El pressupost municipal al detallHISENDA

Nou president a SOM Sant SaduníComerç i Serveis

Carnaval 2014 en imatgesFESTES

Elles també juguen

CASADE LA

VILAN. 064MARÇ2014

TELÈFONS I DADES D’INTERÈSBIBLIOTECA MUNICIPAL RAMON BOSCH DE NOYA Sant Pere, 36 / 93 891 20 33 biblioteca@santsadurni.catwww.bibliosantsadurni.blogspot.com

CAP Sant Sadurní d’Anoia C. de Gelida, s/n / 93 818 30 52 CASA DELS AVIS Torras i Bages, 16-18 / 93 891 14 66casadelsavis@santsadurni.cat

CENTRE CÍVIC VILARNAU Plaça dels Germans Segura Viudas s/n93 891 43 09ccivic@santsadurni.cat

DEPARTAMENT d’Acció Social Hospital, 11 / 93 891 30 29bsocial@santsadurni.cat

MOSSOS D’ESQUADRA Maria Montserrat, 2 / 93 657 00 50

OFICINA DE TURISMEHospital, 21 / 93 891 31 88 turisme@santsadurni.cat www.turismesantsadurni.com

OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR – OMIC Hospital, 11 / 93 891 30 29omic@santsadurni.cat

POLICIA LOCALPlaça de l’Ajuntament, 1 / 93 818 30 22 policia@santsadurni.cat

RÀDIO SANT SADURNÍPompeu Fabra, 34-36 / 93 891 29 01radio@santsadurni.cat / www.radiosantsadurni.cat

CASAL D’ENTITATS Marc Mir, 15 / 93 818 42 24casaldentitats@santsadurni.cat

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL Passeig de Can Ferrer, s/n / 93 891 00 44esports@santsadurni.cat

ÍNDEX SERVEI DE JOVENTUT Pompeu Fabra, 34 / 93 891 33 20index@santsadurni.cat

SERVEIS COMUNITARIS (Via pública, parcs i jardins)Ctra. de Masquefa, s/n / 93 891 30 33serveis@santsadurni.cat

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADoctor Barraquer, local 3-5 / 93 118 51 95socupacio@santsadurni.cat

ÍNDEXMARÇ 2014

El pressupost municipal 201498a edició de la Setmana de la Gent GranEntrevista Jaume Gramona, president Institut del CavaEs crea un banc de tempsLa biblioteca fa 15 anysOpinió dels grups municipals

CASA DE LA VILAPublicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Editat pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament.Maquetació: Azor Creatius Gràfics.D’aquest butlletí s’han imprès 5.000 exemplars a Voisin Mateu.Podeu contactar amb el Departament de Comunicació a través del correu electrònic:comunicacio@santsadurni.cat.

facebook.com/ajuntamentdeSantSadurni @santsadurni_cat flickr.com/santsadurni

41317192130

EDITORIAL

Inversions urbanístiques i manteniment urbà, duescares de la mateixa monedaAquesta legislatura és excepcional en moltes coses, en les obres municipals també. Les dis-posicions econòmiques i legislatives ens pri-

ven de poder atendre totes les necesitats què voldriem, però n’hem assegurat dues de bàsiques: La finalització de la zona aquàtica, amb dos vasos separats per la zona exterior, tal com marca la normativa i el Pla Municipal d’equipaments esportius. I la rehabilitació de l’edifici de la Plaça Nova, que s’emmarca en un projecte important, com el Centre Cultural i que ha de vertebrar el centre de la vila. I també hem assegurat l’ampliació i adequació del cementiri de Monistrol, un equi-pament important per a tots els veïns dels nuclis agregats.

La concreció del Pla de mobilitat amb primeres actuacions, com les rehabilitacions de les voreres al carrer Gelida i Passeig can Ferrer/Alacant, o la futura mitjana al tram superior de l’avinguda Baríton Ma-ties Ferret, es compaginen amb la gestió de noves subvencions que permetin adequar la Sala de l’Ateneu com auditori municipal de facto.

Les necessitats del dia a dia, als nostres carrers i places, oblidades en els darrers anys, han estat i seran una prioritat de legislatura. Potser es veuen poc quan mirem a l’horitzó però són un requeriment cons-tant dels veïns, com constatem any rere any al debat d’estat de la vila.

Encara hi ha carrers urbans i aparcaments sense asfaltar, d’altres amb problemes crònics, com la depuració de les aigües als nuclis agregats.El manteniment i millora dels espais públics, ha de coexistir amb les inversions de nous equipaments. El present i el futur.

ALBERT PRATRegidor d’urbanisme i medi ambient

Per una vila neta, cívica i amb carrers per a viureA l’inici del mandat vam definir uns eixos molt clars que havien de definir el pla d’actuació de l’àrea de governació i el sistema de treball de la policia local: una vila neta, cívica i amb uns carrers per a viure.

Durant aquest període s’han identificat els espais més degradats del municipi amb la finalitat d’incidir de forma transversal i potenciar la neteja i el control policial, amb una millora d’aquestes zones i establint uns programes de seguiment.

Sant Sadurní d’Anoia compta amb una taxa delicitiva 15 punts per sota de la mitjana de Catalunya. En aquests anys s’ha treballat per millorar el compliment de les ordenances municipals, ja que amb el control de les infraccions lleus es fomenta la reducció dels delictes i faltes més greus.

També s’ha apostat per la millora dels carrers i l’espai públic, prio-ritzant els vianants sobre els vehicles i reforçant la seguretat viària per reduir els accidents de trànsit a la via pública. En aquest capí-tol, ens podem sentir especialment satisfets per la notable reducció d’accidents i el que és més important, de víctimes.

Mitjançant l’impuls de microcampanyes s’ha pogut incidir de manera més directa i eficaç sobre la via pública, la seguretat, l’educació viària, el manteniment de l’ordre als carrers o l’assistència ciutadana, entre molts altres serveis que presta la nostra policia local.

Tota aquesta tasca ha estat possible gràcies a la professionalitat, en-trega i dedicació del cossos de seguretat. La policia local continua avançant per oferir un servei més proper i proactiu vers el ciutadà. La proximitat és la clau per respondre a les necessitats i la realitat de Sant Sadurní i els seus ciutadans. I en aquest sentit, també és molt important la corresponsabilitat dels veïns i veïnes en el respecte a les normes de convivència i contribuir a que continuem gaudint d’una vila oberta, cívica i respectuosa.

Sílvia ChavarriRegidora de Governació

4

HIS

END

A

CASA DE LA VILA Març 2014

El regidor d’Hisenda, Josep Ma-ria Ribas, va ser l’encarregat de presentar els principals detalls de la proposta de pressupost presentada pel govern.

Ribas va recordar que en-guany l’Ajuntament es trobava condicionat per la no arribada de diverses subvencions i l’assumpció de nous serveis, com la gestió del Casal dels Avis de l’antiga Caixa Penedès.

Tant el pressupost municipal com el dels diversos patronats experimentaran una petita reducció en relació al 2013, a excepció del Patronat de Turis-me, que veurà incrementat el seu pressupost en un 3,5%.

Ribas va justificar l’augment per la voluntat d’ampliar l’horari d’obertura del Centre d’Interpretació del Cava i seguir apostant per la dinamització tu-rística i comercial del municipi.

Pel que fa al pressupost de l’Ajuntament, al 2014 es reduirà en un 1,9%, motivat principalment per la baixada d’alguns ingressos i la correc-ció d’alguns impostos munici-pals.

L’Ajuntament de Sant Sadurní va aprovar en el ple corporatiu municipal ordinari de gener el pressupost de l’exercici 2014, que serà de 14.498.997 euros, lleugera-ment inferior al de l’any anterior, amb els nou vots dels grups del govern (PSC i ERC), l’abstenció de CiU i el vot contrari del PP.

Ribas va incidir en l’aposta per l’educació i els serveis munici-pals, la millora en maquinària per al manteniment de la via pública, més serveis a la zona esportiva amb la nova piscina d’estiu, que s’estrenarà aquest any, o projectes com el progra-ma d’actes per commemorar el 250è aniversari de la indepen-dència de Sant Sadurní.

En l’apartat d’inversions, Josep Maria Ribas va destacar les obres de construcció de la nova piscina d’estiu o la reno-vació del web municipal, entre d’altres. El regidor va recordar que l’Ajuntament fa front a 1,3 milions d’euros només en concepte d’interessos i amor-titzacions, però va emfasitzar l’esforç en la reducció del deu-te, i que s’ha rebaixat en tres milions d’euros, des de l’inici del mandat.

PRINCIPALS INVERSIONS DEL 2014

JOCS I PARCS VIA PÚBLICA15.000 euros

MAQUINARIA NETEJA VIÀRIA(2 tricicles APE i 1 camió elèctric amb aigua a pressió)50.000 euros

NOU WEB MUNICIPAL15.000 euros

EQUIPS PER A PROCESSOS D’INFORMACIÓ20.000 euros

REFORMA DE LA PISCINA DESCOBERTA MUNICIPAL75.000 euros

TOTAL175.000 euros

L’Ajuntament aprova un pressupost per al 2014 lleugerament inferior al de l’any passat

5

HISEN

DA

Debat pressupostariEl portaveu del PP, Carles Jiménez, va reclamar una aposta ferma per la promo-ció i el comerç, la reinserció social, promoció de les famílies, millora dels carrers i major seguretat ciutadana. Jiménez va mostrar la seva disconformitat en partides com la publicitat corporativa, comunicació, la

renovació del web i la partici-pació ciutadana. També va re-clamar una major empenta per l’emprenedoria i el centre de serveis a les empreses. Jiménez va penalitzar, al seu entendre, la manca de recursos en via pública o el servei de neteja, i algunes de les partides per justificar el seu vot en contra.

DEUTE VIU MUNICIPAL

ANY 2000 ANY 2013

82,22%

* L’1 de gener de 2011 entra en vigor la llei que fixa un màxim d’endeutament per als Ajuntaments del 75% del pressupost

83,56%(any 2002)

43,13%*

EVOLUCIÓ DELS PRESSUPOSTOSPeríode 2000-2014

Ajuntament

7,380 M€

12,589 M€

+ 85,2%123.000 €

426.784 €

+ 246%

Patronat de Turisme

397.000 €

Assistència Social

1,60 M€

14,592 M€(any 2010)

408.773 €(any 2010)

1,64 M€(any 2013)

Inauguració Centre d’Interpretació

del Cava1,058 M€(any 2003)Inauguració

nou edificiResidència

assistida

PRESSUPOST 2014

Ajuntament

Patronat d’Assistència Social

Patronat Parera

Patronat Ràdio Sant Sadurní

Patronat Turisme

Patronat Escola de Música

TOTAL

12.589.463,94 €

1.600.834,08 €

5.510,00 €

39.284,97 €

426.784,95 €

314.048,50 €

LES PARTIDES MÉS IMPORTANTS DEL PRESSUPOST MUNICIPAL

250.000 €

500.000 €

750.000 €

1.000.000 €

1.250.000 €

Deu

te

Serv

eis

com

unitar

is i

nete

ja v

iàri

a

Educ

ació

Espo

rts

Med

i Am

bien

t(in

clou

ser

vei r

ecol

lida

esco

mbr

arie

s)

Segu

reta

t

Adm

inis

trac

ióge

nera

l

Ben

esta

r So

cial

Serv

eis

tèc

nics

RRH

H

Cultur

a

Adm

inis

trac

ió

finan

cera

Reg

idor

s m

unic

ipal

s

Jove

ntut

Turi

sme

Pro

moc

ió E

conò

mic

ai O

cupa

ció

Mob

ilita

t

Nov

es

tecn

olog

ies

Personal

Despeses corrents

Transferències

Inversions

Maria Rosell, portaveu de CiU, va qualificar el pressupost de continuista i de contenció de la despesa. Va demanar més suport a la tasca realitzada per SOM Sant Sadurní i mantenir les subvencions a les entitats cultu-rals i socials. Des de CiU es va llençar la proposta d’assegurar inversions per al manteniment

de les voreres o per millorar els equipaments de Ràdio Sant Sadurní. Rosell va defensar l’argumentari del seu grup de reforçar els serveis i promocio-nar encara més la vila, adoptant polítiques decisives contra la crisi, polítiques socials, per a la creació d’ocupació i per al foment del comerç i el turisme.

6

HIS

END

A /

CULT

URA

CASA DE LA VILA Març 2014

A finals de gener, els regidors de Cultura de Sant Sadurní i Su-birats, Montse Medall i Lluís Ràfols, acompanyats per represen-tants dels centres d’estudis dels dos municipis, van participar en un acte de presentació a l’escola de viticultura i enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells, on van donar a conèixer algunes de les principals activitats previstes per aquesta commemoració.Al febrer es va organitzar una caminada popular que recorria les històriques parròquies del terme.

La històriaLa parròquia de Sant Sadurní s’integrava al municipi de Subirats al costat de Sant Pere de Subirats, Sant Pere de Lavern i Sant Pau d’Ordal.

Sant Sadurní formava un nucli de població més compacte, al peu del camí ral i al costat de l’església parroquial, a diferència de les

LLUÍS RÀFOLS, REGIDOR DE CULTURA DE SUBIRATS

“Entre les dues poblacions hi ha un intercanvi constant que, si ha-guessin seguit com a un sol municipi, potser seríem una població més important i amb més pes però ens hauríem despersonalitzat. I aquesta separació que en aquells moments va ser traumàtica amb el temps va ser positiu”. Ràfols ha remarcat l’oportunitat de futur que ens dóna aquesta col·laboració, “un any de retroba-ment, per conèixer la nostra pròpia història i potenciar el coneixe-ment de la societat civil de les dues poblacions”.

altres parròquies, completament disseminades en masies. A mitjan del segle XV Sant Sadurní va experimentar un creixement impor-tant de població i guanya molt de pes en les transaccions comer-cials al territori. Al 1655 es fa l’adquisició de la Casa del Comú (actual edifici de l’Ajuntament de Sant Sadurní.

PRESSUPOST 2014 AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA

DESPESES

Capítols

1234689

Denominació

DESPESES DE PERSONALDESPESES CORRENTS EN BÉNS I SERVEISDESPESES FINANCERESTRANSFERÈNCIES CORRENTSINVERSIONS REALSACTIUS FINANCERSPASSIUS FINANCERSTOTAL

Import

5.753.018,94 €4.288.227,58 €

164.462,15 €1.076.071,23 €

175.000,00 €5,00 €

1.132.679,04 €12.589.463,94 €

INGRESSOS

Capítols

1

23

4

589

Denominació

IMPOSTOS DIRECTES(IBI, IAE, Impost vehicles…)

IMPOSTOS INDIRECTESTAXES, PREUS PÚBLICS I ALTRES INGRESSOSTRANSFERÈNCIES CORRENTS(subvencions…)

INGRESSOS PATRIMONIALSACTIUS FINANCERSPASSIUS FINANCERSTOTAL

Import

6.691.840,95 €

114.199,02 €

2.470.320,45 €3.107.906,11 €

30.192,41 €5,00 €

175.000,00 €12.589.463,94 €

45%

34%

53%

24%

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓA SANT SADURNÍ

9.932(any 2000)

10.720(any 2002)

12.238(any 2008)

12.603(any 2013)Núm. d’habitants

ANY 2000

+ 2.671

26,8%+

ANY 2013

19%

Commemoració del 250 aniversari dela independència de Sant Sadurní

7

CULTU

RA

/ VIA

PÚBLIC

A

MONTSE MEDALL, REGIDORA DE CULTURA DE SANT SADURNÍ

“Avui comencem tot un any de commemoració d’uns fets històrics que han marcat la història i el desenvolupament de dos pobles. Dos pobles que un dia eren un de sol, però que van decidir em-prendre un camí per separat i que avui, al 2014, podem dir, que només els ha portat coses bones”.

“El que commemorem no és una crisi, ni un conflicte, sinó un punt d’inflexió en la història de dos pobles, que malgrat les desavinen-ces d’un període històric puntual, avui, 250 anys després, seuen en una mateixa taula per fer un exercici de memòria històrica i fer participar a subiratencs i sadurninencs d’aquesta efemèride. Deixeu-me dir, en primera persona, que veig moltes similituds en el que es va viure fa 250 anys o més, amb el que vivim avui a Catalunya. La història avui ens explica que un procés així és possible”.

Cicle de xerrades històriquesEls dos municipis acolliran durant els propers mesos un cicle de xerrades històriques que complementarà el programa d’activitats commemoratives del 250 anys de la independència de Sant Sadurní. Aquest és el calendari previst de les conferèn-cies a la capital del cava:

6 de maig Geologia del Penedès. Lluís Rius13 de maig Del Paleolític al Neolític. Josep Mestres20 de maig Ibers, romans i musulmans. Núria Molist

27 de maig Penedès Medieval. Josep M. Masachs3 de juny Segles XVI i XVII. Jordi Vidal7 d’octubre Segle XVIII: Dos municipis. Montserrat Costa14 d’octubre La guerra del francès i les carlinades. Ramon Arnabat21 d’octubre Propietaris i rabassaires. Josep Colomé28 d’octubre Renaixença I catalanisme 4 de novembre República i Guerra. Carles Querol11 de novembre El franquisme

Després d’enderrocar la paret que l’havia mantingut durant anys com un carreró sense sortida, es va dur a terme unes obres d’arranjament per recuperar-lo com a pas de vianants i s’ha reforçat també la il·luminació.

S’ha decidit conservar la reixa que dóna al carrer Diputació i que fins ara romania tancada, però a partir d’ara estarà sem-

30 de març. Caminada de les Masies. Ruta circular de 10km que sortirà de l’estació de Lavern a les 8 del matí. Dificultat baixa. Organitzen Grup excursionista del Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal i el grup de trek-king de Sant Sadurní.

24 d’abril. Lliurament de premis del concurs literari organitzat per la biblioteca Ramon Bosch de Noya, amb la participació de l’alumnat de 4rt de primària dels centres de Subirats i Sant Sadurní. *Durant el mes de maig, les corals dels dos municipis oferiran un concert de manera conjunta a Subirats i a Sant Sadurní.

31 de maig. Trobada dels elements de bestiari de foc de Sant Sadurní i Subirats a Sant Pau d’Ordal.

1 de juny. Acte institucional de commemoració. Teatralització fets his-tòrics de la separació de Sant Sadurní d’Anoia del terme de Subirats. 13 hores al celler Gran de la Fassina de Can Guineu.

28 de juny. Torneig de futbol entre els clubs de Sant Pau d’Ordal, Can Cartró, la Unió Esportiva Sant Sadurní i Sant Sadurní Atlètic

5 de setembre. Inauguració de l’exposició sobre el 250 aniversari de la independència de Sant Sadurní del municipi de Subirats. 20 hores Capella de l’Índex.

7 setembre. Trobada d’elements folklòrics de Subirats i Sant Sadurní.

PROPERS ACTES 250 ANIVERSARI INDEPENDÈNCIA SANT SADURNÍ

Connexió entre El Centre i el carrer DiputacióAquest mes de març s’ha fet efectiva l’obertura del carreró que uneix el carrer Diputació i l’aparcament del Centre.

Durant la Guerra de Successió, Sant Sadurní serà la parròquia que assumeix les despeses d’allotjament i avituallament de les tropes. Aquesta situació, agreujada pel fet que era la parròquia que paga-va més impostos, va anar generant a la població sadurninenca un desig cada vegada major d’autogovern.

L’1 d’agost de 1761 es sol.licita la separació al Real Consejo Supremo de Madrid i s’argumenta que la parròquia ha d’assumir el gruix de les despeses, que el batlle gairebé mai era de Sant Sa-durní, que paga al seu càrrec el canal d’aigua o que l’ensenyament que s’ofereix és d’un nivell insuficient.

El 7 de febrer de 1762 apareix un document parroquial en què ja es parla de Sant Sadurní d’Anoia. El 16 de març de 1764 es concedeix a Sant Sadurní la Reial Cèdula per tal de governar-se per ella mateixa i separar-se de la resta de parròquies.

El 28 de maig de 1764 es fa efectiva la separació i els veïns col·locaran llums a les finestres i a les portes per a celebrar-ho. En el moment de la separació es canvi el nom del poble i s’incoropora el nom del riu que travessa el terme i que el rector de la parròquia ja havia utilitzat dos anys abans.

pre oberta per deixar obert el pas permanentment.

Al mes de gener es van iniciar les obres d’arranjament i millo-ra de diversos espais de la via pública.

A la plaça Jaume Rosell es va dur a terme una impor-tant actuació per reparar les voreres deteriorades, neteja d’embornals i aigües de les

fonts, anivellament dels terres tous de les places i reparació dels murs d’obra, s’aprofitarà l’actuació per podar els arbres i desbrossar la zona verda.

Pel que fa al mobiliari urbà, es va instal.lar terra de seguretat a les zones de jocs, repara-ció dels jocs infantils i bancs malmesos i es van repintar baranes, murs i fonts.

Continuant amb la línia mar-cada per l’equip de govern de potenciar el manteniment

CASA DE LA VILA Març 2014

8

VIA

PÚBLI

CA

i arranjament de la via públi-ca i amb especial atenció als espais infantils del municipi, a les properes setmanes també s’intervindrà a la plaça lúdica infantil de la carretera Sant Quintí per instal.lar-hi terra de seguretat i un tancat a l’espai de jocs. També es van escome-tre obres al camí de Rocabruna,

Zona lúdica per a gossos al parc de la RamblaA mitjans de març s’ha posat en marxa l’actuació al parc de la Rambla per crear un espai d’esbarjo per a gossos.

Es tracta d’una zona d’uns 1.600 metres on s’instal·laran bancs, noves papereres i més il·luminació, així com d’altres facilitats per als gossos i els seus propietaris.

La previsió és que aquest espai d’esbarjo caní estigui operatiu durant el mes d’abril. L’Ajuntament confia en l’actitud cívica dels propietaris dels gossos.

Tot i així, hi haurà un servei de reforç de neteja en aquesta zona i una vigilància més exhaustiva per assolir la millor convivència possible entre la zona lúdica per a gossos i la resta d’activitats que es duen a terme al parc.

La nova piscina d’estiu, segons els terminis previstosLa construcció de la nova piscina d’estiu marxa a bon ritme i la previsió és que les obres es culminin a finals del mes d’abril o principis de maig.

En paral·lel i des de fa alguns mesos també s’està arranjant la vorera del carrer Gelida que llinda amb la zona esportiva. A banda de renovar el terra, també s’han plantat nous ar-bres de la família perera borda. Després d’una petita aturada, es reprendrà aquesta interven-ció per tal de completar a la vegada la vorera i la piscina. Així mateix, també s’habilitarà des d’aquest carrer un accés directe al pavelló.

Altres actuacionsLa brigada municipal realitzarà a les properes setmanes una actuació per resoldre les filtracions d’aigua que pateix des de fa anys l’equipament de la biblioteca municipal, amb una intervenció a la plaça dels Gotims.

A l’abril també està previst que es duguin a terme les obres de construcció d’una mitgera a la part alta del passeig Baríton Matias Ferret i que ha de servir com a element de dissuasió per als con-ductors i aconseguir reduir la velocitat del vehicles.

Fa algunes setmanes es va completar també l’arranjament de la vorera del carrer Alacant. En una següent fase s’habilitaran zones d’accés als passos de vianants per suprimir les barreres arquitec-tòniques.

darrera via del municipi en direcció a Vilafranca. Les obres van consistir en l’eixamplament del carrer fins a 6 metres, la realització d’un talús nou i una cuneta per la conducció de l’aigua de la pluja, així com la pavimentació dels clots amb formigó.

9

ESPORTS

La mesura de reestructurar els grups de cursets de natació infantils i d’adults, a més d’incrementar l’oferta de places, ha permès eixugar les llargues llistes d’espera que arrossegava el servei d’esports a la piscina municipal, un problema que s’havia enquis-tat als darrers anys.

Després d’una primera anàlisi dels primers mesos d’implan-tació del nou model, l’alcal-dessa i regidora d’Esports, Susanna Mérida, es mostra satisfeta, malgrat que cal seguir treballant: “Als nivells d’iniciació i groc dels cursets de natació continuem per sobre del desitjat, tot i s’ha fet un esforç important per reduir-ho. Per aquest motiu hem introduït noves fórmules per millorar la situació”.

Després d’una primera fase de canvis, al febrer s’han tornat a ampliar les places de cursets infantils i de nadons i les activitats per a adults amb una nova revisió de les assis-tències, que segons el servei d’esports acostumen ser molt baixes en els cursets per a nadons i en algunes activitats per a adults, i fent un esforç per disposar de més espai i més monitors durant les fran-ges horàries en què era més necessari.

Les llistes d’espera, sobre tot per als cursets de natació infantils, havien esdevingut un notable problema en els darrers anys i motiu de moltes crítiques per part dels usuaris de la piscina. Per això des del servei d’esports es va optar per reorganitzar els usuaris

al nivell que els corresponia i augmentar l’oferta de places. L’augment s’ha accentuat especialment en alguns nivells, que han doblat les places en relació a l’any anterior.

En aquest sentit també s’han introduït canvis en les ac-tivitats dirigides a adults, com els cursets de natació,

l’aigua-gim, l’aqua-salut o l’aqua-running, consistents en ampliar les places disponi-bles i controlar les absències freqüents. I és que l’absència reiterada de molts usuaris amb plaça assegurada genera no només disfuncions en el servei de les activitats, si no també malestar entre aquelles persones que es troben en llista d’espera. “Per aquest motiu es va fer un estudi de les mitjanes d’assistència i es

va ampliar les places calculant en cada cas la gent que pot arribar a haver-hi a l’aigua en cada curs, tenint en compte la mitjana d’absències”, explica Mérida.

Millores a les instal·lacions iespai cardioprotegit

Durant el 2013 es van dur a terme també inversions i millores a les instal·lacions de la zona esportiva, per ade-quar-les a la normativa vigent i incrementar la seguretat i confort dels usuaris. Per això s’ha col·locat una nova tanca de separació a la pista descoberta del camp de futbol petit (3.100 euros); s’ha

comprat un nou sistema de dosificació automàtica dels productes químics per als hi-dromassatges (3.000 euros) i se n’ha renovat el quadre elèctric (1.100 euros); s’ha substituït la reixa de PVC de sobreeiximent de l’aigua del vas interior gran de la piscina coberta (2.000 euros); i s’han adquirit canviadors específics per a nadons (900 euros) i cadires trona.

Mentre les obres de la piscina descoberta avancen a bon ritme i s’espera que estigui operativa per a la propera temporada d’estiu, una de les apostes de la regidoria d’Es-ports per al 2014 és convertir la zona esportiva en espai cardioprotegit, mitjançant la instal·lació de dos desfibril·la-dors homologats. També s’han adaptat totes les instal·lacions a les normatives vigents de control de la legionel·la.

En la mateixa línia de millora de la seguretat dels usuaris, l’any passat ja es van instal·lar càmeres de seguretat amb sistema de gravació d’imatges i es va renovar l’elevador de persones amb disminució que fins ara hi havia a la piscina coberta, per tal que sigui adaptable a totes les piscines.

Menys llistes d’espera als cursets de natació i activitats aquàtiques

“ Es va fer un estudi de lesmitjanes d’assistència i es vaampliar les places calculant en cada cas la gent que potarribar a haver-hi a l’aigua en cada curs, tenint en compte la mitjana d’absències

SUSANNA MÉRIDA, ALCALDESSA DE SANT SADURNÍ i REGIDORA D’ESPORTS“

10

ESPO

RTS

CASA DE LA VILA Març 2014

Elles també juguenTot i el gran creixement i la major presència de la dona al món de l’esport, sobre tot a l’esfera amateur, cal posar de manifest la manca de recursos, patrocinadors, categories i competicions menys estructurades. Segons dades del Consejo Superior de Deporties, al 2012 les llicències es-portives femenines només van suposar el 20,6% del total. Totes elles, però, i també els seus entrenadors i familiars, li posen la mateixa passió, il·lusió i esperit de sacrifici que els nois.

De les 17 medalles obtingudes per la delegació espanyola als JJOO de Londres, més de la meitat, 11 en total, les van aconse-guir dones. La repercussió dels èxits a esdeveniments mundials com uns Jocs Olímpics o en certàmens internacionals com Campionats del Món o el Dakar donen malauradament un rèdit escàs a un esport femení que està encara molt lluny d’assolir les quotes de difusió, visibilitat i reconeixement dels què gaudeix l’esport masculí. Quina és el realitat esportiva de Sant Sadurní des del punt de vista femení.

El mapa esportiu femení a Sant Sadurní

El club de tennis Sant Sadurní compta amb una majoria de dones participant a l’escola d’adults però pel que fa a la base hi ha una clara majoria de nenes. Ciscu Botifoll imparteix des de fa molts anys classes a la vila. “Fa uns anys a l’escola teníem mol-tes més nenes que a d’altres clubs perquè a Sant Sadurní, més enllà del patinatge o del bàsquet no hi havia res més. El cert és que a nivell de competició, quan les nenes arriben a la categoria de benjamins, sigui perquè decideixen canviar d’esport o perquè és una modalitat molt competitiva i si no tenen un gran nivell de-cideixen no continuar. Costa molt que les noies facin tennis durant molt anys”.

algun esport. He fet natació i també practico esquí. Quan es parla d’esport en cadira de rodes, gairebé sembla que només existeixi el bàsquet”, assenyala l’Alba.Una de les sorpreses quan es repassa quins altres esports federats hi ha a la vila és el Club d’Esgrima Sala d’Armes del

“ Quan arriben a l’adolescència costa molt mantenir-les al club. La natació és un es-port molt exigent, s’entrena moltes hores a la setmana i en general les nenes són més responsables, li donen més valor a la forma-ció acadèmica, i també acaben renunciant a seguir si no estàs a l’elit pel sacrifici que suposa

BENJI CORTÉS, DIRECTOR TÈCNIC DEL CLUB DE NATACIÓ SANT SADURNÍ“

El club, que ha patit certa inestabilitat als darrers temps, ha promocionat darrerament l’escola de tennis adaptat. L’Alba és una jove sadurni-nenca de 22 anys que va en cadira de rodes per un accident i que des de fa uns mesos practica tennis. “Hi ha molt poca oferta aquí al voltant, pràcticament són ini-ciatives individuals d’algú que s’interessa per introduir-te en

de 13 anys Andrea Álvarez és una de les exponents més prometedores de l’entitat . L’any passat es va proclamar Campiona de Catalunya en categoria m-12 i campiona de la Lliga Catalana.

“De petita feia patinatge, però vaig començar amb l’esgrima perquè un amic em va animar a practicar i m’agrada molt. Recordo que a la final del cam-pionat estava molt nerviosa,

Penedès. Es va crear al 2010 i compta amb vuit noies entre 8 i els 15 anys, que participen regularment a les competicions de Lliga Catalana, Campionats de Catalunya i la Lliga Escolar. El club s’entrena al gimnàs de l’Escola Jacint Verdaguer. La tiradora

11

ESPORTS

la meva contrincant m’atacava tota l’estona però jo em vaig saber defensar”.

Més d’una vintena de nenes i joves practiquen gimnàstica rítmica al Club de Rítmica Sant Sadurní, constituït l’estiu de l’any passat. Aquesta modalitat és una de les que tradicionalment més llicències femenines ha registrat. La meitat de les nenes del club participen en competicions esportives. Els entrenaments es duen a terme al pavelló municipal.

Del centenar de membres del club de natació Sant Sadurní, dos de cada tres son fèmines. El director tècnic Benji Cortés recorda que “sempre són majoria les nenes al club. A la societat en la que vivim sembla que encara està mal vist que les nenes juguin a certs esports i s’ha tendit a que practiquin d’altres com la gimnàs-tica, el bàsquet o la natació”.

“Quan arriben a l’adolescència costa molt mantenir-les al club. La natació és un esport molt exigent, s’entrena moltes hores a la setmana i en general les nenes són més responsables, li donen més valor a la formació acadèmica, i també acaben renunciant a seguir si no estàs a l’elit pel sacrifici que suposa”.

El club, que es va crear al 1989 amb el suport de l’Ajuntament, compta amb Sara Maldonado, una de les noies més brillants que hi ha a l’actualitat a l’entitat. L’any passat va ser sotscam-piona d’Espanya als 100 i 200 esquena, tot i competir amb

“ Vaig començar a practicar hoquei amb 12 anys, érem un equip més de la base. Al principi van sorgir moltes noies que volien jugar però quan va arribar el moment de federar l’equip gairebé érem les justes per formar la plantilla. Quan vam començar a compe-tir a 1a Catalana, hi havia rivals que em doblaven l’edat, que tenien prop de 30 anys

LAURA SALVADOR,JUGADORA d’HOQUEI patins“

“Vaig començar a practicar hoquei amb 12 anys, érem un equip més de la base. Al principi van sorgir moltes noies que volien jugar però quan va arribar el moment de federar l’equip gairebé érem les justes per formar la plantilla. Quan vam començar a com-petir a 1a Catalana, hi havia rivals que em doblaven l’edat, que tenien prop de 30 anys”.

“Tot i estar a la màxima categoria, es fa molt difícil aconseguir patrocinadors i que els clubs et recolzin com ho fan amb l’equip masculí”. El Noia femení va militar durant dues temporades a la màxima divisió estatal, l’OK Lliga. “La darrera temporada, tot i perdre la categoria, a mitja temporada el club ja ens va dir que no ens podia mantenir i que no pagaria el cost dels desplaçaments l’any següent”. El Noia femení va participar a la Copa de la Reina del 2008 i va aconseguir una Copa Federació de 2a Catalana al 2011. L’any passat van aconseguir l’ascens a la 1a Nacional Catalana i aquesta temporada el club ha constituït un equip de categories inferiors que disputa la lliga sots-17. D’altres jugadores de Sant Sadurní com la Berta Tarrida o Cate Ortega juguen a equips de l’OK Lliga, han aconseguit títols a nivell esta-tal i internacionals i són fixes a la selecció espanyola absoluta.

“Segueixes perquè t’agrada l’hoquei i et sacrifiques personalment i també econòmicament, perquè no reps cap tipus de compen-sació i has de posar els teus diners tot i que juguis a la màxima divisió estatal”, diu Salvador.

Des de fa alguns anys també el futbol de casa té accent femení. La Unió Esportiva Sant Sadurní compta amb una vintena de jugadores repartides entre l’equip sènior i un equip base de futbol-7. L’equip sènior s’estrena aquesta temporada a la lliga

nedadores que tenen un any més. “S’entrena matí i tarda i també els dissabtes. Al llarg de la setmana suma al voltant de 24 hores d’entrenaments. Està a 4rt d’ESO i resulta molt complicat per a ella mantenir aquest ritme, és evident”, reco-neix Cortés.

Sant Sadurní és sense cap mena de dubtes un dels bressols de l’hoquei patins masculí. Tot i alguna iniciativa fugaç i més aviat lúdica per a constituir un equip femení, l’aposta va quallar al 2002 amb la creació d’un grup de noies que acabaria partici-pant en competicions oficials. La Laura Salvador, que defensa actualment la samarreta de l’Igualada a l’OK Lliga i és regidora a l’Ajuntament de Sant Sadurní, va ser una de les jugadores d’aquella primera fornada.

“ Passar a ser un equip federat va ser una responsabilitat important, tant per l’exigència del calendari com pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que has d’assumir moltes des-peses

ANNA MASSANA,Coordinadora Voleibol Escola Intermunicipal“

federada de futbol11, després d’haver competit l’any passat a la categoria de futbol7 a la competició organitzada pel Consell Esportiu. El club té especial sensibilitat per promocionar l’esport femení i formar nous equips a diverses categories, des dels 4 als 15 anys.

L’Escola Intermunicipal poten-cia des de fa temps la pràctica del voleibol. Una de les jugado-res que més temporades acumula és l’Anna Camps, de 19 anys, que va començar a 1er d’ESO a practicar voleibol al costat d’un grup de companyes del centre. Des de fa anys el centre treballa amb equips escolars de bàsquet, futbol i voleibol, tant masculí com femení. El creixement de la disciplina de voleibol i la pos-sibilitat de comptar amb grups en diverses categories empenta a l’escola a consolidar el projecte federant l’any 2010 el seu

CASA DE LA VILA Març 2014

12

ESPO

RTS

equip juvenil. Comp-ten amb més d’una vintena de jugado-res, des d’infantil a l’equip sènior, que competeix a la 4a categoria catalana. Anna Massana és la coordinadora dels equips escolars i el sènior. “Passar a ser un equip federat va ser una responsabi-litat important, tant per l’exigència del calendari com pel que fa a l’aspecte

econòmic, ja que has d’assumir moltes despeses”, assenyala. “Co-mençar a consolidar les categories inferiors ens ha anat molt bé per a la formació de jugadores, que hi hagi una continuïtat i que les més joves tinguin referents al primer equip. A les competicions escolars hi ha més noies que nois jugant a voleibol. Però mantenir els equips femenins costa més perquè les noies en general perden més aviat la motivació per l’esport i prefereixen centrar-se en d’altres coses”.

L’Associació Esportiva l’Esquitx promociona l’esport femení a través de grups poliesportius i de psicomotricitat, amb nenes d’entre 3 i 8 anys, i el bàsquet, amb noies d’entre els 9 i els 18 anys. Després d’uns anys en què les noies participaven en equips mixtes, el 2004 es consolida una estructura femenina, que actualment presenta fins a cinc equips en competició i gai-rebé una seixantena de jugadores a la secció de bàsquet. És, a molta distància, l’esport més practicat a nivell femení, amb més de 142.000 llicències a tot l’estat.

El creixement de l’interès per l’atletisme i les curses també s’ha deixat notar a la vila. Sansa Sua...tot és un club esportiu que reuneix amants del running i l’aventura. De les vuit noies que formen part del col·lectiu, gairebé totes participen a curses de muntanya.

La Martina és una nena de 12 anys que s’ha entrenat durant un any a boxa amb el campió sadurninenc Xavi Urpí. Va descobrir aquesta modalitat a un gimnàs de Terrassa quan acompanyava al seu pare i quan Urpí va obrir l’escola a Sant Sadurní ràpi-dament es va inscriure. “Ara ha fet una pausa perquè també li agrada molt el futbol i ha volgut tastar-ho, però té bastant decidit que tornarà a fer boxa”, diu la seva mare, que no té cap prejudici en relació a una disciplina que és sovint etiquetada de violenta

“ És un esport fantàstic i animo a que més nenes el provin. Fas una preparació i unes entrenaments molt complets i a més suposa una gran formació en defensa personal

MARE DE LA MARTINA,PRACTICANT DE BOXA

“

i agressiva. “És un esport fantàstic i animo a que més nenes el provin. Fas una preparació i unes entrenaments molt complets i a més suposa una gran formació en defensa personal”.

A la vila també l’esport femení té presència a d’altres entitats. El Club de Patinatge Artístic, amb més d’una vintena de nenes i joves patinadores, s’entrena des de fa dos anys fora de la vila per manca de disponibilitat d’instal·lacions. L’any passat es desplaçaven al Pla del Penedès i enguany a Sant Cugat Sesgarri-gues. També alguna ciclista corre amb el club BTT País del Cava,

tot i que de manera testimonial. Curio-sament, l’handbol, que va arribar a ser un dels esports més rellevants a nivell femení a la vila a la dècada dels 90, no va tenir continuïtat, tot i l’esforç d’un grup de noies per recupe-rar la disciplina fa un parell de temporades.

13

GEN

T GRA

N

Del 21 al 27 d’abril la regidoria d’Acció Social i la comissió de la Gent Gran or-ganitzen una nova edició de la Setmana de la Gent Gran, que assolirà enguany la seva 98a edició.

El dilluns de Pasqua suposarà l’inici oficial de la programació d’actes, amb el tradicional dinar. Al llarg de la setmana no hi falta-ran algunes de les propostes habituals, com la caminada popular pels carrers de la vila i entre vinyes, una proposta que arriba a la seva 12a edició.

Està prevista també la representació de l’obra de teatre “La clínica dels embolics”, a càrrec del grup de teatre Mai és tard, iniciativa impulsada des del club de la Gent Gran de la Casa dels Avis. El fi de festa comptarà amb la projecció d’una pel·lícula i la tradicional xocolatada al Casal d’Entitats.

Una de les novetats destacades d’aquesta edició serà la desfilada de roba protagonitzada pels nostres avis i àvies.

La cita tindrà lloc la tarda de Sant Jordi a la Fassina de Can Guineu, i comptarà amb la col·laboració de diversos comerços de roba, perruqueria i maquillatge del municipi.

Arriba la 98a edicióde la Setmanade la Gent Gran

El Casal d’Avis del passeig deCan Ferrer ja és municipal iacollirà també a Creu Roja

El passat mes de febrer l’alcaldessa de Sant Sadurní, Susanna Mérida, i el president de la Fundació Especial Pinnae, van signar l’acord de cessió del Casal d’Avis de l’antiga Caixa Penedès, situat al passeig de Can Ferrer.

L’Ajuntament es fa càrrec de la gestió de l’equipament, el manteni-ment del local i el subministrament de serveis, i abonarà a Pinnae un lloguer de 1.000 euros mensuals que es revisarà anualment amb l’IPC corresponent. L’acord és per 15 anys, prorrogable anualment si s’esgotés aquest termini. Durant aquest període, l’Ajuntament podrà resoldre unilateralment l’ocupació del local, mentre la Fundació Pinnae renuncia expressament a la facultat de rescissió durant el termini de vigència d’aquest conveni.

A partir d’ara el Casal d’Avis obre les seves portes a tota la pobla-ció del municipi de més de 65 anys de dilluns a divendres de 3

de la tarda a 8 del vespre. L’equipament compta amb una dinamit-zadora que s’encarrega de la gestió del local, que compartiran el col·lectiu de gent gran i també Creu Roja.

L’entitat solidària ha traslladat la seva seu al Casal i deixa el local que ocupava fins ara a la Rambla Generalitat i del qual es feia càrrec l’Ajuntament.

Els responsables municipals també estan en converses amb Caixa-bank per tal que l’entitat pugui oferir al Casal d’Avis les activitats que ja organitza a l’Esplai La Caixa del carrer Sant Antoni.

CARNAVAL 2014

CASA DE LA VILA Març 2014

14

CA

RN

AVA

L

Més d’una desena de comparses i al voltant de 800 persones es van inscriure a la rua de Carnaval del 2014

Els canvis en el recorregut van concentrar molta gent al carrer Barcelona i a l’encreuament amb la Rambla Gene-ralitat, que va esdevenir un particular “sambòdrom”

15

CA

RN

AVAL

Canal a YoutTube de l’Ajuntament de Sant Sadurníwww.youtube.com/ajstsadurni

Galeria de fotos:www.flickr.com/santsadurni

CASA DE LA VILA Març 2014

16

ACTU

ALI

TAT

L’Ajuntamentgaranteixla seguretat de les dades personals

L’alcaldessa Susanna Mérida ha assegurat que el govern de Sant Sadurní vetlla pel compliment de les normatives i legislació en ma-tèria de protecció de dades i amb aquest compromís es va veure amb l’obligació d’amonestar a dos representants sindicals i obrir un expedient disciplinari a un altre treballador per un presumpte mal ús de les dades que gestionava, prèviament a la denúncia presentada pel sindicat.

L’equip de govern lamenta la desinformació i alarma generada en la ciutadania per UGT respecte a una qüestió tan greu com el compliment de la LOPD per part d’aquesta administració.

Dins del termini atorgat, l’Ajuntament va formular al·legacions al plec de càrrec. En aquestes al·legacions, l’Ajuntament defensa que compleix amb la legislació sobre dades de caràcter perso-nal, atès que compleix amb els principis de protecció de dades. L’Ajuntament, tot i entendre que no ha vulnerat el deure de secret, ha adoptat mesures de millora del compliment de la LOPD per evitar qualsevol possible infracció en relació als fets imputats.

L’Ajuntament espera la decisió que haurà de prendre la persona instructora de l’expedient, i confia en que, amb les al·legacions formulades i la documentació aportada, s’acordi per aquesta l’arxiu de l’expedient.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Sadurní va fer públic un comunicat per aclarir algunes qüestions davant les informacions aparegudes a diversos mitjans de comunicació al voltant d’una presumpta vulneració de la normativa de l’Agència de Protecció de Dades, després de la denúncia presentada pel sindicat d’UGT.

Baixíssims nivellsde radiació de lesantenes detelefoniamòbil

Des de 2010 l’Ajuntament de Sant Sadurní mesura amb una son-da els nivells dels camps electromagnètics d’algunes de les ante-nes de telefonia mòbil del municipi, com les que hi ha instal·lades als immobles del carrer Castelló i el Josep Rovira.

Els valors obtinguts regularment d’aquests anàlisis estan sempre molt lluny dels límits de referència, entre 15 i 20 vegades per sota del nivell màxim establert per la normativa vigent. Durant tot aquest període tam-poc no s’ha registrat cap anomalia en el funcionament dels equips.

Un exercici de transparència

L’Ajuntament va adquirir aquesta sonda amb l’objectiu de mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació emesa per les estacions base de telefonia mòbil. Es tracta d’un exercici de transparència per mitjà del qual es posa a disposició de la població les dades de mesura obtingudes de la sonda, convertida en una eina per informar i transme-tre confiança a la ciutadania, alhora que vetlla per la qualitat ambiental i facilita el desplegament de la telefonia mòbil.

Aquesta sonda forma part de la xarxa SMRF (Sistema de Monitorització de RadioFreqüència) que des de fa uns anys s’està desplegant arreu de Catalunya, per mitjà del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

El sistema mesura les emissions de manera contínua les 24 hores del dia i envia les alertes pertinents si s’arriba als límits fixats o se supera un llindar prefixat. Mensualment, l’Ajuntament rep electrònicament un informe amb les dades del període avaluat.

A través del web governancaradioelectrica.gencat.cat es poden consul-tar les dades relacionades amb aquest sistema de monitorització

La biblioteca acollirà un dels col·legis electorals a les eleccions europees En poques setmanes s’iniciaran les obres d’arranjament de l’edifici,

amb gran valor patrimonial i, per raons de seguretat, tots els veïns i veïnes que fins ara tenien assignada les escoles de la plaça Nova podran exercir el seu dret a vot a la biblioteca situada al carrer Sant Pere.

En les properes setmanes els electors rebran a casa la targeta cen-sal, document que l’Oficina del Cens Electoral envia als ciutadans per indicar-los on han de votar.

La sala infantil de la Biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya prendrà el relleu de les antigues escoles de la plaça Nova com a col·legi electoral a les properes eleccions al Par-lament Europeu que es celebraran el proper 25 de maig.

JAUME GRAMONA:“Cal recuperar els valors del cava i prestigiar la feina que van fer els nostres pares i avis”ENTREVISTA AL PRESIDENT DE L’INSTITUT DEL CAVA

Quin balanç fa dels primers mesos i de les renovades relacions amb les patronals i el Consell regulador?Crec que hem obert un espai de diàleg més natural, amb un marc de confiança i d’informació major. Pel que fa a les patronals, l’elecció del Pere Guilera a Pimecava que té experiència i respecta les nostres maneres de veure el sector, a fet possible que els dos organismes estiguin més units que mai.

Es conviden els representants d’un i altre organisme a les reunions. El nou president del Consell, Pere Bonet, té moltes ganes de seguir aquesta línia. Ens coneixem força de la nostra etapa a la Confraria i ha mostrat esperit de comunicar i compartir amb les patronals les necessitats a nivell nacio-nal i internacional, de quines accions es podien dur a terme a nivell de promoció i màrque-ting. Volem crear una estructura sòlida de col·laboració en què repartim millor les tasques i els esforços tan econòmics com de recursos.

Com es conjuga la voluntat de sumar esforços en un sector en què el pes i les estratègies dels elaboradors

no són les mateixes?És cert que tenim volums i rea-litats diferents, però la situació de dificultats actual l’estem patint tots. Les grans empreses i les més petites tenim proble-mes i penso que això ens ha fet prendre consciència que estem al mateix vaixell. Quan es toca fons, cal deixar una mica de banda el pes que una empresa pugui tenir i pensar en la marca Cava, un producte que té una capacitat de producció molt gran i que exporta a tants i tants països. Els grans van obrir el camí i els petits han anat a remolc. Hem de prendre un nou rumb cap a la revalua-ció de la imatge i el prestigi que mai hauria d’haver perdut el cava, construir un parai-gües que protegeixi a tots els elaboradors del sector i deixem de parlar dels punts negres, que n’hi ha, i es torni a parlar dels valors del cava, que en té i molts. S’està debatent la possi-bilitat de crear una àrea menor dins de la DO Cava, impulsar noves accions. La verema ha estat molt bona enguany, ha estat una anyada generosa, que ens ha beneficiat a tots, als pagesos també, s’ha fet un pas endavant. Estem en un bon moment, els viticultors formen part del sector, tenen veu i hi ha voluntat de millorar les

coses perquè formen part del projecte.

Cal avançar en minimitzar el protagonisme de les línies blan-ques, que han fet molt de mal al cava, en especial a les grans produccions. Té un pes al mer-cat del 30% i caldria reduir-ho, tot i que és fàcil dir-ho però no tant executar-ho.

Aquesta batalla pel preu ha fet molt de mal.Sí, quan surts al mercat amb preus per sota de cost res-pires durant un temps, però als quatre dies t’ofegaràs. Cal

no podem continuar retroce-dint. Penso que la DO Pene-dès està fent una bona feina, però és un entorn més petit i més fàcil de gestionar, amb una dotzena d’elaboradors d’escumosos. Tota aquesta realitat és molt tendra i s’estan debatent moltes qüestions. La gran majoria de les empreses que han sortit de la DO Cava, sota la meva opinió, ho han fet perquè no complien la regulació de la denominació o no estaven en condicions de fer-ho. Però estem parlant d’una desena d’empreses amb problemes d’un total de 265

L’estiu passat, Jaume Gramona era escollit president de l’Institut del Cava, enmig d’una espiral de canvis a les presidències dels principals organismes de gestió i reguladors del sector

17

ENTR

EVISTA

canviar aquesta dinàmica i tornar a recuperar el pes dels reserves i grans reserves, que són tan sols un 10% de les vendes, això és molt poc. Ja el Consell regulador i la resta d’organismes estem en aquesta línia. Aquests caves tenen un nivell i una qualitat superior i hauríem de tendir a que creixessin fins a un terç de les vendes, o fins i tot més.

Com veu la situació actual en què alguns elaboradors han sortit de la DO Cava i es debat la possibilitat d’establir àrees diferencia-des dins la denominació d’origen?Fer un pago calificado suposa-ria un cert conflicte de compe-tència amb la legislació actual i es presenta com un camí difícil. Es planteja l’opció de deter-minar uns paratges concrets per a zones de producció. El que és evident és que hem de prendre un nou camí perquè

elaboradors de cava. I una de les sortides que més rebombo-ri ha fet ni tan sols s’ha acollit a la DO Penedès. En aquest 2013 s’ha registrat un 76% de producció de cava i un 24% d’escumosos. La producció d’escumosos a Espanya que no són cava està creixent, i a la resta del món també. I tots aquests productes han entrat al nostre mercat quan vam obrir la porta a la baixada de preus. Per això cal tornar a recuperar els valors del cava i prestigiar la feina que han fet els nostres pares i avis. Quan ens vam diferenciar del xampany i ens vam presentar al món com a Cava, qualitativament i quan-titativament ens va anar molt bé. El sector ha comès errors i estem en un punt en què hem de deixar de banda el possible conflicte d’interessos entre elaboradors grans i petits.

La concentració d’empreses elaboradores a Sant Sadurní

La situació de dificultats actual l’estem patint tots. Les grans empreses i les més petites tenim problemes i penso que això ens ha fet prendre consciència que estem al mateix vaixell.

““

18

ENTR

EVIS

TA /

ACTU

ALI

TAT

CASA DE LA VILA Març 2014

L’oficina de Turisme i el Centre d’Interpretació del Cava amplien horarisEl Patronat de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia, que ges-tiona l’Oficina de Turisme i el Centre d’Interpretació del Cava, ha ampliat a partir d’aquest mes de març els horaris d’obertura al públic.

D’aquesta manera el Centre d’interpretació del Cava, que obria les seves portes en la franja de matí de dimarts a diumenge, ho farà també les tardes de dimarts a dissabte.

ens fa perdre a vegades la referència de la realitat d’un producte que es produeix a d’altres zones i els escumo-sos d’altres denominacions?Que Sant Sadurní sigui el bressol i la capital del cava és un fet diferencial que hem de lluitar per no perdre’l mai. És veritat que es concentra el 75% de tota la producció, però hem de llegir aquesta dada tenint ben present que Freixenet i Codorniu estan situats aquí i treuen al mercat molts milions d’ampolles. És un nucli amb molta producció, però hi ha moltes empreses petites repartides pel territori. De 265, potser tenim a la vila una cinquantena d’elaboradors. La posada en marxa del Centre d’interpretació és una bona notícia però encara es poden fer moltes més coses per potenciar aquesta capitalitat.

A mi m’agrada dir arreu que sóc a Sant Sadurní, un poble que per sobre potser no és el més maco però sota terra té un autèntic tresor. Aquí hi ha molta gent que directament o indirec-tament viu d’aquest sector.

xampanys. Amb particularitats diferents, amb una formació professionalment potent. És a punt de veure la llum, per posar un exemple, l’escola catalana de poda i també l’ESCAVI. Tenim tots els ingredients per

visites destinades als adults. Sovint parlem que cal introduir el cava entre els joves. Potser és important que comencem a ensenyar aquesta cultura, el que fem i tenim i que potser no li hem donat el valor que to-cava. Hem d’estimular a grans i petits. No estem inventant res, hi ha empreses mitjanes i petites d’altres denomina-cions en què l’enoturisme està sent una font d’ingressos molt important. I aquesta oferta repercuteix també a d’altres sectors de la zona. Som molt a prop de Barcelona, de Sitges, del Mediterrani, bon clima, una gastronomia excel·lent, els millors restaurants del món. El Celler de Can Roca ha afirmat que si el restaurant fos un vi seria un cava. Aprofitem totes aquestes sinergies. La nostra confiança en què podem tirar endavant està fonamentada.

A vegades cal tocar fons per sortir rellançats. La gent d’aquí hem crescut sempre davant les dificultats. És el moment de creure i sumar forces, cadascú per la seva banda no farem res. El mercat intern està molt defi-nit. Per potenciar l’exportació i fer-ho amb un preu que s’ajusti a la qualitat dels nostres pro-ductes hem d’aplicar les millors estratègies de màrqueting i d’imatge possibles. No podem ser individualistes, cal sumar.

“ Cal avançar en minimitzar el protagonisme de les línies blanques, que han fet molt de mal al cava, en especial a les grans produccions. Té un pes al mercat del 30% i caldria reduir-ho.

“Amb tantes marques de cava al mercat, quines són les línies de treball per diferen-ciar-se i potenciar el valor afegit?Està clar que és tan important fer un bon producte com saber vendre’s. La qualitat en matèria primera i dels vins base és molt bona. Poden haver-hi preus baixos de certs productes, però has de reconèixer que tot i així tenen una certa qualitat. Fem un molt bon producte, però el preu baix no és el que toca. S’està apostant per productes ecològics, orgànics. Ja no és el futur, és el present. I qui no s’adapti farà tard.

França viu un creixement espectacular dels productes i aliments biològics. La qualitat és fonamental i la tenim. Si apostem per potenciar els re-serves i grans reserves, podem assolir el prestigi dels millors

fer-ho possible.

Quin paper ha de tenir el sector del cava en aquest impuls turístic que sembla comença a assumir la vila?Fa uns anys, molts elaboradors vam donar un pas endavant produint vi per complemen-tar l’oferta de la producció de cava. Ara és tan o més important treballar en la línia de l’enoturisme, un concepte que és a la boca de tothom. Poder fidelitzar els teus clients i donar-li més valor al teu producte es pot aconseguir aprofitant el teu entorn. No es tracta només de la vinya, si no de la realitat d’aquesta terra, hi ha una cultura agrícola que podem ensenyar. Impulsar projectes com granges amb animals, espais més familiars, on hi tinguin cabuda tots els públics. Fer un pas més i que no només s’ofereixi un tast o

La producció d’escumosos a Es-panya que no són cava està creixent, i a la resta del món també. I tots aquests productes han entrat al nostre mercat quan vam obrir la porta a la baixada de preus.

“

“

Per a més informació us podeu adreçar al portal web delPatronat de Turisme www.turismesantsadurni.cat

Patronat de Turismec/Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 turisme@santsadurni.cat

s’altres propostes comercials i turístiques de Sant Sadurní s’incorporin per tal d’augmentar les possibilitats als potencials visitants de la capital del cava.

L’oficina de Turisme també allarga els seus horaris atenent al públic els dissa-btes per la tarda. Aquest canvi s’inclou a les noves estratè-gies de promoció i dinamització per tal d’augmentar l’oferta turística del muni-cipi i es confia que

19

ENTITA

TS

Neix a Sant Sadurníun Banc de temps

A finals d’aquest mes de març es posa en marxa el Banc de temps, una iniciativa impulsada per un grup de sadur-ninenques, amb el suport tècnic de l’Ajuntament de Sant Sadurní, que té com a objectiu fomentar la cooperació i l’esperit de convivència al municipi.

Després de la presentació oficial d’aquest projecte, l’objectiu és crear un col·lectiu d’associats que s’inscriguin a l’organització i presentin quins serveis a les persones poden oferir i quins sol·liciten. Des del grup promotor no només es gestionarà l’intercanvi de serveis i temps si no que també es pretén dina-mitzar tallers, activitats i trobades amb els socis. La inscripció al Banc de temps és totalment gratuïta i va adreçada a qualsevol persona del municipi major de 18 anys.

Les impulsores van prendre com a model el banc de temps de Santa Margarida i Els Monjos, projecte pioner a la comarca però que funciona i amb molt d’èxit a d’altres municipis de Catalun-ya. A l’octubre de l’any passat van començar a treballar amb

l’Ajuntament per donar forma al Banc de temps com una eina per dinamitzar el teixit social del municipi i crear una xarxa de col·laboració i compromís que pugui donar resposta a algunes necessitats en aquest entorn afectat per constants canvis socials i personals.

El programa de Mediació de l’àrea d’Acció Social les acompanya en aquesta posada en marxa del projecte, amb la col·laboració de la Fundació Sociocultural Atlas.

El Banc de Temps (BdT) és una xarxa de col·laboració mútua a través de l’intercanvi de serveis entre les persones que l’integren, on la unitat de valor sempre és la mateixa: el temps que es triga en dur a terme una activitat.

Té per objectiu tant l’ajuda mútua com el reforç dels llaços comunitaris i de veïnatge d’un barri o municipi.

Aquella persona que s’inscriu al Banc aporta unes hores de temps

Què és un Banc de Temps

oferint un servei que vulgui donar i, a canvi, pot demanar temps a d’altres persones per resoldre les seves necessitats. La unitat de valor i d’intercanvi sempre és l’hora independen-tment del servei que hagi ofert o rebut.

Els socis poden intercanviar coneixements i aficions, ajut per tasques de la vida diària, atenció a animals i plantes, acompanyament de persones, petites reparacions domèsti-ques, activitats en grup, entre moltes altres.

Un Banc del temps és una eina que fomenta la cohe-

sió social, la confiança, l’amistat, la solidaritat i el bon tracte entre les perso-nes que se’n fan socis/es.

És una eina d’inclusió social pels nouvinguts, potencia l’intercanvi intergeneracional i millora la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en condicions d’igualtat entre homes i dones.

A partir de l’1 d’abril, el Banc de temps aten-drà al públic el dimarts de 6 a 8 del vespre i els dijous de 10 del matí a 12 del migdia, al Casal d’Entitats.

El seu correuelectrònic és:bdtsantsa@gmail.com

i per telèfon a través de l’àrea d’Acció Social de l’Ajuntament al:93891 3029o el 606 953 713(en horari d’atenció al públic).

20

CULT

URA

CASA DE LA VILA Març 2014

A finals del 2013 l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va acollir l’acte de lliurament de les beques de la Fundació Parera d’enguany, que es van atorgar a 5 estudiants sadur-ninencs, de les 9 sol·licituds que es van presentar per cursar estudis oficials superiors de caire artístic, cultural o científic. Els estudiants que van presentar els millors projectes s’han repartit els 6.000 euros de la beca.

Tan l’alcaldessa de la vila, Su-sanna Mérida, com la regidora de cultura, Montse Medall i Josep Maria Batalla com a representant dels patrons del Patronat Parera, van destacar la voluntat de recuperar l’esperit inicial amb què es va crear el fons de la Fundació Parera, que

Beques Parera

CONVOCATÒRIA i INSCRIPCIONS

Lliurament de premis del concursEntreactum de peces teatrals breusDissabte 5 d’abril, la capella de l’Índex acollirà el lliurament de premis d’Entreactum, el 1er Concurs de peces teatrals breus organitzat per la companyia de teatre Un pam i dos dits, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Sadurní.

A principis de març es va tancar el termini per presentar-se a aquest certamen, amb una escena breu en forma de gag humorístic i de temàtica lliure, on intervinguessin només dos actors.

El jurat que escollirà les millors propostes està composat per la pròpia companyia teatral Un Pam i Dos Dits; la cantant i

era donar suport a la formació i educació dels joves. També es va convidar als beneficiats amb aquests ajuts a esforçar-se per aprofitar al màxim aquesta aportació i reportar o retornar a la societat els coneixements i aprenentatges que n’obtinguin.

escriptora sadurninenca, Anna Roig; l’actor de cinema, teatre i televisió Josep Julién; el director de cinema Dani de la Orden i la regidora de Cultura de Sant Sadurní, Montse Medall.

El guanyador veurà readaptada la seva escena, que s’inclourà a la nova obra teatral de la companyia, Estults, i obtindrà un premi econòmic de 200

euros, ofert per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, un sopar per a dues persones al restaurant Zua de Sant Sadurní d’Anoia. Un pam i dos dits estrenarà l’obra el 3 de maig a les 19 hores a la sala d’actes de l’Ateneu.

El segon premi obtindrà una ampolla de cava Castelo de Pedregosa, i un sopar per

dues persones al restaurant il Picarolo. Els tres primers textos escollits s’exposaran a la Biblio-teca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia.

10 anys del Demostra, la Mostra d’Art Local de Sant SadurníEl Demostra és un certamen bianual que pretén recollir la diversitat creativa dels artistes de la vila. En aquesta mostra, que es podrà visitar durant el mes d’abril, hi poden partici-par tots els sadurninencs i sadurninenques amb inquietuds artístiques i que volen mostrar allò que fan, independen-tment de si són professionals o no. Totes les modalitats artístiques hi són benvingudes: pintura, escultura, ceràmica, il·lustració, serigrafia, escriptura, poesia, fotografia, música, ball, teatre, cinema, costura, punta de coixí...

Amb motiu d’aquesta edició i amb la voluntat de continuar amb l’esperit de fomentar la participació i la qualitat artística, s’ha deci-dit convidar també a aquest certamen als dissenyadors de la vila. Així, tots aquells amb capacitat creativa, tant sigui en l’àmbit del dibuix, gràfisme, interiors, moda, audiovisuals o d’altres, trobaran al Demostra un espai on donar a conèixer el seus treballs.

El termini per formalitzar la inscripció al certament finalitza el proper 4 d’abril. Us podeu adreçar al Servei de Cultura de l’Ajuntament, al Casal d’Entitats, els matins de dilluns a divendres

La mostra s’inaugurarà a la capella de l’Índex el dia 12 d’abril i es podrà visitar finsel dia 27 d’abril

El 3 de maig s’estrenarà a l’Ateneu “Es-tults” de la companyia Un pam i dos dits

de 9.00h a 14.00h i les tardes de dimarts a dijous de 17.00h a 21.00h.

Les bases del certamen es poden consultar al webwww.santsadurni.cat.

La Fundació Parera reeditarà la convocatòria de beques per al proper curs 2014-2015.

Comptarà amb una dotació de 5.000 euros per a aquells sadurninencs i sadurninenques que cursin estudis superiors.

El formulari de sol·licitud es podr recollir i presentar a l’OAC o al Servei de Cultura del Casal d’Entitats del 7 d’abil i fins al 18 de juliol del 2014.

21

ACTU

ALITA

T / BIB

LIOTEC

A

El 17 de maig arribael 1er Rallye Clàssics País del Cava

El proper 17 de maig Sant Sadurní acollirà una de les proves del Campionat de Catalunya de Rallyes Clàssics, competició en què participen vehicles ja retirats de la competició esportiva ja que superen els 25 anys des de la seva primera matriculació. La cita l’organitza el club esportiu Auto Sport Sabadell, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní.

La sortida i arribada tindrà lloc des de l’Avinguda Francesc Ma-cià, al costat del CAP, on quedarà instal·lat el parc tancat i la zona d’assistència. El recorregut del rallye serà secret per als compe-tidors i es farà públic durant la reunió prèvia – briefing – previ a l’inici de la prova.

La cursa es desenvoluparà en vies totalment obertes al trànsit i els pilots no podran en cap moment superar la velocitat establer-ta per la direcció de cursa i que sempre serà inferior a la veloci-tat mitjana establerta per al tram de carretera per on discorrerà la prova.

La cita consistirà en dues voltes a un recorregut que es comple-tarà en unes dues hores aproximadament. L’inici de la competició serà a les 10 del matí.

15 anys dela biblioteca municipal

El conte explica les aventures de la mascota de la biblioteca, en què descobreix el procés d’elaboració del cava, de la vinya al celler, visita l’Escola de viticultura d’Espiells i finalment el Centre d’Interpretació del cava.

Coincidint amb el 250 aniver-sari de la independència de Sant Sadurní de Subirats, la 16a edició del certamen literari infantil compta enguany amb la participació excepcional, a banda dels infants de 4rt de primària de les escoles de la vila, tres centres escolars de Subirats (Lavern, Ordal i Sant Pau d’Ordal). El lliurament de

La biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya commemora aquest mes d’abril el seu 15è aniversari amb una programació d’activitats en què destaca la pre-sentació del tercer lliurament de les aventures d’en Boti Boti “En Boti Boti i la màgia del cava”, de l’escriptora Anna Obiols i amb les il·lustracions de Subi. La presenta-ció es farà el dimarts 22 d’abril a les 7 de la tarda a la sala d’adults de la biblioteca.

premis tindrà lloc a la biblio-teca el dijous 24 d’abril a les 6 de la tarda. La iniciativa persegueix generar, a més de fomentar l’expressió escrita i la imaginació, un projecte participatiu conjunt entre els nens i nenes de les escoles dels dos municipis i recuperar l’estil de vida dels infants dels dos pobles ara fa 250 anys: els jocs, les cases, la família, el menjar, les feines del camp, els dies de festa, el paisatge i edificacions tan emblemàtiques com el Castell de Subirats.

L’aniversari es completarà el 24 d’abril amb actuacions musicals i la presentació del punt de

llibre commemoratiu, que ha anat a càrrec del pintor sadur-ninenc Alonso Castellanos.

Exposició fotogràfica italler de mones

La biblioteca també oferirà du-rant l’abril d’altres interessants propostes. El dia 4 tindrà lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica “Material sensible”, col·lecció personal de Jaume Figueras.

Una altra de les iniciatives des-tacades serà el taller de mones, a càrrec de David Rosell de la Pastisseria Rosell. L’activitat s’adreça a nens i nenes de 3er i 4rt de primària que no hagin participat mai d’aquest taller. El termini d’inscripcions s’iniciarà l’1 d’abril.

22

EDUCA

CIÓ

CASA DE LA VILA Març 2014

Inscripcions al Casal d’Estiu del 22 al 30 d’abril

El Casal d’estiu s’adreça a joves i infants nascuts des de l’any 2000 fins al 2010, ambdós inclosos. L’horari del Casal serà de dilluns a divendres de 9 del matí a 1 del migdia i de 3 a 5 de la tarda, a excepció del darrer dia de Casal que es farà només horari de matí. Jocs, un munt de propostes lúdi-ques i d’oci, piscina, activi-tats de descoberta, esport i molt més els espera.

El full de sol·licitud d’inscripció, juntament amb tota la informació, es pot sol.licitar a l’Índex de dilluns divendres, de 16 a 20 h o es pot descarregar al web municipal www.santsadurni.cat. No s’acceptarà cap inscripció que no vagi acompanyada de la totalitat de la documentació.

Un cop lliurada la documentació, el servei facilitarà un full de pagament amb la quota a ingressar i el número de compte bancari. Per confirmar la plaça al Casal d’Estiu, caldrà fer efectiu el paga-ment de la quota i portar el comprovant de pagament abans del 9 de maig a l’Índex. No s’acceptaran inscripcions fora de termini.

A banda del servei d’acollida, el Casal també ofereix la possibilitat de servei de menjador, tant per la totalitat de l’activitat com en dies pun-tuals. El Casal es repartirà entre l’Escola La Pau, per als nascuts entre els anys 2007 i 2010 i l’Institut-escola Jacint Verdaguer, a l’edifici d’infantil i primària, per als nascuts entre els anys 2000 i 2006. PREUSPer persona: 165 euros Si es tracta de dos germans, la tarifa per a cadascun serà de 140 euros. Si es tracta de tres germans, la tarifa per a cadascun serà de 125 eurosMenjador: 6 euros per persona (tots els dies)Menjador ocasional: 6,80 euros per persona/diaAcollida: 35 euros per persona (tots els dies)Acollida ocasional: 2,50 per persona/dia QUÈ CAL FER PER INSCRIURE’S AL CASAL D’ESTIULes inscripcions es faran presencialment a l’edifici de Índex del 22 al 30 d’abril, on s’haurà d’entregar tota la documentació en horari de dilluns a divendres, de 16 a 20 hores.

QUÈ CAL PORTAR 1. Full de sol·licitud d’inscripció. 2. Fotocòpia de la targeta sanitària o de la mútua.3. 1 fotografia mida carnet o fotocòpia en color amb el nom al darrere.4. Fotocòpia de la cartilla de vacunacions actualitzada.5. Full de fitxa mèdica (model oficial que es pot aconseguir a l’Índex o a través de la web de l’Ajuntament www.santsadurni.cat, apartat casal d’estiu)

REUNIÓ INFORMATIVADimarts 17 de juny a l’Índex.Hora: 19.30 h, nascuts entre els anys 2007 i 2010 (petits)Hora: 20.30 h, nascuts entre els anys 2000 i 2006 (mitjans i grans)Podeu consultar el reglament de funcionament del Casal d’Estiu a través del web municipal www.santsadurni.cat

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

ÍndexC. Pompeu Fabra, 34 · Tel. 93 891 33 20 index@santsadurni.catHorari d’atenció: de dilluns a divendres, de 16 a 20 h

El Casal d’Estiu 2014 que organitza el servei de Joventut de l’Ajuntament de Sant Sadurní i que es durà a terme del 25 de juny al 25 de juliol, oferirà enguany un horari més flexible. El casal programarà tres dies més d’activitats, prolongant la seva durada fins als 23 dies. Una altra novetat és que el ser-vei d’acollida, que funcionarà de 7:45 a 9 del matí, es podrà sol·licitar en dies puntuals.

Ets jove, vine a l’Índex Des de la Regidoria de Jo-ventut s’està treballant amb diferents iniciatives de cara a dinamitzar les activitats que es fan a l’Índex i fer que els joves siguin partícips de les diferents propostes que s’hi fan juntament amb la Montse, la Gemma i el Jordi de l’equip de joventut.

Aquest curs 43 joves assumiran la funció de corresponsals als seus instituts. L’any passat ja es va realitzar el projecte com a prova pilot a l’Escola El Carme i a l’IE Jacint Verdaguer amb molt bona participació. Els joves corresponsals es troben setmanalment al Punt PIDCES a l’hora del pati amb la Montse i la Gemma. Allà re-cullen la informació que els han portat i després, durant l’hora de tutoria, són els mateixos joves que expliquen de manera molt breu a la resta de la classe la informació que han rebut. Des de l’equip de joventut es recullen tots aquells dubtes i propostes que els joves els fan arribar. Fruit d’aquest treball conjunt amb els joves, el passat 13 de març es va organitzar a l’Índex una jornada de treball per corresponsals per obrir un espai comú de debat i participació.

La opinió dels joves i la seva participació també s’està recollint en la proposta d’activitat del Fesestiu a l’Índex, un programa d’activitats d’estiu per a joves de 13 a 18 anys iniciada l’any passat i que enguany es tornarà a celebrar. En l’edició passada els joves ja van fer les seves aportacions i suggeriments sobre quin tipus d’activitats els interessaven més, a través dels corresponsals i d’unes enquestes que es van repartir als centres.

Des de l’Índex també es treballa per tal de col·laborar i donar su-port als joves en aquelles necessitats d’espais que tinguin i fer de l’equipament un espai de referència per a les activitats juvenils.

Des de la Regidoria de Joventut hem apostat fort per el projecte de corres-ponsals perquè creiem que és una bona manera de treballar amb xarxa amb els joves de la vila i tenir-hi una relació directa. Tant és així que aquesta aposta s’ha concretat també, en un augment de recursos des del pressupost muni-cipal per tirar-ho endavant. Pretenem treballar amb els joves i per els joves i que l’Índex sigui casa seva.

MONTSE MEDALL, REGIDORA DE JOVENTUT

23

EDUCA

CIÓ

Podem entendre la música com una eina que ens pot ajudar en un munt d’elements del nostre aprenentatge, de la nostra evolució o creixement perso-nal, en la comunicació i relació amb els demés, en la gestió de les nostres emocions, fins i tot psicomotriu, de sincronia i coordinació.

Hem de pensar que la música és de les poques disciplines que ens fan treballar els dos hemisferis cerebrals alhora, cosa molt beneficiosa per al seu funcionament, per la qual cosa s’aconsella la integració de la música en l’educació bàsica de l’infant ja que aquest desenvolupament aconsegueix

un augment de les capacitats cerebrals.

Així veiem com l’hemisferi esquerra regeix la percepció rítmica, control motor, meca-nismes d’execució musical, el cant, aspectes tècnics musicals, lògica i raonament, desxiframent de notes i codis, percepció lineal. D’altra ban-da, l’hemisferi dret regeix la percepció i execució musical, creativitat artística i fanta-sia, captació de l’entonació cantada, percepció visual i auditiva, percepció melòdica i del timbre, expressió musical, apreciació musical. Quan això es treballa des del principi del procés d’aprenentatge, o sigui

des de l’inici de la vida, són beneficis que ajudaran a tots els aprenentatges posteriors, a l’organització mental personal, en definitiva, al desenvolupa-ments dels plànols cognitiu, afectiu i psicomotors.

Molts de nosaltres, músics i professors de música, creiem en la nostra feina, sobretot per la felicitat, el gaudi i les moltes avantatges que ens ha donat al llarg de les nostres vides i que ara voldríem transmetre. Qualsevol edat és bona per fer, aprendre, escoltar o gaudir de la música i a totes les edats ens oferirà beneficis.

Durant la visita de l’escola

de música a la Casa dels avis vam poder percebre la il·lusió, diversió i, perquè no, felicitat que van viure els nostres avis durant el temps que vàrem es-tar impartint la sessió adaptada “la música en l’edat d’or”. Però ho vivim i gaudim intensament amb els nadons, tant al centre com a les escoles bressol, amb els infantils de P3, P4 i P5,amb els petits violinistes del Suzuki i, desitgem que amb tots els nostres alumnes, de totes les edats, gustos i inquie-tuds.

Jeanette Porter,Directora Escola de Música municipal

de Sant Sadurní

Els beneficis de la músicaen l’infant

Molts cops m’han preguntat perquè diem sempre que és tant important que els nens aprenguin música de petits, jo diria encara més, és im-portant que els nens visquin música i, ja posats, que la visquin des d’abans de néixer. El músic, musicòleg i pedagog Zoltan Kodaly, a la pregunta de quan creia ell que era el millor moment per a introduir la música en la vida dels nens, va contes-tar que era bo que comenci nou mesos abans de néixer, però que era encara millor que comencés nou mesos abans del naixement de la mare.

L’Escola El Carmeguanya de nou El concursde robòticaFirst Lego League

Després que l’any passat aconseguissin situar-se com un dels projectes finalistes a nivell mundial del concurs de robòtica First Lego Lea-gue amb un caminador per a gent gran, l’equip júnior de l’Escola El Carme s’ha endut novament el premi a millor projecte científic en l’edició d’enguany, dedica-da a cercar solucions cien-tífiques per a catàstrofes i desastres naturals.

El certamen es va celebrar a Reus a principis de febrer i els 10 alumnes de 1er d’ESO (Alba Amat, Jordi Badia, Ricard Caellas, Marçal Estruch, Marc Florido, Martina Milà, Marta LLàcer, Gràcia Mas, Joan Rubio i Pol Tombas), amb la coordinació dels monitors Joan Espinet i Sergi Urpí i la professora del centre, Montserrat Vile-lla, van defensar de manera brillant el seu projecte “Embornet”, un sistema per evitar l’embussament dels embornals de clavegueram, que filtra l’aigua i separa la fullaraca i d’altres residus. La simplicitat del dispositiu i la gran capacitat expositiva de l’equip els va donar

el primer premi, en aquesta cita en què competien amb una vinte-na d’equips. Després d’aquest èxit, el centre ha decidit presentar el projecte al certamen internacional de la First Lego League.

L’escola va participar amb un segon grup d’alumnes que havia dissenyat un refugi anti focs (RAF), una tenda ignífuga inflable que incorpora un localitzador i un sistema d’aigua i oxigen. La First Lego League és una competició en què hi participen més de 200 mil joves d’entre 10 i 16 anys de més d’una seixantena de països.

24

CO

OPE

RA

CIÓ

CASA DE LA VILA Març 2014

L’alcaldessa de Sant Sadurní, Susana Mérida, acompanyada pel regidor de Cooperació, Jep Bargalló, els també membres del govern, Francesc Sáez, Albert Prat i el regidor de CiU Víctor Perxés, va donar la benvinguda a representants d’Equalmón, acompanyats per Badaoui Saloua, presidenta de l’Associació AFFA-Rif; Hounia Aribou, membre de la dele-gació d’educació nacional a Al-Hoceima, i els professors Douali Mohammed i Adil Elkhoufi. Aquesta delegació va aprofitar la seva estada a la zona per reforçar els treballs d’intercanvi amb diversos centres escolars de la comarca i el professorat, així com per fer trobades amb la comunitat d’immigrants d’Al-Hoceima que viuen al Penedès. Durant la seva visita a Sant Sadurní van poder conèixer l’escola Jacint Verdaguer, la seva metodologia i sistemes educatius i pedagò-gics que s’impulsen al centre, així com iniciar converses per treballar en un futur intercanvi amb algun dels 26 centres marroquins que participen de la iniciativa.

A finals de gener l’Ajuntament va oferir una recepció a una delegació de la regió d’Al-Hoceima, al Marroc, on s’està desen-volupant un dels projectes de cooperació impulsat per l’ONG penedesenca Equal-mon i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní.

Sadurní destina anualment un 1% del seu pressupost a pro-jectes solidaris amb el Tercer Món. Fins ara s’han beneficiat 26 escoles. Ara s’incorporaran centres de secundària mante-nint la línia de sensibilització-formació de tots els col·lectius de la comunitat escolar: alumnes, mestres, directors/es, pares i mares, alumnes de magisteri, associacions veïnals ,etc. En aquests centres de secundària es crearan els “Club de Drets Humans”.

A més de la ja creada “Xarxa d’Escoles Sense Violència” que agrupa les 26 escoles, es po-sarà en marxa una nova xarxa: “Xarxa d’Escoles en diàleg”

Quin és el principal objectiu de les vostres visites a la comarca?Venir aquí ens permet conèixer quina és la metodologia i els sistemes educatius que fun-cionen a les escoles i intentar aplicar nous conceptes a les escoles d’Al-Hoceima i a la nostra comunitat, encaixant-les en la nostra cultura. També

establim contacte amb molts veïns immigrants que han vin-gut de la nostra regió i pensem que ajudem també a millorar la seva integració, a que la gent d’aquí entengui les nostres costums. I també volem que es conegui que a zones del Marroc s’està treballant i hi ha un canvi real en la defensa dels drets de les persones.

Quina és la funció de la vos-tra associació a Al-Hoceima?Fem activitats a les escoles, però també amb les associa-cions i els pares i mares dels alumnes. Per nosaltres és molt important treballar amb aquest entorn que hi ha al voltant dels nens per aprofundir en la igual-tat de gènere i la defensa dels drets de les persones. I també

fem molta sensibilització amb el professorat. Cal lluitar contra la violència i les desigualtats, els drets dels infants. Estem aconseguint crear uns llaços de comunicació i col.laboració entre els professors, els pares i els alumnes que està donant molt bons resultats i que ens permet resoldre molts conflic-tes.

Cooperació i lluita per la defensa dels drets humans a la regió d’Al-Hoceima

“ Anem veient els resultats d’aquesta feina. Amb iniciatives com el Club Nelson Mande-la per l’educació i els drets de les persones, organitzem a l’escola jornades i activitats que ens permeten educar i inculcar aquests valors entre els més petits. La secundària s’ha entès sempre com una educació masculina i el pare tenia sempre molt protagonisme. Fa uns anys només tres o quatre mares mares venien al despatx del director a la reunió de seguiment del seu fill o filla. Ara s’han multiplicat per deu.

Douali Mohammed,director Escola Primària Izemmouren“

Equalmón està desenvolupant la quarta fase d’un projecte anome-nat: “Xarxa d’Escoles Sense Violència” a Al Hoceima, que es pro-posa impulsar una política educativa basada en els drets humans, en els drets dels infants i en l’equitat de gènere en escoles rurals o semirurals de la província. El projecte es centra bàsicament en les accions a desenvolupar al Marroc però es complementa amb els intercanvis d’experiències sobre educació per a la ciutadania a Al Hoceima i al Penedès. AFFA-Rif és la contrapart que dinamitza el projecte sobre el territori.

Tant Mérida com Bargalló van remarcar en la seva intervenció la necessitat de posar en valor la tasca de cooperació de les ONG’s, així com el compromís de l’Ajuntament de mantenir la seva apor-tació anual a aquest tipus de projectes de desenvolupament. Sant

dedicada al l’intercanvi de coneixements, de cultura, de reconeixe-ments dels altres fent servir les TIC entre grups d’alumnes de les dues parts. També en aquesta xarxa es promouen els intercanvis entre el professorat.

“Anem veient els resultats d’aquesta feina. Amb iniciatives com el Club Nelson Mandela per l’educació i els drets de les persones, organitzem a l’escola jornades i activitats que ens permeten educar i inculcar aquests valors entre els més petits. La secundària s’ha entès sempre com una educació masculina i el pare tenia sempre molt protagonisme. Fa uns anys només tres o quatre mares mares venien al despatx del director a la reunió de seguiment del seu fill o filla. Ara s’han multiplicat per deu”.

BADAOUI SALOUA, PRESIDENTA ASSOCIACIÓ AFFA-RIF

25

CO

OPER

ACIÓ

/ MED

I AM

BIEN

T

És important col·laborar amb l’educació i la societat i en aquest cas ho fem a través d’una institució civil, que actua sobre el seu territori. Hi ha una tasca que cal posar en valor i aprofundir en la comunica-ció de les accions que es duen a terme.

Explicar aquests projectes és reconèixer el treball de la cooperació.

Jep BARGALLÓ,REGIDOR DE COOPERACIÓ

“ Volem que es conegui que al Marroc hi ha un canvi real en la defensa dels drets de les persones

“Com valores els avenços i l’evolució de la societat marroquina? La religió pot ser un fre?Les coses estan canviant, a vegades hi ha un desconeixe-

ment des d’aquí, fins i tot els mateixos marroquins que viuen aquí ignoren l’activitat que fan algunes associacions, la tasca dels seus familiars que parti-cipen activament en fomentar

aquests valors a la societat civil. La nostra zona és molt rural, deprimida i hi manquen infraestructures. Hi ha encara un taxa d’analfabetisme molt alta, del 70%, i d’aquest dos de cada tres són dones. Moltes nenes no continuen els seus estudis perquè es decideix que han d’estar per les tasques de la casa i la família. Per tant

cal trencar encara moltes barre-res, el masclisme i les desigual-tats de gènere. La religió no és un obstacle en cap cas, forma part de la intimitat de cadascú i no creiem que incideix en el desenvolupament social. Nosal-tres hem de seguir treballant, és la nostra responsabilitat, i fer-ho començant des dels infants, que són el nostre futur.

Una deixalleria mòbil s’instal·la a l’Era d’en Guineu els dijous de mercat

Des d’aquest mes de març i durant un període de mig any s’impulsarà una prova pilot de deixalleria mòbil que s’ubicarà a la plaça Era d’en Guineu els dijous de mercat de 10 del matí a 2 del migdia. Aquest servei, que s’ofereix a través d’un camió de recollida, és d’ús exclusiu per als domicilis de Sant Sadurní i els usuaris han de mostrar el DNI per tal d’acreditar-ho. A diferència de la deixalleria municipal, no és necessària la targeta de la deixalleria i, per tant, no es bonifiquen els usos.

A la deixalleria mòbil s’hi pot dipositar residus com ara petits electrodomèstics, cd’s, tintes i tòners, bombetes i fluorescents, aerosols, fitosanitaris, medicaments, radiografies, piles i acu-muladors, pintures i dissolvents i olis vegetals, entre d’altres.

Aquest servei funcionarà en paral·lel al Portamòbil, que mantindrà el calendari i les ubicacions actuals, per bé que aquest deixarà de recollir olis vegetals, degut al mal ús que se’n fa per part dels usuaris.

Mentre duri aquesta prova pilot de sis mesos, s’ubicarà un punt d’informació ambiental al cos-tat de la deixalleria mòbil per ajudar i conscienciar la població de la necessitat de fer un bon reciclatge dels residus. El servei va a càrrec de l’empresa CESPA, actual concessionària de la deixalleria municipal. Un cop finalitzat aquest període s’iniciarà un procés en què es consultarà a la ciutadania si ha trobat útil la iniciativa, i amb els resultats obtinguts l’Ajuntament decidirà si se’n fa càrrec i incorpora la deixalleria mòbil a la resta de serveis de recollida de residus municipals.

26

ENTR

EVIS

TA

CASA DE LA VILA Març 2014

TERESA GUTIÉRREZ ROSADO:“Cal llegir mésfilosofia i poesia i menys llibres d’autoajuda”Degana de la facultatde psicologia de la UABTeresa Gutiérrez Rosado és professora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut i degana de la Facultat de Psi-cologia de la UAB des d’abril de 2013.

Va arribar a Sant Sadurní fa vint anys, provinent de Barcelona, arran de la feina del seu marit, que ara és director de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rosell i Formosa d’Espiells. Va néixer a Ronda, Màlaga, l’any 1963, ara fa just 50 anys. Tres tres fills, dos nois i una noia, de 20, 17 i 14 anys.

Coordinadora del màster universitari Salut i Benestar Comunitari -primer Eramus Mundus en l’àmbit de les ciències de la salut de l’Estat-, ha escrit diversos estudis en el marc de la psicologia de la salut. La seva especialització són les addiccions, sobretot les drogodependències. En aquest camp, a més de la investigació, va treballar tres anys amb drogoaddictes, en comunitats terapèutiques.

Què us va portar a Sant Sadurní?Ens va agradar molt el tipus de poble per viure-hi, un poble molt proper a la natu-ra, on tothom es coneix, que proporciona qualitat de vida física, perquè pots aprofitar la natura que tens al costat, però també de tipus social, perquè s’estableixen relacions més properes amb la gent del teu entorn, és molt enriquidor.

Podem estar constantment con-nectats amb la gran ciutat, però sense l’estrès que provoca viure-hi. El que més ens agrada és que és un poble molt tran-quil i en calma, però que també té els seus espais de festa i de diversió.

Què milloraries de la vila?

Potser li faltaria una mica més de caliu cultural i social. Els divendres sortim amb el grup d’amics i, tot i que reconec que la oferta ha millorat molt en els últims anys i que hi ha locals molt macos, hi falta ambient.De tota manera, des que fa uns anys vaig anar a La Toscana, sempre dic a tot arreu que tinc la sort de viure a La Toscana catalana, ara que ja es cuida més tot el tema de paisatge, que és excepcional, preciós, mediterrani, fantàstic.

que serveix per conèixer-se millor un mateix i als altres.

El fenomen ‘coaching’, els llibres d’autoajuda ... Avui dia tothom es veu en cor de fer de psicòleg?Sempre hi ha hagut intrusisme, amb el tema de l’astrologia i de l’endevinació, i ara més perquè el coaching, per exemple, el fan gent que vénen de disciplines com l’economia. Tot això ara canviarà amb la nova regulació de la professió.

és psicòloga de professió- cal més psicologia per part dels professionals?Aquest és un avantatge que tenim els psicòlegs, que com que el nostre coneixement és tan polivalent, és molt útil per a molts àmbits, com ara gestionar un municipi. En recursos humans ha guanyat molt de pes, per exemple, i de fet són els psicòlegs els que més càrrecs importants tenen en aquest camp. Per tant és molt positiu que les persones que gestionen un municipi com Sant Sadurní estiguin prepa-rats en aquest camp. De fet, l’alcaldessa de la vila, la Susan-na, va ser alumna meva.

Una de les feines de la de-gana és cercar la transversa-litat entre institucions?El degà ha de garantir que tot funcioni correctament i estigui ben organitzat i sobretot fer créixer la institució, enriquir-la, intentar crear un nou títol o gestionar un títol amb una altra facultat. Avui dia es parla molt de recursos, que fan falta i molt, però a vegades, més que un tema de recursos, és la voluntat de voler modificar les coses perquè funcionin bé. Abans de necessitar els recursos hi ha molta feina a fer. Molt sovint es tracta de tenir clar que les coses es poden fer d’una altra manera i es poden revisar.

A més també reivindico el paper dels docents, una funció que avui no està prou valorada.

Un professor universitari ha de fer docència, recerca i gestió, però la tasca que està més re-

“ S’acaba pensant que la inseguretat se solu-ciona passant pel psicòleg i no és així, això es soluciona fent una societat més culta, que llegeixi més filosofia i sigui capaç de buscar quins són els seus valors

“Un psicòleg ha de viure en calma? Quines qualitats ha de tenir un psicòleg d’avui? La psicologia per una banda és una professió vocacional, com la medicina, per exemple, i avui dia qualsevol persona que vulgui estudiar-la ha de tenir en compte que els coneixements de la psicologia són complexes i molt amplis. Sovint pensem erròniament que és una profes-sió només de relació i d’ajuda als altres, i per ajudar els altres primer s’ha de conèixer molt bé l’individu, cal un ampli coneixe-ment d’estadística, de biologia, de funcionament del cervell... Els estudis de psicologia són més propers a les ciències que abans, però hi ha encara la idea errònia que és una carrera molt filosòfica i la idea idílica

Es fa prou educació emocio-nal a les escoles?Hauria de ser més rellevant, però aquí tenim un handicap històric i és que per poder treballar de psicòleg en una escola has de ser mestre –això passa també a la logopèdia- i això ha fet que la psicologia en l’àmbit escolar hagi quedat més endarrerida. De tota manera a les escoles hi ha els equips de psicòlegs de suport, que detecten problemes i deriven, però no són interns a l’escola. Però caldria que els psicòlegs poguessin tenir un paper més actiu a les escoles, donant suport als mestres.

En d’altres àmbits com la política –recordem que l’alcaldessa de Sant Sadurní

27

ENTR

EVISTA

/ MED

I AM

BIEN

T / ACTU

ALITA

T

Apadrinar el patrimoni natural del municipiL’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha iniciat un projecte de custòdia del territori sota el lema Col·laborem amb tu per tenir cura del nostre entorn. Aquest projecte es basa en un conjunt d’estratègies i tècniques destinades a preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori i fer-ne un ús responsable.

Les principals accions són la recuperació dels espais fluvials, de les zones degradades, de la vegetació de ribera, del Camí del Riu i de les fonts munici-pals.

Per poder materialitzar aques-tes actuacions l’Ajuntament posa en marxa durant el primer semestre del 2014 una briga-da de Medi Natural mitjançant un Pla d’Ocupació i ofereix la possibilitat d’apadrinar un element del patrimoni natu-ral del municipi a través d’un procediment d’acord voluntari entre el propietari de l’espai natural, l’administració i l’entitat

o empresa, que culmina amb la signatura d’un conveni de col·laboració.

Les empreses que participen en l’apadrinament ho fan a tra-vés d’una aportació econòmica i/o de material per a desenvo-lupar les actuacions. Per altra banda, les entitats apadrinado-res ho fan mitjançant l’actuació dels seus voluntaris. A l’espai natural restaurat es col·loca una placa informativa amb el nom i logotip del padrí i l’any en que ha fet l’aportació per mantenir aquell espai. També s’incorpora la imatge corpo-rativa a la senyalització del

vehicle de la brigada i en tot el material divulgatiu. Per tots aquests motius, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia anima les empreses i les entitats del municipi a involucrar-se en aquest projecte de custòdia del territori, que permetrà la res-tauració d’aquells trams en una situació crítica, el manteniment de les conques dels rius Me-diona, Bitlles, Anoia, i Lavernó,

SERVEI DE MEDI AMBIENTAjuntament deSant Sadurní d’Anoia

Telèfon: 93 818 37 22educacioambiental@santsadurni.cat

i una major implicació de tota la ciutadania, teixit social i teixit empresarial en la conservació de l’entorn natural de la zona.

colzada a les universitats és la recerca. Això és perillós perquè no hem d’oblidar que l’essència de la universitat és formar, a banda de generar coneixement.

La societat on vivim genera més addiccions que en èpo-ques passades? Fa més falta anar al psicòleg?Les estadístiques diuen que amb la crisi s’ha incrementat molt la depressió, l’ansietat i per tant la demanda de psicòlegs i de centres de salut mental, tant per a infants com per a adults.

Però jo sóc de les que no estic d’acord en què la societat necessiti molt el psicòleg, sembla que estem caient en

una tendència a ‘psicologitzar’ la societat.

Vivim en una cultura que tot es posa en dubte, trontollen els pilars filosòfics i de valors i, en qüestionar-ho tot, com que no hi ha uns referents clars, això genera molta inseguretat i s’acaba pensant que això se soluciona passant pel psicòleg i no és així, això es soluciona fent una societat més culta, que llegeixi més filosofia i sigui capaç de buscar quins són els seus valors.

És fonamental com a ésser humà saber quins són els teus punts d’anclatge, els teus valors. Aquest és el veritable motor del comportament humà.

Les xarxes socials, la veloci-tat en què vivim, l’addicció a la tecnologia de molta gent, hi té a veure, en el canvi de valors?Jo he treballat més en conduc-tes addictives relacionades amb de drogodependències, vaig treballar molt en l’epidèmia de drogues que va viure en nostre país als anys 80, d’heroïna i cocaïna. He viscut tot el que es va fer per solucionar aquest problema i molt del que es va fer ho hem copiat ara per prevenir trastorns alimentaris i altres addiccions.

Actualment l’alcoholisme s’ha mantingut i va en creixement i ara ens enfrontem a noves formes de conductes addictives

vinculades a les tecnologies.

I quins valors has transmès als teus fills?Nosaltres som una família de valors cristians, i per tant hem treballat molt els valors de l’esforç, la responsabilitat, el treball, la generositat, el fet de compartir, de no fer les coses sempre per interès, de respecte a l’altre, de posar-te a la pell de l’altre i d’estimar-lo. De cuidar-nos els uns als altres. Per això a tota la família ens va agradar de venir a viure a Sant Sadur-ní, per poder gaudir plegats d’espais com la natura.

200 anys de la Fassina de Can GuineuEl Patronat de Turisme està treballant en un progra-ma d’actes per comme-morar enguany els 200 anys de la Fassina de Can Guineu, aquest conjunt d’edificacions i cellers viní-coles construïdes el segle XIX per la família Mir i Por-ta per a l’elaboració de vi i aiguardent. Can Guineu ha estat durant alguns segles la propietat agrícola més important de la vila i ha es-tat clau en el desenvolupa-ment econòmic del municipi des del segle XV fins al XIX. Als anys cinquanta es va aturar la seva activitat viti-vinícola entre d’altres raons per que l’últim descendent baró va morir l’any 1952.

El 2004, l’ajuntament va adquirir aquest conjunt patrimonial que engloba les construccions agrícoles de la finca situades a l’altra banda del c/Hospital i que donen també al carrer Sant Pere de la pobla-ció. Les construccions més antigues (1814) estaven formades per la sala de la Fassina i la zona de porxos amb cups per al vi i l’oli i aparells de destil·lació. Als dipòsits d’obra de la instal·lació s’hi podien emmagatzemar prop de 625 mil quilos de vi. Des del 10 de juny del 2010 i després d’una important actuació de rehabilitació i construcció d’un edifici funcional, aquest espai acull l’Oficina de Turisme i el Centre d’Interpretació del Cava, a més de ser la seu del Patronat de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia.

28

PRO

MO

CIÓ

ECO

NÒ

MIC

A

CASA DE LA VILA Març 2014

El servei de promo-ció econòmica de l’Ajuntament de Sant Sadurní, amb el suport de la Mancomunitat del Penedès-Garraf, ha pre-sentat un informe amb les dades socioeconòmi-ques del municipi a finals del 2013.

Aquestes són algunes de les dades més destacades:

El 51% de la població té menys de 40 anys. Un 10% de la població del municipi té 70 anys o més.

La taxa d’atur registrat del 4t. trimestre de 2013 és del 13,18%, inferior a la de l’Alt Penedès (16,48%) i a la de Catalunya (16,08%). La taxa d’atur femenina (15,08%)

és superior a la masculina (10,93%).

La xifra d’assalariats en el 4t. trimestre de 2013 és de 4.473 persones, 164 empleats menys (-4%) que al mateix període de 2012.

Els autònoms sumen un total de 830 persones en l’últim

trimestre de l’any, un 1% més que a finals de 2012.

Al tancament d’any, es comptabilitzen 406 em-preses, 12 menys (-3%) que a finals de 2012.

Dades socioeconòmiques 2013

Nexes, centre de serveis a les empreses de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, té previst organitzar al llarg de tot l’any 2014 diferents activitats formatives destinades a empreses i emprenedors.

Les activitats destinades a emprenedors pel 2014 són bàsicament de quatre tipolo-gies diferents:

1. TERTÚLIES:L’objectiu és el de tractar elements imprescindibles en la fase d’obertura del negoci donant consells pràctics als emprenedors. La característica principal de les tertúlies és que són molt pràctiques i els emprenedors i participen d’una manera molt activa per tal de poder resoldre dubtes que els hi genera la posada en marxa de la seva idea empresarial. La durada de les tertúlies és de dues hores.

2. FORMACIÓ:La formació té una durada més llarga que la resta d’activitats

Ofertaformativa alCentre de serveis a les empreses Nexes

formatives. Per aquest any es-tan programades dues edicions del curs “Idees pràctiques de com portar la teva empresa”.

3. SESSIONS INFORMATIVES:Les sessions informatives són activitats de curta durada que tracten temes d’interés per als emprenedors.

4. SESSIONS START:L’objectiu és tractar els ele-ments imprescindibles en la fase d’obertura d’un negoci do-nant consells pràctics als em-prenedors. Les sessions start són molt pràctiques, i estan pensades perquè s’interactuï molt entre els emprenedors i hi participen d’una manera molt activa .

Al llarg de l’any està previst

Aquest és el calendari previst d’activitats per als propers mesos:

TERTÚLIESInternet, les xarxes i les noves tecnologies 16 de maigComunicació per augmentar les vendes 13 de junyLaboral 26 de setembreNegociació amb proveïdors 14 de novembreInnovació 12 de desembre

CURSOSIdees pràctiques de com portarla teva empresa 10, 17 i 24 d’octubre

SESSIÓ INFORMATIVALlei Emprenedoria 4 d’abril

SESSIÓ START 28 de novembre

que des de NEXES es progra-min d’altres activitats, com ara formació especialitzada en l’àmbit empresarial. I per altre

part es duran a terme d’altres xerrades i presentacions per emprenedors i empreses.

SOM Sant Sadurní pren em-branzida al 2014 amb una cara nova a la presidència de l’entitat, Joan Carles Mar-tín, però mantenint la línia de treball i els objectius de dinamització per a la vila.

29

SOM

SAN

T SAD

URN

Í

A la passada assemblea cele-brada al mes de febrer es va

Accions previstes per al 2014

- Col·laboració Cicle música, vins i caves DeCanta (març)- Festa de Sant Jordi - Maig Gastronòmic. Mercat Gastronòmic- Festa Sant Joan

- Som Fires- A la vila en bicicleta (setembre)- Nou projecte d’eix comercial i Concurs d’aparadors Cavatast (novembre)

Què suposa haver assumit la presidència de SOM Sant Sadurní?És un nou repte i molt important per a mi perquè tot i que portava ja uns anys participant activament a SOM Sant Sadurní mai havia estat al capdavant de cap asso-ciació. La voluntat es mantenir la línia de treball i els objectius dels darrers anys, estimulant als socis perquè participin de les activitats que organitzem i dinamitzar el poble comercialment i també en la vessant turística.

Els objectius són els que ens marquem cada any, assumir un increment de socis, fer més accions conjuntes entre els mem-bres de l’entitat perquè amb la situació actual és força complicat.

Prenc el relleu de Robert Cardús, que ha estat un exemple a se-guir. Em van proposar a mi agafar el testimoni i no es va presentar cap altre candidat. Agafem la res-ponsabilitat amb il·lusió. Durant aquests sis anys s’han intentat fer moltes coses i s’ha treballat molt intensament tot i que ha estat una etapa molt desagraïda per culpa de la crisi.

Quin diagnòstic faria de la situació comercial i de serveis a Sant Sadurní?La crisi d’aquests anys ha complicat molt el dia a dia als comerciants i les empreses. És una situació que es veu clara-ment amb el número de locals buits que hi ha al municipi i que

SOM Sant Sadurní renova il·lusions iprojectes en l’any del seu 30è aniversari

ENTREVISTA al nou president de SOM Sant Sadurní, Joan CARLES MARTÍN

“Volem treballar activament sobreels locals buits de l’eix comercial”

Després de l’Assemblea de socis de SOM Sant Sadurní cele-brada a finals del mes de febrer, Joan Carles Martín, gerent de Fotografia Adolfo, és el nou president de l’entitat, pre-nent el relleu de Robert Cardús, que deixa el càrrec després de sis anys al capdavant de l’associació.Martín té 43 anys i en fa quatre que forma part de la Junta Directiva de l’entitat.

ho pateix l’eix comercial de Sant Sadurní. Ens hem proposat treba-llar activament en aquest àmbit. Volem fer un estudi per veure la realitat dels espais comercials buits que hi ha al poble i intentar incentivar d’alguna manera els lloguers perquè els principals carrers tinguin una altra vida. Fa una mica de mal a la vista la situació que hi ha a l’actualitat.

A nivell de projectes i accions per al 2014, què s’ha propo-sat SOM Sant Sadurní?Com a principal novetat hi ha aquesta voluntat de incidir i actuar sobre els locals buits de la vila. Ens hem proposat organitzar unes taules de treball que impliquin, a més de la junta de l’entitat, a la resta de socis de l’entitat. La idea és organitzar petits grups i debatre sobre aspectes concrets de la realitat comercial i de serveis i amb el que se n’extregui poder plantejar propostes o dissenyar alguna acció.

Seguirem apostant per iniciatives en què hi confiem molt. El maig gastronòmic, com vam comentar a l’Assemblea, el tornarem a fer enguany. Hi ha alguna proposta com fer un concurs de tapes,

però sense concretar en aquest moment. També la fira coincidint amb el cavatast, la campanya de Nadal, entre d’altres. L’objectiu és clar, tenir una dinàmica de treball molt intensa i comptar al màxim amb els socis, incentivar a comerços i negocis perquè se sumin a SOM Sant Sadurní i torni a haver-hi una revifada, que ho necessitem.

És el 2014 l’any de la recupe-ració com s’anuncia repetida-ment des del govern central?Sí, es parla molt de brots verds i que la situació començarà a remuntar, però personalment crec que el sector comerç serà l’últim en veure aquesta millora. Real-ment qui ve a comprar al comerç de proximitat és el veí o veïna, treballador, i que la seva situació encara està lluny de començar a millorar.

Quina valoració fan del tancament del 2013 i de la campanya de Nadal?Va anar molt bé l’acció de l’acte de compra de SOM Sant Sadurní. El sorteig del regal dels 1.000 euros va animar molt l’ús de la targeta de fidelització i va ser una acció que va agradar molt.

Es comença a parlar molt d’aprofitar les sinergies turístiques, l’enoturisme. S´ho creuen?Som conscients que cal treballar en aquest sentit. Hi ha un pla de màrqueting impulsat des de l’Ajuntament i està molt clar cap a on hem de treballar. Hem de con-solidar aquesta visita a l’interior del poble. El museu de Xocola-tes Simon, el CIC Fassina estan començant a portar visitants i turistes dins de Sant Sadurní. S’ha d’aprofitar i convidar-los a que entrin als comerços i a les nostres botigues. Per això és im-portant també que l’eix comercial tingui més vida.

També es debat sobre els horaris comercials. Què en pensa?És un punt a tenir en compte. És difícil per a molts comerços obrir les tardes dels dissabtes o els diumenges en què no dones servei al teu client local i el volum és petit. Però evidentment és un assumpte que s’ha d’anar parlant. La Fassina obrirà els dissabtes a la tarda i també cal incentivar als comerços a que ho facin, ja que de moment són molt pocs. És un repte que cal assolir.

- Nit empresarial. Commemo- ració 30è aniversari UBSS (1984) (desembre). - Campanya Nadal (30è aniv.), Caga Tió, Il·luminació, Grossa de Nadal

serveis; incentivar l’ocupació de locals buits; reconduir la mostra comercial i d’artesania i el concurs d’aparadors; millorar la comuni-cació amb el soci i l’ús d’eines TIC; potenciar les accions al sector serveis o la constitució de taules de treball.

reforçar el programa d’actuacions i el pla de treball per a un any en què l’entitat – abans UBSS – commemora el seu 30è aniversari i desenvoluparà diverses accions al voltant d’aquesta efemèride.Entre els objectius prioritaris destaquen augmentar el número d’associats i potenciar el sistema de fidelització i el catàleg de

30

OPI

NIÓ

PER UN SANT SADURNÍ OBERT AL MÓNA ningú se li escapa que el potencial turístic de Sant Sadurní d’Anoia és infinit. La proximitat amb la ciutat de Barcelona, la des-ena ciutat més visitada del món, situa la vila i l’Alt Penedès en un lloc únic. El vi i el cava ens donen identitat.

Ara bé, la passivitat del govern municipal és evident quan fem un repàs a les dades. Amb polítiques eficients, necessàries en una època de crisi, les activitats turístiques a l’Alt Penedès generarien 753 milions d’euros. I entre el Penedès i Garraf es podrien crear 13.500 llocs de treball. Tenim molts recursos que no explotem.

Per començar, a Sant Sadurní hi ha menys de 50 places hoteleres, i l’Alt Penedès només 1.268. Més dades: el Centre d’Interpretació del Cava va tenir durant tot l’any passat poc més de 7.000 visi-tants mentre que l’Espai Xocolata Simón Coll el van visitar 25.000 persones durant el primer any d’obertura. Dades que demostren la mala gestió que es fa des de la regidoria de Turisme per promo-cionar la nostra vila, i que són les empreses privades les que fan el que hauria d’estar fent l’Ajuntament.

Som a anys llum de territoris com Napa Valley, a Califòrnia, referent mundial en producció de vins, que té 125.000 habitants i 12.000 ha. de vinya. A l’Alt Penedès, en canvi, hi vivim 100.000 persones i tenim 17.000 ha. Doncs bé, Nappa Valley rep 4,7 milions de turistes per any, nosaltres 450.000. Les xifres parlen per si soles.

Volem poder mostrar casa nostra a tothom qui ens visita perquè sabem que vivim en una zona privilegiada del planeta. Qui sembla que no se n’adona és l’Ajuntament, que continua prioritzant altres qüestions que no tenen res a veure amb la recuperació econòmica de Sant Sadurní.

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

ppsantsadurni@gmail.com

@carlesjimenezm / @dolorsmm

CASA DE LA VILA Març 2014

Seguim amb pas fermLes imposicions del govern espanyol són per tot arreu. La pro-posta d’organització local que pretén imposar el govern espan-yol unilateralment, està sent rebutjat de ple per la gran majoria d’ajuntaments locals, associacions de municipis i administracions supramunicipals. Segons la proposta de llei, administracions com la Generalitat o les Diputacions haurien de substituir els ens locals en la gestió de serveis, com escoles bressol, escoles de música o serveis d’esports, simplificant-se el servei i la qualitat. El ple municipal de la vila també ho ha rebutjat, aprovant la formalització en defensa de l’autonomia local.

Però per si algú en dubtava, el PP a Espanya i també a Sant Sadurní segueix perseguint tothom que no accepti la seva visió colonial. Així, per imperatiu legal l’ajuntament ha hagut d’hissar la bandera espanyola, cada dia del món i contra la voluntat de la majoria de veïns de la vila. Des d’ERC hem proposat que una placa informi d’aquesta repressiva acció, però contra el que ells voldrien, no ens distrauran de la nostra prioritat: pensar i treballar pel NOU PAÍS que volem a partir del nostre compromís de servei a la nostra comunitat, dia a dia, sense defallir.

Ens agrada recordar en aquest espai aquelles accions que malgrat tot, fan els sadurnimencs per trobar espais de creativitat, ja sigui cultural, econòmics, ambiental. Per tant cal agrair propostes com el Decanta que ha obert l’entrada a la vila a artistes importants i alhora dinamitzar la cultura del vi. També volem destacar la important tasta d’una important part de cavistes, viticultors i altres empreses de la vila per adaptar o ampliar els seus negocis apos-tant per les polítiques mediambientals, la qualitat o l’obra social, i fer d’aquestes característiques un plus del producte. Donar valor al territori sempre és una bona notícia, i en això, ens públics i privats ens hem de saber trobar. Ja ens hem dotat de mecanismes per fer-ho possible, comissions de treball i seguiment com el de Pla de Màrqueting per acostar realitats i fer de la política una eina partici-pativa i transformadora.

ribasfjm@santsadurni.cat

31

OPIN

IÓ

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

LA CASA DELS AVISLa Casa dels Avis de Sant Sadurní, inaugurada el 8 de setembre de 1986, en aquests moments consta de 77 places, de les quals 43 són privades i la resta són concertades amb l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar i Fa-mília de la Generalitat de Catalunya. El nombre actual de treballa-dors/es és de 41 persones, a les que cal sumar deu persones de serveis externs, com cuina i neteja.

Tenim la gran sort de comptar amb un equipament d’aquestes ca-racterístiques gràcies a la voluntat de l’equip de govern socialista del moment, que va fer una bona projecció de futur i va preveure que aquest servei seria de gran utilitat per la vila, tant pels futurs usuaris com pels seus familiars, que els permetria no haver de traslladar-se a d’altres municipis veïns.

La competència d’aquest tipus de serveis ha passat enguany a mans de la Generalitat i només ella pot crear-los i mantenir-los. La nova llei LRSAL (Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local), que el govern del PP va aprovar aquest desembre passat, limita molt l’assumpció per part dels ajunta-ments d’aquests serveis d’atenció a les persones i, justament per això, la nostra Casa dels Avis perilla si no som capaços, entre tots, treballadors/es i Ajuntament, de fer front al dèficit que ja fa temps que arrossega.

Tot i que en aquests gairebé tres anys de mandat hem estat capaços de reduir a més de la meitat el dèficit heretat, l’actual situació fa perillar el compliment dels paràmetres que dicta la nova llei aprovada pel PP, a l’hora de demostrar la sostenibilitat de la residència al govern central abans que finalitzi el 2015.

Algunes qüestions com la conjuntura econòmica i la llei de depen-dència, que fa més restrictiu l’accés d’alguns possibles usuaris, ens estan posant bastons a les rodes i dificulten la viabilitat d’aquest servei. D’altres, com la gran professionalitat de les treballador/es de la casa que fan d’aquest espai un lloc acollidor i familiar, tant pels residents com pels seus familiars, i la comprensió i suport dels membres del mateix Patronat de la Casa dels Avis, ens fan creure que finalment aguantarem i resistirem l’embat retallador i desestabilitzador d’aquest mal govern conservador i socialment insensible.

saezff@santsadurni.cat

www.santsadurnia.socialistes.cat

Els polítics, els treballadors públics i els símbolsLa política implica, obligatòriament, tractar dia a dia amb els ciuta-dans, escoltar-los. I també cal fer-ho amb els treballadors munici-pals, aquells homes i dones que entreguen el seu esforç professio-nal per atendre els ciutadans.

No és normal que al nostre ajuntament hi hagi un augment notable de baixes i d’expedients. No és bona la manca de diàleg que mostren alguns governants cap als nostres treballadors. Ells i elles es queixen i alguns ho fan amb por perquè, en tres anys, han vist de primera mà com alguns regidors actuaven de manera prepotent davant d’ells, i han mogut el personal a dit en funció d’afinitats personals i polítiques.

Volem confiar, i d’entrada hi confiem, en l’honestedat de tots els regidors i regidores de l’ajuntament. Però també necessitem exem-ples de més diàleg i cortesia i menys cops autoritaris que només minen la moral i la professionalitat dels treballadors i treballadores. D’altra banda, en les darreres setmanes hem vist a Sant Sadurní una mala praxi democràtica i un cas d’amnèsia política. Lamen-tem la poca sensibilitat de l’alcaldessa, Susanna Mérida, per respectar els acords del ple. Al gener es va aprovar per majoria que l’ajuntament donaria suport a la campanya ‘Un país normal’ d’Òmnium Cultural i penjaria la pancarta amb el text “9N. És normal que un país voti com pot viure millor”. Aquesta pancarta no s’ha penjat mai, i no es penjarà, perquè el govern municipal no la vol.

En canvi, al mateix govern li ha faltat temps per penjar la bandera espanyola a l’ajuntament. Diuen que ho fan per “imperatiu legal”, però el cert és que no els molesta. Tot i que qüestionem que cal-gui mantenir-les sempre penjades, de moment, només hi hem vist la bandera espanyola i la catalana, i s’ha deixat de banda l’europea i també la de Sant Sadurní. Uns fets i un oblit que fan llàstima.

ciu.santsadurni@gmail.comrosellmma@santsadurni.cat

@ciusantsadurni

FOMENT DE L’EMPRENEDORIAEl Centre de Serveis a les empreses, Nexes, compta amb els primers em-prenedors. Hem volgut acostar-nos a quina és la seva experiència en aquest espai de cowork, què ha aportat el servei als seus projectes professionals, què millorarien i quines són les seves expectatives professionals.

Coincideixen a destacar la ubicació cèntrica de Nexes i la qualitat de l’equipament, tant des del punt de vista del cost com de l’equipament: les sales de reunions i de conferèn-cies o el sistema de recepció de clients i de trucades. Entre les propostes de millora que llencen: donar al centre una orientació més empresarial, reforçar els horaris, així com establir una major diferenciació entre Nexes i el servei local d’ocupació.

CARME ROSELL SOLSONAArquitecte Tècnic, autònoma. 49 anys. crosell@apabcn.cat

La seva principal feina és la direcció d’obres i redacció de projectes, a banda d’altres feines addicionals com elaborar certificats d’edificabilitat, segregacions de finques, certificats energètics i altres temes tècnics relacionats. Abans d’instal·lar-se a Nexes tenia una empresa amb un altre arquitecte, que va haver de tancar portes a causa de la crisi: “Aleshores vaig continuar treballant com a liberal, inicialment sense despatx, fins que va sortir aquesta oportu-nitat i vaig decidir instal·lar-me aquí. Estic contenta perquè de moment tinc feina i em va prou bé”.

La Carme va ser la primera emprene-dora que es va allotjar a Nexes, el maig de 2013 i en va tenir notícia per mi-tjà del Casa de la Vila: “Un cop des de l’Ajuntament es va decidir abaixar preus del lloguer dels espais, vaig decidir que podia arriscar-me i em podria sortir a compte tant des del punt de vista del preu com del funcionament, ja que el problema que té la meva feina és que, en un despatx, totes les hores que no hi sóc hauria de tenir una persona contractada per agafar-me els encàrrecs, cosa que ara mateix no em puc permetre. A més és un espai molt còmode per treballar-hi”.

“Tenim contacte entre les persones que estem allotjades aquí, molts dies dinem junts a la cuina, i això ens va molt bé per les persones que treballem soles, ja que proporciona ambient de feina i permet tenir contacte amb altres professionals, i això és molt positiu”.

“ Tenim contacte entre les persones que estem allotjades aquí, molts dies dinem junts a la cuina, i això ens va molt bé per les perso-nes que treballem soles, ja que proporciona ambient de feina i permet tenir contacte amb al-tres professionals, i això és molt positiu

“

XAVIER SOLÉ MIQUELServeis Informàtics. Tècnic informàtic. 26 anys. info@noubit.cat

Ha muntat una empresa de consultoria en noves tecnologies, serveis informàtics, siste-mes, pagines web, assistència a domicili, re-paració en taller, implementació de sistemes de seguretat i tot el que el client li demani.

Durant set anys va treballar en una empresa d’informàtica a Les Borges Blanques, fins a dirigir el servei tècnic i el manteniment d’empreses i administracions públiques. A causa de la crisi va haver de deixar la feina: “Durant els primers mesos em vaig plantejar buscar feina pel Penedès, on vaig venir a viure per la parella, i aleshores vaig decidir que amb l’experiència recollida durant aquests set anys em veia en cor de provar-ho. Ara fa cinc mesos que m’he instal·lat a Nexes i de moment estic molt content dels resultats. Poc a poc vaig fent una cartera de clients, aquí a Sant Sadurní la gent és molt acollidora”.

“Cada cop la gent és més exigent i es valora molt més l’eficiència i el bon servei, llavors si demostres professionalitat la gent confia i les expectatives de negoci són bones. Cal un canvi de paradigma per sortir de la crisi, les persones busquen negocis de proximitat, efectivitat i bon servei”.

“Amb els companys instal·lats aquí ens portem molt bé, algun cop els presto servei informàtic quan els necessiten i ajuda a tenir diferents punts de vista sobre els nostres negocis”.

“Una empresa com la meva pot estar aquí una temporada llarga, però penso que és més una plataforma de llançament, una ajuda inicial per poder començar l’activitat, i amb un any o dos poder buscar un altre tipus de despatx independent”.

“ Amb els companys instal·lats aquí ens portem molt bé, algun cop els presto servei informàtic quan els necessiten i ajuda a tenir diferents punts de vista sobre els nostres negocis

“

JOAN VALLSOperSec. Enginyer industrial, Managing Director. 39 anys.joan.valls@opersec.es

En acabar la carrera, va treballar cinc anys en una enginyeria, implementant projectes de millora de la productivitat en entorn industrial, ha estat director de divisió i membre del comitè de direcció d’una gran empresa on gestionava l’estratègia de ven-da, màrqueting, formació i suport d’una àrea de solucions orientades a entorn industrial. Per tal de poder fer un màster en direcció i administració d’empresa a l’IESE Business School, va deixar la darrera companyia on treballava i, en acabar aquests estu-dis, va decidir muntar la pròpia empresa d’enginyeria, especialitzada en la millora de la productivitat, eficiència i de les opera-cions de fàbrica, on utilitza la tecnologia com a eina per assolir aquets objectius.

“Quan vaig acabar em vaig trobar en la tes-situra de què feia, dedicar els meus més de 15 anys d’experiència en el sector a buscar feina en una altra empresa o bé fer el que vaig fer, muntar una empresa, tirar endavant una companyia dissenyada com un vol”.

“És un espai molt interessant per a tots els pobles que tinguin un cert volum de població, perquè l’emprenedor ha d’estar acompanyat i recolzat per l’administració en tots els as-pectes; òbviament són espais que necessiten certa massa crítica i s’ha d’empènyer fort per promoure’ls dins el mateix municipi”.

“Mai un espai de cowork és per queda-s’hi. Per la seva pròpia naturalesa, l’objectiu d’aquests espais no és establir empreses fixes, sinó estar pensats perquè les empreses arren-quin i a partir d’aquí es busquin la vida”.

“ Mai un espai de cowork és per queda-s’hi. Per la seva pròpia naturalesa, l’objectiu d’aquests espais no és establir empreses fixes, sinó estar pensats perquè les empreses arrenquin i a partir d’aquí es busquin la vida

“