URTX

Marc Piera Teixidó, Natàlia Alonso Martínez, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop Garcia,Juan Francisco Gibaja Bao, Maria Saña Seguí, Josep Gallart Fernàndez

LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DELNEOLÍTIC FINAL DE L'ESPINA C (TÀRREGA, L'URGELL)

12 URTX

Abstract

La realización de una intervención arqueológica de urgencia en el yacimiento de la Espina C (Tàrrega, Urgell) hapermitido conocer y documentar de forma sistemática una gran cantidad de estructuras y de restos materialesque atestiguan la utilización de este lugar en distintos momentos de la Historia. De todos estos hallazgos, cabe des-tacar especialmente los datos y materiales arqueológicos que han aportado una importante cantidad de fosas ycubetas de tipología y funcionalidad diferente que permiten conocer la ocupación de este lugar al menos duranteel IIIer milenio BC. El amplio estudio interdisciplinar realizado ha hecho posible profundizar en las característicasespecificas de las gentes que ocuparon este lugar, hasta el momento el más antiguo de la comarca documentadode forma extensa y rigurosa, y contribuye a empezar a rellenar el vació de conocimiento que hay de las primerasetapas de la Prehistoria Reciente en esta zona de Catalunya.

An urgent intervention in the site of La Espina C (Tàrrega, Urgell) has allowed a large number of structures and materialremains to be studied and documented systematically. These show the use of this place at different times in its history.Among the findings, special mention can be made of the archaeological data and materials from a large number of pitsand pans of different typology and functionality that supply information about the occupation at least during the 3rd mi-llennium BC. The wide interdisciplinary study carried out has made it possible to go into detail about the specific cha-racteristics of the peoples who occupied the area, to date the oldest in the district documented extensively and in detail,and contribute to filling the void in knowledge about the early stages of the Recent Prehistory in this part of Catalonia.

Paraules clau

Neolític final, aire lliure, fosses, Urgell, agricultura, ramaderia.

LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DEL NEOLÍTIC FINAL DE L'ESPINA C (TÀRREGA, L'URGELL)

13URTX

2. Situació

El jaciment de l’Espina C es troba situat a lapart meridional del terme municipal de Tà-rrega (Urgell), a prop del límit amb el deVerdú, aproximadament a 1,5 km al nord-oest d’aquesta població i a uns 3 km al sudde la de Tàrrega, des de la qual s’arriba se-guint la carretera C-14 en direcció a Mont-blanc, des de la qual cal agafar un camí amà dreta que s’origina al peu del TossalRodó i que mena a l’elevació on s’ubica l’Es-pina C. (fig. 1.2) Les coordenades UTM sónles següents: X: 344084 Y: 4609817 – X:344159 Y: 4609812.

L’àrea excavada s’ubica a l’extrem est del’alturó conegut amb el nom d’Espina (fig.1.3), que es tracta d’una terrassa allargadaen direcció est-oest, d’uns 800 m de llar-gada per una amplada variable que va dels500 m a l’extrem oest fins als 60 m a l’est, si-tuada a uns 200 m al sud de la llera del riuCercavins, el qual, des del seu origen a les

1. Introducció

La intervenció arqueològica duta a terme eljaciment de l’Espina C de Tàrrega (Urgell),realitzada pel Servei d’Arqueologia i Paleon-tologia del Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació, sota la direcció de l’ar-queòleg Marc Piera, de l’empresa Arqueo-ciència Serveis Culturals, SL, ha representatuna significativa aportació al coneixementde la neolitització i la introducció de l’agri-cultura a les terres de la Catalunya occiden-tal, ja que en el moment de la intervenció fouel segon jaciment neolític a l’aire lliure exca-vat a les comarques lleidatanes. L’excavacióde l’Espina C ha significat, alhora, una fitaimportant per a l’arqueologia de l’Urgell, jaque constitueix el jaciment més antic exca-vat metodològicament fins a l’actualitat a lacomarca i ve a omplir un buit en el mapa delpoblament neolític català en una zona ontradicionalment només es coneixien troba-lles superficials sense gaire rellevància i res-tes de difícil precisió cronològica.

1.1. Situació de lacomarca de l’Urgell.

1.2. Situaciódel jaciment.

zones muntanyoses del sud de la Segarra,discorre d’est o oest fins a l’altura de la te-rrassa de l’Espina, en què s’orienta cap alnord fins a desguassar al riu Ondara entreTàrrega i Vilagrassa. A uns 6 km al sud deljaciment es troba el riu Corb, que també dis-corre d’est a oest.

L’àrea excavada se situa a l’extrem est delpla superior de la terrassa, la qual coinci-deix amb la part més estreta de la formació(fig. 2). La superfície que ocupa el jacimentes desconeix amb exactitud, tot i que s’es-tima que podria ser més àmplia que l’àreaexcavada.

El punt més elevat de l’Espina es troba a 410msnm, però la mitjana és de 408 msnm a lamajor part de la plataforma superior. El des-nivell respecte del riu Cercavins i de les pla-nes adjacents, tant del nord com del sud del’elevació (que es troben a una altura entorndels 380 msnm) és d’uns 30 m. Aquestes

1.3. Vista del jacimentdes del sud.

planes estan totalment abancalades i inten-sament conreades. Per tant, des del jaci-ment arqueològic es domina tota la plana,amb una visualitat excel·lent en totes direc-cions, tot i que cap a l’oest queda limitadaper la mateixa terrassa de l’Espina.

3. Antecedents

El jaciment de l’Espina C fou localitzat i pros-pectat per Xavier Carbonell, veí de Verdú, capals anys setanta del segle passat, el qual vadonar la notícia Ramon Boleda, i porta la lle-tra C perquè fou el tercer localitzat a la zonade l’Espina, un jaciment que sobre la basedels escassos materials arqueològics trobatsen superfície (alguns fragments de ceràmicai de sílex) es va interpretar com un jacimentde l’edat del bronze, i així ha anat passant ala bibliografia arqueològica (Puche, 1996, p.53) i fins i tot amb aquesta cronologia s’in-corporà a la Carta Arqueològica de l’Urgell,confeccionada pel Servei d’Arqueologia i Pa-leontologia del Departament de Cultura i Mit-jans de Comunicació.

Just al costat, a poca distància en direccióest, separat de la terrassa de l’Espina, dinsel terme de Verdú, hi ha el Tossal Rodó oEspina A, que presenta una forma tronco-cònica allargada en direcció est-oest, onconflueixen els límits dels termes de Verdú ide Tàrrega, i en el qual s’han trobat restesd’un assentament ibèric (Pita, 1953, p. 100;Boleda, 1976, p. 18 i 25). Els primers treballsarqueològics foren realitzats per part demossèn Josep Cases i del jove Ramon Bo-leda l’any 1935, en què hi van excavar unsondeig a la part superior del tossal, en elqual es va recuperar part d’un kalathoi i unagerra amb ansa de cistell, uns materials queen confirmaven la filiació ibèrica. Al final dela dècada dels anys quaranta del segle XX,Ramon Boleda hi va realitzar una altra cala

14 URTX

2. Situació de la zonaexcavada a la terrassade l’Espina.

1 En l’excavació van participar els arqueòlegs Javier González, Anna Colet i David Riva; el dibuixant decamp Ismahel Verde; els auxiliars d’arqueologia Mustapha Elaghzaoui i Redouan Elahmadi. Les digitalit-zacions de les planimetries foren realitzades per Maria Pujals i Ismahel Verde i el dibuix de materials ar-queològics ha anat a càrrec de Montse Casalí.

d’uns 9 m2, també a la part superior del tos-sal, durant la qual es van localitzar tres mursparal·lels, orientats de nord a sud, i un altremur perpendicular als dos occidentals, d’unaalçada màxima d’uns 80 cm, que podien for-mar dos o més àmbits. Els pocs materialsapareguts també eren d’època ibèrica. Totesaquestes estructures foren destruïdes peruna extracció de terres que es realitzà a lavessant sud del tossal. L’any 1951, RamonBoleda va realitzar una altra excavació a lapart central de la plataforma superior, ambl’objectiu de localitzar les ruïnes de l’ermitade Sant Donat, coneguda a través de la do-cumentació medieval, aquesta excavació nova complir amb les expectatives documen-tals (Saula, 1994, p. 9-11).

En uns camps de conreu situats al peu de lavessant sud de la terrassa de l’Espina, entreels termes municipals de Tàrrega i de Verdú,s’hi localitza el jaciment de l’Espina B; enaquests camps s’han trobat abundants ma-terials ceràmics d’època romana, pertan-yents a una vil·la o a un assentament rural.Fins i tot l’any 1950 el mateix Ramon Boleda,juntament amb diversos col·laboradors deVerdú, va excavar la part inferior d’un dipò-sit romà, el qual havia quedat parcialmental descobert al mig d’un camí. Les estructu-res excavades eren la base i la part inferiorde les parets d’un dipòsit rectangular de2,03 × 1,50 m, amb paviment d’opus signi-num, que tenia una concavitat central perrecollir líquid (Pita, 1953, p. 100; Boleda,1976, p. 21; Saula, 1994, p. 10-11). Un copexcavat i documentat, es tornà a tapar ambterra per evitar-ne la degradació. En l’ac-tualitat, als camps de conreu on se situa eljaciment no s’observen estructures en su-perfície, segurament a causa de l’intensconreu amb maquinària, però en aquest in-dret, des d’antic, en llaurar els camps, apa-reixia una gran quantitat de pedres, algunesde ben escairades, que podrien haver for-mat part de murs.

4. Motius i objectius de la intervenció

Els moviments de terres que s’havien co-mençat a realitzar al costat nord de l’extremest de la terrassa de l’Espina van alertar OriolSaula, arqueòleg i conservador del MuseuComarcal de l’Urgell, el qual va comunicar laincidència als Serveis Territorials del Depar-tament de Cultura a Lleida, atès que es trac-tava d’un jaciment catalogat a l’Inventari del

patrimoni arqueològic de Catalunya, con-feccionat pel Servei d’Arqueologia i Pale-ontologia, i que també figurava al catàleg dejaciments arqueològics de les normes deplanejament urbanístic de l’Ajuntament deTàrrega. Aquest, de manera immediata, vadisposar la paralització dels treballs que s’es-taven realitzant a la zona catalogada per talde preservar la integritat del jaciment. Comu-nicada aquesta circumstància als propietarisdels terrenys, s’aturaren tot seguit els tre-balls d’extracció de terres. En una reuniómantinguda a l’Ajuntament de Tàrrega ambles diverses parts, es va acordar iniciar unaprimera intervenció arqueològica d’urgènciaal jaciment per tal de delimitar-lo i de conèi-xer la naturalesa i l’estat de conservació deles restes arqueològiques.

La intervenció arqueològica d’urgència as-sumida pel Servei d’Arqueologia i Paleonto-logia del Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació, amb la col·laboració del’Ajuntament de Tàrrega, es va encarregar al’empresa Arqueociència Serveis Culturals,SL, i la direcció, a l’arqueòleg Marc Piera;tot plegat fou coordinat pels Serveis Territo-rials de Cultura a Lleida i pel Museu Comar-cal de l’Urgell.1

5. Treballs realitzats i metodologia d’ex-cavació

Els primers treballs de delimitació dels jaci-ment, realitzats al començament de desem-bre de 2005, van consistir en la realització desis rases de sondeig de 120 m de llargada per1,8 m d’ample, que tenien per objectiu la de-terminació de la presència de restes arqueo-lògiques al subsòl, atès que en superfície, talcom s’ha dit, s’hi havien recollit alguns frag-ments de ceràmica a mà i alguns sílex. A lazona afectada pels moviments de terres, quese situava a l’extrem est de la terrassa, s’hivan marcar els límits de les rases i, posterior-ment, mitjançant una màquina retroexcava-dora amb pala plana, es va anar extraient,amb successius rebaixaments, la capa de te-rres de conreu fins a assolir el nivell geològic,una tasca que en tot moment va estar super-visada per un arqueòleg a peu de màquina;un cop realitzat el rebaix, es va efectuar la ne-teja manual del fons de les rases.

La intervenció va confirmar l’existència d’es-tructures arqueològiques. Sota la capa deconreu superficial, a les sis rases obertes, es

URTX 15

fosses molt evidents, l’una al costat nord,amb sis estructures, que tenia una disposi-ció est-oest, i una altra formada per cinc,disposada de manera perpendicular a l’an-terior, o sigui, en direcció nord-sud, una ali-neació que a la part sud es desplaçava capa l’oest. Entre aquestes dues alineacions esvan localitzar altres estructures centrals, al-gunes d’equidistants entre elles i d’altres demés disperses, pel costat sud, les quals noseguien una alineació tan clara com les an-teriors. Aquesta zona ocupava la part cen-tral de l’àrea prospectada, en la qual esconcentrava la major part de les restes do-cumentades. Les dues alineacions de fos-ses, així com d’altres d’aquest àmbit, ja desd’un bon principi es van relacionar amb ele-ments constructius.

L’excavació de totes les estructures loca-litzades en les tasques de neteja de lacapa de conreu superficial es va fer de ma-nera manual. Així mateix, es va garbellartot el sediment extret de totes les estructu-res i es van guardar mostres de terra detotes aquelles unitats estratigràfiques queresultaven interessants per a la seva anà-lisi carpològica.

Paral·lelament, es va efectuar la planimetriade les estructures localitzades mitjançantuna planta topogràfica general i tres sec-cions que creuaven el jaciment. De cada es-tructura es va fer un mínim de dues plantesi una secció, encara que en la majoria de lesestructures es realitzaren dues seccionsperpendiculars. També es va fer un registrefotogràfic de tot el procés d’excavació.

En el conjunt de l’àrea rebaixada es van lo-calitzar i delimitat un total de sis fosses detipus sitja, sis fosses, tres cubetes i vint-i-cinc fosses de tipologia diferent i que possi-blement es podrien relacionar amb elementsconstructius. També es va documentar unaestructura relacionada amb la circulació del’aigua, probablement part d’un sistema dereg o de captació de les aigües de plujad’època indeterminada. Així mateix, es vanregistrar seixanta-set fosses rectangularsrelacionades amb el cultiu d’arbres i tresrases de vinya que creuaven el jacimentd’est a oest, totes d’època moderna i con-temporània (fig. 3.1 i 3.2).

Les fosses rectangulars excavades al terrenygeològic presentaven unes mesures molt si-milars: 1 m d’amplada per 2 m de llargada ientre 10 i 25 cm de profunditat excavada enel substrat geològic. Normalment, seguienunes mateixes alineacions i van deixar unesempremtes en el terreny molt homogènies.

van documentar cinc estructures més omenys circulars que es podrien interpretarcom a fosses de tipus sitja; quatre estructu-res circulars alineades de diàmetre inferior(entorn dels 30 cm), que podrien ser foratsde pal, i també diverses fosses irregulars, al-gunes rectangulars i petits canals d’aigua,excavades a les graves de la terrassa. Elmaterial arqueològic recuperat en aquestsprimers treballs corresponia a fragments in-formes de ceràmica a mà, amb les superfí-cies allisades i sense decoració. A la vistad’aquests elements, es va plantejar la hipò-tesi que es podia tractar d’un hàbitat a l’airelliure d’època neolítica. Així mateix, es vaconstatar que les estructures no s’estenienper tota la superfície del planell superior.

Vistos els resultats positius de la fase desondeig i de delimitació del jaciment, es vaplantejar una segona fase d’excavació en ex-tensió de l’àrea del jaciment on s’havien lo-calitzat estructures, la qual es va realitzardurant el mes de març de 2006.

En el registre de l’excavació es va utilitzar elmètode Harris-Carandini per a l’organitzacióde les unitats estratigràfiques i un sistemade coordenades espacials (x, y, z) per tal desituar els materials dins de cada estrat i dinsde l’estructura.

En primer lloc, es va rebaixar, mitjançant unamàquina retroexcavadora amb pala plana, lacapa de conreu de la superfície de la terrassaon els resultats dels sondejos havien estatpositius (uns 3.500 m2), una capa que eramolt uniforme en general en tot l’àmbit i teniauna potència entorn dels 0,5 m, sota la qualapareixien les graves naturals de la terrassa.Un cop extreta la capa de conreu, es van re-alitzar manualment la neteja i la delimitacióde les estructures que estaven a la vista, lesquals es veien clarament pel fet d’estar reta-llades a les graves de la terrassa. Però, a lapart central de la zona d’intervenció, un indreten el qual durant la fase de sondeig s’havienlocalitzat les quatre estructures circulars ali-neades, interpretades, en aquell moment,com a possibles forats de pal, es va marcaruna àrea entorn de la zona on s’ubicavenaquestes estructures, en la qual la capa deconreu es va rebaixar amb molta precaució,tot mantenint part de la capa vegetal in situ,per rebaixar-la posteriorment de manera ma-nual fins a assolir les graves naturals de la te-rrassa. D’aquesta manera es va aconseguirpreservar la integritat de les estructures ar-queològiques d’aquesta àrea.

En un primer moment, es van localitzar i de-limitar en superfície dues alineacions de

URTX16

URTX 17

En la major part d’elles no es va recuperarmaterial arqueològic, encara que en alguneses van localitzar fragments de ceràmica atorn d’època moderna i contemporània.Unes poques aportaren material d’èpocaneolítica, i és que una vegada excavades, alfons apareixien estructures d’època neolíticaque havien resultat escapçades per aques-tes fosses rectangulars. Per aquest motiu esvan excavar totes les fosses rectangularsamb l’objectiu de detectar possibles estruc-tures neolítiques al seu interior.

D’acord amb la gran estandardització de lamorfologia d’aquestes fosses, és possibleque aquestes fossin realitzades mitjançantalgun tipus d’eina que deixaria sobre el te-rreny la mateixa empremta. La seva distri-bució alineada en fileres distribuïdes demanera equidistant per la superfície del plasuperior de la terrassa indica una regularit-zació que podria estar relacionada amb laplantació d’arbres, segurament ametllers, laqual cosa fou confirmada pels propietarisdels terrenys, tot i que desconeixien coms’havien realitzat les fosses.

Les rases de vinya tenien uns 40 cm d’am-plada i entre 20 i 30 cm de profunditat i es-taven excavades a les graves de la terrassa.Aquestes rases eren paral·leles entre si, auna distància de 6 m, i travessaven el jaci-ment de nord-oest a sud-oest (fig. 3). Unade les rases de vinya travessava la zona ones van localitzar diverses estructures rela-cionades amb elements constructius, fet quepodria haver provocat la desaparició parcialo total dels retalls antròpics a les graves pelrebaix de la rasa en el terreny.

No sabem si el jaciment se circumscriu ala part excavada o bé originalment ocupavauna superfície més gran en direcció oest,ja que, per la banda est, els sondejos i lesexcavacions van abastar fins pràcticamentel límit del planell. En aquest aspecte, caldir que a la part oest, a continuació de lazona on es van localitzar i excavar diversesestructures d’emmagatzematge, hi ha unafranja de terreny que fou rebaixada alsanys setanta del segle XX, uns 4 m respectedel nivell original, segurament per aprofi-tar les graves, i en tota la superfície delstalussos graverosos dels marges no s’ob-serva l’empremta de cap estructura subte-rrània, tot i que no és un element concloentper afirmar que el jaciment no es pugui es-tendre a l’altra banda de la zona rebaixadaen direcció oest. També podria ser que du-rant els rebaixos de la zona immediata al’excavada s’hagués destruït una part im-portant del jaciment.

6. Les estructures aparegudes: tipologia,funcionalitat i rebliment

Tal com ja ha estat indicat, s’han identificatdiversos tipus d’estructures que en algunscasos poden ser relacionades amb una fun-cionalitat concreta i en d’altres en què això ésmés dificultós. Es tracta d’estructures d’em-magatzematge de tipus sitja o fosses inde-terminades, cubetes i un conjunt de fossesalineades i d’altres de naturalesa semblant,agrupades en el mateix àmbit, possiblementrelacionades amb elements constructius, lesquals es descriuen a continuació. S’afegeixtambé la descripció d’una estructura d’èpocaindeterminada per la seva significació.

6.1. Les estructures d’emmagatzematge

Es van documentar dotze estructures exca-vades a les graves de la terrassa, les qualspresentaven morfologies característiques deles fosses d’emmagatzematge. Basant-nosen la relació entre la fondària de l’estructurai el diàmetre de la boca, hem distingit dosgrups: les fosses que es poden identificarclarament com a sitges (índex de fondària/øboca ≥ 0,7) i les que no s’hi poden associartan clarament i que hem denominat simple-ment fosses (índex de fondària/ø boca ≤0,7). (Taula 1) Aquesta diferenciació és com-plexa, ja que, de fet, s’ha pogut constatar l’a-rrasament d’algunes estructures, que havienresultat escapçades per fosses rectangularsd’època moderna i contemporània relacio-nades amb les tasques de cultiu. A més, toti que probablement el terreny havia de sermés o menys pla, podien existir zones ambun relleu diferent. En aquest sentit, doncs,és complicat afirmar que les diferènciesentre les profunditats conservades es deguia un major o menor grau d’arrasament delsòl. La diversitat de profunditats i de volumsconservats també es podria correspondre aaltres causes, com ara una diferenciaciódels productes emmagatzemats, i a finalitatso gestions diferenciades.

En alguns casos, la diferència de fondària enfosses molt properes —per exemple, a lazona central, l’E 9 (fondària de 124 cm, índex1,4) i l’E 10 (fondària de 50 cm, índex 0,4),separades per 1 m— ens mostra claramentque es tracta d’estructures de funcionalitatdiferenciada (fig. 3). En les estructures mésdisperses és més difícil discernir si es tractad’una funcionalitat diferent o si és conse-qüència d’un arrasament posterior. Aquestseria el cas de les fosses E 3 i E 7. Per aquestmotiu, tot i agrupar-les totes dins de l’epígrafd’estructures d’emmagatzematge, hem dis-tingit els dos tipus.

18 URTX

3.1. Plànol de les estructures localitzades en l’excavació.

19URTX

3.2. Vista general de l’àrea excavada.S’hi poden veure les estructures arqueològiques excavades, les rases de vinya i els clots dels arbres d’època moderna.

blanc. A continuació, un altre (22), format perargila fina amb petits fragments de carbons.Una vegada extret aquest nivell, es va localit-zar una base de molí just al costat d’un nivellde cendres (23) (fig. 4). A sota es va docu-mentar un darrer estrat d’argila fina de colormarró grisenc amb petits fragments de car-bons. A causa que els fragments ceràmics re-cuperats en aquests estrats encaixaven entreells, s’ha realitzat l’estudi ceràmic a partir dela unió de tots els fragments recuperats enl’estructura i esmentats com a UE 20. Es vanrecuperar dos-cents vuitanta-tres fragmentsde ceràmica a mà, entre els quals es van dis-tingir quaranta-tres vores i quatre bases con-vexes. També es va trobar un fragmentinforme de destral, un fragment de làminafracturada de sílex, tres petits fragments d’ar-gila cuita i petits fragments de fauna.

- Estructura 4

Sitja de perfil cilíndric, situada al nord-oestde la zona central. Al fons de l’estructura, esva recuperar una llosa de pedra que podriaser de la tapadora de la sitja. Estava reblertaper tres estrats (40-42). El primer a ser exhu-mat (40) estava format per argila de colormarró fosc amb abundants arrels. Per sota,se’n va localitzar un altre format per argilesfines de color marró verdós amb abundantsnòduls de carbonatació i textura poc com-pacta. Finalment, se’n va documentar undarrer (42) de característiques similars al’anterior, però amb una major presència degraves i en el qual es va localitzar la llosa depedra (fig. 5). Es van recuperar divuit frag-ments de ceràmica a mà, dels quals es vanpoder distingir cinc vores.

6.1.1. Les sitges

El funcionament de les sitges com a estructu-res d’emmagatzematge en atmosfera confi-nada és ben conegut i considerat en diversespublicacions (Alonso, 1999; Alonso, 2004).A la taula 1 s’indiquen les característiquesmorfològiques de cadascuna d’aquestes es-tructures, les mides, els índexs i les capaci-tats volumètriques. Aquests volums hanestat calculats a partir de les mesures docu-mentades durant el registre arqueològic; pertant, probablement en origen podrien havertingut un volum més gran.

Estaven repartides per la superfície del jaci-ment de manera força dispersa. A la zonacentral de l’àrea excavada es va localitzaruna gran concentració d’estructures, entreelles quatre sitges: 9, 15, 27 i 28. Les altresdues, 2 i 4, es localitzaren a l’oest de la zonacentral, de manera força dispersa però nomolt distants entre elles. Tot i no tenir unarelació directa amb la seva funcionalitat,sinó amb la seva amortització, a continuacióes descriu el rebliment de cadascuna d’a-questes estructures, les característiques deles quals, tal com hem dit, es troben resu-mides a la taula 1

- Estructura 2

Sitja de perfil globular, lleugerament apartadade la zona central. Estava reblerta per quatreestrats (UE 20-24). El primer nivell a ser ex-humat (20) estava format per argila amb pe-tites graves, per sota del qual apareixia el 21,de molt poca potència i amb la presènciaabundant de nòduls de carbonatació de color

URTX20

Estructura tipus planta perfil base eix llarg eix curt ø mig ø boca fondària índex capacitatfond/øboca (litres)

E 2 sitja ovalada globular plana 120 100 110 110 90 0,8 1017

E 4 sitja circular cilíndric plana 100 100 90 100 80 0,8 628

E 9 sitja circular troncocònic plana 90 90 155 90 124 1,4 1482

E 15 sitja circular troncocònic plana 90 90 130 90 130 1,4 1132

E 27 sitja ovalada globular plana 110 96 110 103 75 0,7 625

E 28 sitja circular troncocònic inclinada 90 90 95 90 95 1,1 702

E 3 fossa ovalada asimètric còncava 100 90 90 95 35 0,4 245

E 5 fossa circular globular còncava 130 130 150 130 60 0,5 923

E 7 fossa circular globular còncava 100 100 100 100 40 0,4 320

E 10 fossa circular troncocònic plana 120 110 120 115 50 0,4 660

E 13 fossa circular globular còncava 120 120 110 120 50 0,4 565

E 14 fossa circular cilíndric plana 110 110 110 110 40 0,4 380

E 6 cubeta circular asimètric plana 100 20 160

E 11 cubeta ovalada cilíndric plana 60 50 35 80

E 29 cubeta indet. recta plana 60 60 20 56

Taula 1. Capacitatde les sitges

4. Planta i seccióde l’estructura 2,

amb el molí al fons.

5. Planta i seccióde l’estructura 4.

nimals. Així, doncs, en el lateral de la paretes van observar petites cavitats i galeries es-tretes, en pendent descendent cap al sud-oest, que assolien els 80 cm de profunditat.Aquestes cavitats estaven reblertes per l’es-trat 153, format per argila fina de color marrófosc i de textura molt poc compacta. Tot iaquesta alteració, en origen, l’estructurahavia de correspondre a una sitja de perfiltroncocònic (fig. 7).

El primer nivell exhumat va ser l’estrat 150,que estava format per argila fosca amb mol-tes arrels. Un cop extret aquest nivell, es vanlocalitzar dues pedres col·locades en posicióvertical que formaven un angle recte i quepodrien servir d’encaix per encabir-hi unpossible pal. A sota, es va distingir l’estrat151, format per argiles sorrenques de colormarró clar amb presència de graves i petitscòdols. Seguidament, se’n va localitzar unaltre (152) de característiques molt similarsa l’anterior, però amb menys presència degraves i còdols i amb una argila de texturamolt més fina, de color gris i blanc. Final-ment, al fons de l’estructura i en un racó, esva documentar un petit nivell (154) de cen-dres de textura molt fina i de color gris. Esvan recuperar seixanta-nou fragments deceràmica, vuitanta petits fragments d’argilacuita, una pedra treballada i vuit fragmentsd’indústria lítica.

- Estructura 9

Sitja de perfil troncocònic, situada a la zonacentral del jaciment, àmbit en el qual es lo-calitzen les fosses possiblement relaciona-des amb elements constructius. Reblerta pertres estrats (UE 90-92). El primer a ser ex-humat (90) estava format per argila sorrencaamb graves i petites pedres, amb una tex-tura poc compacta. Posteriorment, se’n valocalitzar un altre format per argila llimosamolt fina de color marró clar. Aquest en co-bria un darrer (92), situat en un racó del fonsde la sitja, format per argila fina amb cen-dres i petits carbons (fig. 6). Es van recupe-rar cent quatre fragments de ceràmica, delsquals sis corresponien a vores. Una d’ellespresentava una línia incisa sota el llavi, quealhora estava decorat amb impressions ova-lades. També es van recuperar vint-i-set pe-tits fragments d’argila cuita i nou fragmentsd’indústria lítica, entre els quals destaquenun nucli, una làmina i una ascla retocades.

- Estructura 15

Sitja de perfil troncocònic, situada a la zonacentral del jaciment, a molt poca distànciade l’anterior. Reblerta per quatre estrats(150-154). Cal destacar l’existència d’unespai lateral a la paret sud que, per les sevescaracterístiques, correspondria a un cau d’a-

URTX 21

URTX22

6. Planta i secció de l’estructura 9. 7. Planta i secció de l’estructura 15.

8. Planta i secció de l’estructura 27. 9. Planta i secció de les estructures 28, 29 i 37.

Les sitges 2 i 4 es troben de manera aïlladaa l’oest de l’àrea central i a força distànciad’aquesta (a uns 14 m), tot i ser més prope-res altres fosses com la 3 i la 7, a l’oest, o la5, a l’est, a uns 4 m de distància (fig. 3).

La seva capacitat varia entre els 625 l (E 27)i els 1.482 l (E 9). (Taula 1) Presenten, doncs,una capacitat mitjana (entre 500 i 1.500 l)que correspondria a d’altres que s’han cal-culat en jaciments neolítics de la plana occi-dental i de la resta del nord-est peninsular,com, per exemple, al jaciment del Collet dePuiggròs (Garrigues) (Piera et al., 2008), l’E44 del jaciment de les Sitges de la UAB (toti que la major part són inferiors) i dels Ma-llols (tots dos a Cerdanyola del Vallès, VallèsOccidental) (Francès, 1995; Francès, 2007).També coincideixen amb les de capacitatmitjana del bronze ple de Minferri (Garri-gues) (Alonso, 1999; Equip Minferri, 1997).Tot i no conèixer l’abast dels nuclis familiarsni el nombre de sitges que podria correspon-dre a cadascun, s’ha calculat que hipotètica-ment un grup de cinc persones d’edats isexes diversos necessitaria uns 1.250 l de graper subsistir durant un any (Alonso, 1999). Apartir d’aquestes estimacions, doncs, unapart de les sitges de l’Espina C podria asso-ciar-se a aquest tipus de reserves, mentreque una altra podria estar minvada pels arra-saments moderns o correspondre a un altretipus de model de menor capacitat.

Cal remarcar també la presència a la sitja 4d’una llosa (tapadora), que podria formarpart del sistema de tancament de la boca dela sitja. Aquest tipus de llosa és freqüent enels estrats de colmatació de les sitges —com,per exemple, a Minferri (Equip Minferri,1997; López, 2001)— i podria correspondretambé a elements de senyalització.

6.1.2. Fosses

Ja s’han comentat a l’inici d’aquest apartatels criteris de diferenciació entre les sitges iel que hem anomenat simplement fosses. Escaracteritzen totes elles per tenir uns índexsde relació entre la fondària i el diàmetre dela boca al voltant de 0,5, tot i que en alguncas existeixi el dubte que es tracti de sitgesarrasades. Les seves característiques mor-fològiques i mètriques es troben compiladesa la taula 1 i, a continuació, detallem les ca-racterístiques dels estrats que composavenel seu rebliment:

- Estructura 3

Fossa de perfil asimètric, situada a l’extremoest de l’àrea excavada. Estava reblerta per

- Estructura 27

Sitja de perfil globular situada a la zona cen-tral del jaciment, a molt poca distància de la28. Reblerta per tres estrats (270, 271 i 272)(fig. 8). El primer a ser exhumat (270) estavaformat per argila sorrenca de color marróclar amb algunes arrels, que va proporcionartrenta-cinc fragments de ceràmica a mà. Asota, es va localitzar l’estrat 271, format perargila llimosa molt homogènia de colormarró, on es van recuperar setze fragmentsde ceràmica. Finalment, el darrer (272), for-mat per argila groguenca amb còdols, vaproporcionar catorze fragments de ceràmicaa mà i una aixa de pedra repicada i polidagairebé sencera.

- Estructura 28

Sitja de perfil troncocònic situada a la zonacentral del jaciment, a molt poca distànciade la 9. Reblerta per tres estrats (280, 281 i282). Cal destacar la localització d’una petitafossa (E 37), relacionada possiblement ambelements constructius, que tallava la sitja,deixant la seva empremta a la paret lateral.En primer lloc, es va excavar el nivell 280,format per argila sorrenca de color marró iamb arrels. A sota, es va documentar el 281,de característiques similar a l’anterior, peròamb una major presència de graves i ambuna tonalitat més grisenca. Finalment, es vadistingir un últim estrat, format per argilasorrenca vermellosa amb molts còdols (fig.9). En el conjunt dels tres estrats, es van re-cuperar vint-i-vuit fragments de ceràmica amà, quaranta petits fragments d’argila cuita,dos fragments de destral amb les superfí-cies repicades i polides i onze fragmentsd’indústria lítica, alguns dels quals presenta-ven retocs.

La morfologia de les sitges és diversa i espoden agrupar en tres tipus, principalmenta partir del seu perfil: troncocònic, cilíndrico globular. En el primer, es poden incloureles estructures 9, 15 i 28, que presentavenplanta circular i perfil troncocònic (fig. 6, 7i 9). La seva base acostuma a ser plana, toti que en un cas, l’E 28, es va observar unlleuger pendent cap a un extrem del fons.Les tres es troben a la zona central, en laqual hi ha la major concentració d’estructu-res. El segon tipus de sitja de perfil cilíndric,planta circular i base plana s’ha observat al’E 4 (fig. 5). I un tercer tipus (E 2 i E 27) pre-sentava el perfil globular i la base còncava,amb una boca de planta lleugerament ova-lada, tot i que aquest fet pot ser causat peralteracions posteriors a la seva construcció(fig. 4 i 8).

URTX 23

- Estructura 7

Fossa globular, situada a l’extrem nord-oestde la zona excavada, al costat de l’estructura3. Estava reblerta per un únic estrat (70), for-mat per argila de color marró vermellós, ambpetites graves i una textura poc compacta(fig. 12). S’hi van recuperar vint-i-set frag-ments de ceràmica a mà, dels quals es vanpoder distingir set vores i dues nanses rea-litzades a partir d’una única o doble perfora-ció circular. Destaca una vora decorada ambmúltiples cordons llisos horitzontals similarsal vas ceràmic de l’estructura 3. S’hi va loca-litzar un fragment de base de molí, així comun fragment de pedra plana que havia estatrepicada. A pocs centímetres del fons del’estructura, es va recuperar una llosa quepodria ser la tapadora de la fossa. No s’hi varecuperar cap indústria lítica de sílex.

- Estructura 10

Fossa troncocònica, situada a la zona enquè es localitza l’agrupació de fosses possi-blement relacionades amb elements cons-tructius. Estava tallada per una altra derectangular d’època moderna o contempo-rània, que l’ocultava. Primerament, es va re-baixar l’estrat de rebliment de la fossarectangular (100) fins que se’n va localitzar laboca. Estava reblerta per un únic estrat (101),format per argila fina de color marró clar amb

dos estrats (30 i 31) (fig. 10). Es va recuperarun abundant material arqueològic, sobretotnombrosos fragments de ceràmica a mà degrans dimensions, amb cordons llisos desecció triangular, molt prims, paral·lels entreells, dues nanses de cinta i un fons convex.Aquests fragments pertanyen a una mateixapeça (30-31). L’estrat 30 era format per ar-gila de color marró fosc amb arrels i diversosfragments de ceràmica. Va ser el nivell 31,format per argila vermellosa, el que va pro-porcionar un major nombre de fragmentsceràmics.

- Estructura 5

Fossa globular, situada a l’oest de la zona cen-tral, al costat de les sitges 6 i 11 i reblerta perquatre estrats (UE 50-55) (fig. 11). El primerestrat excavat (50) estava format per argila decolor marró amb la presència abundant denòduls de carbonatació i arrels. Per sota, esvan distingir dos nous estrats. L’estrat 51 es-tava format per argila de color marró fosc ambabundants pedres i cobria a un altre nivell (52)format per argila vermellosa fortament com-pactada. Per sota d’aquests, se’n va documen-tar un darrer format per argila sorrenca ambpetites graves i una textura poc compacta.Aquesta estructura va proporcionar molt pocsmaterials arqueològics, concretament setfragments informes de ceràmica a mà, tres là-mines i una ascla de sílex.

URTX24

10. Planta i seccióde l’estructura 3.

11. Planta i seccióde l’estructura 5.

graves (fig. 13). Va proporcionar quaranta-nou fragments de ceràmica a mà, entre elsquals es van distingir sis vores. Una de lesvores presentava un mugró sota el llavi.També es va localitzar una petita fossa (E 45),relacionada possiblement amb elementsconstructius, que tallava la paret de la fossa.

- Estructura 13

Fossa globular, situada al sud de la 5. Pre-sentava unes dimensions menors i estavareblerta per un únic estrat (130), format perargila de color marró clar, amb sorres, gra-ves i amb la presència d’alguna pedra gran,d’uns 15 cm de diàmetre (fig. 14). Situada alsud-oest de la zona central del jaciment,quedava força aïllada de la resta de les es-tructures. S’hi van recuperar vuit fragmentsinformes de ceràmica a mà, un dels qualspresentava un raspallat interior. També esvan recuperar algunes restes de fauna i vintfragments d’indústria lítica.

- Estructura 14

Fossa de perfil cilíndric, situada a l’oest dela zona central del jaciment. Presenta unesdimensions menors que les altres. Reblertaper diferents estrats (140-142). El primer(140), format per argila de color marró, ambabundants arrels i poc compactat, el qual encobria un altre d’argila fina de color verme-

URTX 25

12. Planta i seccióde l’estructura 7.

13. Planta i seccióde les estructures

10 i 45.

14. Planta i seccióde l’estructura 13.

l’E 7 (fig. 12) és paral·lela a la recuperada a laFC-5 deMinferri (fossa circular de dimensionssimilars a l’E 7) (Equip Minferri, 1997, p. 167-169) i podria estar indicant la senyalitzaciód’aquest tipus de fossa (de manera que estractaria d’una fossa d’emmagatzematge) oque realment es tracta d’una sitja escapçada.De tota manera, la funcionalitat d’algunes d’a-questes fosses és de difícil interpretació.

6.2. Cubetes

S’han considerat cubetes les estructures demides més reduïdes que les anteriors, tant enplanta com en fondària, la funcionalitat de lesquals és molt més difícil de determinar. Lesseves característiques morfològiques i di-mensions s’especifiquen a la taula 1 i el detalldel seu rebliment es comenta seguidament:

- Estructura 6

Cubeta de perfil asimètric, situada a l’oestde la zona central, just al costat de la fossa5. Estava reblerta per un únic estrat (60),format per argila de color marró, amb lapresència d’algunes pedres petites, i va pro-porcionar un petit fragment de sílex i unapedra fracturada.

- Estructura 11

Cubeta de perfil cilíndric, al costat de l’ante-rior. Reblerta per un estrat (110), format perargila fina de color marró, amb la presènciade petites pedres. Únicament va proporcio-nar dues vores i set fragments informes deceràmica a mà.

- Estructura 29

Cubeta de perfil recte, situada a la zona cen-tral del jaciment, al costat de la sitja 28. Re-blerta pel nivell 290, format per argila fosca,amb graves i arrels. S’hi van recuperar dosfragments informes de ceràmica a mà.

6.3. Estructures relacionades amb ele-ments constructius

Tal com s’ha anat veient, durant l’excavacióarqueològica, a l’àrea més oriental del jaci-ment neolític, es van localitzar una agrupa-ció de vint-i-cinc estructures (fig. 3, 16.1 i16.2) que interpretem, segons la seva tipo-logia i disposició, com a relacionades ambelements constructius. Dins del conjunt,s’identifiquen dues alineacions de fossesmolt ben definides (fig. 17.1 i 17.2), fins i totdisposades amb una certa equidistànciaentre elles, configurades de manera perpen-dicular i delimitant l’espai del conjunt. La

llós i poc potent que, alhora, cobria el darrer,que estava format per argila sorrenca ambpedres de color marró fosc (fig. 15). Es vanrecuperar quaranta-nou fragments de cerà-mica a mà, amb un fons aplanat i dotzevores, de les quals destaquen quatre ambcordó i una amb mugró sota el llavi. Tambées va localitzar una destral sencera, un frag-ment de pedra repicada que podria corres-pondre al taló d’una destral, una pedrarepicada i polida i un còdol fracturat. Final-ment, es van recuperar vint fragments d’in-dústria lítica, dels quals la meitat corresponiaa làmines fracturades i els altres, a asclesfracturades i a fragments de sílex.

De la mateixa manera que hem vist en el casde les sitges, aquestes fosses presenten unacerta varietat morfològica. L’E 10 presenta unperfil troncocònic, planta circular i fons pla(Fig. 13); l’E 14, el perfil cilíndric (fig. 15), laplanta circular i la base plana, i les estructu-res 5, 7 i 13 (fig. 11, 12 i 14) eren de plantacircular, perfil globular i base lleugeramentcòncava. L’E 3, similar a aquestes últimes,tenia, però, la boca de planta lleugeramentovalada. Aquestes fosses es troben princi-palment disperses a l’oest de la zona central.

La seva capacitat es troba entre els 320 i els923 l, una mica inferior a les que hem consi-derat com a sitges, tot i que l’E-5 té una capa-citat considerable. La presència d’una llosa a

26 URTX

15. Vista, plantai secció del’estructura 14.

27URTX

resta se situa dins d’aquest espai delimitatper les dues alineacions de fosses, les qualsse situen al nord i a l’est del conjunt. La mor-fologia d’alguna d’aquestes petites fossesplanteja la possibilitat que podria tractar-sede forats de pal per al sosteniment d’algunaestructura, la funcionalitat i naturalesa deles quals ens és difícil de precisar.

Pel que fa a la seva funció, és difícil d’esta-blir, perquè no s’ha conservat el nivell d’úsoriginal de la possible estructura a la quales podrien associar les fosses ni tampoc al-tres elements relacionables amb aquestesfosses, com podrien ser les estructures decombustió o llars. Tampoc en aquest àmbit,a banda de les sitges i de les fosses de di-versa tipologia, no s’ha localitzat cap ele-ment arqueològic que ens pugui definir unapossible funcionalitat específica.

Tot i que, tant en algunes estructures d’em-magatzematge com en determinades fossesd’aquest àmbit, es van recuperar abundantsfragments d’argila cuita: seixanta-cinc frag-ments a l’E 15, quaranta fragments a l’E 28, vintfragments a l’E 33 i cinc fragments a l’E 35, quepodrien correspondre a restes d’estructureshabitacionals, la qual cosa podria recolzar lahipòtesi que les fosses d’aquest àmbit es rela-cionin amb elements constructius.

Les tasques agrícoles continuades han pro-duït una alteració total de la capa superficialdel jaciment, precisament la que contenia lesevidències i la informació que ens podia donarles claus sobre la funcionalitat de l’espai i la ti-pologia de l’element. Així mateix, el jacimenten general, i aquesta part en particular, ha so-fert arrasaments més profunds com a conse-qüència del tipus de cultiu d’època modernai contemporània, els quals han deixat diversesempremtes en les graves naturals de la basede la terrassa, com ara rases de vinya i fossesrectangulars per a la plantació d’arbres, comés el cas de l’estructura 34, que estava talladaper una fossa de planta rectangular, per laqual cosa es pot suposar que la fossa en ori-gen tenia una major profunditat.

D’altra banda, en els casos de les fosses 37 i45 no va ser possible la documentació de laseva morfologia original, ja que tallaven duesestructures d’emmagatzematge (28 i 10) i noes van poder diferenciar llurs rebliments. Enaquest sentit, convé mencionar que ambduesestructures d’emmagatzematge, 28 i 10, nonomés estaven tallades també per fosses d’è-poca moderna o contemporània; en el cas del’estructura 28, hi havia una rasa de vinya quepassava just per sobre de la fossa 37, i en elcas de l’estructura 10, estava tallada per una

fossa rectangular que alhora tallava la fossa45. Tot i aquestes dificultats, les fosses es vanpoder localitzar pel fet que tallaven les es-tructures d’emmagatzematge just pels ex-trems, quedant part del retall a l’interior i parta l’exterior, és a dir, a les graves naturals. El fetque aquestes dues fosses tallin les dues es-tructures d’emmagatzematge ens planteja lapossibilitat que hi puguin haver dos momentso fases en l’assentament neolític.

Alhora, cal apuntar que és possible que nos’hagin documentat totes les fosses exis-tents en origen. En aquest sentit, cal esmen-tar que al costat sud se’n documenten moltpoques, probablement com a conseqüènciade l’obertura d’una rasa de vinya en aquellindret, que n’hauria pogut arrasar alguna.

6.3.1. Estructures alineades

Alineació A

Estava situada al nord del conjunt d’estruc-tures localitzades al costat est del jaciment,formada per les estructures 16, 17, 18, 19, 20i 21, les quals estaven excavades a les gra-

16.2. Vista deles estructures

localitzades a lazona central.

16.1. Plànol deles estructures

localitzades a lazona central de la

zona excavada.

28 URTX

ves de la terrassa i alineades en direcció est-oest (fig. 16.1, 16.2 i 17.1).

- Estructura 16

Estructura de planta ovalada, de 55 cm dellarg per 40 cm d’ample i 16 cm de profundi-tat. Perfil asimètric i base còncava. Situada al’extrem oest de l’alineació. Reblerta per l’es-trat 160, format per argila fina de color marróclar, molt homogènia i poc compacta, que nova proporcionar material arqueològic.

- Estructura 17

Estructura de planta ovalada, de 70 cm de llargper 60 cm d’ample i 16 cm de profunditat. Perfilasimètric i base amb desnivell. Situada a l’estde l’anterior. Reblerta per l’estrat 170, formatper argila fina de color marró clar, que va pro-porcionar un fragment molt petit de ceràmica.

- Estructura 18

Estructura de planta ovalada, de 70 cm de llargper 60 cm d’ample i 20 cm de profunditat. Perfil

cilíndric i base plana. Situada a l’est de l’ante-rior. Estava reblerta per l’estrat 180, format perargiles fines homogènies de color marró clar.No s’hi va recuperar cap material arqueològic.

- Estructura 19

Estructura de planta circular, de 30 cm dediàmetre i 16 cm de profunditat. Perfil asimè-tric i una base que tenia una empremta rec-tangular 10 cm més profunda. Situada a l’estde l’anterior. No s’hi va recuperar cap materialarqueològic.

- Estructura 20

Estructura de planta circular, de 40 cm de dià-metre i 25 cm de profunditat. Perfil cilíndric ibase plana. Reblerta per l’estrat 200, format perargila de colormarró. Situada a l’est de l’anterior.No s’hi va recuperar cap material arqueològic.

- Estructura 21

Estructura de planta ovalada, de 50 cm dellarg per 35 cm d’ample i 18 cm de profun-

17.1. Vistes i seccióde l’alineació A.

29URTX

ditat. Perfil bitroncocònic i base plana. Re-blerta per l’estrat 210, format per argila finade color marró que va proporcionar dos pe-tits fragments informes de ceràmica a mà.Estava situada a l’extrem est de l’alineació.

Alineació B

Estava situada a l’est de l’àrea central, for-mada per les estructures 26, 25, 24, 23 i 44,les quals estaven excavades a les graves ialineades en direcció nord-sud, lleugera-ment desviades cap a l’oest (fig. 16.1, 16.2i 17.2).

- Estructura 26

Estructura de planta circular, de 30 cm dediàmetre i 9 cm de profunditat. Perfil asimè-tric i base plana. Situada a l’extrem nord del’alineació. Reblerta per l’estrat 260, formatper argila fina de color marró clar, que no vaproporcionar materials arqueològics.

- Estructura 25

Estructura de planta circular, de 55 cm dediàmetre i 24 cm de profunditat. Perfil cilín-dric i base amb desnivells. Situada al sud del’anterior. Reblerta per un nivell d’argila finade color marró. S’hi van recuperar quatrefragments de ceràmica a mà.

- Estructura 23

Estructura de planta circular, de 35 cm dediàmetre i 8 cm de profunditat. Perfil irregu-lar i base amb diverses concavitats. Situadaa la part central de l’alineació. Estava re-blerta per la unitat 230, formada per argilafina de color marró, que no va proporcionarcap material arqueològic.

- Estructura 24

Estructura de planta ovalada, de 60 cm dellarg per 50 cm d’ample i 22 cm de profun-ditat. Perfil asimètric i base amb desnivell.Situada al sud de l’anterior. Reblerta per l’es-trat 240, format per argila fina i homogèniade color marró. S’hi va recuperar un frag-ment de ceràmica a mà.

- Estructura 44

Estructura de planta ovalada, amb les paretsinclinades, de 80 cm de llarg per 45 cmd’ample i 10 cm de profunditat. Situada al’extrem sud de l’alineació. Reblerta per unúnic estrat (440), que no va proporcionarmaterials arqueològics.

6.3.2. Estructures sense una alineaciódeterminada

Estaven situades a la part central de la zonaexcavada, en un àmbit emmarcat per lesdues alineacions de fosses situades al nordi a l’est i per les estructures d’emmagatze-matge del sud i de l’oest, sense cap tipus dedisposició aparent i que també estarien re-lacionades amb possibles elements cons-tructius neolítics (fig. 16.1 i 16.2). Totes ellesestaven excavades a les graves de la terrassai, en alguns casos, a la seva base es va cons-tatar l’empremta de fosses rectangulars mésprofundes, que podrien indicar una reutilit-zació de l’estructura.

- Estructura 12

Estructura de planta circular, de 60 cm dediàmetre per 30 cm de profunditat, perfil ci-líndric i base plana. Reblerta per un nivell(120), format per argila sorrenca de color

17.2. Secció del’alineació B.

30 URTX

marró i en el qual es van recuperar cincfragments informes de ceràmica a mà, unfragment de pedra treballada (una possibledestral) i quatre fragments d’indústria líticacorresponents a ascles fracturades.

- Estructura 32

Estructura de planta circular, de 30 cm dediàmetre per 30 cm de profunditat, perfilirregular i base amb desnivell. Reblerta pelnivell 320, format per argila sorrenca poccompacta i de color marró clar. No s’hi vadocumentar cap material arqueològic.

- Estructura 33

Estructura de planta circular, de 55 cm dediàmetre per 30 cm de profunditat, perfil ci-líndric i base amb petites empremtes mésprofundes. Reblerta per un únic estrat (330),format per argila fina i llimosa de colormarró clar. S’hi van recuperar vint fragmentspetits d’argila cuita i un fragment informe deceràmica decorat amb un petit cordó, ambun raspallat suau a la superfície exterior i unraspallat profund a la cara interior.

- Estructura 34

Estructura de planta ovalada, de 80 cm dellarg, 60 cm d’ample i 20 cm de profunditat.Amb les parets rectes i la base plana ambuna empremta rectangular més profunda.Estava tallada per l’estructura 31, d’èpocamoderna o contemporània. El nivell de rebli-ment (340) d’aquesta estava format per ar-gila fina de color marró vermellós, que no vaproporcionar materials arqueològics. De totamanera, a l’estrat 310, que reblia la fossa 311de l’estructura 31, s’hi van recuperar mate-rials d’època neolítica que podrien procedird’aquesta estructura.

- Estructura 35

Estructura de planta circular, de 50 cm dediàmetre per 15 cm de profunditat, perfil asi-mètric i base amb petites irregularitats mésprofundes. Estava reblerta per un únic estrat(350), format per argiles fines de color marrófosc, que va proporcionar un fragment deceràmica a mà i cinc petits fragments d’ar-gila cuita.

- Estructura 36

Estructura de planta circular, de 40 cm dediàmetre per 25 cm de profunditat, perfil detendència cilíndrica i base plana. Situada al’extrem meridional de la zona central. Re-blerta per un únic estrat (360), format per

argila fina de color marró, que no va propor-cionar materials arqueològics.

- Estructura 37

Estructura de planta circular, de 30 cm dediàmetre per 30 cm de profunditat i perfil ci-líndric. Tallava l’estructura 28 i estava re-blerta per un únic estrat (370), format perargila fina homogènia de color marró clar iamb petites graves, en el qual no es va recu-perar material arqueològic.

- Estructura 38

Estructura de planta circular, de 20 cm dediàmetre per 15 cm de profunditat, perfil ci-líndric i base plana. Reblerta per un únic es-trat (380), format per argila fina de colormarró clar, que no va proporcionar materialsarqueològics.

- Estructura 39

Estructura de planta ovalada, de 40 cm dellarg per 30 cm d’ample i 14 cm de profunditat,perfil troncocònic i base còncava. Reblerta perun únic estrat (390), format per argila fina ihomogènia, en el qual es va recuperar unfragment d’una vora de ceràmica a mà.

- Estructura 40

Estructura de planta circular, de 40 cm de dià-metre per 20 cm de profunditat i perfil cilín-dric. Reblerta per l’estrat 400, format per argilafina i homogènia de color marró, fosc que nova proporcionar materials arqueològics.

- Estructura 41

Estructura de planta ovalada, de 50 cm dellarg per 30 cm d’ample i 23 cm de profun-ditat i perfil asimètric. Reblerta per un únicestrat (410), que va proporcionar dos frag-ments de ceràmica a mà i dos fragmentsd’indústria lítica de sílex.

- Estructura 42

Estructura de planta circular, de 30 cm de dià-metre i 10 cm de profunditat i perfil troncocò-nic. Estava reblerta per un únic estrat (420),format per argila fina de color marró, que nova proporcionar cap material arqueològic.

- Estructura 43

Estructura de planta ovalada, de prop de 30cm de diàmetre per 25 cm de profunditat iperfil irregular, a mig camí entre el troncocò-nic i el cilíndric. Al centre de la base es va lo-

31URTX

calitzar un petit forat cilíndric, de 20 cm dediàmetre per 10 cm de profunditat. Les duesnegatives estaven reblertes per un únic es-trat (430), que no va proporcionar cap mate-rial arqueològic.

- Estructura 45

Fossa de planta circular, de 25 cm de dià-metre per 20 cm de profunditat i perfil cilín-dric. Tallava la paret de l’estructura 10.Reblerta per un nivell (450) d’argila fina decolor marró clar, que no va proporcionar ma-terials arqueològics.

6.4. Estructura de datació indeterminada

Un altre element interessant que va apa-rèixer durant l’excavació del jaciment ésl’estructura 8, que es trobava relativamentaïllada al sud-est de la zona central, en unaàrea en la qual no es va localitzar cap altraestructura arqueològica (fig. 18.1). Es tractad’una fossa allargada, excavada al terrenygeològic, de 25 m de longitud per 0,5 m

d’amplada i entre 0,2 i 0,3 m de profunditat,orientada d’est a oest, amb un recorregutirregular. A l’interior es van localitzar dues otres fileres de pedres, disposades de maneravertical i paral·lela a cada costat de la rasa ial centre, en els casos en què hi havia tres fi-lades, de manera que deixaven un o dos es-pais centrals. La canal, en determinats puntsdel recorregut, s’enllaçava amb una fossa detendència rectangular, també reblerta perdiferents alineacions de pedres verticals queconformaven diverses canals. Aquests erenocupats per un estrat (81) de sorra molt poccompacta, que no va proporcionar materialsarqueològics. En un petit tram de la fossa,es va conservar in situ una coberta formadaper lloses planes, trencades per la pressióexterna, les quals es recolzaven sobre les fi-lades laterals que tapaven els costats de larasa (fig. 18.2).

La funcionalitat d’aquesta estructura ens ésdifícil de precisar amb els elements amb quècomptem, tot i que es podria relacionar ambla canalització i la circulació d’aigües, sigui

18.1. Vista aèriade l’estructura 8.

32 URTX

per a la captació d’aigües de pluja o bé unsistema de reg per a la pràctica agrícola.

Malauradament, no es va localitzar sencera,sinó que només se’n van poder documentardiferents trams i, per tant, no coneixem laseva morfologia completa, la qual cosa difi-culta la seva interpretació i funcionalitat.Però el gran problema que presenta aquestaestructura és la seva atribució cronològica,ja que al seu interior no es va documentarcap material arqueològic que ens pugui aju-dar en aquesta comesa, ni tampoc té relaciófísica amb les estructures neolítiques; única-ment, per sobre de l’estructura i en contacteamb la capa vegetal que la cobria, es recu-peraren ceràmiques d’època moderna. Detotes maneres, tenint en compte el nivell enquè van aparèixer, la presència d’aquestesceràmiques no és, al nostre entendre, un ele-ment prou concloent per confirmar la sevacronologia. Tampoc coneixem cap estructurasimilar a la comarca de l’Urgell —o a la restadel país— que ens serveixi a l’hora d’establirla seva funcionalitat o atribució cronològica.El fet que es trobi situada molt a prop de la

zona d’hàbitat i de les altres estructures delconjunt neolític i que sigui una construcciófeta amb pedra seca, sense evidència de lautilització de cap tipus de morter, no la des-carta com a corresponent al mateix horitzó.Però, així mateix, cal tenir ben present que lautilització de pedra col·locada en sec és unelement molt utilitzat en les construccionsagrícoles d’època medieval, moderna i con-temporània. Tampoc es pot descartar la sevapossible relació amb els altres jaciments quees troben a la mateixa zona de l’Espina.

7. Els materials ceràmics

Els treballs arqueològics realitzats al jaci-ment de l’Espina C van permetre la recupe-ració d’un important conjunt de restesceràmiques. Aquest conjunt està format perun vas remuntat pràcticament en la seva to-talitat i vuit-cents vint-i-un fragments, tot deceràmica feta a mà (Piera, 2007).

El vas sencer (TEC/30/70) es va recuperardins de l’estructura 3, als estrats 30 i 31. Estracta d’un gran vas de forma ovoide. Té lavora recta reentrant, la base convexa i duesnanses de cinta oposades i situades a lapart mitjana del vas. El vas té 51 cm d’alçada,un diàmetre de boca de 28 cm i un diàmetremàxim de 42 cm. Està decorat amb múltiplescordons llisos horitzontals que pràcticamentcobreixen tota la superfície exterior del ma-teix (fig. 21.1 i 2).

La resta del conjunt ceràmic recuperat estàformat per vuit-cents vint-i-un fragments deceràmica feta a mà. D’aquests, cent qua-ranta-quatre (el 17,5 % del conjunt) corres-ponen a fragments significatius, mentre quela resta correspon a fragments informes.

Del conjunt dels fragments significatius do-cumentats, cent dotze (el 78 % dels frag-ments significatius) corresponen a vores.L’elevat grau de fragmentació no ha permèsla restitució de cap altra forma sencera. Tansols en dos casos s’ha pogut reconstituir eldiàmetre de la boca. En un cas (TEC/20/01),es tracta d’un vas que molt probablementcorrespon a un vas de perfil globular i ambel coll lleugerament diferenciat, de 13,5 cmde boca, amb la vora secant inclinada versl’interior, amb el perfil exterior rectilini i elllavi arrodonit (fig. 19, 20 i 21). L’altre cas(TEC/70/01) correspon a un vas de grans di-mensions (29 cm de boca), amb la vora se-cant inclinada vers l’interior, perfil exteriorrectilini i llavi arrodonit (fig. 19, 20 i 21).

Pel que fa a la resta de les vores, s’ha pogutdeterminar la sevamorfologia en setanta-qua-

18.2. Vista de detalld’una part del’estructura 8i plànol de la secció.

33URTX

tre casos. Predominen les vores secants incli-nades vers l’exterior, de perfil rectilini, amb elllavi arrodonit (trenta-dos casos) i les vores se-cants inclinades a l’exterior, i de perfil exteriorarrodonit, convex, i llavi arrodonit (vint-i-cinccasos). Aquests dos tipus de llavi reuneixen,doncs, el 73 % de les vores documentades enaquest jaciment. A més, hi ha vores secantsinclinades a l’exterior amb el perfil exteriorarrodonit, còncau, i el llavi arrodonit (noucasos); vores secants inclinades vers l’interior,amb perfil exterior rectilini i llavi arrodonit (3casos), o aplanat horitzontalment (un cas);vora secant inclinada a l’exterior, de perfil ex-terior arrodonit, convex, i llavi aplanat en oblic

vers l’interior (un cas), i vora secant vertical deperfil rectilini i llavi aplanat horitzontalment.

S’han documentat cinc fragments de basesque corresponen a quatre bases convexes ia una base plana. En cap d’aquests casos nos’ha pogut determinar el seu diàmetre.

Els elements de prensió corresponen a cincllengüetes, quatre mugrons i tres nanses.D’aquestes nanses, l’una té la secció ovalada,l’altra té una doble perforació i la darrera téuna perforació circular. Les dues darreresnanses es podrien considerar com una llen-güeta o orella perforades.

19. Ceràmiques.

34 URTX

Finalment, hi ha quinze fragments decoratsamb cordons. Es tracta de cordons simples,aplicats, múltiples i que, aparentment, cobri-rien una gran part de la superfície dels vasos.

L’estudi tecnològic de les ceràmiques del’Espina C es basa en l’anàlisi de diverses ca-racterístiques macroscòpiques i microscòpi-ques. Així, s’ha analitzat en totes les restesceràmiques estudiades d’aquest jacimentles variables següents: gruix, superfície ex-terior, superfície interior, tipus de cocció,grup de matèria primera a partir de la deter-minació macroscòpica dels seus compo-nents i característiques (mida i quantitat) dela matèria primera, també determinades ma-croscòpicament.

A més a més, amb l’objectiu de conèixer demanera més precisa les característiques decomposició d’aquestes ceràmiques, s’ha re-

alitzat el seu estudi de caracterització a par-tir de la realització de deu làmines primes.

El gruix de les parets de les restes ceràmi-ques recuperades és variable, d’entre 4 i 13mm. De totes maneres, s’aprecia un clar pre-domini de les restes ceràmiques amb paretsde gruix mitjà (6-9 mm), que representen el83 % del total. Destaquen, però, de maneramolt particular, les restes ceràmiques quetenen 6 o 7 mm de gruix, que representen el75 % del total.

Els fragments de parets primes (4 i 5 mm degruix) representen el 5 % del total, mentreque els fragments de parets gruixudes re-presenten tan sols l’11 % del total.

En definitiva, pel que fa al gruix dels frag-ments, s’observa una clara diversitat, peròamb un predomini molt clar dels fragments

20. Ceràmiques.

35URTX

de gruix mitjà i, especialment, dels frag-ments que tenen 6 o 7 mm de gruix.

En el tractament de les superfícies exteriors,es documenta l’ús de l’allisat i del polit, ambun clar predomini, però, dels allisats (el 68%del total).

Pel que fa al tractament de les superfíciesinteriors, en aquest cas hi ha un predominiencara més gran de l’allisat (el 83 % delscasos estudiats). També s’utilitza el polit,però ara tan sols en el 15 % dels fragmentsestudiats. Tan sols en un cas s’ha documen-tat l’ús de l’igualat.

Ben significativa és l’anàlisi de la combinaciódels tractaments de les superfícies de les res-tes ceràmiques. El tractament més documen-tat és el d’allisar tant la superfície exterior comla superfície interior (el 66 % dels casos). Les

altres combinacions documentades són elpolit de la superfície externa i l’allisat de la su-perfície interna (el 16 % dels casos) i el politde les dues superfícies (el 17 % dels casos).Aquestes tres combinacions reuneixen, doncs,el 99 % de les restes estudiades. A banda d’a-questes tres combinacions, tan sols en un cass’ha documentat l’allisat de la superfície exte-rior i l’igualat de la superfície interior.

Globalment, cal destacar que en les ceràmi-ques de l'Espina C s’observa una inversió detreball relativament important, tal com hodemostra el gran predomini de l’ús de l’alli-sat sobre el polit. Sembla que hi ha un inte-rès més aviat limitat perquè les ceràmiquestinguin una certa aparença externa i, encaramenys, interna.

En les coccions hi ha un predomini pràcti-cament total de les coccions totalment re-

21. Ceràmiques.

36 URTX

ductores (C1), ja que representen el 95 %dels casos estudiats. Tan sols en un 5 %dels fragments la cocció és reductora, peròamb el darrer quart exterior reoxidat. Calassenyalar, però, que al vas sencer o alsfragments de major mida s’aprecien coc-cions irregulars.

Pel que fa a la caracterització macroscòpicade la matèria primera, cal assenyalar ques’han distingit dos grups de matèria primera.El primer grup reuneix les restes ceràmiquesque presenten com a tret més característicde la seva composició la presència d’ele-ments calcaris i l’absència de miques, men-tre que el segon grup es caracteritza per lapresència de mica daurada, que en algunscasos és molt abundant i en forma de pla-ques de mida mitjana o grossa.

Finalment, cal anotar que el desgreixant ésabundant o, en algun cas, molt abundant,mentre que la seva mida és variable, amb unclar predomini del desgreixant de mida mit-jana, i ja en menor nombre, del de mida pe-tita. Hi ha també, però en nombre certamentreduït, alguns fragments amb desgreixantde mida grossa.

L’estudi més precís de la matèria primera esbasa en la realització de deu làmines primesi el seu estudi amb el microscopi petrogràfic.

Els resultats generals obtinguts amb aquestestudi permeten definir dos grans grups dematèries primeres:

Grup 1. Format per ceràmiques fetes ambterres que contenen carbonats, molt abun-dants. Es tracta de fragments de roques commicrites, micrites fossilíferes, etc. També hiha una quantitat notable de quarsos, demida petita i amb extinció ondulant. A banda,en algun cas s’ha identificat algun feldspat ialguna plagiòclasi.

Grup 2. Format per les ceràmiques quetenen, com a element més destacat, micabiotita en forma de plaques, que sovint sóngrosses. També hi ha altres elements mine-rals, com ara quarsos —arrodonits i sovintamb extinció ondulant—, carbonats, etc.

L’anàlisi microscòpica de la matèria primeraens permet a hores d’ara establir unes pri-meres hipòtesis.

El jaciment de l’Espina C es troba a la zonaplana de la comarca de l’Urgell, que es carac-teritza, pel que fa a la geologia, per estar for-mada per margues i argiles margoses d’edatoligocènica. Per la seva composició, les cerà-miques del grup 1 corresponen a productesmolt possiblement locals, mentre que la pro-cedència de les ceràmiques fetes amb terresdel grup 2 és, ara com ara, menys clara.

En definitiva, les restes ceràmiques docu-mentades a les estructures neolítiques deljaciment de l’Espina C corresponen a unconjunt ceràmic que es pot ubicar, pel quefa a la seva possible cronologia, dins de l’ho-ritzó del neolític final.

22.1. i 2. Tenallade cordons llisos.

37URTX

8. La indústria lítica

8.1. Instrumental lític: descripció i estudi

És obvi que, a causa de la seva conservació,l’instrumental lític és un dels elements méscaracterístics dels jaciments prehistòrics. Sibé té un paper destacat en l’estudi dels con-textos paleolítics i mesolítics, queda relegata un segon pla pel protagonisme que adqui-reix la ceràmica a partir de l’ocupació del te-rritori per part de les primeres comunitatsneolítiques. Sovint, al nostre país, les anàlisisque s’han efectuat sobre els instruments ne-olítics no han passat d’una mera descripciómés o menys detallada. En el nostre cas,volem anar més enllà. Pretenem, en aquesttreball, parlar de com són, com es van con-feccionar i, finalment, per a què es van uti-litzar els útils de pedra tallada documentatsen l’assentament del neolític final de l’EspinaC de Tàrrega (Urgell).

L’utillatge estudiat procedeix únicament dedisset estructures, distribuït quantitativa-ment de manera heterogènia. Així, a la taula1 podem apreciar que les estructures en lesquals s’han documentat més elements líticssón la 13 (UE 130) i la 14 (UE 142), amb noui deu efectius, respectivament. A la resta, hiapareixen entre una i cinc peces.

8.1.1. Com són els instruments lítics?

L’instrumental lític de l’Espina C està com-post per un sol nucli, trenta-cinc esclats,dinou làmines i quinze fragments informes.Tots aquests suports, molts dels quals estanfracturats (el 79%), estan confeccionatsamb diferents varietats de sílex. Així, trobemdes de peces elaborades amb sílex d’unaexcel·lent qualitat, de gra fi i coloracions gri-senques o marronoses, fins a unes altres, lamajoria, d’altra banda, realitzades amb sílexblanquinós o grisenc de gra gruixut, de pitjorqualitat enfront dels processos de talla.

Precisament, una part d’aquests instrumentsva ser retocada, segurament amb finalitatsdiverses: configurar una morfologia deter-minada, modificar l’angle dels talls per adap-tar-los a l’activitat que es s’havia de realitzar,provocar l’esmussament del tall oposat a l’ac-tiu amb l’objectiu de poder agafar o emmane-gar millor l’útil, etc. Sigui com sigui, a l’EspinaC hem documentat onze instruments retocats,dels quals cinc són esclats, quatre són làminesi un és una petita part d’un tall d’un fragmentinforme. Tipològicament, destacarien les làmi-nes amb retocs laterals, i entre els esclats, unde denticulat, un d’escatat i certes pecesmor-fològicament indeterminades.

Un cas especial el constitueix una peça ela-borada sobre sílex marró de gra fi tallatsobre un suport tabular (fig. 23). Presentauna gran fractura distal i un tall dret retocatbifacialment. Encara que és difícil la sevaatribució morfològica, arran d’altres paral·lelsarqueològics podria ser una falç en procésd’elaboració.

8.1.2. Com es van fer els instrumentslítics?

Diversos són els factors que ens impedeixenfer una lectura tecnològica precisa de com esvan fer els instruments de l’Espina C: absènciageneralitzada de nuclis, escassos suports lítics,abundants artefactes fracturats, poques pecesvinculades amb els processos de configuraciói preparació dels nuclis, etc. No obstant això,pel que fa a l’únic nucli registrat, hem d’apun-tar que està elaborat sobre sílex de gra gruixut(fig. 24). Mostra una talla unipolar a partird’una gran plataforma de percussió generadamitjançant l’extracció d’un esclat de grandàriaconsiderable. La seva explotació ha estat diri-gida a l’obtenció d’esclats. El reduït volum d’a-quest nucli i la presència de facetes corticalsens indiquen que el bloc de sílex no era gairegran. Aquesta reduïda grandària explica pot-ser també l’escassa longitud que habitualmenttenen els esclats elaborats en aquest tipus desílex (entre 15 i 30 mm).

23. Instrument ambretoc bifacial realitzat

sobre sílex tabular.

24 . Nuclisdocumentats en

el jaciment.

38 URTX

Pel que fa a això, la presència dels bulbsmarcats i els amples talons plans en els es-clats realitzats sobre els sílex de gra gruixutdemostren que, efectivament, s’haguerend’obtenir mitjançant percussió directa ambpercussor dur. Tant els esclats com les làmi-nes, sobre les quals ara parlarem, mostrenpoques restes corticals, la qual cosa ensduu a pensar que els processos de decorti-cat dels nuclis es realitzaven probablementfora del lloc i/o de l’àrea excavada.

Per la seva banda, en relació amb les làmi-nes, l’absència de nuclis i l’escassesa de res-tes corticals ens permeten considerar queaquestes van poder arribar a l’assentamenttotalment configurades. Encara que tenimpocs elements per fer afirmacions de pessobre les tècniques d’explotació d’aquesteslàmines, ens sembla que els talons amples,el seu espessor i les nervadures centrals noparal·leles poden ser indicatius que alguneses van tallar mitjançant percussió directa oindirecta.

8.1.3. Per a què van servir els instrumentslítics?

L’estudi traceològic realitzat en el conjuntlític del jaciment de l’Espina C ha tingut coma objectiu destriar l’ús dels instruments líticscom a mitjà d’aproximació a les activitats re-alitzades per les comunitats neolítiques queel van ocupar.

De tot el registre lític documentat, hem se-leccionat un conjunt de quaranta-set efec-tius per ser analitzats macroscòpicament imicroscòpica. Aquesta selecció es basa enfactors com la grandària de les peces, l’estatde conservació o la potencialitat dels talls.Així, hem obviat de l’anàlisi vint-i-tres efec-tius (esclats i fragments informes) per trac-tar-se en general de peces de grandàriareduïda, moltes de les quals s’haguerend’haver generat durant els processos de talla.És a dir, estaríem davant de residus de talla.

Cal apuntar que en les estructures en les qualshi hamés peces, 13 (UE 130) i 14 (UE 142), erad’esperar que també hi hagués unmajor nom-bre de peces usades. (Taula 3) No obstantaixò, és igualment significatiu que les trespeces de l’estructura 28 (UE 280) hagin estatutilitzades, de la mateixa manera que tres deles quatre peces documentades a la 9 (UE 90).Pel que fa a les matèries treballades, si bé sónpoques les qüestions que es poden extreure apartir de l’escàs nombre de peces usades perestructura, sí que ens sembla interessant la va-riabilitat de matèries treballades, tant animalsi vegetals com minerals, a l’estructura 13 (UE130) o la presència de peces emprades per ta-llar vegetals no llenyosos a la 14 (UE 142).

De la mateixa manera, per exemple, que a lesrestes de fauna l’anàlisi ens ha permès apreciarque una part de l’utillatge lític havia sofert cer-tes alteracions, entre les quals destaquen elllustre de sòl i l’alteració tèrmica. Això ha pro-vocat que no sempre hagi estat possible de-terminar amb exactitud lamatèria treballada i elmoviment efectuat amb els útils. Si les em-premtes poc desenvolupades poden impossi-

NO NA US NE TOTAL

UE120 2 1 1 4

UE130 2 2 5 5 14

UE140 2 2

UE141 1 1 2

UE142 3 1 6 4 14

UE150 1 1

UE151 1 2 1 4

UE152 1 1

UE153 1 1

UE22 1 1

UE280 3 2 5

UE281 2 2 1 5

UE310 1 1

UE410 2 2

UE55 1 1 1 3

UE90 1 3 4

UE91 2 2 1 5

Taula 2.Relació de les pecesdocumentades a lesestructures del’Espina C:NO= No usades,NA= No Analitzables,US= Usades i NE= Noestudiades per la sevamida petita.

Nº PECES Nº ZU C P RV1 RV RV2 RV/M MIN IN

UE130 5 11 1 2 2 3 1 2

UE142 6 8 2 3 3

UE22 1 1 1

UE280 3 3 1 1 1

UE281 1 2 1 1

UE310 1 1 1

UE55 1 2 2

UE90 3 3 1 1 1

Taula 3.Peces usadesper estructura:NºZU= Número dezones/talls usats,C= Carn, P= Pell,RV1= Sega cereals,RV= Tall plantes nollenyosesindeterminades,RV2= Tall plantessobre o prop del terra,RV/M= Plantes ofusta, MIN= Mineral,IN= Ús matèriaindeterminada.

39URTX

bilitar la determinació de quina matèria va sertreballada, les alteracions citades poden arribara emmascarar o destruir aquests senyals d’ús.

De les quaranta-set peces analitzades, vint-i-una (el 44,5 %) presenten senyals d’ús, ca-torze (el 30 %) no van ser usades i dotze (el25,5 %) les hem considerat com a no analit-zables, perquè les alteracions que les hanafectat no ens permeten tenir criteris diag-nòstics prou clars com per afirmar si lespeces van ser o no usades.

De manera general, el processat de les plan-tes no llenyoses és el treball més represen-

tat, seguit del tractament de la pell i, enmenor mesura, el tall de carn i certes tas-ques vinculades a la transformació d’unamatèria mineral. (Gràfica 1) D’altra banda, hiha un conjunt important d’efectius que mos-tren talls amb senyals d’ús indeterminat. Lescauses d’aquesta indeterminació són, nova-ment, el poc desenvolupament dels senyalsd’utilització i els efectes de les alteracionsanteriorment citades.

Entre els útils més representatius, trobem leslàmines destinades al tall de plantes no llen-yoses, especialment la sega i el processat decereals (fig. 25). Això donaria suport a la hi-

Gràfica 1.Resultats deles anàlisis

traceològiques.Es tenen en compteel nombre total dezones utilitzades.

25. Figura 4.1 i 2:instruments emprats

per a tallar plantesprop/sobre el terra(RV2) (la peça 2

també presenta eltall esquerre per a

raspar una matèriamineral), 3 i 4: útils

usats per a raspar pellseca (PS) i tallar

cereals (RV1).Empremtes Macro

a 50X i microa 100X-200X.

40 URTX

pòtesi plantejada per la direcció de l’exca-vació en relació amb el pes tan significatiuque havia de tenir l’agricultura en l’economiad’aquest/s grup/s. Aquesta hipòtesi es fona-mentaria no només en els útils de sega, sinótambé en la situació de l’assentament, en lapresència de fosses/sitges d’emmagatze-matge, de molins i també de restes de cere-als (Hordeum vulgare) (Piera, 2007).

No és menyspreable tampoc el percentatged’instruments que es va destinar al treball dematèries animals toves. I és que no noméshem documentat alguns esclats usats perdescarnar, sinó també dues grans làmines iun esclat destinat al tractament de la pellseca (fig. 4 i 5). Això entroncaria amb l’explo-tació de les espècies animals documentadesen l’anàlisi faunística.

És interessant, per la seva absència en altrescontexts neolítics catalans, la presència d’e-fectius utilitzats sobre alguna matèria mineral.Hem registrat dues peces, un fragment me-dial de làmina que es va poder destinar a l’a-cabat d’alguna superfície mineral i un esclatque es degué usar per fer incisions, segura-ment relacionades amb la decoració d’un vasceràmic, un còdol o placa de pedra, etc.

Igualment, a diferència de molts altres jaci-ments catalans, és significativa l’absènciatotal d’elements de projectil. Geomètrics ipuntes solen ser instruments representatiusde contextos habitacionals, però especial-ment funeraris, durant el neolític mitjà i final(Gibaja, 2003).

Sens dubte, aquests primers resultats, enconjunció amb els oferts per altres discipli-nes, poden resultar un suport a les interpre-tacions globals del jaciment. Així mateix,constitueixen un primer pas per al coneixe-ment de l’utillatge lític usat per les comuni-tats neolítiques de l’interior de Catalunya.Sens dubte, noves investigacions ens per-metran en un futur perfilar molt millor lesdades aquí exposades.

8.2. Les peces de molí

La major part de les moles i dels fragmentsde molí recuperada al jaciment es concen-tra en les estructures situades a l’oest del’àrea excavada, principalment les estructu-res 3 (cinc fragments), 2 (dos exemplars), 7i 14 (amb un fragment cadascuna). (Taula4) Només una estructura de l’àrea central,la sitja 9, ha permès recuperar un altre frag-

26. Peces utilitzadesper a tallar carn (C) ien el cas de la segonatambé per a tallar unamatèria tovaindeterminada (BL)pel seu lateral dret.

41URTX

ment de peça passiva. Tot i estar força frag-mentats, alguns dels molins recuperats al’interior de les estructures de l’Espina Cpresenten unes característiques molt inte-ressants. La major part pertany a molespassives, i només en un cas s’ha pogutidentificar una d’activa gràcies a la sevasecció transversal convexa (E 3, UE 30-2)(fig. 27). La matèria primera en la qual estanrealitzats és gres carbonatat local, segura-ment de les rodalies de Verdú (Mata, comu-nicació oral).

La major part de les peces són fragmentsque representen menys de la quarta partde la superfície total de la mola, de maneraque és difícil fer qualsevol apreciació sobreel seu funcionament. Tanmateix, uns pocsexemplars mostren característiques pecu-liars. En primer lloc, l’única mola sencerarecuperada (E 2, UE 22-1) (fig. 4 i 27) ésuna peça de morfologia particular, amb unaforma pseudorectangular i un apèndix tre-ballat, la funció del qual de moment se’nsescapa. Tota la superfície està picotejada itreballada, inclosa la d’aquest apèndix. Lesseves dimensions són importants i pre-senta una superfície de treball d’uns 1.258cm2. Aquesta peça recorda morfològica-

ment una altra de cronologia de l’edat delferro recuperada al jaciment dels Vilarsd’Arbeca (Alonso, 1999, p. 249), que si béamb unes mides (65 × 38 × 24 cm) i unasuperfície de treball molt similars (1.050cm2), mostrava indicis d’haver funcionatamb un moviment de tipus rotatiu o semi-rotatiu que havia provocat una erosió de lapedra molt més còncava. En canvi, l’exem-plar recuperat a l’Espina C mostra una su-perfície de treball que sembla indicar unmoviment de vaivé lineal. Hipotèticament,el fragment de l’estructura 3 (UE 30-4,6)podria correspondre al mateix tipus demolí, tot i que les seves petites dimensionsno ens permeten afirmar-ho amb rotunditat(fig. 27).

Finalment, una altra peça passiva de molí demorfologia diferenciada a les habitualmentrecuperades en jaciments d’aquestes crono-logies és la localitzada a l’E 2 (UE 24-1). Ésuna petita mola amb una superfície de tre-ball de només 264 cm2 i que presenta unazona central còncava molt ben delimitada.La possible utilització específica d’aquestmolí queda encara per esclarir. La resta delsfragments és de mida petita i no permetconsideracions precises.

27. Molins de maapareguts en diverses

estructures.

42 URTX

9. Els recursos vegetals i les activitatsrelacionades amb el seu processat al’Espina C

L’estudi carpològic realitzat sobre les restescarbonitzades de llavors i fruits del jaci-ment de l’Espina C ha permès documentarl’aprofitament de recursos vegetals de tipusdomèstic i silvestre. Aquestes evidències,considerades en el seu context arqueològic,ens permeten inferir l’existència d’uns deter-minats espais de treball i la necessària rea-lització de certs processos de treball. Lapresència de cereals cultivats, de restes líti-ques utilitzades per a la sega de vegetals id’estructures amb una possible funció pri-mària destinada a l’emmagatzematge (sit-ges) ens evidencia clarament l’existència decamps de conreu, espais de processat de lacollita i tot un seguit d’activitats vinculadesa l’agricultura. A més, la presència de molinsabocats a les sitges ens confirma que es vapoder dur a terme una altra activitat com ésla mòlta. Així mateix, la presència de fustacarbonitzada i de destrals lítiques ens esta-ria indicant un aprofitament dels recursosllenyosos de l’entorn del jaciment.

Per tal de concretar aquestes activitats pro-ductives, s’ha realitzat un esforç considerableper a la recuperació de restes arqueobotàni-ques. Dotze UE han estat mostrejades, ambun total de 104 l de sediment processats, toti que només tres unitats estratigràfiques dedues estructures han donat resultats positiusquant a restes carpològiques (E 5, UE 51; E15, UE 153 i UE 154). Les mostres han estattractades per columna de garbells, en tami-sos de 5, 1 i 0,5 mm de llum de malla. La den-sitat de restes, a més, és molt baixa —4,64restes/10 l de sediment—, recuperant úni-cament un total de tretze restes, molt frag-mentades i en mal estat, amb pocs tretsidentificatius conservats. La baixa densitat

s’ha reflectit especialment en els residus degarbells de 0,5 mm de llum de malla.

Consegüentment, el nombre de tàxons esredueix a dos, concentrats a l’estructura 15:l’ordi vestit (Hordeum vulgare), del qual s’harecuperat un fragment, juntament amb unfragment d’ordi/blat (Hordeum/Triticum) illentiscle (Pistacia lentiscus), present en unasola resta, tots ells a la UE 153. També d’a-quest darrer gènere s’han identificat duesrestes i un fragment de gramínia (Poaceae)a la UE 154. L’estructura 5 només ha propor-cionat quatre restes no identificables.

El llentiscle és un arbret o arbust compacteperennifoli, amb una drupa d’uns 4 mm, ini-cialment vermella i després negra. És propide tota la zona mediterrània i està presenten màquies i boscs esclerofils.

L’ordi vestit, per la seva banda, és l’espècied’ordi més freqüent de la plana occidentalcatalana. Les granes acostumen a tenir unaforma més aviat angulosa, amb les caresconvexes o lleugerament convexes. El solcés ample. L’estat de conservació de la granaque s’ha recuperat és molt deficient, tot ique s’intueixen alguns dels trets identifica-tius d’aquesta espècie.

El fet que trobem únicament ordi no és sig-nificatiu pel nombre de restes amb les qualsestem tractant. L’ordi vestit apareix comuna-ment en nivells del neolític antic a la Cova120 (Agustí et al., 1987), Cova de l’Or (Hopf,1966), Cova de les Cendres (Buxó, 1997),Can Sadurní (Antolín, 2008), Font del Ros(Pallarès, Bordes i Mora, 1997), Balma Mar-gineda (Marinval, 1995) i a Plansallosa(Buxó, 1998); en nivells del neolític mig i finala les Mines de Can Tintorer (Villalba et al.,1986; Buxó, Català i Villalba, 1991), i al neo-lític mig de la Cova del Toll (Hopf, 1971).

UE N.inv Mola Matèria ll màx a max g max fondària supf. treball Estat Observacionsconservada

(cm2)

E-2 UE 22 1 passiva gres carbonatat 64 40 ~14 8 888 sencera repicat

E-2 UE 24 1 passiva gres carbonatat 22 12 5 2,5 264 més de 3/4

E-3 UE 30 2 activa gres carbonatat 19 16,5 7,5 313,5 més de 3/4

E-3 UE 30 3 passiva gres carbonatat 21 10 13 fragment indet

E-3 UE 30 4,6 passiva gres carbonatat 20 17 8 1 indeterminat repicat partcentral

E-3 UE 31 4 passiva gres carbonatat 15 10 menys de 3/4

E-3 UE 31 7 indet. gres carbonatat 9 9 menys de 3/4

E-7 UE 70 5 passiva gres carbonatat 15 16 menys de 3/4

E-9 UE 90 1 passiva gres carbonatat 22 22 7 1 indeterminat

E-14 UE 142 15 indet. gres carbonatat 9 9 menys de 3/4

Taula 4.Taula de molins.

43URTX

Significativament, se n’ha recuperat tambéal proper jaciment del neolític antic evolu-cionat del Collet (Puiggròs, Garrigues) (Pieraet al., 2008), juntament amb blat nu. Éstambé un cereal important al jaciment delbronze ple de Minferri (Juneda, Garrigues)(Alonso, 1999), ambdós de característiquessimilars a l’Espina C.

Pel que fa a plantes silvestres, apareix, comen tots els jaciments de la plana durant elneolític, el llentiscle. En trobem al Collet(Piera et al., 2008) i al Pla del Gardelo (Ju-neda, Garrigues) (Alonso, Antolín, inèdit). Laseva aparició recurrent en estructures sovintamortitzades amb deixalles procedents deles activitats dutes a terme pels habitantsdels jaciments excavats a la plana de Lleidaens indicaria un patró de gestió d’aquestaespècie repetit pels diversos grups de lazona. L’anàlisi antracològica haurà de con-firmar si la llenya d’aquest arbre va ser utilit-zada com a combustible (tot i la dificultatque suposa interpretar-ho sense cap llar do-cumentada al jaciment), tal com passa habi-tualment (Alonso, 1999; Buxó, 1997), o si hiha la possibilitat que l’interès es trobés enels fruits, a partir dels quals se sap que espot fer un oli comestible que també pot serutilitzat com a font lumínica (Romo, 1997).

10. Les restes de fauna: gestió i explo-tació dels animals

L’anàlisi arqueozoològica dels conjunts derestes de fauna recuperades al jaciment del’Espina C (Tàrrega, Urgell) ens permet efec-tuar una primera aproximació a les estratè-

gies de gestió dels recursos animals imple-mentades i a la dieta alimentària de les co-munitats que habitaren o utilitzaren aquestassentament durant l’interval temporal re-presentat en el mateix. L’anàlisi arqueozoo-lògica realitzada s’ha centrat a avaluar lavariabilitat taxonòmica i anatòmica dels di-ferents conjunts, tot establint el nombre derestes segons espècie i el número mínimd’exemplars representats segons edat delsanimals en cada una de les unitats estrati-gràfiques. S’ha dut a terme també l’anàlisiarqueotafonòmica dels conjunts amb l’ob-jectiu d’incidir en aquells agents i processosde caire natural que han intervingut duranti després de la deposició de les restes i quepoden haver alterat potencialment la com-posició i la condició dels diversos conjunts.De manera complementària, l’anàlisi quali-tativa del material s’ha centrat a identificar iregistrar totes aquelles modificacions decaire antròpic resultat del processat delsanimals, de les tasques implicades en lapreparació de l’aliment per al consum i delmateix consum.

S’han analitzat, seguint aquests criteris, latotalitat de les restes de fauna recuperades(restes = 55). Cal esmentar, primerament,com a dada significativa, que només set deles cent vint-i-dos unitats estratigràfiquesestablertes durant l’excavació arqueològicapresenten restes de fauna. Aquestes últimeses distribueixen diferencialment entre elsestrats de rebliment de les estructures 2 (UE22, UE 23 i UE 24), estructura 3 (UE 31), es-tructura 5 (UE 55), estructura 13 (UE 130) iestructura 27 (UE 270):

Taula 5.Nombre de

restes/espècie pera cada una de les

unitats analitzades(BOTA= Bos taurus;

CEEL= Cervus elaphus;OCND= Ovis aries +

Capra hircus;CAFA=Canis familiaris;MGND= mamífer de

talla gran nodeterminat; MMND=

mamífer de tallamitjana no determinat;HOSA= Homo sapiens).

BOTA OCND CAFA CEEL MGND MMND HOSA total

UE 22 - - - - - 2 - 2

UE 23 9 1 - - - - - 10

UE 24 1 1 - - - 1 - 3

UE 31 - 2 - - 3 3 6 14

UE 55 - - 14 - - - - 14

UE 130 1 1 3 - 4 1 - 10

UE 270 1 - - 1 - - - 2

12 4 17 1 12 4 6 55

Destaca d’aquesta relació el domini pràcti-cament exclusiu de les restes d’animals do-mèstics i, entre aquestes, la total absènciade restes de suids, una espècie habitual-ment destinada al consum durant aquestescronologies. En els casos en què ha estat

possible determinar l’edat dels exemplarsrepresentats, aquests corresponen tots aanimals d’edat adulta (AD). Es detalla a con-tinuació el nombre mínim d’exemplars decada espècie identificats en cada una de lesestructures:

estructura 2 estructura 3 estructura 5 estructura 13 estructura 27

1 BOTA AD+ 1 OC AD 1 OC AD 2 CAFA AD 1 BOTA AD+ 1 OC AD+ 1 CAFA AD 1 CEEL AD+1 BOTA AD

Taula 6.Nombre mínim

d’exemplarsrepresentats a cada

una de les estructuresarqueològiques.

44 URTX

L’anàlisi arqueotafòmica portada a terme evi-dencia un elevat grau de modificació postde-posicional dels conjunts. La pràctica totalitatde les restes presenta les superfícies òssiesintensament alterades resultat a causa del’actuació de diferents agents de caire natu-ral, tot destacant l’acció de l’aigua i de l’àcidhúmic contingut a les arrels dels vegetals,que ha donat com a resultat la presència decorrosions severes que han dificultat en moltscasos el registre de les alteracions antròpi-ques potencials, contribuint també a la frac-turació secundària del material. Aquest tipusd’alteracions és indicativa que les restes hanestat exposades a la intempèrie o enterradesa prop de la superfície durant intervals tem-porals relativament llargs, una característicaque pot haver contribuït a modificar la sevaposició espacial original. Tot i això, la con-centració de les restes corresponents a unmateix exemplar en determinades unitats es-tratigràfiques, com és el cas de les UE 31, UE55 i UE 130, evidencia una feble modificacióespacial dels conjunts i un rebliment relati-vament ràpid de les fosses.

10.1. Variabilitat registrada a l’estructura 2

De l’estructura 2 s’han classificat un total dequinze restes de fauna. Les dues restes defauna recuperades a la UE 22 corresponen aun fragment d’os pla i a un fragment de dià-fisi d’os llarg d’un mamífer de mida mitjana,probablement d’Ovis/Capra. Entre les deurestes de fauna recuperades a la UE 23,s’han classificat vuit fragments de corpus decostella i un fragment de corpus de mandí-bula de Bos taurus i un fragment de diàfisid’os llarg d’Ovis /Capra. A la UE 24 s’ha re-cuperat un total de tres restes de fauna, quecorresponen a una primera falange de Bostaurus d’un exemplar d’edat adulta, un frag-ment de diàfisi de fèmur d’Ovis/Capra d’unexemplar també d’edat adulta i un fragmentd’os pla d’un mamífer de mida mitjana. A ex-cepció de la segona falange de bou, tant perles pautes de fractura com per les porcionsesquelètiques representades, es pot apuntarque la resta correspon a la categoria de dei-xalles de consum.

10.2. Variabilitat registrada a l’estructura 3

La totalitat de les restes recuperades a l’es-tructura 3 (NR = 14) prové de la UE 31. Sisde les restes classificades corresponen a unfragment de diàfisi proximal i medial defèmur d’Homo sapiens. A la part lateral delfèmur s’observa la presència d’una perfora-ció circular. Tenint en compte la seva regu-laritat i textura, es pot afirmar que aquestas’hauria realitzat probablement de manera

intencionada. Pel que fa a les restes defauna recuperades en aquesta estructura, ia causa de l’intens grau de fracturació i d’al-teració que presenten, cal dir que només haestat possible determinar un fragment dediàfisi medial i distal d’una tíbia d’Ovis/Caprai un fragment de diàfisi distal de fèmurtambé d’Ovis/Capra. La resta correspon atres fragments de diàfisi d’os llarg d’un ma-mífer de mida mitjana i a tres fragments d’ospla d’un mamífer de mida gran.

10.3. Variabilitat registrada a l’estructura 5

En aquesta UE s’ha recuperat un total de ca-torze restes de fauna, totes de gos domèstic(Canis familiaris). Hi ha representats com amínim dos exemplars d’edat adulta, a partirsobretot de restes dentàries aïllades delmaxil·lar i de la mandíbula, dominant de ma-nera significativa les canines (NR = 7: 4 infe-riors + 4 superiors). La resta correspon aprimeres molars, tres de la mandíbula i duesdel maxil·lar. L’esquelet postcranial està re-presentat a partir d’un fragment d’epífisi pro-ximal i diàfisi d’ulna i per un fragment dediàfisi d’os llarg que ha estat impossible declassificar anatòmicament a causa de l’intensgrau de fracturació que presenta. Sobre labase de la composició d’aquest conjunt, espot apuntar que es tracta d’un conjunt dipo-sitat de manera intencional, ja que les resteshan estat seleccionades tenint en comptel’espècie animal (només gos) i la part esque-lètica (domini significatiu de restes del cap).No hi ha evidencies directes que aquestesrestes constitueixin deixalles de consum.

10.4. Variabilitat registrada a l’estructura 13

De la UE 130 s’ha analitzat un total de deurestes de fauna. Entre les espècies animalsrepresentades, hi ha el gos domèstic (Canisfamiliaris), una espècie de la qual s’han de-terminat tres canines (dues de superiors iuna de la mandíbula), que corresponen a unmateix exemplar d’edat adulta. S’ha classifi-cat també un fragment de diàfisi proximalde fèmur de Bos taurus, dos fragments dediàfisi d’os llarg i dos fragments d’os pla demamífer de mida gran (probablement Bostaurus), un fragment de diàfisi medial defèmur d’Ovis/Capra i un fragment de diàfisid’os llarg d’un mamífer de mida mitjana(probablement ovicaprí). Hi ha representats,per tant, tres individus: un gos adult, un boui un ovicaprí. Exceptuant les restes del gos,les set restants corresponen a la categoriade deixalles de consum, ja que estan inten-sament fragmentades i, en els casos en quès’han pogut registrar les característiques deles fractures, s’observa com aquestes s’hau-

45URTX

rien produït en estat fresc, poc després de lamort de l’animal.

10.5. Variabilitat registrada a l’estructura 27

Les dues restes analitzades d’aquesta UEcorresponen a un fragment de diàfisi mediald’un metatarsià de cérvol (Cervus elaphus) ia un fragment de diàfisi d’un húmer de Bostaurus. Totes dues corresponen a exemplarsd’edat adulta. De la mateixa manera que pera la resta de les unitats estratigràfiques, lesdues restes presenten un intens grau d’ero-sió superficial, tot observant-se en aquestcas també la presència de concrecions. Si béha estat impossible identificar cap traça decaire antròpic a causa bàsicament d’aquestacaracterística, la pauta de fracturació docu-mentada —amb fractures longitudinals iobliqües— és indicativa que la manipulaciód’aquestes parts esquelètiques es va dur aterme poc després de la mort de l’animal.Corresponen, doncs, probablement, a la ca-tegoria de deixalles d’esquarterament.

10.6. Consideracions generals sobre la va-riabilitat faunística registrada al jaciment

Cal tenir en compte, en termes d’estratègieseconòmiques, que són relativament poquesles estructures i les unitats estratigràfiquesen les quals s’han recuperat restes de faunaper tal d’efectuar una valoració general sobreles modalitats de gestió dels recursos animalsimplementades durant l’ocupació d’aquestjaciment. Considerant la limitació imposadapel grau de representativitat de la mostra re-cuperada i analitzada, es pot afirmar, però,que la dinàmica registrada no s’aparta ex-cessivament de la documentada en altresassentaments contemporanis del nord-estpeninsular. En aquest sentit, les dades obtin-gudes evidencien que les comunitats assen-tades en aquest indret consumien sobretotl’aliment proporcionat pels recursos domès-tics, bàsicament ovicaprins i bovins. Les ac-tivitats sinèrgiques, amb una importànciasignificativament menor que la ramaderia,estan representades de manera molt puntuala partir d’una única resta de cérvol. Tot i quees tracta d’un conjunt quantitativament re-duït, es documenta una variabilitat específicaimportant, amb un total de cinc espècies ani-mals diferents representades (bou, cérvol,gos, ovella i cabra). Mentre que les restes debovins, ovelles, cabres i cérvols són el resultatde les tasques implicades en el processat ien el consum d’aquests animals, les restes degos són de més difícil adscripció funcional.Els dos exemplars adults identificats d’a-questa última espècie estan representats so-bretot a partir de restes dentàries, elements

esquelètics amb una elevada densitat es-tructural, una característica que podria haverconduït al seu major grau relatiu de preser-vació. Tot i això, cal apuntar que, en el casd’altres espècies, com ara els bovins, es do-cumenta la presència d’elements amb unabaixa densitat estructural, com les costelles,fet que evidencia que la destrucció diferencialdel material ossi no seria probablement lacausa directa de la variabilitat esquelèticadocumentada per Canis familiaris. Si bé elconsum de gos domèstic està documentatdurant aquestes cronologies en altres jaci-ments, no es disposa de moment de cap ele-ment que ho permeti contrastar en aquestcas en concret. L’abandó de carcasses éscorrent també quan aquests animals hanmort per causes naturals o per malaltia. Enaquestes situacions, però, els esquelets solenestar més complets, una característica queapunta cap al fet que la seva deposició a lesestructures 5 i 13 hauria estat mediatitzadaper la selecció intencionada de determinadesparts, en aquest cas, el cap i la part superiorde l’extremitat anterior.

Tenint en compte altres jaciments del nord-est peninsular corresponents a l’interval tem-poral representat a l’Espina C, s’evidencia demanera genèrica una situació diversificadaen el marc de la qual les espècies domèsti-ques ostenten el protagonisme en termesd’importància econòmica. L’orientació rama-dera seguida en les diferents comunitatsanalitzades no varia, però, substancialmentde la registrada en moments anteriors. Es do-cumenten, en aquest sentit, percentatges derepresentació significatius per als ovins, elscaprins i els bovins, amb un consum cada ve-gada més important de suids. El descens re-latiu registrat en el consum d’ovelles, decabres i de bovins es pot vincular al pes cadavegada més important que adquireixenaquestes darreres espècies com a subminis-tradores d’altres produccions (llana, llet iforça de treball), constatant-se una creixentespecialització ramadera. La importànciad’una o altra espècie animal no depèn ara demanera exclusiva de la quantitat de productecàrnic que potencialment pot proporcionar ode la seva capacitat i rapidesa de reempla-çament, sinó del producte desitjat de l’animal.Les combinacions practicades són diverses,en consonància segurament amb la impor-tància relativa de l’activitat agrícola i delsproductes obtinguts a partir de la mateixa.L’espectre d’espècies animals explotades,amb tendència a disminuir, és encara alta-ment diversificat, tot assolint els seus valorsmàxims al jaciment de la Bauma del Serratdel Pont, on es documenta l’aprofitament il’explotació de setze espècies animals dife-

46 URTX

rents. Les espècies salvatges representadescontinuen essent bàsicament les mateixes(cérvol, cabirol, porc senglar, cabra salvatge,ur, llebre, llop, guilla, teixó, conill, etc.). A ex-cepció del cérvol, però, les restants s’explo-ten de manera molt ocasional.

11. La cronologia absoluta del jacimenten el marc de Catalunya

La datació mitjançant el mètode del radio-carboni, amb la tècnica AMS, d’una falangede Bos Taurus de la UE 24, estrat de rebli-ment de l’estructura 2, ha donat el resultatsegüent: Beta-247384: 4120 ± 40 BP (2870-2570 ANE).

Aquesta datació permet situar el jaciment enel segon quart del III mil·lenni ANE. El corpusde dates C-14 disponibles en l’actualitat pera Catalunya permet constatar que la cronolo-gia absoluta determinada per aquesta ocu-pació a l’Espina C se situa en la mateixa franjacronològica que altres jaciments de Cata-lunya. Es tracta de diferents tipus de jaci-ments pel que fa a la seva funció, fins i tot dejaciments als quals s’atribueix la seva adscrip-ció als diferents horitzons cronoculturals que,en els esquemes interpretatius actuals, estandefinits. D’aquesta manera, tindríem jaci-ments adscrits a l’horitzó del neolític final/cal-colític (és a dir, sense presència de ceràmicacampaniforme), com ara els següents:

Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), covade la qual es disposa de dues datacions: I-12,717: 4080 ± 100 i I-13.315: 4130 ± 110.

Cau d’en Calvet (Santa Cristina d’Aro, Baix Em-pordà), on hi ha la data UBAR-243: 4100±60.

A més, hi ha datacions molt similars de di-versos jaciments que se solen situar dins del’horitzó calcolític (és a dir, amb presènciade ceràmica campaniforme), com per exem-ple els següents:

Reguers de Seró (Artesa de Segre, No-guera), sepulcre megalític que compta ambla datació Beta-230406: 4150 ± 40.

La Bauma del Serrat del Pont (Montagut,Garrotxa), abric d’habitació que té la datacióBeta-64940: 4100 ± 90.

Hipogeu del Carrer París (Cerdanyola del Va-llès, Vallès Occidental), UBAR-817: 4110 ± 60.

12. Conclusions

El jaciment de l’Espina C constitueix una tro-balla de rellevància particular per avançar

en el coneixement de moments de la prehis-tòria recent fins ara mal coneguts tant a lazona de l’Urgell com, de manera més gene-ral, a les terres més occidentals de Cata-lunya. La quantitat d’estructures i de restesarqueològiques documentades a l’Espina Cconstitueix una oportunitat excepcional peraprofundir en les característiques de les for-mes de vida dels grups humans que, tal comassenyala la datació C-14 de què disposem,van viure en aquest indret i hi van desenvo-lupar diferents tasques productives durantel segon quart del III mil·lenni ANE.

Les restes arqueològiques documentadescorresponen a les diferents utilitzacions queva tenir aquest indret. La primera dada quecal remarcar és la situació topogràfica del’ocupació: dalt d’un lloc enlairat des d’on esdisposa d’un excel·lent camp de visió de latota la plana de l’Urgell i del Pla d’Urgell, isobretot de les valls del Cercavins, que dis-corre al peu del jaciment, de l’Ondara, delqual és subsidiari pel costat nord, i del Corb,pel sud. Situacions topogràfiques similarss’han determinat en altres llocs amb evidèn-cies d’ocupació humana en períodes més omenys similars als de l’Espina C, com és elcas de dos jaciments neolítics excavats enels darrers temps a la comarca veïna de lesGarrigues: el Collet (Puiggròs) (Piera, 2007;Piera et al., 2008 ) i el Pla Gardelo (Juneda)(Piera, 2008), i també en altres assenta-ments neolítics a l’aire lliure de les valls de laFemosa (Gallart, 1983-1984; Gallart i Mir,1984), del Set, de la Vall Major i dels torrentssubsidiaris d’aquests rius del costat esque-rre del Segre (Costafreda i Llussà, 1987), elsquals coneixem a partir de troballes super-ficials. El desenvolupament d’estudis futursha de permetre anar concretant aquest pos-sible model d’ocupació del territori durant totel neolític, que aparentment pot tenir carac-terístiques específiques en relació amb lesevidències de què disposem en altres zonesde Catalunya.

Les dades arqueològiques assenyalen quel’Espina C seria un assentament amb unacerta continuïtat temporal, on es van realit-zar certes inversions de treball en un mateixespai que impliquen l’amortització de les es-tructures més antigues per a la construccióde noves. De tota manera, les evidències noestan concentrades, sinó que ocupen unagran part de la superfície del planell.

Una de les característiques més remarca-bles d’aquest jaciment és la quantitat d’evi-dències d’estructures documentades, queens permeten apreciar l’evolució de les ac-tivitats que es van desenvolupar en aquest

47URTX

lloc. D’una banda, tenim les fosses que esrelacionen amb activitats d’emmagatzematge(sitges) de productes sòlids, i de l’altra, unconjunt de vint-i-cinc fosses de tipologia di-ferent i que possiblement es podrien rela-cionar amb elements constructius. Es tractade dos usos que les dades arqueològiquesapunten i que es van donar en dos momentscronològics diferents, tot i que molt possi-blement amb poca diferència temporal. Lafinalització de l’estudi ha de permetre podercompletar i ajustar les hipòtesis proposadesfins al moment.

Els elements arqueològics recuperats per-meten fer-nos una idea de les activitatsproductives desenvolupades. Són prou re-llevants les evidències d’activitats relaciona-des amb la producció i l’aprofitament derecursos vegetals. L’estudi carpològic realit-zat sobre les restes carbonitzades de llavorsi fruits del jaciment de l’Espina C ha permèsdocumentar l’aprofitament de recursos ve-getals de tipus domèstic, com ara l’ordi vestit(Hordeum vulgare) i l’ordi/blat (Hordeum/Tri-ticum), o silvestres, com ara el llentiscle (Pis-tacia lentiscus). La rellevància de les tasquesagrícoles queda reforçada per la documen-tació de les fosses d’emmagatzematge ja es-mentades, d’un cert nombre de peces demolí i per les peces de sílex utilitzades en elprocessat de les plantes no llenyoses, espe-cialment la sega i el processat de cereals.

Si bé el conjunt faunístic recuperat no és gairenombrós, les dades aportades arran del seuestudi evidencien que les comunitats assen-tades en aquest indret consumien sobretotl’aliment proporcionat per recursos domèstics,bàsicament ovicaprins i bovins. Les activitatscinegètiques, amb una importància significa-tivament menor que la ramaderia, estan re-presentades de manera molt puntual a partird’una única resta de cérvol. La importància deles activitats vinculades a la gestió dels recur-sos proporcionats pels animals queda reflec-tida altre cop en l’estudi funcional de laindústria lítica tallada, on s’ha identificat unpercentatge significatiu d’instruments em-prats en el treball de matèries animals toves,una activitat a la qual no tan sols es van des-tinar alguns esclats usats per descarnar, sinótambé dues grans làmines i un esclat destinatal tractament de la pell seca.

Pel que fa a les restes faunístiques, caltambé remarcar la troballa de restes dentà-ries de dos exemplars adults de gos (Canisfamiliaris).

L’elevat grau de fragmentació de les restesceràmiques fa difícil el fet de poder relacio-

nar els vasos amb les activitats productivesesmentades. Particularment significatiu és elgran vas de forma ovoide amb dues nansesde cinta oposades i decorat amb múltiplescordons llisos horitzontals que pràcticamentcobreixen tota la superfície exterior del ma-teix. L’elevat grau de fragmentació no ha per-mès la restitució de cap altra forma sencera.Tan sols en dos casos s’ha pogut reconstituirel diàmetre de la boca d’un vas que de perfilglobular i coll lleugerament diferenciat i eld’un vas de grans dimensions (29 cm deboca) amb la vora secant inclinada vers l’in-terior, amb perfil exterior rectilini i llavi arro-donit. En tot cas, l’estudi global del conjuntceràmic permet assenyalar el predomini delsvasos de gruix mitjà, especialment els quetenen 6-7 mm de gruix, amb les superfíciesexterior i interior allisades i de cocció total-ment reductora. L’estudi de caracteritzacióde la matèria primera assenyala el predominide les ceràmiques amb una composició si-milar a la de la geologia d’aquesta zona, po-dent-se proposar, doncs, que es tracta deproduccions locals. En aquest sentit, és par-ticularment rellevant per la seva excepciona-litat en el marc de la recerca a Catalunya elcas de dues peces relacionades amb el tre-ball de matèries dures minerals, molt proba-blement ceràmica: un fragment medial delàmina que es va poder destinar a l’acabatd’alguna superfície mineral i un esclat quees degué usar per fer incisions, seguramentrelacionades amb la decoració d’un vas ce-ràmic, un còdol o placa de pedra, etc. Endefinitiva, les dades poden donar suport a lahipòtesi que a l’Espina C es podia haverdesenvolupat una activitat de producció devasos ceràmics.

En definitiva, el jaciment de l’Espina C es-devé una troballa excepcional que ens per-met començar a omplir el buit d’informacióque tenim sobre les característiques delsgrups humans que van viure a la zona del’Urgell durant la prehistòria recent. L’estudirealitzat no tan sols permet descriure unsmaterials i unes estructures, sinó que tambéaporta dades significatives sobre les carac-terístiques socioeconòmiques de la gentque va utilitzar aquest indret durant el IIImil·lenni ANE. Més enllà, però, permet in-cloure aquesta zona en les discussions ques’estan desenvolupant a Catalunya sobreaquestes comunitats, tot aportant dadesnoves i d’una gran rellevància qualitativa. Lafinalització de l’estudi definitiu ha de perme-tre completar la visió que hem esbossat enaquest treball i aprofundir en el coneixementde la comunitat que va viure a l’Espina C, totposant unes bases sòlides per desenvoluparnous projectes de recerca en aquesta zona.

48 URTX

FRANCÈS, J. [coord.] (2007). Els Mallols. Un jacimentde la plana del Vallès entre el neolític i l’antiguitattardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-ment de Cultura i Mitjans de Comunicació. (Ex-cavacions Arqueològiques a Catalunya; 17).GALLART, J. (1983-1984). «El jaciment neolític de laPlaneta (Artesa de Lleida, Segrià)». Pyrenae, núm.19-20, p. 35-45.GALLART, J.; MIR, A. (1984). «Dos jaciments neolí-tics a la vall Femosa (el Segrià-les Garrigues)».Ilerda, vol. XLV, p. 17-29.GIBAJA, J. F. (2003). Comunidades neolíticas delnoreste de la península Ibérica. Una aproximaciónsocio-económica a partir del estudio de la funciónde los útiles líticos. Oxford: BAR International Se-ries S1140.HOPF, M. (1966). «Triticum monococcum y Triticumdicoccum Sch. en el neolítico antiguo español».Archivo de Prehistoria Levantina, núm. 11, p. 53-80.— (1971). «Vorgeschichtliche Pflanzenreste ausOtspanien». Madrider Mitteilungen, núm. 12, p.101-114.LÓPEZ, J. B. (2001). «Minferri en el context de l’edatdel bronze a la plana occidental catalana». A: Ca-tàleg de l’exposició «Colors de la Terra. Minferri. Lavida i la mort en una aldea d’ara fa 4.000 anys».Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. (Quaderns dela Sala d’Arqueologia; 1).MARINVAL, P. (1995). «Recol·lecció i agricultura del’epipaleolític al neolític antic: anàlisi carpològicade la Balma de la Margineda». A: GUILAINE, J.;MARTZLUFF, M. [dir.]. Les excavacions a la Balma dela Margineda (1979-1991). Andorra la Vella: Go-vern d’Andorra, p. 65-82.PALLARÈS, M.; BORDAS, A.; MORA, R. (1997). «El pro-ceso de neolitización en los Pirineos orientales.Un modelo de continuidad entre los cazadores re-colectores neolíticos y los primeros grupos agro-pastoriles». Trabajos de Prehistoria, vol. 54, núm. 1,p. 121- 141.PIERA, M. (2007a). Memòria de la intervenció ar-queològica d’urgència al Collet. Puigròs, les Garri-gues. Inèdit. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Cultura. Direcció General del Patri-moni Cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.— (2007b).Memòria de la intervenció arqueològicad’urgència a l’Espina C (Tàrrega, Urgell). Inèdit.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-ment de Cultura. Direcció General del PatrimoniCultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.— (2008). Memòria de la intervenció arqueològicaal jaciment neolític del Pla del Gardelo (Juneda, lesGarrigues). Inèdit. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya. Departament de Cultura. Direcció Gene-ral del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia iPaleontologia.PIERA, M.; PLA, A.; ANTOLÍN, F.; ALONSO, N.; CAMAROS,E.; CLOP, X.; GIBAJA, J. F.; SAÑA, M.; GALLART, J.(2008). «El Collet de Puiggròs (les Garrigues). Unassentament a l’aire lliure de l’època neolítica». A:Fites en el Temps. VI Trobada d’Estudiosos de lesGarrigues. El Cogul, 27 d’octubre de 2007. Juneda:Fonoll, p. 23-48. (Col·lecció d’Estudis Locals LoPlançó; 7).

Bibliografia

AGUSTÍ, B. [et al.] (1987). Dinàmica de la utilitzacióde la Cova 120 per l’home en els darrers 6.000anys. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològi-ques de Girona. (Sèrie Monogràfica; 7).ALONSO, N. (1999). De la llavor a la farina. Proces-sos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occiden-tal. Lattes: CNRS. (Monographies d’ArchéologieMéditerranéenne; 4).— (2004). «Les tècniques d’emmagatzematge». A:Eines i feines del camp a Catalunya. L’estudi de l’a-gricultura a través de l’arqueologia. Girona: Museud’Arqueologia de Catalunya–Girona, p. 98-103.ANDUGAR, L.; SAÑA, M. (2005). «La gestió ramaderadurant el II mil·lenni». Cypsela, vol. XVIII, p. 209-228.ANTOLÍN, F. (2008). Aproximació a l’estudi de lapercepció i la interacció amb l’entorn vegetal ensocietats caçadores recol·lectores i agricultores ra-maderes (10000-4000 cal. ANE). Resultats de l’es-tudi arqueobotànic del jaciment arqueològic de laCova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Tre-ball de recerca de doctorat, inèdit. Bellaterra: Uni-versitat Autònoma de Barcelona. Departament dePrehistòria.BLASCO, A. (1993). Les ocupacions prehistòriques ala cova de Can Sadurní. Tesi de llicenciatura, in-èdita. Barcelona: Universitat de Barcelona.BOLEDA, R. (1976). Carta arqueològica de les vallsdels rius Corb, Ondara i Sió. Lleida: Càtedra deCultura Catalana «Samuel Gili i Gaya».BUXÓ, R. (1997). Arqueología de las plantas. La ex-plotación económica de las semillas y los frutos enel marco mediterráneo de la península Ibérica. Bar-celona: Crítica.— (1998). «L’agricultura i l’alimentació vegetal». A:BOSCH, A. [et al.]. El poblat neolític de Plansallosa.L’explotació dels primers agricultors-ramaders del’Alta Garrotxa. Olot: Museu Comarcal de la Ga-rrotxa, p. 91-92. (Publicacions Eventuals d’Arqueo-logia de la Garrotxa; 5).BUXÓ, R.; CATALÀ, M.; VILLALBA, M. J. (1991). «Lla-vors i fruits en un conjunt funerari situat a la ga-leria d’accés a la mina 28 del complex miner deCan Tintorer (Gavà)». Cypsela, vol. IX, p. 65-72.CLOP, X. (2007). Materia prima, cerámica y socie-dad. Oxford: Archaeopress: BAR Internacional Se-ries 1660.CLOP, X.; GALLART, J.; GIBAJA, J. F.; RIBES, J. (2006).«Un jaciment del neolític final-calcolític a Vilanovade Remolins (Torres de Segre, Segrià)». A: Ar-queologia i arqueòlegs. Homenatge a Ramon Bo-leda Cases. Guissona: Grup de Recerques de lesTerres de Ponent, p. 101-115.COSTAFREDA, A.; LLUSSÀ, A. (1987). «Aproximació alneolític de les comarques del Segrià i les Garri-gues». Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recer-ques de La Femosa, núm. 2, s. p.EQUIP MINFERRI (1997). «Noves dades per a la ca-racterització dels assentaments a l’aire lliure du-rant la I meitat del II mil·lenni cal. BC: primersresultats de les excavacions al jaciment de Min-ferri (Juneda, les Garrigues)». Revista d’Arqueolo-gia de Ponent, núm. 7, p. 161-211.FRANCÈS, J. (1995). «Noves excavacions al sectorest del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cer-danyola, Vallès Occidental)». Revista d’Arqueologiade Ponent, núm. 5, p. 147-177.

49URTX

del Pont (la Garrotxa) entre el 2900 i el 1450 cal. AC.Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa. (Publica-cions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa; 2).SAULA, O. (1994). «Història de les excavacions ar-queològiques a la comarca de l’Urgell (II). De lapostguerra a l’any 1975». URTX. Revista Cultural del’Urgell, núm. 6, p. 5-33.VILLALBA, M. J. [et al.] (1986). Les mines neolítiquesde Can Tintorer. Gavà. Excavacions 1978-1980.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-ment de Cultura. (Excavacions Arqueològiques aCatalunya; 6).

PITA, R. (1951). «Datos arqueológicos provincialesIII». Ilerda, vol. XV, p. 53-63.— (1953). «Datos arqueológicos ilerdenses IV».Ilerda, vol. XV, p. 100-110.PUCHE, J. M. (1996). «L’edat del bronze a l’Urgell:seriació cronològica i estudi dels jaciments». Fo-naments, núm. 9, p. 11-76.ROMO, A. M. (1997). Árboles de la península Ibéricay Baleares. Guía ilustrada para identificar y conocertodas las especies. Barcelona: Planeta.SAÑA, M. (1997). «Gestió i explotació dels recursosanimals». A: ALCALDE, G.; MOLIST, M.; SAÑA, M.; TO-LEDO, A. Procés d’ocupació de la bauma del Serrat