TEATRE

GREC

Comèdia

Tragèdia

Etimologia de ΘΕΑΤΡΟΝ

• Del verb

qeaomai

“veure, mirar,

contemplar,

observar”

• θέατρον "lloc on

es mira" “allò

que es mira"

Orígens del teatre

– Ritu religiós més que espectacle profà.

– El teatre, tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes entre el s. VI i al V a. C. com a acte del culte al déu Dionís,

– en els seus orígens, les obres dramàtiques es representaven solament durant dos dels festivals que els atenesos dedicaven anualment a Dionís: les Lenees (gener) i les Grans Dionísies (març).

– En les processons en honor del déu, uns cors cantaven el ditiramb, himnes de caràcter majestuós, i coms, himnes de caire satíric i jovial

Evolució del teatre (I)

A l’Àtica el ditirambe esdevingué una tragèdia, en introduir parts recitades entre les cantades, i eliminar les parts còmiques

En algun moment es va introduir durant el cant del ditirambe, un personatge “solista” que anunciava el tema i “dialogava” amb els coreutes

Evolució del teatre (II)

• El repertori de temes s’amplià amb mites no relacionats amb Dionís

• El tirà Pisístrat instituí el 534 aC concursos dramàtics durant les festes Lenees

• L'espai on es representaven era el Teatre de Dionís, construït en un vessant del turó de l'Acròpolis.

• Les representacions prenien la forma de competicions.

Dates de les representacions

teatrals

• Grans Dionísies o Dionísies urbanes, entre

finals de març i principis d’abril

• Lenees o Dionísies petites, entre gener i

febrer

Les grans Dionísies (I)

• Preparació – Un dels nou arconts s'encarregava de preparar el

certamen dramàtic. • designar els coregs (choregoi), ciutadans rics que pagaven,

com a impost, les despeses d'una representació (el salari del cor, dels actors i de l'autor),

• seleccionar els dramaturgs (poietai) participants al concurs d'entre tots els qui havien sol·licitat un cor. Els poetes escollits no solament escrivien l'obra sinó que també la dirigien, en feien la coreografia, en componien la música i, als inicis, fins i tot hi actuaven.

• escollir els actors principals (protagonistai), que feien el primer paper de l'obra i manaven els actors secundaris.

– En acabat, es feien dos sortejos per aparellar els coregs amb els poetes i els poetes amb els protagonistes.

• Programa

– El primer dia es feia una processó, se sacrificava un toro i se

celebrava un certamen d'odes,

– El segon dia es dedicava a la representació d'una comèdia per cadascun dels autors que hi concursaven,

– Durant els tres dies següents es representaven les tragèdia de tres autors. Cada dia era dedicat a un autor, que oferia tres tragèdies - que componien una trilogia- i un drama satíric - obra de caire burlesc per relaxar el públic després de la tensió de les tragèdies. Aquestes quatre peces formaven la tetralogia.

– L'últim dia de les festes el jurat donava el primer i segon premis dels dos gèneres (tragèdia i comèdia) en tres categories (poeta, protagonista i coreg). El trofeu consistia en una corona d'heura.

– L'endemà de l'últim dia del festival el poble avaluava en el mateix teatre la gestió de l'arcont organitzador del concurs i es votava un elogi o una reprensió.

Les grans Dionísies (II)

L'EDIFICI DEL TEATRE

• Al començament els teatres eren de fusta.

• A partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l'aire lliure.

• Així el Teatre de Dionís d'Atenes, amb una capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s'havien estat fent representacions dramàtiques.

• Es trobava situat en el vessant sud de l'Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s'hi alçava un senzill temple dedicat al déu.

Parts del teatre

Parts del teatre

• El teatre grec es

divideix en tres

parts ben

diferenciades:

• Koilon

(graderies)

• Orchestra

• skene

•Prosceni la plataforma on els actors representaven el seu paper

•Al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.

Escenari

un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dionís al mig; Orquestra

o graderia, on seien els espectadors: les grades,

en forma d'un cercle truncat que envoltava

l'orquestra excepte per la part de l'escenari,

recolzaven en la falda d'una muntanya.

Càvea

A cada costat, entre les grades i l'escenari hi

havia els accessos per on el cor entrava a

l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).

Pàrodes

• Reconstrucció del teatre de Dionís, Atenes. Sota el recinte de l'Acròpolis (1) es troba el santuari de Dionís: s'hi veu la càvea (2), l'orquestra (3), l'escena (4), els pàrodes (5), una stoá o pòrtic (6), el temple antic (7) i nou (8) de Dionís.

Altres

teatres:

Epidaure

-

Delfos Dodona

Dodona

Escenografia

• Enkyklema: era una espècia de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public allò que passava en un lloc interior (sobre tot els fets de sang, que no havien de passar a l’exterior)

• Mechané: era una màquina per a volar, una espècie de grua que permetia mantenir elevat un personatge, i per a fer aparèixer una divinitat (deus ex machina).

• El teatre grec tenia també ‘efectes especials’ gràcies a instruments que simulaven trons, llamps, focs, etc.

La representació (I). El cor

• Tant en la tragèdia com en la comèdia s'alternaven parts cantades i parts dialogades.

• Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un personatge col·lectiu - per exemple un cor de vells, de mariners, de dones o d'esclaves -, que al mateix temps que cantava dansava a l'orquestra.

• El nombre de coreutes o membres del cor era de 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia, i estaven a les ordres del corifeu o cap del cor.

• El corifeu també podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.

Els actors

(hypokritai) eren un

màxim de tres. No

hi podia haver més

de tres

personatges

parlant a les parts

dialogades i cada

actor havia de

representar

diversos papers

dins la mateixa

obra.

La representació

(II). Els actors

Els actors, igual que els coreutes, eren exclusivament homes, fins i tot quan representaven personatges femenins, però aquesta incongruència quedava dissimulada pel fet que els uns i els altres duien màscares

Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers -qui era el rei o qui el missatger. La màscara impedia veure l'expressió de la cara i, per tant, l'actor expressava els sentiments del personatge amb gestos exagerats o verbalment.

La representació (III). El públic

• Tant el cor i els actors com el públic que assistia al teatre eren ciutadans.

• El teatre, per tant, era considerat un fet cívic de gran importància, en la preparació del qual participava el poble i el destinatari del qual era el mateix poble.

• Per això als primers temps l'entrada era lliure i l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè els qui tenien pocs recursos poguessin assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més endavant s'havia de pagar una entrada.

• Les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol. El públic doncs es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies.

• L'ambient devia ser força bulliciós, perquè es xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. La graderia es dividia en sectors: la primera fila era reservada als sacerdots, als magistrats i als ciutadans distingits.

• Actualment es discuteix si les dones hi podien assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

• El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres. Després, del s. IV a. C. en endavant la tragèdia entra en decadència. No sorgeixen nous autors de la mateixa categoria i es tendeix a repetir la representació dels grans tràgics del s. V a. C.

Enllaços d’interés

• Vegeu el teatre d'Epidaure i altres teatres del món grec.

• Col·lecció d'imatges del teatre grec i romà (edificis, escultura...) (SG)

• El teatre grec d'època hel·lenística va servir de model per al teatre romà.

• Webs d'interès:

• Reconstructing the Theater of Dionysus in Athens (en anglès): article de Sallie Goetsch i Stefan Didak, CSA Newletter, X, No. 2 (1997) sobre la reconstrucció del teatre de Dionís amb algunes imatges infogràfiques.

• The Theatre of Dionysus, secció de Theatron (en anglès) dedicada a la reconstrucció virtual del teatre de Dionís en diverses èpoques i de l'Odèon de Pèricles.

• The theatre at Asclepieion at Epidauros (en grec i en anglès): web del teatre d'Epidaure que proporciona informació sobre el teatre, la ciutat i el santuari, imatges fotogràfiques i de reconstrucció virtual.

• E-spaces (en anglès): empresa que dóna al seu web una reconstrucció virtual del teatre d'Epidaure.

• Didaskalia (en anglès): web sobre la representació actual del drama, la dansa i la música grecs i romans.

• Teatros romanos en Hispania (en castellà), web de Francisco Lorente sobre l'arquitectura del teatre antic a Hispània i a la resta del món grecoromà.

• The greek theater (en anglès): Visita al teatre de Dionís sota la guia de l'actor Tespis i de Melinna per mitjà d'un divertit còmic en Flash. Secció del web educatiu de la BBC pensada per a educació primària.

• Èsquil: http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88squil