mic mic 63 (juny 2014)

Download Mic mic 63 (juny 2014)

Post on 29-Jun-2015

184 views

Category:

Design

13 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista escola uria

TRANSCRIPT

  • 1. nm. 63 sumari: els altres diuen: - Pares i professionals han de compartir a fons: - Ladolescncia fem escola: - Lacci tutorial a lescola fes clic: - www.pinterest.com mic-mic obre bstia coses que es fan

2. EDITORIAL NDEX Els altres diuen - Pares i professionals han de compartir........1 A fons - Ladolescncia.........2 Fem escola - Lacci tutorial a lescola........................4 Fes clic - www.pinterest.com .....................................6 Mic-mic obre bstia...8 Coses que es fan......11 Direcci i coordinaci: Comissi Revista Escola uria Edici: Juny14 Compartir s gaudir i aprendre. La participaci conjunta dels alumnes aportant cada un dells la seva singularitat en les activi- tats enriqueix a nivell personal i afavoreix laprenentatge. Com deia un antic membre de lesco- la, avancem, per avancem junts, s des daquesta pers- pectiva que potenciem totes aquelles activitats que ens per- meten compartir i relacionar- nos. Aquesta s la petita reflexi que hem pogut verificar en ms d'una ocasi a l'escola. Aquest curs hem realitzat dife- rents activitats juntament amb altres escoles d'Igualada. Algu- nes trobades han estat mera- ment informatives, i els nostres alumnes o professionals hi explicaven el funcionament i metodologia de l'escola. Altres jornades han estat ms de con- vivncia tot realitzant activitats conjuntament. Gaudir d'una representaci de teatre realitza- da pels mateixos alumnes, jocs compartits, converses establer- tes de tu a tu en ambients ldics... Des de l'escola uria creiem que sn activitats i expe- rincies enriquidores en tots els sentits i per aquest motiu estem apostant per compartir, crear, jugar, descobrir... TOTS JUNTS !!!! 3. els altres diuen 01 En el pster que hi ha darrere de Climent Gin es llegeix: Segon Congrs Internacional sobre Famlies i Discapacitat. A lauditori de la Facultat de Psicologia, Cincies de lEdu- caci i de lEsport Blanquerna -Universitat Ramon Llull 500 professionals escolten el que, a Espanya i a Catalunya, en- cara s infreqent: passar dun model dexperts en la- tenci a la discapacitat a un model centrat en la famlia. Les conclusions del congrs senviaran a les Nacions Uni- des. - Quan sadona que sha dapostar per un altre mo- del? Li explico la meva trajectria professional. Vaig estar 15 anys a lAdministraci i, des- prs, em vaig integrar a la universitat. Vaig centrar la meva tesi doctoral, que vaig llegir lany 1994, a observar com des de les famlies es promovia el desenvolupament social dels nens amb sndro- me de Down. Comparava prctiques educatives fami- liars en famlies amb fills me- nors amb sndrome de Down amb altres famlies amb nens amb desenvolupament di- guem-ne normatiu. Des da- leshores em vaig anar con- vencent, o confirmant, que all que fa progressar els nens es dna en els entorns. - Facim una radiografia del que passa ara. Els models que tradicional- ment hem tingut posen lm- fasi en el paper del professio- nal. Als professionals sels ha atorgat un paper gaireb deci- siu en tot all que hauran de fer les famlies per atendre els seus fills. En canvi, en les ltimes dcades, i grcies a la recerca, hem vist que sha de reconixer un paper central a la famlia. No noms per mo- tius ideolgics, aix tamb, sin perqu la famlia s el context ms important de desenvolupament. Els nens aprenen i es desenvolupen a partir de les oportunitats que troben en els seus entorns naturals, i la famlia s el ms important. - Quin dileg hi ha ara entre la famlia i experts? A Catalunya tenim molts ser- veis de detecci preco, que es dediquen a latenci dels infants i, en general, atorguen un tracte esplndid a les fam- lies, i aquestes nestan molt contentes. Per no s una qesti de tracte, hem de par- lar del model. - Segueixi. El professional s el que en sap i la famlia ha de fer el que diu el professional. Aquest no hauria de ser el model. Hem de passar a un model de collaboraci en qu els professionals reconeixen que els pares sn experts en el tracte dels seus fills, en el coneixement dels seus fills. Hem de poder compartir i su- mar, pares amb professio- nals. El tracte ha de ser de complicitat a favor del desen- volupament del fill. - s el model que se se- gueix als Estats Units i a Portugal, per... No s un model que lligui amb la tradici dels serveis aqu. Venim duna altra mane- ra dentendre les coses. Tot i aix, ja estem anant cap a aquest model, sense forar ning. Institucions com la nostra, Dincat, estan compro- meses en un procs de pro- gressiva transformaci cap a un model de prctiques ms centrades en la famlia. - Quin s el cam? Formaci. Al Llibre blanc de latenci preco, dels 2000, ja es parla de promoure un enfocament transdisciplinar, per la realitat s que als ma- teixos professionals ens costa. - I des de lAdministraci? LAdministraci, de moment, no sha pronunciat en termes tcnics, encara que ja ho ha comenat a plantejar. Estaria molt b que es manifests, que hi hagus alguna opci que opts per un model que t en compte els pares: de posar-los al centre, de no prendre decisions per a ells, que entenguin la relaci en termes de suport i ajuda, i no com a directrius. Pares i professionals han de compartir Entrevista a Climent Gin, el 22 de maig a El Peridico 4. a fons 02 Ladolescncia L'adolescncia s un pero- de crtic del cicle vital. Com- prn dels 12 als 19 anys. s un perode de transici de la infncia cap a ledat adulta en el qual es donen canvis importants a nivell fsic, ps- quic i social. Sha de situar tamb en el context histric i cultural. Aquesta etapa de la vida presenta unes caractersti- ques especfiques. El cos canvia, la imatge cor- poral es va transformant i sha danar assimilant. Aquest canvi fsic va acom- panyat duna activitat hormo- nal que, en part, explica els canvis dhumor sobtats i sense motiu freqents en aquesta etapa i que sn dif- cils de gestionar. Les in- quietuds es centren en un mateix, en els propis senti- ments, les vivncies corpo- rals i la descoberta de noves sensacions. Les inquietuds, malestars i incomoditats acostumen a manifestar-se a travs de la conducta perqu no hi saben posar paraules. La conducta, doncs, pot es- tar ms alterada, les reac- cions poden ser ms radi- cals o fins i tot agressives. Comencen a tenir desig din- dependncia i de pensament propi, diferenciat del dels pares, la qual cosa comporta reaccions doposici, re- bellia, rebuig respecte al que pensen i proposen els adults, per tal de construir la seva prpia identitat. Tendei- xen a tenir un sentit particu- lar de la justcia, i adopten postures radicals. Necessiten experimentar, viure al mxim, gaudir sense tenir en conte els riscos. Sn omnipotents i creuen que ho poden controlar tot i estan fora de qualsevol perill. Adquireix molta importncia el grup diguals. Senten la necessitat de formar part dun grup i de sentir-se ac- ceptats en aquest grup adoptant elements externs que els diferencien (accessoris, manera de ves- tir, actituds...). El grup diguals passa a ser tant o ms important que la famlia i exerceix molta influncia. La sexualitat, tot i ser un aspecte present al llarg de tota la vida, ara esdev un aspecte determinant amb predomini de la genitalitat. Sovint hi ha la creena que la sexualitat comena ara, per la sexualitat ha existit sempre: des del naixement som ssers sexuats. El desenvolupament de la se- xualitat sinicia a la primera infncia i es construeix a partir de la relaci amb lal- tre, les formes dafecte rebu- des, la vivncia del propi cos,etc. Ara apareixen noves necessitats i desitjos. En aquest sentit, hi ha curiositat per explorar el propi cos, descobrir-ne els canvis i tamb descobrir formes de plaer sexual diferents a les de la infncia. Es consolida la prpia identitat sexual i la curiositat per de laltre sexe, i noves formes de relaci amb laltre. s una etapa conflictiva, per entenent el conflicte en sentit positiu, perqu s a partir del conflic- te que es produeix el creixe- ment. Per altra part, podem dir tamb que no hi ha una ado- lescncia sin adolescents que la viuen de manera dife- rent, perqu aquesta etapa de la vida adopta una forma particular en cada adoles- cent. Hi ha moltes variables que hi poden influir: la mane- ra de ser, la prpia histria, la capacitat de comprensi i expressi, la conscincia de les prpies capacitats i limi- tacions, la capacitat de tole- rar la frustraci, les oportuni- tats de lentorn i moltes ms. Si ens centrem a parlar de ladolescncia de les perso- nes amb discapacitat in- tellectual, hem de tenir en compte tamb que no hi ha dos adolescents iguals i que les formes de manifestar-se sn diferents. La majoria dels nois i noies seguiran un procs similar als altres per alguns, per les seves parti- cularitats, seguiran un desenvolupament igual pel que fa als canvis corporals per diferent en els altres aspectes. 5. a fons 03 Ladolescncia Les necessitats canvien jun- tament amb els canvis cor- porals. Ladolescncia fa plantejar preguntes sobre com sha dactuar, com sha de fer front a les noves ne- cessitats. Cal trobar noves formes de relaci en concor- dana amb ledat, que per- metin una major autonomia i tamb preservin la intimitat. s difcil acceptar que els fills/es deixen de ser infants. Tot i que encara necessiten que en tinguem cura, el mar- ge dautonomia ha danar augmentant en funci de les seves possibilitats. Hi ha molts aspectes quoti- dians que es poden anar modificant i ajustant a ledat. Guanyar autonomia en la higiene personal. La dutxa, el bany o el WC, shan da- nar convertint en espais pri- vats en els quals es respecti la seva autonomia i intimitat. Ensenyar a diferenciar els espais privats dels comuns i el que est perms o no en cada un dells. La sensorialitat, passa a transformar-se en un desig o excitaci ms sexual. Aquest desig forma part de la naturalesa humana, i sha de poder conduir, buscant la manera de donar satisfacci a aquesta necessitat amb naturalitat i intimitat, diferen- ciant els moments i espais en qu es pot satisfer i els que no. A vegades es con- verteix en una excitaci a la qual no se sap posar nom