21M: MARXES DE LA DIGNITAT

PER LA RUPTURA DES DELS CARRERS

www.enlluita.org | mar 2015 nm. 41 | 1 Preu ajuda 1,50

anticapitalisme i revolucienlluita

El deute: lelefant dins lhabitaci pg. 4

Louise Michel i les dones de la Comuna pg. 6

8 de mar dia internacional de les dones treballadores

Contra lausteritat, ruptura pg. 4

2 mar 2015 | en lluita

Isaac Salinas@saccosalavi

El PP parla de recuperaci econmi-ca, mentre es destrueix ocupaci en ms comunitats autnomes (11) que en les que es crea (8), segueixen de-sapareixent empreses i cada vegada hi ha ms gent sense feina i sense cap prestaci. Per no parlar de pobresa energtica, desnonaments, el fantas-ma de la de aci, etc., a la vegada que augmenta el nombre de milionaris i les seves fortunes. A la misria econmica de la majoria se sumen els atacs a les nostres llibertats, com la Llei Mordas-sa o la reforma de la llei de lavorta-ment. Motius no ens falten per tornar a inundar els carrers de Madrid en aquesta segona edici de les Marxes de la Dignitat, com ja vam fer lany passat sota les consignes No al pagament del deute; Ni una retallada ms; Fora els governs de la Troica; Pa, treball i sos-tre per a tothom.

El 22M va marcar el 2014 una fita en la mobilitzaci al voltant de de-mandes comuns, malgrat el silen-ci meditic i la repressi policial. Jornalers, miners, metallrgics, aturats ... es van barrejar en els car-rers amb treballadors de leducaci, sanitat, bombers, administraci... a ms de joves, dones i immigrants. Cada collectiu amb les seves de-mandes especfiques. En altres paraules: el conjunt del poble. Un poble que es construeix a si mateix; que s subjecte i no objecte; que participa en un procs de presa de conscincia collectiva, amb una presncia reivindicativa amb pan-cartes i lemes.

No obstant aix, conscients de la magnitud del drama social i la in-suficincia duna sola mobilitzaci (per massiva que fos), les Marxes van establir un calendari per con-tinuar la lluita, amb accions con-tra latur a les oficines de lINEM, contra les retallades envoltant els parlaments autonmics, contra la

monarquia en el lliurament del pre-mi Prncep dAstries, o tornant a exigir Pa, treball, sostre i dignitat al novembre, entre altres.

Ara es compleix un any del 22M, i volem repetir lxit de lany pas-sat per seguir avanant en la llui-ta. Aquest any, a ms, afegim dos nous lemes que tenen a veure amb els nostres prxims objectius: Cap a la vaga general , ja que des de la Marxa de la Dignitat volem impul-sar a loctubre una jornada de lluita basada en una aturada general a tot lEstat , de carcter laboral, soci-al i de consum; i Construir poder popular, perqu entenem que s lnica manera perqu es produei-xi un canvi real . Ens ho diu Luis Blanco, de la Intersindical Alterna-tiva de Catalunya.

Vaga generals possible una vaga general des del sindicalisme alternatiu? Blanco ad-met que s difcil, perqu ns i tot el sindicalisme majoritari (a nivell de representativitat) t di cultats per convocar-la. Desprs domplir els carrers sense els sindicats majoritaris el 2014, hi ha motius per a loptimis-me. Per anem pas a pas, amb cautela. Diego Caamero, del Sindicat Andals de Treballadors, assenyala: Desprs de la Marxa a Madrid, analitzarem els resultats per veure si s possible una vaga general. Les marxes possibiliten tots els escenaris de mobilitzaci i conscienciaci . I remata Blanco: La vaga general suposa un pas qualitatiu que re ecteix la nostra voluntat danar a ms en la nostra capacitat dinter-venci poltica.

No podem menysprear el sindi-calisme de base de CCOO i UGT, en el qual hem de veure un aliat. Per les burocrcies daquests sin-dicats formen part del caduc rgim de la Transici; sn el smbol dun pacte social trencat fa temps. Re-cordem la imatge de lany passat, amb Toxo i Mndez negociant amb

govern i patronal durant la matei-xa setmana que les columnes de les marxes arribaven a Madrid. Aquest abandonament de la classe treba-lladora i la seva negativa i incapa-citat per organitzar una resposta social contundent a les retallades estan a lorigen de les Marxes, co-incidint amb un cicle, estimulat pel 15M, dautoorganitzaci popular i assembleria.

ComposiciLmplia composici de les Marxes li donen lestatus de moviment de movi-ments. A la plataforma hi participen la PAH, Marea Pensionista, Marea Blan-ca, docents per una ILP a Catalunya, as-semblees daturats, lesquerra sindical, etc. A ms, les Marxes han participat en accions de solidaritat amb la lluita feminista, amb els treballadors de Co-

La diana

21M: Tornen les Marxes de la Dignitat

Mobilitzacions | La cita del 21 de mar tractar de repetir les xifres de lany passat i marcar nous reptes

La participaci a les institucions, si no va acompanyada de mobilitzacions al carrer, mai arriba a bon port

Les Marxes de la Dignitat van reunir a desenes de milers de persones a una protesta que va ser cali cada per alguns mitjans com la ms gran de la democrcia.

en lluita | mar 2015 3

ca-Cola, amb els estudiants de Ayotzi-napa, etc. Tamb lluiten per la llibertat dels pobles, defensant obertament el dret dautodeterminaci de Catalunya des duna perspectiva de solidaritat de classe, i tenen un carcter plurinacional (incloent organitzacions catalanes, bas-ques i gallegues) i plurilingstic. Pre-veuen sumar-se a campanyes com la de Boicot, Desinversi i Sancions a lEstat dIsrael i implicar-se en accions contra la guerra i lOTAN. I no han deixat de fer actes sobre el TTIP, la llei de depen-dncia, etc.

Aquest s lesperit de les Marxes: donar suport a totes les convocat-ries de protestes descentralitzades en cada un dels territoris i desen-volupar una major convergncia amb totes les lluites socials, amb la filosofia de coordinaci que des de linici va impregnar l22M. Sempre hem portat la mobilitzaci sectori-alment, cadascun amb la seva ban-dera. El que cal s unificar tot aix. A la esquerra sempre hi ha molta divisi. Per si estem dacord amb defensar la sanitat pblica, a pro-hibir acomiadaments en empreses amb beneficis, etc., llavors cal bus-car la unitat daturats, camperols, petits comerciants, autnoms, es-tudiants... per colpejar tots junts, ens recorda Caamero.

PartitsNo obstant aix, la veritat s que lesce-nari poltic ha canviat molt en un any. Avui, bona part daquest poble est dirigint les seves esperances de canvi cap als nous partits i candidatures que es presentaran a diferents eleccions aquest 2015. Hi ha qui fins i tot afirma que les Marxes del 2014 van marcar la fi dun cicle de mobilitzaci social, i que amb Podem es va obrir un nou cicle de lluita institucional. Lerror aqu s dis-

sociar la lluita institucional de la lluita als carrers.

Com assenyala Blanco, En aquest context poltic, les Marxes tenen ms sentit que mai. La sim-ple participaci en les institucions, si no va acompanyada duna mobi-litzaci als carrers de la classe tre-balladora i les classes populars, no arriba a bon port . Caamero es mostra vehement: Necessitem ms carrer, ms unitat, menys dogma-tisme, menys separaci i, sobretot, ms lluita. La lluita obre el cam. s

hora de la mobilitzaci social, que en definitiva s el que ha obert el camp als nous partits de ruptura.

EuropaUn altre repte per a les Marxes, i la llui-ta social en general, s la coordinaci a nivell europeu. Davant la prdua de sobirania a favor dinstitucions finance-res supranacionals, les mobilitzacions locals i fins i tot estatals tenen un limi-tat impacte en la poltica institucional. Aquests dies estem veient com fins i tot un govern amb un programa antiauste-ritat, com Syriza a Grcia, sest veient totalment bloquejat.

Un xit de les Marxes de la Dig-nitat a Madrid ser la millor ma-nera de reforar la lluita social, avanar cap a la vaga general i cap a larticulaci de la resistncia a ni-vell europeu.

Desprs danys de resistncia contra lausteri-tat aquest 2015 ha vingut acompanyat despe-rances per molta gent, ja que han nascut di-versos projectes poltics que pretenen recollir el testimoni del 15M i les lluites. Sense entrar en analitzar-los, s evident que la majoria de gent progressista diposita moltes illusions en el seu triomf electoral.

s per aix que la victria de les esquerres no neoliberals pot ser molt positiva per al sin-dicalisme de base, les marees i els moviments socials que es sentiran institucionalment protegides per impulsar les seves demandes i aspiracions.

Donar suport a una sigla electoral no pot tornar-se un xec en blanc, ja que la histria

est plena de tracions i mitges tintes. Un exemple proper el trobem en la prrroga del memorndum dentesa de Grcia acordat per Syriza desprs escenificar un pols amb les institucions que governen Europa (Troica).

La retrica radical no s garantia de capacitat de canvi. Per aix, la clau est en lautoorganitzaci i lluita des de baix. La implementaci dun programa de reformes profundes no pot aconseguir sense unes for-ces socials capaos de guanyar-li el pols als carrers a la casta econmica (grans accionis-tes, banquers, etc.), ja que en ltima instn-cia els poders fctics treballen al servei dels seus interessos.

I el que s ms, encara que no saconseguei-

xi arribar al govern, qualsevol mesura antiso-cial impulsada per la instituci es pot revertir mitjanant mobilitzacions socials de masses i especialment mitjanant vagues.

Per aix no succeir espontniament. Per-qu hi hagi moviments capaos de prendre la iniciativa cal que aquests estiguin vius, orga-nitzats, madurs, forts.

La illusi electoralista no pot fer-nos obli-dar que depn de persones activistes compro-meses amb lassociacionisme i el sindicalisme de base, que existeixi la capacitat darticular lluites i generar idees i propostes que ens permetin encara ms lluny. Per guanyar en qualsevol context carrers han danar davant de les urnes.

Les Marxes de la Dignitat van reunir a desenes de milers de persones a una protesta que va ser calificada per alguns mitjans com la ms gran de la democrcia.

Un xit de les Marxes de la Dignitat a Madrid ser la millor manera de reforar la lluita social

Canviar des de les urnes i els carrers Diego Mendoza Podemos La Lnea

4 mar 2015 | en lluita

Fil a lagulla

Nikos Loudos@nikosloudos

El xantatge que est en marxa contra el govern de Syriza a Grcia ha de ser una lli per a tots i totes, especialment aqu. En molt pocs dies, ens han deixat clar que la Uni Europea (UE) i la zona euro no es poden canviar. No pot existir una UE benvola ni una eurozona bona. Les dues sn institucions del sis-tema capitalista i funci-onen noms a favor dels capitalistes i contra les treballadores. No es po-den reformar. La seva es-sncia s imposar xantat-ges contra qualsevol que vulgui sortir de lortod-xia de lausteritat.

Aquests arguments sn ms que necessaris a lEstat espanyol perqu hi ha forces poltiques

desquerres que seguei-xen pensant que el cam cap al canvi passa per la transformaci de la Uni Europea. Tant Podem com Izquierda Unida te-nen els seus programes plens de propostes vers la Uni Europea. Propos-tes sobre com les coses podrien ser millor, com la UE o el Banc Central Europeu (BCE) podrien fer poltica duna altra manera. Entre elles, la reestructuraci del deu-te, el canvi dels pressu-postos a favor dels ms febles, el control poltic i ciutad sobre el BCE, les poltiques dinversi p-blica i labandonament de lausteritat.

Aquestes propostes no sn noms un error, sn un perill. Reproduei-xen la falsa illusi que la Uni Europea s un club democrtic on pots dir

la teva opini i canviar les coses. Lnica solu-ci, de veritat, s sortir daquestes institucions. No simplement sortir amb un divorci pacfic, sin mitjanant lenfron-tament i la ruptura.

El capitalisme t una estratgiaVegem ms en concret lexemple grec per treu-re conclusions. Syriza va guanyar el govern amb

un programa electoral de reformes progressistes. No era un programa es-pecialment radical, per incloa mesures que, se-gons la direcci de Syri-za, podrien enfrontar-se a la crisi humanitria que pateix el pas. Per exem-ple, aturar els desnona-ments de famlies amb un habitatge o no deixar famlies pobres sense llum i aigua.

Durant el perode elec-toral, quan es preguntava a la direcci i als econo-mistes de Syriza, Com fareu tot aix, si la Troica no permet aquest tipus de mesures?, La respos-ta era que no hi havia ra de preocupaci, perqu un govern democrtica-ment acabat delegir pot anar a les institucions europees i renegociar les condicions dels acords que havien signat els go-

El deute: lelefant a lhabitaciN.L.

El deute pblic s lelefant a lhabitaci. Fa pocs anys el deute era suposadament larrel de la crisi, i ara s com si ni tan sols exists. La veritat s que el deute segueix sent enorme i un factor crtic que no deixa res-pirar leconomia. El deute de lEstat espanyol ha superat el

bili deuros i sacosta al 100% del PIB. Itlia s el pitjor cas dEuropa, amb un deute que dobla el de lEstat espanyol.

Les notcies no parlen gaire de tot aix perqu el cost de refinanament del deute ha caigut. s a dir, lEstat espa-nyol obt prstecs sense pa-rar, noms per pagar antics deutes, per aquests prstecs

tenen interessos fora baixos, tot i que aix no vol dir que leconomia no es vegi afecta-da. Lelefant no noms s a lhabitaci, sin que sha as-segut sobre leconomia real. Tots aquests prstecs podri-en invertir-se en la creaci de feines per tirar endavant leconomia, per no, han de reciclar el deute.

Han reaparegut propostes de reestructuraci. El canvi poltic a Grcia ha provocat que fins al primer ministre irlands plantegi realitzar una conferncia europea per alleujar la crrega del deute. Lesquerra no ha de donar suport a aquest tipus de pro-postes. Hem de veure com shan aplicat les propostes de

retallada del deute en els casos de Grcia i Xipre.

Els fons de pensions, les universitats i altres organit-zacions pbliques han estat les que han patit les prdu-es perqu posseen bons. Els capitalistes no han perdut res.

Un altre tipus de propostes parlen de prorrogar el deu-

Grcia | Trencar amb lausteritat passa per no pagar el deute, trencar amb la UE i leuro i aplicar mesures anticapitalistes

Yanis Varufakis intenta negociar amb Jeroen Dijsselbloem, president de lEurogrup.

s una illusi que la Uni Europea sigui un club democrtic

Contra lausteritat:

rUpTUra

en lluita | mar 2015 5

Yanis Varufakis intenta negociar amb Jeroen Dijsselbloem, president de lEurogrup.

El pols es juga als carrers

Editorialverns anteriors. Si ms no, deien, fins i tot no estant dacord amb nos-altres, ens donaran una mica de temps per res-pirar. El que es necessi-tava, segons Syriza, eren sis mesos de descans daquesta austeritat inin-terrompuda.

El resultat s que el nou govern ha anat a les institucions, per la renegociaci ni tan sols ha comenat. El que ha rebut Syriza ha estat un clar No. Cap de les me-sures del govern es pot aplicar, si no t la rati-ficaci de la Troica i si no sassegura que no hi haur cost sobre el pres-supost. Si no, no hi haur ms finanament per les necessitats de Grcia.

IrracionalEl nou ministre de Fi-nances, Yanis Varufakis, tenia la impressi que no noms la Troika els do-naria temps, sin que a ms els governs europeus es convencerien amb la proposta de Syriza. La seva argumentaci deia que lestabilitat a Grcia juga a favor de tots, o sigui a favor de leuro, a favor del capitalisme. Per qu no respectar al nou govern, si diu que vol sal-var el capitalisme? Molts comentaristes keynesi-ans ja havien acceptat aquesta anlisi com si fos una idea impressionant.

Per, com ens explica leconomista marxista Michael Roberts:

Hi ha molts comen-taristes, fins i tot en les-querra keynesiana, que es queixen perqu els alemanys sn irracio-nals i estpids. Donar als grecs una mica de lliber-tat dacci per fer inversi-ons pbliques i reduir la crrega del deute ajuda-ria a restaurar lecono-mia grega i a tirar enda-vant el projecte europeu contra el cada vegada ms alt escepticisme de lelectorat europeu i una economia de lEurozona que est en estancament i deflaci. Ho veieu? Lausteritat no funciona. Aix va largument.

Per, els alemanys no sn irracionals des del punt de vista del capital. Els partidaris de lauste-ritat estimen que el ca-pitalisme europeu no es pot recuperar, llevat que el sector capitalista recu-peri la seva rendibilitat i es redueixi la crrega del deute. Aix significa reformes neoliberals es-tructurals, bsicament, delmar el poder laboral a travs de lleis antisindi-cals, augment dels drets a acomiadar, retallada de les prestacions datur i de les pensions, i ms priva-titzacions. Al costat dai-x, shan de fer retallades en les despeses pbliques i en el deute per tal que es permetin retallades en la fiscalitat de les grans empreses i aix augmen-ti la rendibilitat. Reduir els costos laborals, esti-mular la rendibilitat aquesta s la sortida de la depressi. Aquesta s

una estratgia racional per part del capital.

Rajoy i de Guindos han estat a la taula de negociacions i han jugat el paper ms brut. Han estat al costat de les for-ces de la pitjor austeritat i contra tota discussi de canvi. El que t clar la Uni Europea, i Rajoy tamb, s que lEstat es-panyol rebr una pres-si enorme al llarg dels propers mesos, especi-alment desprs de les eleccions generals, per imposar ms austeritat i moltes ms retallades. I pressionant Syriza volen deixar clar a Podem que no hi haur cap oportu-nitat de modificacions.

La nostra sortida: la rupturaLnica manera a com-portar-se amb aquestes institucions xantatgis-tes s la ruptura. La rup-tura amb leuro s una arma contra lausteritat. Perqu trencar amb leu-ro significa la possibili-tat de no pagar el deute. Per imposar una gran fiscalitat als beneficis de les grans empreses, per nacionalitzar els bancs i aturar la fugida de diners a lestranger, cal una rup-tura no noms amb leu-ro sin tamb amb la UE i tots els seus tractats.

En el moment que sest escrivint aquest article, milers de milions deuros segueixen sortint de la banca grega. Syriza lnic que fa s intentar que es calmin els capita-listes perqu no treguin els seus diners fora. Cal-mar els capitalistes sig-nifica prometre que no hi haur nacionalitzacions ni canvis en la fiscalitat.

Contrriament, imple-mentant mesures antica-pitalistes es podrien con-trolar tots aquests diners acumulats. Per mesures anticapitalistes no es poden aplicar dins les institucions del capital. Hem dobrir ms el debat sobre leuro i la UE, per tal de no enfrontar-nos a sorpreses frustrants com les que ara pateix el go-vern de Syriza.

Lesquerra arreu dEuropa seguim amb gran expectaci els esdeveni-ments a Grcia. En joc est no noms el futur del poble grec, sin de tota la perifria.

Lacord signat entre Grcia i lEuro-grup per als propers quatre mesos no trenca amb la troica, dna continutat al pagament del deute i lausteritat. Su-posa un fracs per Syriza, comprovant que No hi ha cap opci democrtica en contra dels tractats europeus, com diu el mateix Juncker.

Syriza ha de canviar destratgia, si no vol renunciar completament al seu programa. Com afirma larticle daquestes pgines centrals, ja ha quedat clar: no hi ha possibilitat de canvi real dins de la Uni Europea i leuro. Lnica alternativa passa per una ruptura amb el neoliberalisme. En aquesta direcci ha dempnyer lesquerra radical, tant dins (Plata-forma dEsquerra) com fora de Syriza (Antarsya).

I els carrers. Desprs de 32 vagues generals i locupaci de les pla-ces, Syriza pretn materialitzar les victries que aquests moviments no van poder conquerir per si mateixos. Sens dubte, lexpressi poltica de les lluites suposa un avan. Per no s possible un procs de democratit-zaci sense lluita social. Per aix, s una bona notcia que la gent a Grcia es llancs als carrers per defensar Syriza contra la Troica. I ser una mala notcia que no es mobilitzi da-vant la contenci i moderaci del seu govern.

Davant daquest 2015 ple deleccions a lEstat espanyol, prenguem nota: participar en les eleccions s un pas necessari, per no suficient. Syriza ens mostra que si no transformem a lEstat, lEstat ens transformar a nosaltres, fins i tot abans darribar al govern.

Aquest s el paper dorganitzacions com En lluita a diferents candidatures municipalistes: reforar un discurs de ruptura i portar el protagonisme als carrers. Perqu el pols es juga als carrers, no a les institucions.

Varoufakis, tot i les passions despertades, va acabar cedint davant Merkel. I no podem seguir cedint ni un sol millmetre.

Hem davanar pel cam que obren les Marxes de la Dignitat, que tor-nen a Madrid el 21 de mar. All ens veiem.

te. s a dir, els xantatges de les institucions europees i la crrega del deute no laguan-tarem noms nosaltres i els nostres fills, sin tamb els nostres besnts.

Lnica sortida favorable als interessos de les classes po-pulars davant el problema del deute, s no pagar-lo, sense negociacions, conferncies ni auditories. Simplement dient als banquers: Disculpes, heu perdut.

LEstat espanyol rebr una pressi enorme per imposar ms austeritat

Mesures anticapitalistes no es poden aplicar dins les institucions del capital

6 mar 2015 | en lluita

Tamara Ruiz@tamyson_rr

Louise Michel va nixer a Haute-Mame (Frana) al 1830. Filla

duna serventa i dun te-rratinent, va rebre una bona educaci basada en principis liberals.

Volia ser mestra, per la qual cosa va ingres-sar en una acadmia a Chaumont, en la qual es va diplomar., Encara que no va poder arribar a exercir a lescola ja que es va negar a pres-tar jurament a Napole III.

Va treballar com a professora en diverses acadmies privades, sent criticada pels pares dalguns alumnes pel seu mtode alternatiu densenyament: porta-va als seus alumnes a fer classes a laire lliure per gaudir de la natura i els ensenyava a cantar la Marsellesa (en una poca en la qual estava prohibit). Prohibia els cstigs i insistia en el sentit de la responsabi-litat i en la participaci activa de lalumnat.

Ms tard obre una altra escola privada a Millires, on ensenya durant dos anys, fins que es trasllada a Pa-ris, al 1856. Una vegada all comena a assistir a reunions poltiques i sintrodueix en am-bients revolucionaris, on trava amistat amb Eugne Varlin, Raoul Rigault i Emile Eudes, entre daltres, i comena a escriure amb freqn-cia a diaris de loposici com Le cri du peuple (El crit del poble).

Al 1869 s secretria de la societat Demo-crtica de Moralitza-ci, lobjectiu era aju-dar a les treballadores obreres.

Desprs de la procla-maci de la III Rep-blica, mentre lexrcit prussi marxa cap a Pa-ris, Louise Michel entra a formar part del Comi-t de Vigilncia del barri de Montmartre, una de

les associacions venals que es van crear per or-ganitzar la defensa de la ciutat.

La Comuna de ParisDesprs de participar en nombroses manifesta-cions durant els mesos previs al comenament de la Comuna, juga un paper clau en els esde-veniments que marquen linici de la Comuna, trobant-se a primera fila, disparant. Quan el govern de Versalles en-via les seves tropes per apoderar-se dels canons de la Gurdia Nacional, Luoise Michel, que en aquest moment s pre-

sidenta del Comit de Vigilncia del districte XVIII de Pars, lidera una manifestaci de dones que va impedir a lexrcit fer-se amb els canons , i aconseguint que els soldats confra-ternicen amb els gur-dies nacionals i el poble parisenc.

Desenvolupa una tasca social i militant destacada durant els dos mesos que dura la Comuna. Anima el Club de la Revoluci de lesglsia Sant Ber-nard de la Chapelle, al districte XVIII, i acon-segueix la creaci de menjadors per als nens

Tel de fons

del barri. Organitza un servei de guarderies in-fantils a tota la ciutat i dna suport a idees molt novedoses com la creaci descoles pro-fessionals i dorfenats laics.

Combat, fusell en m, a les barricades de Cla-mart, Neuilly i Issy-les-Moulineaux, i tamb collabora com a infer-mera, recollint i atenent els ferits, i recluta a do-nes per conduir les am-bulncies.

Com a gurdia del ba-tall 61 de Montmartre, va liderar un batall fe-men, qual coratge des-tacar especialment du-rant les ltimes batalles de la Comuna.

Encara que ella va aconseguir escapar, ms tard es va lliurar a les autoritats de Versailles per evitar que afuselles-sin a la seva mare, que havia estat arrestada.

Desprs de ser em-presonada durant uns mesos, s portada da-vant un Consell de Gue-rra que la condemna a deu anys de desterra-ment a Nova Caled-nia. Un cop all, entra en contacte amb la po-blaci local, als que en-senya a llegir i escriure i simpatitza amb els na-dius que lluiten per la independncia de la co-lnia francesa, amb qui collabora. Encara que anteriorment simpatit-zava amb la corrent so-cialista del blanquisme, durant lexili saproxima a lanarquisme.

Al cap de nou anys de desterrament s amnis-tiada, tornant de nou a Pars al 1880, on s rebu-da per 10.000 persones.

Desprs del seu retorn interv en nombrosos mtings a Frana i a al-tres pasos europeus, on parla sobre la seva lluita per la revoluci social i sobre lanarquisme. El fet de cobrar entrada en aquests actes a les per-sones assistents ho veu com una forma de que les classes mitjanes con-tribueixin a donar su-port a les treballadores.

Al 1883, desprs de participar en una ma-nifestaci de desocu-pats que acaba amb el saqueig de diverses fle-ques i en enfrontaments amb la policia, torna a ser condemnada a di-versos anys de pres i empresonada, negant posteriorment a ser amnistiada, encara que acaba sortint de la pres al cap de tres anys.

A lany segent, al 1887, durant una reuni de militants un anci monjo li dispara ferint-li lorella i quedant una bala allotjada en el seu cap, fet que posterior-ment li ocasionar forts dolors. Tot i aix, du-rant el judici Luoise va demanar indulgncia pel seu agressor.

Els ltims anys de la seva vida els passa entre mtings i a la pres fins que sexilia a Londres per evitar ser ingressa-da en un psiquitric.

Les incendiriesLuoise no va ser lnica dona que va tenir un pa-per destacat durant la Comuna de Pars, sin que hi va haver cen-tenars delles que van participar activament, tant en les barricades com en lmbit poltic, creant cooperatives de treballadores i sindicats especfics per a dones, participant activament en clubs poltics i creant organitzacions revolu-cionries prpies, com el Comit de Dones per a la Vigilncia, el Club de la Revoluci Social o el Club de la Revoluci, entre daltres.

Moltes daquestes dones van desafiar el paper que tenien esta-blert en aquella poca, combatent en primera lnia i reivindicant els seus drets. Els mitjans de lpoca parlaven de la seva combativi-tat i les anomenava les Ptroleuses o incen-diries, estenent el ru-mor fals que calaven foc a edificis pblics durant lltima setmana de la Comuna.

Histria | La revolucionria francesa va participar de forma destacada a la Comuna de Paris

LOUISE MICHEL: DE MESTRA A

COMUNERA

Michel va ser rebuda per 10.000 personas al tornar del seu desterrament.

Michel va liderar una manifestaci que va bloquejar lexrcit

en lluita | mar 2015 7

Juan Jess lvarez Luna

El passat dia 11 de febrer va te-nir lloc el segon Frum-Debat de lorganitzaci En Lluita a la Serra Sud de Sevilla. Va ser satisfactori per a tots els assistents afrontar aquest nou repte ja que senyorava la presncia duna organitzaci cr-tica amb el sistema capitalista ac-tual en aquesta comarca andalusa clau en matria revolucionria des de la segona meitat del segle XIX. Aquesta zona va ser el bressol del bandolerisme andals, ms tard va ser on lanarcosindicalisme es va forjar com a experincia desper

per a les revoltes populars que lluitaven en contra de la patronal latifundista i, va ser aqu quan en lanomenada Transici la gent, a travs de la seva uni, va col.lecti-vitzar part de la terra per al poble en un moment a contracorrent, ja que a la resta del pas el capitalis-me financer es tornava cada ve-gada ms com una realitat latent malgrat anar disfressat destat del benestar.

Una mica ms duna desena de persones van assistir a la segona reuni que es produa a la comar-ca, realitzant-se la primera a Este-pa dues setmanes abans. Els punts

del dia a tractar eren diversos, per ens vam quedar al primer punt a causa de la intensitat i freqncia participativa de tots els assistents. Aquest punt tractava de les elec-cions a Grcia i les seves conclu-sions ms immediates del canvi

electoral, generant-se un intens i fructfer debat.

La primera i ms clara noci que percebem del nou govern de Syriza a Grcia s la iniciaci dun tmid reformisme encotillat en el si del capitalisme a travs del qual no sarriba a la resoluci dels pro-blemes reals de la societat. Caldria una resposta contundent: la sortida de la Uni Europea, ja que aquesta respon noms a una uni mercan-til. Aquesta sortida ha danar segui-da duna futura coalici dels pobles de la conca sud de la mediterrnia occidental a travs del refor del nostre mercat interior de la m de

la conservaci del medi ambient.Va quedar clar que aquesta for-

ta ruptura contra el sistema actual no es pot abordar directament en no existir una conscincia uni-tria de la classe treballadora i la inexistncia duna militncia en comparaci amb poques no gai-re llunyanes, el que dificultaria en lactualitat una revoluci social. Per s hem daprofitar labast de la globalitzaci i les connexions immediates en diferents parts del mn que generen un altre perfil de revoluci, que encara que no sigui directa si genera una conscincia de lluita.

Dani Celma@celmi909

Per segon any consecu-tiu, des dUnitat Contra el Feixisme i el Racis-me (UCFR) i aprofitant el Dia Internacional de lEliminaci de la Discri-minaci Racial, organitzem una jornada contra el feixis-me, el racisme, lhomofbia i la islamofbia.

Aquesta manifestaci internacional es va acor-dar en assemblea a finals de lany 2014, en coordi-naci amb diferents orga-nitzacions germanes com KEERFA de Grcia o UAF de Gran Bretanya.

Els eixos reivindicatius de la manifestaci seran:

#StopIslamofobia. Tot i que la lluita contra la isla-mofbia ja era una de les vies que contemplvem des de fa mesos, amb els assas-sinats ocorreguts a Pars i sobretot amb les reaccions posteriors, creiem que el tema ha de ser central en les nostres reivindicacions.

#TanquemElTramun-tana. Tamb volem seguir amb la demanda del tanca-ment del casal feixista Tra-muntana, situat al barri de la Verneda de Barcelona,

lloc on iniciarem la nostra marxa.

Desprs de la fugida daquest del barri del Clot, ara volem que tamb es vegi obligat a anar-sen, per no tornar, de qualsevol dels

nostres barris, pobles o ciu-tats.

#NoVotesFascismo/#NoVotesRacismo. Aprofitant que sacosten 3 eleccions, tamb donarem linici a la campanya No Votes feixis-me, racisme, homofbia ni islamofbia.

La lluita per evitar que aconsegueixin represen-taci ser ms intensa en les eleccions municipals. Organitzacions feixistes i populistes com PxC, VOX, MSR, Espaa 2000 no han daconseguir espais en

els nostres ajuntaments ni han de poder disposar de diners o equipaments p-blics per fer proselitisme de lodi.

Esperem que el dia 21 de mar aconseguim muntar una jornada festiva i molt reivindicativa, que cons-cienci a la poblaci de la perillositat de mirar cap a un altre costat en relaci a aquests problemes, aix com de la necessitat dunir les lluites populars per eli-minar les xacres que ens aguaiten.

Paco Snchez

El 1925 el Soviet Suprem dirigit per Isif Stalin, per commemorar el vint ani-versari de les primeres re-voltes ciutadanes de 1905, que ms tard desemboca-rien en la Revoluci Bo-lxevic de 1917, encarrega al cineasta Serguei Eisens-tein una pellcula, el ttol de la qual seria Any 1905 i que abastaria el perode des de linici de la guerra amb el Jap, el 1904, fins lanomenat Diumenge Ne-gre del 9 de gener de 1905 a la ciutat dOdessa. Dona-da la precarietat del temps el director decideix filmar noms la revolta del Pote-mkin.

Des de linici dels es-deveniments, la cmera dEisenstein adopta totes les posicions possibles per expressar all que ms interessa i provocar dra-matisme, urgncia, calma, patetisme

Els mariners del cui-rassat, fondejat davant del port dOdessa, que dormen extenuats amb els seus tor-sos nus, alertats per Vaku-linchuck i Matuchenko (dos mariners bolxevics) de la putrefacci de la carn que els donen per menjar i les condicions de vida que suporten, samotinen. El capit Golikov, per sufocar

la revolta ordena afusellar alguns mariners i aquests contraataquen llanant a laigua a tots els oficials i comandaments.

La mort del mariner Vakulinchuck desencade-na els esdeveniments. El poble a la matinada, al port dOdessa, comena a vet-llar-lo. Comena la revol-ta. La dona cobra un espai transcendental en lobra, sn les primeres a arribar al costat del cadver, les primeres a alar la veu, en dirigir-se als ciutadans indignats que espontnia-ment es dirigeixen al port. En un escenari en qu els fets no van passar (les esca-linates dOdessa) per que fa referncia directament a la matana del Diumenge Negre a Sant Petersburg, el dramatisme ens arriba mitjamant les escenes: la mare morta, el carret amb el nen abandonat, la dona amb el seu fill mort en braos, una altra que mor dun tret a lull

Els mariners del Potem-kin canonegen la caserna general dels cosacs per de-fensar el poble.

Desprs el Potemkin escapa per larribada de larmada russa per tota la marineria de la flota es so-lidaritza amb el Potemkin per la seva gesta. La revo-luci ha triomfat!

El nvol

Un nou frum de debat a la serra sur de Sevilla

El govern de Syriza inicia un tmid reformisme encotillat en el si del capitalismo

21 de mar | Dia de la Eliminaci de la Discriminaci Racial

No al racisme, el feixisme, la homofbia i la islamofbia

Organitzacions feixistes no han daconseguir espais als ajuntaments

El cuirassat Potemkin

Jess M. Castillo@jeswonehouse

Lany 2015 arriba ple de cites electorals. La primera s a les eleccions andaluses (22 de mar), seguides de les elecci-ons municipals i autonmi-ques (25 de maig), les elecci-ons catalanes (a setembre) i les eleccions generals (a nal dany). Des dEn Lluita estem impulsant Podemos fora de Catalunya, lanticapitalista i independentista Candidatura dUnitat Popular (CUP) a Cata-lunya i candidatures populars i rupturistes per a les eleccions municipals.

La nostra participaci ac-tiva a les eleccions ve danys enrere. Ja a les anteriors eleccions generals de 2011 ens presentrem amb la can-didatura Anticapitalistes a 13 provncies, defensant me-sures de ruptura amb lactu-al model poltic i econmic, com la nacionalitzaci de la banca, la millora i la defensa dels serveis pblics, contra les retallades i la privatitzaci, el no pagament del deute pblic, la reducci de la jornada la-boral sense reducci de salari per a crear ocupaci i repartir el treball domstic i de cura, lexpropiaci dels sector es-tratgics com lenergtic, la desprofessionalitzaci de la poltica, aix com el dret a lau-todeterminaci i a decidir el propi dest de tots els pobles.

Poder popularTanmateix, sabem que el po-der no es pren a les instituci-ons, que la clau est en cons-truir poder popular i lluitar als carrers i els centres de treball. Per aix intervenim en les campanyes electorals per a fer fora els poltics professionals corruptes i ma osos de les institucions al mateix temps que construm poder popu-lar des de baix, impulsant

lautoorganitzaci i les lluites dels moviments socials. Per exemple, en la campanya de les eleccions andaluses serem altaveus contra el fracking i el tractat de lliure comer amb els Estats Units; de la lluita contra el feixisme, el racisme i la islamofbia; altaveus de les Marxes de la Dignitat, de les lluites dels treballadors de Delphi de Cadis, dExtruperil a Sevilla, del INFOCA en tota Andalusia, etctera. Serem altaveus de les treballadores que lluiten pels seus llocs de treball i per una societat ms justa.

Andalusia s un exemple de les conseqncies dun go-vern, ininterromput durant tres dcades, de la casta po-ltica (encarnada en el PSOE) i econmica (simbolitzada pels

grans terratinents). La desocu-paci est en xifres superiors al 34%, la pobresa arriba quasi al 30% de la poblaci, desenes de milers de persones han mi-grat a la recerca de treball, en els tlims anys es produeixen ms de 2.500 desnonaments cada trimestre s a dir, una gran part de la poblaci tre-balladora andalusa pateix una situaci demergncia social. Andalusia necessita una rup-tura democrtica i econmica molt profunda.

Les eleccions andaluses seran una prova de foc per al projecte electoral de Podemos. Es mediran tant les seues pos-sibilitats reals docupar poder a les institucions com la for-ma de fer-ho, la seua poltica de pactes postelectorals (que ha de decidir-se en votaci per

internet) i limpuls que ha de donar a les lluites dels movi-ments socials.

La irrupci de Podemos canviar el mapa poltic del parlament andals, com ocor-rer en molts altres parlaments autonmics i al congrs dels diputats. Inicialment, la direc-ci estatal de Podemos llan el missatge que les eleccions andaluses no eren una prio-ritat. Desprs de les protestes des de les bases, va canviar el

missatge, al mateix temps que es construa la cortina de fum dun possible pacte postelec-toral amb el PSOE si aquest dna un gir de 180 graus en molts terrenys diferents, co-menant amb un comproms absolutament implacable en la lluita contra la corrupci. Hi ha molta gent a Podemos Andaluca que des de sempre hem eixit a guanyar Andalu-sia i diguem clarament que no volem pactar amb la casta del PSOE sota cap concepte. No podem pactar amb qui es plega als interessos de l1% i es disfressa de socialista quan li interessa. Seria un pacte que trairia lADN de Podemos de transformar el sistema des de les seues bases.

Des de baixCada vegada ms gent dins de Podemos a Andalusia sest agrupant en Andaluca desde abajo (ANDAMOS). Gent es-tretament relacionada amb els moviments socials que sorga-nitzen en assemblees provin-cials i andaluses i que impulsa des de baix un programa pol-tic relament rupturista a nivell democrtic i econmic i que no veu Podemos noms com una mquina electoral, sin tamb com una ferramenta molt til per a construir poder popular i donar impuls a les lluites socials.

Aquest any 2015 ve carre-gat doportunitats en el plnol electoral, per tamb ens ser-vir per a seguir enfortint les lluites des de baix, des de les ms locals ns a les coordi-nades Marxes de la Dignitat. Perqu, estiguera qui estigue-ra en els governs, els nostres drets sempre els hem aconse-guit lluitant i seguirem fent-ho aix. Ac, com a Grcia, devem ser la gent treballadora la que marque, mitjanant la mobi-litzaci, lagenda poltica dels nous governs.

/Diari En lluita @DiariEnlluita

Eleccions andaluses | Primera cita electoral en un any ple doportunitats

Les eleccions andaluses seran una prova de foc per a Podemos

ANTICAPITALISMETAMB A LES URNES