programaciÓ del departament de : geografia i...

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI

LA PATACONALA PATACONA Avda. Novelista Blasco Ibáñez, 1 Telf. 96 120 61 95 46120 ALBORAIA Fax 96 120 61 96

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IESLa Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altramanera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendrel’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona,altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manerad’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

PROGRAMACIÓ DEL

DEPARTAMENT DE : GEOGRAFIA I HISTÒRIA

PROGRAMACIÓ DE L'ESO PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT ANNEXOS

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFÍA IHISTÒRIA CURS 2018-2019

COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT I CÀRREGA LECTIVA

En el curs 2018-19, el Departament de Geografia i Història està composat per cincmembres: una professora interina, una professora en comissió de serveis i tres ambdestinació definitiva al Centre.

El nostre Departament imparteix una série de matèries i realitza diverses tasques, amb lacàrrega horària que a continuació s'exposa:

Matèria Curs i grups HoresGeografia i Història 1er ESO: 5 3 per grup/ B desdobleGeografia i Història 2n ESO: 5 3 per grup/ B desdoble Geografia 3er ESO: 4 3 per grupHistòria 4t ESO: 3 3 per grupHª del Món Contemporani 1er Batx-Humanit : 1 4 Història d'Espanya 2n Batxillerat: 2 3 per grupHistòria de l'Art 2n Batxillerat 4Geografia 2n Batxillerat: 1 4Cultura Clàssica 1er ESO: 1 2Cultura Clàssica 2n ESO: 1 2Cultura Clàssica 3er ESO: 2 2 per grupCultura Clàssica 4t ESO: 1 3Història 2n FPB Electricitat: 2 5Tutories 1er ESO i 3er ESO 3 cada grupCap Departament 3Coordinació Xarxa Llibres 2

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA GEOGRAFIA I HISTÒRIAENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI

INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.A. Justificació de la programació1.B. Contextualització

2. OBJECTIUS I FINS

2.A. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria2.B. Fins de l’Educació Secundària Obligatòria2.C. Geografia i Història. Objectius generals de l'àrea2.D. Objectius per temes

2.D.1. Primer curs: GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2.D.2. Segon curs GEOGRAFIA I HISTORIA

2.D.3. Tercer curs: GEOGRAFIA 2.D.4. Quart curs HISTÒRIA

3. COMPETÈNCIES

3.A. Les Competències Clau en el Currículum de la LOMQE

4. CONTINGUTS

4.A. Primer curs: GEOGRAFIA I HISTÒRIA 4.B. Segon curs GEOGRAFIA I HISTORIA

4.C. Tercer curs: GEOGRAFIA 4.D. Quart curs HISTÒRIA

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

5.A. Organització i distribució temporal de les unitats didàctiques5.A.1 Organització de les unitats didàctiquesPrimer Curs: Geografia i Història

Segon Curs Geografia i HistòriaTercer Curs: Geografia física, econòmica i política

Quart Curs Història5.B. Distribució temporal de les unitats didàctiques

.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.A. Metodologia6.A.1. Metodologia general i específica6.A.2. Recursos didàctics i organitzatius

6.B. Orientacions didàctiques6.B.1. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatgePrimer Curs: Geografia i Història

Segon Curs Geografia i HistòriaTercer Curs: Geografia física, econòmica i política

Quart Curs Història6.B.2. Activitats complementàries

TERCER CURS7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

7.A. Criteris d´Avaluació 7.B. Instruments d’Avaluació

Primer Curs: Geografia i Història Segon Curs Geografia i Història

Tercer Curs: Geografia física, econòmica i política Quart Curs Història

7.C. Criteris de qualificació 7.D. .Activitats de Reforç i Ampliació

Primer Curs: Geografia i Història Segon Curs Geografia i Història

Tercer Curs: Geografia física, econòmica i política Quart Curs Història

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIUO AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

9.A. Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita9.B. Concreció del pla lector del Departament9.C. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació9.D. Emprenedoria9.E. Educació cívica i constitucional

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

2

1. INTRODUCCIÓ1.A. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Geografia i Història de l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el ReialDecret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic del’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana pel quals’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat per a aquesta Comunitat.

El Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educacióuniversal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre èxit a la vida, a través de l’adquisició i eldesenvolupament de les Competències Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts perinstàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programaPISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquiriri desenvolupar les Competències Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continusque imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saberfer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per alsegle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les Competències Clau en el currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el pleexercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquenun desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatiusposteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment aun altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinaciód’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altrescomponents socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davantd’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teoriesconstructivistes (p. ex. Ausubel et al., 1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la ProgramacióDidàctica Geografia i Història per al Primer curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem queles competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguir diversos objectius,resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competentés aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu comemocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer,1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries demanera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través delsEstàndards d’aprenentatge fixats per a cada matèria.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn,cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la ProgramacióDidàctica Geografia i Història adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es considerenimprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

TERCER CURSD’aquesta manera, l’aprenentatge de les Competències Clau tot i que va lligat a les àrees de coneixement, és global is’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferentsaprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris endiferents situacions i contextos.

En aquesta línia hem volgut incidir amb especial èmfasi en la relació dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostraProgramació Didàctica Geografia i Història per a l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques, tanproperes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació o desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com internet, l’ús de suports informàtics,l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador itambé com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions a diferents àmbitsacadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, hand’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per a fomentar la capacitat de l’alumne per a regular el seu propiprocés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actualProgramació Didàctica Geografia i Història per al Primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

1.B. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Objectius i àmbits d’actuació de la LOMQE

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) sorgeix com a resposta a una sèrie de reptes educatius alsquals es pretén donar resposta amb la consecució dels següents objectius:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMQE

–Elevades taxes d’abandonament a l’inici de l’escolarització.

–Baix nivell formatiu en relació amb elsestàndards internacionals (PISA, OCDE…).

– Reduït nombre d’alumnes queaconsegueix l’excel∙lència.

–Inadequació del sistema educatiu davantles noves demandes de formació.

Canalitzar els estudiants cap a trajectòriesadequades a les seues potencialitats.

Millorar els resultats augmentant el nombre de titulats de l’ESO.

Elevar els nivells d’educació i augmentar el nombre d’alumnes excel∙lents.

Millorar les possibilitats de trobar faena i estimular l’esperit emprenedor de l’alumnat.

Per tal d’aconseguir aquests objectius la LOMQE centra la seua atenció en:

- La racionalització de l’oferta educativa. El currículum es reestructura prioritzant les matèries troncals, les matèriesespecífiques i les matèries de lliure configuració autonòmica.

- La flexibilització de les trajectòries educatives. S’estableixen dos itineraris educatius diferents a 4t curs d’ESO, un que esdirigeix als Ensenyaments Acadèmics i un altre als Ensenyaments Aplicats.

- L’autonomia dels centres educatius. Permetrà prendre decisions per tal de millorar l’oferta educativa i comportarà retrecomptes dels resultats obtinguts.

- El reforç de la capacitat de gestió en la direcció dels centres. Els directors assumiran el lideratge pedagògic i de gestió.

- La implantació d’avaluacions. Aquestes es duran a terme en acabar: 3r i 6é curs de Primària, 4t curs d’ESO i 2n curs deBatxillerat.

A més, la LOMQE defineix tres nous àmbits d’actuació que incidiran especialment en la transformació del nostre sistemaeducatiu:

4

- La incorporació generalitzada de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). A través de les TIC es facilitaràla personalització de l’educació.

- El foment del plurilingüisme. Fixat per la Unió Europea, s’aconseguirà per la incorporació en el currículum d’una segonallengua estrangera.

- La modernització de la Formació Professional. S’adaptarà a les noves exigències dels sectors productius i s’implicarà lesempreses en la formació de l’alumnat.

Seguint les recomanacions de les institucions europees, la LOMQE incorpora l’educació cívica i constitucional com acontingut transversal en totes les assignatures de l’educació bàsica.

L’objectiu és transmetre i posar en pràctica valors com la llibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, lasolidaritat, la tolerància o la igualtat.

1.2 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU

Per dur a terme tots els àmbits d’actuació detallats en l’epígraf anterior, es concep la LOMQE com una llei orgànica que nomésmodifica parcialment la prèvia Llei Orgànica d’Educació (LOE) de l’any 2006.

En aquest sentit, i pel que fa als principis que inspiren el Sistema Educatiu, s’han incorporat els següents:

- L’equitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumnat a travésde l’educació.

- El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de l’educació dels seus fills.

- L’educació per a la prevenció i resolució pacífica de conflictes, així com el foment de la no-violència i la prevenció del’assetjament escolar.

- El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre la violència degènere.

- La llibertat d’ensenyament, que reconeix a les famílies l’elecció del tipus d’educació i la selecció del centre educatiu.

Per tal de garantir el desenvolupament d’aquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt d’Administracionseducatives, professionals de l’educació i altres agents, públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, definançament o de prestació de serveis per a l’exercici del dret a l’educació.

A més s’estableixen els òrgans de participació de la comunitat educativa en la programació i assessorament del govern.

1.3 ELEMENTS DEL CURRÍCULUM A LA LOMQE

La LOMQE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenentatgeper a cada una de les etapes educatives.

Aquests elements passen a ser els següents:

- Els objectius de cada matèria i etapa educativa.

- Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.

- Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i al’adquisició de competències.

Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments iles etapes educatives.

- Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge en cadaassignatura.

TERCER CURS- Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapaeducativa.

- La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball delsdocents.

2. OBJECTIUS I FINS2.A. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures, conéixer iexercir els seus drets en el respecte als altres, practicar latolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i elsgrups, exercitarse en el diàleg consolidant els drets humans i laigualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com avalors comuns d’una societat plural, i prepararse per al’exercici de la ciutadania democràtica.

Competències socials i cíviques.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treballindividual i en equip com a condició necessària per a unarealització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjàde desenvolupament personal.



Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de dretsi oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de lespersones per raó de sexe o per qualsevol altra condició ocircumstància personal o social. Rebutjar els estereotipus quesuposen discriminació entre homes i dones, així com qualsevolmanifestació de violència contra la dona.




d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, així comrebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes..



Comunicació lingüística.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fontsd’informació per a adquirir, amb sentit crític, nousconeixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de lestecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

Competència digital.



f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, ques’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicarels mètodes per a identificar els problemes en els diversoscamps del coneixement i de l’experiència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència itecnologia.



g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en simateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i lacapacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions iassumir responsabilitats.




h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit,en castellà i en valencià, textos i missatges complexos, i iniciarse en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.



Consciència i expressions culturals.

i) Comprendre i expressarse en una o més llengües estrangeres Comunicació lingüística

6

de manera apropiada. Aprendre a aprendre.


j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura ila història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic icultural.



k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el delsaltres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura isalut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica del’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota laseua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionatsamb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el mediambient, i contribuir a la seua conservació i millora.




l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de lesdiferents manifestacions artístiques, i utilitzar diversos mitjansd’expressió i representació.




2.B. FINS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

FINS COMPETÈNCIES CLAU

a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment enels seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.





b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats decada alumne i alumna, de manera que es proporcione unaatenció personalitzada i un desenvolupament personal i integralde tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna id’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.




c) Orientar a l’alumnat i els seus representants legals, si ésmenor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la propostad’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.



d) Preparar a l’alumnat per a la seua incorporació a estudisposteriors i per a la seua inserció laboral.




e) Desenvolupar bones pràctiques que afavoreisquen un bonclima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com lesactituds responsables i de respecte pels altres.




f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

TERCER CURS

tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i laresponsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, laigualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i laprevenció de la violència de gènere.


g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


h) Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets iobligacions en la vida com a ciutadans.



i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores queincloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.



j) Basar la pràctica docent en la formació permanent delprofessorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de lapròpia pràctica docent.



k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança il’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.


l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres coma llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitatscomunicatives de totes aquestes, i garantint l’ús normal, lapromoció i el coneixement del valencià.



2.C. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

1. Conéixer els processos i mecanismes que regeixen els fetssocials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics iculturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre lapluralitat de causes que expliquen l’evolució de lessocietats actuals, el paper que homes i dones exerceixen enaquestes i els seus problemes més rellevants.





2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, elselements bàsics que caracteritzen el medi físic, lesinteraccions que es donen entre ells i les que els grupshumans estableixen en la utilització de l’espai i dels seusrecursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic,social, cultural, polític i mediambiental.




3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció deles societats sobre el medi on es desenvolupen i al queorganitzen.



4. Identificar, localitzar i comprendre les característiquesbàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les gransàrees geoeconòmiques, així com els trets físics i humansd’Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana.



5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos Competències socials i cíviques.

8

i esdeveniments històrics rellevants de la història del món,d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana per aadquirir una perspectiva global de l’evolució de laHumanitat i elaborar una interpretació d’aquesta quefacilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socialsa les que es pertany, reconeixent aspectes comuns irespectant els de caràcter distint.





6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds derespecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinionsque no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar peraquest motiu a un judici sobre aquestes.




7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzenles manifestacions artístiques en la seua realitat social icultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, material i immaterial, assumint laresponsabilitat que suposa la seua conservació i apreciantlo com un recurs per a l’enriquiment individual i col∙lectiu.





8. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic i les nocions decausalitat, canvi i permanència que aporten la Geografia ila Història per a que la seua incorporació al vocabularihabitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge imillore la comunicació.



9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informacióverbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedentde fonts diverses, incloses les històriques i les queproporciona l’entorn físic i social, els mitjans decomunicació i les tecnologies de la informació, interpretaraquesta informació críticament, tractarla d’acord amb lafinalitat perseguida i comunicarla als altres de maneraorganitzada i intel∙ligible.




10. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb unaactitud constructiva, crítica i tolerant, argumentantadequadament les opinions i valorant el diàleg com una vianecessària per a la solució dels problemes humans i socials.





11. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques,apreciant els seus valors i bases fonamentals, laresponsabilitat en l’exercici del deure i els drets i llibertatscom una fita irrenunciable i una condició necessària per ala pau, denunciant actituds i situacions violentes,discriminatòries i injustes i mostrantse solidari amb elspobles, grups socials i persones privades dels seus drets odels recursos econòmics necessaris.




12. Adquirir una consciència històrica i ambiental que permetaals alumnes elaborar la seua interpretació personal del món,tenir inquietud per saber, per informarse, per afrontar larealitat amb capacitat de judici i desig de millorarla,dignificant el valor de l’esforç i del compromís.





2.D. OBJECTIUS PER TEMES

TERCER CURS

2.D.1. PRIMER CURS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

TEMA 1. EL PLANETA TERRA

– Conéixer la forma i les dimensions de la Terra.

– Identificar els cossos celestes que formen el sistema solar i classificar correctament els diferents tipus de planetes.

– Conéixer el moviment de rotació de la Terra i la relació que té amb la successió dels dies i les nits.

– Entendre la funció dels fusos horaris i calcular correctament la diferència horària entre diferents punts de la Terra.

– Conéixer el moviment de translació de la Terra i establir la relació entre aquest moviment i les estacions de l’any.

– Resoldre adequadament activitats plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i de mapes.

– Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconéixer la seua utilitat.

– Conéixer els principals sistemes de projecció cartogràfica i reconéixer els seus usos.

– Interpretar correctament escales gràfiques de diferents magnituds.

– Conéixer els diferents tipus de mapes que existeixen i la informació que es representa.

– Localitzar amb precisió llocs i territoris emprant la latitud i la longitud.

TEMA 2. EL RELLEU DE LA TERRA

– Identificar les capes de l’estructura interna de la Terra i explicar les característiques de l’escorça terrestre.

– Reconéixer els agents interns de formació del relleu i com es mesura la magnitud dels terratrèmols.

– Caracteritzar l’acció formadora del relleu feta per l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.

– Situar amb criteri diferents infraestructures sobre el terreny tenint en compte les formes del relleu.

– Identificar els principals elements del relleu dels continents.

– Situar els tres grans conjunts del relleu d’Europa.

– Descriure i localitzar els relleus de la península Ibèrica i dels arxipèlags espanyols.

– Treballar i interpretar mapes i perfils topogràfics i aplicarlos al desenvolupament d’etapes ciclistes.

– Saber buscar informació sobre els GR en diferents fonts.

– Valorar les conseqüències dels terratrèmols a diferents llocs.

TEMA 3. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA

– Definir correctament el concepte d’hidrosfera i caracteritzar l’aigua com a font de recursos.

– Explicar el funcionament del cicle natural de l’aigua.

– Descriure les característiques de l’aigua salada.

– Diferenciar i caracteritzar els moviments més importants de l’aigua: els corrents marins, les marees i les onades.

– Reconéixer les diferents maneres que té l’ésser humà d’aprofitar la riquesa dels oceans i els mars.

– Descriure les característiques de rius, llacs, aigües subterrànies, icebergs i glaceres com a principals cossos d’aiguacontinental.

– Reconéixer la presència de l’aigua a l’atmosfera.

– Identificar els diferents aprofitaments que l’ésser humà fa de l’aigua dolça.

– Situar en un planisferi els oceans i els mars més importants.

– Situar i classificar per vessants els rius d’Europa i de la península ibèrica.

– Opinar si al planeta hi ha problemes de proveïment d’aigua o desigualtats en la distribució dels recursos hídrics.

– Valorar l’aigua com un bé natural i com un recurs escàs.

TEMA 4. EL TEMPS ATMOSFÈRIC

– Identificar les capes de l’atmosfera i explicar les característiques principals de cada capa.

– Reconéixer la importància de la capa d’ozó per a la vida a la Terra.

– Identificar la importància de la radiació solar i els problemes que es poden derivar d’una exposició excessiva o d’unamala protecció dels rajos solars.

1

– Definir què és la temperatura de l’atmosfera i quin instrument s’empra per a mesurarla.

– Conéixer els factors que intervenen en la formació de núvols i les precipitacions.

– Saber com es mesuren la humitat i les precipitacions.

– Descriure i diferenciar els diversos tipus de precipitació.

– Conéixer els factors que condicionen la pressió atmosfèrica i els instruments necessaris per a mesurarla.

– Reconéixer els diferents tipus de vents, la direcció en què bufen i els factors que en determinen la intensitat, i elsinstruments utilitzats per a mesurarlos.

– Diferenciar els anticiclons de les depressions.

– Determinar les causes i les conseqüències de les riuades i de les inundacions.

– Reconéixer la pluja àcida, els seus efectes i les accions per a reduirla.

– Comentar un mapa del temps.

TEMA 5. ELS CLIMES DE LA TERRA

– Conéixer la distribució mundial de les temperatures i els factors que condicionen aquesta localització de les zonesclimàtiques del món.

– Reconéixer la distribució mundial de les precipitacions, les zones climàtiques i els vents.

– Caracteritzar i situar els climes temperats (oceànic, mediterrani i continental) i els climes extrems (equatorial, tropical,desèrtic, càlid, polar i d’alta muntanya).

– Reconéixer la diversitat climàtica d’Espanya i caracteritzar i localitzar els diversos tipus de climes que es donen a lapenínsula ibèrica.

– Descriure què són els monsons del sudest asiàtic i com influeixen en l’agricultura.

– Relacionar l’efecte d’hivernacle amb les activitats humanes i assenyalar com aquestes activitats poden produir un canviclimàtic.

– Construir i interpretar un climograma.

– Proposar mesures eficients per a reduir l’ús del transport privat i les emissions de diòxid de carboni.

– Calcular i interpretar la petjada de carboni i la petjada ecològica pròpies.

TEMA 6. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

– Localitzar els diferents tipus de paisatges d’Europa i conéixer els factors condicionants dels paisatges naturals.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge oceànic i descriure el paisatge oceànic humanitzat.

– Caracteritzar les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge mediterrani i descriure el paisatge mediterranihumanitzat.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge continental.

– Caracteritzar el paisatge continental humanitzat.

– Descriure els diversos paisatges naturals i humanitzats d’Espanya.

– Reconéixer les característiques dels incendis forestals.

– Raonar per què el mar d’Aral està desapareixent.

– Interpretar un paisatge a través de la fotografia i analitzar l’evolució d’un paisatge humanitzat.

– Situar les reserves de la biosfera d’Europa en un mapa.

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació propis del paisatge equatorial.

– Analitzar i caracteritzar el paisatge equatorial humanitzat.

– Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge tropical i explicar els principals trets del paisatgetropical humanitzat.

– Caracteritzar les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge desèrtic càlid.

– Comprendre les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge de zones fredes i descriure el paisatge de zonesfredes humanitzat.

– Reconéixer el paisatge antàrtic i la importància científica d’aquest continent.

TERCER CURS– Explicar les causes i les conseqüències de la desforestació i avaluar les possibles solucions al problema.

– Descriure i situar els paisatges de climes extrems i comprendre com es viu en aquests entorns.

– Elaborar un mural de paisatges de climes extrems i un vídeo de dos parcs nacionals de paisatges de climes extrems.

TEMA 8. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

– Reconéixer la Terra com un ecosistema i explicar les interrelacions de l’ecosistema marí.

– Identificar els riscos naturals i els riscos provocats per l’acció humana.

– Descriure la ciutat com un ecosistema urbà obert i explicar que pot modificar el clima.

– Valorar la distribució desigual i el consum de recursos naturals.

– Identificar problemes derivats de la producció de coltà.

– Fer un comentari de text sobre els impactes del canvi climàtic.

– Descriure i analitzar un mapa sobre els recursos energètics renovables a Espanya.

– Elaborar un informe que aplegue les polítiques mediambientals que es duen a terme al municipi propi.

– Recollir informació sobre els riscos naturals i els provocats per l’activitat humana al municipi propi.

– Elaborar un cartell per a una campanya o projecte de millora mediambiental al mateix centre escolar.

– Treballar amb fonts digitals i elaborar una bibliografia web sobre el concepte de desenvolupament sostenible.

TEMA 9. LA PREHISTÒRIA

– Comprendre com van evolucionar els nostres avantpassats i explicar el procés d’hominització des dels primershomínids fins a l’ésser humà actual.

– Descriure els principals esdeveniments de les primeres comunitats de caçadors recol∙lectors.

– Reconéixer els mètodes i les tècniques d’investigació de la Prehistòria: els jaciments, les estratigrafies i lesreconstruccions.

– Explicar com vivien els poblats agrícoles i ramaders del Neolític: producció d’aliments, eines, béns...

– Diferenciar les etapes de l’Edat dels Metalls: Edat del Coure, Edat del Bronze i Edat del Ferro.

– Distingir els diferents tipus de megàlits (menhir, dolmen i cromlec) i explicar com els construïen.

– Descriure les característiques principals de l’art moble i de les pintures rupestres.

– Conéixer les característiques i les localitzacions dels jaciments prehistòrics més destacats de la península Ibèrica.

– Confeccionar eixos cronològics.

– Utilitzar fonts secundàries i fonts primàries.

– Elaborar un mapa sobre la domesticació dels animals i fitxes sobre les eines de la prehistòria.

– Familiaritzarse amb les particularitats de la Prehistòria al territori valencià i reconéixer els principals jaciments d'aquestperíode a la Comunitat.

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

– Explicar per què les primeres civilitzacions van sorgir a la riba dels grans rius: l’Èufrates, el Tigris i el Nil.

– Reconéixer les primeres ciutatsestat i els primers imperis de la civilització de Mesopotàmia.

– Caracteritzar l’evolució i el desenvolupament de l’Egipte dels faraons.

– Comprendre i descriure la vida i la societat d’un poblat agrícola egipci.

– Identificar les característiques bàsiques de la religió egípcia.

– Reconéixer i descriure els temples egipcis.

– Relacionar les tombes egípcies (mastaba, piràmide i hipogeu) amb la creença de la immortalitat.

– Fer comentaris de textos, de fonts documentals i de fonts materials.

– Situar en l’espai i en el temps les civilitzacions mesopotàmica i egípcia.

– Interpretar en grup un papir del judici d’Osiris i ferne una escenificació.

TEMA 11. GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI

– Reconéixer els elements que unien els grecs de l’Hèl∙lade.

1

– Descriure els principals trets de l’organització social i política d’Esparta i d’Atenes.

– Emetre judicis sobre la qualitat democràtica de la democràcia atenenca.

– Localitzar els fluxos migratoris i les colònies gregues de la Mediterrània.

– Caracteritzar les principals celebracions socials gregues.

– Explicar el domini de l’Hèl∙lade des de l’hegemonia d’Atenes fins a la conquesta per part de la Macedònia de Filip IV iAlexandre el Gran.

– Descriure l’imperi d’Alexandre el Gran.

– Reproduir en un esquema les causes de les guerres del Peloponés.

– Analitzar i treballar amb eixos cronològics, textos històrics, fonts documentals i fonts materials.

– Conéixer les diferents formes de govern de la Grècia clàssica.

TEMA 12. COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS

– Identificar l’origen dels pobles ibers i celtes.

– Caracteritzar els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

– Identificar el regne de Tartessos i reflexionar sobre la seua existència.

– Reconéixer les tribus i els poblats ibèrics.

– Descriure adequadament les característiques més destacades de la societat ibèrica.

– Comprendre l’originalitat de l’art ibèric i descriure santuaris, necròpolis, ceràmiques, exvots i escultures.

– Explicar com era la vida quotidiana dels pobles celtes i celtibers.

– Interpretar reconstruccions d’habitatges d’època preromana.

– Localitzar i situar en l’espai i en el temps les colonitzacions del Mediterrani.

– Treballar i analitzar adequadament les fonts documentals i materials.

– Elaborar en grup un tríptic informatiu i turístic sobre els ibers.

– Identificar i localitzar al territori de la Comunitat Valenciana manifestacions rellevants de l'art ibèric.

TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI

– Explicar la fundació de la ciutat de Roma.

– Descriure l’evolució i les característiques de la Roma republicana (segles VII aC).

– Deduir les causes de l’expansió territorial de Roma, de la crisi de la República i de la mort de Juli Cèsar.

– Explicar les característiques de l’Imperi romà (segles IV dC) i els beneficis de la pax romana.

– Localitzar les principals construccions de la ciutat de Roma.

– Diferenciar les classes socials de la Roma urbana: rics, pobres, esclaus i lliberts.

– Reconéixer la nova religió sorgida durant el domini romà: el cristianisme.

– Deduir perquè es va produir el final de l’Imperi romà.

– Escriure una biografia de Juli Cèsar i un esquema sobre la crisi de l’Imperi.

– Treballar i analitzar adequadament els eixos cronològics, les fonts documentals i materials.

– Caracteritzar la República romana i localitzar les fases de la seua expansió.

– Participar en un debat sobre l’esclavitud a Roma.

TEMA 14. EL LLEGAT DE L’ANTIGUITAT

– Reconéixer i assumir que la nostra cultura és hereva de la cultura clàssica.

– Explicar l’inici dels Jocs Olímpics i valorarlos com un exemple de llegat de l’antiguitat.

– Diferenciar i descriure la religió grega i la religió romana, i establir equivalències entre les divinitats d’ambduesreligions.

– Descriure les característiques de l’arquitectura clàssica grega.

– Identificar els trets principals de l’arquitectura funcional romana.

– Explicar l’idealisme i el realisme en l’escultura i relacionarho amb l’art grec i l’art romà.

– Detallar les característiques de la pintura i el mosaic de les cultures clàssiques.

TERCER CURS– Interpretar els símbols i l’art dels primers cristians.

– Analitzar obres arquitectòniques i escultòriques.

– Analitzar fonts documentals i materials.

– Caracteritzar els diferents tipus de govern que van sorgir a l’antiguitat.

– Buscar informació en grup sobre el mite d’Hèracles/Hèrcules.

TEMA 15. LA HISPÀNIA ROMANA

– Conéixer els principals esdeveniments de les guerres entre Roma i Cartago i descriure les diferents fases de la conquestaromana d’Hispània.

– Explicar els canvis i les transformacions que van experimentar les ciutats i l’economia d’Hispània com a província del’Imperi romà.

– Reconéixer la importància de l’herència romana a la nostra cultura i el nostre patrimoni.

– Identificar les principals ciutats i vies de comunicació d’Hispània.

– Conéixer les obres públiques i les manifestacions artístiques de l’època romana que es conserven al nostre territori.

– Resoldre les qüestions plantejades a partir de la informació obtinguda en eixos cronològics, dibuixos, mapes i textoshistòrics.

– Descriure la celebració d’un banquet romà.

– Explicar l'organització econòmica del territori valencià en època romana a partir de l'anàlisi d'un mapa conceptual.

– Establir el final de l’Imperi romà i l’arribada dels pobles visigots.

– Caracteritzar la societat i l’art visigot.

2.D.2. SEGON CURS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

UNITAT 1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

Identificar els principals regnes germànics europeus després de la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident.

Saber quan es va produir l'arribada dels visigots a Espanya.

Reconéixer i localitzar de l'Imperi romà d'Orient.

Identificar a Carlemany com a emperador.

UNITAT 2. AL-ANDALUS

Conéixer el procés d’expansió de l'Islam al món.

Entendre la conquesta d’AlAndalus.

Descriure les etapes i formes de govern en la història d’AlAndalus.

Explicar l'economia i l’organització social d’AlAndalus.

Reconéixer els trets generals de l'art islàmic i andalusí; identificació dels monuments.

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

Descriure les funcions de la monarquia feudal.

Conéixer la composició dels estaments en la societat medieval.

Identificar els trets distintius de l'estament nobiliari, la seva dedicació a la guerra i l’armament que utilitzava.

Saber com era el feu i la vida dels pagesos durant l'edat mitjana.

Apreciar la importància de l'Església a l'edat mitjana.

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC

Descobrir el caràcter religiós de l'art romànic.

Conéixer les característiques bàsiques de l'art romànic:

L'arquitectura romànica.

La pintura i l'escultura romàniques.

1

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)

Analitzar l'evolució de les fronteres entre el món cristià i el món musulmà a la Península ibèrica entre els segles VIII i XII.

Conéixer la creació i l'evolució del primer regne independent aparegut dins del domini islàmic: el regne d'Astúries.

Conéixer la creació i l'evolució de:

Els comtats i els regnes pirinencs.

El regne de Lleó i el regne de Castella i Lleó.

Reconéixer el Romànic a la Península ibèrica.

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

Descobrir les raons que van estimular el renaixement de la vida urbana.

Identificar els principals espais de la ciutat medieval.

Conéixer les activitats econòmiques que es realitzaven a la ciutat medieval.

Identificar els grups socials que habitaven la ciutat medieval.

Saber les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana.

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GÒTIC

Apreciar i reconéixer:

L'origen i la contextualització històrica del Gòtic.

Les característiques bàsiques de l'art gòtic.

L'arquitectura gòtica.

La pintura i l'escultura en l'art gòtic.

UNITAT 6. EL REGNE DE VALÈNCIA INTEGRAT A LA CORONA D’ARAGÓ

Conéixer la rellevància de la batalla de les Navas de Tolosa.

Detallar les conquestes i repoblacions en el territori valencià.

Descobrir la formació i institucions de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó.

Conéixer el Gòtic a la Península Ibèrica i al regne de València.

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

Datar l'edat moderna al segle XV.

Conéixer els aspectes bàsics de l'Humanisme i el Renaixement.

Detallar l'origen de la Reforma protestant i les seves característiques bàsiques.

Conéixer el Renaixement a la Península ibèrica i al regne de València.

UNITAT 8. L'ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Identificar l'origen i institucions de la monarquia dels Reis Catòlics.

Diferenciar les principals activitats econòmiques a la Corona de Castilla i a la Corona d’Aragó.

Entendre el projecte de Cristòfol Colom i l'arribada a Amèrica.

Conéixer els aspectes bàsics de les societats precolombines.

UNITAT 9. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

Comprendre el procés d'arribada al tron de Carles I i les possessions del seu imperi.

Entendre els conflictes interiors i exteriors en temps de Carles I i Felip II.

Conéixer com es va produir l'exploració i la conquesta d’Amèrica. Enumerar les principals causes del declivi de l'imperi hispànic.

Conéixer el regne de València sota la monarquia dels Àustries.

UNITAT 10. L'EUROPA DEL SEGLE XVII

TERCER CURS Comprendre el concepte de crisi i la crisi d'Europa al segle XVII.

Identificar les institucions i aspectes bàsics de la monarquia absoluta.

Conéixer els conflictes a l'Europa del segle XVII.

Entendre com va sorgir la ciència moderna i el mètode científic.

Descobrir l'art del Barroc: característiques i obres representatives.

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

Localitzar la distribució de la població al planeta.

Interpretar les piràmides de població.

Distingir les principals característiques dels diferents models o règims demogràfics.

Conéixer la distribució i les característiques de la població a Europa.

UNITAT 12. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Conéixer la distribució i estructura de la població espanyola.

Diferenciar el poblament rural i el poblament urbà a Espanya.

Interpretar la piràmide d'edat en la demografia espanyola.

Explicar l'evolució i les tendències demogràfiques de la població espanyola.

UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENÒMENS MIGRATORIS

Identificar les característiques dels principals models d’organització de les societats.

Apreciar la diversitat cultural i social en les societats europea i espanyola.

Situar i analitzar les migracions en el món actual.

Explicar el fenòmen de l'emigració i la immigració en l'Espanya actual.

UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACIÓ

Identificar el concepte de ciutat.

Caracteritzar la morfologia urbana.

Detallar la jerarquia mundial de ciutats.

Conéixer l'espai urbà espanyol i els problemes de les grans ciutats.

1

2.D.3. TERCER CURS, GEOGRAFIA

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

– Localitzar al mapa les grans unitats del relleu terrestre.

– Conèixer els mars, les illes i les penínsules del litoral europeu.

– Identificar els massissos i les muntanyes joves d’Europa i descriure com són els seus relleus.

– Conèixer i localitzar al mapa les unitats de relleu i els rius d’Espanya.

– Explicar les particularitats del relleu espanyol.

– Reconèixer les característiques del litoral espanyol.

– Identificar les principals zones climàtiques de la Terra i els seus paisatges corresponents.

– Localitzar al mapa les costes i les unitats de relleu treballades al tema.

– Reflexionar sobre les relacions que hi ha entre clima, paisatge i activitats humanes.

– Identificar els paisatges d’Europa i d’Espanya.

– Utilitzar l’atles i altres fonts d’informació cartogràfica.

– Valorar la diversitat de paisatges que formen el nostre patrimoni natural.

TEMA 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

– Reconèixer les principals competències i funcions de l’estat.

– Definir què és un estat i comparar els elements dels estats democràtics i els no democràtics.

– Explicar en què consisteix la globalització i com ha afectat els estats.

– Identificar les funcions que, segons la divisió de poders, exerceixen les diferents institucions en els règims democràtics.

– Valorar la importància de la constitució dins els estats democràtics.

– Caracteritzar els municipis i les províncies i la seva funció administrativa en el territori espanyol.

– Conèixer les organitzacions supranacionals més importants.

– Valorar el paper que exerceixen les organitzacions no governamentals en la societat actual i reconèixer les mésdestacades.

– Conèixer l’organització territorial d’Espanya.

– Buscar informació en fonts de consulta alternatives al llibre de text.

TEMA 2. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

– Descriure els trets generals de l’activitat econòmica i identificarne els factors de producció i els agents econòmics.

– Explicar en què consisteix la producció de béns i posar exemples de béns de producció i de consum.

– Reflexionar sobre les repercussions de la sobreexplotació dels recursos naturals.

– Caracteritzar com l’oferta i la demanda regulen el funcionament del mercat.

– Valorar la rellevància econòmica de la publicitat i l’impacte sobre les pròpies pautes de consum.

– Comprovar que saben definir diversos conceptes relacionats amb el mercat laboral.

– Explicar què són els cicles econòmics i quin és el seu funcionament.


– Descriure una crisi econòmica i relacionarla amb els cicles econòmics.

– Reflexionar sobre les repercussions socials i econòmiques de les crisis econòmiques.

– Analitzar informació econòmica d’un diari.

TEMA 3. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA

– Identificar els condicionants físics de l’agricultura.

– Reconèixer els sistemes de conreu que es practiquen al món.

– Conèixer la distribució geogràfica de l’agricultura de subsistència i de l’agricultura de mercat.

TERCER CURS– Conèixer els diferents tipus d’agricultura de subsistència.

– Explicar quins són els objectius de l’agricultura de mercat i els mitjans dels quals disposa per aconseguirlos.

– Reconèixer i saber localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen al món.

– Comparar la pesca tradicional i la pesca industrial.

– Conèixer els principals caladors de pesca del món.

– Explicar en què consisteix l’explotació forestal.

– Identificar les principals masses boscoses del món.

– Explicar en què consisteix l’explotació sostenible dels recursos.

– Descriure els paisatges agraris d’Espanya.

TEMA 4. MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

– Comprendre què és una matèria primera i la seva importància econòmica.

– Identificar i classificar els diferents tipus de matèries primeres.

– Reconèixer diferents tipus d’explotacions i recursos miners.

– Descriure les característiques de les fonts d’energia tradicionals.

– Conèixer els avantatges i els inconvenients de les fonts d’energia alternatives més importants.

– Descriure les activitats relacionades amb la construcció i l’evolució del sector a Espanya a partir de l’anàlisi degràfiques.

– Buscar informació a fonts de consulta alternatives al llibre de text.

– Comprendre en què va consistir la bombolla immobiliària i les seves repercussions.

– Investigar sobre un problema mediambiental a l’entorn immediat propi o a la Comunitat Autònoma.

TEMA 5. LA INDÚSTRIA

– Comprendre en què consisteix l’activitat industrial i quins són els elements del procés industrial.

– Classificar un seguit d’indústries segons la finalitat dels productes fabricats.

– Reconèixer els elements que formen part del procés industrial.

– Explicar la divisió tècnica i social del treball.

– Descriure, comparar i situar cronològicament les tres revolucions industrials.

– Prendre consciència de les injustícies i les infraccions dels drets humans en diferents contextos històrics i geogràficsdins el context de l’activitat industrial.


– Identificar els factors que determinen la localització de la indústria.

– Caracteritzar l’activitat industrial a Espanya.

TEMA 6. ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ

– Descriure els trets generals del sector terciari i reconèixer les principals activitats d’aquest sector econòmic.

– Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal i terciari superior.

– Classificar correctament les activitats terciàries segons el servei que fan i el mercat al qual es dirigeixen.

– Descriure l’evolució i la importància de l’educació i la sanitat a Espanya com a serveis.

– Valorar les principals repercussions socials, econòmiques i culturals de la tecnologia i dels mitjans de comunicació en elmón actual.


– Comprendre la importància de la investigació, el desenvolupament i la innovació per al desenvolupament econòmicd’un país.

– Utilitzar adequadament les xarxes socials per relacionarse.

– Reflexionar sobre la importància social i cultural de la Wikipèdia.

– Elaborar diferents tipus de missatges i documents publicitaris.

1

TEMA 7. ELS TRANSPORTS I EL TURISME

– Conèixer els avantatges i els inconvenients dels diferents mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.

– Indicar la funció dels diferents mitjans de transport.

– Interpretar gràfics i taules de dades sobre els transports i el turisme.

– Caracteritzar la revolució dels transports i el concepte de xarxes del transport.

– Comprendre l’impacte econòmic del turisme i les seves implicacions socials i culturals.

– Identificar i valorar aspectes negatius i positius del turisme.

– Localitzar geogràficament els principals nuclis turístics del món.

– Descriure el procés de transport i comercialització d’un producte agrari.

– Reflexionar sobre la utilitat de la taxa turística.

– Caracteritzar els transports i el turisme d’Espanya.

– Reflexionar i valorar els aspectes positius i negatius de l’aplicació de la taxa turística.

TEMA 8. LES ACTIVITATS COMERCIALS I ELS FLUXOS D’INTERCANVI

– Conèixer els elements que intervenen en les activitats comercials.

– Explicar les característiques del comerç interior i del comerç exterior, així com les diferències entre la balançacomercial i la balança de pagaments.

– Conèixer els grans blocs comercials del món.

– Explicar els diferents tipus de fluxos comercials que es produeixen a escala planetària.


– Comprendre què es el consum responsable i valorar les pautes de consum pròpies.

– Analitzar el deute extern i les seves repercussions sobre els països pobres.

– Caracteritzar el comerç interior i exterior a Espanya.

TEMA 9. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISI I IMPACTES

– Saber com ha evolucionat la relació entre societat i natura al llarg del temps i analitzar els factors que expliquen eldesenvolupament de la consciència ecològica.

– Conèixer la distribució desigual dels recursos naturals al món i el paper que desenvolupen les empreses multinacionalsen la seva explotació.

– Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic comara l’ús de recursos renovables.

– Reconèixer els agents responsables de la sobreexplotació de l’aigua i reflexionar sobre el consum desigual d’aigua entrepaïsos rics i països pobres.

– Explicar els fenòmens responsables de la contaminació de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i la desforestació.

– Explicar les accions principals que es duen a terme en política ambiental i reconèixer la necessitat d’introduir novesmesures per assolir un desenvolupament sostenible.

– Identificar les noves formes de consum.

– Descriure les característiques i les problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols.

– Analitzar els parcs nacionals i els espais protegits d’Espanya.

TEMA 10. REPTES, CONFLICTES I DESIGUALTAT

– Analitzar les conseqüències de l’accés desigual a la riquesa en el món: fam, manca d’escolarització, augment de lesdiferències socials, etc.

– Reflexionar sobre les perspectives de futur de la societat globalitzada.

– Entendre la polarització entre el desenvolupament i el subdesenvolupament.

– Reconèixer la possibilitat de conviure en un món sense conflictes bèl∙lics.

– Detallar les característiques d’un possible desenvolupament econòmic sostenible.

– Analitzar les raons per les quals hi ha desigualtat entre països rics i països pobres.

TERCER CURS– Explicar com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres.

– Descriure un país pobre: Burundi.

– Analitzar el comerç d’armes i les conseqüències i els impactes que té.

– Exposar la desigualtat de gènere a la feina.

– Analitzar la problemàtica dels refugiats.

TEMA 11. GEOGRAFIA FÍSICA, ECONÒMICA I POLÍTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

– Conèixer les característiques del relleu de la Comunitat Valenciana: el relleu, les planes i les costes.

– Descriure el clima i els rius de la Comunitat Valenciana.

– Reconèixer i localitzar el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.

– Indicar les activitats del sector primari de la Comunitat Valenciana.

– Identificar les activitats relacionades amb la mineria, l’energia i la indústria.

– Explicar la importància econòmica i social dels serveis i el turisme.

– Detallar les característiques del comerç i el transport a la Comunitat Valenciana.

Analitzar l’autonomia de la Comunitat Valenciana.

2.D.4. QUART CURS:

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

– Les causes de la crisi de l'Antic Règim.

– Les revolucions a Anglaterra i els EUA i els seus sistemes polítics parlamentaris.

– El pensament de la Il∙lustració i el seu oposició a l'Antic Règim.

– La influència de la Revolució Francesa i la Il∙lustració a Espanya.

– El Neoclassicisme i el Rococó com a reflex de la societat de l’època.

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS

– Les causes de la Revolució Francesa i el seu desenvolupament.

– El paper de la dona durant la Revolució Francesa i la rellevància d'Olympe de Gouges.

– La figura de Napoleó: el Consolat i l'Imperi.

– L'herència de la Revolució Francesa a nivell polític, econòmic i cultural.

– Els enfrontaments entre l'absolutisme, el liberalisme i el nacionalisme, i les seves conseqüències.

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

– Les causes i les conseqüències de la revolució industrial.

– La importància de la creació de la màquina de vapor per James Watt.

– El desenvolupament industrial i les seves repercussions.

– El triomf del capitalisme industrial i les seves conseqüències.

– El canvi social: la nova divisió de la societat i el naixement de nous moviments socials.

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

– La invasió napoleònica i la Guerra de la Independència. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

– L'obra artística de Goya i la plasmació de la crisi de l'Antic Règim.

– Els regnats de Ferran VII i Isabel II i les seves característiques.

– El conflicte entre absolutistes i liberals. Les guerres carlines i la gloriosa revolució.

– La Restauració borbònica.

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

– El caràcter d’èxit o fracàs de la revolució industrial a Espanya.

– Les conseqüències de la revolució industrial: el creixement demogràfic i econòmic.

2

– Els pilars de la industrialització espanyola.

– Els canvis socials derivats de la industrialització i el creixement del moviment obrer.

– L'art del segle XIX a Espanya: neoclassicisme, romanticisme, realisme i modernisme.

UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

– Les causes de l’expansió imperialista.

– L'auge del capitalisme industrial.

– La repartició dels imperis colonials.

– Les conseqüències del colonialisme.

– La revolució artística, científica i tecnològica del canvi de segle XIX al XX.

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

– Les causes i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.

– La consideració de la Primera Guerra Mundial com una “guerra total”.

– Les causes i el desenvolupament de la Revolució Russa.

– La situació d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

– El naixement de les avantguardes artístiques.

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES

– La situació durant el període d'entreguerres.

– La prosperitat i la crisi dels Estats Units: el crac de 1929.

– L'auge dels totalitarismes: Itàlia i Alemanya.

– La dictadura estalinista a la Unió Soviètica.

– L'art en el període d'entreguerres.

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939)

– Les causes de la crisi del sistema de la Restauració.

– La dictadura de Primo de Rivera.

– La Segona República espanyola i les seves reformes.

– El context previ a la Guerra Civil: el Bienni Conservador i el Front Popular.

– La Guerra Civil: causes, desenvolupament i conseqüències.

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

– Les causes de la Segona Guerra Mundial i el seu desenvolupament.

– El concepte de “guerra total”: una guerra a tots els nivells.

– L'holocaust jueu.

– Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

– La fundació de l'ONU i la seva tasca.

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

– La divisió del món en dos blocs antagònics: els EUA i l'URSS.

– Els conflictes bèl∙lics durant la Guerra Freda.

– La coexistència pacífica promoguda per Kennedy i Khrusxov.

– El procés de descolonització i la necessitat del neocolonialisme.

– Les causes del conflicte de l'Orient Pròxim.

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

– Les diferències entre el bloc comunista i el bloc capitalista a nivell social, econòmic, polític i artístic.

– Els orígens de la construcció de la Unió Europea.

TERCER CURS– La prosperitat del món capitalista i la crisi energètica.

– L'Estat del benestar: funcions i fonaments.

– L’evolució del món soviètic i la seva posterior crisi.

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (19391975)– Les bases del règim franquista.

– La situació de postguerra a Espanya i el paper de les dones.

– El desarrollisme econòmic, el seu impacte en la societat espanyola i la seva posterior crisi.

– El destí dels opositors al franquisme.

– El franquisme a València.

UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA

– La caiguda del franquisme després de la mort de Franco.

– La transició a la democràcia: la Constitució de 1978 i les mobilitzacions populars per la democratització del Règim.

– Els diferents governs de la democràcia, des del 1982 fins a l'actualitat.

– Les transformacions econòmiques, demogràfiques i socials a partir de 1985 i la seva crisi posterior.

– Els corrents artístics del segle XX a Espanya.

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL

– El final de la divisió del món en blocs i les seves conseqüències: la desintegració de l'URSS i l'auge dels EUA.

– La construcció de la Unió Europea i les seves polítiques.

– La crisi del 2008 com a crisi del model de benestar europeu.

– La inestabilitat del món actual, els conflictes del segle XXI i les seves víctimes.

– L'art en el món actual

DOSSIER

– La globalització: definició i conseqüències.

– La revolució tecnològica.

– Els riscos mediambientals i la necessitat d'un desenvolupament sostenible.

– Projecte TIC. La Terra: un planeta amenaçat.

3. COMPETÈNCIESLES COMPETÈNCIES CLAU EN EL CURRÍCULUM DE LA LOMQE

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica icontinua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social iprofessional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències, que, pel seurol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

2

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i culturaldeterminat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació odimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica,ortogràfica i ortoèpica.

– El component pragmàtic-discursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i els discursosen contextos comunicatius concrets.

– El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del món i la dimensió intercultural.

– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potència l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacciócomunicativa.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica.

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure,interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:

– Els nombres, les mesures i les estructures.

– Les operacions i les representacions matemàtiques.

– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contextos personals, socials, professionals icientífics.

– La realització de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques .

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relacionades amb els nombres,l’àlgebra, la geometria i l’estadística:

– La quantitat se centra en la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats delmón.

– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes odescodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les relacions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectess’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés deresolució de problemes.

b) Les competències bàsiques en ciència i tecnologia

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic, tot propiciant:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que cal abordar per a adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conéixer per preservar-los i perevitar-ne el deteriorament.

TERCER CURS– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers i

de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidiansd’instruments, màquines i eines.

COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per a assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets deprogramari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) iprogrames/aplicacions per a crear continguts.

– La seguretat, que implica conéixer els riscos associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i lesestratègies o actituds adequades per a evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificació de fonts per abuscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo ipersistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depén de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre del’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conéixer i controlar els processos d’aprenentatge propis enla realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què se saben i què desconeixen, i el coneixement dedisciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d’estratègies de planificació,revisió i avaluació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

a) La competència social

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i al’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos dediferents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.

– El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees.

b) La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE ialtres declaracions internacionals.

2

– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

– La identificació dels esdeveniments contemporanis més destacats i la comprensió de processos socials i culturals dela societat actual.

La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’habilitat per interactuar eficaçment en l’àmbit públic i per manifestar solidaritat i interés per a resoldre elsproblemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat iimmediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i del’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a laqual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervindre o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement,l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com la planificació, la gestió i la presa dedecisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les pròpies responsabilitats.

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en Consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

– Conéixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.

– Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades ambdiferents codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en Consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics.

– El desenvolupament de la capacitat i el interés per expressar-se i per comunicar idees.

– La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació.

– El interés per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

PRIMER CURS

3.A.1. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LAS COMPETÈNCIES CLAU EN EL PRIMER CURS DE L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Història en el primer curs de l'ESO se centrarà en el desenvolupament dels següentsobjectius competencials per a cada una de les competències:

1. Competències socials i cíviques Comprendre el concepte de temps històric. Identificar la relació multicausal d'un fet històric i les seves conseqüències. Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Prehistòria i l’Edat Antiga.

TERCER CURS Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i transformacions. Expressarse de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. Comprendre els valors democràtics.

2. Consciència i expressions culturals Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans. Reconèixer els diferents estils de l'art medieval i modern i els valors estètics que expressen. Analitzar obres d'art de manera tècnica i identificar el context històric que explica la seva aparició. Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.

3. Comunicació lingüística Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació. Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís. Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació. Desenvolupar l’empatia i interessarse per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia. Defendre el punto de vista personal amb arguments coherents i pertinents. Elaborar definicions dels conceptes estudiants. utilitzant la terminología més adequada en cada cas.

4. Competència digital Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc. Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduintles a un altre format o llenguatge. Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i el

processament de la informació.

5. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Interpretar escales numériques i gràfiques. Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, gràfics i diagrames. Fer càlculs matemàtics senzills per comparar dimensions, calcular distàncies i diferències horàries. Conèixer les característiques de l'espai físic en el qual es desenvolupen la vida i l'activitat humana. Conèixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats. Elaborar i interpretar eixos cronològics. Identificar i localitzar els àmbits polítics, econòmics i culturals en què s'emmarquen els esdeveniments de la

Prehistòria i l'Edat Antiga.

6. Aprendre a aprendre Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les

accions individuals i/o socials. Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar les seves conseqüències. Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc. Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i l’actualització permanent.

7. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor Assumir responsabilitats i prendre decisions en relació amb la planificació del procés de resolució de les activitats

proposades. Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat. Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats. Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar

autoavaluacions del propi treball.

SEGON CURS

3.A.2. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL SEGON CURS DE L'ESO

2

L'aprenentatge de la Geografia i Història en el segon curs de l'ESO se centrarà en el desenvolupament dels següentsobjectius competencials per a cada una de les competències:

1. Competències socials i cíviques Comprendre el concepte de temps històric. Identificar la relació multicausal d'un fet històric i les seves conseqüències. Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l'edat mitjana i l'edat moderna. Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i transformacions. Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat. Expressarse de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

2. Consciència i expressions culturals Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans. Reconèixer els diferents estils de l'art medieval i modern i els valors estètics que expressen. Analitzar obres d'art de manera tècnica i identificar el context històric que explica la seva aparició. Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.

3. Comunicació lingüística Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís. Desenvolupar l’empatia i interessarse per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia. Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació. Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

4. Competència digital Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc. Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduintles a un altre format o llenguatge. Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca i el processament de

la informació.

5. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Elaborar i interpretar eixos cronològics. Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, gràfics i diagrames. Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives. Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en els quals s'emmarquen els esdeveniments de l'edat

mitjana i l'edat moderna. Conèixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

6. Aprendre a aprendre Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions

individuals i/o socials. Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar les seves conseqüències. Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc. Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i l’actualització permanent.

7. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor Assumir responsabilitats i prendre decisions en relació amb la planificació del procés de resolució de les activitats

proposades. Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat. Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats. Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar

autoavaluacions del propi treball.

TERCER CURS

TERCER CURS

3.A.3. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN el TERCER CURS de L'ESO

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I COMPETÈNCIES CLAU ● DESCRIPTORS

BLOC 1: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU BLOC 1: DESCRIPTORS

Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques. C. Digital.

Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu espanyol, europeu i mundial. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Descriu les diferents unitats de relleu amb ajuda del mapa físic d’Espanya. C. Digital.

Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya. C. Digital.

Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia C. Digital C. Lingüística.

Localitza al mapa les unitats i els elements principals del relleu europeu. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Elabora climogrames i mapes que situïn els climes del món i en els quals es reflecteixin els elements mésimportants. C. Aprendre a Aprendre.

Explica les característiques fonamentals dels paisatges i les zones climàtiques de la Terra. C. Socials i Cíviques.Explica quin tipus d’imatges podem prendre de la Terra. P. 003 Act. 02

Situa i localitza punts geogràfics mitjançant un SIG i traça diferents recorreguts, planificant rutes, temps i organitzant les visites. P. 005 Act. 03

Identifica i localitza les principals serralades i rius del continent americà a partir de l’observació d’un planisferi. P. 009 Act. 01

Descriu, a partir de l’observació d’un mapa físic, les característiques del relleu insular espanyol i assenyala elsarxipèlags i les illes que el configuren. P. 013 Act. 05

Reconeix les principals unitats del relleu espanyol i identifica la seva disposició a partir de l’observació del SistemaIbèric i la Meseta. P. 013 Act. 03

Elabora un text explicatiu detallat descrivint les principals característiques del litoral espanyol, les seves costes iels seus accidents geogràfics. P. 015 Act. 01

Identifica els tipus de paisatges d’Espanya a partir de l’observació d’un mapa. P. 020 Act. 05

Redacta un text descrivint com incideix la latitud en la configuració de les diferents zones climàtiques i els diferentspaisatges del sud i del nord d’Espanya. P. 020 Act. 04

Identifica i localitza les principals penínsules, arxipiélags i illes del continent europeu a partir de l’observació d’unplanisferi. P. 011 Act. 03

Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes. C. Digital C. Lingüística. Es documenta sobre alguna cimera internacional dedicada a solucionar algun problema mediambiental. P. 085 Act. 04

2

Investiga si al centre escolar s’hi porten a terme activitats d’educació ambiental, les explica i les descriu. P.085 Act.07

Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals, i localitza pàgines irecursos web directament relacionats amb aquest tema. C. Digital C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia Sentitd’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Busca informació sobre l’impacte ambiental de la mineria a cel obert in’elabora un informe. P. 093 Act. 07

Indica quins són els inconvenients que presenten les fonts d’energia tradicionals i les analitza. P. 095 Act. 05

Reconeix la informació continguda a les factures de la llum, la interpreta i n’extreu conclusions. P. 104 Act. 00Aprèn a...

BLOC 2: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU

Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies, illes.C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia C. Aprendre a Aprendre C. Lingüística C. Digital.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Lingüística.

Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis a escala internacional utilitzant mapes temàtics i gràfics en elsquals es reflecteixen les línies d’intercanvi. C. Aprendre a Aprendre C. Digital C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia C. Lingüística.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Aprendre a Aprendre C. Socials i Cíviques.

Assenyala àrees de conflicte bèl∙lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i polítics. C. Digital C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Defineix què és un estat i explica quin paper desenvolupen les fronteres als estats. P. 027 Act. 04

Raona per quq certs territoris d’un estat poden gaudir d’una certa autonomia. P. 027 Act. 05

Busca informació sobre quan es va aprovar cada un dels estatuts de les comunitats autònomes d’Espanya. P. 033Act. 01

Explica què són els municipis i detalla quines són les competències que té un ajuntament. P. 033 Act. 03

Relaciona la descentralització del poder a Espanya amb l’acostament de les decisions polítiques als ciutadans. P.035 Act. 07

Indica els avantatges que té el desenvolupament d’un mercat comú europeu i explica com ha repercutit enl’economia europea la circulació de l’euro. P. 037 Act. 02

Explicar per què les relacions internacionals tendeixen al multilateralisme. P. 029 Act. 01

Busca informació sobre la Xina i explica la seva importància en el panorama polític i econòmic del món. P. 029Act. 02

Cita les àrees econòmicament més desenvolupades i les localitza al continent corresponent. P. 029 Act. 03

Explica quq és l’ONU, en cita els objectius bàsics i consulta l’enllaç de Tiching per elaborar un organigrama. P.031 Act. 01

Tria una de les comissions del Parlament Europeu i busca informació a internet sobre els aspectes que tracta. P.037 Act. 03

Compara dos mapes polítics d’Europa, analitza l’evolució de les seves fronteres i extreu les seves pròpiesconclusions. P. 040 Act. 00 Aprèn a…

Explica amb quina finalitat es van crear les ONG. P. 039 Act. 02

Participa en un debat en el qual es valora el paper de les ONG i del FSM en la resolució dels grans problemes delmón. P. 039 Act. 08

Opina sobre la posició de les ONG com a lobbys o grups de pressió. P. 039 Act. 09

TERCER CURSIndica a quins continents se situen els països pobres i els països oblidats. P. 029 Act. 05

Observa un planisferi sobre el grau de democràcia i de llibertat política i busca informació a internet per comentar el mapa. P. 041 Act. 01

Elabora una presentació digital en la qual analitza la informació sobre un estat no democràtic. P. 042 Act. 05

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Aprendre a Aprendre C. Socials i Cíviques C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Lingüística C. Matemàtica,Ciències i Tecnologia C. Aprendre a Aprendre Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor C. Digital C. Socialsi Cíviques.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats aquest terme. C. Aprendre a Aprendre C. Digital.

Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de desenvolupament que mostrenaquestes dades. C. Digital Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Elabora gràfics de diferents tipus (linials, de barres i de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o àrees geogràfiques a partir de les dades triades. Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Estableix amb claredat la característica fonamental del sector primari i la del sector secundari. P. 051 Act. 06

Elabora un text explicatiu detallat descrivint les característiques principals del sector quaternari. P. 051 Act. 08 Indica els

productes del sector primari a la UE, el seu pes i els reptes actuals. P. 055 Act. 01

Assenyala els sectors destacats de la indústria pesada i de la indústria lleugera a la UE, així com els productesexportats i importats, i explica l’afectació de la crisi en el sector. P. 055 Act. 02

Analitza l’evolució del VAB dels diferents sectors econòmics a la UE i a Espanya. P. 055 Act. 04

Descriu de manera breu i concisa en que consisteix l’activitat econòmica. P. 047 Act. 05

Reconeix i descriu les fases per les quals passa un producte en el seu procés econòmic. P. 047 Act. 08

Redacta una explicació en la qual descriu la relació que hi ha entre els recursos naturals i els béns de consum. P.

047 Act. 09

Explica què són els agents econòmics i també indica quins són els principals agents d’una economia. P. 049 Act. 01

Estableix amb claredat la característica fonamental que defineix l’economia de subsistència. P. 053 Act. 05

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Lingüística C. Aprendre a Aprendre C. Digital C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Resumeix elements que diferencien allò urbà i allò rural a Europa. C. Lingüística.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats. C. Aprendre a Aprendre C. LingüísticaSentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Situa al mapa les principals zones de producció de cereals i les masses boscoses més importants del món. C.Aprendre a Aprendre C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Traça en un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari des de la recol∙lecció fins al consum. Sentitd’iniciativa i esperit emprenedor.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Lingüística. Descriu demanera breu i concisa en que consisteix l’agricultura. P. 068 Act. 01

Estableix relacions entre les zones climàtiques i la ramaderia que s’hi practica. P. 075 Act. 03

Descriu una serie de paisatges agraris a partir de l’observació d’un seguit de fotografies. P. 071 Act. 02

Determina quins són els països que desembarquen més captures i on pesquen les seves flotes. P. 077 Act. 02

Indica quants tipus de paisatges agraris es distingeixen a Espanya i a quins llocs es localitzen. P. 083 Act. 01

3

Elabora una taula on es resumeixen les característiques principals dels diferents paisatges agraris d’Espanya. P.

083 Act. 02 Explica què és el que entenem per població rural. P. 071 Act. 03

Explica què és la sobirania alimentària i raona per què és important per al sector agrícola dels països. P. 068 Act. 05

Indica en un mapa a quines zones del món es troben les àrees sobreexplotades de pesca. P. 077 Act. 06Compara paisatges humanitzats espanyols segons la seva activitat econòmica. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia C. Aprendre aAprendre C. Lingüística.

Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau relacionats. C. Digital C. Matemàtica, Ciències iTecnologia Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals del món. C. Digital C. Matemàtica,Ciències i Tecnologia.

Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia del món. C. Digital C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Identifica i anomena diverses energies alternatives. C. Digital C. Lingüística C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Valora l’impacte humà negatiu que generen les pedreres i les graveres. P. 101 Act. 01

Indica quines són les conseqüències negatives per al medi ambient que provoquen els residus urbans i industrials. P. 101Act. 02

Relaciona els tres gràfics referents a la construcció i elabora una síntesi sobre el tema a tall de conclusió. P. 099 Act. 04

Raona quin pes té el sector de la construcció en l’economia d’un país. P. 099 Act. 09

Assenyala quines activitats generen residus nuclears. P. 103 Act. 01

Busca informació sobre la gestió que es du a terme al municipi amb la matèria orgànica i elabora un cartell sobre elsbeneficis de la biomassa. P. 106 Act. 03

Localitza en un mapa els vinticinc municipis més afectats pel boom immobiliari al litoral espanyol i l’acompanya amb imatges. P. 106 Act. 04

S’informa d’algun problema mediambiental de la seva Comunitat Autònoma i reflexiona sobre la relació entre allòlocal i allò global. P. 106 Act. 05

Comprova si els països industrialitzats tenen mines de bauxita i on la compren. P. 093 Act. 02

Compara paisatges humanitzats espanyols segons la seva activitat econòmica. C. Lingüística.

Diferencia els diversos sectors econòmics europeus. C. Lingüística C. Digital Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Diferencia aspectes concrets i la seva interrelació dins d’un sistema econòmic. C. Digital C. Aprendre a Aprendre Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Localitza en un mapa, a través de símbols i de la llegenda adequats, els països més industrialitzats del món. C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia.

Descriu el funcionament dels intercanvis a escala internacional utilitzant mapes i gràfics en què es reflecteixen els intercanvis. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

Elabora un informe sobre les mesures per mirar de superar les situacions de pobresa. C. Aprendre a Aprendre C. Lingüística Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor. Enumera els principals avantatges i inconvenients de viure a prop d’un complex petroquímic. P. 125 Act. 04

Indica quins són els principals elements del procés industrial i els defineix. P. 111 Act. 05

Defineix què és el concepte de capital. P. 111 Act. 06

Descobreix a internet quines són les vinticinc principals empreses dedicades a la biotecnologia que tenen una seu aEspanya i les localitza en un mapa. P. 127 Act. 01

TERCER CURSElabora una llista amb tots els productes que contenen components electrònics del seu entorn i els geolocalitza en unmapa. P . 127 Act. 02

Descriu quin paper desenvolupa la publicitat en el procés industrial. P. 115 Act. 04

Selecciona tres característiques d’una multinacional i dóna raons de la seva tria. P. 121 Act. 01

Busca informació i descriu les característiques perquè un centre de distribució i logística siga eficient i competitiu. P. 121 Act. 03

Indica els avantatges i els inconvenients que suposen els processos de deslocalització tot comentant breument el mapa. P. 117Act. 01

Localitza on es concentra la indústria a Espanya i explica per que s’afirma que la localització de la indústria espanyola ésmolt irregular i amb desequilibris territorials. P. 119 Act. 01

Localitza en un mapa d’Espanya els deu complexos petroquímics que hi ha. P. 125 Act. 01

Identifica quins són els factors tradicionals que intervenen en la localització industrial. P. 117 Act. 02

Interpreta gràfiques, mapes i taules sobre els sectors econòmics i l’activitat econòmica. C. Matemàtica, Ciències iTecnologia C. Lingüística Digital.

Fa una lectura reflexiva de diferents textos relacionats amb l’activitat econòmica al món actual. C Lingüística Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

Identifica i descriu els sectors econòmics i les seves característiques principals. C. Matemàtica, Ciències i Tecnologia Socials i cíviques.

Reconeix i descriu els elements i els aspectes clau per al desenvolupament de les activitats econòmiques. C.Matemàtica, Ciències i Tecnologia Socials i cíviques.

Descriu les activitats i els sectors econòmics a Espanya, la seva situació actual i la seva evolució en la històriarecent. C. Lingüística.

Reflexiona sobre l’impacte de la globalització en l’organització econòmica, social i cultural al món i al’entorn. C. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Analitza un gràfic sobre la despesa interna en I+D a Espanya. P.141 Act. 01.

Observa i interpreta un gràfic sobre la població ocupada a Espanya per sectors econòmics. P. 146 Act. 03. Busca, llegeix i

interpreta informació a internet sobre el sincrotró. P. 141 Act. 03. Llegeix un text i fa un comentari de text pautat sobre

l’obsolescència programada. P. 144 Act. Aprèn a…

Caracteritza que és el sector terciari i les activitats que s’hi inclouen. P. 133 Act. 06.

Explica la idea de revolució del terciari i ho relaciona amb el desenvolupament dels serveis. P. 133 Act. 08. Descriu els

principals trets de les activitats del sector terciari. P. 135 Act. 03.

Classifica en un esquema les activitats del sector terciari. P. 135 Act. 04.

Explica la importància de la investigació i el seu impacte positiu sobre el desenvolupament econòmic. P. 139 Act. 06.

Descriu les implicacions econòmiques i socials del desenvolupament de l’I+D. P. 141 Act. 06.

Caracteritza el desenvolupament de les activitats terciàries a Espanya a partir de l’anàlisi d’un gràfic. P. 133 Act. 04.

Amplia coneixements sobre el sector serveis a Espanya partir de la consulta a una pàgina web. P. 133, @Amplia a la xarxa…

Reflexiona sobre l’impacte de la crisi econòmica actual en el desenvolupament de la sanitat a Espanya. P. 135 Act. 01.

Identifica i descriu els aspectes positius i negatius que presenta l’Espanya actual. P. 135 Act. 02.

Busca informació i elabora un informe sobre la situació de l’Educació al seu municipi. P. 135 Act. 06.

Reflexiona sobre els inconvenients de la difusió de l’estil de vida occidental al món. P. 137 Act. 02.

Valora de manera reflexiva la influència dels mitjans de comunicació en la pròpia vida. P. 137 Act. 12.

3

Medita sobre la influència de les xarxes socials virtuals i n’assenyala dos exemples il∙lustratius. P. 143 Act. 01. Identifica

aspectes positius i possibles inconvenients de l’ús de les xarxes socials. P. 143 Act. 03, 04.

Identifica en un mapa els principals focus emissors del turisme internacional. P. 155, Act. 02.

S’ajuda d’un mapa per descriure les fases que ha seguit algun producte agrari des del seu origen fins al supermercat.P. 159, Act. 02.

Interpreta i comenta un mapa de la xarxa de transports d’Espanya. P. 157, Act. 01.

Analitza un gràfic sobre l’evolució del transport de mercaderies a Espanya. P. 164, Act. 03.

Explica i diferencia què són els mitjans de transport i les infraestructures viàries. P. 151, Act. 05.

Enumera i explica amb detall les funcions del transport. P. 153, Act. 06.

Descriu la importància de l’activitat turística per a l’economia d’un país. P. 155, Act. 09.

Elabora una llista de llocs de treball directe i indirecte que crea el turisme. P. 157, Act. 04.

Identifica els aspectes positius que es deriven de l’arribada de turistes a un país. P. 161, Act. 01.

Descriu l’evolució del transport aeri a Espanya entre els anys 2000 i 2013. P. 151, Act. 04.

Compara l’evolució del transport ferroviari i per carretera a Espanya. P. 153, Act. 04.

Explica per quq el turisme de creuers s’està convertint en un motor econòmic per a Espanya. P. 157, Act. 03.

Elabora un informe breu analitzant l’oferta turística del seu municipi. P. 157, Act. 05.

Elabora i comenta un mapa sobre les línies d’alta velocitat espanyola. P. 163, Act. 01.

3.A.4. QUART CURS

3.A.4. GEOGRAFIA I HISTÒRIA: LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL QUART CURS DE L'ESO

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l'acció comunicativa en un context social i culturaldeterminat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica,ortogràfica i ortològica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursosen contextos comunicatius concrets.

– El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del món i la dimensió intercultural.

– El component estratègic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura,l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.

– El component personal potencia l'actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacciócomunicativa.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica

La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure,interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència requereix coneixements sobre:

– Els nombres, les mesures i les estructures.

– Les operacions i les representacions matemàtiques.

TERCER CURS– La comprensió dels termes i conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics en diferents contextos personals, socials, professionals ocientífics.

– La realització de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L'anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d'expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relatives als nombres, l'àlgebra, lageometria i l'estadística:

– La quantitat se centra en la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats delmón.

– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com propietats, posicions d'objectes odescodificació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstàncies en què aquests s'interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtic present en diferents moments del procés deresolució de problemes.

b) Les competències bàsiques en ciència i tecnologia

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic que afavoreix:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d'accions tendents a la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques.

Els àmbits que han d’abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

– Sistemes físics que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los ievitar el seu deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'univers i dela Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians d'instruments,màquines i eines.

COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorirel seu ús a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competència s'articula al voltant dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon il'ús de motors de recerca.

– La comunicació, mitjançant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets desoftware de comunicació

– La creació de contingut, centrat en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes o aplicacionsper crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègieso actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts perbuscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:

3

– La capacitat per motivar-se per aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre del'alumnat.

– L'organització i gestió de l'aprenentatge, que requereix conèixer i controlar els propis processos d'aprenentatge en larealització de les tasques d'aprenentatge.

Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència peraprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement dedisciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació,revisió i avaluació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

a) La competència social

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació amb la salut, tant física com mental, i al'estil de vida saludable que l'afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a través de:

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos dediferents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.

– El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees.

b) La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta, al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea i altres declaracions internacionals.

– L'aplicació d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

– La identificació dels esdeveniments contemporanis més destacats i la comprensió de processos socials i culturals dela societat actual.

La competència cívica comporta, també, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per manifestar solidaritat i interès per resoldre elsproblemes que afectin a la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l'àmbit mediat iimmediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjançant l'exercici del vot i del'activitat social i cívica.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qualcosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació a intervenir o resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatd'assolir l'objectiu previst.

Aquests fins s'assoleixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement,l'autonomia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa dedecisions o la resolució de problemes.

– La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.

TERCER CURS– Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en tot allò que fa referència a l'assumpció de les pròpiesresponsabilitats.

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en consciència i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.

– Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades ambdiferents codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a través de:

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics.

– El desenvolupament de la capacitat i interès per expressar-se i comunicar idees.

– La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació.

– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de la comunitat.

– La capacitat d'esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

4. CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

(El document Proposta curricular figura en el Departament de Geografia i Història).

4.1. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL PRIMER CURS. GEOGRAFIA IHISTÒRIA

CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: PRIMER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentage de Geografia i Història

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE

Estrategias para definir problemas y for-mular preguntas o hipótesis sobre las cau-sas y consecuencias, y el significado de las transformaciones sociales y espacia-les.

Estrategias para la elaboración de guioneso planes para indagar sobre procesos his-tóricos y geográficos.

Aportación de soluciones originales a los problemas relativos a hechos históricos y geográficos.

Responsabilidad y eficacia en la resolu-

BL1.1. Planificar la realización de una indagación individual con la guía del docente sobre las causas y consecuencias de hechos y procesos históricos y geográficos correspondientes a este nivel mediante la formulación de proble-mas a partir de preguntas e hipótesis y proponer un plan ordenado y flexible de acciones que facilite la selección de información y recursos a partir de fuentes diversas, la estimación del tiempo necesario y la organización del trabajo individual y grupal.

1.1.1 Realiza trabajos y presentaciones a nivel individual y grupal que suponen la búsqueda, selección y organización de textos de carácter geográfico, so-cial e histórico.

BL1.2. Seleccionar y organizar la información relevante, de acuerdo con unos objetivos previos, a partir de la comprensión de textos orales y escritos, con-

3

ción de tareas.

Proceso estructurado de toma de decisio-nes. Estimación de oportunidades y ries-gos.

Evaluación de procesos y resultados. Va-loración del error como oportunidad.

Uso de diversos procedimientos para ob-tener y registrar información sobre he-chos históricos y geográficos a partir de fuentes variadas presentados en diferenteslenguajes (verbal, audiovisual, cartográfi-co, estadístico) pertenecientes a diversos géneros y obtenidos por varios medios como uso de bibliotecas, salidas de cam-po o Internet.

Uso crítico de buscadores en Internet: consideración de la calidad, fiabilidad y sesgo de las fuentes.

Clasificación y uso crítico de fuentes de información. Procedimientos de citación de fuentes.

Uso de estrategias de comprensión lecto-ra y oral adecuadas a su nivel.

Fomento de la lectura de textos divulgati-vos sobre temas históricos y geográficos.

Uso de diversos procedimientos para la clasificación, organización, análisis y re-presentación de la información relaciona-da con los contenidos del nivel: esque-mas, mapas conceptuales, mapas temáti-cos o gráficas estadísticas (barras, linea-les, circulares, climogramas, etc.) y de la información proporcionada por sistemas de información geográfica.

Uso de procedimientos de análisis de di-versos documentos para establecer com-paraciones, identificar los cambios y con-tinuidades, las relaciones de causalidad entre diversos hechos históricos y para explicar la distribución, localización, in-teracción e interconexión de hechos geo-gráficos.

Uso de herramientas TIC para organizar (marcadores sociales, hojas de cálculo), interpretar la información y crear conteni-dos en diferentes formatos: textos, mapas temáticos, gráficas, blog, Wiki, web, pre-sentación de diapositivas, murales, pós-ters, vídeo, debates, exposiciones orales, etc.

Uso de entornos de aprendizaje colabora-tivo.

Habilidades de comunicación propias de su nivel.

Asunción de distintos roles en equipos detrabajo.

Solidaridad, tolerancia, respeto y amabili-dad.

tinuos y discontinuos usados como fuentes, a las que se puede acceder a tra-vés de diversos medios (bibliotecas, Internet, museos, salidas de campo) y aplicar estrategias, acordes a su nivel, de búsqueda, registro, selección y or-ganización de la información.

1.2.1. Utiliza la Tecnologías de la Información y la Comunicación (Internet, blogs, redes sociales…) para elaborar trabajos con la terminología adecuada a los temas tratados..

BL1.3. Interpretar los datos, evidencias e información mediante su representa-ción en forma de gráficas, líneas de tiempo, diagramas, tablas, informes o síntesis de conclusiones y situar los hechos fundamentales en una perspecti-va temporal en cuanto a sucesión, simultaneidad y duración y en un contextogeográfico.

1.3.1 Analiza informaciones relacionadas con el área y maneja imágenes, ta-blas, gráficos, esquemas, resúmenes y las Tecnologías de la Información y laComunicación

BL1.4. Comunicar de forma oral o por escrito el proceso de aprendizaje y sus resultados mediante textos correspondientes a diversos géneros, cumplir los requisitos formales, la adecuación, la coherencia y la corrección gramatical correspondiente a su nivel educativo para transmitir de forma organizada susconocimientos, interactuar en diversos ámbitos con un lenguaje no discrimi-natorio y utilizar la terminología conceptual adecuada.

1.4.1. Utiliza con rigor y precisión el vocabulario adquirido para elaborar traba-jos con la terminología adecuada a los temas tratados.

BL1.5. Usar diferentes herramientas informáticas para buscar, seleccionar y al-macenar diversos documentos, considerados como fuentes, de forma con-trastada en medios digitales y colaborar y comunicarse para elaborar conte-nidos e interpretarlos compartiendo dicha información en entornos virtuales de aprendizaje y adoptar un comportamiento que prevenga malas prácticas.

1.5.1 Investiga sobre distintas estrategias de búsqueda, comparando distintos ti-pos de medios y recopilando información de modo fiable.

BL1.6. Participar en equipos de trabajo para conseguir metas comunes asu-miendo diversos roles con eficacia y responsabilidad, apoyar a compañeros y compañeras demostrando empatía y reconociendo sus aportaciones y utili-zar el diálogo igualitario para resolver conflictos y discrepancias.

1.6.1. Expone oralmente, de forma clara y ordenada, contenidos relacionados con el área, que manifiesten la comprensión de textos orales y/o escritos.

1.6.2. Planifica trabajos en grupo, coordina equipos, toma decisiones y acepta responsabilidades

BL1.7. Realizar de forma eficaz tareas o proyectos, tener iniciativa para em-prender y proponer acciones siendo consciente de sus fortalezas y debilida-des, mostrar curiosidad e interés durante su desarrollo y actuar con flexibili-dad buscando soluciones alternativas.

1.7.1. Utiliza estrategias para realizar trabajos de forma individual y en equipo, y muestra habilidades para la resolución pacífica de conflictos

BL1.8. Describir aquellos aspectos relativos a los conocimientos y destrezas históricas y geográficas que contribuyen al desarrollo de las competencias que se demandan para continuar en estudios posteriores tanto de carácter académico como profesional y relacionar dichas competencias con las profe-siones donde se usan.

1.8.1. Desarrolla la percepción de la repercusión de los conocimientos adquiri-dos y valora la capacidad emprendedora como herramienta de conexión en-tre los miembros de una sociedad. Proyecta a nivel profesional las compe-tencias adquiridas.

TERCER CURS

Técnicas de escucha activa: parafrasear, resumir.

Diálogo igualitario.

Conocimiento de estructuras y técnicas de aprendizajes cooperativo.

Imaginación y creatividad.

Autoconocimiento. Valoración de fortale-zas y debilidades. Autoconcepto positivo.Proactividad.

Autoregulación de emociones, control de ansiedad e incertidumbre y capacidad de automotivación. Resiliencia, superar obs-táculos y fracasos.

Perseverancia, flexibilidad.

Proceso estructurado de toma de decisio-nes.

Estrategias de pensamiento: pensamiento alternativo, causal y consecuencial, me-dios-fin, de perspectiva y alternativo.

Sentido crítico y de la responsabilidad.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El medi físic


La Tierra, un planeta habitable, en el Sis-tema Solar. Factores que lo hace posible: su posición en el sistema solar, los movi-mientos de la Tierra y sus efectos en la vida de los seres humanos, su forma y su tamaño.

El problema de la representación de la Tierra: las proyecciones cartográficas (Mercator, Peters, etc.).

El mapa como herramienta básica del tra-bajo geográfico: estrategias de lectura e interpretación de la información cartográ-fica proporcionada por diversos docu-mentos cartográficos (planos, croquis, mapas, etc.) y sistemas de información geográfica; empleo de técnicas del traba-jo cartográfico: el uso de la escala, de la red de coordenadas geográficas (latitud y longitud) y de la orientación.

El medio físico del planeta: la importan-cia de la atmósfera, la litosfera, la hidros-fera y la biosfera para los seres humanos.

Los principales espacios naturales del planeta: la diversidad de paisajes como síntesis de la interrelación entre los dife-rentes componentes básicos: el relieve (estructuras y formas), la hidrografía y el clima (elementos y zonas bioclimáticas).

Distribución y características de los prin-cipales espacios naturales en España, Eu-ropa y en el mundo.

BL2.1. Reconocer las características específicas de nuestro planeta y argumen-tar cómo algunas de ellas son decisivas para hacer posible el desarrollo de lavida humana en la Tierra.

2.1.1. Define los movimientos de traslación y rotación, el eje de giro y los po-los geográficos, y las teorías relativas al origen del Universo.

BL2.2. Evidenciar la dificultad de representar la esfericidad de la Tierra en un plano y demostrar con ejemplos cómo ello afecta a la distorsión de formas y superficies de los continentes representados en planisferios de diferentes proyecciones y al trazado de la red de coordenadas geográficas para facilitar el uso crítico de la cartografía.

2.2.1. Compara una proyección de Mercator con una de Peters.

BL2.3. Describir la información proporcionada por diversos documentos carto-gráficos a partir de guías de análisis y utilizar diversas técnicas de trabajo cartográfico para facilitar el manejo de los mapas como fuente de informa-ción geográfica y situarse en el espacio.

2.3.1. Clasifica y distingue tipos de mapas y distintas proyecciones.

2.3.2. Analiza un mapa de husos horarios y diferencia zonas del planeta de si-milares horas.

2.3.3. Localiza un punto geográfico en un planisferio y distingue los hemisfe-rios de la Tierra y sus principales características.

2.3.4. Localiza espacios geográficos y lugares en un mapa utilizando datos de coordenadas geográficas.

BL2.4. Describir la distribución de tierras y mares en el planeta y los tipos de relieve terrestre, y reconocer los hechos geográficos más relevantes del me-dio físico (unidades del relieve, hidrografía, grandes conjuntos climáticos y formaciones vegetales) de España, de Europa y del mundo para concretar vi-sualmente el espacio terrestre y situarse en él.

2.4.1. Enumera y describe las formas del relieve que configuran la superficie terrestre y el fondo oceánico.

2.4.2. Enumera y describe las peculiaridades del medio físico español.

3

Los riesgos naturales en la Comunitat Va-lenciana, en España y en el mundo, y su desigual incidencia social y económica enlas zonas afectadas atendiendo al diferen-te nivel de desarrollo humano.

2.4.3. Enumera y describe las peculiaridades del medio físico mundial.

2.4.4. Describe el medio físico utilizando altimetrías y gráficos.

2.4.5. Explica las características de los distintos cuerpos de agua y los diferen-cia.

2.4.6. Describe las diferentes unidades de relieve con ayuda del mapa físico de España.

2.4.7. Localiza en un mapa los grandes conjuntos o espacios bioclimáticos de España.

2.4.8. Analiza y compara las zonas bioclimáticas españolas utilizando gráficos e imágenes.

2.4.9. Analiza y describe el tiempo meteorológico y el clima de España a partir de mapas y datos estadísticos.

2.4.10. Explica las características del relieve europeo.

2.4.11 Localiza en el mapa las principales unidades y elementos del relieve eu-ropeo.

2.4.12. Clasifica y localiza en un mapa los distintos tipos de clima de Europa.

2.4.13. Conoce y describe los factores climáticos y los elementos del tiempo.

2.4.14. Distingue y localiza en un mapa las zonas bioclimáticas de nuestro con-tinente.

2.4.15. Explica las características fundamentales de los paisajes de climas tem-plados.

2.4.16. Indica las principales particularidades de los paisajes de climas extre-mos.

BL2.5. Analizar el funcionamiento del medio físico del planeta como resultado de la interrelación de los diversos elementos del medio físico y explicar cómo ésta favorece el desarrollo de la vida terrestre.

2.5.1. Describe los factores formadores y modeladores de los paisajes naturales y humanizados.

BL2.6. Describir la distribución espacial y las características de los grandes es-pacios naturales en España, en Europa y en el mundo y ejemplificar la in-fluencia de estos espacios naturales sobre las acciones humanas a partir del análisis de fuentes.

2.6.1. Localiza en un mapa físico mundial los principales elementos y referen-cias físicas: mares y océanos, continentes, islas y archipiélagos más impor-tantes, además de los ríos y las principales cadenas montañosas.

BL2.7. Comparar espacios geográficos de diferente magnitud resultantes de la interacción entre el medio físico y los grupos sociales y constatar su diversi-dad manifiesta en su variedad paisajística con la ayuda de la observación de imágenes y la organización de la información mediante tablas u otras formasgráficas.

2.7.1 Identifica las principales características de las grandes zonas climáticas dela Tierra.

2.7.2. Elabora climogramas y mapas que sitúen los climas del mundo en los que reflejen los elementos más importantes.

BL2.8. Concretar los fenómenos naturales que pueden tener consecuencias ca-tastróficas para la vida humana y comprobar si las actuaciones humanas pue-den agravar o reducir sus desastrosos efectos mediante el análisis de la infor-mación que proporcionan los medios de comunicación.

2.8.1. Realiza búsquedas en medios impresos y digitales referidas a problemas medioambientales actuales y localiza páginas y recursos web directamente relacionados con ellos.

2.8.2. Indica las consecuencias de la relación entre la acción humana y los pro-blemas medioambientales.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L'espai humà

TERCER CURS


Los recursos del medio: aprovechamientoy futuro de los recursos naturales como elagua, los suelos y los bosques. Impacto medioambiental de las actuaciones huma-nas y transformación del paisaje natural.

Valoración de la diversidad de medios na-turales de la Tierra como riqueza a con-servar.

Actitud crítica ante los problemas medio-ambientales. Toma de conciencia del ca-rácter limitado de los recursos naturales yde recionalizar su consumo.

Noción de desarrollo sostenible.

Políticas de conservación y protección del medio ambiente. Los espacios prote-gidos en la Comunitat Valenciana.

BL3.1. Describir la desigual distribución espacial y el diverso aprovechamientode algunos recursos naturales básicos para la vida de los seres humanos, como el agua, el suelo y los bosques e identificar algunos problemas socialesderivados del desigual acceso a estos recursos a partir de diversas fuentes de información.

3.1.1. Sitúa los parques naturales españoles en un mapa, y explica la situación actual de algunos de ellos.

3.1.2. Realiza un informe sobre las medidas para tratar de superar las situacio-nes de pobreza.

BL3.2. Debatir sobre el impacto de algunas actuaciones humanas sobre el me-dio natural que suponen un aprovechamiento insostenible de los recursos na-turales y proponer medidas que favorezcan el desarrollo sostenible y la con-servación y protección ambiental a partir de ejemplos próximos.

3.2.1. Define “desarrollo sostenible” y describe conceptos clave relacionados con él.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: Història


Nociones relativas al tiempo histórico: marcos cronológicos (millones de años, miles de años, siglos), formas convencio-nales de representar el tiempo, duración, simultaneidad, cambio y sucesión.

Noción de explicación causal e interpre-tación histórica.

Fuentes para el conocimiento de la Prehistoria y la Antigüedad: la importan-cia de la arqueología.

Paleolítico: El proceso de hominización. La importancia del uso del fuego y el de-sarrollo del lenguaje en las primeras orga-nizaciones sociales y sus formas de vida: los cazadores y recolectores. Su impacto ambiental.

Neolítico: la revolución agraria y la ex-pansión de los asentamientos humanos; artesanía y comercio; organización social y diferencias sociales. Manifestaciones culturales: rituales religiosos y obras de arte.

La Historia Antigua: las primeras civili-zaciones: Mesopotamia y Egipto. Las for-mas de dominación y organización políti-ca. La influencia del medio físico y las actividades económicas. Las primeras re-ligiones y el papel de los templos. Inno-vaciones tecnológicas: la escritura, la rue-da, utensilios metálicos.

El Mundo Clásico, Grecia: El surgimien-to de las “Polis”, su expansión comercial

BL4.1. Distinguir diferentes marcos temporales en la Prehistoria y la Antigüe-dad de los principales procesos de cambio al seleccionar la escala en la líneade tiempo utilizada para representarlos y mostrar la duración y simultanei-dad de estos procesos en una o varias líneas de tiempo y mapas históricos.

4.1.1. Realiza diversos tipos de ejes cronológicos

4.1.2. Reconoce los cambios evolutivos hasta llegar a la especie humana.

4.1.3 Nombra e identifica cuatro clases de fuentes históricas.

4.1.4. Comprende que la historia no se puede escribir sin fuentes, ya sean restosmateriales o textuales.

4.1.5. Entiende que los acontecimientos y procesos ocurren a lo largo del tiem-po y a la vez en el tiempo (diacronía y sincronía).

4.1.6. Ordena temporalmente algunos hechos históricos y otros hechos relevan-tes utilizando para ello las nociones básicas de sucesión, duración y simulta-neidad.

4.1.7 Entiende que varias culturas convivían a la vez en diferentes enclaves ge-ográficos

BL4.2. Establecer cadenas de causas y consecuencias para explicar los cambiosque dieron lugar a la formación de las primeras sociedades humanas de ca-zadores y recolectores, las sociedades agrícolas, el surgimiento de las reli-giones, la creación de los primeros estados e imperios o las expansiones griega y romana.

4.2.1 Analiza la trascendencia de la revolución neolítica y el papel de la mujer en ella.

4.2.2. Explica la diferencia de los dos períodos en los que se divide la prehisto-ria y describe las características básicas de la vida en cada uno de los perio-dos.

4.2.3. Distingue etapas dentro de la Historia Antigua .

4.2.4. Describe formas de organización socio-económica y política, nuevas has-ta entonces, como los diversos imperios de Mesopotamia y de Egipto.

BL4.3. Describir algunos hechos y procesos históricos como la expansión de las polis griegas y de Roma, la formación de imperios o la creación de obras

4

y política. Desigualdades sociales y con-flictos en la polis. El imperio de Alejan-dro Magno y el helenismo. Manifestacio-nes culturales: el arte, la filosofía, la reli-gión y la ciencia.

El Mundo clásico, Roma: la evolución de la organización política: la república y el imperio; factores de su expansión por el Mediterráneo y estrategias de domina-ción. La economía y la importancia de losesclavos y colonos. El proceso de roma-nización. La importancia del cristianismo.El arte romano y sus funciones.

de arte con funcionalidad civil o religiosa y poner ejemplos de cómo estos hechos son el resultado de las decisiones humanas de acuerdo con sus nece-sidades, intereses, valores o creencias religiosas en un contexto dado basán-dose en el uso de diversas fuentes.

4.3.1. Reconoce las funciones de los primeros ritos religiosos como los de la diosa madre

4.3.2. Identifica distintos rasgos de la organización socio-política y económica de las polis griegas a partir de diferente tipo de fuentes históricas.

BL4.4. Seleccionar la información relevante de acuerdo con preguntas previa-mente formuladas, sobre las características de las sociedades prehistóricas y antiguas y los cambios que experimentaron y plantearse su grado de fiabili-dad teniendo en cuenta el modo en que se han generado y obtenido y si son fuentes primarias o secundarias.

4.4.1. Diferencia entre las fuentes prehistóricas (restos materiales, ágrafos) y las fuentes históricas (textos).

4.4.2. Utiliza las fuentes históricas y entiende los límites de lo que se puede es-cribir sobre el pasado.

BL4.5. Analizar desde una perspectiva histórica el surgimiento de las primeras organizaciones humanas o algunos de sus componentes esenciales en un contexto de historia global o la creación de estructuras políticas en las socie-dades de la Antigüedad y comparar las formas sociales y políticas que dieronlugar (democracia, república o imperios) y sus mecanismos de expansión y consolidación del poder como la helenización y la romanización.

4.5.1 Interpreta un mapa cronológico- geográfico de la expansión egipcia.

4.5.2. Describe las principales características de las etapas históricas en las que se divide Egipto: reinas y faraones

4.5.3. Explica cómo materializaban los egipcios su creencia en la vida del más allá.

4.5.4. Realiza un mapa conceptual con los principales dioses del panteón egip-cio.

4.5.5. Describe algunas de las diferencias entre la democracia griega y las de-mocracias actuales.

4.5.6. Localiza en un mapa histórico las colonias griegas del Mediterráneo.

4.5.7. Contrasta las acciones políticas de la Atenas de Pericles con el Imperio de Alejandro Magno.

4.5.8. Elabora un mapa del Imperio de Alejandro.

4.5.9. Explica las características esenciales del arte griego y su evolución en el tiempo.

4.5.10. Da ejemplos representativos de las distintas áreas del saber griego, y discute por qué se considera que la cultura europea parte de la Grecia clási-ca.

4.5.11. Confecciona un mapa con las distintas etapas de la expansión de Roma.

4.5.12. Identifica diferencias y semejanzas entre las formas de vida republica-nas y las del imperio en la Roma antigua.

4.5.13. Compara obras arquitectónicas y escultóricas de época griega y romana.

BL4.6. Reconocer la diversidad interna en las sociedades agrarias y grecorro-manas en relación con las desigualdades sociales y situaciones de margina-ción o exclusión social centradas especialmente en la condición social de lasmujeres y la existencia de la esclavitud y demostrar la existencia de estas si-tuaciones a partir de fuentes iconográficas y textos de la época.

4.6.1. Hace un mapa de la Península Ibérica donde se reflejen los cambios ad-ministrativos en época romana.

4.6.2. Analiza diversos ejemplos del legado romano que sobreviven en la actua-lidad.

4.6.3. Entiende qué significó la ‘romanización’ en distintos ámbitos sociales y geográficos.

4.6.4. Compara las formas de vida (en diversos aspectos) del Imperio Romano

TERCER CURS

con las de los reinos germánicos.

4

4.2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL SEGON CURSCONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: SEGON CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències, i el significat de les transformacions socials i espacials.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històricsi geogràfics.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics i geogràfics.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, eixides de camp o Internet.

Lectura i interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques (lineals,barres, circulars, piràmides de població, etc., i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.

Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oraladequades al seu nivell.

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes històrics i geogràfics.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, piràmides de població, etc.).

1.1. Planificar la realització d’una indagació individual amb la guia del docent sobre les causes i conseqüències de fets i processos històrics i geogràfics corresponents a aquest nivell mitjançant la formulació de problemes a partir depreguntes i hipòtesis, i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal.

1.1.1. Realitza treballs i presentacions a nivell individual i grupal que suposen la recerca, la selecció i l’organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant d’acord amb uns objectius previs a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, sortides de camp), i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de recerca, registre, selecció i organització de la informació

1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i usa fonts informatives que permeten comprendre millor l’època estudiada.

1.3. Interpretar dades, evidències i informacions per mitjà de la seua representacióen forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesis de conclusions, i situar els fets fonamentals en una perspectiva temporal quant a successió, simultaneïtat i duració i en un context geogràfic.

1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i treballa amb imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres; complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma organitzada els seus coneixements; interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori, i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

1.4.1. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per elaborar escrits amb la terminologia adequada als temes tractats.

1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents considerats com a fonts de forma contrastada en mitjans digitals; col•laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge, i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

1.5.1. Investiga diferents estratègies de recerca comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i les destreses històriques i geogràfiques que contribuïxen al desenrotllament de les competències que es demanden per continuar en estudis posteriors, tant de caràcter acadèmic com professional, i relacionar estes competències amb les professions on s’usen.

1.6.1. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

1.6.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta responsabilitats.

1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint

TERCER CURS

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics.

Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos pertanyents a diversos gèneres, mapes temàtics, gràfiques,blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.

Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Imaginació i creativitat.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

Sentit crític i de la responsabilitat.

diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar eldiàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies.

1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a nivell professional les competències adquirides.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El medi físic


La influència del medi natural en la desigualdistribució de la població a diferents escales.

2.1. Destacar aquells elements del medi natural que limiten l’assentament humà i argumentar estos límits a partir d’exemples que facen referència a espais de tots els continents per mitjà de l’ús de mapes i altres fonts geogràfiques.

2.1.1. Exposa els factors que determinen la distribució desigual de la població en el planeta.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L'espai humà


4

Distribució de la població a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món: factors naturals i humans.

Dinàmica i evolució actual de la població. Factors del creixement demogràfic. Anàlisi de diferents models demogràfics, atenent el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.

Característiques i estructura de la població (edat, sexe, activitat econòmica, etc. ) segons el nivell de desenrotllament dels territoris seleccionats.

Moviments migratoris actuals a Espanya, a Europa i al món. Factors de les migracions. Les seues conseqüències demogràfiques, socials, econòmiques i culturals en les zonesd’eixida o en les zones d’arribada.

Processos de canvi i conflictes socials. Diversitat social i cultural.

Desigualtats socials i econòmiques en diferents escales. Processos d’integració social.

Polítiques demogràfiques actuals davant de problemes com l’explosió demogràfica, el creixent consum de recursos i la producció d’aliments, l’envelliment de la població o laintensificació de les migracions.

L’expansió urbana actual a Espanya, Europai al món. Localització de les principals aglomeracions urbanes. Creixement de les ciutats i processos d’ocupació de l’espai rural. Transformacions paisatgístiques.

El procés d’urbanització i la seua relació amb els mitjans de transports i infraestructures de comunicació. Les funcions urbanes i la seua projecció en el territori: estructura de l’espai urbà atenent els diferents usos del sòl (residencial, comercial, industrial, financer, etc.).

La ciutat com a centre dinamitzador de l’economia i d’articulació del territori. Sistema de jerarquització urbana. El sistemaurbà valencià.

Problemes socials actuals relacionats amb elfuncionament de les ciutats: l’abastiment creixent de productes i servicis, la falta d’equipaments i la segregació social.

Pressió sobre el medi ambient provocada per l’expansió de les ciutats: l’empremta ecològica, la contaminació mediambiental i la generació de residus urbans com a límits al creixement urbà.

Polítiques urbanes i actuacions actuals per amillorar la qualitat de vida i solucionar els problemes derivats del creixement de la població en les ciutats.

Contribució activa al manteniment del medi ambient.

3.1. Descriure la distribució de la població i de les principals aglomeracions urbanes a la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i al món i relacionar-la amb diversos factors naturals i humans per mitjà de la interpretació de mapes temàtics i d’imatges obtingudes per satèl·lit.

3.1.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblades.

3.1.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, diu a quin país pertanyen i explica quina posició econòmica tenen.

3.1.3. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies i illes.

3.2. Relacionar els factors que expliquen la dinàmica natural de la població amb l’estructura demogràfica en països amb diferent nivell de desenrotllament humà i econòmic, i deduir alguns problemes actuals que es deriven d’esta interrelació per mitjà de l’anàlisi de diferents gràfics i mapes.

3.2.1. Explica les característiques de la població europea.

3.2.2. Compara entre països la població europea segons la seva distribució, evolució i dinàmica.

3.2.3. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents comunitats autònomes.

3.2.4. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.

3.3. Explicar els moviments migratoris i les seues conseqüències de caràcter demogràfic, econòmic i polític a partir de l’estudi d’exemples apareguts als mitjans de comunicació, i mostrar la interconnexió entre regions que generen estos desplaçaments per mitjà de mapes de flux on es representin les direccionsi la magnitud de la migració.

3.3.1. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acolliment.

3.3.2. Analitza en diferents suports els moviments migratoris d’Espanya de les últimes tres dècades.

3.4. Debatre sobre alguns problemes demogràfics actuals i argumentar la validesa de les polítiques demogràfiques desenvolupades per resoldre aquests problemes a partir de l’anàlisi dels seus efectes descrits en informes institucionals adaptats al nivell de l’alumnat.

3.4.1. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea que manifestin la comprensió de textos orals i/o escrits.

3.5. Distingir diferents paisatges urbans com a resultat de la seua diversa funcionalitat en el procés d’urbanització mitjançant l’observació directa i l’anàlisi d’imatges, i justificar la importància de la ciutat en l’organització de territoris concrets.

3.5.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats que existeixen al nostre continent.

3.5.2. Resumeix elements que diferenciïn zones urbanes i zones rurals a Europa.

3.5.3. Interpreta textos que expliquin les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda d’Internet i de mitjans de comunicació escrits.

3.6. Explicar els processos de canvi que experimenten els espais urbans a partir del’anàlisi de les transformacions (paisatgístiques, funcionals, socials i territorials) i detectar els problemes urbans consegüents i les polítiques urbanístiques relacionades amb l’expansió urbana.

3.6.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

3.6.2. Realitza recerques en mitjans impresos i digitals referides a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web que hi estan directament relacionats.

3.6.3. Indica les conseqüències de la relació entre l’acció humana i els problemes mediambientals.

3.6.4. Defineix “desenvolupament sostenible” i descriu conceptes clau que hi estan relacionats.

TERCER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: Història


Nocions relatives al temps històric: duració,simultaneïtat, canvi i successió.

Noció d’explicació causal i interpretació històrica.

Fonts per al coneixement de la història medieval i moderna. Els límits de les fonts.

La crisi de l’Imperi Romà, les invasions germàniques i la divisió política d’occident: els regnes germànics, Bizanci i l’expansió de l‘Islam.

La formació de les societats feudals a occident: senyors i llauradors: privilegiats i no privilegiats. El paper de l’església medieval.

L’expansió comercial i la recuperació de les ciutats. L’expansió militar europea: les croades.

El domini musulmà de l’al-Àndalus i la seua evolució (Emirat i Califat de Còrdova).L’expansió dels regnes cristians: el procés de conquista, repoblació i colonització. El Regne de València.

La diversitat cultural i la seua difusió: el paper de l’Escola de Traductors de Toledo i el Camí de Sant Jaume. Les manifestacions artístiques de l’art romànic, gòtic i islàmic i el patrimoni historicoartístic.

Conflictes entre musulmans, jueus i cristians. Situacions de marginació i exclusió social.

Els canvis culturals en l’edat moderna: el Renaixement i l’humanisme; la seua influència en la revolució científica.

L’evolució de les manifestacions artístiques en l’edat moderna: l’art del Renaixement i del Barroc.

Els descobriments geogràfics: l’expansió deCastella i Portugal. La conquista i colonització d’Amèrica i les conseqüències en les societats indígenes.

La formació de la Monarquia Hispànica. Estratègies d’enfortiment i expansió territorial: les guerres i les polítiques dinàstiques.

Els conflictes socials i religiosos i els canvispolítics en l’edat moderna: les reformes protestants, la contrareforma catòlica i les guerres de religió, la Guerra dels Trenta Anys.

Les monarquies absolutes i el parlamentarisme.

4.1. Identificar les diferents fases de processos de llarga duració com l’expansió dels regnes cristians a l’època medieval, la formació de la monarquia hispànicai la difusió de moviments artístics com el Romànic, el Gòtic, el Renaixement i el Barroc, i assenyalar els canvis i les continuïtats rellevants que es donen en estos processos.

4.1.1. Realitza diversos tipus d’eixos cronològics.

4.1.2. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.

4.1.3. Descriu els processos de formació i expansió dels regnes cristians de la Península durant l’edat mitjana.

4.1.4. Descriu característiques de l’art romànic, gòtic i islàmic.

4.1.5. Distingeix diferents maneres de periodització històrica (Edat Moderna, Renaixement, Barroc, Absolutisme).

4.1.6. Identifica trets del Renaixement i de l’Humanisme en la història europea a partir de diferent tipus de fonts històriques.

4.1.7. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.

4.1.8. Coneix els principals fets de l’expansió d’Aragó i de Castella pel món.

4.1.9. Identifica obres significatives de l’art barroc.

4.1.10. Distingeix les característiques de règims monàrquics autoritaris, parlamentaris i absoluts.

4.1.11. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.

4.2. Establir relacions entre diverses causes i conseqüències per a explicar processos històrics que es desenrotllen en l’edat mitjana i moderna, i contrastardiverses explicacions historiogràfiques sobre estos processos.

4.2.1. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.2.2. Explica les diferents causes que van conduir els europeus al descobriment d’Amèrica i la seva conquesta i colonització.

4.3. Comparar diversos conjunts de creences, comportaments socials i institucionsi explicar a partir d’esta comparació alguns conflictes socials a l’edat mitjana, les desigualtats de classe i gènere i els canvis en les representacions artístiques i els moviments culturals com ara l’humanisme i la revolució científica.

4.3.1. Compara les formes de vida (en diversos aspectes) de l’imperi Romà amb les dels regnes germànics.

4.3.2. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i agricultors.

4.3.3. Descriu l’estructura del feu i l’organització econòmica de la societat feudal.

4.3.4. Caracteritza la ciutat medieval analitzant-ne els aspectes socials i econòmics i l’auge de la burgesia durant la baixa edat mitjana.

4.3.5. Comprèn els orígens de l’Islam i la seva importància posterior.


4.3.7. Analitza les relacions entre els regnes europeus que condueixen a guerres com la dels Trenta Anys.

4.3.8. Descriu els principals aspectes de l’economia i la societat europea del segleXVII.

4.4. Contrastar la informació que proporcionen diverses fonts, tant primàries com secundàries, per conèixer les característiques de les societats medievals i modernes i les seves contradiccions amb l’ajuda de pautes d’anàlisi i mostrar els límits d’aquestes fonts en relació amb el caire derivat del seu origen, autor o context a partir d’algun exemple concret.

4.4.1. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o textuals.

4

4.4.2. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure sobre el passat.


4.5. Destacar amb perspectiva històrica fets com el camí de Sant Jaume, en tant que via de difusió de la cultura medieval, la formació d’Al-Andalus, el procés de configuració de la monarquia hispànica i la influència de l’humanisme, i inferir la relació d’estos fets del passat amb fenòmens posteriors com el llegat cultural, el patrimoni històric, la influència d’un moviment cultural en l’art i la ciència i la identitat d’algunes comunitats i col·lectius.

4.5.1. Explica la importància d’Al-Andalus a l’edat mitjana.

4.5.2. Descriu aspectes clau de l’economia, l’organització social, la cultura i l’art d’Al-Andalus.

4.5.3. Caracteritza els principals aspectes de l’organització social, política i econòmica dels regnes peninsulars a l’edat mitjana.

4.5.4. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.

4.5.5. Explica la importància del camí de Sant Jaume.



4.5.8. Analitza obres (o fragments) d’alguns autors d’aquesta època en el seu context.

4.6. Destacar la diversitat cultural generada per les dinàmiques històriques de l’edat mitjana i moderna en tant que ha suposat un enriquiment del nostre patrimoni cultural, i plantejar-se com les diferències culturals van donar lloc també a situacions de discriminació (persecucions religioses, colonització americana, esclavitud) a partir del contrast de testimonis, imatges i representacions del passat.

4.6.1. Entén que diverses cultures convivien a la vegada en diferents enclavaments geogràfics.


4.6.3. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

4.6.4. Sospesa interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica

.

TERCER CURS

4.3. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: TERCER CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1:

-La cartografia i els tipus de mapes: mapes físics i mapes temàtics.

- Els elements dels mapes.

- Les imatges satèl·lit i les fotografies aèries.

- Els gràfics i les estadístiques.

- Els sistemes d’informació geogràfica (SIG).

- Els elements que integren els SIG.

- El funcionament d’un SIG.

- Els beneficis dels SIG.

- Les grans unitats del relleu terrestre.

- Les muntanyes i les planures d’Europa.

- Els rius i les costes d’Europa.

- El relleu peninsular espanyol.

- El relleu insular espanyol.

- Les costes espanyoles.

- Els rius peninsulars.

- Els cursos d’aigua a les Illes Balears i a les illes Canàries.

- Els paisatges de climes temperats.

- Els paisatges de climes extrems: la selva, la sabana, el desert i els paisatges polars i d’alta muntanya.

- El paisatge oceànic o atlàntic d’Europa.

- El paisatge mediterrani europeu.

- El paisatge continental europeu.

- Els paisatges polars i d’alta muntanya d’Europa.

- Els trets climàtics de la península Ibèrica.

- Els paisatges de l’Espanya atlàntica: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’Espanya mediterrània: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’Espanya interior: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de l’alta muntanya espanyola: clima, vegetació i població.

- Els paisatges de les Canàries: clima, vegetació i població.

- L’educació ambiental i la investigació i inversió.

- Els impactes negatius de les activitats agràries.

Criteris d'avaluació

Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de les seves característiques generals.

Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.

Situar al mapa d’Espanya les unitats i els elements principals del relleu peninsular, així com els gransconjunts o espais bioclimàtics.

Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.

Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les seves conseqüències.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2:

4

-L’estat com a organització política de la societat: el territori, la població i el poder.

- L’exercici democràtic.

- Els elements dels estats democràtics.

- El funcionament d’un estat democràtic.

- Els estats del món i les relacions internacionals.

- Els àmbits polític i econòmic del món.

- L’estat i la globalització.

- La relació entre estats: tractats i convenis.

- Organitzacions supra-nacionals.

- L’estat i la regionalització.

- L’Organització de les Nacions Unides.

- La Declaració Universal dels Drets Humans.

- L’organització territorial d’Espanya.

- Els municipis i l’administració municipal.

- Les províncies i l’administració provincial.

- L’Estat de les autonomies.

- Les Comunitats Autònomes.

- Els estatuts d’autonomia i les competències autonòmiques.

- Institucions autonòmiques de govern.

- La societat espanyola a l’actualitat.

- La Unió Europea. Un mercat únic i una moneda única: l’euro.

- La política i les institucions de la Unió Europea.

- Les organitzacions no governamentals (ONG).

- Les ONG com a xarxes internacionals i el seu pes creixent.

- Els moviments socials internacionals.

- Comparació de mapes: l’evolució de les fronteres.

- Anàlisi dels estats no democràtics.

- Les eleccions.

- Confecció d’un ideari d’un partit polític.

- Realització d’una assemblea.

- Elaboració d’una presentació sobre una dictadura.


Conèixer l’organització territorial d’Espanya.Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes polítics.

Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les seves regions.

- Les activitats econòmiques.

- La producció, la comercialització i el consum.

- Anàlisi del tipus de consumidors.

- Els factors de producció: els recursos naturals, la feina, el capital, la tecnologia i el coneixement.

- Els agents econòmics: les persones, les empreses i el sector públic.

- Els sectors econòmics: el sector primari, el sector secundari, el sector terciari i el sector quaternari.

- Anàlisi de les estadístiques actuals de treball.

- Els sistemes econòmics.

- El sistema de subsistència.

- El sistema capitalista.

TERCER CURS- El sistema d’economia planificada.

- Les economies alternatives.

- El sector primari de la Unió Europea.

- El sector secundari de la Unió Europea.

- El sector terciari de la Unió Europea.

- Els reptes dels sectors econòmics a la Unió Europea.

- Les principals magnituds econòmiques de la Unió Europea.

- La Unió Europea i la crisi econòmica.

- Els estats membres de la UEM.

- El futur econòmic de la UE.

- L’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió.

- Causes i conseqüències de les crisis econòmiques.

- El mercat laboral.

- La població activa i el mercat de treball.

- Les opcions futures de treball: emprenedors, empresaris i el sector públic.

- Anàlisi de les dades econòmiques d’un periòdic.

- Valoració de la crisi econòmica del 2008.

- L’explotació laboral infantil.

- L’estructura de la feina a l’economia espanyola.

- Recerca d’informació dels estudis i la feina.

- Elaboració d’un vídeo simulant una entrevista laboral.


Reconèixer les activitats econòmiques que es duen a terme a Europa, en els tres sectors, i identificardiferents polítiques econòmiques.

Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.

-Les característiques de l’agricultura (sector primari).

- La sobirania alimentària.

- L’agricultura a l’actualitat.

- Els paisatges agraris: població, característiques de les parcel·les i sistemes de conreu.

- Diferenciació dels paisatges agraris.

- Els sistemes tradicionals de subsistència.

- Els sistemes de mercat.

- La ramaderia tradicional.

- La ramaderia comercial o de mercat.

- Localització dels sistemes agrícoles i la ramaderia en un mapa.

- L’activitat pesquera.

- La pesca artesanal.

- La pesca comercial: la pesca costanera, la pesca d’altura i la gran pesca.

- L’aqüicultura.

- Localització de les principals zones pesqueres.

- El bosc i la producció de fusta.

- El bosc com a font d’aliment.

- L’explotació forestal sostenible.

- Les explotacions agràries i la producció agrícola espanyola.

- La producció ramadera, la pesca i l’explotació forestal a Espanya.

- El paisatge agrari oceànic o atlàntic a Espanya.

- El paisatge agrari mediterrani a Espanya.

5

- El paisatge agrari d’interior a Espanya.

- El paisatge agrari de muntanya a Espanya.

- El paisatge agrari subtropical a Espanya.

- Descripció d’un paisatge agrari.

- Anàlisi del consum de calories al món.

- Confecció d’un mural sobre la sobrepesca.

- Anàlisi de les desigualtats entre països.

- Investigació de la procedència dels productes que consumim.

- Comparació dels preus dels productes agraris.



Comprendre el procés d’urbanització i els seus pros i contres a Europa.

-Les matèries primeres d’origen animal i vegetal. Les fonts d'energia.

- Matèries primeres d’origen mineral.

- Les explotacions mineres.

- Els recursos minerals metàl·lics i no metàl·lics.

- Les fonts d’energia renovables: hidràulica, fotovoltaica, eòlica, geotèrmica i mareomotriu.

- Anàlisi del consum d’energies renovables.

- La bioenergia.

- La construcció a Espanya: l’obra pública i l’obra privada.

- L’esclat de la bombolla immobiliària.

- La relació entre la construcció i la feina.

- Les pedreres, les graveres i els abocadors.

- La restauració de les pedreres i les graveres.

- La reutilització de les pedreres abandonades.

- El funcionament d’una central nuclear.

- Els residus de l’energia nuclear.

- La gestió dels residus nuclears a Espanya.

- Tipus d’emmagatzematge de residus nuclears.

- Anàlisi del consum d’energia al món.

- Localització de les explotacions mineres.

- Les energies alternatives: la biomassa.

- El boom immobiliari al litoral espanyol.

- La protecció del medi ambient: el desenvolupament sostenible.


Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals que afronta Espanya, el seu origen i lespossibles vies per afrontar aquests problemes.


Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les seves implicacions.

Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.

TERCER CURS

-Els elements del procés industrial. El sector secundari.

- Tipus d’indústries: de béns de producció i de béns d’ús i consum.

- Els tipus d’empreses.

- El fordisme: la manera de producció en cadena o en sèrie.

- La Tercera Revolució Industrial.

- La tecnologia al servei de la indústria.

- El postfordisme.

- Anàlisi de les condicions laborals.

- Els factors tradicionals de localització industrial.

- La concentració d’empreses industrials.

- Els criteris actuals de localització.

- Deslocalització, desconcentració i desestructuració industrial.

- La localització industrial i els desequilibris territorials a Espanya.

- Els desafiaments de la indústria espanyola.

- La situació actual de la indústria a Espanya.

- Les característiques de les multinacionals espanyoles del segle XXI.

- Les empreses de l’Ibex 35.

- Els centres de distribució i de logística.

- La indústria maquiladora a Mèxic.

- La feina femenina a l’Índia.

- La feina infantil als forns de carbó de Smokey Mountain.

- L’Organització Internacional del Treball (OIT).

- L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

- La indústria petroquímica.

- El procés i el refinament del petroli.

- Els productes químics i les seves aplicacions a la vida quotidiana.

- Localització dels complexos petroquímics d’Espanya.

- Elaboració de gràfics.

- Localització d’empreses dedicades a biotecnologia i a la indústria electrònica.

- Confecció d’un mural amb la procedència dels productes amb que ens vestim.


Conèixer els problemes mediambientals que afronta Espanya, el seu origen i les possibles vies de solució.


Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.

-El sector terciari i els serveis a l’actualitat.

– El creixement del sector serveis al món actual.

- El sector terciari banal i el sector quaternari.

- Anàlisi d’un gràfic de la població espanyola ocupada al sector terciari.

- Les activitats del sector terciari: caracterització i diversitat de les activitats terciàries.

- Classificació de les activitats del sector terciari.

- La sanitat als països rics i als països pobres.

- Classificació de les activitats del sector terciari.

5

- La sanitat i l’educació a Espanya.

- Anàlisi d’un gràfic de despesa pública a Espanya i a diferents països de la Unió Europea.

- Recerca a internet i interpretació de l’informe de la UNESCO Educació: hi ha un tresor amagat dins.

- La tecnologia i els mitjans de comunicació.

- El paper d’internet i els mitjans de comunicació en el procés de globalització del món.

- Reflexió sobre els beneficis de la informàtica i d’internet i sobre els processos d’homogeneïtzació cultural.

- Definició dels conceptes de comunitat virtual i de veïnat-ge universal.

- Valoració de la influència dels mitjans de comunicació en la nostra vida quotidiana.

- La investigació el desenvolupament i la innovació.

- Reflexió sobre la relació entre la innovació tecnològica i el creixement econòmic.

- Els parcs tecnològics i la seva funció com a promotors de l’I+D.

- Identificació dels principals parcs tecnològics d’Espanya.

- I+D+i a Espanya.

- Localització en un mapa de les principals ICTS d’Espanya.

- Anàlisi d’un gràfic sobre l’evolució de la despesa en I+D a Espanya.

- Les xarxes socials virtuals i les relacions humanes.

- Reflexió sobre els avantatges, els possibles inconvenients i els riscos de l’ús de les xarxes socials.

- Realització d’un comentari de text sobre l’obsolescència programada.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica delmón i del nostre entorn en l’actualitat.

Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.Caracteritzar els sectors econòmics i l’activitat econòmica a Europa i a Espanya i identificar-ne els elements.

– Els sistemes de transport: carretera, ferrocarril, aeri i marítim.

- Definició i diferenciació dels conceptes mitjans de transport i sistemes de transport.

- Anàlisi dels avantatges i els inconvenients dels diferents mitjans de transport.

- Interpretació de gràfics sobre l’evolució del transport marítim i aeri a Espanya entre el 2000 i el 2013.

- La sostenibilitat del transport i el turisme.

- Les funcions del transport i les seves xarxes.

- La revolució dels transports al món actual.

- Anàlisi de gràfics sobre el transport ferroviari i per carretera a Espanya.

- Descripció dels avantatges que comporta la intermodalitat en el transport de mercaderies.

- El turisme i la seva rellevància econòmica.

- Localització dels focus del turisme internacional.

- Classificació de les diferents maneres de fer turisme.

- Valoració de les conseqüències positives i negatives del turisme.

- Els transports a Espanya.

- Interpretació de mapes i taules de dades sobre els transports a Espanya.

- L’impacte social i econòmic del turisme a Espanya.

TERCER CURS- El transport dels productes agraris.

- Elaboració d’un mapa sobre la xarxa ferroviària d’alta velocitat.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica del món i del nostre entorn a l’actualitat.

Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.

Caracteritzar els sectors econòmics i l’activitat econòmica a Europa i a Espanya i identificar-ne els elements i lescaracterístiques principals.

-L’activitat comercial: elements i característiques del comerç.

- Els factors que condicionen l’activitat comercial.

- Definició del concepte de comerç.

- Descripció de la rellevància de l’activitat econòmica per al desenvolupament d’econòmic d’un país.

- Reconeixement dels àmbits d’actuació i les peculiaritats del comerç interior i exterior.

- El comerç interior: comerç majorista i minorista.

- Identificació de les tipologies de comerç minorista.

- La despesa en consum de les llars espanyoles.

- El comerç internacional a l’actualitat.

- La balança comercial i la balança de pagaments.

- Diferenciació de la balança comercial i la balança de pagaments d’un país.

- Les exportacions i les importacions espanyoles.

- Anàlisi de diferents tipus de gràfics sobre el comerç exterior espanyol.

- Reconeixement dels principals indicadors del comerç exterior.

- Identificació dels fluxos de capital i d’informació en el comerç exterior i de la seva rellevància.

- El comerç internacional en un món global.

- Anàlisi de la informació que transmet un mapa sobre el comerç mundial.

- Localització dels principals focus del comerç mundial.

- Reconeixement dels productes que exporten i importen els països pobres i els països desenvolupats.

- La globalització i les desigualtats en els intercanvis comercials del comerç exterior al món actual.

- Blocs comercials i institucions de l’economia mundial.

- Definició del concepte de comerç just.

- El deute extern: causes i conseqüències.

- Anàlisi de gràfics i mapes sobre el deute extern dels països pobres.

- El consum responsable.

- Anàlisi de l’etiquetatge dels productes.

- Estudi pautat de la disposició dels productes en un supermercat.


Analitzar diferents tipus de documents i fonts d’informació sobre l’organització social i econòmica del món idel nostre entorn a l’actualitat.Descriure i explicar les característiques generals dels sectors econòmics i de l’activitat econòmica.

5

QUART CURS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA

4.4. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS: QUART CURS

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de Geografia i Història


Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i conseqüències, el significat i les transformacions de la història contemporània.

Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos històrics contemporanis.

Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets històrics contemporanis a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara ús de biblioteques, visites a museus o Internet.

Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de lalectura de textos divulgatius sobre temes històrics contemporanis.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació: esquemes,mapes conceptuals, mapes històrics, línies de temps o gràfiques estadístiques.

Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar les interconnexions que subjauen en el procés de globalització.

BL1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre les causes i les conseqüències de fets i processos històrics contemporanis, definir problemesa partir de preguntes i hipòtesis i proposar un pla ordenat i flexible d’accionsque facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessari i del treball individual i grupal amb l’ajuda del docent.

Est. Apr. 1.1.1. Realitza treballs i presentacions de manera individual i grupal que suposen la recerca, selecció i organització d’informació de caràcter geogràfic, social i històric.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació.

Est. Apr. 1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i fa servir fonts informativesque permeten la màxima comprensió de l’època estudiada.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la seua representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, informes o síntesi de conclusions i reconéixer la importància de la perspectiva històrica per a donar sentit als fets històrics fonamentals.

Est. Apr. 1.3.1. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i fa servir imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada elsseus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

Est. Apr. 1.4.1. Utilitza el vocabulari adquirit amb rigor i precisió i elabora escrits amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

Est. Apr. 1.5.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (internet, blogs, xarxes sociales, etc.) per elaborar treballs amb la terminologia adequada per als temes tractats.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionalsvinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Est. Apr. 1.6.1. Investiga estratègies de recerca, comparant diferents tipus de mitjans i recopilant informació de manera fiable.

BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i

TERCER CURS

Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.

Habilitats de comunicació pròpies del seunivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Imaginació i creativitat.

Autoconeixement. Valoració de fortalesesi debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

Sentit crític i de la responsabilitat.

assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

Est. Apr. 1.7.1. Utilitza estratègies per dur a terme treballs, tant de manera individual com en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

BL1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat en la busca de solucions alternatives.

Est. Apr. 1.8.1. Desenvolupa la percepció de la repercussió dels coneixements adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexió entre els membres d’una societat. Projecta a l’àmbit professional les competències adquirides.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 2: El segle XVIII i la crisi de l’Antic Règim


Els canvis polítics en l’Antic Règim: absolutisme i parlamentarisme. El cas anglés.

La crisi de l’Antic Règim a França i a Espanya.

Les idees de la Il·lustració i la seua influència en l’acció política i el canvi cultural.

Els avanços científics i la seua repercussió social.

Els canvis en el procés creatiu. Els moviments artístics a Europa als segles XVII i XVIII.

BL2.1. Descriure les característiques de les societats de l’Antic Règim en les seues dimensions econòmica, social, política i cultural i inferir les contradiccions que provoquen la seua crisi i el desenrotllament del parlamentarisme.

Est. Apr. 2.1.1. Distingeix conceptes històrics com Antic Règim i Il•lustració.

BL2.2. Registrar els principals avanços que propicia la revolució científica des dels segles XVII i XVIII per mitjà d’una línia de temps i posar exemples de com van afectar la vida de les persones a partir de descripcions o relats de la vida quotidiana.

Est. Apr. 2.2.1. Aprecia tant els avenços científics com la seva aplicació a la vida diària i contextualitza el paper dels científics a la seva època.

Est. Apr. 2.2.2. Comprèn les implicacions de l’empiricisme i el mètode científicen una varietat d’àrees.

BL2.3. Exposar algunes de les idees de la Il·lustració a partir de textos dels mateixos il·lustrats i interpretar el seu abast com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica i les seues propostes de reforma política que

5

qüestionaven l’absolutisme.

Est. Apr. 2.3.1. Descriu les característiques de la cultura de la Il·lustració i quines implicacions té en algunes monarquies.

Est. Apr. 2.3.2. Estableix, a través de l’anàlisi de diferents textos, la diferència entre l’absolutisme i el parlamentarisme.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 3: L’era de les revolucions


Noció d’interpretació històrica i explicació causal.

Noció de crisi. La crisi de l’Antic Règim i les revolucions liberals i burgeses en el segle XVIII: canvis polítics i socials.

Causes i conseqüències de la Revolució Francesa. Etapes de la revolució. Interpretacions sobre el seu significat històric.

Les revolucions liberals i la Restauració en el segle XIX a Europa i Amèrica: processos unificadors i independentistes. Els nacionalismes.

La revolució industrial.

Els factors de la revolució industrial. La difusió des de Gran Bretanya a la resta d’Europa. La industrialització a Espanya.

Noció de revolució. La idea de “progrés” i la revolució tecnicocientífica.

Controvèrsia sobre les conseqüències de la Revolució Industrial: canvis socials i econòmics, desigualtats i conflictes socials.

Els avanços científics i tecnològics, la seua influència en la vida quotidiana i en el creixement econòmic.

BL3.1. Identificar els principals canvis i continuitats que van marcar les revolucions liberals a Europa (especialment a França i a Espanya) i a Amèrica referits als aspectes polítics, socials i econòmics i ressaltar les transformacions més significatives.

Est. Apr. 3.1.1. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses del segle XVIII, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

Est. Apr. 3.1.2. Redacta una narrativa sintètica amb els fets principals d’una de les revolucions burgeses de la primera meitat del segle XIX, fa servir explicacions causals i, a més, valora els pros i els contres.

BL3.2. Discutir l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris que es van desenrotllar a finals del segle XVIII i la primera mitat del segle XIX a partir dels testimonis dels seus coetanis i argumentar el seu valor com a evidència històrica.

Est. Apr. 3.2.1. Discuteix les implicacions de la violència amb diverses fonts.

Est. Apr. 3.2.2. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho van fer.

Est. Apr. 3.2.3. Reconeix, mitjançant l’anàlisi de fonts de diverses èpoques, el valor que tenen no només com a informació, sinó també com a evidència perals historiadors.

BL3.3. Explicar el procés de revolució industrial, atenent diversos factors, i les seues conseqüències econòmiques, socials i polítiques i constatar el seu caràcter desigual en diversos països europeus i especialment a Espanya i el fet diferencial del cas anglés per ser un país pioner.

Est. Apr. 3.3.1. Analitza i compara la industrialització de països d’Europa, Amèrica i Àsia, en les diferents escales temporals i geogràfiques.

Est. Apr. 3.3.2. Compara el procés d’industrialització d’Anglaterra amb el dels països nòrdics.

Est. Apr. 3.3.3. Especifica algunes repercussions polítiques com a conseqüènciadels canvis econòmics a Espanya.

BL3.4 Comparar els resultats positius i negatius a curt i llarg termini de les revolucions industrials i els avanços científics i tecnològics paral·lels quant ales condicions de vida i de treball de les persones i debatre sobre en quin grau estes revolucions van suposar un progrés per a la humanitat aportant evidències a favor i en contra.

Est. Apr. 3.4.1. Analitza els pros i els contres de la primera revolució industrial a Anglaterra.

Est. Apr. 3.4.2. Explica la situació laboral de dones i infants a les ciutats industrials.

Est. Apr. 3.4.3. Elabora un eix cronològic, diacrònic i sincrònic, amb els principals avenços científics i tecnològics que es van produir al segle XIX.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 4: El desenrotllament del capitalisme, l’imperialisme i la I Guerra Mundial


TERCER CURS

L’imperialisme en el segle XIX: causes de l’expansió colonial i conflictes internacionals. Conseqüències de l’imperialisme en les metròpolis i en les colònies.

Noció d’explicació causal: causes llunyanes i immediates de “la Gran Guerra” (1914.1919). Desenrotllament dela guerra i les seues conseqüències: els tractats de pau, canvis socials. La seua influència en l’àmbit dels costums, la creació artística i les mentalitats.

La Revolució Russa. Orígens. La influència del comunisme en la postguerra.

BL4.1 Explicar les causes de la I Guerra Mundial i el seu desenrotllament fent referència a les tensions imperialistes i nacionalistes sorgides en l’últim quart del segle XIX i principis del XX i distingir les causes immediates de les que tenen un origen en un termini de temps major amb l’ajuda d’una línia del temps.

Est. Apr. 4.1.1. Explica de manera raonada que el concepte “imperialisme” reflecteix una realitat que influirà en la geopolítica mundial i en les relacionseconòmiques transnacionals.

Est. Apr. 4.1.2. Elabora discussions sobre eurocentrisme i globalització.

Est. Apr. 4.1.3. Sap reconèixer cadenes i interconnexions causals entre colonialisme, imperialisme i la Gran Guerra del 1914.

Est. Apr. 4.1.4. Diferencia els esdeveniments dels processos en una explicació històrica de la Primera Guerra Mundial.

BL4.2. Analitzar algunes de les transformacions polítiques de la guerra i dels tractats de pau com ara la Revolució Russa, els canvis en el mapa polític d’Europa i les relacions de poder a escala mundial i deduir com això va afectar els sentiments i mentalitats de les societats dels països contendents quant als desitjos de revenja, de millorar la situació de les dones o de la participació ciutadana.

Est. Apr. 4.2.1. Analitza el nou mapa polític d’Europa.

Est. Apr. 4.2.2. Descriu la derrota d’Alemanya des de la seva pròpia perspectiva i des de la dels aliats.

Est. Apr. 4.2.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.

BL4.3. Reconéixer obres d’art representatives de diferents moviments artístics del segle XIX i principis del segle XX i interpretar-les considerant el contexthistòric en què els artistes van produir estes obres i la seua original contribució al desenrotllament cultural.

Est. Apr. 4.3.1. Comenta analíticament quadres, escultures i exemples arquitectònics de l’art del segle XIX.

Est. Apr. 4.3.2. Compara moviments artístics europeus i asiàtics.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 5: Les crisis d’entreguerres i la II Guerra Mundial


Noció de crisi: la crisi dels estats liberals a Europa i la societat de masses.

El feixisme italià i el nazisme alemany: orígens i desenrotllament.

La crisi de 1929 i la Gran Depressió.

La II República a Espanya: els problemespolítics, socials i econòmics i l’obra reformadora. Els conflictes interns i la reacció als canvis.

Els orígens de la Guerra Civil Espanyola, les seues conseqüències i el context internacional.

Noció de causalitat múltiple: context internacional i causes de la II Guerra Mundial.

Fases de la guerra: te guerra europea a guerra mundial. Les repercussions en la població civil i la rereguarda.

L’Holocaust. Les evidències històriques i la diversitat d’interpretacions

BL5.1 Explicar la crisi des estats liberals i l’auge dels feixismes a Europa fent referència a les conseqüències de la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i la crisi de 1929 relacionant diverses causes i conseqüències i establir connexions amb fets posteriors com les crisis econòmiques i la persistència de moviments extremistes en l’actualitat utilitzant diverses fonts d’informació especialment els mitjans de comunicació.

Est. Apr. 5.1.1. Analitza interpretacions de fonts històriques i historiogràfiques de diferent procedència.

Est. Apr. 5.1.2. Relaciona algunes qüestions concretes del passat amb el presenti les possibilitats del futur, com ara l’abast de les crisis financeres del 1929 i el 2008.

Est. Apr. 5.1.3. Compara la crisi energètica del 1973 amb la financera del 2008.

Est. Apr. 5.1.4. Explica els factors que van fer possible l’auge del feixisme a Europa.

Est. Apr. 5.1.5. Contrasta algunes de interpretacions que s’han fet sobre l’abast de la Revolució Russa, tant a la seva època com a l’actualitat.

BL5.2. Analitzar l’evolució de la II República, els desafiaments socials, econòmics i polítics que va tractar d’afrontar per mitjà de reformes i relacionar tot això i el context internacional amb la guerra civil.

Est. Apr. 5.2.1. Explica les reformes que es van dur a terme durant la II

5

historiogràfiques. República Espanyola i quines van ser-ne les principals reaccions.

Est. Apr. 5.2.2. Explica les causes de la Guerra Civil Espanyola en el context europeu i internacional.

BL5.3. Analitzar l’evolució de la II Guerra Mundial per a convertir-se en una guerra total a partir d’una narració dels fets amb el suport d’una línia de temps i mapes de diferent escala i establir algunes conseqüències demogràfiques, socials i polítiques de la guerra basant-les en gràfiques, mapes i descripcions de la vida quotidiana.

Est. Apr. 5.3.1. Elabora una narració explicativa de les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, en diferents àmbits temporals igeogràfics.

Est. Apr. 5.3.2. Reconeix la jerarquia causal (és a dir, dóna diferent importànciaa unes causes o a unes altres segons les diferents narratives).

Est. Apr. 5.3.3. Dóna una interpretació de per què va acabar abans la guerra “europea” que la “mundial”.

Est. Apr. 5.3.4. Situa en un mapa les fases del conflicte.

BL5.4. Debatre sobre com va ser possible l’Holocaust a partir de les decisions iaccions d’individus tenint en compte la seua mentalitat, els seus sentiments iels interessos polítics en el context del règim nazi i la II Guerra Mundial i justificar el seu lloc en la memòria històrica de la humanitat a partir de testimonis i víctimes i d’imatges.

Est. Apr. 5.4.1. Reconeix la significació de l’Holocaust en la història mundial.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 6: El món després de 1945


La diversitat dels processos de descolonització a Àsia i Àfrica. El neocolonialisme com nova forma de dependència i nous desequilibris territorials i desigualtats socials.

La nova geopolítica mundial després de la II Guerra Mundial: la guerra freda, les seues fases, l’àmbit geogràfic i seus protagonistes.

Els plans de reconstrucció postbèl·lica. La creació de l’estat de benestar a Europa. La creació del Mercat Comú i el procés cap a la creació de la Unió Europea.

Evolució de les societats dels Estats Unitsi de la URSS i els seus aliats.

BL6.1 Descriure els canvis resultat dels processos de descolonització després de la II Guerra Mundial per mitjà de la comparació de mapes històrics i reconéixer els seus límits tenint en compte la permanència de llaços de dependència entre les antigues metròpolis i els nous estats i la seua contribucióa l’existència de desequilibris territorials i desigualtats socials actuals.

Est. Apr. 6.1.1. Descriu els fets rellevants del procés descolonitzador.

Est. Apr. 6.1.2. Distingeix entre contextos diferents del mateix procés, per exemple l’Àfrica subsahariana (els anys cinquanta i seixanta) i l’Índia (1947).

BL6.2. Explicar les causes de la guerra freda i destacar la importància de les decisions humanes i l’enfrontament ideològics i establir les repercussions d’este enfrontament relatives als avanços econòmics, socials, com ara el desenrotllament de l’estat del benestar a Europa Occidental, i polítics i l’existència de diversos conflictes d’àmbit global.

Est. Apr. 6.2.1. Utilitza fonts històriques i historiogràfiques per explicar alguns dels conflictes emmarcats a l’època de la Guerra Freda.

Est. Apr. 6.2.2. Explica els avenços del welfare state a Europa.

Est. Apr. 6.2.3. Comprèn els pros i contres de l’estat del benestar.

Est. Apr. 6.2.4. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporació de la dona al treball assalariat.

Est. Apr. 6.2.5. Descriu les conseqüències de la Guerra del Vietnam.

BL6.3. Interpretar la construcció de la Unió Europa com un procés gradual reflectint en una línia de temps les fites que han marcat el ritme del procés i destacar el fet d’haver creat un marc comú de convivència entre països que s’havien enfrontat en guerres.

Est. Apr. 6.3.1. Valora com d’una Europa en guerra durant el segle XX es pot arribar a una unió econòmica i política al segle XXI.

Est. Apr. 6.3.2. Discuteix sobre la construcció de la Unió Europea i del seu

TERCER CURS

futur.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 7: Espanya: de la dictadura franquista a la democràcia


La dictadura de Franco a Espanya: característiques, mecanismes de control del poder, suports socials i oposició.

La crisi del franquisme: l’oposició política i els moviments socials.

La crisi del petroli (1973) i la seua repercussió a Espanya.

La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia (1975.1982). L’acció social i el canvi polític: el pacte constitucional i la institucionalització de la democràcia.

Els desafiaments del procés de consolidació democràtica: desmantellament del règim de la dictadura, colpisme, terrorisme, crisi econòmica i tensions nacionalistes i socials.

La integració a Europa i a altres institucions internacionals i la nova situació geopolítica d’Espanya.

Interpretacions historiogràfiques de la transició espanyola. El règim democràtic en la perspectiva de la història contemporània. El valor de la memòria històrica.

BL7.1. Explicar les causes que van conduir a l’establiment d’una dictadura a Espanya, després de la Guerra Civil, i que es mantinguera fins a la mort del dictador i analitzar els factors interns i externs que van marcar la seua evolució assenyalant els canvis i les continuïtats més rellevants.

Est. Apr. 7.1.1. Coneix la situació de postguerra i repressió a Espanya i les diferents fases de la dictadura de Franco.

BL7.2. Examinar els factors i els protagonistes individuals i socials que van impulsar el procés de transició democràtica i reconéixer els fets més destacats i els obstacles que van dificultar este procés a partir de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

Est. Apr. 7.2.1. Compara diverses interpretacions sobre la Transició espanyola als anys setanta i a l’actualitat.

Est. Apr. 7.2.2. Enumera i descriu algunes dels principals fites que van donar lloc al canvi en la societat espanyola de la Transició: coronació de Joan Carles I, Llei per a la reforma política del 1976, Llei d’amnistia del 1977, obertura de Corts Constituents, aprovació de la Constitució del 1978, primeres eleccions generals, creació de l’Estat de les autonomies, etc.

Est. Apr. 7.2.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant aquesta etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure, etc.): gènesi i història de les organitzacions terroristes, aparició dels primers moviments associatius en defensa de les víctimes, etc.

BL7.3. Comparar els processos de democratització que va representar la II República i el recent procés de transició tenint en compte els seus diferents contextos i debatre el paper exercit per la memòria històrica com referent de les decisions dels agents socials que van impulsar este procés.

Est. Apr. 7.3.1. Discuteix com s’entén a Espanya i a Europa el concepte de memòria històrica.

Continguts i Criteris d'Avaluació del Bloc 9: Els desafiaments del segle XXI: canvis geopolítics, globalització i crisi ambiental


L’afonament dels règims soviètics i les seues conseqüències.

Les regions emergents al voltant del Pacífic.

Tensions geopolítiques: Orient Mitjà, repúbliques postsoviètiques, Àfrica subsahariana.

Factors de la globalització econòmica, lesrelacions interregionals al món i els avanços tecnològics. Les crisis en el capitalisme: conseqüències econòmiques i socials

Canvi climàtic i crisi ambiental: el factor humà i el model de desenrotllament. Conseqüències econòmiques i polítiques del canvi climàtic.

BL8.1. Reconéixer el nou orde mundial sorgit després de l’afonament de la URSS i altres països soviètics i destacar el paper dels Estats Units i Europa i el sorgiment potències emergents a Àsia i Amèrica i inferir les possibles conseqüències geopolítiques de la nova situació a partir de la ciomparació dedades socioeconòmique.

Est. Apr. 8.1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions en el nou mapa polític europeu d’aquesta època.

Est. Apr. 8.1.2. Analitza diversos aspectes (polítics, econòmics, culturals) dels canvis produïts després de l’ensorrament de l’URSS.

BL8.2. Posar en perspectiva el procés de globalització i destacar els factors relatius a la difusió de les tecnologies de la comunicació, als moviments de mà d’obra, de béns (de consum i culturals) i de capitals i les seues conseqüències a diverses escales (local, regional, nacional i global) i reflexionar sobre la importància de disposar d’una perspectiva històrica per a entendre el present i projectar un futur possible.

Est. Apr. 8.2.1. Busca a la premsa notícies d’algun sector amb relacions

6

Les perspectives històriques i geogràfiques com a formes de pensament per a entendre els problemes de les societats actuals i prendre decisions informades.

globalitzades i elabora arguments a favor i en contra.

Est. Apr. 8.2.2. Analitza algunes idees de progrés i retrocés en la implantació deles recents tecnologies de la informació i la comunicació, a diferents àmbits geogràfics.

Est. Apr. 8.2.3. Crea continguts que inclouen recursos com ara textos, mapes i gràfics per presentar algun aspecte conflictiu de les condicions socials del procés de globalització.

BL8.3. Relacionar les manifestacions del canvi climàtic i de la crisi ambiental amb la nostra manera de viure i reconéixer els interessos enfrontats davant de les propostes per a afrontar este problema i les possibles conseqüències en diversos àmbits a través de textos periodístics que informen sobre esta controvèrsia.

Est. Apr. 8.3.1. Planteja possibles beneficis o desavantatges per a les societats humanes i per al medi natural d’algunes conseqüències de l’escalfament global, com ara el desglaç del Bàltic.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

5.A. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER CURS: GEOGRAFIA

EN PRIMER S'ACORDA ALTERAR L'ORDRE DONAT PEL MANUAL, AIXÍ QUE LA DISTRIBUCIÓ PER AVALUACIONS

CONSTA A L'APARTAT 5.B


1. La Terra, un planeta del sistema solar

2. El planeta Terra: forma i dimensions

3. La representació de la Terra

4. Els mapes

5. Estudi de cas. Però... on som? Com podem localitzar un territori al planeta?

Taller de Geografia - Síntesi


1. La capa externa de la Terra

2. Els agents interns de formació del relleu

3. Els agents externs de formació del relleu

4. Impacte humà. On situaries algunes infraestructures?

5. Les formes del relleu de la Terra

6. El relleu d'Europa

7. El relleu d'Espanya

8. Estudi de cas. Recorrent el relleu amb bicicleta



1. L'aigua a la natura

2. Les aigües oceàniques

3. Les aigües continentals

TERCER CURS4. La distribució de les aigües del planeta

5. Rius d'Europa i rius d'Espanya

6. Anàlisi de problemes. Set: falta d'aigua o desigualtat social?



1. L'atmosfera

2. La radiació solar i la temperatura

3. La humitat de l'aire i les precipitacions

4. La pressió atmosfèrica i els vents

5. Estudi de cas. Les riuades i les inundacions es poden prevenir?

6. Anàlisi de problemes. Podem contribuir a reduir la pluja àcida al nostre continent?

Taller de Geografia – Síntesi


1. La distribució de les temperatures

2. La distribució de les precipitacions

3. Els climes del planeta

4. Els climes d'Espanya

5. Estudi de cas. Els monsons

6. Impacte humà. Què és l'efecte hivernacle?



1. Els paisatges d'Europa

2. El paisatge oceànic

3. El paisatge mediterrani

4. El paisatge continental

5. Els paisatges d'Espanya

6. Descobreix. Els paisatges humanitzats d'Espanya

7. Impacte humà. Es poden evitar els incendis forestals?

8. Anàlisi de problemes. Per què desapareix el mar d'Aral?


TEMA7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

1. El paisatge equatorial

2. El paisatge tropical

3. El paisatge desèrtic càlid

4. El paisatge de zones fredes

5. Estudi de cas. El paisatge antàrtic

6. Impacte humà. La destrucció dels paisatges per desforestació



6

1. La Terra és un ecosistema

2. Riscos i catàstrofes

3. L'ecosistema urbà

4. Estudi de cas. El desastre de l'Exxon Valdez, un exemple de marea negra

5. Anàlisi de problemes. Distribució i consum de recursos naturals


PRIMER CURS: HISTÒRIA


1. Pregunta clau. Com van evolucionar els nostres avantpassats?

2. Les comunitats de caçadors recol·lectors

3. Els poblats agrícoles i ramaders

4. Els primers metal·lúrgics

5. Viatja al passat. Alba investiga la prehistòria

6. L'enigma. Com es construïen els megàlits?

7. El racó de l'art. Art i màgia

8. Descobreix. La prehistòria a la península Ibèrica i la Comunitat Valenciana

Taller d’Història – Síntesi

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

1. Pregunta clau. Per què les primeres civilitzacions van sorgir a la ribera dels grans rius?

2. Mesopotàmia, la terra entre dos rius

3. L'Egipte dels faraons

4. Viatja al passat. Habib i Merit, dos germans de la vall del Nil

5. La religió egípcia

6. L'enigma. On s'amaga el déu del temple?

7. El racó de l'art. Tombes per a la immortalitat



1. Pregunta clau. Què unia els grecs de l'Hèl·lade?

2. Dues grans polis: Esparta i Atenes

3. L'enigma. La democràcia atenenca era democràtica?

4. Els grecs colonitzen la Mediterrània

5. Viatja al passat. Les esposalles de Fedora i Urian

6. El domini de l'Hèl·lade: d'Atenes a Macedònia

7. Descobreix. L'imperi d'Alexandre el Gran

Taller d’Història - Síntesi


1. Pregunta clau. Quin fou l'origen dels pobles ibèrics i celtes?

2. Fenicis, grecs i cartaginesos

TERCER CURS3. L'enigma. Va existir el regne mític de Tartessos?

4. Els pobles ibèrics

5. Viatja al passat. Makarios visita les terres dels ibers.

6. El racó de l'art. L'originalitat de l'art ibèric

7. Els pobles celtes i celtibèrics


TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L'IMPERI

1. Pregunta clau. Ròmul i Rem varen fundar la ciutat de Roma?

2. La Roma republicana (segles VI-I a.C.)

3. L'enigma. Per què Brut va matar Juli Cèsar?

4. L'Imperi romà (segles I-V d.C.)

5. Viatja al passat. El legionari Caius visita Roma

6. Els habitants de l'Imperi

7. Una nova religió: el cristianisme

8. Descobreix. Per què es va produir la fi de l'Imperi?


TEMA 14. EL LLEGAT DE L'ANTIGUITAT

1. Pregunta clau. La nostra cultura és hereva de la cultura clàssica?

2. Viatja al passat. Diodor de Milet, un heroi olímpic

3. La religió grega i romana

4. L'arquitectura clàssica grega

5. L'arquitectura funcional romana

6. El racó de l'art. Idealisme i realisme en l'escultura

7. La pintura i el mosaic

8. Descobreix. Els símbols i l'art dels primers cristians



1. Pregunta clau. Per què els romans van desembarcar a la península Ibèrica?

2. Les províncies d'Hispània

3. Viatja al passat. Un banquet a casa del patrici Marcus Cornelius

4. Descobreix. La romanització d'Hispània

5. L'economia de les terres valencianes

6. L'enigma. Què amaga el turó romà del Testaccio?

7. El racó de l'art. El patrimoni hispanoromà


SEGON CURS

PRIMER TRIMESTRE: HISTÒRIA .SETEMBRE-OCTUBRE

6

UNITAT 1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

1. Pregunta clau. Què se'n va fer, de l'antic imperi Romà?

2. Un regne germànic: els visigots a Hispània. Visigots i bizantins a València

3. Viatja al passat. Valeri es fa llaurador

4. El racó de l'art. La cultura i l'art visigots

5. Bizanci, l'imperi Romà d'Orient

6. L'imperi Carolingi

7. Descobreix. Com va governar el seu imperi, Carlemany?

8. L'aparició de l'islam

Taller d'Història · Síntesi

UNITAT 2. AL-ANDALUS

1. Pregunta clau. Com es va estendre l'islam?

2. La conquista d'Al-Andalus

3. L'evolució d'Al-Andalus (929-1492)

4. Viatja al passat. Hammal, un llaurador de l'alqueria

5. Descobreix. Les ciutats d'Al-Andalus

6. Descobreix. Šarq Al-Andalus, un territori andalusí

7. L'enigma. Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam?

8. El racó de l'art. L'art andalusí


UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

1. Pregunta clau. Com s'organitzava la societat medieval?

2. La monarquia feudal

3. Descobreix. Els privilegiats: la noblesa

4. Viatja al passat. Arnau és armat cavaller

5. Els privilegiats: el clergat

6. El feu: senyors i llauradors

7. L'enigma. Per què era tan dura la vida dels llauradors?

8. Viatja al passat. El germà Pere, un monjo benedictí


UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMÀNIC

1. El romànic va ser un art essencialment religiós?

2. L'arquitectura romànica

3. La pintura i l'escultura romàniques

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)1. Pregunta clau. Com es van formar els primers regnes i comtats cristians?

2. De Regne d'Astúries a Regne de Lleó

3. Els comtats i regnes pirinencs

4. Descobreix. El camí de Sant Jaume

5. L'avanç dels regnes cristians

6. Viatja al passat. Gonzalo funda un poblat

7. Descobreix. La consolidació dels regnes peninsulars

8. L'enigma. Quants reis va servir el Cid Campeador?

9. El Romànic a la península Ibèrica


TERCER CURS

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

1. Pregunta clau. Per què van créixer les ciutats?

2. Les ciutats medievals

3. Els grups socials

4. Viatja al passat. Un dia en el mercat de la ciutat

5. L'expansió comercial

6. Europa en la baixa edat mitjana

7. L'enigma. Què va ser la Pesta Negra?


UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GÒTIC

1. Com es va originar l'art gòtic?

2. L'arquitectura gòtica

3. L'escultura i la pintura gòtiques

UNITAT 6. EL REGNE DE VALÈNCIA A LA CORONA D'ARAGÓ

1. Pregunta clau. Per què va ser decisiva la batalla de Las Navas de Tolosa?

2. Descobreix. Com es van conquistar i repoblar les terres valencianes

3. El govern dels regnes de la Corona d'Aragó

4. L'expansió de la Corona d'Aragó (segles XIII-XV)

5. Viatja al passat. Bernat, un comerciant del Mediterrani

6. El dinamisme del Regne de València

7. La Corona de Castella

8. L'enigma. Per què hi va haver guerres civils en la baixa edat mitjana?

9. Descobreix. El Gòtic a la península Ibèrica

10. Descobreix. L'art gòtic al Regne de València


SEGON TRIMESTRE: GENER

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

1. Pregunta clau. Per què l’Edat Moderna s’inicia al segle XV?

2. L’Humanisme, una revolució cultural

3. La Reforma protestant

4. La Contrareforma catòlica

5. L’enigma. El Renaixement, ruptura o retorn al passat?

6. El Renaixement italià

7. L’expansió del Renaixement a Europa

8. Descobreix. El Renaixement a Espanya

9. Descobreix. El Renaixement valencià

Taller d’Història · Síntesi

UNITAT 8. L’ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

1. Pregunta clau. Quina nova monarquia van crear els Reis Catòlics?

2. L’organització de la nova monarquia

3. Recuperació econòmica i desigualtat social

4. L’arribada a un nou continent

5. L’enigma. Quin va ser l’error de Colom?

6. Viatja al passat. Yoali, un pagès asteca

6


UNITAT 9. L’IMPERI DELS ÀUSTRIES

1. Pregunta clau. Com es va formar l’Imperi hispànic?

2. Els conflictes interns. Les Germanies a València

3. Els esforços per mantenir l’Imperi

4. Amèrica, un territori per explorar

5. Viatja al passat. Dídac, un emigrant de les Índies Occidentals

6. L’enigma. Què va ser la revolució dels preus?

7. Descobreix. Per què va entrar en decadència l’Imperi hispànic?

8. La crisi demogràfica i econòmica

9. Descobreix. Com era el Regne de València sota la monarquia dels Àustries?


UNITAT 10. L’EUROPA DEL SEGLE XVII1. Pregunta clau. Va ser el segle XVII una època de crisi a Europa?

2. L’Europa de l’absolutisme

3. Conflictes a l’Europa del segle XVII

4. Descobreix. El naixement de la ciència moderna

5. L’art del Barroc

6. La pintura barroca

7. El Barroc a Espanya. El Barroc valencià

8. Descobreix. El Segle d’Or de la pintura espanyola

Taller d’Hisòria · Síntesi

TERCER TRIMESTRE: GEOGRAFIA. ABRIL

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

1. La població del planeta

2. Els països i les ciutats més poblats del món

3. L'estructura de la població

4. Descobreix. Com són els tipus de piràmidesde població?

5. Dinàmiques i tendències de la població mundial

6. Els models o règims demogràfics

7. La població europea

Taller de Geografia · Síntesi

UNITAT 12. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Repassa. L'organització territorial d'Espanya

1. El volum de la població espanyola

2. La distribució de la població espanyola

3. Descobreix. L'estructura de la població espanyola

4. Dinàmiques i tendències de la població espanyola

5. El poblament rural i el poblament urbà


UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENÒMENS MIGRATORIS

1. L'organització de les societats

2. Descobreix. L'evolució de la societat humana

3. La diversitat de les societats europea i espanyola

TERCER CURS4. Les migracions hui

5. Espanya: país d'emigrants, país d'immigrants

6. Anàlisi de problemes. Qui emigra fora d'Espanya?


UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACIÓ

1. Què entenem per ciutat?

2. La morfologia urbana

3. La tipologia i la jerarquia mundial de ciutats

4. Els paisatges urbans

5. Descobreix. La ciutat com un ecosistema humà

6. L'espai urbà espanyol

7. Estudi de cas. Les smart cities a Espanya


TERCER CURS: GEOGRAFIA FÍSICA, ECONÒMICA I POLÍTICA

PRIMER TRIMESTRE:

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA

1. La Geografia i les seves eines de treball

2. Els sistemes d’informació geogràfica (SIG)

D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

1. Les grans unitats del relleu terrestre

2. El relleu, els rius i les costes d’Europa

3. Les unitats del relleu d’Espanya

4. Les costes i els rius d’Espanya

5. Els paisatges de la Terra

6. Els paisatges d’Europa

7. Els paisatges d’Espanya (I)

8. Els paisatges d’Espanya (II)


1. L’Estat com a organització política de la societat

2. Els Estats del món i les relacions internacionals

3. L’Estat i la globalització

4. L’organització territorial d’Espanya

5. L’Estat de les autonomies

6. Estudi de cas. La Unió Europea

7. Anàlisi de problemes. Les organitzacions no governamentals


6


1. Les activitats econòmiques

2. Els factors de producció

3. Els sectors econòmics

4. Els sistemes econòmics

5. Coneix. Els sectors econòmics de la Unió Europea

6. Coneix. L’economia de la Unió Europea

7. Estudi de cas. Què és una crisi econòmica?

8. Anàlisi de problemes. El mercat laboral: com podeu augmentar les vostres expectatives?



1. L’agricultura

2. Els paisatges agraris

3. Anàlisi de problemes. Sistema de subsistència versus sistema de mercat

4. La ramaderia

5. L’activitat pesquera

6. L’explotació forestal

7. Coneix. El sector primari a Espanya

8. Descobreix. Els paisatges agraris a Espanya

9. Impacte humà. És possible reduir els impactes negatius de les activitats agràries?


SEGON TRIMESTRE:


1. L’obtenció de matèries primeres

2. L’energia. Les fonts no renovables

3. Les fonts d’energia renovables

4. La construcció. La situació a Espanya

5. Impacte humà. Pedreres, graveres i abocadors

6. Anàlisi de problemes. La gestió dels residus nuclears



1. L’activitat industrial

2. Les revolucions industrials

3. La tercera revolució industrial

4. Localització i deslocalització industrial

TERCER CURS5. Coneix. Les activitats industrials a Espanya

6. Estudi de cas. Les multinacionals espanyoles del segle XXI

7. Anàlisi de problemes. Produir més barat..., a canvi de què?

8. Impacte humà. La indústria petroquímica



1. El sector terciari

2. Les activitats del sector terciari. La sanitat i l’educació a Espanya

3. La tecnologia i els mitjans de comunicació

4. La investigació, el desenvolupament i la innovació

5. Estudi de cas. R+D+I a Espanya

6. Anàlisi de problemes. Les xarxes socials virtuals i les relacions humanes



1. Els sistemes de transport

2. Les funcions del transport i les seves xarxes

3. El turisme i la seva importància econòmica

4. Coneix. Els transports i el turisme a Espanya

5. Estudi de cas. El transport dels productes agraris

6. Impacte humà. La taxa turística


TERCER TRIMESTRE:


1. Les activitats comercials

2. El comerç interior. El consum a les llars espanyoles

3. El comerç exterior. Les exportacions i les importacions espanyoles

4. El comerç internacional en un món global

5. El comerç desigual en un món global

6. Anàlisi de problemes: El deute extern

7. Impacte humà. Som consumidors responsables?


ATLES TEMÀTIC DEL MÓN (I)

TERCER CURS: GEOGRAFIA HUMANA I GEOGRAFIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA


7

1. Les relacions entre natura i societat

2. La distribució desigual dels recursos del planeta

3. Problemes, impactes i reptes ambientals

4. El desenvolupament sostenible i la gestió dels residus

5. Impacte humà. L’obsolescència programada

6. Anàlisi de problemes. Característiques i problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols

7. Estudi de cas. Parcs nacionals i espais protegits d’Espanya



1. La polarització entre desenvolupament i subdesenvolupament

2. Polítiques per reduir les desigualtats socials

3. Un món on conviure sense conflictes bèl·lics

4. És possible el desenvolupament econòmic sostenible?

5. Anàlisi de problemes. Per què hi ha desigualtats entre països rics i països pobres?

6. Impacte humà. Com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres?

7. Estudi de cas. Burundi, un exemple de país pobre

8. Anàlisi de problemes. El comerç d’armes

9. Estudi de cas. La desigualtat de gènere a la feina

10. Impacte humà. Els refugiats



1. El relleu de la Comunitat Valenciana: les muntanyes

2. El relleu de la Comunitat Valenciana: les planes i les costes

3. El clima i els rius de la Comunitat Valenciana

4. El patrimoni natural de la Comunitat Valenciana

5. Les activitats agràries i la pesca

6. La mineria, l’energia i la indústria

7. Els serveis. El turisme

8. El comerç i el transport

9. L’autonomia de la Comunitat Valenciana


PROJECTE TIC: ELS BIOCOMBUSTIBLES: UNA ENERGIA RENOVABLE

ATLES TEMÀTIC DEL MÓN (II)

QUART CURS:

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

1. Pregunta clau. Per què l'Antic Règim va entrar en crisi al segle XVIII?

2. Creixement econòmic i desenvolupament burgès

3. Descobreix. Els sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units

4. La Il·lustració contra l'Antic Règim

5. Passat i present. L'Enciclopèdia difon els nous coneixements

6. La monarquia borbònica a Espanya

7. Protagonistes de la Història. Jovellanos, un il·lustrat espanyol

8. El regne de València al segle XVIII

9. Art i societat. Del refinament rococó al racionalisme neoclàssic

Síntesi / Taller d'història

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE - NOVEMBRE

UNITAT 2. L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871)1. Pregunta clau. Per què va esclatar una revolució a França?

2. El desenvolupament de la Revolució Francesa (1789-1799)

3. Protagonistes de la història. Olympe de Gouges i els drets de la dona

4. Napoleó domina Europa

5. Passat i present. Quina herència ens ha llegat la Revolució Francesa?

6. Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848)

7. Descobreix. Quins nous estats es van crear a Europa?

8. Art i societat. El nou art de la burgesia


PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

1. Pregunta clau. Com va canviar la producció de béns amb la revolució industrial?

2. Les transformacions de l'agricultura

3. Protagonistes de la història. James Watt i la màquina de vapor

4. Desenvolupament de la indústria i augment del comerç

5. Passat i present. El creixement de la població i el desenvolupament urbà

6. El triomf del capitalisme

7. Descobreix. La nova societat de classes

8. Els nous moviments socials


PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE-DESEMBRE

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

1. Pregunta clau. Com es va implantar el liberalisme a Espanya?

2. Guerra i revolució liberal (1808-1814)

3. Art i societat. Goya i el naixement de l'art contemporani

4. Ferran VII: el retorn a l'absolutisme (1814-1833)

5. Protagonistes de la història. Els carlistes, defensors de l'Antic Règim

6. Isabel II i la construcció de l'Estat liberal (1833-1868)

7. Descobreix. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

8. La Restauració borbònica (1874-1902)

9. València en la política espanyola del segle XIX

7


PRIMER TRIMESTRE: DESEMBRE

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX1. Pregunta clau. La revolució industrial a Espanya: èxit o fracàs?

2. La població i l'agricultura

3. Descobreix. Els inicis de la industrialització espanyola

4. Mineria, banca i xarxa ferroviària

5. El canvi social i els seus límits

6. Protagonistes de la Història. Els pioners del moviment obrer

7. Economia i societat valencianes durant el segle XIX

8. Art i societat. L'art del segle XIX a Espanya



UNITAT 6. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

1. Pregunta clau. Per què es va produir l'expansió imperialista?

2. El triomf del capitalisme industrial

3. Protagonistes de la història. Els emigrants europeus del segle XIX

4. Europa, a la conquesta del món

5. Descobreix. Com es van repartir el món els imperis colonials?

6. Descobreix. L'herència del colonialisme

7. Art i societat. El canvi de segle, cap a una revolució artística

8. Art i societat. La influència de l'art asiàtic i africà en l'art occidental

9. Passat i present. Del segle XIX al XX: una transformació constant de la ciència i la tecnologia



UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

1. Pregunta clau. Per què va esclatar una guerra a Europa el 1914?

2. El desenvolupament de la guerra

3. Protagonistes de la història. Els soldats al front

4. Una guerra total

5. Descobreix. Per què es va produir una revolució a Rússia?

6. La Revolució Russa

7. Europa després de la guerra

8. Art i societat. Les avantguardes artístiques


SEGON TRIMESTRE: FEBRER

UNITAT 8. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES

1. Pregunta clau. Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en tan sols vint anys?

2. Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi

3. Descobreix. 1929, exemple de crisi de l'economia capitalista

4. La crisi de la democràcia: el feixisme italià

5. Alemanya, l'ascens del nazisme

6. Descobreix. El règim nazi, un sistema totalitari

7. La Unió Soviètica, la dictadura estalinista

8. Art i societat. L'art del període d'entreguerres

TERCER CURSSíntesi / Taller d'història

SEGON TRIMESTRE: FEBRER

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX (1902-1939)1. Pregunta clau. Per què va entrar en crisi el sistema de la Restauració?

2. Descobreix. La dictadura de Primo de Rivera

3. La Segona República espanyola

4. Descobreix. Quines reformes va emprendre la República?

5. Protagonistes de la història. Les mestres i els mestres de la República

6. El Bienni Conservador i el Front Popular

7. La Guerra Civil: els bàndols enfrontats

8. La Guerra Civil: les fases militars

9. Descobreix. Els desastres de la guerra

10. València entre 1898 i 1939


SEGON TRIMESTRE: MARÇ

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1. Pregunta clau. Per què es va arribar a la Segona Guerra Mundial?

2. El desenvolupament de la guerra

3. Una guerra total

4. Descobreix. Ocupació i violència durant la guerra

5. Protagonistes de la història. L'holocaust jueu

6. Les conseqüències de la guerra

7. Passat i present. L'Organització de les Nacions Unides (ONU)


TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 11. UN MÓN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

1. Pregunta clau. Per què Europa va quedar dividida per un "teló d'acer"?

2. Descobreix. Alemanya, centre de la Guerra Freda

3. Els conflictes bèl·lics de la Guerra Freda

4. Protagonistes de la història. Kennedy /Khrusxov: cap a una coexistència pacífica?

5. El procés de descolonització

6. Descobreix. El conflicte del Pròxim Orient

7. Passat i present. Descolonització i neocolonialisme


TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

1. Pregunta clau. Què diferenciava el bloc capitalista del comunista?

2. La construcció d'una nova Europa unida

3. Del creixement econòmic a la crisi energètica

4. Descobreix. Què és l'Estat del benestar?

5. Protagonistes de la història. Les dones, la lluita per la igualtat i la paritat

6. L'evolució del bloc comunista

7. La crisi del món soviètic

8. Art i societat. Dues concepcions de l'art: els EUA i l'URSS


7

TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)1. Pregunta clau. Quines van ser les bases del règim franquista?

2. La llarga postguerra (1939-1959)

3. Protagonistes de la història. Les dones durant el franquisme

4. Desarrollisme i crisi del règim (1959-1975)

5. Descobreix. Quin impacte va tenir el creixement econòmic en la societat espanyola?

6. Descobreix. L'exili i l'oposició al franquisme

7. El franquisme a València


TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 14. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA A ESPANYA

1. Pregunta clau. Per què el règim franquista no va sobreviure a Franco?

2. La transició a la democràcia (1975-1977)

3. Descobreix. Quin nou Estat va sorgir de la Constitució de 1978?

4. Protagonistes de la història. Les mobilitzacions populars

5. Els governs de la democràcia

6. Canvi econòmic i social

7. Passat i present. Construcció i crisi de l'Estat del benestar

8. La Comunitat Valenciana en democràcia

9. Art i societat. Els corrents artístics del segle XX a Espanya

10. L'art contemporani a la Comunitat Valenciana


TERCER TRIMESTRE: JUNY

UNITAT 15. EL MÓN ACTUAL

1. Pregunta clau. Per què a principis de la dècada de 1990 es va acabar la divisió del món en blocs?

2. Un nou ordre mundial

3. Europa després de la caiguda del mur de Berlín

4. La construcció de la Unió Europea

5. Passat i present. Europa, la crisi del model del benestar

6. Un món inestable

7. Descobreix. Els conflictes del segle XXI

8. Protagonistes de la història. Les víctimes de les guerres actuals

9. Art i societat. L'art en el món actual


DOSSIER

1. Què és la globalització?

2. La revolució tecnològica

3. La necessitat d'un desenvolupament sostenible

PROJECTE TIC: LA TERRA: UN PLANETA AMENAÇAT

GLOSSARI

TERCER CURS5.B. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

LLIBRE DE TEXT NIVELL 1ª AVALUACIÓ 2n AVALUACIÓ 3ªAVALUACIÓ

GiH 1 1er ESO Temes 9, 10, 11, 12 i 13 Temes 14, 15, 1, 2 i 3 Temes 4 al 8

GiH 22 ESO Temes 1 al 6 Temes 7 al 10 Temes 11 al 14

GiH 3Geografia

3er ESO Temes Introducció D ide l'1 al 3

Temes del 4 al 8 Temes 9 al 11

Història 4 4 ESOTemes 1 al 5 Temes 6 al 11 Temes 11 al 15

.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6.A. METODOLOGIA

6.A.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA

En el marc de la seua Programació Didàctica, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen lesCompetències Clau, segons el currículum, assumirlos com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna deles àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt decompartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en lesquals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboracióreflexiva i intel∙lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de serrespectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il∙lusió per col∙laborar en un projecte comú en el qual cadascúaportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències clau, malgrat que les incloga. En el currículum hi hauràcompetències clau fonamentals i altres que no ho seran tant, perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seuespotencialitats a partir dels Estàndards d’aprenentatge propis de cada àrea o matèria. No es pot oblidar que la funció de l’escolaés garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per alprofessorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir elsseus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacionsvariades i continuar aprenent.

7

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propisde l’àrea com a components de les Competències Clau, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgratque les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no had’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució decompetències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, elscontinguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Aixímateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionarse els seus sabersactuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i ainterpretar amb rigor, etc.

Per a treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especialprotagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació ila confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades.Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestessempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elementscognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtindre uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaranuna avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques encada nivell educatiu.

6.A.2. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Recursos Didàctics

Per a cada tema, els Recursos Didàctics disponibles són els següents:

1. Llibre de l’Alumne i de l’Alumna

El Llibre de l’Alumne i de l’Alumna consta de 15 temes per al Primer curs de l’àrea Geografia i Història de l’EducacióSecundària Obligatòria.

2. Quaderns d’Activitats

Els Quaderns d’Activitats serveixen per a reforçar continguts bàsics del Llibre de l’Alumne i de l’Alumna. D’altra banda, encombinació amb la resta de materials, són un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, ja que permetenpracticar els coneixements que seqüencien els diferents temes.

3. Recursos Didàctics

Adreces d’internet. Cada tema disposa d’adreces d’internet que serveixen per a reforçar i complementar els continguts, leshabilitats i les competències treballades a cada tema.

Activitats d’Avaluació Inicial. Una pàgina d’activitats dissenyades per a avaluar els coneixements previs de l’alumnat abans decomençar l’estudi de cada tema.

Activitats de Reforç i d’Ampliació. Una pàgina d’activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar elsconeixements dels continguts del tema i ampliarne alguns aspectes importants.

Activitats d’Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic per a l’Educació SecundàriaObligatòria permeten avaluar el nivell d’assoliment dels alumnes per a cadascun dels Estàndards d’Aprenentatge.

4. Generador d’Avaluacions

Programa informàtic que permet elaborar de manera automàtica un ampli ventall de proves d’avaluació segons el nivell deconeixements de l’alumnat. Es proposen 10 activitats diferents per a cada tema el llibre de l’alumne i de l’alumna i per a

TERCER CURScadascuna d’aquestes activitats s’han programat 3 opcions d’avaluació de dificultat creixent: nivell baix, nivell mitjà, nivell alt.Cada opció d’avaluació permet avaluar tant els continguts com les competències clau.

Recursos Organitzatius

L’organització dels recursos materials i personals és un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procésd’aprenentatgeensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l’ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i els temps d’aquestacoordinació). S’establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i delsequips docents en totes les mesures d’atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per a l’atenció a la diversitat (tal com hem vist a la seccióanterior).

Definició dels criteris per assignar els espais i per distribuir els temps en l’organització de les mesures d’atenció a ladiversitat.

En relació amb l’organització dels espais: s’atendran tant els processos educatius que afavoreixen la individualització del’aprenentatge com altres més socialitzadors. En primer lloc, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos,biblioteca, aules d’usos múltiples, laboratoris...), es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presentendeficiències de qualsevol mena. En segon lloc, l’interior de l’aula habitual haurà de facilitar la realització d’una diversitatd’activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució del temps, pel que fa a l’horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des del’administració educativa, l’atenció a la diversitat exigeix una certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de lesordinàries. D’aquesta manera es facilita la realització d’activitats interdisciplinàries, d’agrupaments flexibles de reforç,aprofundiments, etc. Pel que fa a l’horari dels professors, cal establir uns temps per a la coordinació entre professorsd’àrees diferents i entre professors de cursos diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau enl’organització i l’eficàcia de l’atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l’organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per al’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organització dels materials curriculars per a l’alumnat (llibres, cartografies, material de laboratori,instruments musicals, material per a educació física...), cal tindre en compte alguns criteris com: ús compartit per tots elsalumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l’edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per almedi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l’elaboració i eldesenvolupament del projecte curricular, i per a l’elaboració de les programacions d’aula. S’ha de tindre en compte queaquests materials respecten la pluralitat d’opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

6.B. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

6. B. 1. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

PRIMER CURS


En aquest tema estudiarem la Terra i la seua situació a l’univers, i farem atenció especialment a les seues característiquesfísiques i al seu entorn més immediat, és a dir, el sistema solar i la seua representació en mapes.

Com a principal objectiu, mirarem d’establir, d’una banda, les relacions entre les estacions i la successió del dia i la nit, i del’altra, els moviments de rotació i translació de la Terra. També ens centrarem en la representació de la Terra mitjançantl’estudi de les coordenades geogràfiques, els mapes i l’aplicació de les noves tecnologies en aquestes representacions.


En aquest tema ens centrarem en la capa externa de la Terra mitjançant l’estudi del relleu i els continents. Abordaremtambé la identificació i la descripció dels grans elements o parts estructurals de la Terra, principalment les capes que

7

formen la Terra i el moviment de les plaques de la litosfera. Després, relacionarem aquests elements estructurals amb elsagents geològics, particularment amb els agents interns, com els volcans i els terratrèmols, i els agents externs: aigua, vent,vegetació.

Després identificarem les principals muntanyes, planures, illes i accidents costaners del món. També analitzarem els relleusdel nostre entorn: Europa i Espanya.


Aquest tema està dedicat a l’estudi de l’aigua a la natura: els oceans i les seues dinàmiques, els mars, els rius i els llacs. Enscentrarem en el tema del consum i l’aprofitament de l’aigua, en la distribució dels recursos hídrics al planeta i en l’impactede l’activitat humana sobre les conques i els rius.

L’anàlisi de diferents il∙lustracions i mapes serà clau per a comprendre tant els fenòmens relacionats amb l’aigua com ladinàmica oceànica i el cicle de l’aigua, i també per a conéixer la distribució de l’aigua dolça i l’aigua salada al planeta.


Aquest tema se centra en l’estudi de l’atmosfera, el temps i el clima. Estudiarem la humitat de l’aire i les precipitacions, lapressió atmosfèrica, el vent i dos problemes actuals relacionats amb el temps atmosfèric: la pluja àcida i les inundacions.

També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, principalment elsmapes climàtics.


En aquest tema estudiarem els diferents climes i paisatges de la Terra. El tema s’estructura en dues grans parts: en primerlloc, s’identifiquen els factors que incideixen en la configuració de zones climàtiques a la Terra i, en segon lloc,s’identifiquen les zones climàtiques que hi ha a la Terra.

També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, com ara elsclimogrames i els mapes climàtics.


En aquest tema treballarem els climes i els paisatges d’Espanya i d’Europa, els paisatges de climes temperats propisd’aquesta regió del món. Farem atenció especialment al relleu, les aigües, els climes i els paisatges d’Espanya i d’Europa.A més a més, aprofundirem en els paisatges humanitzats d’Espanya.

En relació amb aquest últim punt, comentarem com interactuen l’ésser humà i el medi. L’entorn natural determina l’estil devida de la població d’un espai geogràfic determinat i, alhora, els éssers humans modifiquen sempre el seu entorn. Tambéabordarem el problema dels incendis forestals i la desaparició del mar d’Aral.

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

En aquest tema identificarem els paisatges de climes extrems i insistirem en la localització, les característiques climàtiquesi la vegetació.

Pararem una atenció especial al paisatge antàrtic i el seu interés científic. Per a acabar, analitzarem el problema de ladestrucció dels paisatges per desforestació.


El punt d’inici del tema és l’estudi dels ecosistemes terrestre i marí. Caldrà comprendre la fragilitat de la Terra i considerarla un ecosistema fràgil que no hem d’alterar. A continuació, es fa atenció als perills que amenacen el nostre entorn.

Un dels objectius prioritaris del tema és que l’alumnat prenga consciència de la seua responsabilitat amb el planeta i adopteconductes a favor d’un ús sostenible dels recursos naturals.


Treballarem com eren i com vivien els primers pobladors. Per a això, estudiarem les etapes de la Prehistòria: Paleolític,Neolític i Edat dels Metalls. També analitzarem l’art rupestre i els megàlits.

Posarem èmfasi en l’ordenació temporal dels esdeveniments històrics i en les diferents formes de mesurar i establir unacronologia dels fets històrics. També ens endinsarem en la vida quotidiana dels éssers humans de la Prehistòria amb l’ajudad’il∙lustracions que recreen aspectes de l’economia, la societat i els costums d’aquests períodes. Finalment, pararemespecial atenció a les restes i particularitats de la Prehistòria al territori de la Comunitat Valenciana.

TERCER CURSTEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

L’objecte d’estudi d’aquest tema són dues de les civilitzacions antigues més importants: Egipte i Mesopotàmia. Estudiaremles ciutats, els imperis i l’art mesopotàmic, així com la situació geogràfica d’Egipte, la vida, la religió i l’art funerari al’època dels faraons.

Juntament amb recreacions històriques representades en il∙lustracions, ens endinsarem en l’etapa històrica estudiadamitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També introduireml’alumnat en la interpretació de mapes històrics.


En aquest tema estudiarem el món grec: els seus orígens i la seua expansió, la seua organització política, la seua vida i elsseus costums. Tot seguit, estudiarem la figura d’Alexandre el Gran.

L’anàlisi de mapes, de restes arqueològiques i monumentals i de diferents il∙lustracions que recreen la vida quotidiana delsgrecs seran claus per a comprendre la civilització hel∙lenística.


Aquest tema se centra en l’estudi dels pobles que van habitar o van colonitzar la península Ibèrica abans de l’arribada delsromans.

D’una banda, identificarem els pobles celtes, ibers i celtibers, i descriurem la seua vida quotidiana, la seua localització en lageografia peninsular i la seua organització socioeconòmica. D’altra banda, caracteritzarem els pobles que van establircolònies a la Península durant aquest període: fenicis, grecs i cartaginesos. Per a ferho, ens servirem d’una gran diversitatde materials i fonts: mapes temàtics, il∙lustracions, fotografies…

TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI

Aquest tema gira al voltant de Roma. Estudiarem la seua evolució històrica: la Monarquia, la República i l’Imperi, i ensfixarem en la seua expansió i en el seu declivi, així com en la seua organització social i econòmica. També ens detindremen els orígens del cristianisme.

Amb aquesta finalitat, ens servirem de recreacions històriques representades en il∙lustracions. També ens acostarem al’etapa històrica estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquestperíode. A més a més, desenvoluparem la capacitat de l’alumnat d’interpretar mapes històrics.

TEMA 14. EL LLEGAT DE L’ANTIGUITAT

L’objecte d’estudi d’aquest tema és l’herència que van deixar romans i grecs. Estudiarem la seua religió, la seua filosofia,la seua ciència, el seu art i la seua arquitectura.

Aprofundirem en les característiques de diferents construccions gregues i romanes, de les quals assenyalarem els principalselements constructius, i també en els principals trets de l’escultura grega i romana. A més a més, ens assegurarem quel’alumnat és conscient de la vigència de la cultura grecoromana en la nostra civilització actual.


Aquest tema se centra en l’estudi de la presència dels romans a la península Ibèrica i en l’herència cultural que hi vandeixar. Caracteritzarem el procés de romanització d’Hispània, la divisió en províncies i l’organització econòmica.

Finalment, ens assegurarem que l’alumnat coneix el patrimoni i el llegat cultural que els romans van deixar a la penínsulaibèrica i, de manera molt particular, al territori de la Comunitat Valenciana.

SEGON CURS:

Desarrollado en el Proyecto Curricular

Se fundamenta en promover un aprendizaje reflexivo, planteando problemas e interrogantes y modificando algunasconcepciones erróneas que nuestros alumnos tienen sobre la localización de los hechos históricos, su distribución ysus interrelaciones.

Nos permite también conocer el grado de asimilación de las nociones de espacio histórico, explicaciones causales,tratamiento de la información y relativismo.

8

Distintas estrategias de enseñanza:

* Expositivas, para la enseñanza de hechos y principios. Estas estrategias promueven un aprendizajesignificativo y van acompañadas de actividades y trabajos de aplicación.

* Indagatorias, enfrentado a alumnos y alumnas con situaciones problemáticas en las que aplicarreflexivamente conceptos, procedimientos y actitudes. Estas estrategias se practicarán desde técnicas diferentes:investigaciones simples, debates, simulaciones, trabajos de campo, etc.

Consideramos la motivación previa un factor indispensable para el aprendizaje significativo. En este sentidobuscaremos:

* Selección de enfoques en los temas que conecten, en la medida de lo posible, con los intereses personalesde los adolescentes; en este sentido, el bloque de contenidos relativos al Mundo actual nos pone en contacto conproblemas que afectan directamente a los adolescentes: consumismo, drogas, paro, marginación, medio ambiente,etc.

* Desarrollo, al inicio de cada unidad, de alguna actividad especialmente motivadora; puede tratarse de lalectura de un texto significativo, de una audición, del comentario de una noticia de prensa, de la resolución de unsencillo problema o del visionado de algún corte documental. Muchas veces, la introducción a doble página de cadaunidad resuelve este problema.

Para el desarrollo diario de las clases utilizaremos el libro de texto de la edit. VICENS VIVES, en su dobleversión ,castellana, en valenciano, para los distintos grupos, así como las libretas de actividades del mismo nombrey editorial con láminas y mapas que irán trabajando, fundamentalmente en clase.

Se acompañarán de una libreta donde, debidamente realizarán las actividades y recogerán toda lainformación recibida durante las clases.

Se les pasará a los alumnos material fotocopiado relacionado con mapas, gráficas, resúmenes, textos,reproducciones, etc.., para trabajar en clase en el momento que el profesor lo disponga.

Se utilizarán los medios audiovisuales de que disponga el centro.Los alumnos podrán utilizar en cualquier momento los libros que hay en el seminario. Igualmente podrán

consultar con el profesor cualquier duda que se presente.Se fomentará el debate y la puesta en común con la participación de toda la clase en cada unidad temática

que lo requiera.

TERCER CURS

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Estudiarem els elements i les grans unitats del relleu terrestre. Primer ens centrarem en els rius, els relleus i les costesd’Espanya i d’Europa, i també en els relleus insulars d’Espanya.

Després, a partir d’aquesta anàlisi del món, d’Espanya i d’Europa i amb l’ajuda de diferents mapes temàtics, ens centraremen una descripció molt detallada dels paisatges de la Terra, d’Europa i d’Espanya.


En aquest tema es treballen els continguts següents: l’estat i els seus elements principals, les relacions entre els estats delmón, l’estat, la globalització i la regionalització, els tractats, les declaracions i les organitzacions supranacionals i lesorganitzacions no governamentals (ONG).

A més a més, farem una atenció especial a l’organització de l’Estat espanyol i al funcionament de l’“estat de lesautonomies”.


TERCER CURS En aquest tema estudiarem el funcionament de l’activitat econòmica, els factors de producció, l’economia de mercat i,

finalment, els agents econòmics.

Incidirem en la definició detallada d’uns quants conceptes econòmics bàsics, com ara capital, treball, excedent i economiade mercat. També caracteritzarem en què consisteix una crisi econòmica i explicarem alguns trets bàsics del funcionamentdel mercat laboral.


Al llarg d’aquest tema estudiarem el sector primari, les activitats agràries i els paisatges agraris, l’agricultura desubsistència i de mercat, la ramaderia al món, els diferents tipus de pesca i els caladors, així com l’explotació forestal.També analitzarem amb detall les activitats del sector primari a Espanya.

És important establir la relació que hi ha entre els diferents models d’activitat del sector primari i el desenvolupament decada societat. Amb l’objectiu d’establir aquesta relació i de caracteritzar el sector primari en el món, ens serviremd’imatges, gràfics i dades quantitatives.


En aquest tema estudiarem les matèries primeres, les fonts d’energia tradicionals i els recursos energètics del món. Tambétreballarem les fonts d’energia renovables i no renovables. A més a més, descriurem el sector de la construcció icomentarem breument la seva situació a Espanya amb l’anàlisi de l’anomenat esclat de la bombolla immobiliària.

Farem una atenció especial a la caracterització de les diferents matèries primeres, el funcionament de les explotacionsmineres i l’anàlisi dels avantatges i els inconvenients de diferents fonts d’energia. A partir d’aquests continguts, insistiremen la necessitat de proposar i desenvolupar sistemes de producció i de consum d’energies sostenibles.


En aquest tema explicarem amb detall en què consisteix l’activitat industrial, quins són els elements del procés industrial iquines característiques tenen els diferents tipus d’indústria. També classificarem els diferents tipus d’empreses depenent dediversos criteris.

A continuació, caracteritzarem les revolucions industrials que s’han desenvolupat al llarg de la història i els processos delocalització i deslocalització de la indústria en l’actualitat. A més a més, analitzarem amb detall la situació de la indústria aEspanya.


Començarem el tema analitzant detalladament què entenem per activitats terciàries i establint la relació que es dónaactualment entre el desenvolupament d’aquest sector i el benestar econòmic i social.

Partint d’aquest punt, detallarem les activitats del sector terciari i la seva classificació, i detallarem la importància del’educació i de la sanitat per al desenvolupament d’Espanya. També farem molta atenció als mitjans de comunicació enl’actualitat i a la importància de la I+D i el seu impacte econòmic i social.


Començarem el tema descrivint els diferents sistemes de transport, els seus avantatges i els seus inconvenients.Continuarem caracteritzant les funcions del transport i detallant la rellevància econòmica de les activitats turístiques.

A continuació, treballarem el desenvolupament dels transports i el turisme en el territori espanyol. També farem moltaatenció a l’anàlisi dels indicadors econòmics, els mapes i els gràfics proposats al tema.


Caracteritzarem amb detall les activitats comercials, definirem què és el comerç, quins són els elements del comerç i lescaracterístiques bàsiques del comerç actual, i farem atenció especialment als factors que condicionen l’activitat comercial.

Continuarem descrivint les característiques generals del comerç interior i exterior al món actual, centrant l’atenció en eldesenvolupament de l’activitat comercial a Espanya i en la identificació dels fluxos comercials al món amb ajuda de mapesi gràfics. També reflexionarem sobre les desigualtats econòmiques al món i el deute extern dels països pobres.


Valorarem les relacions que s’estableixen entre la natura i la societat i els problemes que sorgeixen a causa de la distribuciódesigual de recursos. Llavors, podrem entendre com apareixen els impactes sobre el medi ambient i com solucionarlos a

8

partir d’una gestió correcta i d’un desenvolupament sostenible. Així, entendrem que hem de repensar les formes deconsum.

Partint d’aquestes relacions naturasocietat caracteritzarem els problemes que sorgeixen als paisatges humanitzatsd’Espanya i com es protegeix el medi a partir de les figures dels parcs nacionals i dels espais protegits a Espanya.


El tema aborda les desigualtats al món actual, com apareix el binomi desenvolupamentsubdesenvolupament, així coml’aplicació de diferents polítiques per reduir aquestes desigualtats. A partir d’aquí identificarem les possibilitats que hi had’aconseguir un món sense conflictes bèl∙lics i basat en el desenvolupament sostenible. Per a això haurem d’analitzar perquè existeixen diferències entre països rics i països pobres i com reduirles.

Ens servirem de l’anàlisi de casos concrets com la desigualtat de gènere a la feina, el comerç d’armes, la problemàtica delsrefugiats i l’anàlisi d’un país pobre com Burundi.


En aquest tema estudiarem les característiques més importants del medi físic de la Comunitat Valenciana, fent una atencióespecial al relleu, les planes, les costes i els rius, i explicarem els trets definitoris del clima i els elements més destacablesdel patrimoni natural.

També detallarem les especificitats dels aspectes econòmics de la Comunitat Valenciana i explicarem les característiquesdels sectors primari, secundari i terciari. Per acabar, analitzarem com es desenvolupa l’autonomia a la ComunitatValenciana.

QUART CURS:

4º Curs d'ESO

Desarrollado en el Proyecto Curricular

Se fundamenta en promover un aprendizaje reflexivo, planteando problemas e interrogantes y modificando algunasconcepciones erróneas que nuestros alumnos tienen sobre la localización de los hechos históricos, su distribución ysus interrelaciones.

Nos permite también conocer el grado de asimilación de las nociones de espacio histórico, explicaciones causales,tratamiento de la información y relativismo.

Distintas estrategias de enseñanza:

* Expositivas, para la enseñanza de hechos y principios. Estas estrategias promueven un aprendizajesignificativo y van acompañadas de actividades y trabajos de aplicación.

* Indagatorias, enfrentado a alumnos y alumnas con situaciones problemáticas en las que aplicarreflexivamente conceptos, procedimientos y actitudes. Estas estrategias se practicarán desde técnicas diferentes:investigaciones simples, debates, simulaciones, trabajos de campo, etc.

Consideramos la motivación previa un factor indispensable para el aprendizaje significativo. En este sentidobuscaremos:

* Selección de enfoques en los temas que conecten, en la medida de lo posible, con los intereses personalesde los adolescentes; en este sentido, el bloque de contenidos relativos al Mundo actual nos pone en contacto conproblemas que afectan directamente a los adolescentes: consumismo, drogas, paro, marginación, medio ambiente,etc.

* Desarrollo, al inicio de cada unidad, de alguna actividad especialmente motivadora; puede tratarse de lalectura de un texto significativo, de una audición, del comentario de una noticia de prensa, de la resolución de unsencillo problema o del visionado de algún corte documental. Muchas veces, la introducción a doble página de cadaunidad resuelve este problema.

TERCER CURSPara el desarrollo diario de las clases utilizaremos el libro de texto de la edit. VICENS VIVES, en su dobleversión ,castellana, en valenciano, para los distintos grupos, así como las libretas de actividades del mismo nombrey editorial con láminas y mapas que irán trabajando, fundamentalmente en clase.

Se acompañarán de una libreta donde, debidamente realizarán las actividades y recogerán toda lainformación recibida durante las clases.

Se les pasará a los alumnos material fotocopiado relacionado con mapas, gráficas, resúmenes, textos,reproducciones, etc.., para trabajar en clase en el momento que el profesor lo disponga.

Se utilizarán los medios audiovisuales de que disponga el centro.Los alumnos podrán utilizar en cualquier momento los libros que hay en el seminario. Igualmente podrán

consultar con el profesor cualquier duda que se presente.Se fomentará el debate y la puesta en común con la participación de toda la clase en cada unidad temática

que lo requiera.

6. B. 2. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important aldesenvolupament integral de la personalitat de l’alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitatd’organització del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerarse com accions complementàries que tenen com a finalitatprimordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, en la finalitat del qual és imprescindible quetranscendeixen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu estrobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocarse comactivitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com uncomplement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.

Els objectius a aconseguir amb la realització d’activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna perraons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptarse a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d’una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte lesdiverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies del’existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d’ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l’horari lectiu, és a dir, de l’horari que comprén la jornada escolar, inclosos elsperíodes de descans que s’estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d’avaluació individual per on passa l’alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments queintegren els plans d’estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d’actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tindre caràcter lucratiu.

Han d’incloure’s a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

Aquesta programació proposa les següents activitats complementàries per al present curs:

8

1er ESO

VISITA AL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA I CENTRE HISTÒRIC Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de E.S.O.

Data estimada: Entre el 11 i el 15 de Març de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Centre Arqueològic de l'Almoina: la Valentia romana, per a conèixerl'urbanisme de la ciutat i la seva història des de la fundació, així com les construccions romanes, i valorarl'arqueologia com a font de coneixement i difusió.

VISITA AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA-CENTRE CULTURAL DE LABENEFICÈNCIA Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er d'ESO (en tres dies diferents)

Data estimada: entre el 20 i el 24 de maig del 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de Prehistòria de València i activitats didàctiques en propimuseu, on els alumnes podran descobrir i experimentar els grans canvis socials i tecnològics produïts en els alborsde la humanitat (la fabricació de utensilis de ceràmica i ossos, l'aparició del foc, la elaboració de ferramentes demetall, l'art rupestre, etc.).

2º ESO

RECORREGUT PEL CENTRE MEDIEVAL DE VALÈNCIA : Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n d'ESO

Data estimada: entre el 8 i el 17 d'abril del 2019

Detall de l'activitat: Visita al Palau dels Borja, Catedral, Torres de Serrans, Torres de Quart, La Llotja, l'Almoina.

3º ESO

RECORREGUT PER L' HORTA I VISITA A DIFERENTS EXPLOTACIONS AGRÍCOLES Durada: 5 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er d'ESO

Data estimada: entre el 11 i el 15 de març del 2019

Detall de l'activitat: Coneixement de la realitat agrària de l'Horta, parcel·lació, producció, problemàtica actual...

VISITA A UNA INDÚSTRIA Durada: 5 hores



Detall de l'activitat: Coneixement del procés productiu fabril, relació amb la sortida de la crisi, contaminació...

VISITA AL MOLL DE VALÈNCIA Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er ESO.

Data estimada: del 13 al 17 de maig 2019

TERCER CURS

Detall de l'activitat: Visita guiada pel moll de València i xicotet itinerari marítim en vaixell

4º ESO

VISITA AL MUVIM Duració: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 4t ESO.

Data estimada: del 21 al 25 de gener de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de la Il.lustració i la Modernitat.

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Duració: 4 hores

Nombre d'alumnes: totes els cursos de 4t ESO.

Data estimada: 6 al 10 de maig de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu d'història de Mislata

VISITA A LA CIUTAT DE MADRID Durada: Per determinar.

Nombre d'alumnes: alumnes de 1er de batxillerat, de quart i d'Història de l'Art.

Data estimada: Gener o Febrer de 2019.

Detall de l'activitat: Conéixer l'holocauste nazi a través d'una exposició sobre Auswicht i visita a diversos indrets i museus d'interès històric-artístic

2n F.P. BÁSICA

VISITA AL MUVIM Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de F.P. Bàsica.

Data estimada: del 11 al 15 de març de 2019


1º Batxillerat Hª Contemporània

VISITA AL CASTELL D'ALMANSA Duració: 6 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de Batxiller.

Data estimada: del 28 de gener a l'1 de febrer de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel castell i casc històric d'Almansa



Data estimada: 8 al 17 d'abril de 2019



8



Detall de l'activitat: Conéixer l'holocauste nazi a través d'una exposició sobre Auswicht i visita a diversos indrets i museus d'interès històric-artístic

2n Batxillerat

Geografia

VISITA AL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA Duració: 4 hores

Nombre d'alumnes: els alumnes de l'optativa de Geografia de segon.

Data estimada: del 17 al 21 de desembre de 2018

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Parc Natural i el centre d'interpretació

Història d' Espanya:

VISITA AL REFUGI ANTIAERI DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Durada: 5 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de Batxillerat.

Data estimada: desembre de 2018

Detall de l'activitat: Visita guiada (o no) al refugi, visualització d'un documental explicatiu

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Durada: 4 hores




Història de l'Art:

VISITA AL CENTRE HISTÒRIC DE VALÈNCIA Durada: 4 hores.

Nombre d'alumnes: 6

Data estimada: Febrer 2019.

Detall de l'activitat: Itinerari per a conèixer l'arquitectura gòtica y barroca.

VISITA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA. Durada: 4 hores.

Nombre d'alumnes: 6

Data estimada: Febrer o Març de 2019.

Detall de l'activitat: conèixer la pintura gòtica valenciana (retaules) i renaixentista.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT PER DETERMINAR (Madrid o Barcelona) Durada: Per determinar.

Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb els alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins).


TERCER CURS

Detall de l'activitat: Conèixer detingudament una ciutat amb una ampla oferta artística i cultural.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT EUROPEA PER DETERMINAR (Roma, Atenes, París...) Durada: 2/ 3 dies.

Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins).

Data estimada: Març de 2019. Detalla de l'activitat: Conèixer una ciutat europea amb una ampla oferta artística i cultural.

7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT7. A. CRITERIS D’AVALUACIÓ: ELS CRITERIS JA ESTAN ESPECIFICATS AL PUNT 4.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua i diferenciadasegons les diferents matèries del currículum . Es diferenciaran dos procediments bàsics d’avaluació.

L'avaluació continuada.

L'avaluació a través de proves escrites.

En el cas de l'avaluació continuada, els procediments i instruments d'avaluació seran l'observació i seguiment sistemàtic del'alumnat, és a dir, es prendran en consideració totes les activitats que desenvolupi, tant de caràcter individual com grupal:treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant l'aprenentatge, precisió enl’expressió, autoavaluació...

Pel que fa a l'avaluació a través de proves escrites, el projecte didàctic Vicens Vives incorpora un ampli ventall de proves quefaciliten l'avaluació de l'alumnat en diferents moments del curs:

Les avaluacions inicials, en les quals valorarem els coneixements previs sobre cadascun dels aspectes a avaluar abans decomençar un tema o unitat didàctica, i es valorarà si són suficients, si s’han de millorar o si es desconeixen.

Les avaluacions trimestrals, a realitzar al final de cada trimestre, i que facilitaran l'avaluació de grans blocs de continguts,estàndards i competències.

Les avaluacions finals, que permetran realitzar una avaluació final o habilitar una prova de recuperació per a l'alumnat queno hagi superat prèviament el curs.

En tot cas, els procediments d'avaluació seran diversos, de forma que puguin adaptar-se a la flexibilitat que exigeix la mateixaavaluació.

L'avaluació es realitzarà igualment a través dels criteris d'avaluació i dels Estàndards d'Aprenentatge que el docent podràavaluar a través de la rúbrica d'avaluació que aquest projecte educatiu facilita en l'apartat 6. 1. Criteris d'Avaluació iEstàndards d'Aprenentatge. Igualment, podrem portar a terme una avaluació competencial a partir de la rúbrica proposada enl'apartat 4.4 Avaluació de les Competències Clau.

El grau d'adquisició dels objectius a assolir tant respecte dels Estàndards d'Aprenentatge com de les Competències Clau esvalorarà, al seu torn, a partir de quatre nivells d'assoliments:

ASSOLIMENT – NIVELL 1: Assoliment no formalitzat.

ASSOLIMENT – NIVELL 2: Assoliment bàsic.

ASSOLIMENT – NIVELL 3: Assoliment mitjà.

ASSOLIMENT – NIVELL 4: Assoliment avançat.

Com a criteris generals o de referència de qualificació per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacions trimestrals i enl’avaluació final de curs i en l'extraordinària de setembre, es proposa que les proves escrites ponderin un 30%, els treballstambé un 30% i les activitats diàries de classe un 40%. És a dir, es tindran sempre en compte les qualificacions de les activitatsrealitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar: l’avaluació continuada.

8

7. B. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Amb caràcter general se tindrà en compte:

- El quadern de treball, on hauran de constar les activitat realitzades dia a dia, i que periòdicament serà revisada i qualificada pel professorat.

- L' observació del treball diari a l'aula: participació, atenció ...

- La realització del treball à casa, a través de preguntes i exercicis diversos.

- Presentar un comportament adequat amb els companys i amb el professorat.

- Proves objectives (exàmens) escrites o orals quan la quantitat de matèria impartida es considere suficient.

- Altres proves objectives orals o escrites com, per exemple, ordenar cronològicament diversosesdeveniments o etapes, preguntes curtes al voltant d'un problema històric, ordenar un llistat, trobar parelles, etc.

- Tasques d' interpretació de dades: anàlisis i comprensió crítica de diferents fonts d informació, etc.

- Proves basades en l´exposició d'un tema a l'aula.

7. C. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

L'avaluació se'n registra dia a dia, amb el contacte directe amb l'alumnat i amb la revisió del seu quadern, així com amb les diverses proves escrites o orals que es realitzen en finalitzar cada tema. La finalitat serà constatar que els continguts i les habilitats educatives del nivell (realització i interpretació de mapes, gràfics, imatges, textos, etc) s'han assolit convenientment.

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels aspectes avaluats i establirem si:

Són suficients.

S’han de millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: El docent avaluarà les activitats proposades al llibre de text i als fotocopiables d’Activitats de Reforç id’Ampliació a través dels estàndards d’aprenentatge especificats al document Estàndards d’Aprenentatge adjunt.

L’avaluació de cadascun dels estàndards es portarà a terme a partir d’un seguit de Subestàndards d’Aprenentatge, concrecionsdels Estàndards d’Aprenentatge que s’avaluaran a través dels Indicadors d’assoliment. Aquests indicadors avaluaranl’adquisició de coneixements i competències en cinc nivells.

Avaluació Final: Es farà una Avaluació Final dels continguts a través dels documents d’Avaluació Final, Proposta Curricular iEstàndards d’Aprenentatge annexos.

L’Avaluació es farà també mitjançant els Estàndards d’Aprenentatge i els Indicadors d’assoliment. El docent disposarà d’unataula en què es reuneixen els Estàndards d’Aprenentatge més rellevants per avaluar a cada tema en les taules Avaluació delsEstàndards d’Avaluació del document annex Estàndards d’Avaluació.

Els criteris de qualificació i percentatges estipulats pel Departament per a cada curs són els següents:

PRIMER, SEGON, TERCER I QUART D'ESO

1er i 2n ESO:

TERCER CURS- El 40% de la nota, procedirà del seguiment individualitzat del alumne, on es valorarà la actitud en classe, la participació, el treball i la realització de activitats a l’aula, així com del treball a casa, la realització de treballs fora de l’aula, com activitats del llibre,fitxes d’activitats de reforç i ampliació, mapes, gràfics, etc.

- El 60% de la nota, serà el resultat obtingut de la prova escrita realitzada al final de cada unitat del trimestre.

3er i 4t ESO:

- El 20% de la nota, procedirà del seguiment individualitzat del alumne, on es tindrà en compte el treball i la realització de activitats a l’aula, així com del treball a casa, la realització de treballs fora de l’aula, com activitats del llibre, fitxes d’activitats de reforç i ampliació, mapes, gràfics, etc.

- El 10% de la nota es dedicarà a avaluar l'actitud de l'alumnat, l'assistència i la participació en classe

- El 70% de la nota, serà el resultat obtingut de la prova escrita realitzada al final de cada unitat del trimestre.

RECUPERACIÓ D'AVALUACIONS PENDENTS

La gran diversitat d'instruments d’avaluació permeten al docent realitzar una avaluació tema per tema i emprar la provad'avaluació trimestral com a sistema de recuperació d'avaluacions pendents en alguns casos.

Es farà una prova final de recuperació quan la mitjana de les tres avaluacions supere els 3 punts en 1er i 2n i els 4 punts en 3er i 4t d'ESO..

Si es considerara oportú, de forma excepcional, es podria fer alguna altra prova de recuperació puntualment.

Els alumnes que no hagen aconseguit aprovar tindran oportunitat de recuperar l'assignatura en l'examen final de juny o en laprova extraordinària, on es puntuarà amb un 80% la nota de l'examen i amb un 20% el treball que es determine fer.

RECUPERACIÓ PER ALS ALUMNES AMB MATÈRIES PENDENTS D'ALTRES CURSOS

Tal com estableix l'apartat 22.2 del Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, aquells alumnes que, excepcionalment, siguenpromocionats de curs per l'equip docent amb matèries pendents, hauran de fer-ho amb un pla personalitzat de recuperació deles esmentades matèries en les quals es tindrà present:

els aspectes relacionats amb les expectatives de recuperació de les matèries pendents per part de l'alumnat.

els criteris d'avaluació establerts pel centre i el docent de la matèria.

els Estàndards d'Aprenentatge que desenvolupen aquests criteris d'avaluació.

els recursos i l'equip docent per dur a terme les activitats de recuperació per als alumnes amb matèries pendentsd'altres cursos.

La recuperació de pendents constarà de:

Un treball o dossier responent a les qüestions que el professorat indicarà detalladament a l’alumnat. El treball es farà ambbolígraf i es cuidarà lórtografia, la cal·ligrafia i la presentació.

Léxamen de recuperació de lássignatura es realitzarà a partir dúna selecció de preguntes déste treball, en el que s'inclourà un vocabulari bàsic.

Les instruccions s'entregaran a l'alumnat abans de Nadal i de Pasqua respectivament i el treball es lliurarà el dia de les proves objectives.En 1er i 2n ESO el treball suposarà el 70% de la nota i l'examen el 30%.En 3er d'ESO el treball suposarà el 40% de la nota i el 60% l'examen.

7. D. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓPRIMER CURS

SEGON CURS

TERCER CURS

QUART CURS

S'aportaran més materials de recolzament per a aconseguir una millor comprensió del tema estudiat, així com dels audiovisualsi materials analitzats a l'aula. En tot cas, s'evitarà la sobrecàrrega de treball per a l'alumnat, ja que els treballs esdesenvoluparan fonamentalment a classe ( sols algunes tasques hauran d'acabar-se a casa).

9

Es faran diverses activitats de reforç (reforços amb professorat) i d'ampliació emprant els recursos Tiching, textos i mapes, power points, etc

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DESUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seuesparticularitats, que poden agrupar-se en aquests quatre àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials (Pedagogia Terapèutica i reforços).

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu (AulaPASE).

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d’unes altes capacitats intel·lectuals(Tutoria específica i grup d'excel·lència).

– Per últim, es dedicarà igualment una atenció especial a aquells alumnes amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat(TDAH).

Convé assenyalar que l’atenció a aquests quatre grups d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha dedesvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueixl’educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l’alumnat.

L’orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processosd’ensenyament i, en particular a l’adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l’alumnat; per un altre, esdirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permetenadquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria .

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una respostaadequada a les necessitats educatives de l’alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l’elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacionscurriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l’organització dels recursos humans i materials del centre per atendre aaquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L’Orientació Educativa s’organitza en tres nivells que van des de l’acció tutorial, desenvolupada a l’aula, i les tasquesorientadores que realitzen els Departaments d’Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern.Encara que cada un d’aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixafinalitat i objectius generals comuns: la personalització de l’educació i la contribució al desenvolupament dels objectiusestablerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l’alumnat, entenent que d’aquesta manera esgaranteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a què es refereix l’article 71 de la Llei Orgànica d’Educació2/2006, de 3 de maig, i les modificacions que incorpora la LOMQE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millorade la qualitat educativa) sobre els apartats 1 i 2 de l’article esmentat, puga assolir el desenvolupament màxim de les seuescapacitats personals i els objectius de l’etapa, s’establiran les mesures curriculars i organitzatives escaients que li asseguren unprogrés adequat.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions delcurrículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu es realitzarà tenint en compte les seues circumstàncies,coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d’escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en

TERCER CURStot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l’horarisetmanal.

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel∙lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació ien els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticiparse un curs l’inici del’escolarització en l’etapa o reduirse la durada de la mateixa, quan es preveja que són aquestes les mesures més adequades peral desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L’acció tutorial està lligada a una visió integral de l’educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més amés de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvoluparse en el mónactual.

El Pla d’Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de l’alumnat i establirà mesuresque permeten mantindre una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d’intercanviar informacions sobreaquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes, com per orientarlos ipromoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments decoordinació de l’equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l’avaluació i sobre les mesures que han de posarse enmarxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l’orientació i l’acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col∙legi.

b) Potenciar l’esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i laprogressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos delsmateixos, a través d’una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l’aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer alssuports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres iaprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d’activitats formatives per part dels equips docents, i lacoordinació amb l’equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries amb les famílies per a l’assolimentd’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

h) Contribuir a l’adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els mitjans de col∙laboració,suport i assessorament amb les famílies per a l’assoliment d’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS9.A. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

(En la primera part de la Programació del Departament es concreten les actuacions del seminari en l''àmbit del Pla Lector delnostre Centre, amb les lectures recomanades per nivells)

Els objectius del nostre projecte per a l’Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatgesignificatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per a fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de lesquals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

9

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrarlo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la“societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte lespreferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l’interés per compartir i comentar lescreacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d’enfocaments individuals,que partisquen d’un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visionspersonals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d’enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir deles seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient,emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

Metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura

1. El desenvolupament i la consolidació d’hàbits de lectura

El Pla Lector del nostre Centre s'assenta sobre uns postulats que en vertebren el disseny i la posada en marxa. És a dir: dequina manera orientem el foment de la lectura a l’ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar enaquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per a canalitzar els nostres objectius,quines línies mestres defineixen un programa d’actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l’Educació Primària s’ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen lanova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals oineludibles a l’hora de descodificar textos que responguen al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és unapresumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguen habilitats de lectura perdavall de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un granesforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que semble. En aquest sentit, podem servir-nos de lecturestutelades que permeten comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d’estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l’ESO, mitjançantprocediments creatius i lúdics que els conviden a participar-hi activament, perquè entenguen la lectura com una vivència, comun esperó per a compartir els seus gustos i inclinacions, les seues experiències amb els llibres, i perquè s’acosten a altresrealitats diferents a la seua mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els susciten. L’objectiu final éscol·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s’aculla com una obligació escolar, com un capritxde professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Peraixò, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s’adapten a diferents aptituds de lectura i que tinguen en compte ladiversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb xics que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva,en la capacitat d’analitzar i extraure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l’aspecte que es vulga ressaltar,d’argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits,que no en contradiga la base textual, etc. D’ací el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i,fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derive i es reforce amb el joc interactiu. D’aquesta maneraesperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimenten. Tampocno oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràcticaorientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que servisquen per

TERCER CURSaprofundir i amenitzar les lectures. L’atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment depresentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l’ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l’ESO actuen de mediadors. Hi ha nombrosescaracterístiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conéixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d’un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l’elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tindre clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s’acosten als llibresper cobrir exigències formatives.

– No tindre prejudicis esteticistes sobre els tipus d’obres que més atraguen els alumnes i saber despertar la seua curiositatsense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanime.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l’esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d’estratègies lúdiques, que activen la imaginació dels xics, i intentar que superen latimidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generen les obres i les informacions prèvies de què esdisposen sobre ficcions semblants.

– No tendir a l’asseveració “irrebatible”, que reprimisca la creativitat dels xics, i interessar-se per les seues interpretacionsindividuals (encara que resulten insòlites).

– Tindre paciència per reformular, sempre que siga necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d’algunsestudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redunden en la concepció de la lectura com a vivència.Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinen l’aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrape els alumnes;no ser reticents quan es tracte d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l’argument.

– Participar en l’evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que estanque amb comentaris que donen un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat delmar; quan començava a eixir amb la meua colla; escoltant música a la meua habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seua biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cadallibre els porta records diferents.

– Parlar d’aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seuamanera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) elssenyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l’ànsia” de conéixerel final d’un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s’acaba.

– Descriure l’encant de l’anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quinahistòria llegirem, o l’agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura siga, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l’equip docent d’ESO, és oportú designarun coordinador que aglutine esforços i siga capaç d’articular les diverses accions que s’emprenguen referent a això. Seria idonique fóra algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d’hàbits de lectura i que, a més a més, tinguera unbagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seupaper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

9

– Conéixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments quereculla.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l’aula d’informàtica i de la resta de professors, que activen idinamitzen l’ús d’aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegatant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d’anàlisi o qüestionaris que servisquen per incentivar i avaluar el projecte delectura amb vista a determinar, al costat de l’equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concreten des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeixcada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors,bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes,perquè progresse en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagen interioritzant i consolidant. Acontinuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l’inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura quedominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seues possibles mancances. Comés natural als primers cursos d’ESO, disposaran d’esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou faeneshauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primerobjectiu serà reforçar les habilitats que demostren i presentarlos el pla de lectura com una oportunitat per divertirsemitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Alspreadolescents els encanta sentir que se’ls tracta com a persones “grans”. Comentarlos amb certa complicitat que ensesperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc apaïsos llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l’elecció de les obres segons les seues preferències, necessitats formatives i capacitats. Així,establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d’aprenentatge i per no descuidar els que es mostren reticents aobrir un llibre o els que tinguen més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnesd’aquestes edats se senten atrets per l’aventura, el misteri, els relats d’intriga o policíacs, i poden divertirse amb històriesque barregen l’humor i la fantasia o acostarse als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguen algun delsingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l’acció dinàmica, oferiran dades concretes que eviten la vaguetat, elsdesenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entrel’elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentiren motivats per llegir a partir de l’estímuld’habilitats comprensives bàsiques des de les quals pogueren dur a terme lectures més fluides i personals, durant el SegonCicle s’imposa treballar més l’autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acaben sent capaçosd’aprofundir les obres des d’una comprensió global que no se sustente només en l’argument, i que dominen les tècniqueselementals que els permeten la detecció i el processament d’informacions concretes dels textos, distingint les rellevants deles secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballarl’elaboració d’interpretacions personals en l’origen de les quals s’apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com ambaltres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures,per tal consolidar opinions que superen la simple dicotomia “m’agrada / no m’agrada”, i redunde en un bon coneixementde gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d’accés i de reelaboració d’informacions, pel seu caràcter d’eixtransversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada demanera voluntària i lliure, que contribuïsca al reforç d’aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustren la veritable finalitat del pla de lectura,per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l’alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquen per al foment de la lectura impliquen sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

TERCER CURS– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els

més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tinga resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facen a l’aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornen la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscriga a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes mésacadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refrene així l’intercanvi obert d’opinions personals icomentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguen un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguen unitat, és a dir, que tinguen un sentit excessivament vague o equívoc fora delcontext global de l’obra.

– Que els actes que se centren en el llibre com a objecte porten a descuidar la veritable intenció del pla: l’estímul o el reforçde competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d’ambients que afavorisquen la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupe convenientment.En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i enles iniciatives que s’organitzen. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tindre especialmenten compte:

a) S’ha de reconéixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicacióentre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguen treballar frec a frec icol·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seua autonomia personal mitjançant la interacciócooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre quesiga possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actuad’emissor i els xics de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l’aula és fàcil trencar aquesta dinàmicatradicional per mitjà de menuts canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguen treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguen en rotllana a l’aula per tal que l’intercanvi d’opinionsguanye vivacitat i siga més àgil i participatiu, i perquè s’evite que les intervencions sempre pivoten sobre la figura delmoderador o docent. D’aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seues impressions o punts devista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: enl’intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix encanal d’expressió per compartir (...) l’experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l’espai de la representació i escurçar la distància entre els quiactuen i els qui miren, amb la intenció que tots es convertisquen en “participants” i puguen, fins i tot, intercanviar elsseus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l’assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, iaconseguirem que l’activitat es visca com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmen el seu protagonisme implicantse en la configuració dels espais. De la mateixamanera que en aquestes edats comencen a decorar la seua habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos,fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre.Podem ferho organitzant debats, en què cadascú expose les seues propostes i entre tots escullen aquelles que resulten mésviables o suggeridores. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d’escoltar els altres i de saber arribar aacords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l’aula per a una activitat específica, com seran elscartells o els eslògans publicitaris que acorden fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l’afició a la lectura, o bé si volencompletar un panell amb reflexions i motius al voltant de l’experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seuspersonatges de ficció preferits i penjarlo en un lloc visible de l’escola: al menjador, al vestíbul, a l’entrada de labiblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

9

c) En aquesta mateixa línia, animarem els xics a participar en l’organització i el manteniment de les biblioteques d’aula. Perfer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi haja cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tinga unaltre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo,haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munte unes quantes prestatgeries percol·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacionsd’exemplars que facen les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l’aportació d’unllibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el quals’adquirisquen obres de literatura juvenil o d’altres matèries que resulten atractives.

– Perquè la biblioteca d’aula siga dinàmica i desperte l’interés dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica,que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d’aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaboren els mateixos usuaris alllarg del curs, etc.

– Una vegada configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als xics per assegurar-ne l’ús ordenat i el controldels llibres i els documents que continga. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode ésrecórrer al programa Excel, amb el suport d’algun docent que el conega, i elaborar un registre que s’actualitzeregularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l’aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents.Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il∙luminades com a “racons delectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos perdecorar aquests espais, i organitzarhi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguen llegint o preparar activitatsconjuntes: dramatitzacions breus, assajos d’exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l’Educació Primària els xics ja s’han familiaritzat amb els seusdiferents usos i normes elementals: consulta d’obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec,participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la senten méspropera i aprofundisquen en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrarse en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles faenes que la persona responsable delegue enells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il∙lustren els rètols de les diferents matèries, per tal que els mésmenuts s’hi orienten millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més menuts de Primària sobre les normes bàsiques d’ús.

– Exercir de mediadors amb xiquets més menuts, o de la seua edat, per recomanar lectures que els hagen agradatespecialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d’animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiquesrelacionades amb les lectures, on s’evoque un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsao objectes que hi tinguen relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l’hora de despertar l’aficiópels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit enla nostra vida traça una nova frontera d’alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilarconeixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïtsd’impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suportdigital que ens resulten útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lecturaentre els xics com per buscar suports actius o orientar els que es mostren poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màximaimportància i, després, que l’ESO és un moment idoni per estimular l’afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estandefinint la seua personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en elprojecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus ací unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbitde lectura és improbable que transmeten l’afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i

TERCER CURScomentar a casa notícies que els criden l’atenció o tindre un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat perla lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d’un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l’interés per lalectura mitjançant de l’exemple són casos excepcionals. I cal tindre present que, tanmateix, d’ambients bibliòfilssorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular unapassió que no secunden, valorant que els seus fills lligen. Potser la solució siga connotar positivament la lectura i nosacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, iaios o germans tenen l’hàbit de llegir, és bo que comenten les lectures amb els xics o els enparlen. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són elspersonatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l’aventura, la sorpresa i elmisteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els xics.

– En aquestes situacions, s’ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entregermans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llija, indistintament, obres de certaqualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seues lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobreexcel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s’alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seuescapacitats i interessos, encara que ens resulten llunyans.

– És beneficiós que pares i fills isquen junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que agrade llegirals pares. Alhora també és bo que els adults respecten el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’interessa perun que l’atrega per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l’ampliació d’unabiblioteca personal per part dels mateixos xics.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sensepressions, amb llibertat d’elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguen regalar bons llibres als xics en dates assenyalades, recorren al’assessorament d’experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposeque l’obsequi siga predictible i el costum es veja com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el xic llija poc i bé, que no espasse moltes hores davant d’un llibre i que no en comprenga el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interés pel que escolten i ajudar-lossi ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguen. La consulta al diccionari serà un suport en aquellscasos en què els adults també ignoren la definició d’un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que homdesconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc.,sobre temes que interessen tota la família i inciten els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els xics a escriure aquelles experiències que consideren significatives, en forma de diari o decontes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguen grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als iaios i iaies més predisposats que, en horaris convinguts ifonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden dela seua infantesa o de la seua joventut a grups d’alumnes; o bé que exposen i compartisquen les seues preferènciessobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge,quan i on solien llegir, etc.

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegen incapaços de motivar hàbitsde lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l’afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgisca d’un dia per l’altre. És important no perseveraren actituds que no han aconseguit suscitar l’interés per la lectura en els xics i buscar-ne altres capaces d’animar-los-hi.Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els xics de jugar a la consola o castigar-los sense eixir si esmostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevinga moneda decanvi.

– No deixarem els xics sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-losa llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgisca el rebuig i la frustració.

– No hem de retraure mai als nostres fills el fet que no tinguen prou d’habilitat a l’hora de llegir, ni negar-los el dret asaltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l’acte de llegir amaga el desig de conéixer altres mons i maneres de pensardiferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l’afany que tenen els xics preadolescents de sentir-se singulars, sobretotdavant determinats convencionalismes socials dels adults.

9

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem elnostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques icompetències de lectura durant l’ESO. Abans que res, però, volem recordar que l’adquisició d’hàbits de lectura és un procésque es remunta al mateix instant en què s’aprén a llegir, que es consolida durant l’Educació Primària i que experimenta unainflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, eldesenvolupament de l’autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins itot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d’això, partim d’unescenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d’intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR→ Generar ambients propicis a la lectura, que permeten interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l’Educació Primària, a l’inici de l’aventura de llegir, veiem que l’ordre delsblocs s’ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d’aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnescomencen l’ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però enuna edat problemàtica, en què l’atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixen amb els suggeridorsproductes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com eixir amb el grup d’amigues i amics o els primersflirtejos amorosos.

Una vegada exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostreprojecte de lectura per a l’Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatgesignificatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d’intervenció, que es traduïsquen en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de lesquals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l’escriptura com a fonts de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la“societat de la informació”.

– Suscitar l’afició per la lectura mitjançant una selecció d’obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte lespreferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l’elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l’interés per compartir i comentar lescreacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d’enfocaments individuals,que partisquen d’un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visionspersonals que respecten una base textual.

– Suscitar l’anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l’ús de la biblioteca i de l’aula d’informàtica com a espais privilegiats d’aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d’aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d’enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir deles seues experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient,emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

9.B. CONCRECIÓ DEL PLA LECTOR DEL DEPARTAMENT.

TERCER CURSLa lectura és una eina fonamental en les nostres àrees, tant com a vehicle per a l'ensenyament-aprenentatge a l'aula, com per a ser emprat com a font de recerca i de gaudi de l'alumnat. Per aquest motiu creiem que hem d'incloure en el nostre currículum un pla lector que fomente aquest hàbit tan profitós entre l'alumnat.En aquest sentit, volem incrementar la col·laboració amb els departaments de llengües i amb la Biblioteca.Per al present curs, les lectures recomanades per cursos seran les següents:

Curs-assignatura Lectures recomanades1er ESO: Geografia i Història

Goccinny i Uderzo: "Astèrix i Cleopatra"Riordan, R: "La pirámide roja"

2n ESO: Geografia i HistòriaGallego, L: "Finish Mundi"

3er ESO: GeografiaVerne, J: "La volta al món en 80 dies"

4t ESO: HistòriaHergé: "Tintin al Congo"Spiegelman, A: "Maus"

PROPOSTA D’ACTIVITATS:

1.- Dedicar una part del temps de classe a la lectura en veu alta i silenciosa de textos, tant del llibre de text, com aquells que el professorat considerem oportú aportar.2.- Treballar especialment el vocabulari específic de la matèria.3.- Fer activitats, tant escrites com orals, sobre els textos llegits.4.- Seria convenient utilitzar textos de caràcter literari per a il·lustrar aspectes de l’assignatura, especialment les lectures proposades pels departaments lingüístics en cada nivell. Així com la recomanació de la lectura d’algun llibre per a ampliar coneixements, per a l’alumnat amb millor nivell.5.- La correcció de les activitats escrites s’hauria de fer seguint uns criteris comuns. 6.- A més dels continguts específics de la matèria, es podrien valorar quantitativament en la nota de les proves escrites, tant l’expressió escrita com les faltes d’ortografia .

Expressió Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita és un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiucom competencial i social de l’alumnat. Més enllà del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa,l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de l’habilitat per comunicar coneixements de forma escrita o oral és un eix clauper al desenvolupament personal de l’alumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents àrees o matèries l’alumnat aprendrà a elaborar diferents tipus de text oral oescrit amb l’objectiu de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetre’ls de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita també ha d’aportar les eines i els coneixements necessaris pereixirse’n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixementssón els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, d’una banda, i de comprensió i expressió escrita, de l’altra.L’estructuració del pensament de l’ésser humà es realitza a través del llenguatge, d’ací que aquesta capacitat de comprendre id’expressarse siga el millor i més eficaç instrument d’aprenentatge.

El desenvolupament de l’Expressió Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, té com a finalitat el desenvolupament deles habilitats bàsiques en l’ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L’adquisició d’aquesteshabilitats comunicatives només pot aconseguirse a través de la lectura i audició de diferents classes de textos, de la seuacomprensió i de la reflexió sobre ells, tot tenint present que aquesta no ha d’organitzarse a l’entorn de sabers disciplinarisestancs i descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l’ús de la llengua.

El desenvolupament de l’Expressió Oral no pot, en aquest sentit, circumscriure’s a les àrees o matèries lingüístiques. Had’estar estretament vinculat a les diferents àrees o matèries del Currículum Educatiu. D’aquesta forma es potencia eldesenvolupament competencial de l’alumnat, tot i implicantlo en la utilització, aplicació i transmissió dels coneixements ihabilitats que va adquirint al llarg del seu ensenyament.

1

El treball dels diferents continguts i competències treballats en les diferents àrees o matèries incorporarà en aquest sentitl’ensenyament de pautes, indicacions i estratègies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l’elaboració dediferents tipus de treballs escrits o d’exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d’avaluació i els indicadors d’assoliment que avaluen l’aprenentatge de l’alumnat avaluaran ovaloraran també elements de l’expressió oral i escrita de l’alumnat com a part integrant de l’aprenentatge de l’alumnat.

Per últim, és fonamental ensenyar a l’alumnat a realitzar un ús social de la llengua oral i escrita adequat en diferents àmbits:privats i públics, familiars i escolars. La forma de parlar i d’escoltar d’una persona determina la percepció que els altres entenen. És per tant imprescindible dotar l’alumnat d’estratègies que afavorisquen un correcte aprenentatge d’aquesta dimensióoral de la competència comunicativa i que li assegure un ús efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal,social, acadèmic i professional al llarg de la seua vida.

9. C. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l’actualitat la introducció i generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l’entorn socialde l’alumnat com, específicament, a l’àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitatdes d’edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front desde l’aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Curs de Primària afrontarem aquest nourepte educatiu a partir d’aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l’adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els einesinformàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmpliaaccepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d’aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L’alumnat començaria a familiaritzarse amb elsentorns informàtics i, molt especialment, amb l’ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarització amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà lacapacitat de l’alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presentsen el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixementl’anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d’aquest segon objectiu, seria interessant l’alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides al’entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d’aprenentatge a partir de l’ús de lesnoves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d’introduir canvis menors o puntuals a les activitatsformatives, sinó d’iniciar la capacitació de l’alumnat en l’aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vajaadquirint a l’entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’Educació Secundària Obligatòria haurà introduirse a l’alumnat en elconeixement i ús de l’ordinador mitjançant la seua utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar elsaprenentatges que es duen a terme a l’aula. Els diferents continguts i competències clau es treballaran tant des de l’ús de leseines tradicionals com en la realització d’activitats interactives, comentari d’imatges o vídeos extrets d’Internet o amb el suportd’altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Finalment, per l’atractiu que els formats digitals tenen sobre l’alumnat, caldria incidir en l’ús de les TIC en els processos dedesenvolupament i potenciació de les Competències Clau relacionades amb la lectoescriptura.

9. D. EMPRENEDORIA

TERCER CURSLa Programació Didàctica Geografia i Història -VICENS VIVES- per al Primer curs de l’Educació Secundària Obligatòriaaborda també l’Emprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de l’alumnat tenint present el modeld’Emprenedoria suggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculación entre la investigación y la práctica (Buenos Aires -Paidós, 2003). Una adaptació i una proposta d’aquest model s’han publicat recentment a La evaluación de las competenciasbásicas de Carmen PELLICER i María ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), d’on també hem recollit alguns suggeriments i bonesidees sobre avaluació de competències educatives.

Les bases teòriques del projecte de l’Ensenyament per a la Comprensió, compilat per Martha STONE, es fonamenten endècades de treball dirigit per David PERKINS, Howard GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grupd’investigadors de l’Escola de Graduats d’Educació de Harvard va col·laborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels EstatsUnits.

Tal com expressa Marta STONE “els alumnes que van a l’escola han de desenvolupar la comprensió, no tan sols memoritzarfets i xifres. Els líders empresaris adopten aquestes metes perquè la majoria dels treballadors han de saber com aprendre i compensar per tindre èxit en aquesta època de canvi constant i de desenvolupament tecnològic… En les últimes dècades, els teòricsde l’aprenentatge han demostrat que els alumnes no recorden ni comprenen gran part del que se’ls ensenya” (STONE, M.,2003, pàg. 23). La comprensió consisteix en un tipus de coneixement flexible en el qual l’alumne/a relaciona el que sap ambexperiències, valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap, és a dir, utilitza la informació de manerainnovadora, i aquesta flexibilitat mental és una condició que està molt relacionada amb la competència emprenedora.

No s’ha de confondre la comprensió tal com l’entenen aquests autors, amb la comprensió lectora o altres tipus de comprensiócom l’han emprat els educadors de manera habitual. El concepte de comprensió que manejarem es refereix a processos mésamplis que simple memorització i enteniment. D’altra banda, no es refereix tan sols a conceptes i teories, sinó també a marcsconceptuals, actituds i valors. És difícil portar a la pràctica un valor i adquirir-lo si no se’n comprén bé el significat en un campampli de situacions i experiències.

L’emprenedoria, la competència per emprendre, es pot definir com un conjunt de subcompetències, categories o dimensionsbàsiques, les especificitats de les quals serien determinades pels valors i les actituds que impregnen el projecte educatiu deVicens Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de l’Emprenedoria se centra en el treball de cinc dimensionso capacitats de l’alumnat:

1. Dimensió de la interacció social. Som éssers en relació, en comunicació amb els altres. Cap projecte d’emprenedoriaté sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, proveïdors i altres professionals és essencial. La cooperacióamb altres persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensió de la motivació i la força interior. La motivació d’assoliment, les emocions proactives, les creencespositives, la realització personal, el desenvolupament dels talents propis i l’autonomia personal són essencials per al’emprenedoria, per eixir de la zona de confort i afrontar els reptes amb il·lusió i valentia.

3. Dimensió de la millora-innovació. La creativitat és una eina bàsica en l’emprenedor, la capacitat de satisfer novesnecessitats, millorar processos i aportar valor. Això implica obertura i curiositat, perseverança, imaginació i també rigor.

4. Dimensió eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista ètic,acaba sent un mal negoci. Per desgràcia cada dia veiem notícies i exemples de mals negocis. L’emprenedor/a necessita unaètica com a principi personal i també com a estratègia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la construcció derelacions de confiança amb els seus clients.

5. Dimensió simbolicocomunicativa. La capacitat d’expressar les idees en diversos formats comunicatius, com dibuixos,mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, és fonamental per a l’emprenedoria, perquè no serveix de restindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

9. E. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL

En l’educació actual és cada vegada més necessari disposar d’un currículum en el qual valors, coneixements, pràctiques icomportaments tinguen com a finalitat comuna aconseguir que en el futur l’alumnat participe plenament en una societattolerant, solidària, responsable i dialogant. L’Educació cívica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest nou repteeducatiu propiciant l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per exercir la ciutadania democràtica, desenvolupant elconeixement de les nostres institucions i del nostre ordenament jurídic bàsic i afavorint la convivència en societat.

1

Així, aquest element educatiu transversal pretén el desenvolupament dels alumnes com a persones dignes i íntegres, la qualcosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i l’afany de superació, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció deprojectes personals de vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’educació cívica iconstitucional afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per a això, es proposen activitats que afavoreixen la convivència,la participació, i el coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidarles virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d’organització de les societatsdemocràtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i lessituacions d’injustícia.

La identificació dels deures ciutadans, i l’assumpció i l’exercici d’hàbits i virtuts cíviques adequats a la seua edat en l’entornescolar i social, permetran que els futurs ciutadans s’inicien en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes,equitatives i justes.

D’altra banda, l’educació cívica i constitucional proposa l’estímul de les virtuts i les habilitats socials, l’impuls de la faena enequip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La sínteside les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i crítica de coneixement,informació i opinió afavoreixen, també, els aprenentatges posteriors.

Igualment, des de l’Educació cívica i constitucional es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions,participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’Educació cívica i constitucional entrena en el diàleg i el debat, enla participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració críticad’aquestes diferències, com també de les idees. El currículum atén a la construcció d’un pensament propi, i a l’adopció depostures sobre problemes i les seues possibles solucions. D’aquesta manera, es reforça l’autonomia dels alumnes a l’horad’analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en ells mateixos i el respecte envers les altres persones.

S’afavoreix, també, el coneixement i l’ús de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democràtica. A més a més,l’ús sistemàtic del debat contribueix específicament a aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposiciói l’argumentació.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua mateixa pràctica docent, através dels indicadors d’assoliment incorporats a la programació docent.

Els Estàndards d’Aprenentatge, considerats concrecions dels Criteris d’Avaluació del Currículum de cada àrea o matèria, enspermeten definir els resultats d’aprenentatge i concretar tot allò que l’alumnat ha de saber, comprendre i saber fer a cadaassignatura. Els indicadors de l’assoliment ens permeten avaluar en cinc nivells els aprenentatges que l’alumnat ha consolidatrespecte als objectius marcats a cada Estàndard.

Això permet que el docent, al seu torn, avalue els resultats de les estratègies i les mesures educatives que ha adoptat al llarg dela seua pràctica educativa per facilitar que l’alumnat aconseguisca els objectius establerts a cada Estàndard d’aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com de la pràctica docent serà contínua. Al seu torn, l’avaluaciódocent tindrà l’objectiu d’adaptar les estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques d’alumnat.

Els indicadors d’assoliment permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, les capacitats, les competències... que calconsolidar en relació amb un alumne individual o amb el conjunt del grup-classe, la qual cosa permet adaptar la pràcticaeducativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguen assolir els ensenyaments establerts en els estàndardsd’aprenentatge corresponents.

En relació amb la pràctica docent, els indicadors d’assoliment permeten valorar:

Si s’està complint la planificació: activitats, temps, responsabilitats…

Si hi ha una desviació entre l’objectiu definit i l’acció o les accions dissenyades per assolir-lo.

Si s’estan aconseguint altres coses diferents a les que s’han planificat intencionalment.

Si es progressa en la línia definida a l’objectiu.

Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats.

TERCER CURSDins del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’equip docent de cada grup d’alumnes farà sessions d’avaluació per valorartant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

L’equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plansde millora de resultats col·lectius o individuals que permeten solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i permitjà de recursos de suport educatiu.

IES LA PATACONADEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

ACTIVITATS CULTURALS I COMPLEMENTÀRIES DEL CURS 2018-2019

1er ESO

VISITA AL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA I CENTRE HISTÒRIC Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er de E.S.O.

Data estimada: Entre el 11 i el 15 de Març de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Centre Arqueològic de l'Almoina: la Valentia romana, per a conèixerl'urbanisme de la ciutat i la seva història des de la fundació, així com les construccions romanes, i valorarl'arqueologia com a font de coneixement i difusió.

VISITA AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA-CENTRE CULTURAL DE LABENEFICÈNCIA

Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 1er d'ESO (en tres dies diferents)

Data estimada: entre el 20 i el 24 de maig del 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Museu de Prehistòria de València i activitats didàctiques en propi museu, onels alumnes podran descobrir i experimentar els grans canvis socials i tecnològics produïts en els albors de lahumanitat (la fabricació de utensilis de ceràmica i ossos, l'aparició del foc, la elaboració de ferramentes de metall,l'art rupestre, etc.).

2º ESO

RECORREGUT PEL CENTRE MEDIEVAL DE VALÈNCIA : Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n d'ESO

Data estimada: entre el 8 i el 17 d'abril del 2019

Detall de l'activitat: Visita al Palau dels Borja, Catedral, Torres de Serrans, Torres de Quart, La Llotja, l'Almoina.

3º ESO

RECORREGUT PER L' HORTA I VISITA A DIFERENTS EXPLOTACIONS AGRÍCOLES Durada: 5 hores



Detall de l'activitat: Coneixement de la realitat agrària de l'Horta, parcel·lació, producció, problemàtica actual...

VISITA A UNA INDÚSTRIA Durada: 5 hores

1



Detall de l'activitat: Coneixement del procés productiu fabril, relació amb la sortida de la crisi, contaminació...

VISITA AL MOLL DE VALÈNCIA Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 3er ESO.

Data estimada: del 13 al 17 de maig 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel moll de València i xicotet itinerari marítim en vaixell

4º ESO

VISITA AL MUVIM Duració: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 4t ESO.

Data estimada: del 21 al 25 de gener de 2019



Nombre d'alumnes: totes els cursos de 4t ESO.

Data estimada: 6 al 10 de maig de 2019





Detall de l'activitat: Conéixer l'holocauste nazi a través d'una exposició sobre Auswicht i visita a diversos indrets imuseus d'interès històric-artístic

2n F.P. BÁSICA

VISITA AL MUVIM Durada: 4 hores

Nombre d'alumnes: tots els cursos de 2n de F.P. Bàsica.

Data estimada: del 11 al 15 de març de 2019


1º Batxillerat Hª Contemporània

VISITA AL CASTELL D'ALMANSA Duració: 6 hores


Data estimada: del 28 de gener a l'1 de febrer de 2019

Detall de l'activitat: Visita guiada pel castell i casc històric d'Almansa

TERCER CURS








Detall de l'activitat: Conéixer l'holocauste nazi a través d'una exposició sobre Auswicht i visita a diversos indrets imuseus d'interès històric-artístic

2n Batxillerat

Geografia

VISITA AL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA Duració: 4 hores

Nombre d'alumnes: els alumnes de l'optativa de Geografia de segon.

Data estimada: del 17 al 21 de desembre de 2018

Detall de l'activitat: Visita guiada pel Parc Natural i el centre d'interpretació

Història d' Espanya:

VISITA AL REFUGI ANTIAERI DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Durada: 5 hores


Data estimada: desembre de 2018

Detall de l'activitat: Visita guiada (o no) al refugi, visualització d'un documental explicatiu

VISITA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA Durada: 4 hores




Història de l'Art:

VISITA AL CENTRE HISTÒRIC DE VALÈNCIA Durada: 4 hores.

Nombre d'alumnes: 6

Data estimada: Febrer 2019.

Detall de l'activitat: Itinerari per a conèixer l'arquitectura gòtica y barroca.

1

VISITA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA. Durada: 4 hores.

Nombre d'alumnes: 6

Data estimada: Febrer o Març de 2019.

Detall de l'activitat: conèixer la pintura gòtica valenciana (retaules) i renaixentista.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT PER DETERMINAR (Madrid o Barcelona) Durada: Per determinar.

Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb els alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins).


Detall de l'activitat: Conèixer detingudament una ciutat amb una ampla oferta artística i cultural.

EIXIDA ARTÍSTICA-CULTURAL A UNA CIUTAT EUROPEA PER DETERMINAR (Roma, Atenes, París...)

Durada: 2/ 3 dies.

Nombre d'alumnes: Es podrà fer amb alumnes d'Història de l'Art i altres d'assignatures afins).

Data estimada: Març de 2019. Detalla de l'activitat: Conèixer una ciutat europea amb una ampla oferta artística i cultural.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2018-2019

CURS CRITERIS DEQUALIFICACIÓ

COMPOSICIÓNOTA PER

AVALUACIÓ

CRITERIS DERECUPERACIÓ

COMPOSICIÓ NOTA FINAL

JUNY EXTRAORDINÀRIA

1r. ESOGeografia i Història

1 examen per cada un o dos temes

·60% nota per exàmens o altres proves objectives(a elecció del professorat).·40% seguiment de la llibreta, treballs i actitud.

Es farà una prova final de recuperacióquan la mitjana de les tres avaluacionssupere el 3.Si es considerara oportú es podria feralguna altra prova puntualment.

Mitjana aritmètica de les tres avaluacions o la nota de la recuperació, si s'ha cregut escaient fer-la.

·80% nota prova objectiva escritasobre continguts mínims.·20% treball a determinar pel professorat.

2n. ESOGeografia i Història

1 examen per cada un o dos temes

-60% nota per exàmens o altres proves objectives(a elecció del professorat).·40% seguiment de la llibreta, treballs i actitud.

Es farà una prova final de recuperacióquan la mitjana de les tres avaluacionssupere el 3.Si es considerara oportú es podria feralguna altra prova puntualment.


·80% nota prova objectiva escritasobre continguts mínims.·20% treball a determinar pel professorat.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓGEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2018-2019

CURS CRITERIS DEQUALIFICACIÓ

COMPOSICIÓNOTA PER

AVALUACIÓ

CRITERIS DERECUPERACIÓ

COMPOSICIÓ NOTA FINAL

JUNY EXTRAORDINÀRIA

3r. ESOGeografia

1 o 2 exàmens per trimestre.

·70% nota per exàmens o altres proves objectives.·20% seguimentde la llibreta i treballs.-10% per actitud, puntualitat, assistència...

Es farà una prova final de recuperació quan la mitjana de lesavaluacions arribe a 4. A criteri del professorat, es podria realitzar alguna altra recuperació puntual.


·80% de la nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.·20% treball a determinar pel professorat.

4t. ESOHistòria

1 o 2 exàmens per trimestre.

·70% nota per exàmens o altres proves objectives.·20% seguimentde la llibreta i treballs.-10% per actitud, puntualitat, assistència...

Es farà una prova final de recuperació quan la mitjana de lesavaluacions arribe a 4. A criteri del professorat, es podria realitzar alguna altra recuperació puntual.


100% de la nota prova objectiva escrita sobre continguts mínims.

CRITERIS DE QUALIFICACIÒ I RECUPERACIÒ

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2018 -2019

CURS

1r. BATXILLERAT

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

COMPOSICIÒ NOTA PER AVALUACIÓ

CRITERIS DE RECUPERACIÓ

COMPOSICIÒ NOTA FINAL

JUNY EXTRAORD.

Història del Món Contemporani

Un o dos exàmens per avaluació.

· 80% nota exàmens o altres proves objectives· 20% treball i actitud. Les faltes d’assistència no justificades seran considerades a l’hora de valorar el treball i l’actitud. Per a fer mitjana la nota dels exàmens haurà de ser mínim 4

Mitjana aritmètica de lestres avaluacions, sempre que siga superior a 4, o la nota de la recuperació,si s'ha cregut escaient fer-la.

Mitjana aritmètica de les tres avaluacions o lanota de la recuperació, si s'ha cregut escaient fer-la.

El valor de la prova escrita suposarà el 100% de la nota.

CURS 2018-2019

CURS

2n BATXILLERAT

CRITERIS DE QUALIFICACIÒ

COMPOSICIÒ NOTA PER AVALUACIÒ

CRITERIS DE RECUPERACIÒ


JUNY EXTRAORD.

Història d’Espanya Un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim.

La nota de l’examen serà la nota de l’avaluació, encara que la professora farà servir les notes del treball de classei les faltes d’assistència no justificades per arrodonir la nota numèrica obtinguda. També influiran en la nota final.

Es farà una prova final de recuperacióa criteri del professoratEs pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells.

Mitjana dels exàmens parcials i el final amb el mateix valor. La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.

100% nota de l’examen de totsels continguts impartits.

Geografia Un examen parcial per avaluació i un final de l'assignatura completa com a mínim.

La nota de l’examen serà la nota de l’avaluació, encara que la professora farà servir les notes del treball de classei les faltes d’assistència no justificades per arrodonir la nota numèrica obtinguda. També influiran en la nota final.

Es farà una prova final de recuperacióa criteri del professoratEs pot organitzar per trimestres, podent-se recuperar fins a dos d'ells

Mitjana dels exàmens parcials i el final amb el mateix valor. La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.


CRITERIS DE QUALIFICACIÒ I RECUPERACIÒ

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2018 -2019

CURS

FP2

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

COMPOSICIÒ NOTA PER AVALUACIÒ

CRITERIS DE RECUPERACIÒ


JUNY EXTRAORD.

ELECTRICITATUn examen per cada un o dos temes dels diferents móduls del Àmbit de Comunicació iSocietat sempre a criteri del professor.

50% nota exàmens o al-tres proves objectives.30% quadern i treball

de classe.20% actitud, participa-

ció, i assistència.Les faltes d’assistència

no justificades seranconsiderades a l’hora de

valorar el treball il’actitud. Per a fer

mitjana la nota delsexàmens haurà de

superar el 30% del total

Els alumnes que no aprovin per la via ordinària, tindran dret una prova final de recuperació, a criteri del professorat.També es pot organitzar per trimestres, podent-serecuperar fins a dos d'ells.

Mitjana aritmètica total de les tres avaluacions, sempre que en cada avaluació s'haja arribat a un 3 de nota mínima.La nota de la recuperació substitueix, en el seu cas, a la dels parcials.


programaciÓ del departament de : geografia i...

Documents