GUIÓ UNITAT. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. (Recordeu els conceptes definitoris de l`Antic Règim: societat estamental, absolutisme i economia de subsistència, sobretot tot allò que fa referència a l`absolutisme i la societat estamental, com ara els privilegis) Tema 4 La crisi de l`Antic Règim (1788-1833) *La crisi de la monarquia absoluta 1789-1808 Els elements definitoris són 1)La por a la Revolució Francesa i les seues conseqüències. La política exterior dels Borbons. Primer guerra contra la REvolució (1792-1795) i després aliança amb la Revolució i Napoleó (fins 1808). 2) La crisi social i económica de l’Antic Règim, que és simultània als problemes politics.

*La guerra del Francés (1808-1814 ) Orígens: El Tractat de Fontainebleau. Motí d`Aranjuez i enfonsament de la monarquia a Baiona (1808) Els afrancesats i Josep I (Estatut de Baiona) La guerrilla i la resistència antifrancesa (fases de la guerra) L`enfonsament de les institucions de l`Antic Règim i l`assaig liberal de Cadis 1811-1814. La legislació de les Corts de Cadis. La Constitució de Cadis, 1812, característiques EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) 1. *El Sexenni Absolutista o La Restauració 1814-1820

� Importància de la Restauració europea el 1814. El Congrés de Viena i la Santa Aliança � Repressió als liberals � Inviabilitat de la Restauració. Pronunciament de Riego el 1820.

2. *El Trienni Liberal 1820-1823 � Mesures legislatives. � Per què fracasà? Divisió entre liberals; oposició llauradors (decepció per la legislació

sobre la propietat de la terra, Delme); resistència Rei i privilegiats (intervenció Santa Aliança)

3. *Dècada Omniosa 1823-1833 � *Repressió i exili liberal. � *Restauració parcial de l Antic Règim: no recupera Inquisició ni jurisdicció; no tornen

terres desamortitzades; ministres pseudoliberals (López Ballesteros). Es fa inviable l’Antic Règim i per això Ferran VII s’apropa a la burgesia.

� Tot això causa la oposició de: *liberals (pronuciaments fracasats) i el naixement dels *ultres/carlins (agrupats al voltant de D. Carlos amb la qüestió successòria. Examen 2012 Juny).

*Independència colònies americanes Causes : -Espanya no pot abastir les colònies; -Reformes Carles III desplacen els criolls del poder; -Església descontenta amb desamortització de Carles IV; Exemple independència americana i difusió idees il.lustració i liberalisme Repercusions : -Espanya perd el mercat americà i redueix la recaptació fiscal; -les colònies cauràn sota l`orbita de Gran Bretanya; -protagonisme militar (cabdillisme); domini dels criolls blancs sobre indis, negres,etc. Vocabulari del tema 4 (allò en negreta és el de l’e xamen) *Sobirania nacional; *Constitució ; *Abolició règim senyorial 1811; *Mesures desamortitzadores (desamortització) (aquestes dues s`inclouran en el tema 7, canvis

econòmics); *Milicia Nacional; *Voluntaris Reialistes; *Afrances ats; *Guerrilla; *Estatut de Baiona de 1808; *Monarquia Absoluta (absolutisme ) o tb pot aparéixer pensament reaccionari, o ja en el tema següent com a sinònim de carlí; *Sufragi universal/censatari; *Divisió de poders; *liberalis me; Llei Sàlica (també podia apareixer Juntes i legitimisme dinàstic) i la resta que teniu en la darrera diapositiva. Nota pels conceptes : De cap manera es tracta de definicions breus. Es tracta de definir el concepte i assenyalar la seua rellevància històrica. Es a dir, destacar en el terme Constitució quina va ser la primera o que significa el terme sobirania nacional front a l’absolutisme, etc. Vegeu aquest exemple: (Segons la llei que estableix el model dels exàmens, el concepte podria estar als documents o no. Si no està, aleshores cal relacionar-lo amb el document. La negreta és allò fonamental)

Sobirania Nacional . Principi del liberalisme polític del segle XIX, seg ons el qual, l`origen del poder polític en tot estat (liberal) prové de la na ció, conformada, aquesta pel conjunt de ciutadans lliures i iguals (d`un territori) i no de l rei, legitimat fins aleshores per la divinitat. ( Rei per la gràcia de Déu o sobirania d`origen diví ). A partir d`aleshores, els poders del rei, del sobirà quedaven enquadrats i delimitats per la Constitució . Aquestos ciutadans (ja sia a través del sufragi censatari o de l`universal, encara que no és el mateix) trien un Parlament o unes Corts, que són les dipositaries de la sobirania nacional i del qual emanen les institucions de l`Estat, que són les que realment exerceixen la sobirania (capacitat per a exercir el poder polític). La sobirania nacional també implicava la fi dels poders i privilegis jurisdicc ionals exercits pels nobles i l`església. Es considerava que l`Estat liberal era incompatible amb l`exercici de la jurisdicció per part de persones. (fer justícia i cobrar rendes). : Liberalisme . És una concepció del món/ideologia forjada en l`oposició a l`Antic Regim i procedent dels escrits, pel que fa als aspectes pol ítics, dels il.lustrats francesos, Montesquieu, Rousseau, etc i en els liberals anglesos, John Lock e (i els escrits d`Adam Smith i David Ricardo pels aspectes econòmics). Caracteristiques : *Els liberals entenen que la societat es troba formada per individus que tracten de satisfer tota classe de pasions i desitjos. Aquestos individus s`organitzen políticamente i aixi naix l` ESTAT, com un conjunt d`institucions que tenen per objectiu pr eservar certs drets considerats inviolables, com ara la llibertat d`expressió, la llibertat econ òmica o el dret a la propietat. *Per tant, els liberals entenen que l`Estat es caracteritza per : *la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per a evitar les tiranies i el despotisme (com ara la Monarquia Absoluta); *la sobirania nacional . El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia de Déu), sinó en la voluntat dels ciutadans d`un territorio, tots ells lliures i iguals devant la llei; *uns drets i llibertats (mínims) com ara: la llibertat d expressió, de moviments, la igualtat civil o igualtat davant la llei, la llibertat d`empresa, el dret a la propietat, etc. Però els drets de carácter col.lectiu, com ara el dret d`associació i reunió ( formació de partits i sindicats) i/o altres drets socials i econòmics, com ara el dret a vaga, a rebr e asistència medica, a un salari mínim o a una escolarització obligatòria, etc no es trobaven reco neguts i fins i tot perseguits (com ara el dret d`associació). A més, la participació política a través de les eleccions es veia delimitada per les propietats o béns: és el sufragi censatari o restringit , reduït a aquells grans propietaris i contribuents. (Fins el segle XX, el sufragi sempre fou masculí); *una constitució o llei suprema d`un país , que recollia els drets i llibertats individuals i l`organització dels poders de l`Estat. Una constitució era la conseqüència d`un procés deliberatiu (procés constituent) per part d`un parlament triat per la nació. No es pot parlar de Constitucions quan aquestes són fruït d`una acció del rei o d`un govern.Aleshores hauriem de parlar de Cartes Atorgades, com fou el cas de l`EStatut Reial de 1833 o l`EStatut de Baiona de 1808 La primera Constitució escrita fou la dels USA el 1787. A Espanya, la primera fou la de Cadis, 1812.

Per tant, el liberalisme s`oposava a la concepción patrimonia l de l`Estat que exercien els Reis (per delegación divina l`Estat, el regne era seu) i que es recolçava en una societat basada en la desigualtat jurídica (privilegis). Es per això que el liberalisme pretenia, front a l`estructura de l`Antic Règim, un canvi revolucionari, que establir ia un ESTAT de DRET, però no era inevitable que s`arribara a la democràcia, entesa aquesta com un regim polític basat en la participació popular (sufragi universal) i certs drets socials. Absolutisme (concepte aparegut en Setembre 2011 i Juny 2012 ) (Pensament reaccionari i defensa de l`absolutisme .) Procedeix de la llluita contra els escrits de la Il.lustració i esp ecialmente de les conseqüències de la Revolución Francesa, que va significar l’enderro cament de les estructures de l`Antic Règim . Aquest fet ho interpretaven com la conseqüencia d` una conspiraci ó per part de minories intel.lectuals (la masoneria) contra el govern i la societat volguda per Déu. Els principals autors del pensament reaccionari són francesos: De Maistre i De Bonald . Característiques : *Tot poder polític prové de Déu i els homens no poden qü estionar-lo . La conseqüència és la unió entre el Tron (Déu) i l`altar (Església); *Defensa incondicional dels principis de la societat estamental , entesa com la volguda per Déu, on la noblesa s`encarregaria de les missions militars; l`Església, la consecució de la salvació. Junt a això la monarquia i la familia es consideren entitats eternes i inqüestionables. *Negació total i radical del pensament racional, de la lliure discusió i dels drets i llibertats individuals. Sols la tradició, fixada per l`Església, i la revelació divina, present a les Sagrades escriptures són font de coneixement i d`organització del poder poític. Qualsevol cosa que se`n surta d`ací, per mínima que siga, genera la Revolució. D`aquesta manera governar és, essencialment, reprimir qualsevol opinió disident o diferent. Per a poder realitzar correctament la pregunta 2 de l comentari de text:

• Primer feu el resum dels dos documents . Després que anomeneu tots dos documents els relacio neu amb el tema La crisi de l’Antic Règim i establiu la cronología básica, es a dir, 1788-18 33. Tot seguit concreteu a quin període en concret pertany(en) els documents e n qüestió :

� *la crisi de la monarquia absoluta (1788-1808). � *la guerra de la independencia i les Corts de Cadis (1808-1814). � *Les etapes del regnat de Ferran VII (1814-1833).

• Context històric . ↓

(A clase, en la introducció al tema s’han donat unes pistes, reviseu les vostres notes) El context és sempre dels dos textos, es a dir, és con junt, es refereix a un únic bloc temàtic i no a dos textos per separat . Aci no hi ha cap regla ni cap procediment exacte, la redacció és lliure però sempre cal tenir present que allò que es demana es fer una redacció breu sobre les línies fonamentals del període històric. Això significa que heu d’explicar sintèticament les principals etapes que són: ↓ *La crisi de la monarquia absoluta , esmenteu, especialment les conseqüències que el temor a l`expansió de la Revolució Francesa va teni r a Espanya, l`aliança posterior amb França, la política de Godoy i els problemes intern s. *D`altra banda, la guerra de la independència , expliqueu breument els orígens de la qüestió (motí d`Aranjuez, Abdicacions de Baiona i f ets del 2 de Maig, i especialment el carácter d`oposició a la presència francesa i el re sultat de la guerra )

*En relació a les Corts de Cadis i/o la Constitució de Cadis , s`ha d’esmentar el seu significat: primera aportació per a la construcció de l`Estat liberal amb la redacció d`una Constitució i establiment d`importants diferè ncies respecte l`Antic Regim . *Etapes de Ferran VII. Ací convendria destacar el pròposit del rei de res taurar l`Antic Règim i les dificultats que té i l`oposició que tro barà. Convé que, en tot cas, es destaque la cronología de cada etapa :

a. 1814-1820: Sexenni o Restauració Absolutista. b. 1820-1823: Trienni Liberal c. 1823-1833: Dècada Ominosa

Per a realitzar la pregunta 4. Atenció : Com es tracta d’un tema llarguíssim, heu de fixar-vos bé en la pregunta 4, quin període es demana. Ve ure exàmens de Setembre de 2010 i 2011 i Juny 2012 i 2013 Juny . Com ja teniu les instruccions del sistema d’examen, aquesta és una pregunta descriptiva i que cal que vos recolzeu en els textos o documents. Es a dir, cal utilitzar-los, esmentant-los o fent referència o sobretot, citant-los, aquells pasatges fonamentals. En citar una o dues vegades hi ha prou. Les cites, sempre són entre “ “ . Citeu una o dues vegades per document. Per a la pregunta 5 relativa als canvis que se pode n donar a partir de 1808 :

• Teniu present la diferència entre l’època absolutista (societat estamental i privilegis, els poders del rei, etc) i el que s`intenta a les Corts de Cadis (divisió de poders, drets ciutadans, sobirania, sufragi, fi privilegis) . Si algú s’adona, el que es pregunta ací en la selectivitat creua tot el segle o es demana una comparació. De moment, només podem fer un anàlisi dels canvis que van implicar les Corts de Cadis. Ací teniu una esquematització que vos pot servir :

ANTIC RÈGIM ESTAT LIBERAL (ara, CADIS, 1812)

ESTAT MONARQUIA ABSOLUTA

COCENTRACIÓ DE PODERS

ORIGEN DIVÍ SOBIRANIA

MONARQUIA CONSTITUCIONAL

DIVISIÓ DE PODERS

SOBIRANIA NACIONAL

DRETS I LLIBERTATS

NO ES TROBEN

PRIVILEGIS

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

IGUALT CIVIL

DRET DE PROPIETAT

SUFRAGI CENSATARI INDIRECTE

SOCIETAT SOCIETAT ESTAMENTAL

DESIGUALTAT SEGONS ORIGEN

RESTRICCIONS A LA PROPIETAT (VINCULACIÓ)

SOCIETAT DE CLASSES

DESIGUALTAT ECONÒMICA

DRET DE PROPIETAT (CAPITALISME)

Altres opcions de pregunta 5:

• D’altra banda , també se vos podia preguntar com en l’examen de 2011, molt més senzill, la qual cosa obligaria a destacar la importància de la Restauració absolutista de 1814 a tot Europa després de la derrota de Napoleó i la importància de la independencia de les colònies americanes. Tot això s’ha vist a classe.