinat sector degent. Malgrat tot, la finalitat de tots era lamateixa, desfilar pels nostres carrers,havent perdut prèviament la poca ver-gonya que ens mancava, i gaudir d’una

vetllada envoltats d’amics i gent cone-guda que, per una nit, es posaren en elcos d’altres personatges i intentarenaprofitar-la especialment per donar aentendre, potser inconscientment, queabsolutament tothom pot rejovenir l’es-perit, sense necessitat de dur a sobre captipus de carcassa, ja que com hom va

dir un dia: “Els millors moments de lavida són aquells en els que ens aconse-guim enganyar a nosaltres mateixos”.Així doncs, aquest és un dels dies mésidonis per a fer-ho, i la gent gaudeixd’aquest dia com el que més. La desfilada finalitzà al nostre pave-lló municipal, on la gent, contràriamenta l’esperat, no respongué a la crida rea-litzada, i deixà mig buit el local. Noobstant, fou posteriorment quan la gent,majoritàriament jovent, es reuní allí enmés gran presència, després d’haveranat a sopar amb els amics o amb lacolla de cada comparsa i haver agafatforces per aguantar la llarga nit que elsesperava a la majoria. Així es mostra-va d’expectant la nit, es tenia la inten-ció de divertir-se tota la vetllada, en-

voltats de gent i coneguts, fent tot tipusde bromes sobre les iròniques disfres-ses que cadascú lluïa. L’objectiu es complí en la majoria denosaltres, tal com ho indicaven els nos-tres rostres i els nostres gests, que re-flectien pronunciats somriures remar-cant intenses cares de felicitat i mos-

traven que havia estat, tal com era d’es-perar, una nit molt peculiar, en la qualla gent havia oblidat per unes hores quiera realment i se sentia satisfeta imi-tant sense cap tipus de vergonya altrespersonatges, fent bromes als amics iconeguts que no s’havien disfressat. Així va morir la nit, entre música,balls i rialles, en aquesta ocasió mésdifícils de reconèixer, amb el ressò i elscomentaris de les particulars disfressesque l’endemà serien comentades pertots els presents. Petits i grans van per-dre per un dia aquesta timidesa que tantsovint ens priva en la vida real de fer elque realment desitgem.

Ricard Martínez i Cuders

La desfilada finalitzà al nostre pavelló municipal, onla gent, contràriament a l’esperat, no respongué a lacrida realitzada, i deixà mig buit el local

E

43

la P

ala

nca

Xat Jove

OT en debata Bea i la Diana estan assegudes al sofà de casa; estàa punt de començar Operación Triunfo i comencen a

discutir sobre el tema.

Bea: Calla, calla… que comença! Ara silenci, si us plau,que no em vull perdre ni una sola cançó!! Ja tenia ganes quearribés dilluns per veure OT.Diana: Au va… canvia de canal, segur que faran qualsevolcosa més interessant que aquest programa basura. No sé comhi pot haver algú que se’l miri.Bea: Algú? Més aviat podràs comptar la gent que NO se’lmira... perquè realment és ben poca!! Només cal mirar lagran moguda que d’aquest programa se’n desprèn: que sirevistes, que si pòsters, enganxines, vídeos, CD’s...Diana: Però tu creus realment en aquest programa? No veusque els concursants d’OT són gent del carrer que es fan fa-mosos amb dos dies... sense cap mena d’esforç?Bea: Però què dius? Aquests concursants treballen dia i nit:que si la veu, que si la lletra, la interpretació, gimnasos, co-reografia... són moltes les tècniques que han d’aprendre.Diana: I...? Hi ha milers de persones que han guanyat l’èxitmés que ells... amb esforços i hores d’estudi, i en canvi nosón recompensats. Quanta gent es passa quinze anys al con-servatori per acabar en una orquestra modesta? L’èxit d’au-diència d’aquest programa és solament que els finalistes sóngent del carrer, com tu o com jo... i això fa que qualsevolpersona s’hi pugui identificar. Només cal veure com han aug-mentat les matrícules a les escoles de cant. Molta gent creuque amb poc temps podran aconseguir els seus somnis. Noveus els ingenus que som?Bea: Ingenus? No hi veig el per què!

Diana: Doncs, perquè la idea del’èxit, la fama i els diners senseesforç no és tan fàcil com sem-bla.Bea: Però no és sense es-forç! Els concursantsd’OT es passen horestancats en una acadèmiapreparant-se per al triomf.No comparis OT amb GranHermano, o Hotel Glamour, perexemple, on sí que els guanya-dors aconsegueixen la famasense moure un dit, o més bendit, tenint poca vergonya ifent el ridícul davant la tele-visió.Diana: Sí, estic d’acord que els concursants d’OT s’esfor-cen. Però no es pot comparar amb l’esforç de milers de per-sones que es queden a les portes de l’èxit perquè no hantingut la sort de ser escollits o, en altres paraules, de caurebé a un jurat (perquè amb 30 segons no pots saber si unapersona canta bé o no!!).Bea: Bé, potser sí que tens raó amb el que em dius. Però elque no em negaràs és que el programa té audiència i, pertant, perquè deixar de fer-lo? I jo... com a telespectadora...doncs per què no mirar-lo? Gaudeixo amb les cançons quecanten i amb les coreografies que fan. Potser no són verita-bles artistes, però aconsegueixen posar la pell de gallina amés d’un. I ara calla... que canta la Beth!!

Nosaltres

L

44

la P

ala

nca

Poesia

Quina barra, senyor Ibarra!Allà baix, a Extremadura,hi viu un il·luminat,amb llunetes, cara dura,profeta i barba serrat.

Es diu Rodríguez Ibarrai, disfressat de socialista,teoritza, amb molta barra,parlant del nacionalisme.

I estableix la divisòriaenmig del cel i l’infern...A l’un costat tot és glòria,tot és llum, tot és excels...

A l’altra banda tenebra,i mala llet abismal...Els primers amb la banderad’aquella Espanya Imperial.

I enarborant les senyeresdels seus pobles maleïts,els segons tan sols pretenentrinxar Espanya en mil bocins.

Però això la nostra Espanyaamb fermesa s’hi ha oposat:si la vaca se’ns escapa,el munyir s’haurà acabat.

Mes no tingueu por de fretura,pontifica el Sr. Ibarra,que la vaca està segura,segura i ben lligada.

I munyir podeu sens treva,amb entusiasme i dues mans,aquesta vaca lleteraentremig dels anys i els panys...

El Bruixot de Fontargent

Sols hem de fer una cosa,per acabar amb tots els mals:del Parlament fotre foraa tots els nacionalistesque no siguin castellans.

I si convé a la presó,perquè són uns terroristes...Ja n’hi ha prou d’aquest color!I en nom de la Llibertat,ho dic jo, un socialista.

Aquesta és la solucióque proposa un tal Ibarra,descendent d’un conqueridorque Pizarro s’anomenava...

Ai, Senyor, Senyor, Senyor.Quina barra, quina barra!!!

IsabelIsabel, germana dolça,cor del meu cor,el teu record viurà en mifins més enllà d’aquest món,que el bon amor sempre dura,jamai mor.Tu saps prou bé que jo sempret’he adorat,que jo sempre t’he sentital meu costat,que t’he parlat, en veu baixa,cada dia.

i t’he preguntat, feliç,mirant al cel:“Oi que tu també m’estimes,Isabel?”(Que senzill és demanarel que ja t’han concedit!)Isabel, germana dolça,Isabel...

Baldomero Porta

45

la P

ala

nca

Humor

46

la P

ala

nca

Palanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Encreuat per (c) Jordi Alins Rodamilans

Problema d’escacs Jeroglífic per Jordi Esteban

Horitzontals1.- Posar en una situació personal crítica.- 2. Contrari d’imaginat. Peldret, condiment, i al revés, cansat. Prefix negatiu.- 3. Demostratiu llatío, al revés, arbust amb punxes. Consonants assortides. Fa tururut i pertots és mal rebut.- 4. Consonant amb revolts. Escandi. Mouré els rems.-5. La germana del pare o de la mare, o qualsevol senyora. Una de lesconseqüències de la gravetat. Estrany.- 6. Alumini. La bomba de lasang. Part de l’extremitat superior. Consonant tossuda.- 7. Nom dit persomriure. Camp llaurat amb cinc dits i una punxa.- 8. Nota musicalposada com a model. Roseguem com les rates. Nom d’arbre.- 9. Est.Femení, persona que inicia un procés judicial. Nom de lletra i, al revés,interjecció.- 10. La quarta part d’una pesseta. Contrari de fals. Nord.-11. Que va contra els paràsits.Verticals1. Persona que treballa el cristall.- 2. Al revés, element del joc d’es-cacs. Espai de terra envoltat d’aigua. Al revés, tractament femení.- 3.Terme que s’oposa i està relacionat amb l’energia. Vocal usada per udo-

lar. Contrari de baix.- 4. Arruga intencionada. L’espectacle ambulant amb gent molt hàbil. Vocal prima com un clau.- 5.Consonant vibrant. Manera de presentar-se, tarannà extern. La consonant del pa.- 6. Lloc on creixen les ostres. Percep ambel tacte.- 7. Dones que han tingut fills. Persona que treballa la cera o en ven.- 8. Article masculí. Mil. Poparà.- 9. Consonantdental. Aturar. Les consonants de la tos.- 10. Riu ocasional. Al revés, petit recipient de cuina. Vocal prima com un clau.- 11.El darrer comiat.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Comprometre.- 2. Real. Sal. In.- 3. Ipse. TR. Pet.- 4. S. Sc. Remaré.- 5. Tia. Pes. Rar.- 6. Al. Cor. Mà. R.- 7. Lluís. Carta.- 8. La. Ratem.Om.- 9. E. Actora. P.- 10. Ral. Cert. N.- 11. Antiparàsit.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1- Tg8+, Txg8 (si Rxg8; 2- Dd8+ i la mateixa continuació que la variant principal); 2- Dd8+, Rg7; 3- Cf5+, Rg6; 4- Df6+, Rh5; 5 - Dh4+, Rg6; 6- Dg4++JeroglíficCalçada (C, alçada).

Juguen les Blanques Una part del carrer

La Foto

La tarda de dimarts de Carnaval, amb un temps esplèndid, nombroses persones van acudir a la tradici-onal cita de la Matança del porc, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa de Segre. (Foto: Miquel Regué)