Editorial

¿Hay un cambio del clima?Josep Enric Llebot

Sintomas biológicos del cambio climáticoJosep Peñuelas

El pasado es una de las claves del futuroAntoni Rosell

Los recursos para el estudio del cambio climáticoen Cataluña: una visión históricaJavier Martín Vide

Entrevista a Richard LindzenLluis Reales

Normativa ambiental

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2

Sumario

Summary

Sumari

Editorial

Hi ha un canvi de clima?Josep Enric LlebotMolts científics argumenten que les activitats humanes alteren de manera signifi-cativa el funcionament del planeta. L’autor repassa la problemàtica ambientalrelacionada amb el clima des d’una doble vessant científica i socioeconòmica.

Símptomes biològics del canvi climàticJosep PeñuelasL’activitat de tots els organismes vius està fortament condicionada per la tempera-tura. Així, l’escalfament global s’està traduint en canvis significatius en els ciclesvitals d’animals i plantes.

El passat és una de les claus del futurAntoni RosellDes de la paleoclimatologia, l’autor exposa els principals aspectes de l’evoluciódel clima durant gairebé els darrers 500.000 anys. Una mirada històrica que potajudar a entendre i a preveure el futur.

Els recursos per a l’estudi del canvi climàtic a Catalunya:una visió històricaJavier Martín VideL’autor fa un repàs de la tradició dels estudis sobre el canvi climàtic a Catalunya,en què ens descriu l’evolució dels instruments de mesura i també les tradicionsculturals de les èpoques de sequera.

Entrevista a Richard Lindzen, catedràtic de Meteorologia i Física del’Atmosfera del Massachussets Institute of Technology (MIT)Lluis Reales

Normativa ambientalIgnasi DoñateDes d’una perspectiva jurídica, s’aborden tots els detalls i les possibilitats delProtocol de Kyoto.

3

5 64

63

69

73

80

84

86

Editorial

Ecology and water management in CataloniaNarcís Prat

Infrastructures and resources. Do we needwater from the Rhone?Jesús Carrera

The environmental taxation system and thenew water cultureEnric Tello

Municipalities and the new Water ActCarlos Padrós & Lucia Casado

Irrigation agriculture and sustainabilityXavier Coll

Interview with Marta LacambraLluís Reales

Environmental legislationIgnasi Doñate

NewsJohanna Cáceres

Ecology of LeisureXavier Duran

93

94

98

109

113

115

114

17

25

37

44

50Editorial

Is there a climate change?Josep Enric Llebot

Biological Symptoms of Climate ChangeJosep Peñuelas

The Past is One of the Keys to the FutureAntoni Rosell

Resources for studying climate change inCatalonia: An historic viewJavier Martín Vide

Interview with Richard LindzenLluis Reales

Environmental regulations

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

3

Visions sobre el canviclimàtic

El Conveni sobre el canvi climàtic va ser un dels principals lle-gats de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro. I el recordemquan fa poques setmanes que ha finalitzat la cimera de Johan-nesburg. A partir d’aquell document es va arribar al Protocol deKyoto, en què els principals estats del món es comprometien areduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.La realitat dels fets ens ha mostrat que implantar el Protocol de Kyo-to es fa molt difícil i que, per exemple, dins de la Unió Europeaalguns països s’esforcen a fer els deures —Alemanya i la Gran Bre-tanya— mentre que d’altres no són gaire aplicats. Aquest és elcas de l’Estat espanyol. També hi ha sectors, com el del trans-port, que no contribueixen a la reducció dels gasos amb efected’hivernacle.Precisament aquests gasos que s’emeten a l’atmosfera a partir deles activitats humanes són els que contribueixen al canvi climà-tic. El tema d’aquest número té una doble dimensió: una vessantpolítica i econòmica, atès que el model actual de producció i deconsum agreuja la problemàtica socioambiental; i, per descomp-tat, una vessant científica. Val a dir-ho: tots els científics estan d’acorden el fet que el clima està canviant, però mentre que alguns ator-guen una gran responsabilitat a les activitats humanes, d’altresargumenten que el clima sempre canvia i que l’increment de 0,5graus en la temperatura del planeta els darrers cent anys té mésa veure amb la variabilitat natural —el vapor d’aigua i els nú-vols— que amb les emissions de CO2 d’origen antropogènic.

Aquestes visions científiques diverses són les que es presentenen aquest número. El catedràtic de Física de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), Josep Enric Llebot, ens fa un repàsde les diferents postures envers el canvi climàtic. Josep Peñue-las, investigador al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Fo-restals (CREAF) de la UAB ens explica com l’escalfament globals’està traduint en modificacions significatives en els cicles vitalsd’animals i plantes. El paleoclimatòleg Antoni Rosell exposa elsprincipals aspectes de l’evolució del clima durant els darrers 500.000anys. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Uni-vesitat de Barcelona, fa un repàs de la tradició dels estudis sobreel canvi climàtic que s’han dut a terme a Catalunya. Aquestes apor-tacions es completen amb una entrevista a Richard Lindzen, ca-tedràtic de Meteorologia i Física de l’Atmosfera al MIT de Bos-ton-Cambridge, Massachusetts. El professor Lindzen posa en dubteque les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’origen an-tropogènic contribueixin al canvi climàtic. Una perspectiva sensdubte polèmica. Finalment, Ignasi Doñate analitza el Protocol deKyoto. Es tracta, doncs, de visions ben diferents d’una problemà-tica ambiental ben «calenta».•Lluís RealesDirector de Medi Ambient. Tecnologia i Cultura

Editorial

5

El pensament actual considera queles activitats humanes i els estils devida d’avui dia poden alterar d’unamanera notable el funcionament delplaneta Terra. El text repassa elsaspectes científics i socioeconòmicsde la problemàtica relacionadaamb el clima. Es planteja sirealment el clima està canviant i esprojecten algunes reflexions sobreel futur i si la situació actual ésuna amenaça o més aviat unaoportunitat per a noves activitatseconòmiques.

Hi ha un canvi del clima?

Josep Enric LlebotCatedràtic de Física

Universitat Autònoma de BarcelonaMembre de l’Institut d’Estudis Catalans

L’Aurora, el Sol i la Lluna i el canviclimàtic

Segons ens explica Maria Àngels Angladaen el seu llibre Relats de mitologia. Els déus1,Hèlios, el Sol, Eos, l’Aurora, i Selene, laLluna, eren germans. El Sol menava unaquadriga divina: quatre cavalls alats, en uncarro d’or que cada dia sortia de l’Oceà, allevant, travessava la volta del cel i tornavaal mar per ponent. El Sol era tan bell quecap nimfa es negava a ser la seva amant,i així va tenir una munió de fills. Faetontera fill d’Hèlios i Clímene, una oceànide.Quan era adolescent, el seu pare veient-lo tan bonic i fort li va prometre de conce-dir-li un desig. Faetont li va demanar conduirel carro del Sol. Hèlios va veure amb preo-cupació que el seu fill no podria dominarla quadriga però un déu no podia negar-sea complir la seva paraula. El resultat foupitjor fins i tot del que s’esperava. Faetontno en sabia gens, de conduir i dominar elcarro de flames, i en el foll camí que elsquatre cavalls alats el feren seguir es vaacostar massa a la terra i va produir-hi incen-dis als boscos i va dessecar rius i llacs. Zeus,finalment, veient l'acció imprudent del carrodesbocat, envià el seu llamp reparador iaixí va matar Faetont. Aquest episodi dela mitologia grega recull, de forma poèticai, també, exagerada, la importància delSol en el funcionament del sistema climà-tic. Uns dos milers d’anys més tard queaquest episodi fos imaginat, Melutin Milan-kovitch2 plantejà que les variacions periò-diques de les característiques de l’òrbita dela Terra al voltant del Sol eren la causa delscanvis del clima en èpoques passades, comvolent justificar mitjançant les complicadescomposicions de la mecànica celeste allò

que els clàssics representaven mitjançantel carro del Sol.Fins fa uns disset anys, però, no es vacomençar a adquirir de manera més omenys generalitzada la consciència sobreles conseqüències de les activitats huma-nes en el comportament global del’atmosfera. Entre la tardor de l’any 1984 ila primavera de 1985 van ser publicats elsarticles de S. Chubachi 3, corresponents ales observacions a la base japonesa deSyowa, i de Farman, Gardiner i Shanklin4 al’estació a Halley Bay sobre el contingutd’ozó de l’estratosfera de l’Antàrtida. Elsdos equips de científics atmosfèrics mostra-ren que el contingut d’ozó a l’estratosferaantàrtica davallava espectacularment durantels mesos de setembre i d’octubre. El fetque aquest fenomen es mesurava justamentper sobre el continent més allunyat de leszones del globus on s’emeten la majoria depol·luents, va produir, primer, mostresd’incredulitat però, poc després, un copconfirmades les mesures i entès el feno-men, una intensa preocupació. Per primeravegada es constatava un problema ambien-tal global: les emissions a l’hemisferi nordd’uns compostos químics denominats genè-ricament CFC, utilitzats en nombroses apli-cacions de consum i industrials,s’escampaven i difonien per tota l’atmosferafins a arribar a l’estratosfera i a l’Antàrtidaon, a la primavera, les baixes temperaturesi la dinàmica de l’atmosfera produïen unescomplexes cadenes de reaccions quími-ques que acabaven eliminant l’ozó estra-tosfèric.Com a conseqüència de la descoberta cien-tífica i de la importància del problema, esposaren a investigar el problema nombro-sos grups de científics d’arreu del món.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Va haver-hi una ingent activitat i nombro-sos congressos i trobades que servien perdebatre i presentar els resultats de les darre-res recerques. Un aspecte que cal desta-car és que, malgrat que aleshores el feno-men s’havia mesurat amb dadesinstrumentals, es disposava ja d’informaciódels satèl·lits sobre els nivells d’ozó al’Antàrtida des de feia uns quants anys, peròningú no l’havia estudiada. A la vegada,atesa la dimensió global del problema,els representants polítics dels governs delspaïsos es reuniren sota els auspicis de l'ONUper tal d’actuar enfront del problema i avuiel que sabem és que es va assolir un acordde limitació de la producció i del consumdels compostos químics causants delproblema amb la signatura del Protocol deMont-real l’any 1987, el qual s’amplià,segons el progrés del coneixement delproblema, mitjançant acords posteriors. Enconseqüència, avui podem dir que elproblema de l’ozó estratosfèric es coneixprou bé des del punt de vista científic i,políticament, hi ha acords internacionalsque s’han elaborat amb l’objectiu de pal·liarel problema.És paradigmàtic, doncs, el paper que laràpida irrupció del problema de l’ozó tinguéa l’opinió pública: des d’aleshores, doncs,hi ha hagut un canvi en la concepció socialdels problemes ambientals i del seu abast.Si bé hi segueix havent una percepció mésdirecta sobre la dimensió local de moltsproblemes ambientals, la possibilitat queles activitats humanes puguin alterar demanera significativa el funcionament delplaneta és present en el pensament actual.Justament mentre s’estaven duent a termeles converses que conduïren al Protocol deMont-real, l’Organització MeteorològicaMundial i l’ONU estaven preparant la forma-ció del Panell Intergovernamental sobre elCanvi Climàtic (conegut habitualment coma IPCC, l’acrònim del grup en anglès). Final-ment l’IPCC es constituí l’any 1988 i desd’aleshores actua com un important elementde referència pel que fa al coneixementcientífic i dels impactes del canvi climàtici de les accions d’adaptació i de mitigaciósobre aquest fenomen. D’alguna manera,

doncs, l’IPCC forma l’opinió consensuadadels experts sobre el canvi del clima associata les activitats humanes, llurs impactes i lespossibles estratègies de mitigació id’adaptació. Els informes de l’IPCC són utilit-zats pels responsables polítics com a referèn-cia per a la discussió i eventual elaboracióde tractats internacionals que pretenen inci-dir en la problemàtica del canvi climàtic.Quan avui es parla de canvi climàtic, homes refereix al canvi del clima terrestre lligatals efectes de les emissions a l’atmosferad’alguns gasos, que es produeixen com aconseqüència de les activitats de la socie-tat moderna. No ens referim, doncs, alscanvis del clima terrestre que s’han produïtdurant tota la història geològica de la Terra,tot i que el seu coneixement és una einaimportant per al coneixement del climaactual i de la seva evolució. També es coneixcom a escalfament global, ja que ésl’escalfament de l’atmosfera el primer efecteque la presència més elevada de gasoscausants de l’efecte d’hivernacle al’atmosfera sembla que està produint. Enaquest article es pretén fer un repàs breua l’estat actual d’aquest problema, articu-lant-lo a partir d'una sèrie de preguntes. Laproblemàtica associada al canvi del climaa causa de les activitats humanes té dosvessants mútuament relacionats: el cientí-fic, d’una banda, i el socioeconòmic i polí-tic de l’altra. Tradicionalment s’ha posatmolt èmfasi en el primer, ja que el que caliaera conèixer bé el problema i les seves impli-cacions, però a l’hora d’aventurar les accionsque s'han de prendre s’entra directamenten les dimensions socials, econòmiques ipolítiques del nostre món, que represen-ten el punt de partida de qualsevol solució.

Els inicis: què és el clima i quèentenem per canvi climàtic?

Una definició intuïtiva sobre què és el climaes resumeix en dir que és el temps mitjà,és a dir, una mitjana de les variables mete-orològiques més importants que caracte-ritzen la meteorologia: la temperatura, laprecipitació, la humitat, etc. En definir unamitjana temporal, no obstant això, cal preci-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

6

La problemàticaassociada al canvidel clima a causade les activitatshumanes té dosvessants mútuamentrelacionats:el científic,d’una banda, i elsocioeconòmici polític de l’altra

7

sar els períodes de temps en els quals escalcula: dies, setmanes, mesos, anys. Lameteorologia, doncs, correspon al conei-xement del temps instantani, és a dir, elcomportament de l’atmosfera inferior a deudies, mentre que la climatologia estudiael comportament mitjà del sistema climàticen escales de temps, en qualsevol cas supe-riors als deu dies, però normalment mitja-nes estacionals o anuals o, fins i tot, mitja-nes de períodes més llargs. De fet, ésjustament aquesta característica de la clima-tologia sobre el coneixement del tempsmitjà que ha fet que no hagi estat, fins moltrecentment, una disciplina d’interès per ala comunitat científica5.Si fem una ullada a la història recent, elprimer que parlà en el sentit actual de laqüestió del canvi climàtic fou Svante Arrhe-nius 6, un químic físic suec guardonat ambel premi Nobel, que l’any 1896 presentà ala Societat de Física d’Estocolm una comu-nicació on argumentava que una reduc-ció o un augment del 40 % en la concen-tració de diòxid de carboni, un gas presenten concentracions molt petites a l’atmosfera,podia provocar pertorbacions en el funcio-nament del clima que explicarienl’avançament o el retrocés de les geleres.Arrhenius formulà un model simple, peròcalculava la reflexió de la radiació per lasuperfície terrestre i pels núvols o les retro-accions produïdes per la capa de gel i deneu d’una manera que, tenint en compte elconeixement actual, avui consideraríemingènua o, fins i tot, potser errònia. Arrhe-nius7 va concloure que la variació del contin-gut de CO2 i de vapor d’aigua de l'atmosferaexercia una gran influència en l’equilibrienergètic del sistema climàtic. Arribà aaquesta conclusió després de realitzar càlculssense l’ajut de cap instrument mecànic ni,naturalment, electrònic, i va realitzar a màentre 10.000 i 100.000 operacions corres-ponents al que avui anomenaríem diferentsescenaris d’emissions de CO2. També realitzàels càlculs per a les quatre estacions de l’anyi va intentar discriminar els efectes del’augment de CO2 segons la latitud. A lesconclusions del seu treball s'hi pot llegir:«[...] si la quantitat de carbònic augmenta en

progressió geomètrica, la temperaturaaugmentarà en progressió aritmètica». TambéArrhenius va constatar que la variació dela temperatura seria més important a mesuraque augmentés la quantitat de diòxid decarboni, que la temperatura creixeria méssi la latitud era més alta i, a més, quel’augment seria més gran a l’hivern que al’estiu. En general, Arrhenius va preveureque, en duplicar-se el contingut atmosfè-ric de CO2, es produiria un ascens de latemperatura d’entre cinc i sis graus Celsius.La sort i la casualitat han fet que les predic-cions d’Arrhenius siguin tan semblants, desdel punt de vista quantitatiu, als resultatsobtinguts mitjançant els sofisticats modelsclimàtics actuals. Probablement, en aquestasemblança també hi recaigui la conside-ració del científic suec com a l’iniciador delsestudis de canvi climàtic. No obstant això,Arrhenius compartia amb els experts actualsuna visió avançada, ja que no només parlàdels efectes de l’augment de diòxid decarboni sobre el sistema físic sinó que tambéparlà d’impactes ambientals. La seva visiópositivista del progrés, juntament amb laperspectiva d’una persona que vivia a unpaís sotmès als rigors d’un llarg i dur hivern,el feren pensar en l’impacte positiu d’unclima menys rigorós que probablementpodria facilitar el desplaçament cap a lati-tuds altes de determinades pràctiques agrí-coles, i pal·liar en certa manera el dèficitalimentari de l’època.Si fem un gran salt en el temps, la recercaen climatologia durant la primera meitat delsegle XX gaudí de l’interès de pocs cientí-fics. Fou a partir del desenvolupament delssistemes automatitzats de predicció del tempsdurant la segona meitat del segle XX i espe-cialment durant el darrer quart d’aquest segle,que començà a pensar-se en l’assolimentde metodologies de predicció del clima. Elsistema climàtic fou definit en un documentelaboratpelGARP(GlobalAtmosphericRese-arch Program) de l’Organització Meteorolò-gica Mundial l’any 1975 com al sistema formatper l’atmosfera, la hidrosfera, la criosfera, lalitosfera i labiosfera8. Posteriorment laconven-ció marc de les Nacions Unides sobre el canviclimàtic signada a Rio de Janeiro l’any 1992,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

El primer que parlàen el sentit actual dela qüestió del canviclimàtic fou SvanteArrhenius, un químicfísic suec guardonatamb el premi Nobel

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

8

també mítica per les qüestions ambientals, ique va entrar en funcionament el març de1994, defineix el sistema climàtic coml’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geos-fera i les seves interaccions. Mentre queambdues definicions, naturalment, són moltsemblants, la darrera posa èmfasi en les inte-raccions. L’atmosfera, el sòl, els oceans, lasuperfície de l’aigua, la superfície de gel i neu,i el conjunt de la vegetació i dels altres éssersvius a l’oceà i als continents, estan forta-ment relacionatsentreells i intercanvien fluxosenergètics i de matèria, la qual cosa fa difí-cil aconseguir una comprensió completadel seu funcionament.Sovint també avaluem el clima de maneraexcessivament simple interrogant-nos sobrecom canviarà la temperatura o el nivell delmar. Les respostes que s’intenten donar desde la perspectiva de la modelització climà-tica, però, tenen a veure també amb aspec-tes més socials d’habitabilitat i de sostenibi-litat ja que responen preguntes com: «seràl’aire respirable?», «hi haurà suficient aigua perveure i per a l’agricultura?», «serà l’ambientprou confortable?». Per respondre aquestespreguntescaldrànonomésconèixerel funcio-nament del sistema climàtic sinó tambéelaborar escenaris d’evolució del sistemasocioeconòmic, és a dir, establir de maneraclara les relacions entre el sistema climàtic ila societat.

La concentració a l’atmosferadels gasos causants de l’efected’hivernacle augmenta i, com aconseqüència, el clima està canviant?

La característica comuna dels gasos causantsde l’efecte d’hivernacle (GH) és la seva capa-citat d’absorbir la radiació d’ona llarga emesaper la Terra. El nombre d’aquests gasos ésmoltgran,peròa lapràcticaelsques’analitzenamb detall, atesa la seva importància radia-tiva, són només sis. En general, les emissionsd’aquests gasos augmenten, tot i que les emis-sions d’alguns disminueixen. A banda delvapor d’aigua, dels gasos GH més directa-ment influenciats per l’activitat humana, elsmés importants són el diòxid de carboni, elmetà, l’ozó, l’òxidnitrós, l’hexafluorurdesofre

i els clorofluorocarburs (CFC). Altres compo-nents atmosfèrics que també s’han de teniren compte són els aerosols, partícules mate-rials en suspensió a l’atmosfera de grandà-ria diversa, d’origen natural i producte deles combustions, dels quals encara no es tédel tot clar quin paper tenen en l’evolució delclima. En general les emissions dels gasos idels aerosols a l’atmosfera creixen lligadesa l’evolucióde l’economia.Labonançaeconò-mica tradicionalment comporta taxesd’emissions grans i, en canvi, les crisis econò-miques es caracteritzen per menys emissions.El diòxid de carboni a l’atmosfera, per exem-ple, es mesura des de l’any 1958 quan es vainstal·lar a l’observatori de Mauna Loa, aHawaii, un instrument que des d’aleshoresha enregistrat contínuament el contingutd’aquestgasa l’atmosfera. Si s’observa lacorbadeKeelinga la figura1,esveuque, sensdubte,la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosferaaugmenta any rere any. Aquesta tendènciaés comuna a la majoria de gasos que provo-quen l’efecte d’hivernacle, els quals actual-ment tenen concentracions a l’atmosfera mésgrans que en períodes preindustrials9.Per tant, que la majoria de gasos GHaugmenten a causa de les activitats huma-nes està fora de dubte. Hi ha, però, encaraincerteses sobre on va a parar tot el CO2emès a l’atmosfera, ja que el que es calculaque es queda a l’atmosfera aproximada-ment és la meitat de tot el que hi ha entrat.Tampoc no està del tot clar quin és l’efecteglobal dels aerosols, sobretot els sulfats i elsutge. Es creu que la seva capacitat de reflec-tir la radiació solar els dóna un efecte esmor-teïdor de l’efecte d’hivernacle, ja que actuencom un escut respecte a la radiació del sol.També s’observa que el ritme de creixe-ment de les emissions va disminuint, és adir, no creix tant com es pensava. Aixòpot ser conseqüència de la transformacióde molts sistemes de producció d’energiaelèctrica, de la transformació que passade l’ús de carbó al d’altres combustiblesfòssils amb menys emissions de carboni ia les transformacions de determinades pràc-tiques agrícoles, ramaderes i industrials.Per poder afirmar que el clima està canviant,s’ha de recórrer a l’estudi de les dades de

Que la majoria degasos GH augmentena causa de lesactivitats humanesestà fora de dubte.Hi ha, però, encaraincerteses sobreon va a parar totel CO2 emès al’atmosfera

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

9

la xarxa d’estacions que mesuren la tempe-ratura terrestre. El registre instrumentalde la temperatura en estacions terrestres ien vaixells porta a concloure que la tempe-ratura superficial global de l’aire s’ha escal-fat entre 0,4 i 0,8 ºC durant el segle XX. Latendència a l’escalfament és general a totel planeta i coincideix amb el retrocés deles geleres, la reducció de la superfície deneu i el ritme més accelerat d’ascens delnivell del mar durant el segle XX compa-rat amb els darrers mil anys, per exem-ple. S’han observat i s’han documentat fenò-mens derivats de l’escalfament i que, comque corresponen a sistemes biològics, supo-sen una integració dels canvis de diferentsvariables climàtiques, com per exemplel’allargament del període de creixementd’algunes espècies vegetals, l’avançamentde la floració i l’alentiment de la caigudade les fulles, el desplaçament cap al nordd’algunes espècies de papallones i cap azones de més altura d’algunes espèciesd’arbres i l’arribada abans d’hora d’algunesespècies migratòries. També sembla quees pot afirmar que la capa superficial del’oceà s’ha escalfat uns 0,05 ºC durant elsdarrers cinquanta anys.Els canvis més pronunciats, però, s’hanproduït a les regions polars, especialmentde l’hemisferi nord. L’anàlisi de dadesproporcionades per la informació desclas-sificada procedent de submarins russos inord-americans indiquen que el gel de l’Àrtics’ha anat fent més prim des de mitjan decàdadels 70. Les dades dels satèl·lits també indi-quen que la concentració de gel sobre l’Àrtica l’estiu ha disminuït aproximadament un10%. Tanmateix, la variació de la tempe-ratura no ha estat uniforme a tot el globusni en tots els anys. L’escalfament més impor-tant s’ha produït abans de 1940 i des de1980 fins a finals de segle. No obstant això,l’hemisferi nord ha experimentat un lleu-ger refredament durant el període 1946-1975 i hi ha zones on aquest refredaments’ha fet molt patent, especialment a l’est delcontinent americà.Les causes d’aquesta interrupció del’escalfament no són clares. Una possibleexplicació és l’augment dels aerosols, als

quals fèiem esment abans, com a conse-qüència de l’ús de carbó com a combus-tible amb un alt contingut de sofre. A aques-tes causes també s'hi poden afegir causesnaturals com la variació de la lluminositatdel sol o les erupcions volcàniques que hantingut lloc durant aquest període.L’informe de l’IPCC10 compara l’escalfamentmitjà produït durant el segle XX amb altrespertorbacions del clima de temps passats.Per fer aquesta comparació s’usen dadesinstrumentals, que abasten els darrers dos-cents anys, juntament amb dades assimi-lades que provenen de l’anàlisi dels anellsdels arbres i de l’estudi de les bombollesd’aire dels gels a Groenlàndia. El resultatd’aquesta anàlisi és que l’escalfament quehem viscut durant el segle XX és proba-blement dels més grans que s’han donatdurant el darrer mil·lenni. Tanmateix,aquesta afirmació s’ha de prendre ambmolta precaució: s’han utilitzat les millorsdades disponibles, però aquestes són irre-gulars en la seva distribució temporal i espa-cial i, per tant, el grau de confiança queaporten a l’anterior afirmació és modera-dament petit.Una altra qüestió és saber si aquest canvide la temperatura es deu a causes huma-nes o no. L’informe de l’IPCC abans esmen-tat atribueix amb un alt grau de confiançala causa de l’escalfament al creixementdel contingut atmosfèric de gasos amb efected’hivernacle i, a més, mostra unes simu-lacions de models numèrics ons’aconsegueix separar, durant els darrersdeu anys, la variabilitat natural i la varia-bilitat relacionada amb les activitats huma-nes que, naturalment, és molt més gran. Elscrítics d’aquestes afirmacions assenyalen,no exempts de raó, que encara hi ha ungrau d’incertesa gran en el coneixement dela magnitud de la variabilitat natural. Així,assenyalen que, en doblar-se el contingutdel diòxid de carboni a l’atmosfera, esprodueix un forçament radiatiu de 4 wm–2(del 2 % respecte a la radiació total quearriba a la superfície), quantitat que és moltpetita comparada amb l’efecte que pot tenirl’acoblament entre l’escalfament i el contin-gut de vapor d’aigua de l’atmosfera i la

La tendència al’escalfament ésgeneral a tot elplaneta i coincideixamb el retrocés deles geleres, lareducció de lasuperfície de neui el ritme mésaccelerat d’ascensdel nivell del mar

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

10

cobertura de núvols. Per tant, sostenen quefins ara és impossible relacionar de maneraprecisa el canvi del clima observat ambles emissions antropogèniques ja que mancaun coneixement precís sobre la variabilitatnatural.En resum, sembla que les dades confirmenque es detecta un canvi del clima del qualprobablement en bona part són respon-sables l’augment de la concentració atmosfè-rica de gasos GH com a conseqüència del’ús generalitzat dels combustibles fòssilsi del motor d’explosió, del desenvolupa-ment de l’agricultura i de la ramaderia inten-siva i dels canvis en els usos del sòl. Tot ique durant els darrers anys hi ha hagut unaimportant millora dels models matemà-tics que representen el clima, encara hiha una certa incertesa sobre la contribu-ció antròpica i la variabilitat natural al canviclimàtic.

Quant i com canviarà el climadurant el segle XXI?

Per projectar cap a un futur pròxim de quinamagnitud serà el canvi climàtic, cal d’unabanda conèixer amb un bon grau deconfiança el funcionament del medi físic,és a dir, disposar d’un model fiable, i d’unaaltra, poder projectar amb precisió quinesseran les emissions futures dels gasoscausants de l’efecte d’hivernacle i quinaserà l’evolució dels embornals, és a dir, comcanviaran en el futur els usos del sòl, lespràctiques agrícoles i ramaderes, la silvi-cultura.Mentre que actualment es disposa demodels bastant fiables pel que fa al conei-xement que incorporen del funcionamentdel medi físic, el segon aspecte, les emis-sions i l’evolució dels embornals, és unafita que gaudeix de moltes més impreci-sions. En efecte, s’ha relacionat les emis-sions, fins ara, amb variables de caràctereconòmic i demogràfic actuals lligades aprevisions que permetin albirar l’evolucióde l’economia mundial en els propers deu,vint o cinquanta anys. Tanmateix, no se sapquina serà l’estructura de producció energè-tica, industrial, de transport de les societats

del futur. Aquestes incerteses són, per tant,massa importants com per considerar queels resultats que s’obtenen dels models sónprediccions sobre el que pot passar en elclima del futur.Per poder comparar els diferents modelsl’IPCC ha confeccionat escenaris d’emissionsfutures elaborades a partir de previsionsdel Banc Mundial o de l'ONU sobre el crei-xement demogràfic i econòmic mundial.Aquests escenaris contemplen un ampliespectre d’assumpcions sobre el futureconòmic i el desenvolupament tecnolò-gic. No cal dir el gran nombre d’incertesesque es plantegen sobre el creixement econò-mic, els estils de vida, l’ús dels diferentssistemes de producció d’energia, el crei-xement de la població o els futurs canvistecnològics. És sobre la base d’aquests esce-naris i, en especial d’un escenari de previ-sions mitjanes, que s’han d’entendre lesxifres que comentarem a continuació.Un escenari útil és el que assumeix el crei-xement d’emissions durant els darrers 20anys de l’1 % anual i estipula que fins l’any2050 les emissions dels gasos amb efected’hivernacle quedaran estabilitzades alsnivells actuals. En el context actual és comsi estiguéssim considerant una situació demínim. En aquest escenari la temperaturaaugmentaria uns 0,75 ºC l’any 2050.Els escenaris usats per l’IPCC preveuen quel’any 2100 la temperatura de l’atmosferahaurà augmentat entre 1,4 ºC i 5,8 ºC, escal-fament que, si es donés, seria el més grandels darrers 10.000 anys. També tots elsmodels determinen que la diferència entreles temperatures mínimes i les tempera-tures màximes disminuirà i que, en gene-ral, les temperatures mínimes seran mésaltes i, per tant, es reduiran els episodisde fred extrem. En general, es creu tambéque augmentaran les precipitacions tot ique la distribució espacial i temporal seràdiferent. Al nostre país, per exemple, semblaque les precipitacions augmentaran al’hivern però que, en canvi, a l’estiu els perí-odes de secada seran més intensos ifreqüents. Els models preveuen també unadisminució general de la zona coberta perla neu i el gel així com un ascens del nivell

Els escenarisusats per l’IPCCpreveuen quel’any 2100 latemperatura del’atmosfera hauràaugmentat entre1,4 ºC i 5,8 ºC

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

11

del mar, principalment a causa de la dila-tació de l’aigua a conseqüència del’escalfament, d’entre 0,09 i 0,88 metres.Aquests comportaments generals no enshan de fer creure que tot canviarà unifor-mement ni en el mateix sentit. La variabi-litat climàtica a la qual fèiem esment abansno només es manifesta temporalment sinótambé regionalment. Així, ja es té constàn-cia de la coexistència en períodes passatsi en pocs centenars de quilòmetres de distàn-cia, de tendències oposades de variaciónatural del clima. Aquest fet es manté tambéen les pertorbacions climàtiques d’origenantròpic.En un termini de temps curt l’agricultura ila forest es beneficiaran de la fertilitzacióde diòxid de carboni i de l’augment de latemperatura i de la precipitació. Els estudisregionals són escassos i encara poc conclo-ents. Tampoc no hi haurà una tendènciaunívoca per a tots els tipus de conreus id’activitats. Les condicions òptimes d’algunsconreus canviaran i sovint caldran adap-tacions significatives al pla regional. Tanma-teix, serà important la relació entre l’escalade temps del canvi climàtic regional ambels temps característics d’evolució id’adaptació de les espècies. Les conse-qüències sobre les plagues i les malaltiesde les plantes dels canvis del clima estanenteses de manera incompleta i, per tant,a escala regional i a termini llarg hi ha encaramolta incertesa i falten molts estudis.Alguns models projecten la tendència, a lesregions semiàrides, cap a un creixementdels períodes de secada. Sembla proba-ble que la quantitat de neu a les muntan-yes disminueixi i que la neu es fongui abanscom a resultat de l’escalfament atmosfè-ric, la qual cosa pot afectar el balanç hídrici tenir importants impactes associats ambla disponibilitat d’aigua dolça. A la vegadael creixement de les pluges a l’hivern il’hipotètic augment dels episodis de tempes-tes fortes pot produir problemes en elcontrol de riuades i canvis als hàbitats deles plantes i dels animals.Un altre aspecte important que s'ha de consi-derar és l’impacte en la salut. L’augment dela temperatura influirà, sens dubte, sobre

la freqüència i la transmissió de malaltiesinfeccioses, sobre l’efecte en la poblaciód’episodis d’onades de calor i de fred i, natu-ralment sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua.Es desconeixen però les pautes cap a lesquals poden evolucionar aquests canvis.Les variacions de la temperatura i de la preci-pitació indueixen canvis en els hàbitats delsorganismes que actuen com a vectors trans-missors de malalties (mosquits, rosegadors,etc.). Sembla probable que, si hi ha unafreqüència inferior de determinats episo-dis de fred, puguin sobreviure determinatstipus de mosquits que en les condicionsactuals no sobreviuen. Alguns estudispreveuen una possible incidència delmosquit de la malària al sud de la penín-sula Ibèrica dintre de 10 anys justament peraquesta causa. El mateix es pot dir perl’impacte de les onades de fred i de calor.És de preveure una afecció menys impor-tant a les onades de fred ja que aquestesseran menys freqüents, mentre que proba-blement hi haurà més episodis de calorsextremes, la qual cosa produirà problemesde salut en persones especialment sensi-bles.L’augment d’episodis meteorològics extremssembla que sigui una altra conseqüènciadel canvi climàtic, atesa la quantitat d’energiasuperior de l’atmosfera. Tanmateix, aquestés un dels aspectes més controvertits, ja quefins ara no s’ha pogut constatar una deter-minada tendència des d’un punt de vistainstrumental. No obstant això, bona partde la població del món es concentra a leszones costaneres, la qual cosa fa preveureimportants impactes econòmics si el nivelldel mar és més alt o si hi ha una freqüèn-cia més elevada d’episodis meteorològicsextrems.En qualsevol cas, el temps és un factorimportant. Cadascun dels processos esmen-tats té les seves dinàmiques i en cap cases creu que hi hagi processos ni canvis brus-cos. L’adaptació dels sistemes naturals alscanvis ambientals podrà ser gradual i l’èxito el fracàs, la vulnerabilitat o la sensibili-tat d’un sistema, dependrà justament deltemps que necessiti per adaptar-se a lescondicions ambientals canviants. Tampoc

Les variacions dela temperatura i dela precipitacióindueixen canvisen els hàbitats delsorganismes queactuen com a vectorstransmissors demalalties (mosquits,rosegadors, etc.)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

12

no tots els canvis seran dolents. Com java veure Arrhenius, els canvis de les condi-cions ambientals seran favorables per aalguns processos i desfavorables per ad’ altres. Per exemple, mentre que els canvisdel clima a la regió mediterrània sembla quepodenafectardemaneradesfavorableelconreuproductiudecertscereals,probablementafavo-riranel conreude lavinya ide l’olivera, cultiusde gran importància actualment.

Hi ha una concentració sosteniblede gasos causants de l’efected’hivernacle a l’atmosfera?

Es tractaria de contestar la pregunta de sihi ha una concentració llindar de gasos GHa l’atmosfera, per sobre de la qual esprodueixen canvis catastròfics en el funcio-nament del sistema climàtic, o bé si es conei-xen prou bé les conseqüències del’escalfament a causa de l’augment delsgasos amb efecte d’hivernacle de maneraque la comunitat científica sigui capaç dedefinir una concentració acceptable basant-se en anàlisis de riscos potencials i de danys.Una manera de contestar aquestes qües-tions és observar què va succeir en el passat.La paleoclimatologia aporta dades respectea la variació del CO2 atmosfèric durantèpoques passades en la història geològicade la Terra. Fa uns cinquanta milions d’anyshi havia entre tres i nou vegades més diòxidde carboni a l’atmosfera i, sembla que feiamolta més calor que ara. Per exemple,sembla que hi havia vida abundant al cerclepolar o que la temperatura de les aigüesprofundes del mar era alta. També s’hantrobat períodes amb variacions sobtades enmilers d’anys del diòxid de carboni atmosfè-ric, relacionades també amb canvis en latemperatura. D’aquestes oscil·lacions n’hiha algunes en les quals els períodes càlidsexcedeixen amb escreix les projeccions mésradicals dels models climàtics. Aquestscanvis estan associats, a vegades, amb extin-cions o amb redistribucions d’espècies,en cap cas amb una desaparició total dela biosfera.L’evolució del clima del futur dependràde la naturalesa del forçament climàtic,

és a dir, del contingut en gasos GH i de lasensitivitat del sistema climàtic. Per tant,determinar una concentració sostenible delsgasos amb efecte d’hivernacle depèn dela capacitat de determinar la sensibilitat delsistema climàtic així com del coneixementexacte dels factors de forçament i dels riscosi les vulnerabilitats. A més, com ja s’ha dit,el clima canviarà amb un marcat caràcterregional i, mentre que tots els models projec-ten un augment global de la temperaturai de les precipitacions, les distribucionstemporals i espacials d’aquestes varien dezona a zona del globus i de model a model.Per tant, amb el coneixement que es téactualment del sistema climàtic és difícil,per no dir impossible, establir una concen-tració atmosfèrica de gasos GH assumibleon els riscos i els impactes estiguin equi-libradament relacionats amb l’esforç tecnolò-gic i econòmic per assolir-la.A més, aquests darrers factors tampoc nosón uniformes per a tothom. El problemadel canvi climàtic és diferent si es veu desde la perspectiva d’un ciutadà de la UnióEuropea o dels Estats Units, amb bona capa-citat tecnològica i econòmica per adaptar-se als canvis, o de la d’un esquimal quedepèn per a la seva alimentació de l’extensiódel gel, o d’un habitant de les illes Maldi-ves, conjunt d’unes 1600 illes de corall,per al qual l’extensió del seu país depènde la magnitud de l’ascens del nivell del mar.Considerant, doncs, un punt de vista realistai pragmàtic, l’actuació enfront del canviclimàtic comporta dos tipus d’accions fona-mentals: la mitigació de les causes il’adaptació a les noves condicions climàti-ques. La mitigació consisteix en la dismi-nució de les emissions: és evident que enles condicions actuals, hi ha tecnologia dispo-nible per estabilitzar el contingut atmosfè-ric de diòxid de carboni a 450 ppm, a 600ppm o a 1000 ppm. Definir el nivell és unaqüestió d’ordre econòmic i de voluntat polí-tica i social. Pel que fa a l'adaptació, signi-fica preparar-se per a les condicionscanviants, ja sigui des del punt de les acti-vitats econòmiques, com des de l’adaptaciód’infraestructures, etc. Ambdues estratègies,

El problema delcanvi climàtic ésdiferent si es veudes de la perspec-tiva d’un ciutadàde la Unió Europeao dels Estats Units,o de la d’unesquimal quedepèn per a laseva alimentacióde l’extensiódel gel

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

13

l’adaptació i la mitigació seran imprescin-dibles per tal de pal·liar el fenomen.L’únic acord internacional de reducciód’emissions fins ara assolit, el Protocol deKyoto, encara pendent de ratificació, esta-bleix compromisos fruit d’acords entreestats, els que formen l’anomenat annex B,que justament ponderen la capacitattecnològica per reduir les emissions i adap-tar-se amb el cost econòmic que compor-ten. No hi ha consideracions científiquesper a les propostes de reducció, o el queés el mateix, les recomanacions científiquesestaven molt allunyades del sostre de lesreduccions plantejades. Els gasos GH tenentemps de residència a l’atmosfera molt llargs,és a dir, es degraden amb dificultat. Aixòvol dir que les accions que s’apliquin tindranefectes a un termini llarg, desenes o cente-nes d’anys. Aquesta és una coincidènciaimportant amb altres problemes ambien-tals, com la degradació del contingut d’ozóestratosfèric, a la qual ens referíem alcomençament d’aquest article. L’escala detemps de l’origen de la pertorbació és moltmés petita que l’escala de temps de recu-peració del sistema. Per això és importantaplicar el principi de precaució que consis-teix a actuar ara, tot i que encara no hi hacerteses completes sobre la magnitud il’abast del fenomen. El que se sap, però, ésque qualsevol actuació haurà de mantenir-se molt temps i que farà efecte més enllàde la nostra generació. Això és un problemaafegit a la gestió del problema.

El canvi climàtic: oportunitat denoves activitats econòmiques?

Perquè siguin efectives, les actuacions perpal·liar el canvi climàtic han d’ésser econò-micament viables, però també hi ha noussectors empresarials que actualment s’estancomençant a desenvolupar com a conse-qüència de les accions de mitigació i adap-tació, que s’espera que siguin econòmi-cament viables. El desenvolupamentd’aquests sectors serà una bona eina perreduir el problema del canvi climàtic. Exem-ples d’aquests sectors els tenim en lescompanyies dedicades al desenvolupament

d’energies alternatives, com les renovables,principalment l’eòlica i la solar, o les quetreballen l’ús de l’hidrogen com a combus-tible i que estudien mètodes de genera-ció i emmagatzematge o desenvolupen lespiles de combustible o, fins i tot, aquellesque fan nous intents de revifar la genera-ció d’energia nuclear.També hi ha, però, incipients sectors econò-mics lligats a la reducció d’emissions, comles actuacions de compra i gestió de boscos.Efectivament els boscos i la vegetació inter-canvien grans quantitats de CO2 ambl’atmosfera. Els vegetals capturen CO2mitjançant la fotosíntesi i quan respirenemeten oxigen i una part del CO2 absorbit.En conjunt retenen carboni en forma dematèria orgànica. L’emmagatzematge decarboni per part de la vegetació creix aconseqüència de les pràctiques de refo-restació o dels canvis de les pràctiques dela gestió dels residus als conreus. A casanostra i a molts altres països desenvolupats,l’abandonament de zones agrícoles hacomportat, moltes vegades, la seva trans-formació en zones forestals, amb la corres-ponent fixació addicional de carboniatmosfèric. La gestió d’aquestes i altres zonesen països tercers subjectes a ser gestiona-des justament amb la seva capacitat de rete-nir diòxid de carboni, pot representar unaoportunitat de negoci si, finalment,s’estableix internacionalment un mercatd’emissions.L’activitat en el mercat d’emissions, tantdes del punt de vista de la intermediacióentre les empreses compradores de dretsd’emissions i les companyies que en podenvendre, com d’aquelles empreses que esvolen dedicar a les certificacions, és a dir,a comptabilitzar les emissions que s’estalvienamb una determinada acció tecnològica od’inversió, sembla que serà també un sectorque es desenvoluparà amb un cert impulsdurant els propers anys. El comerçd’emissions consisteix, essencialment, apoder comerciar amb emissions no fetes oemissions reduïdes per sobre de les quan-titats prèviament establertes o pactades. Ésun intent d’aconseguir disminuir el màximles emissions de gasos GH a l’atmosfera amb

Perquè siguinefectives, lesactuacions perpal·liar el canviclimàtic hand’ésser econòmi-cament viables

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

14

el mínim cost global. Així, si a una indús-tria o a una empresa, per complir els seuscompromisos, li resulta molt costós econò-micament o tecnològicament canviar unadeterminada línia de producció per una altraamb menys emissions, podria negociar-nela compra amb una altra empresa a la qualsobrin drets d’emissions. A escala mundial,l’atmosfera se’n beneficiaria com si l’empresahagués fet la feina, i tant l’empresa compra-dora com l’empresa venedora obtindrienmillores econòmiques pel tracte.S’ha parlat molt dels embornals i sobre elcomerç d’emissions com a alternatives ala reducció d’emissions especialment en elmarc del Protocol de Kyoto. Les dificul-tats que hi ha sobre el seu ús no són sabersi realment serveixen per absorbir o rete-nir diòxid de carboni, sinó que se situensobre la capacitat i la certesa d’arribar a tenirsistemes de mesura i de verificació de lesquantitats de diòxid de carboni absorbit

o no emès. Només si aquest punt es resoles podran posar en funcionament els meca-nismes, tan tímids per a alguns, els únicspossibles per als altres, de reducciód’emissions, i aleshores es començarà aactuar sobre els gasos GH a l’atmosfera.

Consideracions finals

L’intent d’oferir una visió panoràmica i breusobre alguns punts que caracteritzen l’anàlisidels possibles canvis del clima no had’amagar que encara queden considera-bles àrees on es plantegen qüestions impor-tants, que cal millorar el coneixementd'aquestes àrees així com fomentar-ne larecerca. D’una banda, s’ha de mantenir iaugmentar la xarxa observacional i fomen-tar-hi el desenvolupament d’estudis quereconstrueixin el clima del passat com aelements indispensables per copsar-ne la

•Gràfic 1. Concentracions atmosfèriques de CO2 a Mauna Loa (Hawaii)

Font: NOAA (2001).

350

340

330

320

3101950

360

370

380

1960 1970 1980 1990 2000 2010

Anys

Con

cent

raci

óde

CO

2en

ppm

Encara mancaentendre, tantglobalment comlocalment, quinaés la contribucióde la variabilitatnatural i dela variabilitatd’origen antròpicals canvis delclima

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

15

variació actual. Encara manca entendre,tant globalment com localment, quina ésla contribució de la variabilitat natural ide la variabilitat d’origen antròpic als canvisdel clima, la qual cosa portarà a poder millo-rar els models i les prediccions a escalalocal. En aquest mateix sentit, la incorpo-ració dels núvols i un coneixement precísdels cicles del carboni, de l’aigua i del nitro-gen millorarà també la capacitat de predic-ció de la climatologia. Tanmateix, quedaràperò la poca capacitat de predicció sobrel’evolució socioeconòmica futura de lesnostres societats que, al capdavall, ésl’element essencial per poder predirl’evolució del clima del futur. Malgrat totsaquests elements, de cap manera es potadoptar una postura expectant: el problemahi és i convé actuar de la manera més ràpidai efectiva possible. L’avantatge és que lamajoria d’actuacions que intervenen perpal·liar el problema de les emissions degasos GH a l’atmosfera, en termes absoluts,gestionen millor els recursos. En efecte,millorar l’eficiència, utilitzar energies reno-vables, gestionar adequadament les pràc-tiques agrícoles i ramaderes, són exemplesd’actuacions que redueixen les emissions,però que en termes absoluts, encara que elproblema del canvi climàtic no existís, seriabo dur-les a terme. •

Bibliografia

1 Maria Àngels Anglada: Relats de mitologia. Els déus.Edicions Destino, Barcelona, (1996).

2 A. Berger, Milankovith theory and climate. Reviewsof Geophysics 26, 624–657, (1988).

3 S. Chubachi, Preliminary result of ozone observa-tion at Syowa Station from february 1982 to January1983. Mem. Natl. Inst.Polar res. 34, 13–19, (1984).

4 J. C. Farman, B. G. Gardiner, and J. D. Shanklin,Large losses of total ozone in Antarctica reveal seaso-nal CLOx/NOx interaction. Nature 315, 207–210,(1985).

5 Llebot, J. E. El canvi climàtic. Rubes, (1998).6 Llebot, J. E. Svante Arrhenius: els albors del canvi

climàtic en Medi ambient. Tecnologia i cultura:Onze referències del pensament ambiental, Barce-lona, (2001).

7 Arrhenius, S. On the influence of carbonic acid inthe air upon de temperature of the ground. Philo-sophical Magazine, 41, 237–276, (1896).

8 Peixoto José P. Y Oort A.H. Physics of climate. AIP,(1989).

9 En el cas dels CFC, aquesta afirmació no té sentitja que la primera síntesi d’un gas d’aquests és de1928 i la majoria han estat desenvolupats i utilit-zats durant la segona meitat del segle XX.

10 IPCC, Climatic Change 2001, The Scientific Basis.Cambridge University

De cap manera espot adoptar unapostura expectant:el problema hi és iconvé actuar de lamanera mésràpida i efectivapossible

17

Les evidències científiquesd’alteracions en els cicles vitals delsorganismes vius s’han convertit enun símptoma clar que el canviclimàtic afecta la vida. L’autordescriu els canvis fenològics aescala mundial, com s’estanalterant les comunitats i l’activitatdels ecosistemes i la biosfera. Aixímateix, fa una descripció especialde la situació a Catalunya.

Símptomes biològicsdel canvi climàtic

Josep PeñuelasUnitat Ecofisiologia CSIC–CREAF, CREAF (Center for Ecological Research and Forestry Applications),

Edifici C, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra

Ens escalfem

Aquestes darreres dècades, el planeta Terras’ha escalfat. Ara ja ho sabem quasi tots. Hoha fet per terme mitjà 0,6-0,7 ºC, però a moltsindrets del nostre país, l’augment ha supe-rat amb escreix 1 ºC (1-5). És, potser, el símp-toma més clar que el planeta accentua laseva activitat biogeoquímica. I tots sabem,també, quina n'és la raó més que probable.La població d’una de les seves espècies,la humana, i l’ús que aquesta espècie fa delsrecursos i de l’energia en les seves activitatsexosomàtiques, com el transport o la indús-tria, han seguit creixent exponencialment.En conseqüència, s’han produït i es conti-nuen produint tota una sèrie de canvis decaràcter global entre els quals destaca, pelsseus efectes sobre els organismes i els ecosis-temes, aquest escalfament1.A conseqüència de l’absorció de la radia-ció infraroja pels gasos hivernacle, com arael CO2 o el metà, i del seu continuat incre-ment, pràcticament tots els models preveuenque aquest escalfament s’accentuï en lesproperes dècades. Centenars de climatò-legs, ecòlegs, economistes, geògrafs,químics, advocats i altres professionalsvàrem generar l’any passat el tercer informedel Panell Intergovernamental sobre el CanviClimàtic (IPCC 2001)2 promogut per l’ONU,algunes conclusions del qual mereixen aten-ció. Les evidències de l’escalfament de laTerra i d’altres canvis en el sistema climà-tic són ara encara més clares i contundentsque les recollides al segon informe (IPCC1995). Les dues últimes dècades han estatles més càlides de l’últim mil·lenni. Ha dismi-nuït la superfície gelada de l’Àrtic un15 % en 50 anys, el nivell del mar ha pujatuns 15 cm aquest segle passat, ha canviat

el règim de precipitacions en algunesregions i han augmentat la freqüència i laintensitat d’alguns fenòmens com El Niño.Tots aquests canvis sembla que s’accentuaranles properes dècades ja que l’atmosferasegueix canviant a causa de la nostra acti-vitat, una activitat que, com hem assenya-lat, creix exponencialment i segueix basadaen la combustió de materials fòssils. Es preveuun augment d’1 a 5 °C durant aquest segledepenent de l’evolució de les emissions delsgasos hivernacle.

I a Catalunya, a més a més, ensassequem

Al nostre país, la temperatura mitjana demolts llocs ha augmentat més d'1 ºC elsúltims 50 anys, i sembla que el «bon temps»arriba abans. Les temperatures que fa 50anys es registraven a principis d’abril, esdonen ara a primers de març 3. En algunsindrets com ara els Pirineus centrals elsaugments de temperatura mitjana de mesoscom l’octubre en els darrers vint anys sónveritablement extraordinaris, quasi increï-bles; són de fins a 4 ºC. Tot i que la preci-pitació no ha disminuït en les darreres dèca-des 3,4, l’augment de temperatura causa unaevapotranspiració més elevada, de maneraque moltes localitats i regions mediterrà-nies són ara més càlides i més seques quea les dècades anteriors. A l’observatori deRoquetes, el segle XX, l’evapotranspiraciópotencial ha augmentat 13 mm i la humi-tat relativa ha anat disminuint un 0,85 % perdècada4. I tot i que les prediccions climà-tiques, especialment les relatives a la preci-pitació, es fan extremament complexes al’àmbit local i regional, els 1-3 °C d’incrementen les temperatures previstes per molts

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

models de circulació mundial a la regiómediterrània per a mitjan segle XXI, augmen-taran encara més l’evapotranspiració.

Els cicles vitals estan canviant

Més coses que tots sabem. La nostra activi-tat i l’activitat de tots els organismes vius estàfortament condicionada per la temperatura.No podem esperar cap altra cosa d’aquestaactivitat que no sigui una alteració. Noens estranyarà, així doncs, que l’escalfaments’hagi traduït ja en canvis significatius en

els cicles vitals de plantes i animals 5. Recor-dem que el pas per les diferents fases depèn,entre altres factors, de la temperatura acumu-lada, del que els biòlegs anomenem graus-dia, és a dir, del total d'energia requeridaper un organisme per desenvolupar-se ipassar d’una fase a l’altra del seu cicle vital.Les evidències d’aquestes alteracions en elscicles vitals són fàcilment observables pertots aquells que segueixin la natura i tinguinuns quants anys, i de fet ja s’han descrit adiverses regions de tot el món, des delsecosistemes freds i humits fins als càlids i

secs, tot observant els registres fenològicsdisponibles. Aquests canvis fenològics (lafenologia és la ciència que estudia aquestscicles vitals dels organismes) s’han conver-tit en el símptoma més clar que el canviclimàtic ja afecta la vida.El nostre país és un dels llocs on els canvisobservats són més importants 3. Peròd’observacions com les trobades aquí tambén’hi ha, amb resultats comparables, arreudel món, tot i que predominin als païsosrics, amb més gran nombre d’investigadorsi més tradició científica 5. Aquí, a Catalunya,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18

19

les fulles dels arbres surten ara, de mitjana,uns 20 dies abans. Per exemple, semblaque la pomera, l’om o la figuera treuenles fulles amb un mes d’antelació, i l’ametlleri el pollancre, uns quinze dies abans, encaraque n’hi ha d’altres, com el castanyer, quesemblen immutables al canvi de tempe-ratura (segurament depenen més d’altresfactors com el fotoperíode o la disponibi-litat hídrica). D’altra banda, les plantes tambéfloreixen i fructifiquen de mitjana 10 diesabans que fa 30 anys. I els cicles vitalsdels animals també són alterats. Per exem-ple, l’aparició d’insectes, que passen pelsdiferents estadis larvaris més ràpidamenten resposta a l’escalfament, s’ha avançat 11dies. Els amants de les papallones ho haurannotat. Apareixen abans i són més actives.Tota aquesta activitat prematura de plan-tes i animals pot posar-los en perill perles gelades tardanes. Però també la freqüèn-cia d’aquestes gelades ha canviat: ha dismi-nuït en aquest ambient cada cop més calent.Per exemple, a Cardedeu tenien unes 60gelades anuals fa cinquanta anys i ara hanpassat a tenir-ne unes 20, i per tant tambéha disminuït el risc de malmetre fulles i florsjoves. També al mar, s’han observat incre-ments en la durada i abundància defitoplàncton en zones on hi ha hagut unprogressiu escalfament de l’aigua entre 1948i 1995 5.

…amb alteracions de lescomunitats...

Tots aquests canvis no són simples indi-cadors del canvi climàtic. Tenen unaimportància ecològica crítica ja que afec-ten l'habilitat competitiva de les diferentsespècies, la seva conservació, i, per tant,l’estructura i el funcionament dels ecosis-temes.Com que la natura no és homogènia, lesrespostes a l’escalfament són diferents depe-nent de l’espècie (i fins i tot dels individus).Per exemple, el vern i la ginesta floreixenamb més d’un mes d’avançament, les rose-lles ho fan quinze dies abans, les alzinesuna setmana, l’olivera no s’immuta i el pipinyoner fins i tot triga uns dies més. Aques-

tes respostes tan heterogènies al canvi climà-tic poden produir importants desincronit-zacions en les interaccions entre espècies,per exemple entre les plantes i elspol·linitzadors, o entre les plantes i els herbí-vors, i alterar així l’estructura de les comu-nitats.Un exemple paradigmàtic de les desin-cronitzacions entre nivells tròfics el tenimen les aus migratòries. El canvi climàticsembla que també ha alterat els seus hàbits.Atès l’avançament en la floració i fructifi-cació de les plantes i en l’aparició dels insec-tes, i, per tant, l’avançament en la dispo-nibilitat de menjar per a les aus, s’esperariauna arribada més primerenca de les ausmigratòries. I, malgrat tot, l’arribadad’algunes aus tan comunes i populars comel rossinyol, l’oreneta, el cucut o la guat-lla sembla que s’està retardant de mitjanadues setmanes respecte a fa trenta anys.El retard segurament ve determinat pel canviclimàtic del lloc des d’on emigren, lesregions subsaharianes, o a les regions quecreuen en la seva ruta migratòria. Així, lasequera i la desforestació del Sahel, i laconseqüent manca d’aliment, poden difi-cultar la preparació del seu viatge i afavo-rir aquesta arribada més tardana. Totsaquests canvis poden representar unaamenaça per a algunes aus migratòries quearriben en un moment poc idoni per explo-tar l’hàbitat ja que han de competir amb lesespècies que s’han quedat durant l’hiverni es troben en millor estat competitiu. Defet, el descens en el nombre d’aquestes ausmigratòries que arriben a Europa en elsdarrers anys en pot ser una conseqüèn-cia. D’altra banda, hi ha espècies antiga-ment migratòries que aprofiten que el nostrehivern és cada vegada més suau i ja no se’nvan de la Península. Aquest és el cas dela puput o de les cigonyes.

…i de l’activitat dels ecosistemes i labiosfera.

Quan ens mirem els canvis fenològics aescala mundial 5, ens trobem amb altera-cions tan importants com ara l’augment enun 20 % de l’activitat biològica del nostre

planeta en els últims 30 anys a causa, engran part, de l’allargament del períodeproductiu. Ho apreciem tant en les imatgesdels satèl·lits d’observació de la Terra, comen les dades de concentració atmosfèricade CO2. Per al seguiment de les massesvegetals des de l’espai s’empra un índex devegetació normalitzat, el NDVI, acrònimanglès àmpliament usat també a casa nostra,ja quasi plenament incorporat a la nostrallengua. Aquest índex es basa en el quociententre la radiació infraroja i la roja que lasuperfície terrestre reflecteix cap a l’espai.Com més gran és aquest quocient, mésnombrosa és la biomassa verda. Doncs bé,aquest NDVI corrobora les dades fenolò-giques dels observadors terrestres i mostracom en els darrers 20 anys l’estació de crei-xement dels vegetals s’ha allargat 18 diesa Euràsia i això s’ha traduït en un augmentde la biomassa verda, com a mínim a lati-tuds superiors als 40º. L’increment de laproductivitat vegetal de les darreres dèca-des que havíem atribuït a l’efecte fertilit-zador del CO2 i de les deposicions de nitro-gen pot ser degut també, en part, a aquestaugment de temperatura i a aquest allar-gament de l’estació de creixement (activi-tat vegetativa).Tot això també queda corroborat per lesdades de concentració atmosfèrica de CO2,que ens mostren un augment de l’oscil·lacióestacional de CO2 en les últimes dècadesa causa de la disminució primaveral mésimportant de la concentració de CO2. Aquestallargament de l’estació de creixement jugaun paper molt important en la fixaciómundial del carboni, la quantitat de CO2 del’atmosfera, i en els cicles de l’aigua i delsnutrients, i, per tant, té conseqüències moltimportants en el funcionament dels ecosis-temes i en el balanç de C, ara tan importanta les envistes dels protocols de Kyoto.

Altres canvis als nostresecosistemes

Els ecosistemes mediterranis presenten unagran variabilitat climàtica, una importantcomplexitat topogràfica, uns marcatsgradients en els usos del sòl i en la dispo-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

20

nibilitat d’aigua, i una gran biodiversitat.Segurament per tot això són especialmentsensibles als canvis atmosfèrics i climà-tics, a més de ser-ho als canvis en els usosdel sòl, demogràfics i econòmics.El canvi climàtic augmenta l’estrès hídricde la seva vegetació, la qual sovint ja viual límit de les seves possibilitats, com enel cas d’alguns alzinars i pinedes que presen-ten taxes d’evapotranspiració iguals a lesde precipitació. A més d’accentuar la pocadisponibilitat d’aigua, l’escalfament accen-tua altres trets característics dels nostresecosistemes com ara els incendis fores-tals o l’emissió de compostos orgànics volà-tils.

Sequera, incendis, emissió decompostos orgànics volàtilsi nitrats a l’aigua

Dels efectes de períodes càlids i secs entenim un exemple recent en el calorós i sec1994. Aquest episodi va afectar profun-dament la vegetació mediterrània. Les alzi-nes, per exemple, es van assecar en molteslocalitats i ho van fer en un grau més omenys elevat depenent del tipus i la fondà-ria del sòl, i de l’orientació dels pendents6.Estudis isotòpics amb C13 i N15 van mostrarque durant els anys posteriors aquests alzi-nars van romandre afectats, de manera quevan presentar un ús més reduït de l’aiguaque tenien disponible, i es va afavorir lapèrdua dels nutrients del sòl, una conse-qüència secundària greu tenint en compteque aquests ecosistemes solen ser limi-tats pels nutrients.Aquestes condicions més càlides i mésàrides, junt amb altres fenòmens relacio-nats amb el canvi global com l’incrementde biomassa i d’inflamabilitat associat al’augment del CO2, i els canvis en els usosdel sòl, com ara l’abandonament de terresde cultiu seguit d’un procés d’aforestaciói acumulació de combustible, augmentenla freqüència i la intensitat dels incendisforestals. Els incendis, que han augmen-tat al llarg del segle XX 4, ja constitueixenuna de les pertorbacions més importantsdels ecosistemes mediterranis 7. Malgrat

la complexitat de la relació vegetació-foc,els efectes sobre la vegetació són bastantprevisibles. Per exemple, si augmenta elnombre d’incendis, augmenta l’expansiód’espècies heliòfiles, intolerants a l’ombra ique requereixen espais oberts. En canvi,disminueix la presència de les ombròfiles iels focs acaben per mantenir comunitatsen estadis successionals primerencs 7.L’augment de temperatura també incre-menta exponencialment l'emissió decompostos orgànics volàtils, que afectende manera important la química atmosfè-rica i el clima a través de la formació d’ozói aerosols o l’oxidació del metà 8. Les emis-sions resulten de la difusió dels COV en ungradient de pressió de vapor des dels teixitsamb alta concentració a l’aire circumdant,on les concentracions són baixes a conse-qüència de l’extrema reactivitat dels COV.Per tant, les emissions són controlades pelsfactors que alteren la concentració tissular,la pressió de vapor o la resistència a la difu-sió cap a l'atmosfera. La temperatura incre-menta exponencialment l'emissió d’aquestsCOV en activar-ne la síntesi enzimàtica ila pressió de vapor i en disminuir la resistèn-cia a l'emissió. D'altra banda, la sequeraredueix les emissions a causa de la faltade carbohidrats i ATP, i de la disminució dela permeabilitat de la cutícula en l’intercanvigasós. Per tant, caldrà veure quin és el resul-tat final d’aquest antagonisme entre escal-fament i sequera en quelcom tan importantambientalment com és l’emissió biogènicade COV.Recordem que els processos biogeoquí-mics depenen de la temperatura i que entreells podem citar-ne un altre que ara preo-cupa moltes comarques catalanes: laprogressiva eutrofització, enriquiment ennutrients, sobretot nitrats, de les aigües delspous. Va lligada en molts casos a l’excés depurins, però l’augment de temperatura oles sequeres no són del tot alienes a aquestfenomen. L’escalfament augmenta la mine-ralització, i la sequera impedeix l’ús denutrients per part de les plantes i facilita lespèrdues del sistema quan arriben les pluges.Un altre exemple d’alteració biogeoquímicael tenim en l'estimulació de la descompo-

sició per l’escalfament. La falta d’aigua, percontra, l’alenteix. Convindrà estudiar elbalanç de la interacció d’aquests dos factorssobre el cicle de la matèria i el funciona-ment dels nostres ecosistemes mediterra-nis.

Canvis d’estructura, migracions,desertització

Tots aquests canvis funcionals poden acabarafectant l’estructura dels ecosistemes. Així,a llarg termini, i si es repeteixen sovint fortessequeres com la de 1994, poden produircanvis importants en la composició i estruc-tura del bosc mediterrani. Els falsos aladerns,per exemple, podrien arribar a desplaçarles alzines en un clima més sec i càlid puixque són més eficients en l’ús de l’aigua,en l’eliminació de l’excés de radiació i enla conductivitat hidràulica quan la dispo-nibilitat hídrica és baixa 9.Aquella forta secada de 1994 va danyar greu-ment molts boscos i matollars de la penín-sula Ibèrica (el 80 % de les 190 localitatspeninsulars estudiades presentaven espè-cies danyades). El grau d’afectació fou dife-rent depenent del tipus funcional i de la histò-ria evolutiva de les diverses espècies 10. Elsgèneres mediterranis, Lavandula, Erica,Genista, Cistus i Rosmarinus, la majoriaarbustius i evolucionats en les condicionsclimàtiques mediterrànies, és a dir, poste-riorment als 3,2 milions d’anys del pliocè,foren aparentment més afectats per lasequera que els gèneres evolucionats ambanterioritat, Pistacia, Olea, Juniperus, Pinusi Quercus, majoritàriament arbres. Tot i així,els gèneres mediterranis es recuperaren moltmillor després d'uns anys de més disponi-bilitat hídrica. Un gènere al·lòcton coml’Eucalyptus fou fortament danyat per lasequera i no es recuperà en els anys succes-sius. Els gèneres mediterranis postpliocèsemblen més adaptats per respondre a unambient no fàcilment previsible amb unagran variabilitat estacional i interanual isubjecte a pertorbacions freqüents. Enten-dre aquestes respostes és important perpreveure la futura composició de les comu-nitats si segueix el canvi climàtic.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

21

Fins a quin punt tenen les plantes i animalsmediterranis capacitat per adaptar-se o acli-matar-se ràpidament a aquests canvis climà-tics? Des d’un punt de vista evolutiu lesespècies tendeixen a ser bastant conser-vadores i a respondre a les pertorbacionsmés amb la migració que amb l’evolució.A les muntanyes, les espècies poden respon-dre al canvi climàtic migrant verticalmentdistàncies curtes (per exemple, són sufi-cients 500 m per contrarestar un augmentde 3 °C).El planeta i les nostres regions ja han vistnombrosos moviments de les formacionsvegetals, de la distribució dels biomes enresposta a canvis climàtics pretèrits. Peròencara no hi ha pas gaire evidències enresposta a l’escalfament actual. Cal recor-dar que aquests processos requereixenun temps. De tota manera, recentment, juntamb Martí Boada11, hem comparat la distri-bució de la vegetació del Montseny d’araamb la de 1945 i hem pogut apreciar unaprogressiva substitució dels ecosistemestemperats (les fagedes) pels mediterranis(alzinars). A més, les fagedes s’han desplaçaten alçada uns 70 m fins arribar a les màxi-mes altituds (1600–1700 m). També leslandes de bruguerola estan sent reem-plaçades per les alzines a altituds mitjanes,de manera que l’alzina es troba ja fins a alça-des tan inesperades com els 1400 m. Lescondicions progressivament més càlides iàrides, però també els canvis d’usos del sòl,principalment l’abandonament de la gestiótradicional, com la pràctica desaparició delsincendis associats a la ramaderia (ara sónprohibits al parc del Montseny), són a labase d’aquests canvis, en un exemple para-digmàtic de com interactuen els diferentscomponents del canvi global.Els estudis paleoecològics suggereixen quemoltes espècies vegetals poden migrar ambsuficient rapidesa com per adaptar-se alcanvi climàtic, però solament si existei-xen ecosistemes contigus no pertorbats,cosa que ens recorda la importància de lafragmentació dels ecosistemes naturals comun altre factor del canvi global. I la frag-mentació és elevada a moltes contrades delnostre país. Només cal observar una foto

aèria de les comarques de Barcelona.Pel que fa a les muntanyes, la migraciócap a altituds superiors comporta una reduc-ció concomitant en l’àrea total de cadahàbitat, per la qual cosa les espècies ambun requeriment d’àrea més gran podenextingir-se.Aquests efectes de l’escalfament no ens hand’estranyar perquè tots sabem que els règimsclimàtics determinen la distribució de lesespècies i dels biomes a través dels llindarsespecífics de cada espècie pel que fa a latemperatura i a la disponibilitat d’aigua. Itot això no només fa referència a les plantes,els animals no són pas menys sensibles. Alcontrari, hi responen més ràpidament atesala seva mobilitat. S’han documentat forçadesplaçaments d'espècies animals relacio-nats amb el clima. Se n’han descrit cap al polde 35 a 240 km durant el segle passat en34 espècies de papallones europees inclo-ent-n'hi de «catalanes» 12.Quan hi ha encara més dèficit hídric, ales zones semiàrides d’alguns indrets delpaís i sobretot a les zones del sud-est dela Península, la vegetació encara és méslenta en la seva recuperació després desequeres múltiples i prolongades i/od’incendis, tant perquè triga molt a cons-truir nova biomassa com perquè sovint télloc una degradació del sòl, especialmentsi hi ha sobreexplotació durant els perío-des secs o si hi ha recurrència dels incen-dis. Es facilita així l’erosió i, en casos extrems,es pot arribar a la desertització, un problemapresent ja en zones on els sòls dels ecosis-temes degradats són incapaços de retenirl’aigua proporcionada per les tempestesocasionals i extremes de la tardor, les qualsprovoquen avingudes i més erosió.En qualsevol cas, les prediccions de la condi-ció dels ecosistemes mediterranis en lesdècades vinents requereixen un millorconeixement, d'una banda, de les respos-tes d'aquests ecosistemes als canvis climà-tics i, de l'altra, de prediccions regionalit-zades del clima i usos del sòl. Això encaraés lluny de ser disponible a causa de lesinherents variabilitat i imprevisibilitat delsistema climàtic a escala regional. Convindràtambé recordar que és molt probable que

Els estudispaleoecològicssuggereixen quemoltes espèciesvegetals podenmigrar amb sufi-cient rapidesa comper adaptar-se alcanvi climàtic,però solament siexisteixen ecosis-temes contigusno pertorbats

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

22

els canvis i les respostes no siguin simple-ment lineals. Tampoc no s’ha d’oblidar quela regió mediterrània viu, a més del canviclimàtic i atmosfèric, i tal com ja s’ha assen-yalat, l’abandonament de terres de cultiui la fragmentació dels ecosistemes com dosgrans canvis en els usos del sòl. Amb totaixò, podem preveure que, si les coses conti-nuen com ara, a les properes dècades ésfàcil que hi hagi més ecosistemes en fasessuccessionals primerenques amb menyscomplexitat ecològica.

I és clar, l’escalfament també afectaels humans, una espècie especial,però una espècie més.

Ens podem preguntar finalment si nosal-tres, els humans, també notem el canviclimàtic. El canvi climàtic ens afecta en lamesura que afecta els ecosistemes i l’entornen què vivim, com una espècie més, espe-cial, però una més. Ens afecta de maneradiversa, com hem vist que també passa ales diferents espècies de plantes i animals,depenent de la nostra exposició, sensibi-litat i capacitat d’adaptació. Per tant, l’efectevaria amb la nostra localització geogrà-fica i les nostres condicions socials, econò-miques i ambientals. Com sempre, els mésperjudicats són els països més pobres. D’unabanda, perquè les seves economies depe-nen majoritàriament d’activitats coml’agricultura, que són especialment sensi-bles al canvi climàtic. D'altra banda, perquètenen poca capacitat d’adaptar-se a canviscom l’augment del nivell del mar o lasequera, i, a més, no tenen recursos sani-taris adequats per poder reduir el risc crei-xent de malalties relacionades amb el canviclimàtic, com la malària.Dins de la rica Europa, les zones medi-terrànies o les regions àrtiques semblen lesmés vulnerables. Els ciutadans més afec-tats són els que tenen les activitats més sensi-bles al clima (agricultors, forestals, hotelerso pescadors, per exemple), i aquells queviuen en deltes, àrees costaneres o peti-tes illes amb un risc superior de patir inun-dacions i de desplaçaments per pujadadel nivell del mar i per les inundacions.Aquí, al nostre país, disminueix la humi-tat del sòl i el subministrament d’aigua, ambels conseqüents problemes per al’agricultura, el risc d’incendis o el turisme.Les altes temperatures i les onades de calorpoden afectar les tradicionals destinacionsturístiques de l’estiu, i les condicions menyssegures de neu a les estacions d’esquí podenfer malbé el nostre turisme hivernal. Noméscom a exemple, els agricultors veuen iveuran com l’escalfament afecta la idoneï-tat dels conreus que practiquen a les sevesterres, el potencial de collita, la durada

de l’estació de creixement, el risc de gelada,l’epidemiologia de les plagues, la distri-bució i quantitat dels tractaments amb pesti-cides, la qualitat dels productes...Els aspectes sanitaris no romanen aliensal canvi climàtic. Per exemple, com ques’avança l’aparició del pol·len i n'augmentala producció, s’accentuen les al·lèrgies.També sembla que s’incrementa el nombrede persones exposades a la transmissióde malalties els vectors de les quals sónsensibles a l’escalfament. Entre aquestesdestaquen la malària i el dengue, però senseoblidar l'encefalitis transmesa per mosquits,la leishmaniosi o el còlera. També s’ha detenir en compte que les onades de calorque probablement patirem tindran l’impactemés greu en la població urbana, sobretoten la gent gran o malalta. Per contra, unshiverns més curts i més suaus sembla quehan de disminuir la mortalitat hivernal.Tots aquests exemples ens recorden que

és molt probable que el canvi climàtic afectiel benestar dels ciutadans, la distribució dela riquesa i les oportunitats de desenvo-lupament. I com que això preocupa, oalmenys hauria de preocupar la societat,s’han d’endegar polítiques i pràctiques ciuta-danes que ajudin a minvar aquest progres-siu escalfament i les conseqüències quecomporta. De ben segur aquestes iniciati-ves quedaran recollides en altres articlesd’aquest volum.

Estudis en el temps i l’espai

Per conèixer millor en quin grau s’alterenel funcionament i l’estructura dels ecosis-temes mediterranis, són necessaris nousestudis, les condicions experimentals delsquals s’apropin tant com sigui possible ales naturals, i s’han d’aprofitar els avençostecnològics per aplicar-los a les diferentsescales temporals i espacials que ens doninuna idea de l’abast de l’alteració dels proces-sos.Els estudis paleoecològics de testimonis

sedimentaris ens mostren els canvis ecosistè-mics associats als canvis climàtics d’èpoquespassades com l’holocè recent. Destaquenles transicions des de períodes humits a

S’ha de tenir encompte que lesonades de calorque probablementpatirem tindranl’impacte més greuen la poblacióurbana, sobretoten la gent grano malalta

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

23

més secs, amb canvis dramàtics de vege-tació i processos erosius com el que va tenirlloc després de l’òptim climàtic de fa 5000-6000 anys, especialment evident en zonesàrides i càlides com les del sud de la penín-sula Ibèrica o més a prop de nosaltres, aMenorca i Mallorca 13.Els estudis d’èpoques més properes, elsdarrers segles, duts a terme amb materialsd’herbari recol·lectats als Països Catalanshan mostrat canvis en la fisiologia de lavegetació produïts en els tres darrers seglesen paral·lel als canvis atmosfèrics i climà-tics. S’ha comprovat per exemple que enaquest període la densitat estomàtica hadisminuït en un 21 % i la discriminaciódel C13 en un 5,2 % en el conjunt de catorzeespècies estudiades, fet que indica unapossible adaptació a les condicions méscàlides i àrides de l’actualitat mitjançant unaeficiència superior en l’ús de l’aigua.A part d’experimentar en condicions tannaturals com sigui possible i d’emprar einespaleoecològiques i històriques, els estu-dis del canvi global i dels seus efectes reque-reixen anar ascendint successivament enl’escala espacial des de la fulla fins al’ecosistema, la regió i el globus sencer. Perestudiar què passa a escala regional iplanetària s’empren tècniques de telede-tecció. Aquestes tècniques es basen en elfet que la llum reflectida, després d’incidiren un material, presenta diferents carac-terístiques depenent tant del tipus de mate-rial com del seu estat 14. Els espectrora-diòmetres instal·lats en avions o en satèl·litspoden mesurar la biomassa verda per laproporció de radiació reflectida en l’infraroigi en el roig. D’aquesta manera s’estudial’evolució de les masses vegetals any rereany. Tanmateix, l’estricta estimació de labiomassa, malgrat el seu gran interès, nosatisfà del tot les necessitats dels ecòlegs.Interessa mesurar, no solament la biomassa,sinó també el funcionament de la vegeta-ció i, si pot ser, el dels ecosistemes. Aradisposem d’espectroradiòmetres més sensi-bles, capaços de mesurar nanòmetre a nanò-metre i aportar així informació sobre elcontingut hídric i la fisiologia de la vege-tació 14. Tot això és especialment interes-

sant, per exemple, per a l’estudi dels ecosis-temes mediterranis, amb la biomassa foliarverda tot l’any. Les noves eines ens perme-ten apreciar la pràctica inactivitat de l’alzinaro dels pinars a l’estiu o la seva màxima acti-vitat a la primavera, quan hi ha aigua dispo-nible. Així doncs, convé no desaprofitar lesnoves possibilitats tecnològiques obertesen el camp de la teledetecció per estudiarl’estructura i el funcionament dels ecosis-temes mediterranis i els canvis que es vaginproduint en resposta als canvis climàtics,i també en resposta a altres componentsdel canvi global com ara els canvis en elsusos del sòl.

Instal·lats en el canvi

El nostre planeta, com tots els altres, estàinstal·lat en el canvi, un canvi que en moltesocasions durant la història de la Terra haestat espectacular, més que no pas el queara coneixem com a canvi global. De totamanera, molts d’aquests grans canvis s’hanproduït a escala geològica, moltes vegadesde milions d’anys, mentre que l’actual ésdels especials perquè és un canvi accele-rat que s’està produint en poques dèca-des 1. I és important recordar que tots elscanvis descrits en aquestes darreres dèca-des han tingut lloc amb un escalfament queés només un terç o menys del previst peral segle que ve. Els models climàtics no sónperfectes, però la quasi unanimitat de totsells i el camí que estan seguint les tempe-ratures fins ara, fan témer que poden serencertats. És cert que haurem d’esperar aveure què ens porten els propers anys, ifins i tot podria arribar a passar que elsmodels fallessin d’alguna manera (lamàquina climàtica i la vida són immensa-ment complexes, no lineals), però seria coma mínim poc intel·ligent esperar, senseactuar, a veure si la calor, la sequera i lespluges torrencials desertitzen les nostresterres o la mar engoleix el Delta.•

Referències

1 Peñuelas, J. 1993. El aire de la vida (una intro-ducción a la ecología atmosférica). Pàgines 260.Ariel, Barcelona.

2 IPCC. 2001. The Scientific Basis. Third AssessmentReport of Working Group I, A J. T. Houghton, D.Yihui, et al. editors, (Cambridge Univ. Press,Cambridge).

3 Peñuelas, J., I. Filella, i P. Comas. 2002. Changedplant and animal life cycles from 1952-2000. GlobalChange Biology 8: 531–544.

4 Piñol, J., J. Terradas, i F. Lloret. 1998. Climate warming,wildfire hazard, and wildfire ocurrence in coastaleastern Spain. Climatic Change 38: 345-357.

5 Peñuelas, J. i I. Filella. 2001. Phenology: Responsesto a warming world. Science 294: 93-795.

6 Peñuelas, J., I. Filella, F. Lloret, J. Piñol i D. Siscart.2000. Effects of a severe drought on water and nitro-gen use by Quercus ilex and Phillyrea latifolia. Biolo-gia Plantarum 43: 47-53.

7 Terradas, J. 1996. Ecologia del foc. Proa, Barcelona.8 Peñuelas, J. i J. Llusià. 2001. The complexity of factors

driving volatile organic compound emissions byplants. Biologia Plantarum 44: 481-487.

9 Peñuelas, J., I. Filella, J. Llusià, D. Siscart, J. Piñol.1998. Comparative field study of spring and summerleaf gas exchange and photobiology of the medi-terranean trees Quercus ilex and Phillyrea latifolia.Journal of Experimental Botany 49: 229-238.

10 Peñuelas, J., F. Lloret, R. Montoya. 2001. Droughteffects on mediterranean vegetation and taxa evolu-tionary history. Forest Science 47: 214-8.

11 Peñuelas J., M. Boada. 2002. Biome shift in the Mont-seny mountains in response to climate change.Global Change Biology, submitted.

12 Parmesan, C., N. Ryrholm, C. Stefanescu, J. K. Hill,C. D. Thomas, H. Descimon, B. Huntley, L. Kaila,J. Kullberg, T. Tammaru, W. J. Tennent, J. A. Thomas,i M. Warren. 1999. Poleward shifts in geographi-cal ranges of butterfly species associated with regio-nal warming. Nature 399: 579-583.

13 Peñuelas, J. 2001. Cambios atmosféricos y climá-ticos y sus consecuencias sobre el funcionamientoy la estructura de los ecosistemas terrestres medi-terráneos. AEET, CSIC Press. Ecosistemas medite-rráneos. Análisis funcional. Granada. p. 423-455.

14 Peñuelas, J., I. Filella. 1998. Visible and near-infra-red reflectance techniques for diagnosing plantphysiological status. Trends in Plant Science 3: 151-156.

25

Des de la paleoclimatologia—l’estudi del clima de períodesgeològics i històrics anteriors a lainvenció dels aparells de mesuresmeteorològiques— l’autor descriuels principals aspectes de l’evoluciódel clima durant els darrers500.000 anys. Ens mostra comcanvia el clima sense que hiintervinguin els humans i tambédóna una perspectiva històricasobre canvis més recents que sí queestan relacionats amb l’activitathumana.

El passat és unade les claus del futur

Antoni Rosell i MeléInstitut de Ciències i Tecnologies Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona

Institució Catalana de Recerca i d’Estudi

Qui no ha fet, llegit o sentit algú expressarinterrogants com aquests: «Són normalsaquests canvis de temps? Les pedregades, lesllevantades, les sequeres...? Realment estàcanviant el clima de tal manera que el tempsde la nostra infància ja no el veurem més?Aquelles nevades copioses o aquells estiusbalsàmics...? A partir d’ara agafem-nos fort,qui sap què pot passar! I si és així, per quècanvia el clima i qui en té la culpa? Ésl’increment dels gasos amb efected’hivernacle? Per tant, els americans, ambla benzina tan barata i uns cotxes tan gros-sos, allò sí que és disbauxa! O el veí que cadadia va a la feina en cotxe i contamina mésque jo, quina barra! I qui ho arreglarà tot això?Els polítics no fan mai res i els científics nomésdemanendinerspernoentendre res... IKyoto,quin xou! Els que van a aquestes coses nomésvolten per tot el món fent reunions, i desprésningú no fa res! Això del clima és molt compli-cat.» Amb això últim, tothom sembla quehi està d’acord.Totes aquestes preguntes són de difícilresposta. La raó és que sabem realment benpoc per què el clima canvia. Però més fona-mentalment, entenem ben poc la raó perla qual tenim el clima que tenim actualmenta qualsevol lloc del món. Em refereixo exac-tament a saber per què, per exemple, lestemperatures mitjanes a Barcelona, o alplaneta, no són 2,5 o 10 graus més altes omés baixes, com han estat en diversos perí-odes del passat recent de la Terra. O per quèGroenlàndia i l’Antàrtida estan quasi total-ment cobertes de gel de manera, en aparença,permanent, quan no ha estat sempre així?O per què el Sàhara és ara un desert, i noho era fa més de 6.000 anys? O per quècada pocs anys té lloc el fenomen d’El Niñoi les temperatures del mar vora Perú augmen-

ten amb conseqüències que se senten a totel món? O per què respirem un aire amb unaquantitat determinada de gasos amb efected’hivernacle, i no la meitat o el doble deconcentració com passava fa milers o milionsd’anys? És a dir, des que la Terra es va formar,què ha dut el planeta a ser tal com és ara,particularment a tenir el clima actual? I si elclima ha canviat sense haver-hi hagut humanspel mig, per què no pot continuar fent-ho?De fet, segur que canviarà el clima, però exac-tament el perquè i quan canviarà, no s’enténdel tot bé.Obtenir respostes a aquestes i altres pregun-tes semblants és necessari, però no nomésper satisfer la curiositat dels acadèmics. Calrespondre-les per adreçar les qüestions quees plantejaven al començament de l’article,i per poder sospesar la influència de lesnostres activitats sobre el clima. Si no sabemd’on venim, podem saber on som i cap aon anem? Molts científics creuen que no, iper això s’esmercen diners i esforços en estu-diar el paleoclima (definit al Gran Diccio-naride laLlenguaCatalana com a clima deperíodes geològics i històrics anteriors a lainvenció dels aparells destinats a les mesu-res meteorològiques), i en esbrinar comaquest ha canviat i per què ho ha fet d’unamanera natural. En aquest article s’exposen,breument, alguns aspectes de l’evoluciódel clima durant gairebé els darrers 500.000anys i una mica més enllà, sobretot pel quefa als canvis de temperatura i d’un dels gasosprincipals en l’efecte d’hivernacle: el diòxidde carboni. La meva intenció és mostrar comcanvia el clima sense que hi intervinguinels humans, i donar una perspectiva histò-rica sobre els canvis que han ocorregut recent-ment, i per tant potencialment relacionatsamb les activitats humanes. En paraules de

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Winston Churchill:The further backwardyou can look, the further forward you arelikely to see, «com més enrere pots mirar,més cap endavant és probable que hi vegis».

Com s’estudia els paleoclimes

Però, primer de tot, què és el clima? Senzi-llament, la mitjana del temps meteorològicen un lloc determinat del planeta. O ditd’una altra manera, el temps que espe-rem que faci durant un mes, any, dècada,segle, etc. Per exemple, les variacions detemperatura, pressió atmosfèrica, humitat,vent, precipitacions i altres variables mete-orològiques durant els últims 50 anys a Cata-lunya definirien el clima del país. Canvisen els valors d’aquestes variables ahir ola setmana passada no representen canvisen el clima sinó la variabilitat atmosfèricao del temps meteorològic. Cal també distin-gir entre el que és una variable que carac-teritza el clima, com la temperatura, i unfactor de canvi del clima (forcing, en anglès),com la composició en gasos amb efected’hivernacle de l’atmosfera. Canvis en latemperatura ens donaran indicis que elclima pot estar canviant. Els canvis en eldiòxid de carboni atmosfèric no necessà-riament indiquen que el clima ha de canviar.Cal primer establir relacions causa-efecte.Una manera de fer-ho és mirar la relacióa través del temps de variables que carac-teritzin el clima directament (p. e., la tempe-ratura) o indirectament (p. e., la presèn-cia de glaç en el continent depèn en partde la temperatura, però també de variablescom la precipitació), amb factors de canvicom la composició de l’atmosfera. Com quefa pocs anys que es prenen aquests tipusde mesures, les sèries temporals disponi-bles són massa curtes per mostrar la varia-bilitat real del clima, especialment a escalaplanetària. Estudiant com era el clima anysenrere, fa milers o desenes de milionsd’anys, podem estendre aquestes sèriestemporalment i espacialment, i tambépodem provar de buscar èpoques anàlo-gues a l’actual i veure com les variables delsistema climàtic van anar evolucionantmentre diversos factors de canvi variaven.

Per exemple, fa 400.000 anys, durantl’anomenat estadi isotòpic 11, es creu queles condicions del sistema climàtic erenforça semblants a les del període actual.Alternativament, es pot provar d’identificarun període del passat en què els valorsde diòxid de carboni fossin tan o més altsque els actuals per veure quins són els valorsde les variables climàtiques en un món ambun fort efecte d’hivernacle (els anome-nats greenhouse worlds en anglès). Es creuque aquestes condicions han ocorregutdiverses vegades durant el fanerozoic (elsdarrers 550 milions d’anys), l’última deles quals probablement fou durant la tran-sició entre els períodes geològics del pale-ocè i l’eocè, tot plegat fa uns 57 milionsd’anys...Ara bé, això està més aviat dit que fet ja queés molt difícil reconstruir els climes delpassat, i especialment d’una manera quan-titativa. Està bé saber que a l’últim perí-ode glacial feia més fred que ara (el seumàxim va ser fa entre 18.000 i 24.000 anysenrere), però és més útil esbrinar quant mésfred feia a les diferents àrees del planeta, jaque no totes responen igualment als factorsde canvi. Per exemple, una erupció volcà-nica a la zona equatorial pot contribuir alrefredament dels dos hemisferis de la Terraper l’efecte dels aerosols que es formen, is’escampen arreu i reflecteixen la llum delsol. Però, si l’erupció és a Islàndia, en granmesura només afectarà l’hemisferi nord,ja que a causa de la circulació atmosfè-rica, els aerosols volcànics no arribaran al’hemisferi sud. La reconstrucció paleo-climàtica quantitativa és, de fet, un campde recerca molt nou, que s’ha anat desen-volupant ràpidament des dels anys setanta.Com que els aparells per mesurar la tempe-ratura, la humitat, etc., fa relativament moltpoc que s’han inventat i utilitzat, ha calguttrobar mètodes indirectes (les proxy) perestimar aquestes variables en temps passats.El que cal primer de tot és trobar un regis-tre temporal d’on es pugui extreure algunamena d’informació climàtica, com els sedi-ments marins o lacustres, els quals s’handipositat d’una manera constant durantmilers o milions d’anys. Però també

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

26

Sabem realmentben poc per quèel clima canvia.Però més fonamen-talment, entenemben poc la raóper la qual tenimel clima que tenimactualment aqualsevol llocdel món

27

s’estudien els anells de creixement delsarbres, coralls, el gel de glaceres i casquetspolars, entre altres materials o dipòsits, unsmés exòtics que d’altres. Per a mi, la palmade la imaginació se l’endú un estudi demesura d’isòtops de clor en restes d’orinafòssil en caus de rates del desert de Nevada,als Estats Units, per reconstruir canvis enraigs còsmics, la qual cosa serveix per datararxius sedimentaris (Plummer et al., 1997).Val a dir que com més enrere en el tempsvolem anar, més difícil resulta l’estudi ja queés més complicat de trobar registres conti-nus vàlids, les propietats dels quals pugueminterpretar d’una manera precisa, per exem-ple, a causa del dinamisme de la Terraque eventualment destrueix els registrespaleoclimàtics, mentre se’n creen de nous.Així, encara que l’Antàrtida faci desenes demilions d’anys que està coberta de gel,l’antiguitat màxima d’aquest gel no sobre-passa el mig milió d’anys a causa del dina-misme glacial, que fa que el casquet polarestigui en constant moviment i s’acabiabocant a l’oceà. Els sediments marins tambéacaben esdevenint «destruïts» o transformatsen les zones de subducció dels marges conti-nentals. Molts llacs de grans dimensionssón també de formació «recent», com perexemple el llac Baikal a Sibèria, l’antiguitatdels sediments del qual és probable que nosobrepassi els 25.000.000 d’anys. A més amés, com més antigues són les mostres ques’estudien més difícil resulta datar-les d’unamanera precisa. El mètode utilitzat mésvastament i més precís, la datació percarboni 14, només és aplicable per datarmostres que continguin carboni, evident-ment, però amb una antiguitat no supe-rior a 55.000-60.000 anys. Per datar mate-rials més antics hi ha una diversitat detècniques, però o bé no mesuren l’antiguitatexacta o bé el seu error fa que no es puguinresoldre canvis climàtics de menys d’unsquants milers d’anys. En comparació, l’errordel mètode del carboni 14 se situa al voltantd’unes desenes d’anys.Els mètodes de paleoreconstrucció tambétenen unes limitacions intrínseques. Perexemple, una manera de reconstruir lestemperatures de l’aire és associant la distri-

bució actual de les plantes i el seu pol·lenamb els règims climàtics i els marges detemperatura dominants de la Terra. Sis’analitza el pol·len d’una mostra antiga,llavors se n’intenta relacionar la composi-ció amb una distribució semblant que estrobi actualment en alguna zona del planeta,i d’això deduir-ne els valors de tempera-tura més probables dels llocs on vivienles plantes que van produir aquell pol·lenfòssil. No obstant això, si es va molt enrereen el temps, s’arriba a un punt en què capde les plantes que avui es troben en elplaneta existien. Sovint les proxy climàti-ques responen a més d’una variable ambien-tal. Una de les més utilitzades és la mesurade la relació entre la quantitat d’isòtopsd’oxigen (expressada com δ18O) en elsesquelets de carbonat d’organismes marins.Aquesta mesura representa primordialmentdos senyals climàtics combinats. Un és unsenyal local, que és la temperatura del maron els organismes analitzats vivien. L’altreés un senyal global, que és el volum de gelcontinental, i per tant el nivell del mar. Aixíque, en la interpretació de les dades, calresoldre ambdós efectes d’alguna manera.Això també implica que un altre punt claués que les reconstruccions són aproxima-des, amb uns marges d’error que a vega-des no es coneixen. Per exemple, es fa difí-cil d’entendre com les relacions ecològiquespoden afectar la distribució de pol·len enun lloc, o com aquest pol·len s’ha traslla-dat des de la planta que l’ha produït finsal lloc on s’ha dipositat, com podria ser elfons de l’oceà. Per tant, és molt importantque en els estudis paleoclimàtics s’emprimés d’un mètode de paleoreconstruccióper confirmar els resultats d’una tècnica ide l'altra. Per últim, cal adonar-se que majo-ritàriament les variables climàtiques que esreconstrueixin només són d’abast local. Elscanvis en la temperatura a Harare, Tarra-gona o Nova York seran normalment forçadiferents per la localització d’aquestes ciutatsen el planeta. Això vol dir que cal estu-diar molts registres d’arreu del món per teniruna imatge precisa de canvis globals enel clima. D’altra banda, canvis en el diòxidde carboni o del nivell del mar sí que tenen

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Majoritàriamentles variables climà-tiques que esreconstrueixinnomés són d’abastlocal. Cal estudiarmolts registresd’arreu del mónper tenir unaimatge precisa decanvis globals enel clima

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

28

lloc simultàniament, a efectes pràctics, i aescala mundial, ja que els gasos del’atmosfera es barregen relativament ràpid,i els mars i oceans, és clar, la majoria estaninterconnectats.

L’estabilitat dels darrers 1.000 anys il’escalfament del segle XX

En els últims anys hi ha hagut un gran avençen la nostra comprensió de l’evolució«global» dels canvis de temperatura de l’airedurant els darrers 10 segles. Un dels estu-dis de referència és el de Mann i altres(1999) recollit al gràfic 1, obtingut gràciesa la combinació de dades de temperatu-res derivades de l’estudi d’anells d’arbres,testimonis de gel, coralls i documents histò-rics, a més a més de termòmetres per alsdarrers 140 anys (vegi’n d’altres ahttp://www.ngdc.noaa.gov/paleo/recons.html).Sembla bastant clar que les temperaturesdel segle XX, a l’hemisferi nord, han estatles més altes dels últims 1000 anys, i ladècada dels noranta ha estat la més càlidade totes i l’any 1998 el més càlid delmil·lenni. És més, la magnitud d’escalfamentdel segle XX és única durant aquest període(0,6 ± 0,2 °C), especialment durant els perí-odes de 1919 a 1945, i de 1976 a 2000, enquè les temperatures es van incrementara un ritme mai experimentat com a mínimdes del segle XI al XIX. Les dades per al’hemisferi sud d’abans de 1861 (des que hiha mesures instrumentals) són molt escas-ses, i per tant no se sap ben bé com lestemperatures van evolucionar des de l’any1000 a la meitat sud del món. El registre delgràfic 1 ha esdevingut emblemàtic i aixíl'Intergovernmental Panel on ClimateChange (IPCC) el menciona vastament enel seu darrer informe de 2001 (IPCC, 2001).Per què es produeix aquest escalfament?No està del tot clar, però és probable queno sigui causat per un sol factor, tant natu-ral com antropogènic. Els canvis en el climaes poden donar per la variabilitat internadel sistema climàtic i per factors externs. Lainfluència dels factors externs es pot compa-rar utilitzant el concepte de radiative forcing(energia radiant d’un factor de canvi).

Aquesta serà positiva si fa que s’escalfi lasuperfície de la Terra, o negativa si fa quees refredi. Canvis en l’increment de laconcentració dels gasos amb efected’hivernacle, de l’energia del sol, el vulca-nisme i la concentració d’aerosols atmosfè-rics afecten l’energia radiant ja sigui posi-tivament o negativament. Per exemple, laconcentració de gasos amb efecte hiver-nacle (vegeu per al diòxid de carboni elgràfic 2) a l’atmosfera durant els últims 1.000anys s’ha incrementat en els últims 200 anysd’una manera semblant a la de la tempe-ratura de l’hemisferi nord (gràfic 1). Aquestincrement reflecteix el progressiu ús delscombustibles fòssils a la nostra societat. Elsgasos amb efecte d’hivernacle tenen un

efecte positiu en l’increment de l’energiaradiant. Per tant, en els darrers 200 anyspodria haver augmentat d’una maneraprogressiva la capacitat de l’atmosfera perabsorbir l’energia del Sol, que pot havercomportat a l’escalfament gradual de lasuperfície del planeta. Però val a dir que hiha molts altres factors de canvi que tambéhan variat durant aquest mateix període.Per exemple, la concentració d’aerosols al’atmosfera s’ha incrementat d’una maneraanàloga a la temperatura, fet causat pelprogressiu ús de combustibles fòssils icombustió de biomassa (p. e. boscos,escombraries) (IPCC, 2001). El seu efectesobre el clima, però, és de refredar la super-fície, encara que són molt menys entesos

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

29

que els gasos amb efecte d’hivernacle, i pertant és difícil de jutjar el seu pes relatiuen el canvi climàtic. Com que tot plegat aracomencem a entendre la influència relativaen l’energia radiant dels diversos factors,es fa difícil de demostrar d’una maneraconcloent que l’escalfament del segle XX éscausat només per l’increment del diòxid decarboni i gasos similars. Per exemple, ambmodels matemàtics que simulin les varia-cions de temperatura de la Terra, i compa-rant els resultats amb canvis que s’han mesu-rat, es poden començar a entreveure lescauses dels canvis principals. A l’informede l’IPCC de 2001 es fa especial menciód’un estudi on es va simular matemàtica-ment la variabilitat de les temperaturesdurant els darrers 140 anys, tenint en comptenomés factors de canvi naturals (variabi-litat solar i vulcanisme), o només factorsantropogènics (gasos amb efected’hivernacle i una estimació d’aerosols),

o tots alhora (Crowley, 2000). La sevaconclusió, segons com, no és gaire sorpre-nent: la inclusió de factors antropogènicsen el model pot explicar una gran part delscanvis de temperatura dels últims 140 anys,però la correlació entre els resultats delmodel i les temperatures reals és encaramillor si es tenen en compte factors tantnaturals com antropogènics. És més, esconclou que, encara que els factors de canviconsiderats poden explicar la majoria decanvis, no s’exclou la possibilitat que n’hihagi d’altres que també han contribuït al’escalfament del segle XX. Així que el debatcontinua, sobretot per aclarir el pes rela-tiu de diferents factors de canvi, i els meca-nismes pels quals actuen sobre el sistema.Per exemple, quant exactament incre-mentarà la temperatura quan es dobli elcontingut atmosfèric del diòxid de carboni?O com respondran els ecosistemes a canvisen el clima i la composició de l’atmosfera?

Els canvis en elclima es podendonar per lavariabilitat internadel sistemaclimàtic i perfactors externs

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

30

La inestabilitat dels darrers 400.000anys

Independentment del canvi natural, l’IPCCpreveu que les temperatures mitjanesmundials s’incrementin entre 1,4 i 5,8 °Cde 1990 a 2100. Si és així, el ritme en quèes preveu que les temperatures pugin notindria paral·lel durant els últims 10.000anys. Aquesta és una època geològica queanomenem l’holocè, en la qual els humansestem tenint la nostra edat d’or. Climàti-cament parlant, però, aquest període detemps és força inusual ja que ha estat, icontinua sent, molt estable i llarg. Algunshan apuntat que aquesta estabilitat climà-tica és relativa, i de canvis significatiusn’hi ha hagut, i així les civilitzacions huma-nes han pogut florir o se n’han anat en orrisdepenent de si les condicions ambientalsels han estat propícies (deMenocal, 2001).La norma en el sistema climàtic és el canvi,la inestabilitat. Canvis de temperatures localso globals de 2 o més graus de temperatura,a escales de temps lentes (per sobre demilers d’anys) o molt ràpides (dins el queés la vida mitjana d’una persona o durantun parell de generacions), han estat moltfreqüents fins ara, i res no fa pensar que enel futur les coses hagin de ser diferents.Mitjançant l’estudi dels registres fòssils,en qualsevol escala de temps, es fa benpalès que el clima de la Terra d’estableno en té res. Aquesta afirmació fa unes dèca-des hauria estat profundament debatuda.Fins a la dècada dels noranta es pot ben dirque el consens general entre científics eraque la Terra oscil·la entre èpoques relati-vament fredes (glacials) i més càlides (inter-glacials) d’una manera progressiva i cons-tant, a un ritme de desenes a centenarsde milers d’anys sense cap pertorbació nota-ble a curt termini. Aquests canvis se succe-eixen al mateix ritme en què varia la inso-lació (variacions en la radiació de calor delsol) que és funció de paràmetres astronò-mics recollits dins la teoria de Milankovitch.Aquest matemàtic serbi va demostrar d’unaforma convincent com l’aparició de lesèpoques glacials depèn de l’excentricitatde l’òrbita de la Terra, i de la inclinació i

precessió del seu eix de rotació. Aquestscanvis astronòmics són molt constants is’han anat repetint des de fa molts milionsanys en uns cicles primordialment de 23.000,41.000 i 100.000 anys. Fent servir aquestateoria com a base, ara es pot predir, en prin-cipi, que l’actual període interglacials’acabarà d'aquí 50.000 anys, i que el propermàxim glacial serà d'aquí 100.000 anys, sino es tenen en compte efectes antropogè-nics (Loutre and Berger, 2000). Fins fa poc,tot semblava bastant controlat, quasi derellotgeria. A la dècada dels 60 als 70, lapreocupació era saber quan seria la següentedat glacial, i poca gent pensava enl’escalfament global (Kukla et al., 1972). Defet, des de fa uns 6.000 anys les tempera-tures del mar i la terra han anat davallant,i això ja és perceptible en el registre delgràfic 1. La tendència ha estat interrompuda,de moment, per l’escalfament del segle XX.Es pot dir, generalitzant, que fins a la dècadadels 90 la majoria de treballs se centravenen l’estudi de registres climàtics que nopodien desxifrar canvis climàtics de curtadurada, d’uns pocs centenars o desenesd’anys. Si es veia alguna variabilitat a aques-tes escales s’atribuïa a l’error analític, o sorolld’alguna mena, o la comunitat científica engeneral no li donava importància.L’estudi dels testimonis de gel a l’Antàrtidai a Groenlàndia, junt amb l’anàlisi detalladadels sediments marins i dels llacs amb taxeselevades d’acumulació de sediments, hanrevolucionat la nostra manera d’entendrel’evolució del clima. Primer, per mostrarl’estreta relació entre l’abundància dels gasosamb efecte d’hivernacle i el clima en esca-les de milers d’anys, i segon, per revelarla freqüència amb què es donen episodisde canvi climàtic abrupte, a escales infe-riors a un segle, tema que es discutirà ala següent secció. El gel dels casquets polarés, en efecte, l’atmosfera congelada. Al’Antàrtida hi ha els rastres de l’atmosferade gairebé l’últim mig milió d’anys (gràfic3; Petit et al., 1999). A Groenlàndia, els testi-monis de gel recuperats «només» abastenels últims 110.000 anys. En part, això es deual fet que hi neva més, fet que comportaque els registres de gel de Groenlàndia

La norma en elsistema climàticés el canvi,la inestabilitat

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

31

siguin de resolució més alta i que fins itot es pugui mesurar la variabilitat anual enla composició de l’atmosfera. En el regis-tre de l’atmosfera de Vostok (amb referèn-cia a l’estació russa d’on s’obtingueren lesmostres) a l’Antàrtida, els valors més alts degasos amb efecte d’hivernacle (diòxid decarboni i metà) es troben durant els perí-odes interglacials, i els més baixos durantels glacials (gràfic 3). La correlació entre elsvalors de metà i diòxid de carboni ambles temperatures sobre l’Antàrtida (esti-mades mitjançant la mesura de les relacions

isotòpiques de l’hidrogen del gel) assen-yala un estret lligam entre aquests gasos iel clima, i demostra el dinamisme delsembornals de carboni oceànics i conti-nentals en resposta als canvis climàtics. Arabé, encara no s’entén ben bé com els gasosamb efecte d’hivernacle interaccionen ambel sistema climàtic. Les concentracions delsgasos augmenten milers d’anys abans queels grans casquets polars de les èpoquesglacials es desglacin totalment o parcial-ment. Així, no està totalment clar si és elcanvi en els gasos amb efecte d’hivernacle

o la insolació, o tots dos factors, la causadel pas d’una època glacial a unad’interglacial i a l’inrevés. Sigui quin siguiel mecanisme iniciador, tampoc no està clarquè fa que el metà i el diòxid de carbonifluctuïn d’una manera natural a escalesde milers d’anys. De tota manera, en elcontext actual de l’increment de gasos ambefecte d’hivernacle, queda ben palès mirantel gràfic 3, que les concentracions actualsde diòxid de carboni són les més altesdels darrers 420.000 anys i, per tant, notenen cap precedent natural en tot aquesttemps. La concentració de diòxid de carboniactual és de 365 ppm, mentre que elsmàxims dels darrers tres períodes inter-glacials no ha sobrepassat les 300 ppm,encara que normalment els valors assolitsen èpoques anàlogues a l’actual són alvoltant de 280 ppm, el mateix que lesconcentracions preindustrials d’aquest gas.Al ritme actual de creixement del contin-gut de diòxid de carboni a l’atmosfera, d'aquípocs anys, el creixement d’aquest gas, desdel segle XIX, haurà ultrapassat l’incrementque s’observa entre èpoques glacials (200ppm) i interglacials (280 ppm) de llarg. Pelque fa al metà, els seus valors actuals (1600ppb) ja són més del doble dels valorsnormals dels períodes interglacials (700ppb), i el seu creixement des de l’èpocapreindustrial ha més que duplicat (900 ppb)el creixement normal des de la màxima edatglacial fins a l’interglacial (350 ppb). Pertant, encara que no es prevegin exactamentles conseqüències que es puguin derivard’això, o no es puguin demostrar, no ésd’estranyar que hi hagi tanta gent preo-cupada arreu del món pels nivells creixentsde gasos amb efecte d’hivernacle.

Els canvis sobtats: per al clima, 2 i 2no sempre fan 4

Un dels paleoclimatòlegs internacionalmentmés reconeguts (Wallace Broecker, de laColumbia University, als Estats Units)ha descrit el comportament més aviatinoperant de la nostra societat enversl’increment de gasos amb efecte d’hivernaclecom a poking the angry beast with a stick

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

32

(«burxant l’animal enrabiat amb un bastó»;http://www.earthinstitute.columbia.edu/library/earthmatters/spring2000/pages/page7.html).El bastó serien les emissions de gasos ambefecte d’hivernacle, i la bèstia, el sistemaclimàtic, que no sabem com ni quan reac-cionarà, però tard o d’hora ho farà. Així,mentre científics com Richard Lindzen, delMassachusetts Institute of Technology, creuenque les preocupacions per l’escalfamentmundial són foc d’encenalls, d’acord ambalguns models climàtics (vegeu la seva decla-ració al senat dels Estats Units el maig de2001,http://www.senate.gov/~epw/lin_0502.htm),científics com Broecker són part d’un grupde científics —que a mi em sembla moltconsiderable— que estan convençuts queel comportament del sistema climàtic durantl’últim període glacial ens ensenya quel’increment del diòxid de carboni pot causarja no un canvi gradual del clima, sinó unareorganització completa del sistema climà-tic (Broecker, 1997). Una de les coses ques’han après aquests últims anys és que unarelació causa-efecte no ha d’estar lligadaper una relació lineal. El sistema climàticno ha de respondre necessàriament d’unamanera immediata a una pertorbació. Així,un factor de canvi pot començar a variar,però les variables climàtiques poden conti-nuar inalterades o mostrar poca variació.Això és així fins que es creua un llindar apartir del qual tot el sistema es reorga-nitza ràpidament fins a arribar a una altrasituació de relatiu equilibri, o el canvi desobte s’accelera sense motiu aparent finsa arribar a una nova situació. Els modelsclimàtics han demostrat que el sistema climà-tic es pot comportar de forma no lineal(Stocker, 2000). Fins i tot el sistema climà-tic pot tenir diversos modes estables defuncionament, encara que els factors decanvi no variïn gaire. Ja fa anys que sesap que la circulació oceànica pot variarentre diferents modes estables molt ràpi-dament si, per exemple, la salinitat super-ficial de l’Atlàntic Nord davalla per sotad’uns certs valors (Stommel, 1961). Perexemple, també hi ha científics que handemostrat amb models que el Sàhara tantés estable climàticament com a desert o

verd, situació que s’ha donat durant elsdarrers 10.000 anys (Claussen, 1998). Aixòtambé és rellevant per explicar per què tansovint en els registres paleoclimàtics espoden observar, si s’estudien les mostresescaients i un s’hi fixa, situacions de canviclimàtic extremadament ràpid, en qüestióde poques desenes o centenes d’anys.Troballes emblemàtiques sobre això pertan-yen a l’àrea de l’Atlàntic Nord.El 1988, un oceanògraf alemany, HartmutHeinrich, va publicar un estudi que mostravacom 6 vegades durant l’últim període glacialenormes armades d’icebergs van envairl’Atlàntic Nord, sobretot procedents delCanadà (Heinrich, 1988). En fondre's elsicebergs, els materials rocosos que porta-ven van dipositar-se en el fons marí en unaàrea de 3.000 km de banda a banda del’Atlàntic. El motiu d’aquestes «invasions»és el periòdic col·lapse dels casquets glacials,a l’hemisferi nord, sobretot a Amèrica delNord, per causes que encara es discutei-xen. Un dels molts elements interessantsd’aquests episodis de Heinrich, aixís’anomenen, és que permeten veure comel sistema climàtic va respondre a unapertorbació de molt curta durada i loca-litzada, i com se n’esdevingueren canvisclimàtics arreu del món. Així, la gran quan-titat d’aigua dolça que es va escampar perl’oceà quan els icebergs es van fondre, vafer disminuir la salinitat superficial del’Atlàntic Nord i en va alterar la circulaciósuperficial i de fondària a tots els oceansdel món. Una de les conseqüències va serque el transport de calor de baixes lati-tuds cap al pol, representat pel Corrent delGolf, s’aturés, amb la conseqüent baixadade temperatures a la regió de l’Atlàntic Nord,per exemple a Europa. Un cop la salinitatoceànica va pujar a valors normals, va haver-hi un punt en què la circulació es va resta-blir de sobte tal com era abans de cadaepisodi de Heinrich. Ensems, glaceres alsAndes i Nova Zelanda creixeren i minva-ren, el que dóna una idea de la magnitudi l’abast dels episodis. Aquests canvis tingue-ren lloc en qüestió de dècades i així ho indi-quen les oscil·lacions de temperatura del’aire als testimonis de gel de Groenlàn-

Els modelsclimàtics handemostrat que elsistema climàtices pot comportarde forma no lineal

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

33

dia, canvis en el pol·len a Itàlia o canvisde la velocitat del vent a la Xina, per citar-ne uns exemples (Dansgaard et al., 1993;Allen et al., 1999). El fet és que tant elsmodels climàtics com les reconstruccionspaleoclimàtiques apunten que aquestapertorbació va fer oscil·lar el sistema climà-tic, en aquest cas representat pel sistemaoceà-atmosfera entre diversos modes esta-bles de funcionament en qüestió de duesa quatre dècades. A més, especialmentl’estudi dels testimonis de gel de Groenlàn-dia mostren com aquestes oscil·lacions sónmolt freqüents (Dansgaard et al., 1993).S’anomenen els cicles de Dansgaard-Oesch-ger, un component dels quals serien elsepisodis de Heinrich (Bond i Lotti, 1995).Així, s’ha demostrat vastament com la varia-bilitat de les temperatures durant l’èpocaglacial va ser molt elevada, seguint ciclesde gairebé 11.000, 6.000 i 1.500 anys. Encaras’ha d’aclarir la naturalesa precisa d’aquestscicles, que podrien ser semitons dels ciclesastronòmics de l’òrbita de la Terra, o podrienestar relacionats amb la dinàmica internadels casquets polars, amb la variabilitat solaro la circulació atmosfèrica i oceànica.Particularment important és que s’ha demos-trat que a l’holocè i durant altres ciclesglacials/interglacials anteriors també s’hatrobat que les temperatures o producciód’icebergs varien en cicles de 1.500 anys(Bond et al., 1997). Wallace Broecker id’altres creuen que tots aquests cicles esdeuen a la variabilitat de l’anomenada circu-lació termohalina oceànica (Ganapolskiand Rahmstorf, 2001). Molt simplificada-ment, es pot descriure com si els correntsoceànics fossin una cinta contínua, quees mou des del sud cap al nord de l’Atlànticper la superfície, i a l’inrevés pel fonsd’aquest oceà. El final de la cinta es troba-ria cap al nord del mar d’Islàndia, i l’altreextrem a la vora de l’Antàrtida. La veloci-tat de la cinta ve donada pel gradient desalinitat a l’Atlàntic Nord, des de la super-fície cap al fons, que fa que l’aigua de lasuperfície sigui més densa que la de sotai, seguint amb un símil simple, s’enfonsi.La cinta transporta calor des del sud capal nord del planeta. Avui dia la cinta està

en funcionament, cosa que fa que al nordd’Europa hi hagi unes condicions molt mésfavorables per viure-hi que al Canadà (i.e. a causa del Corrent del Golf). Si s’aturala cinta, l’Atlàntic Nord i Europa es refre-den. Molts paleoceanògrafs creuen queperiòdics canvis en la salinitat superficialde l’oceà Atlàntic, causats per icebergs oincrements de la precipitació, són normals.Si tenen lloc en períodes interglacials, elcanvi climàtic que se’n deriva és menysimportant en comparació amb els deri-vats d’una successió de períodes glacials.Quina és la implicació de tot això actual-ment? S’ha proposat que, com a conse-qüència de l’escalfament global, les aigüespolars superficials esdevindrien més càli-des, la qual cosa podria alentir la circula-ció termohalina en fer decréixer la densi-tat de l’aigua superficial. A més,s’incrementaria el transport atmosfèric devapor d’aigua en incrementar-sel’evaporació, que en precipitar faria baixarla salinitat de l’aigua polar. Tot això podriacomportar una aturada de la circulaciótermohalina i una reorganització de la circu-lació oceànica, amb conseqüències difícilsde predir. A països com el Regne Unit,Noruega, els Estats Units i Canadà, entred’altres, hi ha prou gent preocupada peraquest escenari, que es considera forçaplausible, com perquè recentment s’estiguinfinançant programes de recerca dedesenes de milions d’euros per investigarespecíficament aquest tema (p. e.,http://www.nerc.ac.uk/funding/thematics/rcc/).

Conclusions: Per què és tancomplicat el clima i el seu estudi?

Els canvis climàtics no depenen nomésde l’increment o la davallada dels gasosamb efecte d’hivernacle, sinó que tambédepenen de la interacció d’elements interns(p. e. atmosfera, hidrosfera, biosfera i crios-fera) i externs (p. e. variabilitat de la irra-diació solar, insolació, vulcanisme) delplaneta, d’una manera que tot just ara estemcomençant a entendre. És clar, també calcomptar amb l’impacte dels humans sobrel’entorn. A part del gran nombre d’elements

Els canvis climàticsno depenen nomésde l’increment o ladavallada delsgasos amb efected’hivernacle, sinóque també depenende la interacciód’elements internsi externs delplaneta

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

34

de què el sistema està compost, molts d’ellsinteraccionen a través de processos de reali-mentació (feedbacks en anglès) negatiuso positius, i sovint relacionats d’una manerano lineal. Per tant, per unes condicionsdonades, pot haver-hi més d’un estatd’equilibri, i la transició entre ells pot serreversible o irreversible, i sovint ràpida.La sensibilitat del sistema a variacions dequalsevol factor de canvi tampoc no estàben establerta, i no és la mateixa per a tots.Francament, ens falta encara molta infor-mació per poder comprendre la mecànicadel sistema. Donada aquesta complexitat,l’ús de models matemàtics resulta impres-cindible per sospesar el pes relatiu dels

diversos components del sistema i per poderpredir-ne l’evolució més probable. La vera-citat d’aquests models depèn de la contras-tació dels seus resultats amb dades reals.Un objectiu de l’article era mostrar comels estudis de reconstrucció paleoclimàticacontribueixen d’una manera important aentendre el sistema climàtic, ja que apor-ten la informació que ens manca per cons-truir-ne una representació de l'estructurai del comportament. Veient com el climaha evolucionat al llarg del temps, estemaprenent quina és la naturalesa veritabledel seu dinamisme i podem començar acomprendre quins són els factors que fanque el sistema canviï a diferents escales

de temps i espai. Per tant, podem tenir unacerta perspectiva sobre els canvis que estantenint lloc avui dia. Un exemple més seriael següent. Estudis recents han demostratque les variacions de diòxid de carboni desdel miocè fins ara (els darrers 24 milionsd’anys) han romàs relativament constants(gràfic 4), malgrat el marcat refredamentque la Terra ha experimentat durant aquestperíode de temps, tal com demostren elcreixement dels casquets polars, els canvisecològics i les davallades de temperaturadel mar (Pagani et al., 1999; Pearson andPalmer, 2000). Això demostraria que el diòxidde carboni, per si sol, no és un factor clauque controli el canvi climàtic mundial en llar-gues escales de temps. Aquests resultats jahan estat utilitzats per alguns per defensar lainacció davant l’increment actual dels gasosamb efecte d’hivernacle (per exemple, vegeuel comentari sobre l’article de Pearson iPalmer a càrrec del Center for the Studyof Global Change and Carbon Dioxide, ahttp://www.co2science.org/jounal/2000/v3n23c1.htm,obviant en part que l’estudi valora canvis allarg termini). No obstant això, sí que podriaser que en relativament baixes concen-tracions de diòxid de carboni, el sistemaclimàtic esdevingui més sensible a altresfactors de canvi com podria ser la circu-lació oceànica (Pagani, 2002). En canvi,quan la Terra ha tingut continguts de diòxidde carboni a l’atmosfera més de 6 vega-des superiors als nivells actuals (super-greenhouse world durant el paleocè/eocè),el clima mundial ha estat extremadamentcàlid i l’efecte d’altres factors de canvi podienhaver quedar amortits.En definitiva, ens queda bastant camí perrecórrer abans no entenguem prou bé elscanvis actuals i passats del nostre entorn.A mi em sembla clar, tot i així, que els regis-tres paleoclimàtics mostren que el climaactual està canviant, i que amb la modifi-cació del nostre entorn s’està fent un expe-riment de resultat incert, ja que les condi-cions actuals no s’han donat al planeta coma mínim durant els darrers 420.000 anys, ipossiblement durant els darrers 25 milionsd’anys. Es pot discutir si aquest experiment

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

35

compta amb el vistiplau de la gent, ja quela majoria continua les seves activitats quoti-dianes amb ben poca diferència de quanno se sabia gran cosa sobre aquests temes,independentment de la posició pública delsgoverns. Les possibles conseqüències iels riscs potser no són tan ben entesosper tothom, però de tota manera, ara perara, aquests tampoc no es poden demos-trar d’una manera concloent. Per fer-ho calcontinuar investigant d’una maneraestratègica, i internacionalment ja hi hainiciatives per convèncer científics, gestorscientífics, polítics i la societat en general,que cal modificar les prioritats de larecerca (vegeu, per exemple, documentsde l'International Geosphere-BiosphereProgramme, com la declaració d’Amsterdama http://www.sciconf.igbp.kva.se/fr.html).Sembla paradoxal que es doni tan pocaimportància a investigar la «salut» del planeta,en comparació amb altres temes, quan elnostre benestar en depèn totalment. A mésa més, un repte que cal superar percomprendre el sistema climàtic és que elsplantejaments tradicionals de recerca sónincapaços de copsar la seva veritablecomplexitat, ja que el sistema climàtic trans-cendeix els límits en què les ciències natu-rals estan encara dividides, seguint patronstradicionals. Per tant, calen nous plante-jaments que fomentin la multidisciplina-rietat dels científics i la composició delsequips de recerca. A casa nostra és difícilencara de trobar suficients institucionspreparades per afrontar aquests reptes, idesenvolupar espais de recerca que even-tualment es puguin emmirallar amb centresde referència com el Tyndall Centre forClimate Change Research del Regne Unit oel Potsdam Institute for Climate Impact Rese-arch d’Alemanya. En tot cas cal ser opti-mistes, i l’actual promoció de xarxes derecerca d’excel·lència dins de l’espai catalài europeu permeten formar equips de treballamb suficient diversitat de coneixementsper anar avançant en aquest camp. •

Bibliografia

• Allen, J. R. M., Brandt, U., Brauer, A., Hubberten,H.-W., Huntley, B., Keller, J., Kraml, M., Macken-sen, A., Mingram, J., Negendank, J. F. W., Nowaczyk,N. R., Oberh„nsli, H., Watts, W. A., Wulf, S., andZolitchka, B., 1999: Rapid environmental changesin southern Europe during the last glacial period.Nature 400, 740–743.

• Bond, G., Showers, W., Cheseby, M., Lotti, R., Almasi,P., deMenocal, P., Priore, P., Cullen, H., Hajdas, I.and Bonani, G., 1997: A pervasi millenial-scale cyclein North Atlantic Holocene and Glacial climates.Science 278, 1257–1266.

• Bond, G. C. and Lotti, R., 1995: Iceberg dischar-ges into the North Atlantic on millennial time scalesduring the last glaciation. Science 267, 1005–1010.

• Broecker, W. S., 1997: Thermohaline circulation, theAchilles heel of our climate system: will man-madeCO2 upset the current balance? Science 278,1582–1589.

• Claussen, M., 1998: On multiple solutions of theatmosphere—vegetation system in present-dayclimate. Global Change Biology 4, 549–559.

• Crowley, T. J., 2000: Causes of climate changeover the past 1000 years. Science 289, 270–277.

• Dansgaard, W., Johnsen, S. J., Clausen, H. B., Dahl-Jensen, D., Gundestrup, N. S., Hammer, C. U., Hvid-berg, C. S., Steffensen, J. P., Sveinbj”rnsdottir, A.E., Jouzel, J. and Bond, G., 1993: Evidence for gene-ral instability of past climate from a 250-kyr ice-corerecord. Nature 364, 218–220.

• deMenocal, P. B., 2001: Cultural responses to climatechange during the Late Holocene. Science 292,667–673.

• Ganapolski, A. and Rahmstorf, S., 2001: Rapid chan-ges of glacial climate simulated in a coupled climatemodel. Nature 409, 153–158.

• Heinrich, H., 1988: Origin and consequences ofcyclic ice rafting in the Northeast Atlantic Oceanduring the past 130,000 years. Quaternary Research29, 143–152.

• IPCC, 2001: Climate Change 2001: the scientificbasis: Contribution of Working Group I to the ThirdAssessment Report of the Intergovernmental Panelon Climate.Cambridge: Cambridge University Press.

• Kukla, G. J., Matthews, R. and Mitchell, M., 1972:Present Interglacial: How and When Will it End?Quaternary Research, 261–269.

• Loutre, M. F. and Berger, A., 2000: Future climaticchanges: Are we entering an exceptionally longinterglacial? Climatic Change 46, 61–90.

• Mann, M., Bradley, R. and Hughes, M., 1999: Nort-hern Hemisphere Temperatures During the PastMillennium: Inferences, Uncertainties, and Limita-tions. Geophysical Research Letters 26, 759.

• Pagani, M., 2002: The alkenone-CO2 proxy andancient atmospheric carbon dioxide. Phil. Trans. R.Soc. Lond. A 360, 609–632.

• Pagani, M., Freeman, K. H. and Arthur, M. A., 1999:Late Miocene atmospheric CO2 concentrations andthe expansion of C4 grasses. Science 285, 876–879.

• Pearson, P. and Palmer, M., 2000: Atmospheric carbondioxide concentrations over the past 60 million years.Nature 406, 695–699.

• Petit, J. R., Jouzel, J., Raynaud, D., Barkov, N. I.,Barnola, J. M., Basile, I., Bender, M., Chappellaz,J., Davis, M., Delaygue, G., Delmotte, M., Kotlya-kov, V. M., Legrand, M., Lipenkov, V. Y., Lorius,C., P‚pin, L., Ritz, C., Saltzman, E. and Stievenard,M., 1999: Climate and atmospheric history of thepast 420,00 years from the Vostok ice core, Antarc-tica. Nature 399, 429–436.

• Plummer, M. A., Phillips, F. M., FabrykaMartin, J.,Turin, H. J., Wigand, P. E. and Sharma, P., 1997: Chlo-rine-36 in fossil rat urine: An archive of cosmoge-nic nuclide deposition during the past 40,000 years.Science 277, 538–541.

• Stocker T. F., 2000: Past and future reorganiza-tions in the climate system. Quaternary ScienceReviews 19, 301–319.

• Stommel, H., 1961: Thermohaline convection withtwo stable regimes of flow. Tellus 13, 224–230.

37

L’autor fa un repàs de la tradiciódels estudis sobre el canvi climàtica Catalunya. Ens descriu l’evoluciódels instruments de mesura i tambéles tradicions culturals de cairereligiós i civil relacionades amb elclima. També ens recorda dosexemples històrics: la gran sequerade 1566-1567 i «lo any del diluvi».

Els recursos per a l’estudi delcanvi climàtic a Catalunya: una

visió històricaJavier Martín Vide

Catedràtic de Geografia Física, Universitat de Barcelona

1. Introducció

Qualsevol anàlisi de l’evolució del clima,incloent-hi les tendències, exigeix, comtothom sap, llargs períodes de registresmeteorològics que permetin construir sèriesclimàtiques. Amb tres, cinc o deu anys noes pot treure cap conclusió sobre el clima,perquè la variabilitat natural inherent delsistema climàtic produeix irregularitats múlti-ples i dents de serra en els valors mitjans,fet que pot ocasionar que s’encadenin diver-sos anys particularment secs o plujosos,càlids o freds, sense que això comporti captendència diferent pel que fa a les condi-cions climàtiques preexistents. A més, sovintla percepció, sempre subjectiva i selectiva,realça determinats episodis recents coma excepcionals o no assolits en el passat.Però si es repassa una sèrie climàtica llarga,es rescata de l’oblit l’existènciad’esdeveniments similars, fins i tot encaramés extrems, o, si més no, s’atribueix unacerta normalitat als actuals.A partir de les sèries climàtiques —que, amés de ser llargues, han de complir unasèrie de requisits (el principal,l’homogeneïtat)-— s’estableixen els valorsnormals o característics del clima del lloc ola regió que s’està valorant. Només així, enel context d’un període temporal ampli,si és possible plurisecular, i amb dades obtin-gudes amb els mateixos criteris i sota lesmateixes circumstàncies, es poden valorar,confirmar o rebutjar d’una manera correctales possibles anomalies, fluctuacions i canvisclimàtics.Des d’una òptica estrictament climàtica, lessèries climàtiques instrumentals, és a dir,les construïdes a partir de registres mete-orològics fets amb aparells tenen la limi-

tació temporal ineludible de la datad’invenció d’aquests instruments meteo-rològics. La majoria d’instruments d’aquesttipus es van inventar al segle XVII (el termò-metre, el 1600; el baròmetre, el 1643, etc.).En el millor dels casos, doncs, es podriadisposar en algun lloc privilegiat de regis-tres meteorològics que es remunten al segleXVII, fet que no en garantiria l’homogeneïtatni la continuïtat temporal. Aquest és elcas de París, on es coneixen alguns valorsdispersos de pressió atmosfèrica i de tempe-ratura del segle XVII.També cal tenir en compte, però, els regis-tres o les anotacions no instrumentals decaràcter meteorològic o similar que puguintenir alguna utilitat per a la reconstruccióclimàtica. Amb aquesta nova informació decaràcter documental, a partir de la qualés possible construir sèries d’índexs o defreqüències de certs fenòmens, s’amplial’horitzó temporal de les sèries climàtiques,que es remunta en alguns casos a uns quantssegles abans que es fessin servir els instru-ments meteorològics convencionals.En conseqüència, cal mirar el passat peravaluar amb precisió el que s’esdevé actual-ment, i per fer projeccions a partir de lescircumstàncies del present, és a dir, previ-sions climàtiques del futur. Curiosament, lareconstrucció climàtica del passat facilitamolt el coneixement del clima futur. Arabé, això topa amb la limitació temporal delsregistres meteorològics instrumentals dispo-nibles, que en la majoria de casos noméstenen unes quantes dècades d’antiguitat.Només en alguns casos excepcionals esdisposa de sèries instrumentals de fa mésde dos segles.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

2. Els registres instrumentals mésantics de Catalunya

La institucionalització de la meteorologia aEspanya, amb la creació del primer orga-nisme centralitzador de les observacionsfetes a l’Estat, no es produeix fins a la segonameitat del segle XIX, concretament fins al’any 1860. Això no vol dir que anterior-ment no es fessin observacions meteo-

rològiques en diferents llocs; es té constàn-cia que des de l’any 1805 ja se’n feien, espe-cialment en universitats i institutsd’ensenyament mitjà, a més de l’observatoride la Marina de San Fernando (Cadis), enaquest cas amb caràcter oficial. I si ensremuntem una mica més enrere en el temps,a les últimes dues dècades del segle XVIII,veiem que en tres ciutats espanyoles —Cadis, Madrid i Barcelona— alguns il·lustrats,

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

38

Curiosament,la reconstruccióclimàtica delpassat facilitamolt el coneixementdel clima futur

39

metges o farmacèutics van prendre la inicia-tiva d’observar sistemàticament, des de casaseva i diversos cops al dia (normalmenttres), la pressió atmosfèrica, la temperatura,l’estat del cel i altres fenòmens. En efecte,a Barcelona, l’1 de gener de 1780, un metge,Francisco Salvá Campillo, comença a regis-trar al seu domicili del carrer de Petritxol,al Barri Gòtic, la pressió atmosfèrica i latemperatura, a més d’altres elements, trescops al dia. El fet cert és que, en el contextil·lustrat de l’època, tant ell com altres metgesi alguns farmacèutics, conscients quecerts estats meteorològics afavoreixen lapropagació dels vectors que causen malal-ties o que fan que aquestes malaltiess’agreugin, decideixen prendre la iniciativafilantròpica d’observar sistemàticament iamb instruments precisos certes variablesmeteorològiques (a la segona meitat delsegle XVIII ja hi havia baròmetres i termò-metres). En el cas de Barcelona, la inicia-tiva de Francisco Salvà va tenir continuïtat,després de la seva mort, amb altrescol·legues, els registres dels quals s’enllacensense continuïtat amb els registres oficials,que comencen a fer-se a la Universitat deBarcelona a la segona meitat del segle XIX,i que s’han continuat duent a terme finsal moment actual (taula 1). Així doncs,Barcelona és la ciutat amb les sèries de pres-sió atmosfèrica i temperatura més llarguesd’Espanya. En el context europeu se situa,per antiguitat, en el novè lloc de la classi-ficació de ciutats que disposen de sèriesmensuals contínues de pressió atmosfèricaa partir de la mitjana de registres diaris(gràfic1). Entre les ciutats que van començara recollir dades el segle XVIII i que, per tant,tenen dades de més de dos segles es trobenBasilea (1755), Milà (1763), París (1764),Ginebra (1768), Trondheim (1768), Edim-burg (1770), Londres (1774), Viena (1775),Barcelona (1780), Lund (1780), Madrid(1786) i Praga (1789).

3. Els observadors meteorològicssense instruments més antics deCatalunya

Els fons històrics d’alguns arxius i univer-sitats reserven agradables sorpreses alclimatòleg interessat a remuntar-se al méslluny possible en el passat a la recercad’informació de caràcter meteorològic. Aixídoncs, a la biblioteca de la Universitat deBarcelona es conserven dos llibres dememòries de Josep Montfar i Sorts, de famí-lia noble, que va viure a Barcelona al segleXVII. Sense explicar-ne els motius al docu-ment, Josep Montfar va observar i va anotardia a dia, durant els cinc anys compresosentre 1683 i 1687, la intensitat de la plujade manera qualitativa, i la seva durada ambresolució horària. Es tracta d’una infor-mació limitada en el temps i no instrumentalpel que fa a la intensitat de la precipita-ció. No obstant això, com que es derivad’unes observacions sistemàtiques es consi-dera un estudi útil perquè, si més no, se’ngenera una sèrie breu d’ocurrències de plujaa la ciutat de Barcelona en un momentclimàtic interessant, ja que forma part del’anomenat últim mínim Maunder, i admetcomparació amb períodes actuals. La tascade Josep Montfar té a Espanya molt pocsprecedents coneguts (només Diego de Palo-minos a Jódar, a la província de Jaén,s’avança al noble barceloní amb observa-cions meteorològiques datades entre 1556i 1595).Gràciesa lesanotacionsde JosepMontfar s’hapogut comprovar, per exemple, que lapersistència dels dies de precipitació durantaquest quinquenni del segle XVII era forçasemblant a l’actual. A més, la distribució deles seqüències de pluja segons la longitudespotajustarmitjançantunacadenadeMarkovde primer ordre, com passa actualment.Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1818),baró de Maldà, és un altre personatge queens ha deixat un llegat personal interessantper a l’estudi del clima, gràcies a les anota-cions que va fer sobre certs estats del’atmosfera de Barcelona. Sembla que, abanda de la seva curiositat científica, aquestnoble barceloní era molt sensible als canvis

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Rafael d’Amati de Cortada(1746-1818), baróde Maldà, és unaltre personatgeque ens ha deixatun llegat personalinteressant per al’estudi del clima

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

40

meteorològics. Als més de cinquanta volumsdel seu Calaix de Sastre es poden trobaranotacions tan curioses i avançades a laseva època com ara la que citem a conti-nuació, que fa referència a una tempestahivernal a la ciutat catalana:«Lo dels trons ha vingut molt de nou percosa extrahordinaria, pues que no acos-tuman a comensar les tronades que amediats de Abril fins al Octubre. Es provade haver fet mutació los Climas, y variatse lo temps per lo que mira a les estacionsalguns anys ha.»El noble barceloní estava detectant ambuna agudesa extrema una anomalia climà-tica esdevinguda a Catalunya al final delsegle XVIII, entre 1760 i 1800, que es va carac-teritzar per unes pautes pluviomètriquesmolt irregulars, amb un augment simultanide les sequeres i les inundacions. L’impacteen el camp de tot plegat van ser produc-cions baixes, carestia i crisis socials (motíde Squillace, 1766; els Rebomboris del Pa,1789). El lector ha de veure que les expres-sions populars «el clima ha canviat» —i noens referim a la realitat del canvi climàticactual— o «el temps està boig» no són noves,sinó que tenen grans precedents força mésantics del que hom pot pensar.

4. El potencial de les proxy-datadocumentals

En el cas dels períodes en què no es dispo-sava de dades meteorològiques instru-mentals ni d’informació meteorològica quali-tativa, l’únic recurs per a la reconstruccióclimàtica és la utilització de les proxy-data(dades i informació afins, o indicadors),relacionades amb condicions atmosfèriquesde tipus i procedència molt diversos. Deles proxy-data, se’n deriva informació mete-orològica o climàtica que, elaborada conve-nientment, s’arriba a expressar amb índexsi, mitjançant un calibratge, fins i tot ambvalors climàtics comuns. Així, per exemple,la dendroclimatologia o dendrocronologia,que és una de les branques de la paleo-climatologia, considera que els anells decreixement anual dels arbres són proxy-data, ja que el seu gruix i la seva densitat

depenen de la temperatura i les precipi-tacions de cada temporada. Pel que fa alsarxius històrics, per al cas de Catalunya, unsproxy-data amb un gran potencial són elsdocuments que aporten informació sobreels danys causats per les inundacions i, espe-cialment, les notícies sobre rogatives propluviam, és a dir, per demanar que plogués.La recopilació, valoració i explotaciód’aquestes dades és, entre d’altres, un delsobjectius de la climatologia històrica, unade les branques de la paleoclimatologia mésallunyada, en principi, dels mètodes esta-dístics que caracteritzen les anàlisis climà-tiques convencionals. Els arxius i els llegatshistòrics —civils, eclesiàstics o privats—

constitueixen la font primària per buscaraquest tipus d’informació. De vegades,aquesta tasca àrdua se simplifica amb laconsulta de certs llibres o memòries decompilació que resumeixen la documen-tació original. Les recopilacions fetes al segleXX per José María Fontana Tarrats, inèdites,sobre diferents regions espanyoles cons-titueixen, igualment, un banc d’informacióque encara està per explotar. El volum dedi-cat a Catalunya es titula Historia del climaen Cataluña. Noticias antiguas, medie-vales y en especial de los siglos XV, XII y XVII.Una de les informacions afins o proxy-datamés curioses i, alhora, més valuoses que espoden extreure de la documentació histò-rica de Catalunya i de la resta d’Espanyaés la relativa a la celebració de rogativespro pluviam per demanar que plogués entemps de sequera. En efecte, almenys desdel segle XVI fins al segle XIX abundavenaquestes notícies, tant en les actes capitu-lars, d’origen religiós, com en les munici-pals. De fet, aquestes cerimònies religiosesarriben fins als nostres dies, tot i que la cele-bració actual no té unes normes concre-tes ni és regular, com passava entre els seglesindicats. Aleshores sí que responien a unmecanisme perfectament pautat en quèintervenien diferents institucions, i el mésimportant és que el seu mecanisme es vamantenir inalterable al llarg del temps.Per això, a les rogatives pluriseculars se’lspot atribuir homogeneïtat, un requisit fona-mental per a l’anàlisi cronològica posterior.Les rogatives pro pluviam s’iniciaven quanels camperols detectaven una falta apre-ciable de pluja que podia fer perillar lescollites. En aquest cas, transmetien la sevapreocupació —angoixa, en aquella època,ja que, tenint en compte els mecanismescomercials rudimentaris, la falta de colli-tes es convertia en períodes de fam i malal-ties— a les institucions gremials oportunes.Els gremis, després de fer una valoració dela gravetat de la situació, enviaven elsprohoms a les autoritats civils, a qui plan-tejaven el problema. Habitualment, les auto-ritats civils o municipals verificaven la magni-tud de la falta d’aigua. Amb aquest objectiu,comprovaven el nivell d’aigua dels pous,

Les rogatives propluviam s’iniciavenquan els camperolsdetectaven unafalta apreciable depluja que podia ferperillar les collites

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

41

el cabdal de les sèquies, etc. Quan realmentla situació amenaçava les activitats produc-tives primàries, les autoritats civils trame-tien l’ordre de convocar una cerimòniade rogatives a les autoritats eclesiàstiques.Llavors, l’Església decidia el dia en què,depenent del calendari litúrgic, es comença-rien a fer les rogatives. Cal destacar, enconclusió, que hi intervenien diverses insti-tucions, especialment les autoritats civilsi eclesiàstiques, que contrapesaven els seusinteressos: les autoritats civils eren moltcautes a l’hora de trametre l’ordre de convo-catòria de les rogatives, atès que havien depagar-ne les despeses (ornamentació delscarrers, cera, músics i pelegrins profes-sionals, etc.), mentre que a les autoritatsreligioses els interessava fer-les, pel servei

i la influència moral que exercien en la gentque hi participava. Això garanteix a Espanyala regularitat del procediment, és a dir, entermes climatològics, l’homogeneïtat delsregistres documentals que se n’han derivat.És a partir del segle XIX quan, en el contextliberal de l’època, les rogatives pro pluviamperden credibilitat i deixen de respondre ales normes estrictes ressenyades. A partird’aquest moment, doncs, deixen de servircom a proxy-data, però ja existeixen obser-vatoris meteorològics per oferir la infor-mació derivada de les rogatives. En tot cas,un avantatge de les rogatives pro pluviamés la duplicitat del registre documental, queapareix a les actes municipals —en trami-tar-se l’ordre de convocatòria— i a les capi-tulars o eclesiàstiques —on s’anotaven, a

més, les dates en què es feien. Així doncs,el climatòleg històric pot comprovar-nela datació i té una font complementàriaen cas que una de les actes hagi desapa-regut.Des del punt de vista climàtic, un dels fetsmés interessants i més valuosos de les roga-tives pro pluviam és que, depenent de lagravetat de la sequera, la cerimònia reli-giosa era diferent. És a dir, es poden esta-blir diferents graus d’intensitat de la sequeraa partir del tipus de cerimònia, que era méssolemne si la necessitat d’aigua era mésimportant. D’aquesta manera, en la majo-ria de les ciutats estudiades —com ara lesseus de bisbat catalanes, i Toledo, Sevilla,Múrcia i altres ciutats— davant d’una certanecessitat d’aigua a conseqüència d’un perí-ode sec, les rogatives convocades eren unasimple oració a un sant intercessor, normal-ment en el transcurs d’una missa. Si lasequera persistia, es buscava la soluciódavant d’un sant de més «rang», mitjançantl’exposició de la seva imatge o de les sevesrelíquies a l’altar major de la catedral o dela parròquia de la població. Quan elproblema s’agreujava encara més, la cerimò-nia consistia en una processó solemne pelsprincipals carrers de la població amb laimatge d’un sant més venerat. I en casosmolt greus se submergien a les aigües delport, del riu o d’alguna font les relíquieso la imatge d’un sant, d’una verge o d’unacreu molt estimats. Aquesta cerimònia vaser prohibida pel Vaticà a partir d’un certmoment, pel deteriorament de les imat-ges que comportava, però la tradició esva mantenir en forma de simulacre. Final-ment, en situacions extremes —tan sols n’hiha dos o tres casos enregistrats, tant a Cata-lunya com a Andalusia occidental, entrefinals del segle XVI i mitjan segle XIX— esfeia una peregrinació en massa a l’ermitad’un sant o d’una verge molt important,com ara a Montserrat o El Rocío. La regu-laritat d’aquest procediment, amb la mateixaseqüència i jerarquia de sants intercessorsa cada ciutat —tot i que no eren els matei-xos a totes les ciutats— dota el climatò-leg històric amb un índex de la gravetatde la sequera. D’aquesta manera, es pot

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

42

datar cada fenomen, amb la qual cosa ésfàcil establir-ne la freqüència i la persistèn-cia al llarg del temps i, a més, es pot saberla intensitat de les sequeres amb una escalade quatre o cinc graus.Una altra informació de gran interès clima-tològic és la relativa als danys ocasionatsper les inundacions fluvials: pèrdues huma-nes o de caps de bestiar, danys a infraes-tructures (ponts, etc.), fets que consignavaregularment el notari de la ciutat en les actesmunicipals. Existeixen a Espanya moltesnotícies d’aquest tipus des de fa molt temps,especialment a les ciutats per on passa-ven rius importants. Quan es combinen lesrogatives propluviam amb les notícies sobreinundacions, es poden reconstruir les pautesextremes de la precipitació al llarg de diver-sos segles. Al gràfic 2 es mostra mitjançantíndexs la freqüència de les sequeres i lesinundacions a Catalunya durant la Petitaedat glacial, període relativament fred aEuropa des dels segles XIV-XV fins a mitjanXIX.Destaca especialment la disminució del’índex de rogatives pro pluviam i l’augmentdel d’inundacions a finals del segle XVI imitjan segle XIX. En aquestes dues dateses poden situar, respectivament, una clarapulsació de la Petita edat glacial a la penín-sula Ibèrica —possiblement l’inici— i elfinal. També pot sorprendre l’augment deles sequeres i les inundacions a finals delsegle XVIII, però cal relacionar aquest fetamb el reforçament d’un patró pluviomè-tric irregular típicament mediterrani, enel qual es produeix la coincidència de perí-odes secs i precipitacions torrencials.

5. Dos exemples de reconstruccióclimàtica a Catalunya: la gransequera de 1566-1567 i «lo any deldiluvi»

A partir dels registres documentals sobrerogatives pro pluviam i altres informacionsde diverses ciutats catalanes, s’ha pogutreconstruir l’episodi de la gran sequera delsanys 1566 i 1567. Per a la ciutat de Barce-lona, que va patir la sequera de maneramolt greu, la taula 2 resumeix les infor-

macions del ManualdeNovellsArdits, dietarioficial de la ciutat.Malgrat que amb les informacions prece-dents no es pot reconstruir amb precisiótotal la longitud de les seqüències de diessecs viscudes durant el període, sembla quedel 22 de febrer al 6 de maig de 1566, perí-ode que coincideix en bona part amb laprimavera, hi va haver dues seqüènciesseques que van durar una mica més d’unmes. Amb dades recents, dels últims tricen-nis, a escala internacional es pot assenya-

lar que els períodes secs d’aquesta duradano són desconeguts a la primavera barce-lonina, tot i que cal dir que l’aparició de dosperíodes com aquests en la mateixa esta-ció del mateix any resulta excepcional.En el conjunt de Catalunya els principalsefectes de la sequera van ser les pèrduesde les collites dels dos anys, amb la mancageneral d’aliments, en especial a les pobla-cions de l’interior, a les quals arribaven ambdificultat els aprovisionaments ultramarins.Els testimonis de la pèrdua de collites són

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

43

molts. Així, al Ceremonial antic de Lleida,en relació amb els anys 1566 i 1567, es diu:«[…] de tot aquell any ni del altre apresfins en lo Agost no plogue aixi que nos culli-ren ninguns blats per los secans y per leshortes mol pochs de hont valent se lo blatal sementer a sis y a set sous faneca vinguea la era a valer a vint sous y a mes la fanecade hont la gent resta spantada […].»A Flix, J. Vilanova, un diputat de les Corts,escriu:«Not q en lo any 1566 feu gran seca q de unany no plogue fins a 7 de maig q plogue unabona pluja y no sembraren de ça Urgell yen Urgell encara q sembraren no si colli […].»De la mateixa manera, els molins de farinad’algunes ciutats, com ara Tarragona iTortosa, van tenir moltes dificultats perfuncionar a causa del baix cabal dels rius.A les poblacions més importants, com ara

Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa, la Seud’Urgell, Igualada o Cervera, es van fer roga-tives de màxim nivell.Pel que fa a l’any 1617, ha passat a la histò-ria del clima de Catalunya com «lo any deldiluvi» per l’episodi de precipitacions torren-cials que va tenir lloc entre els últims diesd’octubre i els primers deu de novembreen bona part del país, com també a Valèn-cia i altres regions. L’episodi ha deixat infor-mació documental abundant i detalladasobre els danys causats a les infraestruc-tures urbanes. Sens dubte, per la destruccióproduïda, cal qualificar l’episodi de catastrò-fic a tot Catalunya, tot i que des d’un punt devista climàtic, a falta de registres pluviomè-trics, potser no va ser tan excepcional a algu-nes ciutats afectades. Al gràfic 3 es repre-senta una reconstrucció dels seus efectes,realitzada per M. Barriendos. •

Referències bibliogràfiques

• Barriendos, M.(2000): «La climatología históricaen España. Primeros resultados y perspectivas dela investigación». A: García Codrón [coord.], Lareconstrucción del clima de época preinstrumen-tal, 15-56, Santander, Universidad de Cantabria.

• Barriendos, M. i J. Martín Vide, J.(1996) «El temarecurrente de las sequías. La gran sequía de 1566-1567 en Catalunya», en Desertificación y degra-daciónde suelos enEspaña, 41-43, Barcelona, Depar-tament de Medi Ambient.

• Barriendos, M. i Martín Vide, J.(1996): «Aplicaciónmetodológica de procesos markovianos a seriesdocumentales de ocurrencia diaria de la precipi-tación en Barcelona (siglos XVII-XVIII)». A: Marçal,Dorta i Valladares [eds.], Clima y agua: la gestiónde un recurso climático, 261-270, La Laguna.

• Martín-Vide, J. i Barriendos, M.(1995): «The use ofrogation ceremony records in climatic reconstruc-tion: a case study from Catalonia (Spain)». Clima-tic Change, 30, 201-221.

• Martín-Vide, J.(1997): Avances en Climatologíahistó-rica en España/Advances in historical Climatologyin Spain, Barcelona, Oikos-tau.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

44

RichardLindzen

Catedràtic de Meteorologia i Física de l’Atmosfera del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston

«El canvi climàtic d’origenantropogènic no és cap amenaça

seriosa»

Una entrevista de Lluís Reales

Richard Lindzen forma part d’una subespècie de científics,minoritària però real, a qui agrada anar contra el pensamentdominant. Grassonet i menut, amb una barba frondosa de colorcarbó, fumador empedreït —ara que als Estats Units ser fumadorequival gairebé a ser un delinqüent— el doctor Lindzen és brillant iirònic en la defensa dels seus arguments. Des del púlpit de la ciènciavertadera, afirma que el canvi climàtic d’origen antropogènic nosuposa una amenaça greu per al futur. Tot plegat respon als

interessos d’un gran nombre de científics que viatgen pel món perparlar del canvi climàtic i que donen suport a arguments que tenen

més a veure amb la religió que amb la ciència. Malgrat tot, elprofessor Lindzen va participar la darrera primavera en unseminari organitzat arran del desè aniversari de la Facultat deCiències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

46

Senzillament perquè no és cert. Pel que fa al canvi de temperatura al planeta Terra, els cien-tífics estem d’acord en el fet que durant el darrer segle la temperatura global s’ha incre-mentat 0,5 ºC. Què sabem més i en què estem d’acord els científics? La temperatura de laTerra sempre està canviant. És un procés dinàmic: el calentament es va concentrar du-rant el període entre 1919 i 1940, i també entre 1976 i 1986. En canvi, el refredament s’hadonat entre aquests dos períodes. Actualment ens trobem en una etapa de temperaturesaltes i les fluctuacions comportaran anys rècord. Però això no és cap indicador de tendèn-cies futures.

Els gasos amb efecte d’hivernacle d’origen antropogènic tenen molta menys importànciaen el procés que no pas substàncies naturals com el vapor d’aigua i els núvols. Allò im-portant és la variabilitat natural, un fenomen que la ciència encara no coneix bé. Real-ment no sabem quina relació hi ha entre les activitats humanes i el canvi climàtic. Sí quepuc afirmar, però, que el fet d’aturar les emissions a l’atmosfera no modificaria immedia-tament els nivells de CO2 i que la reducció de les emissions tampoc no frenaria l’incrementd’aquest gas a l’atmosfera.

L’adhesió de tots els països al Protocol i el seu compliment no tindria, ni tindrà, cap im-pacte significatiu sobre el clima. Si ens preocupen els nostres néts i besnéts, em sembla quees mereixen un llegat molt millor que el Protocol de Kyoto.

La percepció entre els veritables científics i els no científics és molt diferent. Ja hi estemacostumats i molts científics han reaccionat: als Estats Units, el 90% de la comunitat cien-tífica ha decidit que no vol aparèixer als mitjans de comunicació.

Això és una part del problema. Avui dia, ser alarmista ha esdevingut un factor crucial peraconseguir recursos i reconeixement científic. Si com a científic tens el costum d’argumentarque el futur del planeta i de les generacions humanes futures corre perill, tens moltesmés possibilitats d’aconseguir diners que si apostes per la raó científica.

Vostè no està d’acord ambaquells —molts— que afirmenque l’escalfament global és enbona part causat per l’activitathumana. Per què?

Si l’increment del diòxid decarboni de l’atmosfera no es deuprincipalment a l’activitathumana, què explicaria elfenomen?

Per tant, vostè considera elProtocol de Kyoto un disbarat...

Caps d’Estat i de govern, moltscientífics i els ciutadans veuenles coses de manera moltdiferent...

Possiblement els científics quehan pres aquesta decisió dedesaparèixer de l’escena públicatindran problemes per trobarfons i recursos per a la recerca.

«Allò important és la variabilitat natural,un fenomen que la ciència encara noconeix bé. Realment no sabem quina

relació hi ha entre les activitats humanesi el canvi climàtic»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

47

Vostè té problemes peraconseguir recursos perinvestigar?

Què aporta la seva recerca al’estudi del clima?

On són els problemes de l’actualmodel de recerca?

Els recursos s’haurien derepartir segons un criteridiferent?

Una part molt important de la meva feina és teòrica. Observo i analitzo les tempestes iels núvols, i la manera com aquests fenòmens responen al canvi climàtic. Afortunada-ment és una recerca no excessivament cara malgrat que treballo amb alguns companysde la NASA i utilitzem dades de precisió que ens arriben dels satèl·lits.

No estic d’acord que haguem de reduir les teories al desenvolupament de grans models.Crec que hem de retornar a l’estudi de la física bàsica i dels processos i utilitzar aqueststreballs per determinar amb més precisió els requeriments espacials i temporals per dura terme les observacions. Les metodologies actuals de recerca són inadequades en aquestsentit. Per exemple, un investigador no pot decidir simplement que mesurarà els núvols.Aquests varien d’acord amb les escales de temps horàries i les seves propietats depenende l’angle zenital. Tot això ens pot explicar moltes coses sobre el clima.

Ens tenim diversos. En primer lloc, els polítics i els gestors de la ciència haurien de dei-xar de banda la seva ingenuïtat: en lloc de promoure l’alarmisme, haurien de dissenyarsistemes de suport a la ciència que fomentessin la resolució de problemes.

En qualsevol cas no s’hauria de fer amb els criteris actuals. Avui, si observem l’estructurade recursos en l’àmbit de la ciència, veurem coses sorprenents. Per exemple, si s’argumenta,de manera apocalíptica, que el món avança cap a la seva fi, o bé es treballa per al grup ano-menat Panell internacional sobre el canvi climàtic (IPCC), fins i tot si no es té cap reputa-ció ni credibilitat com a científic, es tenen moltes possibilitats d’aconseguir recursos perinvestigar. Jugues a l’equip d’investigadors que volen salvar el món. No hi ha dubte queavui el pensament ecològic ven, et fa una bona persona que segueix el camí correcte.Fins i tot molts científics donen suport al moviment ecologista. Ara està de moda anarcontra la tecnologia.

«Actualment ens trobem en una etapa detemperatures altes i les fluctuacions

comportaran anys rècord. Però això noés cap indicador de tendències futures»

«Si ens preocupen els nostresnéts i besnéts, em sembla que es

mereixen un llegat molt millor que elProtocol de Kyoto»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

48

És una dinàmica històrica. Hi ha períodes històrics en què domina el pessimisme tecnològici altres en què té més pes l’optimisme pel que fa al desenvolupament tecnològic. Avuidia estem clarament en un període de pessimisme. Hi ha períodes històrics que tenenparal·lelismes amb la situació actual. Per exemple, el debat que va tenir lloc a la GranBretanya quan es volia introduir l’electricitat a les cases. El Govern va demanar un infor-me a la Royal Society. Aquesta institució científica va dir que el gas era suficient per a lamajoria de gent i que no calia desplegar l’electricitat perquè no es faria servir. Afortuna-dament, aleshores els polítics que havien de prendre la decisió no es van deixar empor-tar pel pessimisme tecnològic i la desconfiança en el progrés.

Per què?

«Els polítics i els gestors de la ciènciahaurien de deixar de banda la sevaingenuïtat: en lloc de promoure

l’alarmisme, haurien de dissenyarsistemes de suport a la ciència que

fomentessin la resolució de problemes»

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

49

Malgrat que la meva crítica és general, existeixen algunes diferències entre Europa i elsEstats Units. El meu país té una estructura més descentralitzada; hi ha universitats priva-des que tenen molt pes, com és el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT)de Boston. En canvi, a Europa, potser per la centralització, costa diferenciar entre laciència i la política. Hi ha una gran burocràcia que contribueix a construir el sistema quehe descrit.

En cap cas la indústria vol actuar d’una manera políticament incorrecta. El seu objectiués fer negocis, fer diners. Per tant, evita els enfrontaments sobre qüestions que no es co-neixen prou.

A mi em sembla que la ciència demostrarà que el canvi climàtic d’origen antropogènicno és cap amenaça seriosa. Dit això, jo he reflexionat sobre el principi de precaució.Però he arribat a la mateixa conclusió que fa uns anys en relació amb el cafè. Un estudi,que no tenia prou base científica, deia que aquesta beguda, que a mi m’agrada tant, pro-duïa càncer. Jo no en vaig deixar de prendre, no vaig aplicar el principi de precaució.No n’estava convençut i el cafè m’agrada massa. En el cas del canvi climàtic no ho veigdiferent.

Sóc partidari dels processos d’adaptació, de construir societats més adaptables. Què vulldir? Quan hi un terratrèmol a la zona de Califòrnia, als Estats Units, moren com a màximquatre o cinc persones. No hi fa res que el grau sigui molt elevat: les infraestructures i lescases estan preparades. En canvi, el mateix terratrèmol a un altre racó del planeta causamilers de morts. Construir societats més adaptables vol dir ajudar i invertir en les socie-tats en desenvolupament. Des del meu punt de vista, aquest és l’autèntic principi de pre-caució.

Aquesta crítica que fa al sistemade distribuir els recursos per a laciència és vàlida tant per aEuropa com per als Estats Units?

Quin paper té la indústria en totaquest debat sobre el canviclimàtic?

Vostè defensa que s’exagera lacontribució de les emissionsd’origen antropogènic al canviclimàtic, que realment noconeixem quina és la relació quehi pot haver entre aquest i lesactivitats humanes. Però, i elprincipi de precaució?

Més enllà de la recercacientífica, que si més no plantejainterrogants seriosos, què seriapartidari de fer des del punt devista econòmic i social?

«Construir societats més adaptablesvol dir ajudar i invertir en les societats

en desenvolupament. Des del meupunt de vista, aquest és l’autèntic

principi de precaució»

Normativa ambiental• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

50

1.1.- El repte del canvi climàtic

El canvi climàtic ha centrat les intervencions en el Dia Mundial del Medi Ambient de l’any2002 com un toc d’atenció i una crida de les Nacions Unides a intensificar els esforços per frenarla tendència progressiva de l’escalfament del planeta. Tres mesos després de fer-se públi-ques les fotografies del trencament de la plataforma gelada Larsen B, a l’Antàrtida, una expe-dició finançada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) hapresentat informes sobre la desaparició de glaceres a l’Himàlaia i els greus riscos que està gene-rant.Coincidint amb el desè aniversari de la Cimera de Rio i, amb ella, de la signatura del Convenimarc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, l’organització de les Nacions Unides hademanat noves mesures per incrementar el desenvolupament sostenible i fomentar unanova ètica d’administració global en el marc de la desesperança manifestada pel director dela FAO en el que s’ha anomenat el «fracàs de la lluita contra la pobresa» —Cimera de Roma—davant l’èxit de la «lluita per la llibertat» que encapçala, dirigeix i realitza l’administracióBush. En aquest marc les Nacions Unides clamen per recuperar l’esperit generat a Rio 1992,ara exemplificadament malmès per les traves a l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto.

1.2.- El procés cap a la signatura del Conveni marc de les Nacions Unides sobre elcanvi climàtic

La preocupació pel progressiu escalfament del planeta es va manifestar amb la signatura eldia 16 de setembre de 1987 del Protocol de Mont-real, que fa referència a les polítiquesnecessàries per prohibir l’ús de substàncies que redueixen la capa d’ozó. Aquest protocol vaser aprovat el 16 de setembre de 1987 a Mont-real i, posteriorment, modificat i esmenat.L’any següent, es va constituir el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC)conjuntament amb l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa Mediambiental de lesNacions Unides (PNUMA).

El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic —d’ara endavant, el Conve-ni— va ser aprovat a Nova York el dia 9 de maig de 1992 i va ser signat per 186 països, inclo-sos els EUA i la Comunitat Europea, durant la Conferència de les Nacions Unides sobreMedi Ambient i Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro del dia 3 al 14 de junyde 1992. D’acord amb el Conveni, les parts signants havien d’estabilitzar l’any 2000 al nivellde l’any 1990 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle no controlats pel Protocol de Mont-

El Protocol de Kyoto:un instrument de futur• • • • • • • • • • • • •Ignasi Doñate i SanglasAdvocat expert en qüestions ambientals

1Introducció

2 El Conveni marc de lesNacions Unides sobre elcanvi climàtic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

51

real del Conveni per a la protecció de la capa d’ozó. El Conveni s’adreça bàsicament alspaïsos desenvolupats i als que estan en transició a una economia de mercat, els quals són elsresponsables de la gran part de les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle.El Conveni va acordar instituir una Conferència de les Parts, com a òrgan suprem delConveni, amb l’objectiu d’examinar regularment l’aplicació del Conveni i la posada en marxadels seus instruments jurídics.El Conveni va instituir un mecanisme de finançament adreçat al subministrament de recur-sos financers a títol de subvenció o en condicions de favor per incentivar, entre d’altres, la trans-ferència de tecnologia cap als països en desenvolupament. En aquest sentit el Conveni vaestablir l’obligació dels països desenvolupats de proporcionar recursos nous i addicionalsper cobrir la totalitat de les despeses convingudes que efectuïn els països en desenvolupa-ment per transmetre la informació relacionada amb l’aplicació del Conveni.Aquest Conveni resultava, però, insuficient per assolir aquests objectius com ho ha demostratclarament que el fet que els nivells de gasos amb efecte d’hivernacle de l’any 2000 no sols nos’han limitat als de l’any 1990 sinó que s’han incrementat. Per aquest motiu la Conferència deles Parts del Conveni va acordar iniciar un procés destinat a adoptar mesures més concretes ieficaces que determinessin les obligacions dels països desenvolupats per al període posteriora l’any 2000.

Aquest procés va portar a l’aprovació el dia 11 de desembre de 1997 del Protocol de Kyotodel Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic —d'ara endavant Protocol.Per aquest motiu, la lectura del Protocol cal fer-la conjuntament amb la del Conveni,ateses les constants referències d’un a l’altre. Tot i així, cal dir que la comprensió realdels articles s'escapa a la majoria de mortals i que per avaluar-ne els efectes caldrà no solsque un dia o altre entri en vigor, sinó que les successives conferències de les Parts vagin concre-tant el lent procés cap a la limitació de les emissions.A escala mundial, el Protocol exigeix als països industrialitzats reduir les emissionsde gasos amb efecte d’hivernacle corresponents a l’any 1990 en un 5 %, com a mitja-na, en el període 2008-2012.

3.1.- Els gasos, els sectors emissors i les fonts

L’objectiu de Kyoto és limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle no afectats pelProtocol de Mont-real (gasos que afecten la capa d’ozó). En aquest sentit, a l’annex A es concre-ten els sis gasos específics amb efecte d’hivernacle afectats pel Protocol: diòxid decarboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), compostos hidrofluorocarbonats (HFC), compos-tos perfluorocarbonats (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6).Els sectors i les categories de fonts d’emissions són:a) El sector de l’energia i com a categories de fonts: la crema de combustible (indústries d’energia,indústria manufacturera i construcció, transport i altres sectors) i les emissions fugitives decombustibles (sòlids, petroli, gas natural i d’altres).b) El sector de processos industrials i com a categories de fonts: els productes minerals, la indús-tria química, la producció de metalls, la producció i el comerç tant d’halocarbonis com d’hexafluorurde sofre.c) Utilització de dissolvents.d) Agricultura i com a categoria de fonts: la fermentació entèrica, l’aprofitament dels fems, elcultiu de l’arròs, els sòls agrícoles, la crema prescrita de sabanes, la crema en el camp de resi-dus agrícoles i d’altres.

3 El Protocol de Kyoto delConveni marc de les NacionsUnides sobre el canviclimàtic

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

52

e) Residus i com a categoria de fonts: l’eliminació de residus sòlids del sòl, el tractament deles aigües residuals, la incineració de residus i d’altres.

3.2.- El desenvolupament sostenible com a objectiu

La finalitat del Protocol és promoure d’una manera concreta el desenvolupament sostenible,cosa que implica reformar els paràmetres actuals dels països industrials des d’un sectorestratègic i transversal com és el de l’energia, entesa en tot el seu cicle de genera-ció–distribució–consum–reciclatge i fent una referència molt especial a la necessitat d’optarper les fonts renovables. Així, posar en qüestió l’actual model energètic no comporta nomésreformar el sector energètic com a tal, sinó que demana reformar tots els sectors productiusd’acord amb un procés accelerat d’innovació tecnològica que permeti variar, però no baixar, lespautes de consum.El Protocol constitueix un dels eixos estratègics més importants que condueixen capa nous models de sostenibilitat energètica. A la vegada, però, les dificultats que troba pera la seva entrada en vigor plantegen que els països rics no volen perdre la seva hegemoniadins la perspectiva de la sostenibilitat, a la qual estan abocats —d’altra banda— per tal dediversificar els riscos que es deriven del progressiu descens dels recursos no renovables comsón el petroli, el gas o el carbó i de les dependències estratègiques que el control d’aquestsrecursos genera en el context mundial.Així la primera exigència de sostenibilitat del Protocol s’adreça al sector energètic,per tal de promoure una millor eficiència així com la utilització de fonts noves i renovablesd’energia. El segon sector més afectat és la indústria, especialment la més relacionada amb laquímica. El tercer seria el del transport i el quart, en ordre de més a menys generació degasos amb efecte d’hivernacle, seria l’agrícola, amb una referència específica a la limitació deles emissions de metà.A la reforma d’aquests sectors productius, que afecten en gran manera els països rics, s’hi afegeixtambé la necessitat de protegir i millorar els embornals i els dipòsits dels gasos ambefecte d’hivernacle, fet que posa en qüestió les pràctiques de desforestació en els països pobresi la necessitat de reformular les pràctiques de gestió forestal, l‘aforestació i la reforestació.

3.3.- La responsabilitat individual de cada una de les Parts

Per assolir aquests objectius el Protocol deixa en mans de cada país la responsabilitat d’aplicarmesures fiscals i mercantils que limitin o redueixin les emissions no controlades pel Protocolde Mont-real. A escala internacional, en canvi, no s’imposa cap responsabilitat comuna i s’exhortacada un dels països que són Part en el Protocol a cooperar per a una millor aplicació de lespolítiques derivades del Protocol i, en especial, es recomana intercanviar experiències i infor-mació sobre les polítiques que s’adoptin.Aquesta responsabilitat comuna, en cas que fos exigible pel Protocol, marcaria una tendènciade canvi qualitatiu en l’ordre mundial cap a la sostenibilitat. La coherència d’aquest nouordre global, però, està lluny encara de la voluntat dels països més implicats en la generacióde gasos amb efecte d’hivernacle, els quals estan en procés d’acceptar, com a màxim, compro-misos per a cada país —amb l’excepció de la Comunitat Europea— tot deixant la instauraciód’un nou ordre mundial en la mera recomanació de cooperació i en la investigació de quinesserien les formes més adequades de cooperació.

3.4.- La limitació amb referència a les emissions de l’any 1990

La reducció o limitació de gasos amb efecte d’hivernacle que comportarà l’aplicació delProtocol de Kyoto es concreta en el fet que, per al període de l’any 2008 al 2012, les Parts no

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

53

generin en percentatges més emissions que les recollides a l’annex B del Protocol, en relacióamb les emissions de l’any 1990 de cada una de les Parts.ANNEX B DEL PROTOCOL

Compromís quantificat de limitació o reducció de les emissions(% del nivell de l’any o període de base)

Alemanya 92 Islàndia 110Austràlia 108 Itàlia 92Àustria 92 Japó 94Bèlgica 92 Letònia 92Bulgària 92 Liechtenstein 92Canadà 94 Lituània* 92Comunitat Europea 92 Luxemburg 92Croàcia* 95 Mònaco 92Dinamarca 92 Noruega 102Eslovàquia* 92 Nova Zelanda 100Eslovènia* 92 Països Baixos 92Espanya 92 Polònia* 94Estats Units d’Amèrica 93 Portugal 92Estònia* 92 R.U. de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 92Federació de Rússia* 100 República Txeca* 92Finlàndia 92 Romania* 92França 92 Suècia 92Hongria* 94 Suïssa 92Irlanda 92 Ucraïna* 100

* Països en procés de transició a una economia de mercat.

En qualsevol cas s’estipula que la reducció de les emissions globals ha de ser com a mínimun 5 % per sota dels nivells de 1990 i que cada una de les Parts ha de poder demostrar l’any2005 un avançament concret en el compliment dels compromisos adquirits amb el Protocol.

3.5.- La peculiaritat dels països en transició a una economia de mercat

Les Parts en transició a una economia de mercat tindran, però, llibertat per determinar sitenen la intenció d’utilitzar un any o període de base diferent a 1990 per complir els compro-misos de reducció o limitació. En qualsevol cas, el Protocol recull que la Conferència de lesParts concedirà un cert grau de flexibilitat als països en transició a una economia de mercat.

3.6.- La difícil i complexa avaluació de l’acompliment dels compromisos

Per a l'acompliment dels compromisos de reducció o limitació, el Protocol estableix que estindran en compte les variacions netes en les fonts d’emissions i la variació de l’absorció pelsembornals dels gasos amb efecte d’hivernacle que es deriven dels canvis en l’explotació delsòl provocats per l’home i les activitats forestals —des de 1990 restringides a la repoblació fores-tal, la reforestació i la desforestació— mesurades com a canvis verificables en les acumulacionsde carboni en cadascun dels períodes de compliment obligatori.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

54

La dificultat per mesurar l’absorció de gasos pels embornals i les quantitats de carboni acumu-lades fa que es prevegi un procediment que estableixi que, un cop entrat en vigor el Proto-col, un Òrgan Subsidiari d’Assessorament Científic examini les dades proporcionades percada Part i determini el nivell de carboni emmagatzemat l’any 1990 i faci una estimació de lesvariacions per als anys vinents.De fet, cada una de les Parts es compromet abans que acabi l’any del primer període de compro-mís a aprovar un sistema nacional que permeti l'estimació de les emissions antropogèniquesi de l’absorció pels embornals. Aquest «sistema nacional» s’elaborarà d’acord amb les direc-trius que elabori la Conferència de les Parts en la primera reunió, directrius que inclouran lesmetodologies per calcular les emissions i l’absorció pels embornals.

3.7.- La transferència entre Parts d’unitats de reducció

El Protocol preveu a l'article 6 que qualsevol Part inclosa a l’annex I podrà transferir oadquirir a qualsevulla de les altres Parts les unitats de reducció d’emissions derivadesde projectes encaminats a reduir les emissions antropogèniques o a incrementar l’absorciódels embornals. Aquests acords de transferència o d’adquisició hauran de ser aprovats perles Parts i estaran condicionats al fet que el projecte comporti una variació addicional a qual-sevol altra reducció o increment i que tan sols podrà ser aprovada si cada Part ha aprovat elsistema nacional d’estimació de les emissions i ha aportat la informació suplementària quepermeti assegurar que la Part està complint els compromisos adquirits amb la ratificació delProtocol.

3.8.- El finançament dels compromisos dels països en desenvolupament

El Protocol reitera l’obligació ja indicada en el Conveni que els països desenvolupats i elsque estan en transició a una economia de mercat proporcionin recursos financers nous iaddicionals per cobrir les necessitats que el Protocol comporta per als països en desenvolu-pament. A la vegada han de facilitar recursos per a la transferència de tecnologia necessàriaper al compliment de les obligacions derivades del Protocol.La càrrega del finançament cal que es distribueixi adequadament entre les Parts que sónpaïsos desenvolupats. Tot i així cal remarcar que el mecanisme financer tindrà una repre-sentació equitativa i equilibrada de totes les Parts però, definitivament, el mecanis-me financer ha d’actuar sota la direcció de la Conferència de les Parts, en la qualcada Part té un vot.Que cada Part tingui un vot no deixa de ser un element molt significatiu en un sistema de lesNacions Unides hipotecat constantment pel mecanisme del vet. Aquesta igualtat de vot entrepaïsos fa que la majoria dels vots correspongui als països pobres (140, aproximadament) enfrontdels 40 països desenvolupats, que són els que han d’assumir la principal obligació de limitaro reduir les emissions i, a la vegada, aportar els fons econòmics i la tecnologia a fi que els païsospobres puguin tenir els mitjans necessaris per complir els compromisos del Conveni. Actual-ment, quan encara no ha entrat en vigor el Protocol, aquesta proporció entre països quel’han ratificat és de 22 (desenvolupats) i 52 (en desenvolupament).

3.9.- El mecanisme per a un desenvolupament net

L’annex I del Protocol inclou el llistat de països desenvolupats que assumeixen la responsa-bilitat individual i global de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El mecanismeper a un desenvolupament net va adreçat a les Parts no incloses en aquest annex I perquè puguinobtenir dels països desenvolupats —annex I— ajudes per assolir un desenvolupament soste-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

55

nible mitjançant la realització de projectes que comportin reduccions certificades de lesemissions.A diferència de les obligacions derivades del mecanisme financer general del Conveni alqual és obligatori que col·laborin els països desenvolupats, el mecanisme per a un desenvo-lupament net és de caràcter voluntari per a les Parts. Per incentivar la implantació del meca-nisme, s’ofereix com a incentiu als països desenvolupats que puguin utilitzar les reduccionscertificades dels projectes que financiïn en països en desenvolupament per contribuir al compli-ment dels seus compromisos quantificats de limitació o reducció d’emissions.

3.10.- L’incompliment dels compromisos del Protocol

«En el seu primer període de sessions la Conferència de les Parts aprovarà procediments i meca-nismes adequats i eficaços per fer front als incompliments de les disposicions del Protocol,fins i tot amb la preparació d’un llistat de conseqüències d’acord amb la causa, el tipus, elgrau i la freqüència de l’incompliment». Aquesta és la provisió literal de l’art. 18 del Protocolper a casos d’incompliment, de la qual es pot remarcar que no parla de sancions i del fetque, si les mesures que s’apliquessin en cas d’incompliment fossin vinculants, aquestes s’hauriend’aprovar com si es tractés d’una esmena al Protocol, fet que representa un blindatge delProtocol a possibles esmenes, sense que aquestes arribin a esdevenir impossibles.

3.11.- Les esmenes al Protocol

Les esmenes al Protocol, en principi, han de ser aprovades per consens de les Parts. Nomésen cas que el consens sigui inassolible i com a últim recurs, l’esmena pot ser aprovada pelvot favorable del 75 % de les Parts presents i votants a la reunió convocada amb aquestmotiu. Finalment, l’esmena aprovada només s’aplicarà a les Parts que l’hagin aprovat i quans’hagin rebut els instruments d’acceptació de l’esmena d’un mínim del 75 % de les Parts delProtocol. L’esmena només serà aplicable a la resta de les Parts que la ratifiquin. En aquestsentit hi ha un cert blindatge del Protocol i les Parts mai no es veuran obligades a acceptaruna esmena, la qual només els serà aplicable quan voluntàriament la ratifiquin.

Amb l’aplicació del Protocol, la Unió Europea es compromet a reduir, en conjunt i en el perío-de 2008-2012, en un 8 % les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’any 1990.Els objectius de limitació de l’emissió dels gasos amb efecte d’hivernacle de la Unió Europea i delsseus estats membres es van aprovar de manera legal i obligatòria el dia 4 de març de 2002 en elConsell de ministres de Medi Ambient de la Unió Europea. Els objectius de reducció de cadapaís són els que es van acordar políticament el mes de juny de l’any 1998, compromís que ha estatrecollit legalment com annex II de la Decisió 2002/358/CE del Consell.Els objectius de limitació/reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle als estats de la ComunitatEuropea són:

4L’aplicació del Protocola la Unió Europea

Àustria –13 %Bèlgica –7,5 %Dinamarca –21 %Finlàndia 0 %França 0 %Alemanya –21 %Grècia +25 %Irlanda +13 %

Comunitat Europea –8 %Itàlia –6,5 %Luxemburg –28 %Holanda –6 %Portugal +27 %Espanya +15 %Suècia +4 %Regne Unit –12,5 %

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

56

D’acord amb la seva darrera decisió, la Comunitat Europea i els seus estats membreshan acordat també dipositar simultàniament els instruments de ratificació a les NacionsUnides abans de l’1 de juny d’aquest any 2002.

El dia 25 d’abril de 2002 el Consell de la Unió Europea, en nom de la Comunitat Euro-pea, va adoptar la Decisió 2002/358/CE (DOCE L 130 de 15.5.2002) d’aprovar el Proto-col que prèviament havia signat a Nova York el dia 29 d’abril de 1998.Posteriorment la Unió Europea ha ratificat el Protocol de Kyoto el dia 31 de maigd’aquest any 2002. Aquest acte ha reafirmat el compromís de la Unió Europea i delsseus estats membres de buscar solucions multilaterals per donar sortida al problema gene-ral. Amb aquesta ratificació es pretén fer realitat l’ambició de la Unió Europea que el Proto-col entri en vigor abans de la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible que s’hade celebrar a Johannesburg els propers mesos d’agost-setembre. En aquest sentit laUnió Europea ha invitat reiteradament les altres Parts a ratificar el Protocol tan aviat comsigui possible i continua instant els EUA a participar en el marc global per redreçar elcanvi climàtic.En decidir la Comunitat Europea i els estats membres que s’acompleixin els compromi-sos de Kyoto de manera conjunta es coresponsabilitzen individualment i col·lectivamentde prendre les mesures apropiades, generals o particulars, per assegurar el compliment deles obligacions derivades de les actuacions de les institucions de la Comunitat, inclòs elcompromís quantificat de reducció d’emissions.Amb aquesta ratificació comunitària es podrà considerar que es compleixen els compro-misos de Kyoto si, en el seu conjunt, la Comunitat Europea redueix en un 8 % les sevesemissions, malgrat que un estat comunitari no hagi complert el seu compromís especí-fic. Per contra, si en el seu conjunt la Comunitat Europea no compleix l’objectiu globalde reducció, cada una de les Parts serà responsable del nivell de les seves emissions idel compliment dels seus objectius.D’aquesta manera s’ha reforçat la voluntat europea de complir els compromisos delProtocol i la mateixa Comunitat ha assumit un espai competencial de gran importàn-cia que li permeti tenir un instrument per fer complir als estats membres els compromi-sos en relació amb el Protocol. Aquesta assumpció de competències per part de laComunitat Europea farà que la Comissió pugui acordar les mesures necessàries per execu-tar la Decisió 2002/358/CE. Aquesta assumpció de funcions queda confirmada quan laDecisió deixa clar que serà la mateixa Comissió, abans del dia 31 de desembre de2006, la que determinarà els nivells d’emissió atribuïts a la Comunitat Europea ia cada un dels estats membres en tones equivalents de diòxid de carboni.De fet, però, tal i com aclareix la Decisió 2002/358/CE, «les emissions anuals de referèn-cia de la Comunitat i dels seus estats membres no es determinaran definitivament finsque no entri en vigor el Protocol. Un cop s’hagin fixat aquestes emissions anuals de referèn-cia i, com a màxim, abans que comenci el període de compromís, la Comunitat i elsseus estats membres determinaran els nivells d’emissió en tones equivalents de diòxidde carboni».Les limitacions o reduccions dels nivells d’emissió recollits en l’annex II de la Decisiósón les que políticament ja es van acordar el juny de l’any 1998. Amb aquesta Decisió comu-nitària i les respectives ratificacions del Protocol dels estats membres, el compromís delimitació deixa de ser un acord polític per convertir-se en una obligació legal.

5 La ratificació del Protocolper la Unió Europea

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

57

La comissària europea de medi ambient, Margot Wallström, valorava aquesta ratificacióeuropea del Protocol com un moment històric en el seguit d’esforços globals per comba-tre el canvi climàtic i afirmava: «L’evidència científica sobre el canvi climàtic és més fortaque mai. Nosaltres sabem que, encara que els objectius de Kyoto són només un primeresglaó en el procés per evitar les greus conseqüències que el canvi climàtic ens pot compor-tar, tots els països han d’actuar, però els països industrials han de prendre la iniciativa. Elcanvi climàtic tan sols pot ser combatut en el marc d’un procés multilateral. El combat contrael canvi climàtic és vital per assolir el desenvolupament sostenible. Jo estic convençudaque millorant l’entorn mitjançant el progrés tecnològic pot millorar avui en dia la nostracompetitivitat i el creixement econòmic. Això és el que significa el creixement sosteni-ble: protegir el nostre ecosistema mentre assegurem la prosperitat econòmica».

6.1.- Les condicions

El repte d’aconseguir l’entrada en vigor del Protocol està avui més a prop que mai. Tot i aixíper a l'entrada en vigor, tal com preceptua l’article 25 del Protocol, cal que aquest sigui rati-ficat per un mínim de 55 estats signants, els quals siguin a més a més responsables, com amínim, del 55 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle corresponents a l’any 1990.Les emissions totals de diòxid de carboni de l’any 1990 que cal tenir en compte per al’aplicació de l’art. 25 són les que es reflecteixen en el quadre següent:

PROTOCOL KYOTOEmissions totals de diòxid de carboni de les Parts de l’annex de l’any 1990,en aplicació de l’article 25 del Protocol de Kyoto ª

Part Emissions (Gg) PercentatgeÀustria 59.200 0,4Bèlgica 113.405 0,8Bulgària 82.990 0,6Canadà 457.441 3,3República Txeca 169.514 1,2Dinamarca 52.100 0,4Austràlia 288.965 2,1Estònia 37.797 0,3Finlàndia 53.900 0,4França 366.536 2,7Alemanya 1.012.443 7,4Grècia 82.100 0,6Hongria 71.673 0,5Islàndia 2.172 0,0Irlanda 30.719 0,2Itàlia 428.941 3,1Japó 1.173.360 8,5Letònia 22.976 0,2Liechtenstein 208 0,0

6 L’entrada en vigor del Protocol

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

58

Part Emissions (Gg) PercentatgeLuxemburg 11.343 0,1Mònaco 71 0,0Holanda 167.600 1,2Nova Zelanda 25.530 0,2Noruega 35.533 0,3Polònia 414.930 3,0Portugal 42.148 0,3Romania 171.103 1,2Federació Russa 2.388.720 17,4Eslovàquia 58.278 0,4Espanya 260.654 1,9Suècia 61.256 0,4Suïssa 43.600 0,3Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 584.078 4,3Estats Units d’Amèrica 4.957.022 36,1Total 13.728.306 100,0

6.2.- Les reticències a ratificar el Protocol

L’objectiu de la Unió Europea i, en general, de l’entorn de les Nacions Unides fóra queel Protocol pogués entrar en vigor amb motiu de la Cimera de la Terra de Johannesburg,que se celebrarà els propers mesos d’agost i setembre. Però l’oposició dels EUA —prin-cipalment— i les reticències de Canadà i d’Austràlia —el més gran exportador decarbó— fan difícil que s’arribi a aquest objectiu.

Els EUA són els més grans emissors de gasos amb efecte d’hivernacle amb un delsnivells més alts d’emissions per càpita i, amb la signatura del Protocol es van comprometrea reduir les seves emissions en un 7 % amb referència a les de l’any 1990. Tot i així, el presi-dent Bush ha dit que els EUA no ratificaran el Protocol de Kyoto i va anunciar, el passatdia 14 de febrer, una política interna que suposava un increment entre el 30 i el 40 % deles emissions de 1990 per a l’any 2010. La Unió Europea i moltes altres nacions han fetuna crida repetidament per al retorn dels EUA al procés multilateral per redreçar elcanvi climàtic.

Tot i així el dia 4 de juny de 2002 l’administració de Bush ha reconegut per primer copque les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle als EUA s’incrementaran significati-vament les properes dues dècades a causa de les activitats humanes. Tot i així, però, unaltre cop ha refusat un tractat internacional per alentir l’escalfament global. Un informepublicat sense gran soroll a principi de juny per l’EPA ha donat un sorprenent suport alque els científics afirmen de fa temps: que les refineries de petroli, les central elèctri-ques i les emissions dels automòbils són causes importants de l’escalfament global.L’increment gradual de les temperatures probablement està amenaçant les illes costane-res i els prats alpins. La Casa Blanca havia defensat prèviament que no hi havia sufi-

7 La lenta tendència cap a la ratificació

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

59

cients proves per relacionar les emissions industrials amb l’escalfament global. L’informede l’EPA recull que els gasos amb efecte d’hivernacle s’estan acumulant a l’atmosfera dela Terra a conseqüència de les activitats humanes, cosa que provoca un augment de lestemperatures mitjanes de la superfície de la Terra i de la temperatura de les profunditatsdels oceans. Aquesta posició ha enfrontat l’administració amb els partidaris dels EUA:automòbils, petroli i indústries d’electricitat; sectors tots ells que defensaven que caliamés investigació per afirmar si els canvis es deuen a causes naturals o, per contra, a laindústria.La previsió que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle als EUA augmentin l’any2020 en un 43 % fa veure com és d’inabastable el repte que planteja l’aplicació delProtocol. Tot i així l’esperit de Kyoto guanya posicions lentament. Darrerament, pocsdies després de la ratificació de la Comunitat Europea, el dia 4, Japó ratificava el Proto-col. Amb aquesta darrera incorporació el termòmetre de ratificació del Protocol(http://unfcc.int/resource/kpthermo.html) ens indicava que ja l'havien ratificat 22 païsosdesenvolupats i 52 en desenvolupament, un total de 74, suficient pel que fa al nombreper a l’entrada en vigor del Protocol, però insuficient pel que fa al total d’emissions. Els74 països que l’han ratificat tan sols suposen el 35,8 % de les emissions, xifra inferior ala del 55 % exigible per a l’entrada en vigor del Protocol.Davant la forta resistència dels EUA, les expectatives estan posades en una possible rati-ficació de la Federació Russa, la qual, amb el 17,4 % de les emissions, faria pujar eltermòmetre fins al 53,2 %, molt a prop del mínim de 55 % exigible, i així faria possibleque la posterior ratificació de Suïssa (0,3 %) o de Bulgària (0,6 %), o dels països del’antiga República Txeca (1,2 %), o d’Estònia (0,3 %), o de Letònia (0,2 %) o de Nova Zelan-da (0,2 %) contribuïssin a arribar al 55 % sense la ratificació dels EUA.La Cimera de la Terra de Johannesburg marcarà un punt de referència en aquest procéslent però inevitable cap a la signatura del Protocol o, si es vol, en aquest procés lent i inexo-rable —encara— d’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.