LOCKE I MILL: DIFERÈNCIES BÀSIQUES - ?_mill.pdf · en esquema un resum de les diferències centrals…

Download LOCKE I MILL: DIFERÈNCIES BÀSIQUES - ?_mill.pdf · en esquema un resum de les diferències centrals…

Post on 11-Oct-2018

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>LOCKE I MILL: DIFERNCIES BSIQUES </p><p>Locke i Mill comparteixen un fons cultural obvi: lempirisme i lesperit liberal, per les seves opcions conceptuals sn prou diferents. Presentem en esquema un resum de les diferncies centrals entre ambds pensadors. 1.- Sobre el dret </p><p> Locke s un teric del dret natural. Els drets bsics (vida, llibertat i propietat), sn a parer seu una condici prvia que fa possible una vida humana digna. Tots tenim dret imparcialment a all a qu un altre t dret. Altrament, la vida resultaria impossible de ser viscuda. </p><p> Mill s un utilitarista qualificat i com tots els utilitaristes nega lexistncia </p><p>del dret natural. En lutilitarisme els drets sn bsicament ficcions tils (lexpressi s de Bentham), i la seva fonamentaci es troba en qu sn tils per viure una vida amb sentit. Ni naixem amb drets, ni tampoc els drets sn naturals (sin conseqncia duna lluita de vegades ferrenya per tal daconseguir-los). Els drets per a Mill (que en aix es diferencia de Bentham) no es poden quantificar numricament, sin que sn qualitats, i el seu valor es troba en la mxima utilitat per a ms gran nombre. </p><p> 2.- Sobre el liberalisme </p><p> Locke s un liberal deontologista. Considera que hi ha principis dacci i deures morals envers la societat que es fonamenten per un consens previ. </p><p> Mill s un liberal teleolgic. Considera que la utilitat de la llibertat es </p><p>justifica per les seves conseqncies, perqu fa millor i ms creativa la vida dels humans. </p><p> 3.- Sobre la religi </p><p> Locke t una base religiosa. s un cristi no dogmtic, partidari dun cristianisme secularitzat i inclusiu. De fet, si hi ha drets naturals s perqu hi ha un Du que ha dotat els humans de la dignitat en tant que fills de Du. </p><p> Mill s secularista. El criteri utilitarista (mxim b per al ms gran nombre) </p><p>ofereix una alternativa secular al cristianisme. Per a Mill, les religions han estat superades per la cincia (ms til) i estan destinades a convertir-se en una mena dorganitzacions de beneficncia, perdent el sentit transcendent. </p><p> 4.- Sobre societat i contracte </p><p> Locke s un contractualista. El fonament de la societat es troba en un pacte o contracte social. Els drets poltics shan de basar en lindividu. El que el preocupa s mostrar el valor de la societat civil i les qualitats morals que els individus han de menester per tal de mantenir-la. La societat civil s el fonament de lEstat i lEstat ha de servir-la. </p><p> Mill no creu gaire en les virtuts morals de la societat civil i, especialment, </p><p>detesta la classe mitjana, que considera portadora de tpics i de prejudicis morals. La utilitat s un criteri individual per a lacci moral, per sobretot t un sentit agregatiu (s la utilitat sumada dels diversos individus el que t valor social). Des daquest punt de vista, lutilitarisme s un criteri bsic i collectiu de govern. </p></li><li><p>5.- Sobre el model de vida humana </p><p> Locke considera que una vida humana plena implica contracte social, respecte per la propietat privada, tolerncia religiosa i un marc digualtat de drets garantit per la llei. </p><p> Mill considera que una vida humana plena implica individualisme, </p><p>autodeterminaci i autonomia, de manera que cadasc pugui fer-se autor de la prpia vida. Hi ha dhaver un lliure mercat didees, i es pronuncia contra la tirania de la majoria, en defensa de la diversitat social i cultural. </p></li></ul>