curs de valencià b2 de la universitat d'alacant i · al dolce stil nuovo. aquest concepte va...

4
Llig el text següent i, després, respon a les preguntes dels exercicis 1, 2 i 3. Aproximació al concepte amor Definir el concepte amor no és, ni de bon tros, un maldecap circumscrit exclusivament a l’època actual, sinó que ha ocupat durant segles tota la humanitat i, també, els escriptors de diverses èpoques i disciplines del saber humà, des dels clàssics com Plató o Ovidi, fins a autors contemporanis com Erich Fromm o Núñez Mosteo, passant per tota la tradició poètica trobadoresca i el tòpic de l’amor cortés. Si partim de l’època clàssica, Plató va escriure el diàleg El banquet o Simposi al voltant de l'any 380 aC. Aquesta obra tracta el tema de l'amor des de la base del mite de l'androginisme, segons el qual, originàriament, l'ésser humà estava format per dos homes units, dos dones unides o un home i una dona units. En voler suplantar els déus, Zeus va castigar els humans i els va dividir en dos parts. Des d'aleshores, cadascú cerca la mitat que li falta per a sentir-se complet. D'altra banda, Ovidi va escriure en el segle I aC l'Ars amatoria, una obra en què s'aproxima a la temàtica amorosa des d'un punt de vista didàctic, però amerat d’ironia i humor. L'obra d’Ovidi pretén ser un manual que mostra tant diverses tècniques de seducció, com també consells per a conviure en parella. Està dividida en tres llibres, els dos primers dedicats a l'home i el darrer, a la dona. En l’imprescindible assaig Diccionari per a ociosos (1964), Joan Fuster fa referència a una frase taxativa: «l’amor és una invenció del segle XII.» Enfront de la unió conjugal concebuda com a un contracte mercantil que impulsava l'Església de Roma en l'occident cristià medieval, els trobadors càtars provençals van divulgar una visió de l’amor ben diferent, festiva i apassionada: l’amor cortés, que es va anar espiritualitzant, posteriorment, en l'obra d'autors com Dante i Petrarca, pertanyents al dolce stil nuovo. Aquest concepte va anar transformant-se i enriquint-se amb aportacions d'escriptors d'altres èpoques, com William Shakespeare, amb Romeu i Julieta, o Gustave Flaubert, amb la novel·la Madame Bovary. En la seua teoria de l'amor, el psicoanalista alemany Erich Fromm distingeix diversos tipus d'amor: el paternofilial, el fraternal, el matern, l'eròtic, el narcisista i l'amor a Déu. Tanmateix, en referir-se a la societat occidental contemporània, hi percep la «desintegració de l'amor» a causa del materialisme imperant, que ha dut l'individu a una posició egocèntrica i hedonista en què el sentiment de l'amor acaba diluint-se. Per un altre costat, el sociòleg Núñez Mosteo explica que, possiblement, quan ens enamorem, estem posant en pràctica, de manera inconscient, totes les pautes que s'han anat establint durant diverses èpoques en la ficció literària i, ara també, en la cinematogràfica. Si ens hi fixem, la majoria de les històries de ficció contenen, almenys, un idil·li. Per tant, el sociòleg afirma que l'amor romàntic, tal com el coneixem actualment, no existiria si no s'hagueren creat eixos models que han permés idealitzar l'amor i que ens mouen a cobejar-lo en les nostres relacions de parella. És a dir, ens deixem engalipar per la idealització que mostra la ficció i que, tan sovint, es troba molt allunyada de la realitat. Aquesta pot ser la causa de la frustració o de la ruptura d'algunes relacions: constatar que no és gens fàcil protagonitzar una història d’amor de pel·lícula. Al marge de totes aquestes reflexions, i per a acabar-ho d’adobar, l’amor també ha sigut i és objecte d’estudi de la ciència. Així, és molt probable que, en més d’una ocasió, hàgem sentit expressions com la següent: «és que tinc molta química amb Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información Fascicle 14. L'amor i el romanticisme Exercici 3. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: A Comprensió escrita a) Segons el mite de l’androginisme de Plató, com estava format l'ésser humà originari? b) Quants llibres de l' Ars amatoria estaven dedicats a l'adoctrinament de la dona? c) En quants i quins tipus classifica l’amor Erich Fromm? d) Per què algunes relacions de parella acaben frustrant-se? e) Quines són algunes de les substàncies químiques presents en el procés d'enamorament? Exercici 1. Respon a les preguntes següents: a) Definir la noció de amor ha ocupat... b) Què divulgaven els trobadors? c) Què solen contenir normalment les històries de ficció? d) Què ens permet sentir atracció cap a altres persones? e) Com és el concepte d'amor? Exercici 2. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim: a) En el mite de l’androginisme, alguns déus van voler suplantar la posició de Zeus i, aquest, com a càstig, va dividir l'ésser humà en dos parts. b) Els autors del dolce stil nuovo van espiritualitzar el concepte de l'amor cortés. c) Segons Erich Fromm, el materialisme potencia l'amor. d) Segons Núñez Mosteo, les històries de ficció han establit les pautes de l'amor. e) Les obres de ficció sempre mostren comportaments amorosos molt pròxims a la realitat. a) ...només els escriptors clàssics b) El concepte d'amor conjugal c) Una acció violenta d) La química e) Concret ...la humanitat de l’època actual El concepte d'amor cortés Un to d'ironia Les històries de ficció Subjectiu i abstracte ...la humanitat i escriptors de totes les èpoques El concepte d'androginisme Una relació amorosa L'amor fraternal Objectiu Cita cultural Dimarts, 12 de desembre, a les 20 hores, a la Seu Universitària d'Alacant Presentació del llibre: Les torres de l'Horta d'Alacant https://goo.gl/LL1P6K eixa persona!» Doncs bé, resulta que eixa al·lusió a la química no és, de cap de les maneres, una metàfora. En realitat, l’amor té també una base química, que pot explicar per què sentim atracció o no per alguna persona. En aquest sentit, hi ha estudis que se centren en el paper decisiu que exerceixen en el procés amorós algunes substàncies, com ara la dopamina, la serotonina i l'oxitocina. Siga com siga, hi ha una evidència que no es pot negar: com a conseqüència del seu caràcter subjectiu i abstracte, definir l’amor és, sens dubte, ben complex i requereix, en tot cas, una aproximació multidisciplinària. I, encara així, difícilment podrem convéncer els enamorats que el que senten (i els fa creure’s únics) no és més que un invent, una imitació o una simple i incontrolable successió de reaccions químiques. Saps que maldecap, escrit junt, significa ‘preocupació, pertorbació de l’ànim’? I que quan volem fer referència a la cefalàlgia s’escriu separat (mal de cap)?

Upload: vuongcong

Post on 26-Sep-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes dels exercicis 1, 2 i 3.

Aproximació al concepte amor

Definir el concepte amor no és, ni de bon tros, un maldecap circumscrit exclusivament a l’època actual, sinó que ha ocupat durant segles tota la humanitat i, també, els escriptors de diverses èpoques i disciplines del saber humà, des dels clàssics com Plató o Ovidi, fins a autors contemporanis com Erich Fromm o Núñez Mosteo, passant per tota la tradició poètica trobadoresca i el tòpic de l’amor cortés.

Si partim de l’època clàssica, Plató va escriure el diàleg El banquet o Simposi al voltant de l'any 380 aC. Aquesta obra tracta el tema de l'amor des de la base del mite de l'androginisme, segons el qual, originàriament, l'ésser humà estava format per dos homes units, dos dones unides o un home i una dona units. En voler suplantar els déus, Zeus va castigar els humans i els va dividir en dos parts. Des d'aleshores, cadascú cerca la mitat que li falta per a sentir-se complet.

D'altra banda, Ovidi va escriure en el segle I aC l'Ars amatoria, una obra en què s'aproxima a la temàtica amorosa des d'un punt de vista didàctic, però amerat d’ironia i humor. L'obra d’Ovidi pretén ser un manual que mostra tant diverses tècniques de seducció, com també consells per a conviure en parella. Està dividida en tres llibres, els dos primers dedicats a l'home i el darrer, a la dona.

En l’imprescindible assaig Diccionari per a ociosos (1964), Joan Fuster fa referència a una frase taxativa: «l’amor és una invenció del segle XII.» Enfront de la unió conjugal concebuda com a un contracte mercantil que impulsava l'Església de Roma en l'occident cristià medieval, els trobadors càtars provençals van divulgar una visió de l’amor ben diferent, festiva i apassionada: l’amor cortés, que es va anar espiritualitzant, posteriorment, en l'obra d'autors com Dante i Petrarca, pertanyents al dolce stil nuovo. Aquest concepte va anar transformant-se i enriquint-se amb aportacions d'escriptors d'altres èpoques, com William Shakespeare, amb Romeu i Julieta, o Gustave Flaubert, amb la novel·la Madame Bovary.

En la seua teoria de l'amor, el psicoanalista alemany Erich Fromm distingeix diversos tipus d'amor: el paternofilial, el fraternal, el matern, l'eròtic, el narcisista i l'amor a Déu. Tanmateix, en referir-se a la societat occidental contemporània, hi percep la «desintegració de l'amor» a causa del materialisme imperant, que ha dut l'individu a una posició egocèntrica i hedonista en què el sentiment de l'amor acaba diluint-se.

Per un altre costat, el sociòleg Núñez Mosteo explica que, possiblement, quan ens enamorem, estem posant en pràctica, de manera inconscient, totes les pautes que s'han anat establint durant diverses èpoques en la ficció literària i, ara també, en la cinematogràfica. Si ens hi fixem, la majoria de les històries de ficció contenen, almenys, un idil·li. Per tant, el sociòleg afirma que l'amor romàntic, tal com el coneixem actualment, no existiria si no s'hagueren creat eixos models que han permés idealitzar l'amor i que ens mouen a cobejar-lo en les nostres relacions de parella. És a dir, ens deixem engalipar per la idealització que mostra la ficció i que, tan sovint, es troba molt allunyada de la realitat. Aquesta pot ser la causa de la frustració o de la ruptura d'algunes relacions: constatar que no és gens fàcil protagonitzar una història d’amor de pel·lícula.

Al marge de totes aquestes reflexions, i per a acabar-ho d’adobar, l’amor també ha sigut i és objecte d’estudi de la ciència. Així, és molt probable que, en més d’una ocasió, hàgem sentit expressions com la següent: «és que tinc molta química amb

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 14. L'amor i el romanticisme

Exercici 3. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

A Comprensió escrita

a) Segons el mite de l’androginisme de Plató, com estava format l'ésser humà originari?

b) Quants llibres de l'Ars amatoria estaven dedicats a l'adoctrinament de la dona?

c) En quants i quins tipus classifica l’amor Erich Fromm?

d) Per què algunes relacions de parella acaben frustrant-se?

e) Quines són algunes de les substàncies químiques presents en el procés d'enamorament?

Exercici 1. Respon a les preguntes següents:

a) Definir la noció de amor ha ocupat...

b) Què divulgaven els trobadors?

c) Què solen contenir normalment les històries de ficció?

d) Què ens permet sentir atracció cap a altres persones?

e) Com és el concepte d'amor?

Exercici 2. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) En el mite de l’androginisme, alguns déus van voler suplantar la posició de Zeus i, aquest, com a càstig, va dividir l'ésser humà en dos parts.

b) Els autors del dolce stil nuovo van espiritualitzar el concepte de l'amor cortés.

c) Segons Erich Fromm, el materialisme potencia l'amor.

d) Segons Núñez Mosteo, les històries de ficció han establit les pautes de l'amor.

e) Les obres de ficció sempre mostren comportaments amorosos molt pròxims a la realitat.

a) ...només els escriptors clàssics

b) El concepte d'amor conjugal

c) Una acció violenta

d) La química

e) Concret

...la humanitat de l’època actual

El concepte d'amor cortés

Un to d'ironia

Les històries de ficció

Subjectiu i abstracte

...la humanitat i escriptors de totes les èpoques

El concepte d'androginisme

Una relació amorosa

L'amor fraternal

Objectiu

Cita cultural

Dimarts, 12 de desembre, a les 20 hores,

a la Seu Universitària d'Alacant

Presentació del llibre:

Les torres de l'Horta d'Alacant

https://goo.gl/LL1P6K

eixa persona!» Doncs bé, resulta que eixa al·lusió a la química no és, de cap de les maneres, una metàfora. En realitat, l’amor té també una base química, que pot explicar per què sentim atracció o no per alguna persona. En aquest sentit, hi ha estudis que se centren en el paper decisiu que exerceixen en el procés amorós algunes substàncies, com ara la dopamina, la serotonina i l'oxitocina.

Siga com siga, hi ha una evidència que no es pot negar: com a conseqüència del seu caràcter subjectiu i abstracte, definir l’amor és, sens dubte, ben complex i requereix, en tot cas, una aproximació multidisciplinària. I, encara així, difícilment podrem convéncer els enamorats que el que senten (i els fa creure’s únics) no és més que un invent, una imitació o una simple i incontrolable successió de reaccions químiques.

Saps que maldecap, escrit junt, significa ‘preocupació, pertorbació de l’ànim’? I que quan volem fer referència a la cefalàlgia s’escriu separat (mal de cap)?

n) Tu prometies ___________________

o) Vosaltres resoldreu ______________

p) Trametent _____________________

q) Nosaltres vencerem ______________

r) Tu interrompes __________________

s) Jo responc _____________________

t) Ells bevien ______________________

Els temps verbals compostos són els que es formen amb el verb haver conjugat (que és el que aporta les desinències que indiquen la persona, el temps i el mode) i el participi del verb principal (que és el que aporta el sentit).

Els verbs compostos de pondre fan el participi així: • respost, resposta, respostos, respostesMentre que moldre, dissoldre o resoldre fan:• resolt, resolta, resolts, resoltesEls verbs més habituals solen presentar un participi irregular: vist, fet, tret, cuit, dut, dit, sigut, etc.

En canvi, molts verbs de la 2a fan el participi en s. Es tracta dels verbs emetre, atendre, fondre, prendre, cloure i derivats: • emés, emesa, emesos, emeses• atés, atesa, atesos, ateses• confós, confosa, confosos, confoses• inclòs, inclosa, inclosos, incloses

La primera conjugació fa el participi acabat en les desinències -at, -ada, -ats, -ades:• netejat, netejada, netejats, netejades• conjugat, conjugada, conjugats, conjugades• estimat, estimada, estimats, estimades

B1. El participi i la concordança del participi

B2. Verbs: temps compostos

Fascicle 14. L'amor i el romanticisme

B Normativa i gramàtica

La funció principal del participi és formar tots els temps verbals compostos, precedit del verb auxiliar haver: he partit, hauran dut, havia inclòs, hàgem tornat...A més, també funciona sovint com a adjectiu (home cansat, roba estesa...) o com a substantiu habilitat (trobada, rebut, avinguda...).

La segona conjugació sol fer el participi acabat en -ut, -uda, -uts, -udes:• vençut, vençuda, vençuts, vençudes• romput, rompuda, romputs, rompudes• tingut, tinguda, tinguts, tingudes• begut, beguda, beguts, begudes• viscut, viscuda, viscuts, viscudes

El plusquamperfet d'indicatiu es forma amb el verb haver en imperfet d'indicatiu seguit del participi:• havia perdut, havies perdut, havia perdut, havíem perdut, havíeu perdut, havien perdut

El perfet d'indicatiu es forma amb el verb haver en present d'indicatiu seguit del participi:• he ajudat, has ajudat, ha ajudat, hem ajudat, heu ajudat, han ajudat

El passat anterior es forma amb el verb haver en passat simple seguit del participi: • haguí dut, hagueres dut, hagué dut, haguérem dut, haguéreu dut, hagueren dut

El condicional perfet es forma amb el verb haver en condicional simple seguit del participi:• hauria anat, hauries anat, hauria anat, hauríem anat, hauríeu anat, haurien anat

El futur perfet es forma amb el verb haver en futur simple seguit del participi:• hauré crescut, hauràs crescut, haurà crescut, haurem crescut, haureu crescut, hauran crescut

El participi és una forma no personal del verb (al costat del gerundi i de l’infinitiu), que flexiona en gènere i nombre:• comprat, comprada, comprats, comprades• fet, feta, fets, fetes• pansit, pansida, pansits, pansides

a) He llogat la casa L'he ___________________

b) Han dut les cistelles Les han ___________________

c) Han agraït la informació L'han ___________________

d) Han cremat els troncs Els han ___________________

e) Havia fet les tasques Les havia ___________________

f) Li haurà dut el menjar Li l'haurà ___________________

g) Havíeu vençut la por L'havíeu ___________________

h) Han inclòs les begudes Les han ___________________

i) Has tret els estalvis Els has ___________________

j) Hauran escurat la vaixella L'hauran ___________________

Exercici 4. Fes la concordança del participi en les frases en què hem substituït el complement directe determinat:

1 2 3

1 2 3

6 5 4

6 5 4

Finalment, el gerundi i l’infinitiu compostos es formen unint el gerundi i l’infinitiu simples de haver al participi corresponent:• havent jugat, havent vist, havent acabat• haver escoltat, haver perdut, haver sentit

El perfet de subjuntiu es forma amb el verb haver en present de subjuntiu seguit del participi:• haja respost, hages respost, haja respost, hàgem respost, hàgeu respost, hagen respost

El plusquamperfet de subjuntiu es forma amb el verb haver en imperfet de subjuntiu seguit del participi:• haguera fet, hagueres fet, haguera fet, haguérem fet, haguéreu fet, hagueren fetTambé és possible, encara que secundària, la forma en s: hagués, haguesses, hagués, haguéssem, haguésseu, haguessen.

7 8 9

Si, en una oració amb un temps verbal compost, substituïm el complement directe per un pronom feble, el participi pot concordar amb eixe pronom:• He comprat el llibre = L’he comprat• He comprat la llibreta = L’he comprada• He comprat els llibres = Els he comprats• He comprat les llibretes = Les he comprades

Els participis de omplir, complir, oferir i establir poden presentar la forma regular (omplit, oferit...) o les secundàries omplert, complert, ofert, establert. Els participis de imprimir i morir són imprés i mort. Aquest últim, també pot funcionar com a participi de matar (al costat de matat): Els soldats han mort tots els habitants del poble.

La tercera conjugació quasi sempre fa el participi acabat en -it, -ida, -its, -ides:• cosit, cosida, cosits, cosides• adormit, adormida, adormits, adormides• reunit, reunida, reunits, reunidesEn canvi, cobrir, obrir i derivats el fan així:• obert, oberta, oberts, obertes

7 8 9

ORAL a) Jo introduiré ____________________

b) Nosaltres féiem _________________

c) Ella sap ________________________

d) Tu serviries _____________________

e) Conduint _______________________

f) Ells perderen ____________________

g) Jo estiguí ______________________

h) Ell agraïa _______________________

i) Vosaltres esperareu ______________

j) Nosaltres enteníem _______________

k) Jo concloc _____________________

l) Vosaltres fóreu __________________

m) Ell batria ______________________

Exercici 5. A continuació t'oferim alguns verbs conjugats en temps simples. Canvia'ls pel verb haver conjugat en eixe mateix temps seguit del participi corresponent. Fixa't en l'exemple:

Exemple: Ell parle Ell haja parlat

Exercici 8. Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u14-a01.mp3

1. CER___________________

2. CÒN___________________

3. RAN___________________

4. LUX___________________

5. DIV___________________

6. PLA___________________

7. FAD___________________

Exercici 9. Escolta atentament aquest dictat. Copia’l i, després, corregeix-lo. En acabar, llig-lo tu en veu alta, vinculant la forma escrita amb la pronúncia adequada.

C Vocabulari i pronúncia

Les relacions sentimentals

Exercici 7. Escriu en els buits de les frases següents la paraula adequada de les que t’oferim en el requadre:

festejar, gelosia, pretendent, novençà, noces, amoretes, anular, idil·li, carabassa, correspondre, padrina, testimoni

a) El meu nóvio em va conquerir el cor amb les ____________ que em deia.

b) Hi ha gent que s’endeuta fins a les celles per a poder pagar-se el viatge de ____________.

c) Estaven molt enamorats. Van viure un gran ____________.

d) Hem dit a la mare si vol ser la nostra ____________ de boda.

e) El casament civil que havíem de celebrar hui s’ha cancel·lat perquè no hi han assistit els ____________.

f) Carles estimava molt a Carme, però ella no el va ____________ i li va donar ____________.

g) Els meus pares van començar a ____________ quan tenien vint anys.

h) Ara ja vos heu casat! Brindem per la nova la vida com a ____________!

i) La ____________ va ser la causa del trencament de la relació.

j) El seu ____________ li va posar l’anell en el dit ____________ mentre li declarava amor etern.

Guillem de Cabestany i la llegenda del cor menjat https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u14-a02.mp3

Exercici 6. Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

Els trobadors i l'amor cortés

Des del segle XII es va desenvolupar _______________ (A / EN) Occitània una literatura profana _______________ (PARTICIPI DE PRODUIR) i consumida per les capes cultes i escrita en provençal, una varietat de l’occità parlada a la Provença. Així, en el contínuum lingüístic format per les terres de parla occitana i catalana, el provençal va esdevindre la llengua pròpia de la lírica culta, _______________ ('D'UNA MANERA PRÀCTICA') fins a l'època d'Ausiàs March (segle XV).El catarisme occità oposava l’amor cortés a la prosaica unió conjugal eclesiàstica. L'amor cortés es basava en la conducta del _______________ ('QUE FORMA PART D'UNA CORT'), és a dir, l'individu que viu a la cort i que és un model d'educació, de refinament i d'espiritualitat; es tracta, per tant, d'una _______________ ('ACCIÓ O EFECTE DE TRASLLADAR') al _______________ ('ESPAI, ÀMBIT’, EN SENTIT FIGURAT, ‘EXTENSIÓ DE TERRA’) literari de la relació de fidelitat-vassallatge existent en la societat feudal d'aquella època, en què el _______________ ('LLIGAM MORAL, UNIÓ O RELACIÓ ENTRE DOS PERSONES') senyor-vassall equival al de la dama amb el trobador, respectivament. Així doncs, no _______________ (HEM / DEVEM) d'oblidar que la lírica de l'amor cortés era una convenció, _______________ (INCLÚS / INCLÒS) un rei podia fer poesia trobadoresca i assumir el paper de vassall. Aquesta temàtica és present en diversos gèneres, com ara la cançó. En l'última estrofa d’aquesta composició, _______________ (ANOMENADA / NOMENADA) tornada, sol aparéixer el nom de la dama amagat _______________ ('DAVALL') un _______________ ('NOM FALS USAT EN LLOC DEL NOM REAL'), denominat senyal. Amb _______________ (LA / EL) senyal, es pretenia que només el trobador i la dama _______________ (SABER) que aquesta era la destinatària de la composició, ja que solia ser una noble casada. Al voltant d'aquestes relacions corteses també sovintejaven uns altres personatges, com és el cas del gelós, que era el marit de la dama, o dels llausangers, que eren aduladors del marit i s'_______________ (ENCARREGAR) de descobrir aquesta aventura i _______________ (CONFESSAR-LI-LA / CONFESSAR-LI-HO).

Pel que fa al procés de l'amor cortés, el trobador havia de passar per diverses etapes, ja que, en un primer moment, aquest es trobava en un _______________ ('ESCALÓ') molt baix i havia d'ascendir per a esdevindre mereixedor de l'amor de l'estimada, que es trobava en una posició molt més elevada. Normalment, el procés amorós començava a través de la vista, ja que l'enamorat es fixava en la dama i, després, li _______________ (RETRE) culte des de la distància. Seguidament, l'enamorat declarava el seu amor, que, en un primer moment, era _______________ ('NO ACCEPTAT') per l’estimada. No obstant això, el trobador seguia insistint i li prometia _______________ ('QUALITAT DE LLEIAL') eterna. El pas següent consistia a manifestar, mitjançant laments, el gran patiment que sentia a causa de l'amor no _______________ (PARTICIPI DE CORRESPONDRE). A continuació, el trobador havia de demostrar la seua vàlua amb actes heroics que, en alguns casos, aconseguien guanyar el cor de l'estimada. En cas que el _______________ ('ACCIÓ DE FESTEJAR') fóra efectiu, el trobador assolia el seu objectiu i es consumava l'amor d'amagat, que mantenien ocult amb molta cura _______________ (PER A QUÈ / PERQUÈ) ningú _______________ (DESCOBRIR) el seu amor secret.En definitiva, les històries basades en l’amor cortés van fer fortuna, _______________ (MALGRAT QUE / AIXÍ DONCS) no hi haja cap _______________ (DATA / DADA) empírica ni

Saps que contínuum és un cultisme que significa ‘sèrie d’elements homogenis’?

cap registre històric que ens _______________ (PERMETRE) _______________ (‘INVESTIGAR O INDAGAR FINS A DESCOBRIR LA VERITAT D'UNA COSA’) si aquells poemes eren belles ficcions o fets reals duts a la literatura. Fóra com fóra, el que resulta hui dia innegable és que aquest tòpic literari acabaria determinant la concepció posterior de l'amor en tota la cultura d’Occident.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I [email protected] I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

ORAL

ORAL

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u14-a03.mp3

Exercici 10. Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

Exercici 14. A continuació, et proposem tres fets objectius. Intenta exagerar-los negativament, primer de manera suau, després amb més contundència.

a) Ja fa quinze minuts que Manel està parlant per telèfon.

b) Sempre que pot, el meu company intenta que un altre faça les faenes més difícils.

c) L’habitació de l’hotel era un poc xicoteta.

E Habilitats comunicatives: exagerarDe vegades, quan ens comuniquem, exagerem alguns fets per tal de matisar la realitat i fer que prevalga la percepció que més ens interessa per a aconseguir els nostres objectius.

Exercici 11. Respon a les preguntes següents:

a) Durant quin període solien casar-se les parelles de l'antiga Roma?

b) Amb quina finalitat els enamorats salten una foguera durant la nit de Sant Joan?

c) Pel que fa a la pirotècnia, què són el tronador i la piuleta?

d) Quins aspectes relacionats amb el matrimoni s’han perpetuat des de l’antiga Roma?

e) Quina és la causa que algunes celebracions autòctones hagen sigut substituïdes per unes altres festes de caràcter més consumista?

D Comprensió oral

Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes.

Celebracions d'amorhttps://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u14-a04.mp3

Exercici 13. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Des de fa molt de temps es dediquen determinades dates a celebracions amoroses.

b) Actualment ja no se celebren rituals amorosos durant la nit de Sant Joan.

c) Tal com ocorria en l'antiga Roma, actualment la majoria de bodes es fan al mes de juny.

d) La mocadorada consisteix en l’intercanvi de llibres i roses entre els enamorats.

e) La tradició de regalar llibres el dia dels enamorats catalans prové del segle XV.

a) Com solen finalitzar les cerimònies matrimonials?

b) Qui celebra la mocadorada?

c) Què conté el mocador de la mocadorada?

d) Quin dia es considera el dels enamorats catalans?

e) Com eren originàriament els regals d’enamorats de Sant Valentí?

Exercici 12. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) Amb el vistiplau dels pares

b) Els anglesos

c) Petards

d) El dia de Sant Dionís

e) Comercials i sucosos

Amb un bes

Els catalans

Flors

El dia de Sant Jordi

Detalls senzills

Amb el salt d'una foguera

Els valencians

Dolços

El dia de Sant Valentí

Valuosos econòmicament

Exagerar és desviar-se de la realitat i de la percepció objectives per a focalitzar allò que ens interessa. Però, compte!, no es tracta de mentir, ni de canviar els fets, sinó de subratllar una percepció concreta per damunt del fet objectiu. Mira els exemples següents:

Exagerar

[exemple 1]Fet objectiu: En la taula del seu despatx hi ha moltíssims papers. Exageració suau: La taula del seu despatx és un embolic de paperassa! Exageració més contundent: No es pot ni entrar al despatx de tants papers que hi ha!

Amb l'exageració podem generalitzar sensacions subjectives que no necessàriament són percebudes de la mateixa manera per unes altres persones: Fa un fred que pela! Eixe programa és un bunyol!

[exemple 2]Fet objectiu: Neus està una hora al lavabo arreglant-se per a eixir. Exageració suau: Neus està tot el sant dia en el lavabo!Exageració més contundent: Neus passa la vida en el lavabo!

A grans trets, podem exagerar de dos maneres: • Magnificant o sobrevalorant les qualitats d'un element: És més alt que una girafa.• O menysvalorant-les: Menja com un pardalet.

Per a exagerar, disposem de recursos com l’ús de superlatius: Ha sigut una pèssima decisió. Els alumnes han tret un resultat òptim. Ha tret unes notes paupèrrimes. Francesca és la més bona amiga que hi ha al món.

També ens poden resultar útils les partícules amb valor intensiu, com l’adverbi que i l’adjectiu quin, quina, quins, quines:Que bé ho has fet! Quina meravella has dibuixat! Que rebò t’ha eixit el pastís!

L’exageració pot ser un recurs molt útil quan pretenem convéncer el nostre interlocutor, com sol ocórrer per exemple en el llenguatge publicitari:Compreu vi d'Alacant, el millor vi del món.

Igualment, l’exageració o hipèrbole és un figura retòrica molt habitual en el llenguatge literari:No hi havia a València dos amants com nosaltres, / Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Solucions:Exercici 1a) Estava format per dos homes, dos dones o un home i una dona units. b) Un llibre. c) En classifica sis: el paternofilial, el fraternal, el matern, l'eròtic, el narcisista i l'amor a Déu. d) Per la impossibilitat de viure un idil·li idèntic als que apareixen en la literatura i en el cine. e) La dopamina, la serotonina i l'oxitocina

Exercici 3aF, bV, cF, dV, eF

Exercici 2a) La humanitat i escriptors de totes les èpoques, b) El concepte d'amor cortés, c) Una relació amorosa, d) La química, e) Subjectiu i abstracte

Exercici 4a) llogada, b) dutes, c) agraïda, d) cremats, e) fetes, f) dut, g) vençuda, h) incloses, i) trets, j) escurada

Exercici 5 a) Jo hauré introduït, b) Nosaltres havíem fet, c) Ella ha sabut, d) Tu hauries servit, e) Havent conduït, f) Ells hagueren perdut, g) Jo haguí estat, h) Ell havia agraït, i) Vosaltres haureu esperat, j) Nosaltres havíem entés, k) Jo he conclòs, l) Vosaltres haguéreu sigut, m) Ell hauria batut, n) Tu havies promés, o) Vosaltres haureu resolt, p) Havent tramés, q) Nosaltres haurem vençut, r) Tu hages interromput, s) Jo he respost, t) Ells havien begut

Exercici 6a / produïda / pràcticament / cortesà / translació / terreny / vincle / hem / inclús / anomenada / sota / pseudònim / el / saberen / encarregaven / confessar-li-la / graó / retia / rebutjat / lleialtat / correspost / festeig / perquè / descobrira o descobrís / malgrat que / dada / permeta / esbrinar

Exercici 7a) amoretes, b) noces, c) idil·li, d) padrina, e) testimonis, f) correspondre, carabassa, g) festejar, h) novençans, i) gelosia, j) pretendent, anular

Exercici 8Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.

Exercici 9Guillem de Cabestany i la llegenda del cor menjat Guillem de Cabestany va ser un cavaller i trobador que va viure entre les darreries del segle XII i el començament del

segle XIII a la comarca del Rosselló. Va assolir la posteritat gràcies a la història de la seua mort, a pesar que la documentació històrica demostra que no és veraç.Conta la llegenda que Guillem es va enamorar de Saurimonda, esposa d'un noble ric anomenat Ramon de Castell Rosselló. Cabestany escrivia cançons trobadores-ques dedicades a la seua estimada, que va caure engalipada davant les arts del trobador. Tot i que duien la relació d'amagat, el marit se’n va assabentar i, gelós i ple d'ira, va fer tancar la dona i va condemnar el trobador a mort: li tallà el cap i li arrancà el cor. No content amb aquest castic, va fer que cuinaren el cor i que el serviren, adobat amb pebre, a la seua infidel esposa. En menjar-se’l, el marit li va confessar l’ingredient principal d’aquell plat, mentre, alhora, li mostrava el cap tallat del seu estimat. La dama, desconhortada, es va suïcidar llançant-se pel balcó. En arribar la notícia al rei d’Aragó, el noble va ser empresonat i desproveït de les seues possessions.

Exercici 1077 + 42 = 119 | 119 - 15 = 104 | 104 / 2 = 52 | 52 x 4 = 208 | 208 - 29 = 179 | 179 - 66 = 113 | 113 x 2 = 226

Exercici 12a) Amb un bes, b) Els valencians, c) Dolços, d) El dia de Sant Jordi, e) Detalls senzills

Exercici 13aV, bF, cF, dF, eF

Exercici 11a) Durant la segona mitat de juny. b) Per a garantir-se la felicitat per a tota la vida. c) El tronador és un coet molt sorollós i la piuleta és un petard de poca potència. d) El vistiplau previ dels pares, el lliurament de l'anell de compromís, l'ús del vel per part de la nóvia o el bes entre els contraents que posa fi a la cerimònia nupcial. e) La globalització imperant hui dia.

Saps que vessant fa referència als costats d’una serra i que, en sentit metafòric, significa ‘aspecte, punt de vista’?

Exercici 14 (solució orientativa). a) [exageració suau] Fa quasi una hora que Manel està de xarreta per telèfon! [exageració contundent] Manel està tot el dia amb l’orella enganxada al telèfon!b) [exageració suau] El meu company està sempre fent el gandul. [exageració contundent] El meu company no mou un dit ni si s’afona l’edifici!c) [exageració suau] En l’habitació de l’hotel estàvem estretíssims! [exageració contundent] L’habitació de l’hotel? No ens podíem ni moure! Pareixíem sardines en conserva dins de la llanda!