© Vicent Puig i Gascó

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2012

1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

1. CONCEPTE.

2. ECONOMIA AGRÀRIA.

3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.

4. COMERÇ ESCÀS.

5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.

6. SOCIETAT ESTAMENTAL .

7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME

8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: LA IL.LUSTRACIÓ

Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme

medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).

Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).

TRETS:

a)Predomini d’una economia rural.

b)Majoria de la població viu en les zones rurals.

c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)

d)Relacions de dependència personal

e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.

f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.

CONCEPTE

�

•

Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII

Desenvolupament de noves activitats econòmiques

Ascens de nous grups socials: Burgesia

Moviment ideològic: La Il·lustració

Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell

sistema feudal i el nou sistema liberal

Revolució Anglesa

Revolució Americana

Revolució Francesa

Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848

L’ECONOMIA AGRÀRIA

Pieter Pauwel RUBENS (1577-1640). Estiu, 1620. Royal Collection, Windsor

� Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés

industrial des de mitjans del segle XVIII.

� La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%

� L’agricultura aporta més del 75% la riquesa

� Agricultura interior orientada al consum intern

� Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el

necessari pel consum

� Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament

tecnològic.

1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat

interior / demanda interna.

� Agricultura interior orientada al consum intern

2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i

el canvi.

3. Relacions senyorials

• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).

• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van

en més rendes)

• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,

relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)

• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi

ha inversions

� Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa

productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).

EL MÓN RURAL

1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència

a. Organització de las tasques agràries.

b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.

c. Sistema de solidaritat i control social.

d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)

2. La família unitat de producció bàsica:

1. Mà d’obra necessària

2. Nombre de boques que pot alimentar

3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells

3. Un mundo dividit:

1. La aldea como hàbitat

2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom

no pot produir)

ESCASSETAT DE FEM

GUARET

MANCA DE PRADERIES

BAIXA PRODUCTIVITAT

CEREALS

POCARAMADERIA

"Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna

LA INDÚSTRIA TRADICIONAL

• GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,

eviten la competència, sense innovació tècnica)

• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els

camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el

producte acabat)

• Superen les limitacions gremials

• Augmenten la producció i els guanys

• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials

• MANUFACTURES

a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa

b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de

producció

c) Productes de luxe= consum minoritari

d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

EL COMERÇ ESCÀS

�COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals

� Escassos excedents

� Baix nivell d’especialització agrària

� Sistema de transports insuficient

� Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials

� Vehicles usats: carro i diligència: cavalls

� Navegació marítima i fluvial

o Empra la força del vent

o Transport fàcil i barat

o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa

d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial

Las activitats no agràries: artesania i comerç

1.Vinculades al comerç exterior:

1.Comerç interior molt escàs:

1. Transport més eficient: el marítim.2. Demanda colonial.3. Colons progressivament més rics.4. Exèrcit colonial.5. Administració colonial.6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)7. Intercanvi amb altres civilitzacions.8. Intercanvi amb alres potències. 9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,

cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)

Mercantilisme: 1.Gremis 2.Monopolis comercials

Quan la demanda fou major que l’oferta:

•Protoindustria.•Intents d’industrialització•Lluita contra els gremis i els monopolis.

Corrent de pensament econòmic caracteritzat pelprincipi que la riquesa d’un estat depèn del seucomerç exterior, del volum de reserves de metallspreciosos i de fomentar les exportacions i de reduirles importacions.

JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,

1. Comerç interior molt escàs:

• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda• Autoproducció en la llar i autoconsum• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un

augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa

1. Pervivència de les relacions de dependència1. Feudalisme

a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància:perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.

b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productorsagraris i els propietaris de la terra.

c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que esmanté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional

d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells dedependència personal.

1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir: metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.

2. Productes de luxe per les classes amb diners.3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)

�COMERÇ COLONIAL� Noves rutes= segle XVI

�Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats

�Comerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de

manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta

mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals

(or i plata)

�Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit

� Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de

monopoli

�Institucions financer (bancs)

�Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que

hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

BANCAPRESTA A LA MONARQUIA,COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA

MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SALCORONA

COMPANYIA COMERCIAL

INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMBMATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES,PRODUCTES SEMIELABORATS

DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI

• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes

• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)

• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera

CAPITALISME COMERCIAL

MERCANTILISME

LA DEMOGRAFIA ESTANCANDA

CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC

SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTAPAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENT FAMILIAR

a) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTSb) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIESc) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUESd) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL e) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys)

CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENTESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000 ANUAL

T.N. 40 ‰

T.M. 35 ‰

C. N.

SENSE CONTROL DE LA NATALITAT

EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA

TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

MILLORA DELS TRANSPORTS

AVANÇOS HIGIENICO-SANITARIS

MILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDA

MENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTIL

ÈXODE RURAL EMIGRACIÓ A ULTRAMAR

T. N

T. M.

C.N.

EQUILIBRI INESTABLE POBLACIÓ-RECURSOS

• DEPENDÈNCIA AGRÀRIA• CRISIS DE SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES• FAMS• MORTALITAT CATASTRÒFICA (PESTES, MALES

COLLITES

MALES COLLITES

MANCAFORMENTFAM

GRAN MORTANDAT

SAQUEIG DE COLLITES

AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ

EPIDÈMIES

GUERRA

LA PESTA NEGRA

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

SOCIETAT ESTAMENTAL

Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments quedefineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres

Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferentsFuncions diferents

NOBLESA

PRIVILEGIS

•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, concentrengairebé 1/3 de les terres,i viuen de les seuesrendes.•JURÍDICS: tribunalsespecials, no pateixenpresó per deutes•JURISDICCIONALS:poden nomenar càrrecspúblics, cobrar impostosi administrar justícia enels seus senyorius.•POLÍTICS: controlen elscàrrecs públics i militars.•SIMBÒLICS: portarespasa, carruatge, sedes,seients preferent al’església

TIPOLOGIA MENTALITAT

•ALTA NOBLESA: titulats (ducs,comtes, marquesos, barons...).Gaudien de nombrosespropietats vinculades, càrrecspolítics, militars, diplomàtics ireligiosos. És una noblesacortesana, viu junt al rei.• NOBLESA DE TOGA: Arriba ala noblesa pels seus serveis al’estat, fonamentalment enl’administració estatal. Formenpart dels consells de lamonarquia resideixen a la cort.•BAIXA NOBLESA: amb menorpoder i recursos, no viuen en lacort i constitueixen elsanomenats “hidalgos”,propietaris de terres, militars oconqueridors d’Amèrica.

• Ser propietaris deterres i viure de rendesés l’ideal de bona partde la societat.•El treball manual i lesactivitats comercials omercantils no elsestaven permeses.•Les possibilitat d’ascenssocial passaven per lacompra d’un títol al rei,o el matrimoni amb unafamília noble, recursosemprats per la burgesia.

CLERGAT

PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT

•ECONÒMICS: exemptsd’impostos, cobren eldelme i concentrengairebé 1/3 de les terresen règim de “mansmortes”, fruit de lesdonacions dels laics –legats-.•JURÍDICS: tribunalsespecials eclesiàstics, nopateixen presó perdeutes.•Ideològics: tenen graninfluència en la societatgràcies al control sobrel’educació, a la Inquisiciói a les trones de lesesglésies. Exerceixen uncontrol sobre la moralpública i privada delsfidels, inclosos membresde la noblesa i la reialesa.

•ALT CLERGAT: d’origen noble,doncs els segons de les casesnobiliàries professaven eninstitucions religioses,l’església els oferia una posiciósocial i econòmica adient alseu naixement. El formaven elsarquebisbes i bisbes, així comabats i abadesses delsmonestirs rurals.•CLERGAT MITJÀ: membresdels capítols catedralicis(canonges).• BAIX CLERGAT: d'origenhumil, de vegades poc formatintel·lectualment, patia unescondicions semblants al poble.•També cal distingir entreclergat regular: monjos imonges que viuen enmonestirs i convents, sotmesosa una “regla”.•Clergat secular: corresponental clergat diocesà.

Molts membres de l’alt clergat(arquebisbes i bisbes), així comels capítols catedralicisdetentaven senyorius,individuals o col·lectius, enfunció del càrrec que ocupaven.Generalment, tots els membresde l’estament estaven exemptsdel pagament d’impostos,rebien els delmes i i altresdonatius per serveis i llegats.Qualsevol membre del tercerEstat tenia possibilitatd’incorporar-se a les capesinferiors del clergat, ambpossibilitat de promoció social,sense cap recolzament d’unafortuna familiar o influènciasocial.

TERCER ESTAT

•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, ipagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.

BURGESIA CAMPEROLATCLASSES POPULARS CLASSES POPULARS URBANES

•Constitueix el grup mésdinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa haviaaugmentat notòriament.•Entre els componentsd’aquest grups hi havia: laburgesia rendista, vivia de lesrendes de les seuespropietats, comprades amb elcapital acumulat en el comerçtriangular; la financera,integrada per banquers icobradors d’impostos; lamanufacturera o industrial, ila petita burgesia, formadaper artesans, comerciants iprofessions liberals.

• Formades pelstreballadors manualsde les ciutats, tan elsartesans (oficials iaprenents) com elsobrers de lesmanufactures, elpersonal domèstic itots els petits oficisurbans.

•Constituïa la majoria de lapoblació•Propietaris de terres: des del granpropietari (“villano rico”, amb unpoder econòmic superior a molts“hidalgos”), fins a l petitpropietari o arrendatari, encondicions molt difícils a causa dela gran quantitat d’impostos quehavia de satisfer a la corona, lanoblesa i al clergat (més del 50%dels ingressos).•Jornalers: només conten amb laforça dels seus braços per aalimentar-se. Són nombrosos enCastella, Andalusia occidental iExtremadura, on hi predomina lagran propietat nobiliària –ellatifundi. Pateix unes condicionsde vida molt dures, contractatsnomés en temporada de collita (sismesos a l’any).

LA BURGESIA

una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs privilegis:

• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la

ciutat• Tenien un codi de justícia propi i més benigne• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat)• Mantenien persones dependents (tant en el món rural, com

mitjançant els gremis, etc. )

Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a través de los gremios, etc.

1. La burgesia : elit urbana amb privilegis2. Els no privilegiats :

a. Major part de la població rural : • Diferent grau de dependència • Diferent grau de pobresa-riquesa

b. Major part de la població urbana :• Diferent grau de dependència• Diferent grau de pobresa

c. Els pobres (urbans i rurals): viuen de la caritat (o de treballs ocasionals) i sense residència fixa. Poden suposar 1/3 del tercer estat.

Divisió:1.Els que viuen ambseguretat davant d’unacrisi de subsistències(tenen estalvis i o sónpropietaris)2.Els que viuen ambinseguretat davant …3.Els que viuen en laindigència

El baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les dels no privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix por naixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza

El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove

“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.

LA MONARQUIA ABSOLUTA

a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.

b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres

c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles

d) Sotmetiment dels tres estaments

e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni

f) Concentra tots els poders de l’estat

• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos

• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos

• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia

• Controla i dirigeix la política exterior

g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial

h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que

l’assessoren:

a)Administració central

o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern

o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc

o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc

b)Administració provincial= Governadors, Virreis

� Amèrica= Virrei = alter ego

� Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència

� Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal

c)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes

� Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació

� Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu

� Controla els representants a Corts

Límits:

1.Llei Divina

2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició

3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,

jurament reial, matrimonis reials, etc.

4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies

exemptes

5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i

modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de

l’hereu

El poder de la monarquia s’assentava en la seua riq uesa

Mercantilisme

1. Desenvolupament colonial.

2. Augments territorials.

3. Lluita contra l’església pel delme.

4. Extensió de la administració reial

• Impostos a les arribades de guanys• Pagaments a les companyies

explotadores de mines, etc.• Companyies Privilegiades

Guerres quasi permanents

L’estat és el braç armat de la religió �

DRET DE PRESENTACIÓ (controlEsglésia) i percepció de part de lesrendes (SEU VACANT)

Assentar el seu poder i recaptar directament

Sigue…

Impostos i altres percepcions

1. Cuando se consiguen victorias: se obtienen beneficios

2. Cuando se pierden guerras: situaciones de fuerte endeudamiento

Un estat en guerra (quasi) permanent

La monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdors de riquesa per aconseguir préstecs o que paguen sub sidis (DEUTE

PÚBLIC, DONACIONS, etc)

Costos Elevats

Els poderosos controlen una part del poder

Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquic

Teoria absolutista :

1.El poder prové de Déu2.Tots els poders estan en la monarquia3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbd its, una sola LLEI

Teoria contractual :El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre la monarquia i la part més sana del poble

1. Obté el poder2. Ha de respectar les lleis i els costums3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)

IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME

a) THOMAS HOBBES (1588-1679)

• Polític i filòsof anglès del s. XVII

• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista-

racionalista

• Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home”

• L’home sempre està en lluita

• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat

funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta

b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)

a) Bisbe í escriptor francès del XVII

b) Absolutista

c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític

d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable

JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES

a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada� Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I� Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)� Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut

comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu dela seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE AL’ARBITRARIETAT REIAL

� 2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange iMaria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els podersde la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noveslleis al Parlament

� Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària

1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris

rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal

INICIS DEL PARLAMENTARISME

Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada

LA IL.LUSTRACIÓ

1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa delXVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa.

a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominants

b. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES

• Critiquen la supervivència de l’Antic Règim

• Volen millorar la vida de la població en general

c. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARIS

d. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS(agents)

e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir laideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....

2. EL PENSAMENT IL.LUSTRAT

a. LA RAÓb. LA NATURAc. L’HOMEd. LA SOCIETAT

NEWTON

DESCARTES

• Allò irracional = superstició enganyós

• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les coses

LA RAÓ

1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar-

se mitjançant principis universals simples o lleis .

2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raó

La ignorància està menys allunyada de la veritat qu e el prejudici (Diderot)

LA NATURA

a. La natura és allò objectiu

b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar

c. La Natura és racional

L`HOME

a. Forma part de la natura Sotmès a les lleis naturals

b. Animal racional

a. Individualitat (diferència)

b. Igualtat

c. Capacitat = autonomia

d. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser”

e. Cerca la felicitat

c. Esperit de conservació assegurar la supervivència

apropiar-se sinó és lliure

LA SOCIETAT

a. L’home conviu amb altres homes

b. La Societat presenta tres nivells:

a. Natural: la societat en la natura

b. Civil: la societat racional

c. Estat: les institucions de la societat racional

IMPEDEIX A L’HOME SER LLIURE

Xoc d’interessos i llibertats 1. Lluita per l’apropiació 2. La llibertat d’uns limita la dels altres

L’home en estat natural:totalment lliure i capaç, conviuamb altres homes

CONFLICTE

TEMOR

INFELICITAT

LA RAÓ ASSENYALA LA NECESSITAT DE

REFORMES

1. LA SOCIETAT NATURAL

2. LA SOCIETAT CIVIL

INTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITA

INTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAU

Davant de la infelicitat, la raó assenyala el camí

PACTE

1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LA SEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS)

1. DRET APROPIAR-SE2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS

2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT: FER LES LLEIS.

L’INDIVIDU PERD LA SEUA LLIBERTAT , PERÒ GUANYA LA

LLIBERTAT D’ACTUAR SENSE

POR

DIFERENCIA

FELICITAT

PACTE

3. L’ESTAT

GARANTIA DE LLIBERTAT:Divisió de poders

Delegació de la sobirania en la societatLa societat exerceix la SOBIRANIA

PACTE = CONSTITUCIÓ

SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANS

INSTITUCIONS1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIAL

QUI FORMA PART DE LES INSTITUCIONS: SUFRAGI

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa

2. Antecedents:� Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior

comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)

� John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder� Revolució Anglesa de 1640 i 1688

3. Trets Generals� Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el

món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició� Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància � Natura font de justícia i bondat� Ésser humà naix per a ser feliç� Importància de la ciència i la tecnologia� Creuen el progrés lineal i continuat� Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política

i social nova, llibertat i igualtat� Propugnen el LIBERALISME

LIBERALISME� Divisió de Poders (Montesquieu)�Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)�Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassats�FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic

�La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciosos�S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual

Rebutgen l’Autoritatbasada en la Revelació ila Tradició

PRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homes)

Observació de la Natura=LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica

Dret a la llibertat del geniDret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, DeureSocialUtilitarisme

IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIA

HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIURE

LA IL·LUSTRACIÓ

CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL

LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA

PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)

DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT

OPINIÓ

PÚBLICA:

la PREMSA

ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES

SALONSARISTOCRÀTICS

VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS

SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS

L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ

PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEESI AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ

L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES

VOLTAIREPARTIDARI DEL SISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA

ROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA

Reunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812

Rousseau

Voltaire

D’Alembert

Diderot

Mme. Geoffrin

DESPOTISME IL·LUSTRAT

a) Experiència reformista= modernització de l’estat

b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)

c) Trets generals

� Absolutisme centralitzador

� Racionalització de l’administració

� Foment de l’educació i la cultura tècnica

� Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament

de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc

� Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits

d) Experiències limitades:

� Reformes econòmiques

� Repartiment de la propietat

� Lliure circulació comercial

� Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta

John Locke (1632-1704)Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques Rousseau

(1712-1778)

François Quesnay (1694-1774)

Denis Diderot (1713-1784)Jean le Rond D’Alembert (1717-1783

Gregori Maians i Siscar ( 1699-1781)

François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778)

David Hume (1711-1776)

Jorge Juan i SantaciliaNovelda, 1713-1773

Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

John Locke (1632-1704)

• Filòsof empíric = el coneixement que no pugaderivar-se de l'experiència s’ha de bandejar•Concepte de Societat civil•Monarquia absoluta incompatible•Separació del poder executiu- legislatiu• Societat civil = contracte social entre governats igovernants , els Primers abandonen l’estat naturalamb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida,llibertat, propietat)•L’estat garantia de les llibertats individuals

�Dos tractats sobre el govern civil(1690)� Carta sobre la tolerància (1765)

Charles Louis deSecondat, Baróde Mostesquieu(1689-1755)

• Rebutja la monarquia absoluta• Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès

�L'esperit de les lleis (1748)

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

• Problema social • Critica la propietat i defensa la igualtat• Sobirania popular •Contracte social entre els ciutadans

� Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754)

� Contracte Social (1762)

François Quesnay (1694-1774)

• Principal font de riquesa l’agricultura• principal grup social propietaris de la terra

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

Adam Smith (1722-1790)

• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació demetalls preciosos (mercantilisme) niexclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinóen la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir enl’activitat econòmica•Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda• Lliurecanvi

� Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748)

François Diderot (1713-1784

�L'Enciclopèdia (1751-1784)

Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)

�L'Enciclopèdia (1751-1784)

François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778)

• Difusor del pensament de Locke• Reivindica la llibertat de consciència• Defensa la tolerància religiosa

� Cartes angleses (1734)� Diccionari filosòfic (1764)�Càndid o L'optimisme (1759)

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Jorge Juan iSantacilia

�

� Fundador de l’Observatori Astronòmic de Madrid (1757)

Gregori Maians i Sisca

Gabriel Siscar i Siscar

Francesc Perez i Baier