maquetación 1 - gva.es
TRANSCRIPT
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
2
3
4
5
6
DICTAT
VESPRADA, JUNY 2012
La mirà amb expectació, i anà obrint els ulls
més i més a mesura que els fixava en els de
la dona i esperava un parpelleig que no va
arribar. El rostre de l’anciana, impertorbable,
pareixia un camp llaurat per una mà infinita.
Era impossible posar més solcs en tan poc
espai i reconduir-los en milers de diminuts
encreuaments de cap a cap del laberint facial.
La boca era horitzontal, afonada, i sobre els
llavis cavalcava el xicotet nas aguilenc. Però,
sens dubte, era la profunditat de les conques
dels ulls i la seua estàtica mirada el que més
impressionava.