núm. 32 any vii març 2006 l’oriol

escola i conservator i de grau mi t jà de la d iputac ió de tar ragona a tor tosa

núm. 32 any VI I març 2006

l’orioll’oriol

Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

Articles i raconsRuben DomingoRicardo FornerElisa HuguetIvan LaunesXavier LlorachPaula MartíPeregrí PortolésAlbert TorrentJoan VidalEl banc

Disseny i maquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars

l’equip de l’oriol

Escola i Conservatori de Música de la Diputació deTarragona a TORTOSA

En conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: [email protected]

[email protected]@hotmail.com

La vivacitat de l'activitat del Conservatori de Tortosa és ben coneguda per a tothom. La vos-

tra revista és la via de comunicació amb l'exterior, amb la ciutadania per tal de fer arribar

més enllà dels alumnes i de les persones que tenen relació pròxima amb vosaltres tot el que

es fa o, si més no, les novetats més significatives.

Les Terres de l'Ebre, tenen una tradició musical de naturalesa genètica. Els grans músics

tortosins van vèncer en moments encara més difícils l'aïllament cultural que, com a male-

dicció bíblica, pesava sobre les terres del sud del nostre país.

Vosaltres sou els hereus d'aquella tradició mai perduda i sempre creixent. Teniu l'obligació

de contribuir a transmetre el patrimoni musical que heu rebut, incorporant-lo als nous

corrents i fent-lo actual.

La docència de la música, sobre tot la dirigida als més joves, té una importància social molt

gran i mai suficientment reconeguda. Estem contribuint a formar ciutadans amb aptituds

especials que els faran sensiblement aptes per a les relacions humanes.

Us encoratjo a continuar pel camí que esteu seguint, amb el convenciment que la Diputació

estarà sempre amb vosaltres, professors i alumnes, per millorar en interès de la ciutadania

i del país.

salutació

Albert Vallvé NavarroPresident de l’Organisme Autònom de lesEscoles i Conservatoris de MúsicaDiputació de Tarragona

Salutació del President de l’Organisme Autònom les Escoles i Conservatoris de Música 3

Sumari 4

L’editorial 5

Nadal al centre 6

Sortidels i activitats 7

Concursos 8

AEMTE i Breus 10

Racó del compositor 12

Racó dels nostres alumnes 14

Racó de l’alumne 16

Racó de l’actualitat 18

Racó dels sentits 19

Racó dels instruments 20

Racó dels menuts 21

Racó del conte 22

Racó dels passatemps 24

Racó del coneguem a ... 26

Racó de la música i Internet 27

El banc 28

L’O

RIO

L R

AC

ON

SL

’OR

IOL

in

form

aci

ó

su

ma

ri

l’editorial

Benvolguts companys.

Ens retrobem després del número que va sortir al gener. Potser algú de vosaltres us hau-reu adonat que aquest curs hem precipitat les publicacions, és idea del grup de treballque munta l'Oriol treure durant el curs quatre números tres dels quals ja els hem publi-cat.

En aquest Oriol, el 32è, podreu trobar les seccions habituals però també petits reportat-ges de coses importants que ens han passat durant el gener.Hem rebut la visita del subdirector general d'Ensenyaments Artístics Josep Roda que vavenir a conèixer l'únic Conservatori de les Terres de l'Ebre. També s'ha fet l'assembleaanual de l'Associació d'Escoles de Música de les Terres de l'Ebre, l’AEMTE, que ha com-plert el seu primer aniversari.Per finalitzar el repàs a les coses més importants podem dir que per fi s'ha finalitzat l'ex-tranet del Conservatori de Tortosa, aquest ha estat durant diferents cursos un dels pro-jectes estrella de la casa, formant part de l'objectiu "noves tecnologies". Aquesta extra-net ens permetrà millorar molt la informació i la gestió de documents, aviat podreu llegirl'Oriol per Internet.

Esperem que aquestes notícies que per a l'equip de professors i per a l'administraciótenen una gran transcendència, siguin d'interès per tothom. Creiem que queda palès quesom un centre innovador amb ganes de treballar, poc a poc se'ns va coneixent pel terri-tori català.

Ah, per cert, estem molt contents de l'acollida que li doneu a la revista, des de la redac-ció som conscients que tant els pares com els alumnes l'espereu amb ganes. Gràcies atots.

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Anadal al centre

L’orquestra i la coral de Grau Mitjà actuenjuntes per primera vegada

l ’ o r i o l

El passat 23 de desembre vàremtenir la possibilitat d'escoltar a l'or-questra i la coral de Grau Mitjà delnostre Conservatori en el concert deNadal celebrat a l'església de St.Blai. Podem dir que és la primeravegada que escoltem en un concertaquestes dues formacions actuantjuntes.

L'assistència de públic va ser massi-va quedant-se fins i tot gent dretadarrere l'església. En la primera part del concert vampoder escoltar l'orquestra, dirigidaper Jordi Bonilla, interpretant el con-

cert en La m per a dos violins deVivaldi, amb Núria Albacar i IvanPortolés de solistes i la "Pastoral" delconcerto Grosso de Corelli "fet per lanit de Nadal" amb SaraiÁlvarez i Estefania Garciade solistes. Tot seguit i enla segona part del concert,la coral de grau mitjà (queés dirigida per Isabel deYebra) i l'orquestra es vanajuntar per tal d'oferir l'AveVerum de Mozart, el Gloriaa Déu a dalt del cel dePergolessi i un recull denadales.

Va ser tot un goig poder gaudir d'a-questes dues formacions que són,junt amb totes les altres del centre,l'ànima i la nostra cara visible.

Concert de Nadal a l’església de Sant Blai

El passat 11 de gener a la tarda, elnostre centre va rebre la visita oficialdel subdirector generald'Ensenyaments Artístics, JosepRoda, acompanyat de Mireia Datziraque responsable de la unitatd'Ensenyaments de Música. Aquestavisita va ésser concertada per la nos-tra Diputació, des del SAC es vaorganitzar una jornada perquè elSenyor Roda conegués tos els cen-tres d'ensenyament artístic que sónde Diputació.

La visita es va iniciar per la 4a plantaa l'aula de noves tecnologies. El sen-yor Roda va quedar gratament sor-près ja que la nostra dotació en infor-màtica i música electrònica no ésusual, va constatar que som unConservatori punter pel que fa a latecnologia. Amb molta calma vananar visitant tot el centre i donantresposta a totes les preguntes quese'ns anaven fent. Com sempre querebem visites, els impacta el salód'actes, el sostre que tenim és una

joia renaixentista a l'igual que el patii les escales.Vam finalitzar la visita a direcció onvam gaudir d'una conversa que vapermetre conèixer-nos millor. Desdel Conservatori volem aplaudir lainiciativa de Diputació per organitzaraquesta visita i també agrair la bonadisponibilitat del Sr. Roda i de MireiaDatzira per venir a Tortosa. Esperempoder continuar amb aquesta relaciómés directa amb el Departamentd'Educació.

Departament d’EducacióSubdirector general d’Ensenyament Artístics

l’oriol

C I Ó 0 5 - 0 6sortidels i activitats

Ja feia dies que sonaven melodiesnadalenques per la casa, els nens iles nenes de l'escola ens anuncia-ven amb una rialla la màgia delNadal. Llavors, el quinze de desem-bre es va celebrar la primera audicióde Nadal, amb els grups de llenguat-ge d'aprenentatge bàsic 1 i 2. Ells,juntament amb Sofia Càdenas a laguitarra, Marta Portolés i AlbaCastelló a la flauta; Laura Sánchez,Àlex Vergés i Oriol Giralt al piano,ens van oferir un concert ple d'en-cant. Primer ens van representar elconte des pastorets del pessebreamb disfresses i tot, i després vam

gaudir de les melodies nadalenquesque la tradició ens ha deixat. Per alconte musical, vam tenir a Toño iRafa Sánchez com a narrador i pas-tor vell, a Alba Prades com a pasto-ra, a Olga Martín com a àngel i aOriol Ortiz com a petit vailet.

El dilluns següent va arribar el torndels més menuts de la casa, ambuna audició de cançons amb mímicamolt divertides. Els alumnes de sen-sibilització s'estrenaven com a grupmusical i van saber estar a l'altura del'ocasió, prestant molta atenció alque s'havia de fer en cada moment i

expressant-se amb naturalitat. I elscompanys d'iniciació ja en són unsexperts! Per acabar d'arrodonir lafesta, vam tenir a l'Oriol Giralt com apianista acompanyant, i a un grupd'instruments de corda fregada for-mat per alumnes més grans: LauraSánchez, Paula Alonso i AuraColomé al violí, Maria Merino al vio-loncel i Jaume Martín al contrabaix.Moltes gràcies a tots per fer quesonés tan bé!

I sabeu qui va venir a repartir cara-mels? El Pare Noël. Fins i tot ell sapquè fem aquí al centre!

Audicions de nadalEls grups de llenguatge dels més menuts ensfeliciten el Nadal cantant

Anem a l’òperaEls alumnes de Bàsic 2 i Avançat 2 viatgen al’auditori de CornellàAixí va ser: vam agafar les motxillesamb l'esmorzar i el dinar preparat i...cap a Cornellà falta gent! A les 9h delmatí tot de carones endormiscadespujaven a l'autobús intrigats per comseria la seva primera experiència endirecte per la majoria d'una òpera. Era l'adaptació amb titelles i cantantsde Hansel i Gretel, un dels contesmés coneguts pels nostres menutsescrit pels germans Grimm ambmúsica d'Engelbert Humperdinck . És la història de dos germans eixeritsque s'endinsen al bosc en busca demaduixes i es troben amb la bruixagolafre, és tant dolenta que conver-

teix els nens en titellesde massapà. Estan apunt de caure en elsseus encanteris, peròtroben la manera desortir-se'n airosament,són molt valents!

Tots van sortir il·lusio-nats amb l'aventuraque acabaven de viure, amb el reco-neixement d'una història cantada encatalà, amb els tipus de veus quehavíem treballat a classe de llenguat-ge musical, amb un muntatge escè-nic tot de titelles molt divertides... tot

plegat molt enriquidor. A més, que pera molts era la primera sortida amb elscompanys de l'escola de música iaixò sempre fa conèixer millor aaquells amb els qui convivim dia adia.

8 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aconcursos

l ’ o r i o l

BASES 6è CONCURS DE COMPOSICIÓ MUSICAL"Mestre Monclús"

1. L'AMPA de l'Escola de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa convoca el 7è concurs de com-

posició musical adreçat als alumnes oficials del Centre.

2. S'estableixen sis categories segons l'edat:

A) Fins 9 anys C ) Fins 13 any E) Fins 18 anys

B) Fins 11 anys D) Fins 15 anys F) Més de 18 anys.

3. Cada alumne presentarà una peça lliure.

4. La inclusió a les diferents categories vindrà determinada per l'edat que els participants tenien el dia

31 de desembre de 2005. Amb la modalitat de cambra l'edat vindrà determinada per la mitjana de tots

els alumnes que formen el grup de cambra.

5. Per formalitzar la inscripció cal presentar la butlleta a Secretaria o Consergeria.

6. El període d'inscripció finalitza el dia 26 de maig de 2006.

7. Un cop tancat el període d'inscripció, es comunicarà als participants la validesa de la inscripció.

7. El dia i hora es comunicarà amb 10 dies d'antelació. Les proves seran públiques.

9. Les composicions hauran de ser lliurades el dia d'inscripció amb cal·ligrafia clara o no seran accep-

tades. S'haurà d'especificar la durada de cada composició.

10. Es podrà limitar el temps d'actuació en el cas que les obres tinguin una durada excessiva.

11. El participant de les categories A, B, C i D haurà de saber tocar/cantar la composició que presen-

ta (en les relatives a duos o conjunts almenys una de les parts). I els participants de les categories E

i F poden participar o no en l'interpretació.

Les obres hauran d'ésser interpretades per alumnes oficials.

12. Cada participant només podrà concursar amb 1 obra (formació lliure) .

13. El procediment per seleccionar les composicions o peces finalistes serà per votació d'un jurat com-

post per 2 professors fixes i 1 professor especialista.

14. El jurat decidirà dos premis per cada categoria.

15. El jurat podrà declarar deserta qualsevol subcategoria per manca de qualitat de les obres.

16. Els guanyadors de cada especialitat rebran un diploma acreditatiu i un obsequi.

17. Les decisions del jurat seran inapel·lables.

18. Es donarà un premi per votació del públic assistent. (diploma acreditatiu).

19. Per qualsevol dubte sobre aquestes bases els participants podeu adreçar-vos al cap d'estudis.

20. La inscripció en el concurs suposa la plena acceptació de les bases.

21. L´AMPA, com a organitzadora del concurs, renuncia als drets de propietat intel·lectual de les obres

presentades a favor dels propis autors.

l’oriol

C I Ó 0 5 - 0 6BASES 6è CONCURS D´INTERPRETACIÓ MUSICAL"Lamote de Grignon"

1. L´AMPA de l'Escola de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa convoca el 7è concurs d'in-

terpretació musical adreçat als alumnes oficials del Centre.

2. S'estableixen sis categories segons l'edat:

A) Fins 9 anys C) Fins 13 anys E) Fins 18 anys

B) Fins 11 anys D) Fins 15 anys F) Més de 18 anys

S'estableixen dues modalitats:

Solista: cadascuna de les especialitats instrumentals (amb o sense acompanyament pianístic)

Cambra: a partir de duo

3. Un mateix alumne pot presentar-se a les dues modalitats, però només amb un grup de modalitat de

cambra.

4. La inclusió a les diferents categories vindrà determinada per l'edat que els participants tenien el dia

31 de desembre de 2005. Amb la modalitat de cambra l'edat vindrà determinada per la mitjana de tots

els alumnes que formen el grup de cambra.

5. Els membres que formen els grups de cambra han de ser alumnes oficials.

6. L'acompanyament pianístic, si l'hi ha, haurà d'anar a càrrec del pianista acompanyant del centre.

7. Cada participant es pot presentar només a una categoria.

8. Cada participant es pot presentar a qualsevol modalitat segons el que diu la base 2.

9. Per formalitzar la inscripció cal presentar la butlleta a Secretaria o Consergeria.

10. El període d'inscripció finalitza el dia 26 de maig de 2006.

11. Un cop tancat el període d'inscripció, es comunicarà als participants la validesa de la inscripció.

12. El dia i hora es comunicarà amb 10 dies d'antelació. Les proves seran públiques.

13. Cada participant haurà d'interpretar una peça de lliure elecció. Durada per categories:

- A i B, màxim 3 minuts

- C,D,E,F, màxim 10 minuts

14. En la modalitat de solista hi haurà 2 premis per cada categoria.

En la modalitat de cambra hi haurà un premi per cada categoria.

15. El jurat podrà declarar deserta qualsevol especialitat per manca de nivell dels participants.

16. El jurat estarà constituït per 3 membres: dos professors fixes a totes les especialitats i 1 professor

especialista afegit a cada especialitat.

17. Els guanyadors de cada especialitat rebran un diploma acreditatiu i un obsequi.

18. Les decisions del jurat seran inapel·lables.

19. Es donarà un premi per votació del públic assistent. (diploma acreditatiu).

20. Per qualsevol dubte sobre aquestes bases els participants poden adreçar-se al cap d'estudis.

21. La inscripció en el concurs suposa la plena acceptació de les bases.

Assemblea de l’AEMTELes escoles de música de les Terres de l’Ebrecelebren la primera assemblea

10 l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Al ’ o r i o l

Coincidint amb el primer aniversaride la seva fundació, les 17 escolesde música que formen part del'AEMTE van celebrar la seva prime-ra assemblea general ordinària el 15de gener de 2006.

Tal com queda reflectit als estatutsde l'associació es va presentar uninforme econòmic i una memòriad'activitats de l'any 2005, natural-ment es va fer una anàlisi dels objec-tius assolits i del no assolits i partintd'aquesta avaluació es van concretarles línies de treball del 2006.Posar en funcionament una associa-

ció no és tasca gens fàcil, els mem-bres de la Junta són professors, nogestors, ni administradors...tots elsque hi treballen realitzen aquestatasca a més de les seves jornadesde treball. Qualsevol entrebancsuposa assessorament i visites. Calremarcar que s'ha treballat amb mol-tes ganes.Els objectius que s'han assolit percomplert son la creació d'una borsade treball i la creació d'una pàginaweb.

Aquest any 2006 es tornarà a inten-tar ofertar cursos de formació per a

tots els associats. Si teniu interès perconèixer més coses o les activitatsque es realitzen a les diferents esco-les podeu visitar la web de l'AEMTE,l'adreça és webfacil.tinet.org/aemte

BreusTROBADA DE CORDA

Preparats alumnes de corda !! esprepara la 5a Trobada de corda deles escoles de música de laDiputació. Aquest any l'activitat esrealitzarà a Vallclara ( Conca deBarberà ) del 7 al 10 d'abril. Els vos-tres professors d'instrument us dona-ran tota la informació que vulgueu.

CASAMENT DE MÚSICS

El passat mes de desembre es vacasar la nostra companya CarmeGonzález, professora de violí, l'afor-tunat és David Martínez, molts devosaltres el recordareu dels anysque va treballar amb nosaltresensenyant clarinet. Felicitats a tosdos !!!!

PIANO DE CUA NOU

Quina emoció !!! Quants anys que noveiem entrar un piano nou i menysde cua, d'ara endavant tindrem alsaló d'actes un piano nou i l'altre elpassarem a una aula de piano. Ambaquesta compra tots en sortiremguanyant.Tracteu-lo bé, tots els instrumentssón joies que s'han de mantenir imimar. Per molts anys que elpuguem gaudir.

FALTA DE CIVISME

Amb aquesta foto denuncia de labanyera del pati que ens fa de jardi-nera, volem donar a conèixer una

situació de falta de civisme. Des defa uns dos cursos les plantes nopoden viure pel mal tracte que hidonen els alumnes. Anys enrere tení-em una jardinera preciosa i ara qual-sevol planta que hi posem es mor. Lajardinera i les plantes son de tots is'han de respectar. Què potser no usagrada veure el pati amb plantesnaturals?Intentem millorar aquestasituació.

C I Ó 0 5 - 0 6

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

racó del les imatges

audició de guitarra de Grau i Nivell mitjà

audició de cambra

12 l’orioll racons

l ’ o r i o l

racó del compositor

Les dues obres d'aquest número han estan composades per Ivan Benet, alumne de l'assignatura "Ampliaciód'Harmonia, Contrapunt i Anàlisi" i per Núria Albacar, alumna d'Harmonia de 4t de Grau mitjà.

L'Ivan estudia el saxofon i amb aquesta obra per a saxo sol s'inicia en el mon dela composició. A més de l'aula d'Ampliació també l'ha estat treballant amb el seuprofessor d'instrument (Ruben Domingo) que l'ha orientat en la vessant tècnica iinterpretativa i li ha fet moltes aportacions respecte a la mètrica i els signes d'ex-pressió que ha utilitzat. En un escrit seu, on reflexiona sobre aquesta primera expe-riència, Ivan diu: "L'obraque he composat intentatransmetre diverses sen-sacions i sentimentsmentre va transcorrent.Aquest tipus de percep-ció de la sensació l'ano-meno bellesa." Bon iniciés aquell que es fa ambforta petjada, en aquestasocietat tant materialistaon vivim el fet de tenircom a referents artísticsla comunicació i la belle-sa és una garantia d'ho-nestedat creativa. Desde l'equip de l'Oriol lidesitgem que tingui unaprofitosa vida artística.

Ivan Benet

l’orioll racons

per Joan Vidal


La Núria estudia violí, i ha composat una peça per a conjunt coral mixt a partird'una melodia pertanyent al romanç "Lo Comte Arnau" recollida per Felip Pedrell(la cantava la seva mare). Fins fa poc era atípic que una intèrpret d'un instrumentmonòdic composés polifònicament, però en l'actualitat les noves tecnologies (enel seu cas la utilització del programa "Finale" d'edició de partitures) ho faciliten.

Hem seleccionat l'obrade Núria d'entre les quehan fet els seus com-panys de curs per laseva musicalitat, o comdiria l'Ivan Benet per laseva bellesa. De bensegur que en un futurtindrem notícies de mésobres seves.

Núria Albacar

14

racó dels nostres alumnesper Paula Martí

l ’ o r i o l

bàsic 3 i 4

Marc Prades Painous, Estefania Garcia Talarn,Débora Colomines Messeguer, Marc Alucha Molinos,

Genís Colomé Anguer,

Marc Domènech Canalda, Ma Pau González Cid, Joan Martín Altadill,Bernat Navarro Prades, Sara Pasamón López, Joan Roig Gisbert,David Sánchez Medina, Núria Vallespí Dealbert, Rut Valls Guardiola

Júlia Aragonés Bel, Andrea Arasa Catalan, Marta Arnau Borras, Sergi Bel Salvadó, Anna Eroles Crivilllé, Marina Escosa Bernal,Oriol Esteve Serra, Marc Fontanet Fontanet, Duna Fontanez Sanz, Alba García Valls, Maria Gil Fibla, Fernando Guarch Martí,Mar Juan-Camps Castell, Glòria Martínez Oller, Irina Mendoza ferre, Ramona Maria Merino Sanjuan, Sílvia Navarro Subirats,Gemma Orobitg Homedes, Narcís Ponce Callarisa, Pau Prades Curto, Cristina Viñes Milian

aprodundiment

mitjà 1


mitjà 2mitjà 3

Paula Alonso Sastre, Paula Camacho Martínez, Virgínia Esteller Barberà, Alba Galiana Morell, Marc Garcia Anguera,Rafel Iniesta Llop, Albert Lopeandia Bargalló, Rosa Mago Gil, Ma Pau Medina García, Marta Ponce Callarisa, Anna Rallo Sancho,Marc Romanos Marro, Cristina Sánchez Montesó, Cinta Tallada López

David Anguera Martínez, Maria Borrás Fucho, Joan Curto Alonso, Alejandro Domingon Salvador, Frederic Escosa Bernal, Cristina Estevez Serra, Sílvia Fontanet Chavarria, Brian Garcia De Yebra, Gador Hidalgo Aragonés, Mertixell Sancho Subirats,Ariadna Valldepérez Vilanova


racó de l’alumneper Joan Vidal

l ’ o r i o l

Aquest mes de gener passat, dintre de l'assignatura "Iniciació a la Pedagogia" hem conegut la vida i teoria educa-tiva de Francesc Ferrer i Guàrdia. L'activitat es va iniciar amb la visió d'un documental sobre la seva figura emesper TV3. En funció de l'impacte que aquest els va causar, van fer una redacció que incidí en aquells aspectes quecadascú va trobar més rellevants. L’acabàrem la mateixa amb un debat on cadascú va exposar la seva opinió enfunció de l'escrit que havia redactat.

El treball que he seleccionat és de la Cinta Salvadó Martí, alumna de 6è de Grau mitjà, que ha sabut copsar moltbe la seva obra i l'ha reflectit en el següent escrit.

Francesc Ferrer i Guàrdia volia canviar elmón des de l' escola, era un pensador, unsomiador. Guàrdia volia canviar la societatradicalment, ens situem en una Barcelonadel proletariat creixent la qual està fragmen-tada socialment, una Barcelona de misèria imarginalitat social. En aquest temps, el1901, tot i ser de classe burgesa, Ferrer iGuàrdia va fundar l'escola moderna (escolaprivada) la qual es caracteritzava per ser:

- Una escola racional i científica.- Que potenciava l'autonomia dels infants.- On no feien ni exàmens, ni donaven pre-mis, ni mai castigaven els infants.- On es fomentava l'autodisciplina delsinfants.- Existia la coeducació dels sexes (cosa queavui en dia està molt assumida).- S'ensenyava higiene escolar.- Hi havia també coeducació de classessocials (diferents ètnies, actualment conti-nua essent una idea molt innovadora).- Una escola laica i lliure.- S'emprava la cooperació per aconseguir

l'emancipació individuali col·lectiva dels infants ide la societat.

Crec que Guàrdia teniaunes idees molt revolu-cionàries per l'època que vivia, no es confor-mava en viure la vida oprimida que se'ls ofe-ria als treballadors, volia una societat lliure,que tots fossen iguals, per això crec que l'a-portació de l'escola moderna va ser moltvaluosa i va servir per canviar els pensa-ments de molts dels alumnes, i per crear-losuna visió crítica de la societat en la qualvivien, perquè aprenguessin a opinar, aracionalitzar i a no conformar-se amb el quetenien i amb la manipulació. Ferrer deia:"Una educació racional serà aquella queconservi a l'home la facultat d' esperar, d'i-dealitzar, de pensar, d'estimar."Els alumnes de l'escola moderna descobrieni estaven en contacte amb la natura, anavena les colònies tèxtils o a diferents establi-ments i observaven com vivien els treballa-dors, les condicions. Aquestes activitats els

FRANCESC FERRER I GUARDIA

La teoria educativa de Ferrer i Guàrdia enfront els sistemes nacionals d'escolarització del segle XIX

l’orioll racons


permetien tenir una visió més àmplia i ser méscrítics amb l'entorn. Estem parlant d' una esco-la amb contacte amb l' entorn, cosa que crecmolt profitosa.Els alumnes s' escrivien amb altres intel·lec-tuals que els transmetien el seu saber. Enaquesta època tots els llibres eren de pregun-tes i respostes, però Ferrer feia llegir un altretipus de llibres, com, per exemple: "Las aven-turas de Nono", en les quals el nen era el pro-tagonista, i una fada traslladava a tots elsinfants a un nou món, al país de l'autonomia.Això va representar per a l' escola una novetatextraordinària.L' ensenyament de l'escola moderna trencaamb la tradició de l'escola napoleònica per con-vertir-se en l' escola de la República, en l' esco-la de l'obertura, de la reflexió, de l'aprenentat-ge, l'escola de la intel·ligència.Guàrdia col·labora amb les associacions clan-destines per la causa republicana, era un lliurepensador. També té tractes amb maçons i ambanarquistes, ell té les seves pròpies idees isegueix lluitant per la llibertat, mai no es ren-deix.

Ferrer i Guàrdia té un temps de reflexió i de for-mació, per això llegeix molts llibres; la sevafigura anirà més enllà de l'anarquisme per con-vertir-se en el símbol d'algú que dubta, quereflexiona davant dels esdeveniments.

Participa en escrits crítics del sistema educatiuestatal, i critica l'església i el rei. L'escolamoderna té molt ressò, és un model a seguir, jaque s'educa els alumnes amb la raó i la lliber-tat, amb nous criteris i noves lectures, critica lasocietat, la política i l' Estat capitalista. És unaeducació al marge de l' estat opressor, que llui-ta per la llibertat.

És un època de moltes revolucions i manifesta-cions, que són durament reprimides i també del'atemptat contra Alfons XIII del qual és acusat

d'instigació; per això el tanquen a la presó, ambtot, allí continua en contacte amb l'exterior i lalluita pels seus ideals. En aquest moment esproduí el tancament de les escoles modernes.Finalment es alliberat per falta de proves.Llavors s' allunya d' Espanya i marxa a París,on segueix amb una gran activitat social i polí-tica.

En el 1909 esclata la Setmana Tràgica ("llan-ceu els fusells que hi vagin els rics!"). Hi hamolta radicalització i un gran malestar social,s'organitzen vagues que son durament reprimi-des. Hi ha la crema de diferents esglésies iconvents, cosa que se li atribueix a sense tenir-ne proves. Finalment es detingut per màximinstigador de la Setmana Tràgica, és declaratculpable i se'l tanca a una cel·la de càstig.El procés de judici va en contra de Ferrer,ésuna farsa, és el moment que estaven esperantper acusar-lo, al finalitzar se'l declara condem-nat a mort.

Francesc Ferrer i Guàrdia va voler morir dret,en el moment abans de la seva mort unesparaules van brollar dels seus llavis:

"No és culpa vostra, sóc innocent, visca l' esco-la moderna!".

Ferrer i Guàrdia va lluitar fins al final, és unafigura a qui cal admirar, que va lluitar en contrade l'opressió i a favor de la pau , l'educació i lallibertat.

Cinta Salvadó Martí


racó de l’actualitatper Albert Torrent

l ’ o r i o l

A la ciutat Austríaca de Salzburg, el 27 de gener de1756 va néixer un dels compositors més importantsde la música occidental, W.A. Mozart. Va ser un músicque tingué una vida curta però realment intensa i moltprolífica en el camp compositiu. Si normalment, laseva música és una de les més programades i valo-rades a les sales de concerts, enguany, que assistimal seu 250è aniversari, en podrem gaudir encara més,en múltiples homenatges que se li retran.Per començar, podem fer-nos una idea de l'any Mozarta la seva web oficial(www.mozart2006.net/esp/index.html).

La Generalitat també ha fet una web de Mozart per apetits estudiants amb finalitats didàctiques(http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/mozart/index.htm) i, a les webs del Palau de la músicawww.palaumusica.org , l'Auditori www.auditori.orgi el Liceu www.liceubarcelona.org es poden veureels concerts que se li dediquen...

A tall d'exemple, aquests són uns quants concerts queestan programats per aquest any:

Al Liceu, pel mes de març fan l'òpera Idomeneo.Al palau de la Música catalana, la temporadaEuroconcert preveu 3 concerts dedicats a la seva figu-ra.Al maig, la temporada dels Amics de l'òpera deSabadell ofereix l'òpera La flauta màgica.L'Auditori de Barcelona, defugint els tòpics, vol cele-brar l'any Mozart d'una forma "alternativa": el 21 demarç es podrà sentir el prestigiós pianista de jazz UriCane que estrenarà mundialment Plays Mozart re-imagined; el 19 de juliol, es preveu un concert ambl'OBC (orquestra simfònica de Barcelona i Nacional deCatalunya) amb obres molt poc programades: Unacosa estranya del compositor valencià contemporanide Mozart Martín i Soler i la suit Mozartiana deTxaikovski; el 14 de juliol s'oferirà el Rèquiem deMozart però amb una versió força original del segleXIX, per a quartet de corda; el 4 de juliol el Quartet decorda Ysaye oferirà els quartets de Mozart; i com sem-pre, el 22 de setembre es celebrarà el festival Mozart

amb la direcció de C. Zacharias... Més a prop de les nostres comarques, podrem sentirla versió del Rèquiem de Mozart que ens oferirà l'or-questra Camerata XXI pel més de juny o el Concert depiano nº19 interpretat per la JOCRE (jove orquestrade cambra de la Ribera d'Ebre) i com a solista la nos-tra professora de llenguatge musical Paula Martí. ATortosa, dins del cicle de Música Sacra que té lloc perSetmana Santa, es podrà sentir la Missa de la coro-nació a càrrec de músics de les Terres de l'Ebre.A part dels concerts, si el que es vol és ampliar la dis-cografia d'aquest músic, ara és un bon moment ja queapareixen moltes novetats relacionades amb la sevafigura. Una d'aquestes, és la que ofereix l'editorial pla-neta traient al mercat l'obra completa d'aquest geni enfascicles(http://www.planetadeagostini.es/ficha.php?id=160).

Podem lamentar-nos que, tot sovint, la cultura esmogui a cop d'efemèride. I que, a més, acostumen aser sempre els mateixos qui acaben sent homenatjats.Però alhora no crec que ens poguem permetre el luxede deixar passar ocasions de fer més difusió d'unsautors que han marcat època dins la història de lamúsica o la cultura en general. Si el boom d'enguanyserveix perquè la música clàssica arribi a més gent,benvinguts tots els aniversaris de Mozart.

l’any Mozart

l’orioll racons

racó dels sentits


per Albert Torrent

La gran biblioteca de les 3 bessones: W.A.Mozarted. Cromosoma (llibre més DVD) Per als més menuts

Per culpa de les cantarelles desafinades de les tres bessones, la bruixa Avorrida tenia un mal de cap horrorós...Estava tan cansada de sentir-les, que va decidir enviar-les uns dies amb Wolfgang Amadeus Mozart a veure sipodien aprendre algunes nocions de música.O, si encara voleu saber més sobre la vida i l'obra d'aquest geni, aquí teniu 2 llibres més, que us resultaran moltinteressants: Hola, em dic Mozart, de Txell Martí i Xavier Salomó. Parromon Edicions, 2005 Els músics. Mozart. Combel editorial. Llibre més Cd de Yann Walcker i Charlotte Voake. També, si teniu internet, podeu descobrir més coses interessants de la vida de Mozart a aquesta adreça: www.art-salive.ca/pdf/mus/mozart_es.pdf. Per als més ganàpies, us recomano que llegiu les Cartes de Mozart o, si no lestrobeu, el llibre de Pere-Albert Balcells, Autoretrat de Mozart, edicions La Campana. Un assaig biogràfic a partir dela correspondència del músic.Mozart, com que era un gran viatger, a falta d'internet, sms, i fins i tot de telèfon, si es volia comunicar amb elsseus familiars, amics... no li quedava més remei que fer-ho per carta. I quin fart d'escriure'n! Llegint les seves car-tes, descobrireu moltes coses de la seva vida: com era, què pensava, quins mals de cap tenia... No us les perdeu!A més, són una valiosíssima crònica musical d'aquella època.

llibre

cd

pel·lícula

CD Mozart DiscoveryEl segell discogràfic EMI s'uneix a l'any Mozart amb el llançament d'un llibre-Cd amb excel·lents textos (això si, enanglès, alemany i francès), il·lustracions i 2 Cd's en els que hi podeu trobar una selecció d'algunes de les obresmés conegudes d'aquest compositor (música simfònica, de càmera, religiosa i d'òpera, interpretada als últims 25anys per grans orquestres com l'Academy of St Martin in the Fields, Filharmònica de Berlín, dirigides per Marriner,Muti, Giulini... i amb solistes com Mutter, Galway, Menuhin...).

Amadeus (1984, revisada el 2002)Director: Milos Forman, Americanainterpretada per F. Murray Abraham, Tom Hulce i Elisabeth Berridge.La música, evidentment, és de W. A. Mozart i interpretada per The Academy of St. Martin in the Fields, dirigida perN. Marriner.És una pel·lícula emocionant on ens parla de la vida de Mozart. A Viena, la ciutat dels músics, Antonio Salieri veu convertit el seu somni d'arribar a ser el músic de més èxit. Peròun dia, arriba a la ciutat un jove que ho canviarà tot.Mozart, a la edat de 6 anys ja era famós com a nen prodigi i el seu pare el portava de ciutat en ciutat exhibint-lo al'aristocràcia amb trucs musicals...Ara, amb 27 anys, arriba a la ciutat per a fer un concert a la residència de l'Arquebisbe de Salzburg i Salieri hi assis-teix. Aquella nit farà canviar la vida de molts.

20

racó dels instrumentsper Peregrí Portolés

l ’ o r i o l

El piano

El piano és un instrument de teclat, de cordes percudides, compost d'una taula de ressonància sobre la qual, es tibenles cordes, fixades d'una banda a un marc, de ferro, i de l'altra al claviller. El so es produeix mitjançant uns mar-tells que, comandats per l'acció de les tecles, percuteixen i posen en vibració les cordes.La denominació piano, és una abreviació del seu veritable nom: piano e forte, nom que dóna una idea més apro-

ximada de quin ha estat el sentit de la recerca iniciada cap el segle XIII amb els diferents intents per acoblar mar-tells a alguns instruments de corda polsada de l'època. El resultat d'aquestes experiències no acaba d'obtenir l'èxit des-itjat, fins a començaments del segle XVIII, tot i que hauran de passar encara uns quants anys fins que, a finalsd'aquest mateix segle, les noves millores tècniques incorporades, els canvis en els gusts iles noves necessitats expressives dels compositors, permetran a aquest instrument assolir elseu paper.Controlar la sonoritat i l'expressió de les cordes un cop s'han posat en vibració, haestat l'objectiu d'aquesta recerca. L'instrument resultant disposa d'un mecanisme sofisticatque, amb apagadors que s'articulen simultàniament amb els martells i controlen la inten-sitat sonora segons la pressió que s'exerceix sobre les tecles, i amb pedals que desplacenel mecanisme o allunyen els apagadors, permet unes possibilitats expressives i una potèn-

L’oboè

L'oboè és un instrument de vent, de llengüeta doble, de la família de la fusta (de banús, o bé de palissandre) i queconsta d'un tub cònic. La llengüeta està constituïda per dues fines làmines de canya que baten l'una contra l'altraen vibrar, quan l'aire passa entre elles. Té molta importància l'embocadura, ja que la sonoritat de l'instrument depènen més gran mesura d'aquesta. És per això que els/les oboistes, i en general tots els intèrprets d'instruments de doblellengüeta, acostumen a fer-se-les ells mateixos.

Els instruments de doble llengüeta sembla ser que ja es tocaven a l'Antic Egipte, 2000 anys abans de la nostraEra, però l'antecessor més directe dels actuals oboès caldria buscar-lo entre els grecs iels romans, dels quals deriva la família de les xeremies, família d'instruments molt uti-litzats a l'Edat mitjana, entre els quals es trobaven, d'una banda, instruments de tubcilíndric com els chalumeaux que donarien pas als clarinets, i d'altra, instruments detub cònic i llengüeta doble com les cornamuses i els hautbois, avantpassats, aquestsdarrers, dels actuals oboès.Tècnicament és un instrument de gran precisió, fet que permet un ampli ventall de pos-sibilitats expressives, a les quals s'afegeix el seu particular timbre.

l’orioll racons

2l’orioll racons

racó dels menuts


per Paula Martí

Ja ha passat carnaval. Ja sabemque als nens de la nostra escola,com a la resta dels nens, els encan-ta disfressar-se.

Avui hem entrat a la classe deIniciació B i hem preguntat algrup quina és la disfressa que tenenpreparada per a aquest propercarnaval. Els agradaria disfres-sar-se de bruixa, de fada, d' spi-derman, de princesa...

Algú de vosaltres és original iimaginatiu i se la fa ell? Ens con-testen que sí, a l'escola també fandisfresses per a tots.

Us va agradar la sorpresa que usvam preparar els professors eldijous llarder? Esperem que sí...Alproper Oriol us ensenyarem fotosd'aquest dia.


racó del conteper Elisa Huguet

l ’ o r i o l

"El noi de les muntanyes"

Hi ha zones del món on hi fa molt fred durant molts mesos a l'any, on encara quefaci sol la neu no es desfà. Oto era un nen que vivia a la muntanya amb la sevafamília. Vivien molts, en aquella gran cabanya: els seus pares, la tieta, tres cosines i elseu petit gos.

Li agradava molt l'aire lliure i estava acostumat a passar hores i hores pels prats iels petits boscos propers, sempre molt, molt abrigat. Jugava amb les seves cosines, reco-llien flors, llenya per a casa, empaitaven animals…

Però hi havia tres mesos a l'any que era impossible sortir de la cabanya. Nevava tant,que la porta d'entrada quedava totalment coberta, els prats tenien dos metres de gel, iell només en feia un metre!

Aquells mesos sí que s'avorria molt. Es cansava de jugar amb les cosines, ajudava alspares en les tasques de casa,…però se li feia molt llarg!

Ara estaven encara a l'època del bon temps, encara els quedaven unes setmanes per aacabar de recollir llenya i aliments per als tres mesos del dur hivern.

El noi de les muntanyes

2l’orioll racons


Oto i les seves cosines estaven esperant als paresde l'Oto que havien baixat aquell mateix matíal poble de la vall amb el carretó, a buscarqueviures i utensilis per a acabar d' omplir elrebost.

Ja es feia fosc quan van arribar. Els quatremenuts i la tieta van ajudar a descarregar tot elmaterial. Tot havent sopat, el pare de l'Oto vaanunciar: -Menuts, us hem portat una cosa pera poder distreure-us i gaudir aquests mesos. Va allargar el paquet a l'Oto. Ell el vaobrir…Eren llibres plens de puntets negres amb pals amunt i avall, escrits dins de 5línies molt fines i amb uns dibuixos estranys al peu de pàgina que semblaven un car-gol.

-Són llibres de música, va dir el pare. Demà anirem a buscar fusta per a construir flau-tes dolces.

I així va ser com l'Oto va passar un dels millors hiverns fins aleshores. Junt ambels llibres de música, hi havia manuals per a aprendre, i la mare va llegir-los i els vaensenyar als petits què significaven aquells puntets amb pals, que ara l'Oto ja sabia queeren notes, posades dins aquelles 5 línies, que eren el pentagrama, i també va aprendreque el que el primer dia li havia semblat una mena de cargols eren les claus de sol.

Les flautes van quedar molt boniques, i quan ja faltava poc per a acabar el dur hivern,el quartet de cambra, així es diu quan s'ajunten un petit nombre de músics amb els seusinstruments, feien sonar les flautes de meravella, fent contents a tots els de casa.


racó dels passatempsper Ricardo Forner i Albert Torrent

l ’ o r i o l

Sudoku musical

SU

DO

KU

2l’orioll racons


L'enquestador, per saber les edats dels 3 fills, d'en-trada té dues dades: que el seu producte és 36 i laseva suma, el número de la casa (nosaltres no elsabem però ell si). Llavors, descomposa el n. 36 enels seus factorials i obté totes aquestes combina-cions:1-1-36 1-2-18 1-3-12 1-4-9 1-6-6 2-2-9 2-3-6 3-3-4

Ara només li cal saber quina d'aquestes combina-cions d'edats sumen el número de la casa, i és quanse n'adona que li falta una dada i retorna a la casadient que encara no ho té clar. Això només li potpassar perquè dues combinacions sumen igual:1+6+6= 132+2+9=13Quan la dona li diu que la més gran estudia piano,dedueix que només n'hi ha una de gran, no dues, iacaba endevinant que les edats són 2, 2 i 9 anys.Vist així, era fàcil, no?

L'enigma

En una taula hi ha 3 barrets negres i 2 de blancs.

3 homes es col·loquen en fila índia i cadascú es posa un barret a l'atzar i sense mirar el color. Al tercer de la fila, que pot veure el color dels barrets del primer i del segon, se li pregunta si pot dir el color del seui respon que no. Se li pregunta al segon, que només pot veure el barret del primer, si sap el color del seu barret i també respon queno. Per últim, se li pregunta al primer, que no veu cap barret, i aquest respon encertadament el color del seu barret.

Sabríeu dir de quin color és i quin és el raonament lògic que ha usat per endevinar-ho?

Endevinalles

Solucions

26

racó del coneguem a ...per Clara Llop

l ’ o r i o l

PLATS PREFERITSPer dinar qualsevol plat fet ambarròs i per sopar amanida. M'agrademenjar coses senzilles i també elsplats més elaborats però com millorm'ho passe és cuinant-los; la veritatés que sóc molt de la cuina i m'a-grade passar-m’hi temps.

AFECCIONSLa família, la música... Tinc la sortde tindre al meu voltant allò quem'agrade; a més, quan tinc un pocde temps disfrute composant lesmeues coses. Per desconnectar me'n vaig a caminar, sobre tot a l'estiu per la muntanya.

LLIBRES QUE T'AGRADINEls que me distrauen i els que m'omplin. Una novel·la d'aventures a la nit i un llibre sobre temes d'educació durantel dia. Sempre en solc tindre 3 o 4 començats, ara "Viatge a Lhasa", un viatge pel Tibet a principis del segle XX,"L'Escola Moderna" sobre la vida de Ferrer i Guardia i "Psicologia de la interpretació artística". I sempre és un bonmoment per rellegir qualsevol de Jorge Bucay, per exemple "El camino de la felicidad".

MÚSICA QUE ESCOLTESPràcticament de tot. Intente conèixer tots els estils i trobar una música per a cada moment: clàssica, bandes sono-res, jazz, pop, rock... Això sí, que no falte mai Presuntos Implicados. És clar que tinc preferències de músiques passades però m'agrade anar descobrint les noves tendències, tant com-positors clàssics contemporanis, com grups i cantants que aporten novetats i apostes personals. Valore molt la gentque s'atreveix a mostrar allò que fa i que busca el seu espai en el difícil panorama actual.

PEL·LÍCULES PREFERIDESSobre tot que no siguen tristes, no m'agrada patir i preferisc que me facen passar un bon rato, i la que m'agradamolt sóc capaç de vore-la moltíssimes vegades. M'atrauen especialment les basades en fets reals i també solc bus-car la d'aquells actors o actrius preferits.

PER QUÈ LA MÚSICA?Al començament per tradició familiar. Després perquè m'apassione tot este móni no m'imagine viure sense música, tant interpretant o composant com ensen-yant, la meua dedicació i, sens dubte, la més agraïda i la que més satisfacciódone. És una sort poder contribuir a l'educació dels joves a través de la músicai si, com en el nostre cas, afegim un component emocional..., que més pucdemanar?

LLOCS DE VACANCESLa meua infantesa i joventut l'he passada al meu poble i ara, després de 20 anysvivint a Tortosa, disfrute molt passant uns dies a Borriol. També intente cada anyplantar la tenda amb la meua família a algun càmping de la costa.

Peregrí Portolés Chulvi

Lloc i data de naixement:Borriol (Castelló), el 27 de desembre de 1963Lloc de residència:Tortosa

l’orioll racons

2l’orioll racons


racó de la música i internetper Xavier Llorach

En aquest número, tots els que tingueu ganes de pas-sar una bona estona, i de tastar una joia històrica de lainformàtica musical, ara, la podem aconseguir gratuïta-ment.

Propellerhead Software anuncia la interrupció del des-envolupament i suport de ReBirth, la primera emulaciód'un sintetitzador basada en software (1997). Des dellavors han millorat molt les coses; amb so, possibili-tats, manejabilitat i senzillesa.

Consta de dos emulacions de les llegendàries RolandTB-303 i de les caixes de ritme Roland TR-909 i TR-808, tan utilitzades en la música de ball. A més supor-ta ReWire; una tecnologia que permet integrar dife-rents aplicacions musicals (com per exemple, amb elCubase).

Rebirth emula totes les característiques generals delsaparells originals, incloent les funcions Slide i Accent, ila composició mitjançant patrons. S'ha alabat molt laseva extraordinària fidelitat al so dels aparells originals.

El President de Propellerhead Ernst Nathorst Bööscomenta: "ReBirth va ser el primer sintetitzador famósper software, i instaurà les bases del que avui donemper suposat en sintetitzadors virtuals; dissenyat faquasi deu anys, els estils musicals i la tecnologia musi-

cal han canviat tan dramàticament, que decidírem queels fonaments d'aquest producte ja no eren vàlids" ..."Som una petita companyia amb recursos de desenvo-lupament limitats i pensem que tenia molt més sentitper a tots, incloent els usuaris de ReBirth, concentraresforços en els nostres productes més actuals i en pro-jectes futurs."

Aquest llegendari producte, doncs, ara estarà disponi-ble gratuïtament, i el pots aconseguir des de la web deRebirth Museum.

www.rebirthmuseum.com

Altres productes destacats de la companyia:Reason: Estudi integral (Instruments, efectes iseqüenciador). No permet fer gravacions d'àudio,ni accepta plug-ins externs. Suporta ReWire.

Web oficial del fabricant: www.propellerheads.se

Primer contacte. Propellerhead Software Rebirth

el b

anc- Però és que no m'agrade�

- T'agradarà- Però és que no l'entenc�- L'entendràs- Però és que�- Mira fill, te contaré una història que va passar fa molts anys. Des de sempre els músics han tocat la música dels compositors passats, dels "clàssics". Fa 250anys va néixer un xiquet que quan tenie els teus anys ja tocave les seues pròpies composicions.Eren noves, diferents i, com sempre passe, no acceptades per tots.A alguns no els agradave, molts no les entenien, els menys afirmaven que eren obres d'art. Elcert que aquell xiquet anave creixent i seguie composant guiat pel seu cor, pel seu estil propi.Durant els anys que va viure no va tindre una vida fàcil (com molts dels grans músics que conei-xem). No sempre li van reconèixer el seu bon fer i la majoria de vegades no entenien el seu estil,però ell seguie fidel al que sentie.

I en el seu cas també s'ha repetit el que ha passat a molts artistes al llarg de la història: anysdesprés de desaparèixer se li reconeix el seu art, agrade, s'entén...

És una llàstima que aquella gent no foren capaços d'entendre la seua música en el moment queell l'escrivie, que no li reconegueren el seu valor més que quan va morir.

No podem caure sempre en el mateix error de rebutjar (perquè no ens agrade o perquè no l'en-tenem) la música que es fa al nostre temps, la dels nostres contemporanis. Per això fill, has defer un esforç i intentar-ho, ja voràs com d'ací uns anys em donaràs la raó.

Ja veieu amics, esta és la conversa que una mare i un fill van tindre l'altre dia seguts al bancmentre esperaven per entrar a classe. I si voleu saber la meua opinió estic del tot d'acord ambla mare; entenc al fill però li done la raó a la mare (ai les mares..., sempre tenen raó!).Només me quede donar-vos una recomanació: respecteu als passats, estudieu-los i enteneu-los, son la base de la història, i als actuals doneu-los l'oportunitat, estudieu-los i enteneu-los, sónla base del futur. Perquè a la fi tots fan el mateix: s'expressen per mig de la música, l'única dife-rència és l'estil.

Ah! per cert, aquell xiquet del que parlave la mare sabeu qui ere no?, és clar, Wolfgang AmadeusMozart. Este passat mes de gener es va celebrar el 250 aniversari del seu naixement. Felicitats,geni.

núm. 32 any vii març 2006 l’oriol

Documents