1. Rehabilitaci i canvi dus dun molifariner a la Conca de Barbera(Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i MagriTutora:Gemma Muoz i SoriaINDEX1.-Memria descriptiva.1.1.- Objectiu del projecte...................................................................... pag. 21.2.- Introducci..................................................................................... pag. 31.3.- Caracterstiques de ledificaci...................................................... pag. 41.4.- Normativa aplicable i Condicions urbanstiques............................ pag. 41.5.- Descripci arquitectnica de ledifici............................................ pag. 171.6.- Presa de dades................................................................................ pag. 191.7.- Descripci constructiva de ledifici............................................... pag. 201.8.-Memria histrica del Moli............................................................ pag. 221.9.- Bibliografia.................................................................................... pag. 252.0.- Agraments..................................................................................... pag. 302.- Memria constructiva.2.1.- Esquema de seqncies.................................................................. pag. 322.2.- Descripci de les obres a realitzar.................................................. pag. 363.- Medicions i pressupost.Pressupost................................................................................................ pag. 41Condicionament del terreny.Enderrocs.Fonaments.Estructures.Faanes.Paleteria.Installacions.Cobertes, senyalitzacions i equipaments.Controls de qualitat i assajos.Seguretat i salut.Resum del pressupost............................................................................... pag. 56ANNEX 1- RESUM DE LA DIAGNOSIS.A1.1.- Patologies observades................................................................... pag. 58A1.2.- Fitxes patolgiques....................................................................... pag. 61

2. Rehabilitaci i canvi dus dun molifariner a la Conca de Barbera(Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i MagriTutora:Gemma Muoz i SoriaANNEX 2- MEMORIA DE CLCUL.A2.1.- Accions previstes de clcul............................................................ pag. 82A2.2.- Carregues considerades................................................................. pag. 86A2.3.- Caracterstiques dels materials....................................................... pag. 86A2.4.- Sistemes de clcul.......................................................................... pag. 91A2.5.- Mtodes de clcul........................................................................... pag. 91A2.6.- Procs de clcul destructures........................................................ pag. 96ANNEX 3- MEMORIA DE CALCUL DINSTALLACIONS.A3.1.- Installaci de sanejament............................................................. pag. 110A3.2.- Installaci delectricitat................................................................ pag. 115A3.3.- Installaci daigua sanitria.......................................................... pag. 119A3.4.- Installaci de calefacci............................................................... pag. 127A3.5.- Installaci de captadors solars...................................................... pag. 131A3.6.- Installaci de telecomunicacions.................................................. pag. 136ANNEX 4-Documents dinters.................................................... pag. 138A4.1.- Amidaments.A4.2.- Normativa urbanstic local.ANNEX 5-Estudi basic de seguretat i salut.................................. pag. 139ANNEX 6-Plec de condicions.............................................................. pag. 164INDEX DE PLNOLSE.S...................... Emplaament i Situaci.A.T..................... Aixecament Topogrfic.E.A..................... Estat Actual.E.N..................... Enderroc.P.I........................Proposta dIntervenci. 3. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri11.- MEMRIA DESCRIPTIVA 4. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri2Objectiu del projecteAquest projecte es redacta per portar a terme la proposta dintervenci a la torre delAlbi, al terme municipal de Llorac, a la comarca de la Conca de Barbera(Tarragona).El projecte del mol fariner de lAlbi (s.XI-XIII), comprn tot un seguitdactuacions per consolidar, rehabilitar i adequar aquest edifici, sense modificar lamorfologia ni lestructura del mateix.Constar de dues fases. La primera que contindr els estudis previs, amb aixecamenttopogrfic i planimtric, estudi histric i finalment lestudi patolgic. A partirdaquest estudi previ, es realitzar la part ms important del treball que ser elProjecte Executiu. Aquest projecte es realitzar tenint en compte el nou s deledificaci, el replanteig dels espais en funci de les noves necessitats que senderiven i dels treballs previs destudi de les patologies.Aquest projecte constar de memria, plnols i annexes necessaris per a la sevacorrecta realitzaci. Saplicar el CTE en tots els punts possibles i s senyalaran lesdificultats daquesta implantaci.El projecte de rehabilitaci i canvi dus del moli dAlbi es basa en fer del conjunt delantiga torre i annex un lloc on poder desenvolupar tot un seguit dactivitats en unespai multidisciplinari, retornant i conservant el seu encant histric i preservant iprotegint els edificis i el seu entorn. La forma dactuaci que es proposa es basa en larestauraci, el retorn a la seva forma originaria, aix com una reconducci dels espaisoriginals en uns espais actualitzats sense modificar la seva forma ni estructura,integrant totes les necessitats dhabitabilitat daquests tipus despais. 5. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri3Com a proposta dus es presenta un espai difan , on es puguin desenvolupar tot unseguit dactivitats (exposicions, concerts,aula de la natura, etc.) que permetincircular lliurement pel seu interior i integrar-se amb lespai historic-constructiu quesha rehabilitat.La voluntat de la meva proposta es la de respectar les lleis compositives, estructurals,formals i tipolgiques de ledifici en el moment de realitzar aquesta intervenci pertant ser respectuosa i conservadora en quan a la forma i creant la millora de lescondicions destabilitat, conservaci, higiniques i de salubritat del conjunt.Pel que fa a limpressi daquest Projecte Executiu, shan imprs els apartats que hecregut mes importants per tal de poder definir contextualment tot el projecteimprimint les 100 pagines mximes que dictamina la normativa. La totalitat dedocuments que engloben el projecte executiu incloent els annexes, estan contingutsdins el CD.IntroducciAquest projecte executiu es redacta per portar a terme la rehabilitaci i canvidus del Moli Fariner de lAlbi, pertanyent al terme municipal de Llorac.(Tarragona).Per encrrec i com a propietari ipromotor de lobra:Jaume Banyuls.Plaa de les Oques, 5 10 B43202 ReusNIF. E-43538677Autor del Projecte:Eduard Farr i MagriGran Via de les Corts Catalanes, 74808013 - Barcelona Tel. 631.324.226E-mail: farroeduard@hotmail.com 6. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri4Caracterstiques de ledificaciEl projecte de rehabilitaci i canvi dus del moli dAlbi es basa en fer delconjunt de lantiga torre un lloc on poder desenvolupar tot un seguit dactivitats enun espai multidisciplinari, retornant i conservant el seu encant histric i preservant iprotegint els edificis i el seu entorn. La forma dactuaci que es proposa es basa en larestauraci, el retorn a la seva forma originaria, aix com una reconducci dels espaisoriginals en uns espais actualitzats sense modificar la seva forma ni estructura,integrant totes les necessitats dhabitabilitat daquests tipus despais.La voluntat de la meva proposta es la de respectar les lleis compositives,estructurals, formals i tipolgiques de ledifici en el moment de realitzar aquestaintervenci per tant ser respectuosa i conservadora en quan a la forma i creant lamillora de les condicions destabilitat, conservaci, higiniques i de salubritat delconjunt.Normativa aplicable.La normativa local esta inclosa en lapartat annex 4, documents dinters)Normativa tcnica general aplicable als projectes dedificaci dacord al CTEEl Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobreredaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin", estableix que en lamemria i en el plec de prescripcions tcniques particulars de qualsevol projectededificaci es faci constar expressament lobservana de les normas de lapresidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construccivigents.s per aix convenient que en la memria figuri un pargraf que faci allusi alesmentat decret i especifiqui que en el projecte shan observat les normes vigentsaplicables sobre construcci. 7. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri5Aix mateix, en el plec de prescripcions tcniques particulars sinclour una relacide les normes vigents aplicables sobre construcci i es remarcar que en lexecucide lobra sobservaran les mateixes.A lentrada en vigor del Codi Tcnic de lEdificaci, CTE, es deroguen diversesnormatives i per donar compliment a les noves exigncies bsiques shandaplicar els documents bsics, DB, que composen la part II del CTE.Degut a lampli abast del CTE, aquest es referncia tant en lmbit general com encada tema indicant el document bsic o la secci del mateix que li sigui daplicaciA ms, els productes de construcci (productes, equips i materials) que sincorporinamb carcter permanent als edificis, en funci de ls previst, duran el marcatge CE,de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcci,transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.En aquest sentit, les reglamentacions recents, com s el cas del CTE, fan referncia anormes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets queshan de complimentar en el projecte.mbit generalLey de Ordenacin de la Edificacin.Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificadapels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105Codi Tcnic de lEdificaciRD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Normas para la redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacinD 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacinO. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcci derrors (BOE: 6/7/71) modificada per lO.14/6/71(BOE: 24/7/91)Libro de Ordenes y visitasD 461/1997, de 11 de mar 8. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri6Certificado final de direccin de obrasD. 462/71 (BOE: 24/3/71)Requisits bsics de qualitatREQUISIT BSIC DE FUNCIONALITATFuncionalitatNormativa en funci de ls: HabitatgeAcreditaci de determinats requisits prviament a linici de la construccidhabitatgesD 282/91 (DOGC: 15/1/92)Llei de lhabitatgeLlei 24/91 (DOGC: 15/1/92)Llibre de ledificiD 206/92 (DOGC: 7/10/92)Es regula el llibre de ledifici dels habitatges existents i es crea el programa pera la revisi de lestat de conservaci dels edificis dhabitatges D 158/97(DOGC: 16/7/97)Requisits mnims d habitabilitat en els edificis dhabitatges i de la cduladhabitabilitatD 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcci derrades: DOGC: 6/02/04AccessibilitatLlei de promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniquesLlei 20/91 DOGC: 25/11/91Codi daccessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91D 135/95 DOGC: 24/3/95Condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci de les persones ambdiscapacitat per a laccs y utilitzaci dels espais pblica urbanitzats i edificacionsReial Decret 505/2007 (BOE 113 de l11/5/2007)CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudesRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007) 9. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri7TelecomunicacionsInfraestructures comunes en los edificis para el asseco a los servissis detelecomunicacionsRD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE15/06/2005)Modificaci de lmbit daplicaci del RD Ley 1/98 en la modificaci de la Ley deOrdenacin de la Edificacin Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)REQUISIT BSIC DE SEGURETATSeguretat estructuralCTE DB SE Seguretat EstructuralSE 1 DB SE 1 Resistncia i estabilitatSE 2 DB SE 2 Aptitud al serveiRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Seguretat en cas dincendisCTE DB SI Seguretat en cas dincendiRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en edificis complementaris alNBE-CPI-91D 241/94 (DOGC: 30/1/95)Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivosen funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego 10. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri8RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales(RSCIEI)RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)Seguretat dutilitzaciCTE DB SU Seguretat dUtilitzaciSU-1 Seguretat enfront al risc de caigudesSU-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxadesSU-3 Seguretat enfront al risc daprisionamentSU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaciSU-6 Seguretat enfront al risc dofegamentSU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en movimentRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)REQUISIT BSIC DHABITABILITATEstalvi denergiaCTE DB HE Estalvi dEnergiaHE-1 Limitaci de la demanda energticaHE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques (RITE)HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaciHE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitriaHE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctricaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificisD 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidncia en diferents mbits es torna areferenciar en cadascun dells. 11. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri9Procedimiento Bsico para la certificacin energtica de los edificis de nuevaconstruccinReal Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)SalubritatCTE DB HS SalubritatHS 1 Protecci enfront de la humitatHS 2 Recollida i evacuaci de residusHS 3 Qualitat de laire interiorHS 4 Subministrament daiguaHS 5 Evacuaci daigesRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificisD 21/2006 DOGC: 16/02/2006Protecci enfront del sorollCTE DB HR Protecci davant del sorollRD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)Zonificacin acstica, objetivos de calidad y emisiones acsticasRD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)NBE-CA-88 condiciones acsticas en los edificisO 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008Llei de protecci contra la contaminaci acsticaLlei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002Ley del ruidoLey 37/2003, BOE 276, 18.11.2003 12. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri10Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificisD 21/2006 DOGC: 16/02/2006Sistemes estructuralsCTE DB SE Seguretat EstructuralSE 1 Resistncia i estabilitatSE 2 Aptitud al serveiSE AE Accions en ledificaciSE C FonamentsSE M FustaSE F FbricaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)NCSE-02 Norma de Construccin Sismorresistente. Parte general y edificacinRD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)NRE-AEOR-93. norma reglamentria dedificaci sobre accions en ledificacien les obres de rehabilitaci estructural dels sostres dedificis dhabitatges O.18/1/94 (DOGC: 28/1/94)EFHE Instruccin para el proyecto y la ejecucin de forjados unidireccionalesde hormign estructural realizado con elementos prefabricados RD 642/2002(BOE: 6/08/02)EHE-08 Instruccin de Hormign EstructuralRD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)Sistemes constructiusCTE DB HS 1 Protecci enfront de la humitatRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007) 13. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri11Materials i elements de construcciRC-92 Instruccin para la recepcin de cales en obras de rehabilitacin desuelosO 18/12/92 (BOE: 26/12/92)UC-85 recomanacions sobre ls de cendres volants en el formigO 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)RC-03 Instruccin para la recepcin de cementosRD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)InstallacionsInstallacions de protecci contra incendisReglamento de Instalaciones de Proteccin Contra Incendios (RIPCI)RD 1942/93 (BOE 14/12/93)Installacions de parallampsCTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per lacci del llampRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Installacions delectricitatReglamento electrotcnico para baja tensin (REBT). Instrucciones TcnicasComplementariasRD 842/2002 (BOE 18/09/02)CTE DB HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctricaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006Fecsa-Endesa Normes Tcniques particulars relatives a les inatallacions de xarxa i ales installacions denlla Resoluci ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) 14. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri12Procediment administratiu per a laplicaci del Reglament Electrotcnic de BaixaTensiD. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)Procediment administratiu per a laplicaci del reglament electrotcnic de baixatensiInstrucci 7/2003, de 9 de setembreCondicions de seguretat en les installacions elctriques de baixa tensi dhabitatgesInstrucci 9/2004, de 10 de maigCertificat sobre compliment de les distncies reglamentries dobres iconstruccions a lnies elctriques Resoluci 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centraleselctricas y centros de transformacin RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcciderrors (BOE: 18/1/83)Normas sobre ventilacin y asseco de ciertos centros de transformacinResoluci 19/6/84 (BOE: 26/6/84)Reglamento de lneas areas de alta tensinD 3151/1968Actividades de transporte, distribucin, comercializacin, suministro yprocedimientos de autorizacin de instalaciones de energia elctrica RD1955/2000 (BOE: 27/12/2000)Installacions dilluminaciCTE DB HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaciRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per illuminaci inadequadaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007) 15. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri13Installacions de fontaneriaCTE DB HS 4 Subministrament daiguaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)CTE DB HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitriaRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006Criterios sanitarios del agua de consumo humanoRD 140/2003 (BOE 21/02/2003)Condicions higienicosanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi.D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)Criterios higinico-sanitarios para la prevencin y control de la legionelosis.RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificisD 21/2006 DOGC: 16/02/2006Mesures de foment per a lestalvi daigua en determinats edificis i habitatges(daplicaci obligatria als edificis destinats a serveis pblics de la Generalitat deCatalunya, aix com en els habitatges finanats amb ajuts atorgats o gestionats per laGeneralitat de Catalunya) D 202/98 (DOGC: 06/08/98)Regulacin de los contadores de agua fraO 28/12/88 (BOE: 6/3/89)Installacions devacuaciCTE DB HS 5 Evacuaci daigesRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006Installacions de recollida i evacuaci de residusCTE DB HS 2 Recollida i evacuaci de residusRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007) 16. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri14Installacions de ventilaciCTE DB HS 3 Qualitat de laire interiorRD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)Installacions de telecomunicacionsInfraestructures comunes en los edificis para el asseco a los servissis detelecomunicacionsRD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE15/06/2005)Modificaci de lmbit daplicaci del RD Ley 1/98 en la modificaci de la Ley deOrdenacin de la Edificacin Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)Reglamento regulador de las infraestructuras comunes detelecomunicaciones para el asseco a los servissis de telecomunicacions en elinterior de los edificis y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas detelecomunicaciones.(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; daplicaci aCatalunya en quant al servei de telefonia bsica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladorsde las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el asseco a losservissis de telecomunicacions en el interior de los edificis y de la actividad deinstalacin de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el realdecreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)Norma tcnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions alsedificis per a laccs al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000(DOGC: 27/03/00)Norma tcnica de les infraestructures comunes dels edificis per a lacaptaci, adaptaci i distribuci dels senyals de radiodifusi, televisi i altresserveis de dades associats, procedents demissions terrestres i de satllit. D117/2000 (DOGC: 27/03/00)Reglament del registre dinstalladors de telecomunicacions de CatalunyaD 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002) 17. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri15Installacions trmiquesCTE DB HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques (remet al RITE)RD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006 modificat per RD1371/2007 (BOE 23/10/2007)RITE Reglamento de Insallaciones Trmicas en los EdificisRD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)Procediment dactuaci de les empreses installadores-mantenidores de lesentitats dinspecci i control i dels titulars en les installacions regulades pelreglament dinstallacions trmiques en els edificis (RITE) i les sevesinstruccions tcniques complementaries. O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)Requisitos mnimos de rendimiento de las calderasRD 275/1995Aplicacin de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presin y quemodifica el RD 1244/1979 que aprob el reglamento de aparatos a presin.(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseo, fabricacin y evaluacinde conformidad)RD 769/99 (BOE: 31/06/99)Reglamento de aparatos a presin. Instruciones tcnicas complementarias(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcci derrades (BOE: 28/6/79) modificaci (BOE:12/3/82)Control de qualitatDisposiciones para la libre circulacin de los productos de construccinRD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposicin de la Directiva 89/106/CEE,modificat pel RD 1329/1995. 18. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri16Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivosen funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego RD312/2005 (BOE: 2/04/2005)Control de qualitat en ledificaciD 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcci derrades (DOGC: 24/2/89) desplegament(DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dadesreferents a lautoritzaci administrativa relativa als sostres i elements resistentsO 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)Criteris dutilitzaci en lobra pblica de determinats productes utilitzats enledificaci.R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)Autorizacin de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertasRD 1630/80 (BOE: 8/8/80)Actualizacin de las fichas de autorizacin de uso de sistemas de forjadosR 30/1/97 (BOE: 6/3/97)Autoritzaci administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisosi cobertes i delements resistents components de sistemes D 71/95 (DOGC:24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)Residus dobra i enderrocsResidusLlei 6/93, de 15 juliol, modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei16/2003, de 13 de juny.Operaciones de valorizacin y eliminacin de residuos y la lista europea deresiduos O. MAM/304/2002 ,de 8 febreroRegulador dels enderrocs i altres residus de la construcci.D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 junyD.259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcci derrades: (DOGC: 6/02/04) 19. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri17Descripci arquitectnica de ledifici.Ledifici en qesti consta de tres volums diferenciats tant constructivament comper les seves diferents etapes dedificaci.Primerament i com a volum central tenim el moli fortificat per una torre queconsta de tres etapes constructives: Primera fase: inicial corresponent al moli primerenc datable del s.XI, aquest constaduna estructura monoltica constituda per una volta de can ben afinada i unscarreus a les parets de suport de prcticament un metre dallargada, amb marques depicapedrers. Segona fase:correspon al s XIII-XIV, separada de lanterior per una filera decarreus de mes volum, aquesta segona etapa ve remarcada per una estructura centralamb un arc apuntat on si recolzen les bigues de fusta de lestructura horitzontalconstituint un espai difan, exteriorment la faana pateix una disminuci del tamanydels carreus, tanmateix tamb diferenciable per les cinzellades dels picapedrers ilabsncia de les marques daquests, les faanes en aquest cas nomes tenen tresobertures a la faana sud, dues son obertes a les darreries del segle passat quan aledifici se li donar un us total dhabitatge, i nomes en resta una de les originals justal mig de la faana. Tercera fase aixecada possiblement a les darreries del sXV i que interiormentconte dos arcs de mig punt recolzats per una banda en un pilaret central i embeguts ales parets pels altres extrems direcci E-O. Lestructura exterior segueix el volum iles formes de letapa anterior igualment amb dues obertures fetes a la darrerautilitzaci de lhabitatge a la faana sud i dues mes a la faana est, per amb unelement singular molt destacable i lamentablement en un estat bastant malms, unmatac, aquest element es significatiu ja que totes les torres fortificades de la zonaque engloba la vall del riu corb i la frontera que representava la marca el presenten. 20. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri18Podem afirmar que originriament la torre no presentava una coberta de teulescermiques a dues aiges com ara, si no que presentava uns merlets amb unapassarella perimetral interior i una coberta inclinada a dues aiges que podriaassemblar-se a lactual, aquests merlets tamb han quedat embeguts en una de lesmoltes modificacions que ha sofert el moli.Cal dir que la faana des de la planta baixa a la planta soterrani es presentacontrafortada a la faana nord i sud.Pel que fa a ledifici annex, podrem dir que tamb consta de dues etapesconstructives, quedant embeguda la primera dins lestructura vertical de la segona.Aquest edifici consta de PB i planta sotacoberta, amb dues sales cadascuna unadelles en un estat molt runs.Les faanes son de carreus irregulars i maldestrament tallats que elsdistingeix clarament dels de la torre, igualment cal remarcar que es practica un parelldobertures a la torre per connectar els dos edificis; una de les parets perimetralsdaquest edifici utilitza la faana oest de la torre.La porta daccs igual que la torre es situa a la faana sud, amb una filerasimtrica de finestres a la planta sotacoberta diguals dimensions i distancia. Lacoberta es a dues aiges seguint igualment leix nord-sud.Finalment i com a tercers volums tenim el fossat que contenia la roda de molio carcol, amb una profunditat que arriba a la canalitzaci daiges de la plantasoterrani i tancat perimetralment per dos murs de pedra del mateix tipus que ledificiannex, seguidament i seguint leix que marca el torre principal tenim la bassa querecollia i vessava al fossat i al pou laigua necessria per moure la maquinaria,aquesta segueix lalada original de la primera fase constructiva del moli.Finalment i com a resum caldria remarcar leix est-oest que segueixen totesles estructures compositives daquesta edificaci, seguint parallelament la llera delriu corb. 21. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri19Presa de dadesLedifici objecte daquest projecte s un mol fortificat que ha sofert diversesmodificacions durant la seva existncia. Els mtodes de construcci utilitzats a lesseves respectives etapes sn bastant correctes, tret de la darrera ampliaci quetransform totalment en habitatge els dos edificis i saplicaren tcniques moltagressives si tenim en compte els resultats. Degut al seu estat interior prcticamentruns, calia utilitzar mtodes i maquinria apta per a la presa de dades necessria pera laixecament de ledifici, mesurant la seguretat de les persones.En primer lloc, es va fer una visita dobra en la qual es va fer una valoracivisual de lestat de ledificaci, tant de lestructura com de la resta dels elements; apartir daquesta es van determinar els mtodes i les formes per tal de realitzar elsaixecaments horitzontals i verticals.Interiorment es va decidir prendre mides amb un distancimetre laser, marcaLeica model disto tma les zones que poguessin revestir mes perill perdespreniments delements, i amb un flexmetre la resta de les zones, comprovantdistancies amb preses lineals i diagonals. Posteriorment a aquesta presa de dades ambel croquis corresponent es realitz una segona comprovaci daquestes dades tornant-les a mesurar in situ.Exteriorment es varen desenvolupar dos tipus de preses de dades. El primerfou amb cinta mtrica i distancimetre laser, mesurant el permetre de les faanes,elements que les composen i elements singulars.Per el segon tipus de presa de dades, per tal de definir les parts impossiblesdamidar directament, sutilitza una estaci total amb prisma, marca Zeiss, modelElta R-45. Es va fer laixecament de les dues faanes visibles, situaci dobertures ialtres elements interessants, i es van obtenir punts de referncia a linterior, en elsindrets que la seguretat ho permetia, per tal dobtenir un aixecament planimtric ialtimtric interior fiable, aix com taquimetria exterior, a la zona interessada per laubicaci de determinats serveis. 22. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri20A mes a mes es decid realitz una tercera comprovaci a travs de ladocumentaci histrica recopilada, tanmateix tamb es realitzaren comparacions ambels diferents molins de la zona de la Vall del Corb i del Gai, que comparteixenmtodes i sistemes constructius, arribant a la conclusi que tenien un mtode i unsistema constructiu comuns.Descripci constructiva de ledifici. Faanes:Les faanes del conjunt dels edificis, estan formades per carreus de diferentsmesures, segons les seves etapes constructives.Presenten tot un seguit obertures desordenades seguint les necessitats de llum delsespais interiors.A la paret oest de la torre es troben les dues portes obertes per connectar els dosvolums igualment. Cobertes:Les cobertes dels dos edificis son a dues aiges seguin leix nord sud pel que fa a latorre i est-oest a lannex, actualment lestructura de suport de les teules com la restade lestructura de ledifici esta en molt mal estat. Estructura vertical:Mur de carreus de pedra de entre uns 95-100 cm de gruix aproximadament, amb unesdimensions depenent de la seva etapa constructiva que poden anar des de els 40 finsel 100 cm damplada.Interiorment trobem les segents estructures.verticals:Ps: a la zona de construcci inicial que es troba actualment per sota de la cota delnivell de terra sestructura per una volta de can simtrica, formant un monolticvolum de carreus diguals dimensions des de el basament fins a una alada dunmetre quaranta centmetres sobre el nivell del terra . 23. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri21A partir daquesta alada comena a formar-se la volta de can i on els seus carreusvan variant de volum girant fins adquirir a la zona central lencaix necessari percohesionar tot lelement.PB: composada interiorment per un arc apuntat, sobre aquest arc sobresurtenlinealment un seguit de carreus distanciats uns 70 cm, aquests son el recolzamentduna part dels caps de les bigues de lestructura horitzontal mentre que els altresqueden encastats a les parets estructurals de la torre.P1: composada per dos arcs de mig punt que estan parcialment destruts en una deles seves nombroses ampliacions, actualment nomes resta la seva arrencada a lesparets E-O, (gracies a la documentaci trobada podem dir que formaven part delestructura vertical de ledifici), es recolzaven centralment sobre un pilar dun metredalada i quedaven encastats a les parets de la torre simultniament per les duesbandes sobreres, aquest pilaret es recolzava i transmetia tot els seus esforos al capde larc apuntat del pis inferiorhoritzontal:Ps: a la zona de construcci inicial que es troba actualment per sota de la cota delnivell de terra sestructura per una volta de can simtrica, formant un monolticvolum de carreus diguals dimensions des de el basament fins a una alada dunmetre quaranta centmetres sobre el nivell del terra, a partir daqu es on comena aformar-se la volta de can i on els seus carreus van variant de volum girant finsadquirir a la zona central lencaix necessari per cohesionar tot lelement.PB, P1, P2 i P3:. formada per bigues de fusta amb un intereix duns 60 cmaproximadament, lentrebigat es dencofrat de morter de guix o cal, reblert ambarenes de riu i rematat amb dues fileres de rajola cermica. Obertures:A la faana sud shan practicat dues obertures que no formen part de les originalsrestant daquestes nicament un matac situat just a la zona central de la faana almig de les dues finestres, una petita finestra de mig punt situada just a la zona centralde la faana, i a un metre a lesquerra daquesta una espitllera duns 60 cm dalada. 24. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri22A la faana est i gracies a la documentaci trobada hem pogut veure que tamb teniadues finestres, que actualment son desaparegudes rere la vegetaci que es present a latotalitat daquesta faana. Paviments:Existents nicament al terra de la planta baixa, ja que la resta o estan sobre els muntsde runa daquesta planta o estan mig penjant en les restes de lestructura horitzontal,aquests estan collocats en forma despiga i son composats per una cermica bastantsenzilla i sense cap tipus de protecci o revestiment. Revestiments i installacions: son de guix es troben en molt mal estat senseseguir continutat i en algun lloc prcticament inexistents, igualment inexistent sonqualsevol tipus dinstallaci. Escales: resta tapiada lescala que connecta la planta soterrani amb la primeraplanta. Lescala de connexi de la resta de plantes esta en molt mal estat quedantnicament larrencada dels cinc primers graons en PB.Memria histrica del MoliA lAlbi del segle XIII hi ha documentats tres molins; el mol Superior conegut tamb com a mol Sobir- el mol dit Mitj i el del Hospital. Tots ells vanapareixent en els documents histrics amb relativa freqncia. El mol que presentemen aquest projecte es creu que s el dit Mitj.El mol Mitj dAlbi surt documentat el 29 dabril de lany 1238, en el testament deBerenguera de Llorac, en establir aquesta, entre les seves disposicionstestamentries que lesglsia de Sant Gil dAlbi disposs del mol Mitj tots elsdijous de lany, nit i dia...Alguns documents trobats al respecte ens transporten, per, a finals de 1172,quan els Templers situats en la frontera de la Catalunya Nova, havien organitzat lacomanda de Barber i havien aconseguit drets a Albi, grcies a la generositat deBerenguer de Mont primer, i ms tard de Gombau dOluja, senyors principals de lazona, en professar les regles del Temple. 25. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri23La implantaci dels frares a Albi, es realitz quan el 30 dabril de 1191,aconseguien de Berenguer de Mont un privilegi que havia dafavorir positivament lapenetraci dels Templers, car el dit cavaller enfranquia, a lAlbi qualsevol donacide terres i drets, fets per cavallers o pagesos, en favor de la milcia.Els fruits daquesta concessi no tardaren en palesar-se, car lonze dabril de1193 trobem els Templers obtenint un important llegat a lAlbi. En lesmentadadata, Carbonell de Vilagrassa amb motiu de lliurar-se com a donat a la Milcia,concedia als frares la Torre dAlbi, amb els seus homes i dones, amb el domini i lajurisdicci, qusties, toltes, forcies i emprius, i amb tot al que per ra de lesmentadaTorre possea a Segura i a lAmetlla, amb els masos, horts, llinars i canyamars,alous, vinyes, arbres, pedres, molins, aiges, fonts, boscos, plans i garrigues...Dins daquesta poltica dintegraci del domini damunt dAlbi per part delsTemplers, hem dassenyalar altres fites que palesen linters dels frares en dur aterme aquests tipus daccions. Aix, el 24 doctubre de 1246 els trobem adquirint elsdrets que Bernat de Sallent i la seva dona Maria tenien sobre diversos molinsdAlbi. En efecte, en lesmentada data, els dits esposos, en un instrument redactatper Pere Bru de Castellfollit per manament de Bernat de Vall, capell dAlbi,venien als frares del Temple, els drets que posseen en els molins situats al termedAlbi, i que els hi havien pervingut per herncia dels seus pares.Els Templers tingueren problemes legals sobre els drets a les propietatsdAlbi amb les monges del proper monestir de Vallbona i qualque altra propietarique defensava els seus interessos. A finals del segle XIII, els Templers encaramaldaven per obtenir el domini absolut sobre diversos molins situats al termedAlbi, per, trobaren les dificultats ms importants a lhora de recuperar laplena propietat damunt els molins dAlbi amb els germans Pere i Toms Sormat.Lenfrontament entre els frares i els esmentats germans culmin a mitjans octubre de1293 quan els Templers, per tal de solucionar les seves diferncies sobre els molinsdAlbi, van pagar als germans Sormat per import de compra i de milloresrealitzades als molins, 660 sous, francs i lliures de ter i laudemi. 26. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri24Podrem seguir amb ms dades documentals, per no correspon a aquesttreball, allargar ms aquesta relaci histrica.A la dissoluci de lorde del Temple, el 1317, Albi, pass a lorde de lHospital.De tots aquests molins documentats noms nha pervingut un, de la resta sendesconeix la seva ubicaci. Igualment, els recs, squies i canals que els unien handesaparegut completament.El casal del mol dAlbi, s un edifici daspecte defensiu que consta de dospisos, ms una planta soterrani en la qual originriament hi havia collocades lesmoles. Aquesta planta baixa podria sser de poca pre-templera.La primera ampliaci, defin les dues plantes superiors amb el matac incls.En algun moment indeterminat, el mol deix desser operatiu i traslladaren elsaparells destinats a la molta del gra al primer pis de la ampliaci (planta baixaactual). Sembla que les moles daquesta nova sala funcionaven amb una sniainstallada en el fossat existent a la part dreta del edifici, excavada i construda enaquesta ampliaci.Entre la planta soterrani i el primer pis sobserva a travs de laparell de lafaana una discontinutat dobra, en la dimensi dels carreus sobretot, que podriacorrespondre a una reforma de ledifici.Si es pogus demostrar que aquest casal s el mol mitj dAlbi, sabrem elmotiu per el qual els germans Sermat que, recordem-ho, varen reformar-lo, vancobrar per aquest concepte 660 sous dels Templers.Ms tard (creiem que a principis del s. XIX) es va afegir un edifici annex,aprofitant una estructura primitiva de la qual no sha pogut determinar ls i que vaquedat embeguda dins aquest edifici. 27. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri25Aquest edifici, part del qual saprofitava com a obrador del mol, passar moltms contemporniament ha convertir-se en habitatge, igualment com la torre,practicant obertures entre ells, creant noves plantes interiors i noves obertures alexterior.BibliografiaREVISTES:RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertQuaderns dHistria Tarraconense, n 1, any 1977.Josep M Sans i TravAlguns aspectes de lestabliment dels templers a Catalunya: Barber. (p. 958).RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertQuaderns dHistria Tarraconense, n 2, any 1978.Josep M Sans i TravLa comanda del Temple de Vallfogona de Riucorb. Primera part. La creaci iformaci del patrimoni (Segles XII i XIII). (p. 754)RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertQuaderns dHistria Tarraconense, n 7, any 1988.San Capdevila i FelipEl monestir cistercenc de Vallsanta (Notes per a una monografia) (p. 554)RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertQuaderns dHistria Tarraconense, n 11, any 1992.Josep M. T. Grau i PujolDades per a la histria del clima: precipitacions i temperatures a la Conca deBarber (ss. XVIII-XIX) (p. 91-114) 28. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri26RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertSalvador Palau Rafecas-1988Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona dinfluncia del mercat deSanta Coloma de Queralt (p. 37-42)http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/15624/102937RAC. Revistes Catalanes amb Accs ObertAplec de treballs. Any: 1993 Nm.: 11Pere Bala i AbadiaVestigis de la dominaci islmica a la Conca de Barber (I): la toponmia delmunicipi de Llorac. (p. 203-219)http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/15645/103437Adreces web:Miscellnia penedesencaAplec de treballs. Any: 1992 Nm.: 10Salvador Palau i RafecasMasies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona dinfluncia del mercat deSanta Coloma de Queralthttp://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/15624/102937Miscellnia penedesencaAny: 1991 Vol.: 15Salvador Palau i RafecasEls molins fariners de la conca de lAnoiahttp://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59396/91915Llibres:Acta histrica et archaeologica mediaevalia nm. 1Departament dHistria Medieval-Institut dHistria MedievalFacultat de Geografia i Histria; Universitat de Barcelona 29. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri27Francesca Espaol BertranEls casals de molins medievals a les comarques tarragonines. Contribuci al estudide la seva tipologia arquitectnica.III. Casals de molins a la Conca de Barber. (p. 240-245)Barcelona 1980ISBN: 84-600-2438-5Dipsit legal: B. 34.550-1981Acta histrica et archaeologica mediaevalia nm. 10Departament dHistria Medieval-Institut dHistria MedievalFacultat de Geografia i Histria; Universitat de Barcelona - 1989Joan Fuguet i SansLa parroquial de Santa Maria de Barber. Fundaci templera. (p. 523530)El territori de la Catalunya MedievalPercepci de lespai i divisi territorial al llarg de lEdat MitjanaFlocell Sabat i CurullPremi Josep Iglsies i Fort (VII edici)Fundaci Salvador Vives i CasajuanaBarcelona 1997ISBN: 84-232-0513-4Dipsit legal: B. 31.7901997Larquitectura dels Templers a CatalunyaJoan Fuguet SansRafael Dalmau, Editor.BarcelonaISBN: 84-232-0494-4Dipsit legal: B. 46.7081995 30. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri28Gavatxos, gascons, francesosLa immigraci occitana a la Catalunya moderna (El cas de la Conca de Barber)Valent Gual VilEpisodis de la Histria n 286Rafael Dalmau, Editor.BarcelonaISBN: 84-232-0437-5Dipsit legal: B. 15.6692005Els Templers catalansDe la rosa a la creuJosep Maria Sans i TravPags editorsLleidaISBN: 84-7935-329-5Dipsit legal: L. 3011996Entre el Temple i lHospitalArquitectura i formes de vida al castell del Temple de BarberMarcel J. Poblet RomeuCossetnia edicionsVallsISBN: 84-9791-153-9Dipsit legal: T. 1.3882005Miscellnia en homenatge a Joan Ainaud de LasarteVolum IVaris autors. (La part consultada s a crrec de Jordi Camps i Sria)Publicacions de lAbadia de Montserrat 31. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri29Amb collaboraci del Departament de Cultura de La Generalitat de Catalunya ilAjuntament de Barcelona.ISBN: 84-7826-963-0Dipsit legal: B.21.8571998Histria de CatalunyaVolums I i IIEnciclopdia catalana AedosDirecci: Joan ReglEditorial AedosBarcelona 1969N de registre per el volum I: 7803-68N de registre per el volum II: 8678-71Dipsit legal: B. 14.9821969Histria de CatalunyaHistria I i IIVolums V i VIDola CatalunyaGran Enciclopdia temtica catalanaDirector de ledici: Jaume BarnatEdicions Mateu, S. A.Barcelona 1978ISBN: 84-7104-191-X (volum primer)Dipsit legal: B. 81571978 (I)ISBN: 84-7104-192-8 (volum segon)Dipsit legal: B-400721978 (II) 32. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri30Laigua conqueridaHidraulisme feudal en terres de conquestaCarolina Batet CompanyServei de publicacions de:Universitat Autnoma de BarcelonaUniversitat de ValnciaISBN: 84-370-6463-5 (UV)ISBN: 84-490-2465-X (UAB)Dipsit legal: V-1624-2006Els grans Comtes de BarcelonaSantiago SobrequsHistria de Catalunya, biografies catalanesVolum 2Edicions Vicens Vives, S A.BarcelonaISBN: 84-316-1805-1Dipsit legal: B-8803-91AgramentsEn primer lloc voldria agrair al meu pare sr. Manuel Farr lempenta i suport quemha donat en els moments difcils que he travessat durant tota la redacci daquestprojecte, aix com haver pogut compartir i gaudir aquesta gran experincia ( i a lameva mare Sra. .Teresa Magri per aguantar-nos).En segon lloc voldria agrair en Miquel ngel Guijarro, el seu suport incondicional.Finalment al meu fill, lOriol Farr, nica ra que mha fet mantenir-me ferm isegur. 33. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri312.- Memria Constructiva 34. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri32Esquema de seqnciesEs descriu lesquema general dobra, independentment de les especificacionscompletes de la llista de medicions y pressupost i del plec de condicions del projectedexecuci.Conjuntament amb el constructor i lencarregat dobra es realitzar unreconeixement previ en aclaraci de possibles detalls i fixaci de referncies segonsplnols.Les seqncies dobra es descriuran segons el segent llistat, quedant ben ents queel contractista avisar a la direcci tcnica abans de formigonats i de qualsevolempotrament o revestiment delements que hagin de quedar ocults.1. Muntatge de la bastida exterior i apuntalaments2. Enderrocs i neteges.3. Rases de sanejament i excavacions.4. Estructura vertical i horitzontal.5. Revestiments interiors i exteriors.6. Installacions delectricitat, aigua, calefacci, etc.7. Acabats finals.Muntatge de la bastida exterior i apuntalamentsPosteriorment al desbroament perimetral de ledifici, es procedir alapuntalament de les estructures horitzontals de la planta baixa en ledifici annex,igualment es far a les dues zones de la torre .Es far el muntatge de la bastida per tal de poder actuar als dos cosos deledifici simultniament. 35. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri33EnderrocsEl sistema de demolici previst s el delement a element.Els elements resistents senderrocaran per ordre invers al seguit per a la sevaconstrucci i tenint en compte els segents criteris:- Descendint planta per planta.- Alleugerant les plantes de forma simtrica.- Alleugerant la crrega que gravita als elements abans denderrocar-los.- Apuntalar en cas de que sigui necessari.- Derribar les estructures hiperesttiques de la manera que impliqui menys moments igirs.- Mantenint o introduint els arriostraments necessaris.Demolici de material de cobertura.Saixecar la teula corba per faldons oposats i es comenar per la cumbrera.Demolici de forjat.Es demolir lentrebigat als dos costats de la bigueta, sense debilitar-la, i si essemibigueta, sense trencar la zona de compressi. Prvia suspensi de la bigueta pelsdos extrems, seliminaran els recolzaments. Si la bigueta es continua a altres crugies,sapuntalaran les zones centrals dels forjats contigus i es retallar la bigueta.Demolici de fusteries.Es desmuntaran quan es vagi a enderrocar lelement al que es troba. Si esretiren de plantes inferiors a la que sest enderrocant, no safectar lestabilitat delelement estructural en que se situen. 36. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri34Rases de sanejament i excavacions.Es realitzaran unes rassa perimetrals al voltant de ledificaci, per drenar lesaiges que puguin rebre les estructures verticals.A lespai entre el cam daccs i la faana oest de ledifici annex sexcavarandos pous, un per contenir el dipsit daiges pluvials i altre per el fossat spticprefabricat, ambds no necessiten destructura de suport de terres perimetral. Unatercera excavaci correspondr a la necessaria per a la connexi de les aiges de laxarxa general a linstallacio interior.Estructura vertical i horitzontal.Estructura horitzontal: es reposar de nou lestructura enderrocada(prcticament tota), collocant els caps de les bigues al mateix lloc de les anteriors,posteriorment es procedir a collocar les voltes cermiques, els cargols duni ambel forjat; es connectaran els armats amb lestructura vertical de ledifici mitjanantuna rassa perimetral , introduint els caps de la reas al seu interior, i finalment escollocar el formig.Estructura vertical: donat que aquesta esta en la major part en bon estat, lesniques actuacions que es prendran seran nicament de sanejament, tot i que espoden realitzar actuacions puntuals depenen del seu estat i condicions.Revestiments interiors i exteriors.Donat que es pretn donar una major presencia a la pedra, seliminarantotalment les restes de revestiments interiors, deixant la pedra completament neta,posteriorment saplicar un producte per tal que les restes darenes que conte no esdesprenguin.Exteriorment es realitzar un sorrejat en tota la seva superfcie i longitud,aplicant sollucions puntuals depenen del seu estat de conservaci. 37. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri35Installacions delectricitat, aigua, calefacci, etc.Actualment aquest edifici no presenta cap tipus dinstallaci, es per aix quesel dotar de totes les installacions daigua, calefacci i sanejament.Acabats finals.Donat que aquesta projecte proposa un nou us multidisciplinari daquestedifici, es deixaran totes les superfcies i espais net, sense cap tipus dacabats, per talque el contingut de les diferents activitats que shi podran dur a terme, no estiguincondicionades. 38. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri36Descripci de les obres a realitzarEs descriu breument un guio de les obres a realitzar, cal tenir en comte quelestat de ledifici pot condicionar lexecuci dalguns daquests apartats, per taldassegurar la seguretat i salut dels operaris, es per aix que cal seguirmeticulosament el segent ordre dexecuci de lobra:1. Muntatge de la bastida exterior i apuntalaments2. Enderrocs i neteges.3. Rases de sanejament i excavacions.4. Estructura vertical i horitzontal.5. Revestiments interiors i exteriors.6. Installacions delectricitat, aigua, calefacci, etc.7. Acabats finals.Muntatge de la bastida exterior i apuntalamentsPer tal de seguir aquestes actuacions, es far un seguiment exhaustiu duranttot aquest procs amb el tcnic responsable i el cap dobra.Posteriorment al desbroament perimetral de ledifici, es procedir alapuntalament de les estructures horitzontals de la planta baixa en ledifici annex,on lestructura o els elements que suporta estigui molt malmesa i pugui tenir un altrisc de caiguda sacompanyaran els puntals amb dorments i plafons de fustaresistents en el cas que calgui assegurar la totalitat dels forjats. Posteriorment a laseva execuci es procedir a repetir loperaci a cada planta fins a arribar a lacoberta, simultaniejant aquests treballs amb els de desenrunament i desmuntatge delselements de coberta.Finalment es far el muntatge de la bastida de faana per tal de poder actuarals dos cosos de ledifici simultniament, tant per dins com per fora del mateix.Enderrocs i neteges.Aquest apartat es pot executar simultniament amb lapartat anterior. Elsistema de demolici previst s el delement a element. 39. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri37Els elements resistents es derribaran en ordre invers al seguit per a la sevaconstruccin i tenint en compte els segents criteris:- Descendint planta per planta.- Alleugerant les plantes de forma simtrica.- Alleugerant la crrega que gravita als elements abans denderrocar-los.- Derribar les estructures hiperesttiques de la manera que impliqui menys moments igirs.- Mantenint o introduint els arriostraments necessaris.Demolici de material de cobertura.Saixecar la teula corba per faldons oposats i es comenar per la cumbrera,emmagatzemant les teules que estiguin en bones condicions per tal de reutilitzar-les ala nova coberta que sexecutar posteriorment, si no es completa la totalitat de lasuperfcie es supliran per noves teules de la mateixa forma i color.Demolici de forjat.Es demolir lentrebigat als dos costats de la bigueta, sense debilitar-la, i si essemibigueta, sense trencar la zona de comprensi. Prvia suspensi de la bigueta pelsdos extrems, seliminaran els recolzaments.Si la bigueta es continua a altres crugies, sapuntalaran les zones centrals delsforjats contigus i es retallar la bigueta.Demolici de fusteries.Es desmuntaran quan es vagi a enderrocar lelement al que es troba. Si esretiren de plantes inferiors a la que sest enderrocant, no safectar lestabilitat delelement estructural en que se situen.Rases de sanejament i excavacions.Es realitzaran unes rasses resseguint tot el permetre de ledificaci,emplenant-se desprs amb arenes i graves, laigua filtrada es canalitzar fins a untub de recollida daiges. 40. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri38La canalitzaci de drenatge es connectar a lantiga xarxa daiges sobrantsde la maquinaria del moli, netejant aquesta antiga canalitzaci fins prcticament a laseva arribada al riu Corb.A lespai entre el cam daccs i la faana oest de ledifici annex sexcavarandos pous, un per tal de situar el dipsit daiges pluvials i altre per el fossat spticprefabricat, ambds no necessiten destructura de suport de terres perimetral.Una tercera excavaci correspondr a la necessaria per a la connexi de lesaiges de la xarxa general a linstallacio interior.Totes aquestes actuacions estan descrites en les partides del pressupost.Estructura vertical i horitzontal.Estructura horitzontal: es reposar de nou lestructura enderrocada(prcticament tota), substituda per una fusteria tipus c-22, calculada i descrita alannex 2 (Memria de Clcul) daquest projecte.Sencastaran els caps de les bigues al mateix lloc que les restitudes.Posteriorment es procedir a collocar les voltes cermiques, unides entre elles ambmorter de cal, semplenaran els espais dentrebigats amb material alleugerit tipusarlita i a continuaci es fixaran els cargols duni amb el forjat; es connectaran elsarmats amb lestructura vertical de ledifici mitjanant una rassa perimetral duns 2centmetres de gruix i uns 5 centmetres de profunditat , introduint els caps delsarmats (en els dos sentits) al seu interior.Finalment es collocar formig autoanivellant amb el gruix suficient per talde rebre el paviment dacabat, que ser de cermica catalana.Estructura vertical: donat que aquesta esta en la major part en bon estat, lesniques actuacions que es prendran seran nicament de sanejament. Es realitzarantreballs de reparaci i paleteria a la zona de coronament de la torre. Es construir uncongreny perimetral a la zona superior , per tal de donar un suport als caps de lesbigues de la coberta, i al mateix temps tancar tota lestructura superior de coberta. 41. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri39Revestiments interiors i exteriors.Donat que es pretn donar una major presencia a la pedra, seliminarantotalment les restes de revestiments interiors, repicant les zones que restinenguixades i raspallant les menys fixades. Es deixar la pedra completament neta isaplicar una fina capa de protecci i fixaci per tal que les restes darenes queconte no es desprenguin.Exteriorment es realitzar un sorrejat en tota la seva superfcie i longitud,aplicant sollucions puntuals depenen del seu estat de conservaci.Installacions delectricitat, aigua, calefacci, etc.Donat que actualment aquest edifici no presenta cap tipus dinstallaci, se lidotar de totes les installacions.Aigua es rebr mitjanant la recollida amb dipsit de les aiges pluvials de lacoberta, bombejant-se posteriorment al circuit interior de lhabitatge.La calefacci ser mixta mitjanant panells solars ajudats amb una caldera depellets.El sanejament es far mitjanant la collocaci duna fosa sptica prefabricadaa la part posterior de la paret de fixaci dels aparells del lavabo.Acabats finals.Es deixaran totes les superfcies i espais net, sense cap tipus dacabats, tretdels descrits anteriorment. 42. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri403.-Medicions i pressupost 43. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri41*Aquest apartat nomes conte el pressupost, els amidaments es poden consultar al CD, amb la totalitatde la documentaci daquest projecte executiu. 44. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri42 45. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri43 46. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri44 47. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri45 48. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri46 49. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri47 50. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri48 51. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri49 52. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri50 53. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri51 54. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri52 55. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri53 56. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri54 57. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri55 58. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri56 59. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri57ANNEX 1.- DIAGNOSIS 60. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri58Patologies observadesFonamentsNo sha realitzat cap inspecci dels fonaments mitjanant rases. Tot i aix,podem dir que el subsistema de fonamentaci no est gaire afectat ja que no esregistren esquerdes, igualment estudiant detingudament les distancies entre elsdiferents tipus de carreus, podem observar que mantenen una uniformitat a la totalitatdel basament; tanmateix estudiant els sistemes constructius corresponents a letapainicial de ledifici que es la que suporta la totalitat i els subsistema geolgic on esrecolze podem comptar amb mes dades per confirmar el bon estat de lesfonamentacions.SanejamentPel que fa al sanejament sha detectat algunes deficincies majoritriament alsistema devacuaci daiges pluvials, provocades per labandonament i la falta demanteniment de ledifici. A la planta sota coberta es pot apreciar que sota el forjat decoberta lentrebigat esta molt malms, en alguns trams, degut a prdues deresistncia de les bigues, el forjat ha flectat i sha acabat trencant movent la majoriade les teules de posici facilitant la filtraci daigua deixant sense proteccilinterior de la torre i lannex, com a conseqncia, han anat cedint els subsegentssistemes estructurals horitzontals, estant molt afectats en la seva practica totalitat. Caltenir en comte tamb que en els sistemes constructius de lpoca no shi afegiencapes impermeabilitzants.Pel que fa a sanejament daiges residuals no sha detectat cap tipus de xarxa nisubsistema. 61. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri59EstructuraLestructura vertical es composa de murs de crrega de pedra de dos tramsduns aproximadament 100 centmetres de gruix. El seu estat mecnic saparentment bo; no ha pandejat i es desenvolupa uniformement.En laspecte salubre podem afirmar que es bastant correcte. La plantasoterrani no presenta humitats tot i tenir els trams de mur perimetral en contacteamb el terreny, s a dir, que la cota de terreny est a uns 5 metres respecte de la cotade planta baixa. Els murs no disposen de cap mena de sistema devacuaci, per tant,quan plou tota laigua que descendeix per la muntanya es filtra a lantic sistemadevacuaci daiges de la maquinaria del moli, aix com al sistema de canalitzaci iembassament.Respecte lestructura horitzontal, podem observar clarament el seu pssimestat de conservaci i de resistncia, com a conseqncia de les agressions exposadesen lapartat de sanejament. Podem afirmar que lnic zona que podria mantenir laseva estructura original correspondria al forjat de planta baixa de la faana est de latorre i el forjat de la sala daccs a lannex de la torre amb lexcepci dun parell debiguetes afectades greument.CobertaLestructura de la coberta presenta unes fletxes excessives que han provocatla ruptura de lestanquitat daquesta. Aix ha provocat les filtracions daigua que jashan comentat abans.FaanesLes faanes tot i ser un altre element descuidat durant molt de tempspresenten un bon estat de conservaci, els carreus es presenten en bones condicions iprcticament no han patit erosi o desgast, nicament les zones de la darreraampliaci que utilitzant un altre tipus de pedra mes tosca i de menor tamany (amb unmtode constructiu molt barroer i agressiu amb la resta de la construcci), provocun deslligat i descohesionament del parament vertical a la zona superior, agreujatpel mal estat de lestructura de la coberta, com a conseqncia de tot aix la faanasud presenta un esquerda vertical des del carener fins al forjat de la planta primera. 62. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri60Les faanes est i nord de la torre , ens deixen veure un mal estat estructuralmes que fsic igualment a la zona superior, com a conseqncia de lo anteriormentexplicat amb lafegit de la vegetaci que sha fixat a les seves parets; igualmentdegut a la seva orientaci, tamb podem trobar lquens i microorganismes vegetalsadherits a la seva superfcie.Pel que fa a lannex tret de la faana oest que presenta un desplom accentuatper falta de material per una mala construcci, la resta de paraments estant en bonestat de conservaci.FusteriesLa fusteria en general est molt malmesa. En molts dels casos es inexistent ales finestres deixant sense cap protecci trmica i obert a lexterior. Nomes resten enpeus les dues portes daccs de la faana sud.PavimentsLes zones que han estat arrecerades dels atacs exteriors el paviment es trobaen bon estat, definides a la PB, la resta de les plantes al cedir la seva estructurahoritzontal han perdut la practica totalitat daquest, restant testimonialment a algunsracons i zones mal distribudes.InstallacionsNo queda cap tipus dinstallaci, o no nha existit mai. 63. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri61FITXA PATOLGICA 1 BIGUES DE FUSTA MALMESES 64. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri62AnlisiSubsistema: Estructura de forjats de les plantes baixa, primera i sota-coberta.Descripci de la lesi: Les biguetes de fusta que estan ms exposades als agentsexterns han sofert un procs de pudrici que ha disminut considerablement la sevasecci. En alguns casos la fusta de la bigueta ja no arriba a tocar el mur o shaesfondrat.Causes: Lexposici a humitats en cicles relativament constants i la falta demanteniment ha propiciat el podriment de les biguetes de fusta ms desfavorides percriteris constructius.Qualificaci: Greu. La prdua de secci de les biguetes provoca una disminuci deresistncia daquest element estructural concret. A ms, la prdua de resistnciaprovoca que la resta de forjat se sobrecarregui ms.Proposta dintervenci: En aquest cas, les biguetes afectades estan claramentpodrides i la seva vulgaritat no motiva la recuperaci parcial daquesta fusta, per tant,es proposaria substituir les biguetes en mal estat per unes altres de caracterstiquesiguals o el ms similars possibles. 65. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri63Planol de situacio 66. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri64FITXA PATOLGICA 2 ALTERACIO DE LA PEDRA 67. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri65AnlisiSubsistema: Estructura interior horitzontal planta soterrani, estructura verticalinterior PB, p1 i p2.Descripci de la lesi: aixecament i separaci descates parallelament a la superfciede la pedra, de la mateixa naturalesa daquests materials. Quan aquestes escatessaixequen en forma de llibre sanomena exfoliaci. Aquesta forma dalteraciesta sempre acompanyada darenitzacio, desmoronament o pulveritzacio.Causes: obeeixen fonamentalment als efectes de la cristallitzaci de les sals,gelicitat i contaminaci atmosfrica, tot aix degut sempre a la presencia de laiguaen qualsevol dels seus estats, com agent necessari.Qualificaci: Lleu. Les exfoliacions es presenten en uns gruixos millimtrics, a lasuperfcie dels carreus, aix no provoca cap tipus de prdua de resistncia nisobrecarrega dels elements.Proposta dintervenci: En aquest cas, senzillament es recomana una petitaintervenci de dos fases, la primera que es tractaria de realitzar un raspallat ambraspall tou, de tota la superfcie per tal de polir-la, avaluant en cada cas la prdua dematerials daquests, prenent altres tipus de solucions en el cas que es trobes algunpunt mes dbil. Una vegada realitzada aquesta intervenci, saconsella realitzar unpintat amb parafina transpirable, per tal de donar una capa de protecci i cohesi deles primeres capes afectades. 68. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri66Planol de situacio 69. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri67FITXA PATOLGICA 3 ALTERACIOBIOLOGICA 70. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri68AnlisiSubsistema: Estructura exterior vertical, parets nord i estDescripci de la lesi: Bacteris, fongs i plantes superiors. El deteriorament queprodueixen a les fabriques de pedra, es tant fsic(disgregaci), com qumic. Elsmicroorganismes (bactries i fongs), produeixen cids orgnics. La penetraci de lesarrels de plantes i arbres a traves de fissures i punts dbils dona com a resultat forcesdexpansi que incrementen la fissuracio i el deteriorament.Causes: obeeixen fonamentalment a la falta de manteniment de ledificaci i delsseus voltants, aix com lorientaci i alta humitat de la zona.Qualificaci: Greu. Pel que fa a la penetraci de les arrels de les plantes i arbres atraves de les fissures, ja que al donar forces dexpansi poden produir descohesidels paraments verticals i la prdua de la seva resistncia. Pel que fa a la presenciade bacteris i fongs, la qualificarien es lleu, ja que en principi no saprecien danys.Proposta dintervenci: En aquest cas, es proposa realitzar una desbroadaperimetral dels voltants dels edificis fins a uns 4 metres, analitzant i valorant en cadamoment lestat del parament afectat, i si sescau, es muntaran bastides per taldintervenir in situ, realitzant les operacions pertinents per assegurar lestructura i laseguretat de les persones a lhora de lintervencio. Posteriorment a lintervencio esrealitzar un sorrejat i rentat sabons, amb sabons neutres, de totes les superfcies dela faana. 71. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri69Planol de situacio 72. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri70FITXA PATOLGICA 3 SOBRECARREGAESTRUCTURAL 73. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri71AnlisiSubsistema: Estructura horitzontal interiorDescripci de la lesi: la prdua progressiva de lestructura de coberta i la falta deprotecci a provocat lensorrament progressiu i acumulaci de runa a les diferentsplantes, aquestes acumulacions progressives de materials i la falta de protecci deles inclemncies exteriors han sobrecarregat lestructura immediatament inferior,provocant el mateix efecte, i progressivament arribant fins al sostre de la plantasoterrani.Causes: obeeixen fonamentalment a la falta de manteniment de ledificaci.Qualificaci: Molt Greu. Aquesta falta de manteniment i abandonament de ledifici aprovocat la prdua quasi total de tota lestructura horitzontal tant de suport de lescobertes com de les plantes.Proposta dintervenci: En aquest cas, es proposa realitzar un estudi patolgic delestat dels pocs forjats que encara es mantenen ferms, aix com un estudi estructural,valorant el seu manteniment o substituci per uns de nous. Prviament i com a pasinicial, es recomana un apuntalament de totes les estructures verticals que es vulguinsalvar, i realitzar un acurat plantejament denderroc i neteja de la runa. 74. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri72Plnol de situaci 75. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri73FITXA PATOLGICA 4 ERROR CONSTRUCTIU: ENDERROC DELEMENTSSINGULARS I ACCIONS AGRESSIVES SOBRE ELSELEMENTS HISTRICS. 76. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri74AnlisiSubsistema: a tot ledifici en generalDescripci de la lesi: a la darrera ampliaci de ledifici es van realitzar tot un seguitdactuacions que van malmetre el seu contingut constructiu i histric, algunsdaquests foren: lenderroc de la major part dels dos arcs apuntats de la plantasegona per tal de desdoblar-la en dues alades, lobertura de finestres a lexterior ales noves plantes, lobertura de portes per connectar lampliaci de ledificaci annexamb la torre, la transformaci del matac en un balco, el tapiament de lescala deconnexi entre la planta soterrani i la planta primera, lenderroc de la practicatotalitat de lantiga escala i la construcci duna nova per adaptar-la a les novesplantes,etc.Causes: obeeixen fonamentalment al desig dels propietaris de transformar lanticmoli fariner i els seus annexes en habitatges.Qualificaci: Molt Greu. Al ser un edifici catalogat del patrimoni histric deCatalunya, per la diputaci de Tarragona, aquesta acci podria haver estat greumentpenada en el seu moment. Cal remarcar tamb que aquesta darrera intervenci haalterat lestat dun edifici notable i histric prcticament nic per les sevescaracterstiques i us.Proposta dintervenci: En aquest cas, es proposa el present projecte executiu . 77. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri75Plnol de situaci 78. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri76FITXA PATOLGICA 5 DESPLOM FAANA OEST ANNEX. 79. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri77AnlisiSubsistema: estructura vertical oest annexDescripci de la lesi: en una de les ampliacions que es realitzaren a ledifici tambsamplia ledifici annex. Aquest presenta una esquerda vertical resseguint el canvi decarreus amb una allargada duns 2 metres.Causes: Aquesta ampliaci es realitza molt toscament, amb pedra de la zona iprcticament sense carreus tallats als xamfraners de ledifici, a mes a mes, el morterde cal utilitzat, probablement era molt pobre entre les elements o sha perdut, ja queprcticament no shi aprecia. Aquesta descohesi dels elements de pedra provoca undesplom cap a lexterior que es pot apreciar tamb a la part interior de lhabitatge perla prdua denguixat i la presencia igualment daquesta esquerda.Qualificaci: Greu. Al formar part de lestructura de suport vertical i al associar-setamb a la prdua de lestructura horitzontal, collabora activament al possibleenderroc i runa de ledifici.Proposta dintervenci: En aquest cas, es proposa la sollucio en el present projecteexecutiu . 80. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri78Plnol de situaci 81. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri79FITXA PATOLGICA 6 FUSTERIES EN MAL ESTAT. 82. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri80AnlisiSubsistema: Fusteries de tots els tancamentsDescripci de la lesi: Les fusteries de fusta estan completament esquerdades ipodrides. En ocasions hi manquen les fusteries.Causes: Lacci de la humitat,el pas del temps i la manca de manteniment hanprovocat aquest deteriorament.Qualificaci: Greu. El fet de no tenir un vidre ni cap tipus de protecci accentuen eldeteriorament tant de les fusteries restants aix com de lestat interior de ledifici.Proposta dintervenci: En aquest cas, es proposa la soluci en el present projecteexecutiu, amb uns tancaments que assegurin tant lallament com lestanquitat delexterior .Plnol de situaci 83. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri81ANNEX 2.- MEMRIA DE CLCUL 84. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri82Accions previstes de clculA lavaluaci daccions per determinar el comportament estructural deledifici que es presenta, sha tingut en compte la normativa CT DB SE Seguridadestructural i DB SE-AE Seguridad estructural: Acciones en la edificacin.A partir daquesta shan avaluat les accions PERMANENTS I VARIABLES: lessobrecarregues dus i de neu i vent . Cadascuna delles est descrita a continuaci.Accions permanents.Aquestes son les produdes pel pes dels elements constructius, dels objectesque poden actuar per raons dus i de neu.La subdivisi s la segent:a)Pes propi: crrega deguda al pes dels elements estructurals, els tancaments i elementsseparadors, els envans, les fusteries, revestiments i equipaments fixes.b) Pretesat.c)Accions del terreny: accions degudes a lempenta del terreny.Pes propi per a la determinaci de les carregues permanents degudes alsmaterials i sistemes constructius empleats.Shan pres com a referncia els que figuren a lannexe C, taules C.1, C.2, C.3, C.4,C.5, C.6 de la normativa. 85. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri83 86. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri84 87. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri85Les carregues permanents actuals shan escollit orientativament de normativesanteriorsQue detallen millor el pes real:Forjat fusta actual: NBEAE-88.Accions variablesa)La sobrecarrega ds s el pes de tot el que pot gravitar sobre ledifici per una ra ds,les quals es troben actuant superficialment sobre els elements resistents. Podemtrobar aquests valors a la taula 3.1 del document del CTE.b) Vent: sn les produdes pel vent sobre els elements exposats a ell. Es considera queactua horitzontalment sobre els elements i en una direcci que forma un angle de10 respecte la horitzontal.c)Neu: s la crrega que ha de suportar lestructura en cas de nevada; la crrega de neudependr de laltitud de la poblaci on est situat ledifici. 88. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri86Resum de carregues tingudes en comteAquestes crregues corresponen a la comprovaci del forjat existent per definir laseva capacitat de complir amb les exigncies del CTE.Les zones de diferenciaci de crregues A i B corresponen a diferents forjats.Concretament, el tipus A es refereix als forjats de planta baixa mentre que el tipus Bconsidera les crregues previstes al forjat de coberta.Tipus Pes propi(KN/m2)Sobrecrregads (KN/m2)Sobrecrrega deneu (KN/m2)Total(KN/m2)A 40 20 - 60B 40 10 10 60- El pes propi sha obtingut de la suma proporcional de la bigueta de fusta tipus conferaamb densitat 410 Kg/m3, reblert lleuger amb volta catalana amb densitat de 18Kg/m3, capa de formig de 5 cm i crrega de paviments de 180 KN/m2.Caracterstiques del materialsA continuaci es descriuen els materials bsics empleats a lestructura daquestprojecte.FormigTots els components que sutilitzin en lexecuci del formig estaransubjectes a les especificacions que indica la EHE-08, especialment les referents aquantitats mnimes de ciment exigides a la relaci aigua/ciment que es fixen alarticle 37 de la EHE-08.La resistncia a compressi coincideix amb la resistncia caracterstica definida alarticle 30.5 de la EHE-08, i el seu valor es detalla als plnols del projecte.Les caracterstiques del formig que han esta considerades al clcul de lestructurasn les segents: 89. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri87Forjats HA-25/B/IIa- Resistncia caracterstica a 28 dies: 250 kg/ cm- Resistncia caracterstica a 7 dies: 165 kg/cm- Consistncia: Blanda- Compactaci: Vibrador mecnic- 6 9 cmAcer per armar:Lacer utilitzat com a armat del formig ser de duresa natural i complir lesespecificacions i assajos que es contemplen a la EHE-08.Es considerar sempre acer corrugat.General B 500-SLmit elstic 5100 Kg/cmRecobriment nominal especificat a plnols.Se li aplicar un coeficient de minoraci de 15.Acer laminatLacer S275JR ser utilitzat en tots els elements destructura metllica icomplir totes les especificacions exposades al CTE DB SE-A.Se li aplicar un coeficient de minoraci de 125. 90. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri88FustaDegut a lestat de ledifici, les bigues de fusta seran substitudes prcticamenten la seva totalitat. Els nous forjats estaran formats per biguetes de fusta confera declasse resistent C-22. Lentrebigat ser de volta a la catalana format amb pecescermiques vistes i tindr una xapa de compressi de formig armat.Lmits de deformaciEl CTE DB SE 2 estableix que una estructura horitzontal dun pis o coberta sersuficientment rgida si considerant que les deformacions que es produeixen desprsde la posta en obra sn:a)1/500 en pisos amb envans frgils (de gran format) o paviments rgids.b) 1/400 en pisos amb envans ordinaris o paviments rgids amb juntes.c)1/300 a la resta dels casos. 91. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri89Coeficients de seguretatEls coeficients de seguretat adoptats afecten digual manera a lescaracterstiques mecniques dels materials utilitzats i a les accions que sollicitenlestructura.Coeficients de minoraci de resistnciaEls coeficients de minoraci de resistncia sapliquen de manera diferent alselements, en funci de diversos parmetres, dels quals el ms important s el materialque el constitueix. Per a cada cas saplica:Formig armat: Per la determinaci dels coeficients de minoraci deresistncia fa falta distingir entre els que sapliquen directament al formig i els quesapliquen sobre lacer de larmat. A causa de que el nivell de control del formig esnormal, els seu coeficient s 15. El coeficient que sha daplicar sobre larmat s115.Acer laminat: a lacer laminat es contempla un coeficient de minoraci deresistncia d125.FUSTA- Coeficients de majoraci daccions:Formig armat: El valor de clcul de les accions en el formig armat i segonsla EHE, per a diversos estats lmit ltims, sobt majorant les crregues percoeficients parcials de seguretat. 92. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri90El valor de clcul queda definit per:Fd = yG i Fk , on Fk s el valor de la crrega caracterstica segons defineix el CTESE-AE. i s un coeficient que t en compte la variabilitat de lacci i que esdefineix a la taula segent. yG s el coeficient parcial de seguretat de lacciconsiderada definida a la taula segent en funci del nivell de control. 93. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri91Sistemes de clculPer a la determinaci desforos als diferents elements estructurals, sutilitzenels postulats bsics de lelasticitat i la resistncia dels materials, aplicant-los de formadiversa i mitjanant mtodes, en funci de lelement a analitzar.Per a la comprovaci de seccions de formig, sutilitzen les bases de clcul atrencament, considerant que el material treballa en un regim no elstic.Per a la comprovaci de seccions dacer, sutilitzen generalment les bases de clculelstic.Normes que afecten a lestructura.- Accions: per al clcul de sollicitacions shan considerat com a accions caracterstiquesles establertes a la norma SE I CTE SE-AE.- Prevenci dincendis: Al dimensionat de seccions sha tingut en compte les normesestablertes al CTE SI i a la EHE.- Formig: tots els elements de formig previstos al projecte compliran en tot momentamb lEHE-08.- Acer laminat: lacer laminat especificat en aquesta estructura complir amb la normaCTE SE-A. El disseny i clcul dels elements sajusten en tot moment a la citadanorma.- FUSTAMtodes de clculFormig armatLa determinaci de les sollicitacions sha realitzat segons els principis de lamecnica racional pel mtode clssic, complementats per les teories clssiques de laresistncia de materials i de lelasticitat. 94. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri92Dacord amb la norma EHE, el procs general de clcul empleat s el mtodeclssic de clcul de seccions, en el que es busca reduir a un valor suficientment baixla probabilitat de que sassumeixin aquells estats lmit que posin lestructura fora deservei.Les comprovacions dels estats lmit ltims (equilibri, esgotament o trencament,inestabilitat o pandeig, adherncia, ancoratge i fatiga) es realitzen per cada hipteside crrega, amb accions majorades, mitjanant una srie de coeficients de seguretat,a traves del mtode de la parbola - rectangle.Acer laminatDacord amb la norma, la determinaci de les tensions i les deformacions i lescomprovacions de lestabilitat esttica i elstica de lestructura, shan realitzatseguint els principis de la mecnica racional, complementats per les teoriesclssiques de la resistncia de materials i de lelasticitat.Utilitzant aquests mtodes de clcul, suposant que lestructura sotmesa a lesaccions ponderades i escollint en cada cas la combinaci daccions ms desfavorable,sha comprovat que el conjunt estructural i cadascun dels seus elements snestticament estables.FustaLa comprovaci de lestabilitat esttica i elstica i el clcul de les tensions ideformacions sha realitzat seguint els principies de la mecnica racional,complementada per les teories clssiques de la resistncia de materials i de laelasticitat.Dacord amb la norma CTE SE-M, el procs general de clcul empleat s eldels estats lmit en el que es tracta de reduir a un valor suficientment baix laprobabilitat de arribar a aquells estats lmit que posin lestructura fora de servei.Primerament es determina la classe de servei, en funci de les condicions detemperatura i humitat relativa de laire en que es trobar lestructura quan entri enservei. 95. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri93A continuaci sha de determinar la classe de duraci de la crrega, distingint entrecrrega permanent, de llarga duraci, de mitjana duraci, de curta duraci oinstantnia, en funci del seu temps dactuaci.Finalment es determina la classe resistent de la fusta en funci de lespcie segonsles especificacions de la norma.Utilitzant aquests mtodes de clcul, suposant lestructura sotmesa a lesaccions ponderades, sha comprovat que el conjunt estructural i cadascun dels seuselements sn estticament estables i les tensions aix calculades no sobrepassen lesresistncies de clcul de cadascuna de les seccions.Tamb sha de comprovar que lestructura no sobrepassa les deformacions mximesadmissibles.Classificaci de la fustaLa fusta de ledifici ha ESTAT analitzada i sha arribat a la conclusi de que es unafusta confera del tipus C-22, classificaci en la que es pot incloure actualment. 96. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri94Per al clcul de les estructures de fusta tamb ser necessari determinar el tipusde servei del local al que estan situades:Classe 1: estructures sota coberta i tancades amb una humitat relativa quenoms excedeix el 65% unes setmanes a lany.Classe 2: estructures sota coberta per obertes i exposades a lambient exterioramb una humitat relativa de laire que noms excedeix el 85% unes setmanes alany.Classe 3: estructures exposades als agents externs en contacte amb laigua o elterra.Altres aspectes a tenir en compte sn:Classificaci de les crregues: permanents (pes propi i envans), llarga durada(apuntalaments i bastides), mitjana duraci (sobrecrregues ds), curta duraci (neui vent) i instantnies (sismes).M: coeficient de seguretat per a les caracterstiques dels materials, amb un valord13 per a combinacions daccions fonamentals i 1 per combinaci daccionsaccidentals. 97. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: Eduard Farr i Magri95Kmod: s el factor de modificaci que t en compte lefecte de duraci de la crrega iel contingut dhumitat de la fusta.Y: coeficient de seguretat (majoraci) de les accions amb un valor de 135. 98. Rehabilitacio i canvi dus dun Moli Fariner a la Conca de Barbera (Tarragona)Autor del Projecte: E