carbonell_per què pensadors en temps d'indigència

7/29/2019 CARBONELL_Per qu pensadors en temps d'indigncia

1/27

Per qui. pensadors en temps &indigencia?*per Xanuel Carbonell


2/27

cientfic, el prbleg assenyala la necessitat de pensar . T o t seguit, perb, adverteixque tamb en aquest cas ens trobem sbocats a abandonar tota pretensi d'enten-dre-hi res immediatament. I s que una cosa reclama sobretot l'atenci del pen-sament avui: considerar qui: s'esdev (ist) prbpiam ent pe rto t arreu del globusterraqi. Ara, per aixb, ens cal abandonar els nostres hibits mentals, conformatsa la filosofia i per la filosofia, a favor d'un pensar (Besinnung) que ensdescobreixi el sentit (Sinn) del qu e adv arreu del m n. Finalment, e l prblegacaba invitant a la indulgtncia envers el llenguatge en qui: discorrerh la disser-taci.Hem agafat aquest prbleg com a introducci al nostre article, perqui: enssembla que resumeix explcitament els temes que atragueren fonamentalment l'a-tenci de Heidegger a partir d'un moment determinat, fins al punt que arrand'aquest interts nou, respecte al de les seves primeres obres, hom ha parlat,encertadament o no, d'un eidegger. Val a dir, perb, que ellmateix sempre rebutjh aquesta distinci i que sovint recalch el fet que moltes deles qestions tractades darrerament ja havien trobat una formulaci plena enobres com Sein zlnd Zeit, Rgnt und das Problem der Metaphysik, i Vom Wesendes Gynndes, que constitueixen el nucli del que hom ha anomenat el He idegge~- .~ns abstindrem, tanmateix, de discutir la convenisncia, o no, de ladistinci entre Heideggers i, en canvi, la prendrem com a hipbtesi departida per al present article. Ens limitarem, doncs, a les obres posteriors a laconferencia del 1936 Holderlin und das Wesen der Dichtung, perque hi apa-reixen tractades per primera vegada la poesia i la tecnica com a elements essen-cials del mateix problema que, d'aquest any engh, preocuparh fonamentalmentHeidegger, a saber, que s'esdev ara prdpiament arreu del mn? Amb tot, elpresent article no es proposa fornir cap visi general i succinta d'aquesta


3/27

sob re la abase),, , ."Aix, tot intent d'explicaci del que s'esdev ara arreu del mn ha de cona-derar necesshriament el moment inicial de la histbria d'occident com la clau devolta que sost i possibilita el desplegament global d'aquesta histbria, fins a la sevaconversi en histbria, de tot el planeta. A questa afirmaci, s clar, ens pot sorpren-dre, perqui: contradiu la nostra convicci, afermada pels resultats de les ciencieshumanes, que entre nosaltres i els grecs hi ha un abisme. Si ja entre la concepcicristiana del mn i la contemporhnia trobem unes diferencies radicals, amb moltams ra n'hi ha d 'haver entre la nostra i la grega. E l primer pas que ha d'acomplirHeidegger en la seva exposici ha de ser, doncs, demostrar no solament que no hiha tal abisme entre aquests dos moments de la histbria, sin que ambds sn fruit,sn aspectes, 'una mateixa posici que ha rom& inalterada fins ara ique s la que distingeix la nostra histbria de totes les de les altres civilitzacions

4. C f . Nietzsche 11 (Pfullingen 1961), p. 392.5. C f . Gelassenheit (Pfuiiingen 1959), p. 17.6. C f . tamb ctBrief ber den "Hum anismus,,~>, dins Wegmarken, ps. 339-340.7 . C f . Nietzsche Ii, p. 396.8. C f .


4/27

extraeuropees. Com s'ha de formular, per tant, la pregunta que ens porti a des-cobrir la posici bhsica i original de la cultura occidental?Tot i que Heidegger no la formula explcitament en aquests termes, podremenunciar-la com: quina ha esta t la principal condici de possibilitat del saber cien-tfic? Car aquest s un dels trets distintius de la nostra cultura. Tamb sn diver-ses les obres que tracten aquest problema i que cerquen de donar-li una resposta.A la lletra a Ernst Junger publicada amb el ttol de Zur Seinsfrnge l2 trobem lasegent indicaci: >, situant-se ,es plantejhindirectzment la pregunta de quin s el substrat, doncs la condici de possibilitat,de tota cii-ncia. Per6 s en el prefaci que Heidegger afeg a aquesta llig el 1949,on aixb apareix explicitat, a saber, reprenent la caracteritzaci que Descartes fade la filosofia en una lletra a Pico t, segons la qua l


5/27

temporalitat. Els rom ans tradu'iren el m ot grec 6vpys~a realitat) per actus. Am baquest terme, e l real s pensat com el producte d'una actio. .19Amb la modificaci de la noci de veritat en tant que adaequgtio en certitudo,que t lloc amb Descartes, i la introducci del real dins l'hmbit de la causalitatqueden posades les bases per a la moderna concepci de l real.


6/27

sament heideggeriii, hem reprodu'it ntegrament un text que creiem que en potser especialment aclaridor. Es tracta de la primera part de la comunicaci DasEnde deu Philosophie und die Aufgabe des Denkens. Remetem, per aixb, ellector a l'apirndix de textos. Aqu, en canvi, prenem u n altre text ms especfica-ment ctfilosbfic)>que, nogensmenys, ens situa tot seguit al centre de la seva con-cepci de la metafsica. Al tercer parhgraf del captol VIII del tom 11 de l'obrasobre Nietzsche podem llegir:


7/27

conferencia pronunciada el 18 de novembre de 1953 a Munic. La discussi s'es-tableix d'entrada e n la forma d'una crtica de la concepci comuna avui segonsla qua l la tecnica s essencialment un m itjh. Aquesta concepci >.~~erb, com que,,30 a representaci correntde l'essencia de la tecnica duu a escandallar I'origen, grec, de la noci de causa-litat. Aquesta es troba circumscrita a l'dmbit de la n o iq 6 ~ < , e la pr o d ~ c c i .~ 'H i ha producci, perb, noms en el cas que alguna cosa inexistent esdev existent.El pas de la inexistkncia a l'existencia, Heidegger l'explica, comentant un pas-satge del Banquet de Plat, com el pas d e l'estat d'amagament (Verborgens) al dedesamagament (Unverborgens). El terme de erca trad uir fidel-ment el mot grec drh-hOe~a,mot que els romans tradu'iren per ueritas.Amb aquest mot, per altra part, assolim el fons del que, per a Heidegger,constitueix l'origen mateix del mn occidental i que, e n aquest sentit, s .A partir de l 'drh?@~~a,ls grecs es veieren orientats capa l'kv, l'ens, la cosa present (Anwesende), i s sobre aquest mot que s'articulaper primera vegada la dualitat fonamental de la metafsica. De ms a ms, jaque el primer moment d'un procs noms apareix com a tal a la f i 32 d'aquestprocs, i que s en el desplegament de I'essencia de la tecnica en que apareixaquest moment, l'essencia de la tscnica es revela com la culminaci de la meta-fsica. Aix mateix, es revela com un mode, baldament sigui el darrer, del desama-gament que ha determinat totes les visions de la realitat que componen la histbriade la metafsica.Ara, per b que I'essSncia de la tecnica es trobi arrelada en la n o i q 6 ~ ~ense,perb, ser idkntica al que aquest mot significava originalment, aquesta essenciaha pres en I'actualitat un t re t especfic que la distingeix de la producci en el sentitde la n o i q 6 ~ ~ .eidegger concep l'essencia de la tecnica moderna com el , dins Holzwege, p. 96.36. C f. ctZur Seinsfragea, dins Wegmauken, ps. 403-404.37. Ibid.38. Cf. Op. cit . , p. 302.Els Marges, 10. I977


8/27

palesa que pren el perill que hi ha en I'esskncia de la tecnica. La caractersticaperillosa de la figura del cctreballador)>s crque l'hom e avanci fins a l'extrem dela possibilitat de perseguir i fer progressar nicaments la manera tecnica d'apro-ximar-se al E l perill que hi ha en l'essencia de la tkcnica s n o pas l'accide les mhquines i aparells tkcnics, crl'acci dels quals pot ser eventualment mor-tal)>,@ in el fe t que allh on domina, foragita tota altra possibilitat d e desamaga-men t (del real). >!lTanmateix, en la mesura que l'essencia de la tkcnica s vista com un modedel desamagament, no noms posa en perill l'sser de l'home, sin que aporta


9/27

esquemitica aquest aspecte del seu pensament. Car una de les seves caracteris-tiques s I'estreta interdependen cia qu e man tenen totes i cadascuna de les sevesparts. Aix i tot, donades les limitacions intrnseques d'un article que es proposasobretot poder perm etre a cadasc d e poder-se endinsar e n les obres del pensadoralemany sense veure's abocat a la incom prensi ms descoratjadora, inten taremtot seguit de fer veure com es traga el seu cam en el camp de l'art i de la poesia,per on, al mateix temps, ens sembla que hon podri deduir fhcilment els termesen que es desenvolupa la crtica heideggeriana de la crtica artstico-literhria.D'entrada, val a dir que tot el que hi s enunciat sobre l 'art s assumit i, perdir-ho aix, accentuat i realgat en la discussi de la poesia. al'art, aixb s, poesia( 7 t o i q 6 ~ ~ ) > > ,om diu al text fonamental sobre l'esskncia de la tecnica o, msarticular ment. com en el t ex t b i si c sobre l ' a r ~ " ~n trobem recalcat aixb mateix:. ;(~'ess i.ncia de I'art s la poesia)>. Gs cert, tanm ateix, q ue pots er el term e decrDichtung)>hauria d e ser tradu it m s prbpiament no pas per >,ue haacabat pe r significar gaireb unvocam ent


10/27

el desamagament, i no tant el real, apareix (er~cheint).~tL'apartixer s, en tantque essencia del desamagament (Wahrheit) esdevinguda efectiva, la bellesa)>?' Labellesa fa apareixer el real tal com s en la seva essencia. La bellesa no el real, no el forca a apartixer com a , no el converteix e npur mitjh, ans en serva l'ess&ncia?*La bellesa salvaguarda no tant el real tal comapareix, com la possibilitat mateixa d'aquesta aparici, i aix mant el real lliurede tot condicionament extern a ell. L'aparici del desamagament del real coma tal, la bellesa, s, per tant, el mode suprem en qui: pot advenir (eueignen) eldesamagament. Ara, com a mode del desamagament, el bell es troba determinatper qualsevol modificaci que s'esdevingui a l'essencia d'aquest.


11/27

si6 oral i escrita del que s'ha de comunicar. s .quelcom m s que un simpletragi (befordet) del que se sap i del que no se sap (Verdeckte und Offenbare)expressat en mots i frases, perquk la paraula revela el real com sobretot unreal>>.61 er aixb, puix que la paraula d na no m, cada vegada, a la realitat delreal, cada parlar comporta, per a cada poble, una determinada capacitat de per-cepci d'aquesta realitat. En la paraula de la poesia es preparen per a cada pobleles nocions histbriques (geschichtlichen) de la seva esskncia, s a dir, de la sevamanera de pertiinyer a la histbria del La funci d e la poesia s la > W a h ~ h e i t ) ? ~n el sentit de preservar per a un poble deter-minat la seva peculiaritat i, aix, disposar-10 per a la histbria de la humanitat.Nogensmenys, si la poesia (Sprachkunst) assoleix aquest rang s perqus laparaula (Sprache) s en ella mateixa poesia ( D i c h t ~ n g ) . ~ ~i ha en les darreresobres de Heidegger una preocupaci creixent per l'esssncia de la paraula, finsal punt que ell mateix ha arribat a concebre els seus treballs com >!' La parau la es revela com el lloc o n es decideix la histb ria d ela humanitat. Es en el mode com apareixen, cada vegada, els mots fonamentalsque el pensament descobreix, com ctallb que cal ser pensat>>,una certa manerad'aproxin~ar-seal real i no pas una altra. Aix, Heidegger pot dir en rigor que sel que hi ha al fons d'aquests mots i, doncs, de la paraula mateixa el que hadeterminat la nostra histbria. Tamb en aquest cas es repeteix la inversi de l 'o-pini comuna. De la mateixa manera que no s la cikncia la que descobreix elreal, sin que s una certa revelaci previa del real allb que possibilita la ciknciai els seus ,no s la paraula un instrument de la subjectivitat,ans s la subjectivitat un fruit de l'esssncia de la paraula. No s que la paraulano sigui res d'humh, ans la paraula s anterior a tota determinaci de la humanitatde l'home. Aixb trasbalsa la concepci actualment admesa de l'esskncia del llen-guatg e -concepci de rel metafsica perquk s sub jectivista , segons la qua l elllenguatge s una activitat de l'home-, alhora que en reclama una inversi. Puixque l'home no fa sin seguir l'orientaci que li ha tracat l'esskncia de la paraula,la paraula s en la seva esskncia la paraula de l'e~skncia.6~ix, prbpiament no sl'home qui parla (de l 'home, del real), sin la paraula en la seva e~skncia.6~m baquest enunciat, Heidegger ateny la radicalitzaci extrema de l'exigkncia de sos-treure I'art i la poesia a l'esquema metafsic de la relaci subjecte-objecte. Sem-blantm ent, e l llenguatge no pot ser qestionat i no ho ha de ser a partir de l 'homede les seves activitats, sin a partir del llenguatge mateix.68La paraula, perb, s tam b el lloc on adv el pensament.


12/27

me nt s la poesia primera (Urdichtung) que precedeix to ta poesia (Poestel. A iximateix, tota poesia (Dichten), tant en aquest sentit ms ampli com en el msrestringit de l'art poetica, s en el fons pensament.?'El problema de la relaci entre pensament (Denken) i poesia (Dichten) s talvegada la dificultat terminolbgica ms greu amb que ha topat Heidegger. La irre-soluci definida d'aquest problema dna al seu estil una ambigitat que sovintI'ha fet ser menyspreat o ignorat com a extravagant. Sembla que certs comentarisd'Herhclit o d'Aristbti1 es despleguin com una divagaci poetitzant, mentre queles clarificacions de poemes de Holderlin, Rilke o Hebel hom tendiria a qualifi-car-les de textos ctfilosbfics)>.on se'ls in tenta fer dir coses Que els mateixos poetesno haurien admes ni tan solament s'haurien arriba t a imaginar poder-ho d& mai.Al capdavall, perb, l'estil heideggerih no s sin una conseqi.ncia de I'intent detrobar un discurs fora de l'hmbit de la lbgica i de la metafsica. un discurs queco rrespongu i al que s an terio r a am bdues. P er aixb, ~ e i d e ~ ~ e rs veu obligatsovint a posar en guhrdia contra un freqent malentes fruit dels nostres hhbitslingstics: .A la maieixa em fatitzi aixb mateix: De fe t, ?4L'sser i elsagrat sn, perb, dos modes del mateix. Aixb comporta que poesia i pensamentsiguin e l mateix en llur m ateix fons. Poesia i pensament sn > .~ 'auest sbl ens ha aDaregut"com l'essencia de la paraula. Aixi, no s que quedin absorbits en aquesta mateixaessencia ans s aquesta mateixa essencia, en canvi, el que, alhora que els acosta,els m ant separats. Poet a i pensador .?6En un comentari a l'himne de Holderlin aWie wenn arn Feiertage. ..D, Hei-degger manlleva els termes un com entari que fu Ho l-derlin d'un fragment de Pndar, en el qual cercava d'expressar especulativamentl'essencia del pensament. En el tractament que en fa Heidegger, perb, serveixenper a m ostrar l'estatut de la poesia i el pensamen t en l'essencia de la paraula: laparaula, que s prbpiament l'immediat, noms pot apareixer com a tal mediatit-zada e n el p0ema.7~Aixi mateix, podrem afegir, aixb s'esdev sem blantmen t, perbno idkntica, en el pensament. L'esscncia de la paraula, s a dir, el desamagament

71. Ibid.72. Cf . Wa s heisst Denken?, p. 155.73. PS. 8-9.74. C f . ctNachwort .. >, dins Wegrnarken, p. 312.75. Cf. Aus der Erfahrung des Denkens (Pfullingen 1954), p. 25.76. C f . ctNachwort... , dins Wegmarken, p. 312.77. C f . Erlauterungen zu Holderlins Dichtung (Frankfurt 1951), ps. 70-71.

E s t u d i s i assaigs


13/27

del real, apareix en els dos modes en qui: ?' E n ambdsno solament no s reconeguda aauesta manca. sin aue a ms s consideradaprecisament com el mom &t cu lk ina nt del desplegaGent del saber. Amb ellas'estn l'opini que la nostra epoca ha aconseguit superar la indigencia a que haesta t so tmesa la hum ani tat des de sempre. L7ilpoca d e l'essitncia d e la titcnica esmanifesta d'entrada i a si mateixa com l'epoca de l'absencia d'in dig hc ia; qua n,?~a tasca de poetes i pensadors s


14/27

Heidenner conclogu una lletra adrecada a Ernst Junger (lletra en la qualinten ta d'esbossar el qu e podria ser el llenguatge que correspon a la necessitatfonamental del nostre temps) amb una citaci d e G oethe que resumeix plenamentla preocupaci heideggeriana de trobar aquest llenguatge. Nosaltres la reprodu'imntegrament amb la intenci que aporti una darrera llum a la fita que guia tot elcarni de Heidegger:


15/27

Textos de Martin Heidegger1. MES ENCA DE LA METAFSICACitncia i filosofia

Fins a quin punt la filosofia, a I'epoca actual, ha entrat al seu estadi final?La filosofia s metafsica. La metafsica pensa l'ens (Seienden) en la seva totalitat-el mn, l'home, Du- respecte a l'sser (Sein), respecte a la correspondencia del'ens amb I'sser. La metafisica pensa l'ens a la manera de la representaci que fonamen-ta (begriindenden). Perqui? l'sser de l'ens s'ha m anifestat des d el comencam ent de lafilosofia i amb aquest mateix comenqament com a fonament (Grund) (&pxfi, atmov, prin-cipi). El fonament s d'on l'ens com a tal, en el seu esdevenir, el seu desapareixer i elseu romandre, s el que s i com s, en tan qu e cognoscible, manipu lable i elaborable.En tant que fonament, l 'sser fa ser present (Anwesen) l 'ens al mode que li corresponcada vegada. E l fonament es manifesta com la presencia (Anwesenheit). La seva manerade presentar-se (Gegenwart) rau en el fet que, cada vegada i en el mode que li escau,produeix (hervorbringt)e n la presencia el que ja s present (Anwesende). El fonamentpren cada vegada, segons I'aspecte de la presgncia, el carhcter fundatiu (Grnden) coma causaci bntica d el real, com a possibilitzaci transcendental de I'objectivitat dels ob-jectes, com a mediatitzaci dialectica del moviment de l'esperit absolut, de l procs his-tbric d e la producci, com a vo luntat d e p oder institui'dora de valors.El tret distintiu del pensament metafsic, que escandalla l'ens fins al seu fonament,resideix en el fet que, partint del que s present, representa aquest present en la sevapresencia i, aix, l'exposa, a partir del seu fonament, com a ens ben fonamentat.

Q ue volem di r quan parlem de la fi de la filosofia? Massa f kil m en t comprenemla fi d'alguna cosa en un sentit negatiu com a pur acabament, com a aturament d'unprocs, si no com a esfondrament i impossibilitat. Contrhriament, l'expressi > ignifica l'acompliment d e la metafsica. Tanmateix, acompliment no volpas dir perfecci, en el sentit que la filosofia hauria hagut d'assolir la mhima perfecciamb la seva fi. No noms ens manca la mesura que ens hauria de permetre compararla perfecci d'una epoca de la metafsica respecte a una altra. No tenim cap dret aformular apreciacions d'aquesta mena. E l pensament d e Plat n o s pas ms perfecteque el de Parmenides. La filosofia de Hegel no s pas ms perfecta que la de Kant.Cada epoca de la filosofia comporta la seva prbpia necessitat. Hem d'acceptar estric-tament que una filosofia sigui tal com s. Perb aixb no vol dir tampoc que en privi-legiem una sobre una altra, cosa que si podem fer quan tractem amb diferents con-cepcions del mn.El vell significat del mot alemany Ende (fi) s el mateix que el del mot Ori (Lloc):ctvon einem Ende zum anderens, significa ctd'un lloc a un altre),. La fi de la filosofias el lloc, en el qual la totalitat de la seva histbria s'aplega en la seva possibilitat ex-trema. Fi, en tant que acompliment, significa aquest aplegament.D'una pun ta a l'altra de la h istbria de la filosofia, s el pensament d e Plat el que,en diverses figures, resta determinant. La metafsica s platonisme. Nietzsche caracte-ritza la seva filosofia com a inversi del platonisme. Amb la inversi de la metafsica,ja acomplerta amb K arl Marx, s'assoleix la ms extrema possibilitat de la filosofia iaquesta entra al seu estadi final. Tot intent de pensament filosbfic avui noms pot desem-bocar a renaixences epigonals i llurs variants. La fi de la filosofia, doncs, (seria l'exhau-riment d'aquest mode de pensar? No anem tan de pressa.La fi s, en tant que acompliment, I'aplegament en les possibilitats extremes. Nosal-tres, perb, les pensem d'una manera massa estreta, mentre ens limitem a esperar unEls Marges, 10 . 1977 17


16/27

desplegament de noves filosofies a i'estil de les que hi ha hagut fins ara. Oblidem que,des dels primers temps de la filosofia grega, un tret decisiu de la filosofia ve a llum: laformaci de les diverses ciencies a l'interior del camp obert per la filosofia. La formacide les ciencies s tamb llur afranquiment de la filosofia i l'organitzaci de llur auto-suficiencia. Aquesta manifestaci pertany a l'acompliment de la filosofia. E l seu desple-gament avui est& en plena activitat per tots els sectors de l'ens. Sembla que no siguires ms que el pur exhauriment de la filosofia, quan, en canvi, en veritat s el seuacompliment.N'hi ha prou d'esmentar l'emancipaci de la psicologia, de la sociologia, dei'antropologia (esdevinguda antropologia cultural), i del paper de la lbgica en tantque logstica i semintica. La filosofia esdev ciencia emprica de l'home, de tot e l q ueper a l'home pot esdevenir objecte cognoscible de la seva tecnica, m it ja n~ an t a quals'installa en el mn i l'afaiqona segons els modes mltiples del trebali i de la cultura.Tot aixb es porta a terme arreu sobre la base de la posada en explotaci cientfica decadascun dels sectors del real (Seienden), i segons les seves normes.No cal ser profeta per adonar-se que les cikncies en procs d'instdar-se arreu notrigaran a ser determinades i dirigides per la nova ciencia de base, a saber, la ciber-n? tica.Aquesta ciencia correspon a la determinaci de l'home com aquell sser i'essenciadel qual s l'activitat en un medi social (handelndgesellschaftlichen). Per aixb aquestaciencia s la teoria del regiment de la possible planificaci i organitzaci del treballhum &. La cibernetica converteix el llenguatge (Sprache) en un m it ji &intercanvi demissatges: les arts esdevenen instruments al servei de la informaci.El desplegament de la filosofia en tot un seguit de ciencies autbnomes, i, tanmateix,ms i ms decididament intercomunicants, s l'acompliment legtim de la filosofia. Lafilosofia conclou a l'kpoca actual. Ella ha trobat el seu lloc en la cientificitat de la huma-nitat qu e actua en u n medi social. E l tret fonamental d'aquesta cientificitat, perb,s el seu caricter cibernktic, s a dir, tecnic. Probablement la necessitat de posar enaesti la tecnica moderna mor en la mateixa mesura en au6 la tecnica dna msdecisivament la seva empremta als fenbmens de l'univers i a la posici que hi ocupal'home, i els regeix ms exclusivament.Les cih ci es estan a pu nt d'interpretar segons les regles de la ciencia, s a dir, desde la tecnica, tot el que en llur estructura recorda encara que provenen de la filosofia.Les categories de les quals cada ciencia depkn per a i'estructuraci i la delimitaci delseu camp d'objectivitat, les compren com a instruments en tant que les seves hipbtesisde treball. La veritat d'aquestes hipbtesis es m esura no noms segons l'efectivitat quellur aplicaci aconsegueix dins el progrs de la recerca. La veritat cientfica s equi-parable a 17efici6ncia d'aquests efectes.El que la filosofia, en el transcurs de la seva histbria, havia intentat aqu i alli, isempre d'una manera insuficient, aixb s, exposar les ontologies de les diverses regionsde l'ens (natura, histbria, dret, art), ara les ciencies se'n fan cirrec com de llur tascaprbpia. Llur interes s'adresa a la teoria dels conceptes estructurals cada vegada indis-pensable per al camp d'objectivitat que els s assignat. >ignifica ara: suposicide categories a les quals els s atribuida noms una funci cibernetica i els s negattot sentit ontolbgit. El carhcter operacional i modklic del pensament representatiu icalculador estableix la seva dominaci.Tanmateix, quan les ciitncies parlen de l'inevitable supbsit de llurs categories re-gionals, encara parlen sempre de l'sser de l'ens. Noms que no ho diuen. Bs clar quepoden renegar de llur origen filosbfic, perb no se'n poden desempallegar. Car sempre,en la cientificitat de les ciencies, parla el testimoni de llur paternitat filosbfica.La fi de la filosofia apareix com a triomf de l'organitzaci d'un mn governat peria ciitncia i la tecnica i d'un ordre social adequat a aquest mn. La fi de la filosofiasignifica: comensament de la civilitzaci mundial basada en el pensament europeu-occidental.Perb, s que la fi de la filosofia en el sentit del seu desplegament en les ciencies18 Estudis i acsaigs


17/27

constitueix ja la realitzaci completa de totes les possibilitats del pensament que hapres el cam de la filosofia? O b, hi ha per al pensament, fora de l'dltima possibilitatque acabem de mostrar (aixb s, la descomposici de la filosofia en les cii:ncies tecni-citzades), una primera possibilitat, de la qua l, sens du bte , el pensament fiioshfic hagude sortir, de la qual, perb, en tant que filosofia, no podia fer-ne l'experiencia ni fer-se'nchrrec?Si fos aix, llavors caldria que en la histbria de la filosofia, des del seu comeqamentfins a la seva fi, hi hagus reservada ocultam ent una tasca per al pensament, tasca a laqual ni a la filosofia en tant que metafsica ni, encara menys, a les cii:ncies que se'nderiven, els fra accessible.(Zur Sache des Denkens, ps. 61-65.)

I I . EL TOMBANT

Des que hom considera particularment l'art i els artistes, aquesta consideraci haestat anomenada estetica. L'estetica pren l'obra d'art com un objecte i, encara ms, comun objecte de l'aEo0r)c~c, de la percepci sensible en e l sentit amp li del m ot. Avuihom anomena aquesta percepci


18/27

de l'ens i respecte a ella. Perb mentrestant les frases de Hegel romanen viilides. Pre-cisament per aixb cal saber si la veritat que aquesta afirmaci enuncia s definitiva, i,en el cas que ho sigui, que se'n deriva.Problemes com aquests, que a voltes ens concerneixen casualment i a voltes clara-ment i directa, noms ens els podem plantejar si, per endavant, meditem I'essSnciade l'art. Nosaltres hem intentat de fer uns passos cap aqu plantejant el problema del'origen de l'obra d'art. E s tracta sobretot de fer veure b el ca rk te r d'obra de l'obra.El que aqu el mot ctorigens pot significar s pensat a partir de l'essencia de la veritat.La veritat de la qual es tracta aqui no s'ha d'entendre en el mateix sentit que el quehom coneix amb aquest nom i que assigna al coneixement i a la ciencia com una quali-tat, per tal de distingir-la del bell i del b, que funcionen com a valors del comporta-ment no teoretic.La veritat s el desamagament de l'ens com a ens. La veritat s la veritat de l'sser.La bellesa no es troba al costat d'aquesta veritat, perque quan la veritat es posa enobra, apareix. Aquest apareixer, en tant que sser de la veritat en obra i com a obra,s la bellesa. Aix, el bell pertany a I'adveniment de la veritat. El beii no t a veurenoms amb el plaer i no noms s objecte de plaer. I, tanmateix, el bell reposa en laforma. Perb aixb solament perque un dia la forma s'iuuminii, a partir de l'sser, coma ensitat de I'ens (Seiendheit de s Seienden). Aleshores l 'sser advingu com a ~ 1 6 0 ~ .La i8a se sotmet a la popcp4. El ~voXov, l tot unit de gopcp4 i Bhq, s a dir, l'lpyov sal mode de I 'hvb~~eca.erb aquest mode de la presencia esdev l'actualitas de I'ensactu. L'actualitas esdev la realitat. La realitat esdev objectivita t, i l'objectivitat es-dev experiencia viscuda. En el mode en quP, per al mn determinat per Occident,l'ens s en tant que el real, s'hi amaga una peculiar concordanca de la bellesa amb laveritat. A la transformaci de l'essencia de la veritat correspon una histbria de l'es-sencia de l'art occidental. Aquest s tan poc comprensible a partir de la bellesa presaen ella mateixa com a partir de l'experiencia viscuda, i aixb suposant que el conceptemetafsic d'art pugui assolir l'essencia de l'art.

(Epleg de Der Ursprung des Kunstwerkes, dins Holzwege, ps. 66-68.)

La mera acci no canviar; l'estat d el mn, perqui: l'sser, en ta nt q ue eficacitat iactivitat, embolcalla tot ens enfront del que s'esdev. Fins i tot, l'immens sofriment querecorre la terra no pot despertar immediatament cap modificaci, perque s experirnen-tat noms com un sofriment, s a dir, passivament, com un objecte ofert a una accii, doncs, immergit en el mateix imbit essencial que l'acci: l'iimbit de la voluntat devoluntat.Per& la terra resta protegida en la llei insignificant del possible qu e s la terra ma-teixa. La voluntat ha imposat com a fi l'impossible al possible. L'activitat que orga-nitza aquesta coacci i que la mant dominant, procedeix de l'essencia de la tecnica,terme que aqui s identic al concepte de la metafsica en procs d'acomplir-se. Lamif formi tat absoluta de totes les coses humanes de la terra dominades per la voluntatde voluntat revela l'absurdidat d e l'obrar hum; erigit en absolut.La devastaci de la terra comega com un procs volgut, perb que no s coneguti que no ho pot ser en la seva essetcia, en una epoca en quP 1'essGncia de la veritat esdetermina com certesa, com allb en el qual les representacions i les fabricacions hum a-nes esdevenen segures d'elles mateixes. Hegel concep aquest instant de la histbria de!a metafsica com aquell en que la consciencia absoluta de si mateix esdev principi

del pensament.Sembla com si, soia el regne de la voluntat, l'essencia del dolor resti closa a l'home,semblantment I'esskncia del goig. L'excs de sofriment, pot aportar encara aqui unamodificaci?20 Estudis i assaigs


19/27

Cap modificaci no es produeix sense una escorta que abans obre cam. Perb,{com s'acosta, si no es veu alk que adv, dlb que crida l 'essencia de l 'home,allb que la salvaguarda, ensems que la fa visible, s a dir, que fa que sigui copsada i,aix, por ta alguns mortals pel cam de bastir I'habitatge de l'home pensarosam ent ipotticament?

berwindzlzg der Metaphysik, XXVIII (dins Vortrage und Azrfsatze, ps. 98-99).

I I I . MES E N L L A DE L A M E TA F IS I CAPe~zsament poesia


20/27

Perb abans de declarar incompatibles, d'una manera tan simplista, l'habitar i lapoesia, podria ser til prestar una atenci seriosa a la dita del poeta que ens parla del'habitar de I'home. No descriu les condicions actuals d'aquest habitar. Sobretot noafirma que habitar vulgui dir tenir habitatge. Tampoc no diu que la poesia (Dichte-rische) es limiti a no ser res ms que un joc irreal de la imaginaci poetica (poetischen).Qui, doncs, dels qui reflexionen, gosaria afirmar sense cap escrpol i encimbellant-seen una posici forca discutible que l'habitar i la poesia (Dichterische) sn inconcilia-bles? Potser se suporten l'un a l'altra. Ms encara: potser l'un porta l'altra, de maneraque l'un, l'habitar, reposa en l'altra, la poesia. Si ho suposem, llavors, s clar, ens calpensar l'habitar i la poesia (Dichten) en llur essencia (Wesen). Si, doncs, no ens oposema aquesta exigencia, pensem allb que hom anomena genericament l'existencia de l'homea par tir de l'habitar. D'aquesta manera ens deseixim de la representaci habitual deI'habitar. Darrera d'ella, I'habitar no s sin una manera entre moltes d'altres de cap-tenir-se l'home. Nosaltres treballem a la ciutat, perb habitem als ravals. Fem un viatgei habitem ara ac ara &h. Entks aix, habitar s noms disposar d'allotjament.Qu an H olderlin parla d 'habitar, apunta al tre t fonamental d e I'existencia humana.

I la poesia (Dichterische) la considera a partir de la relaci amb l'habitar comprits es-sencialment.Es clar que aixb no vol dir que la poesia sigui nom6 un guarniment i un afegitde l'hab itar. El carhcter poetic de l'habitar tampoc no significa que en to t habitar, d'unamanera o d'una altra, s'hi trobi aquest carhcter. La frase:


21/27

. poeticament habita l'home.. .diu el poeta. Sentirem ms clarament la frase de Holderlin si la restitu'im al poemad'on I'hem agafada. D'entrada, escoltarem noms els dos versos dels quals l'hemseparada i retallada. Diuen:

Ben merexeidor, perb poeticament, habital'home en aquesta terra.

El to fonamental dels versos ressona en el mot ctpoeticamenta. Aixb s recalcatpels mots que t a un costat i a l'altre, pels que el precedeixen i pels que el segueixen.El precedeixen els mots: Gaireb sonen com si el m otque els segueix, ,estrings l'habitar ben mereixedor de l'home. Nomsque s I'invers el que s'ha d'entendre. La restricci s'acompleix a travs del gir


22/27

com ha estat fet, amb el bastir. Tampoc no en parla, d'aixb, ni en el sentit de protec-ci, de cura o de construcci, ni de manera que presenti la poesia com un mode propide bastir. Holderlin, quan parla de l 'habitar pokicament, no ho fa igualment com hofem nosaltres pensant. I, tanmateix, nosaltres pensem el m ateix qu e Holderlin poetitzadichtet )., - - ,2 s clar que aqu ens hem de fixar en quelcom essencial. Cal fer previament unabreu remarca. La poesia i el pensament noms es retroben en el mateix, en tant queromanen fermament en la diferencia de llur essencia. El mateix (das Selbe) no coinci-deix amb l'igual (das Gleichen) ni tampoc amb la uniformitat buida de la pura iden-titat . L'igual s'aplica sempre a la indiferencia, perque tot s'hi acordi. El mateix, encanvi, s la pertinen~amtua del diferent a partir de l'aplegament acomplert a travsde la diferencia. En l'exposici (Austrag) del que s diferent, Sessencia aplegadora delmateix ve a la llum. El mateix bandeja tot afany &igualar sempre les diferencies enuna uni original. L'igual, en canvi, disgrega en la unitat fada de l'u noms uniforme.Holde rlin en sabia alguna cosa, d'aixb. E n un epigrama titulat La rel de tot mal (Wurze2alles Ubels) diu:

Bo i div s ser unit; per que, doncs,entre els homes hi ha aquest afany de buscar que noms un sigui uni una sigui una? (Edici de Stuttgart, I, 1, p. 305).

Si reflexionem sobre el que Holderlin poetitza respecte a I'habitar poeticament del'home, trasiiuim un cam pel qual, a travs de la diversitat dels pensaments, ensaproximem al mateix que el poeta diu poeticament.Perb, que diu Holderlin de l'habitar poeticament de l'home? Cercarem la respostaa aquesta pregunta escoltant els versos 24-38 del nostre poema. Car s en iiur marcque els dos versos comentats abans han estat pronunciats. Holderlin diu:c+t, un home, qua n la vida s noms fatics,mirar enlaire i dir: jo tambv d er aix? Si. Mentre I'amistat, la pura,roman al cor, no dissortadamentes mesura I'home amb la divinitat.Gs inconegut Deu? Es, com el cel,tan manifest? Ms aviat crec aixb.Aquesta s la mesura de l'home.Ben mereixedor, perb poeticament, habital'home en aquesta terra. Per6 ms purano s I'ombra de la nit amb les estrelles,si puc dir-ho aix, que l'home,que s com una imatge de la divinitat.H i ha a la terra una mesura? No n'hi hacap.

D'aquests versos noms en considerarem uns quants i, s clar, amb l'nica intencid'escoltar ms clarament el que Holderlin vol dir quan qualifica de icpoeticfi l'habitarde I'home. Els primers versos (del 24 al 26) ens forneixen una indicaci. Tenen laforma d'una pregunta q ue el poeta respon confiadament i afirmativa. La pregunta ex-pressa amb circum specci e l qu e els versos ja comentats enuncien d irectament:


23/27

Noms en I'hmbit del pur fatic (Miihe) l'home malda (bemiiht) per ser ((mereixedor)>.A l l procura ser-ho a bastament. Perb a l'home tamb li s permes en aquest Bmbit,des d'ell i a travs d'ell, d'esguardar vers els celestes (Himmlischen). Aquest esguards'eleva cap al cel i, nogensmenys, roman a baix, a la terra. L'esguard mesura l'espai quemitjanga (das Zwischen) entre el cel i la terra. Aquest mitjancer (Dieses Zwischen) sassignat a l'habitar de l'home. Aquest dihmetre (Durchmessung), que ens ha estatassignat i a travs del qual l'espai mitjancer entre cel i terra resta ob ert, ara l'anomenemctla Dimensi,,. E l seu origen no s el fet q ue el cel i la terra estiguin girats I'un versl'altre. Ms aviat, llur acarament reposa en la Dimensi. Aquesta tampoc no s unaextensi de l'espai tal com se sol representar; car tot el que s espacial, en tant queha estat collocat en l'espai (Eingeraumtes), t necessitat de la dimensi, s a dir, d'allbon s collocat.L'esskncia de la dimensi s la dist ribu ci (Zumessung) clarificada i, doncs, mesu-rable de I'espai mitjancer, tant del cel en la terra com de la terra en el cel. L'essenciade la dimensi la deixem sense nom. Segons les paraules de Holderlin, l'home mesuratota la dimensi, mentre es mesura amb els celestes. L'home no empren de tant en tantaquest mesurament, sin que s en ell noms que l'home, &una manera general, shome. Per aixb li pot posar traves, degradar40 i desfigurar-10, per6 no se'n pot sos-treure. L'home en tant que home s'ha remes des de sempre a quelcom celeste i s'hi hamesurat. Tamb Lucfer procedeix del cel. Per aixb trobem als versos segents (28-29):aL'horne es mesura.. . amb la divinitat)> . Ella s


24/27

divinitat amb la qual l'home es mesura. Les preguntes comencen al vers 29 en aqueststermes: No, evidentment. Car si ho fos, com podria ser, en tantque inconegut, mesura de res? Tanmateix, i ara es tracta d'escoltar i retenir b aixb,Du, en el sentit d'aquell qui s, resta inconegut per a Holderlin, i si s per al poetala mesura, ho s en tant que aquest inconegut. Per aixb se sent desconcertat per unapregunta irritant: {com pot esdevenir una mesura all6 que roman inconegut en laseva essencia? Car allb amb el qual l'home es mesura, ha de ser compartit, s'ha demanifestar. Perb, si es manifesta, llavors s conegut. El du, nogensmenys, s incone-gut i ensems s la mesura. Ms encara, a aquest du que resta inconegut, alhora queapareix com aquell qui s, li cal apartixer com el que roman inconegut. La manifesta-ci del du, i no pas el du mateix, s allb que s misteris. Per aixb el poeta formu-la tot seguit l'altra pregunta:


25/27

Amb tot, sorpren que Holderlin pensi la poesia com un mesurar. I certament, aixiocorreri mentre ens representem l'acte de mesurar en un sentit corrent. Mitjangant elque coneixem, s a dir, regles i chlculs, hom copia quelcom inconegut, que aixi esdevconegut i delimitat per un nombre i un ordre del tot visibles a cada moment. Aquestamanera de mesurar pot variar segons la natura dels instruments que hi intervenen.Perb, qui ens assegura que aquesta manera habitual de mesurar, noms perqui: shabitual, assoleixi l'esskncia de la mesura? Quan sentim parlar de mesura, pensem totseguit en el nombre i ens representem ambds, mesura i nombre, com alguna cosaquantitativa. Nogensmenys, l'essencia de la mesura no s un quantum, com tampocno ho s l'esskncia del nombre. Amb els nombres hi podem mesurar prou, perb nopas amb 1'essi:ncia del nombre. Quan Holderlin concep la poesia com un mesurar isobretot quan l'acompleix com I'adquisici de mesura, aleshores, per pensar la poesia,hem de considerar d'entrada i sempre de nou la mesura que s adquirida en la poe-sia; ens hem de fixar en el mode d'aquesta adquisici, que n o reposa en u n cop dem i ni, sobretot, en una manipulaci, sin en deixar venir el qu e ens s mesurat. Q uinas la mesura per a la poesia? La divinitat; du, doncs? Qui s el du? Potser aquestapregunta s massa difcil per a l'home i s plantejada massa aviat. Comencem per pre-guntar, doncs, quk cal dir de du. D'entrada plantegem-ne noms una: Que s du?

Ens poden ajudar uns versos de Holderlin que, per sort, s'han conservat i quepertanyen, tant pel tema com p er la data, al m arc del poema: Comencem aix (Ed. Stuttgart, 11, I, p. 218):Que s Du? Inconegut li s,malgrat ser ple de qualitats,l'aspecte del cel. I s que els llampssn la ira d'un du. Molt ms invisibleroman el que es resigna a I'estranger.. .

El que roman estranger al du, els aspectes del cel, a I'home li s familiar. I qui:s aixb? Tot el que, al cel i sota el cel i, doncs, a la terra, brilla i floreix, ressona iflaira, creix i ve, perb tamb se'n va i s'aclofa, perb tamb es plany i calla, tamb empal-lideix i s'enfosca. Al que li s familiar a l'home, perb estranger al du, s'hi resignaI'inconegut per romandre-hi salvaguardat en tant q ue l'inconegut. E l poeta, perb, invocaen la veu cantant tota la claror dels aspectes del cel, tot el ressb dels seus cercles i elsseus vents, i els fa brillar i sonar en la veu. Nogensmenys, el poeta no descriu, quans poeta, l'aparenga del cel i de la terra. El poeta invoca, en els aspectes del cel, elque, revelant-se, fa aparkixer precisament el que s'amaga, i aixb com al que s'amaga.El poeta invoca en les aparences familiars l'estranger, on l'invisible es resigna, per talde romandre all6 que ell s: inconegut.El poeta noms poetitza quan pren la mesura, aixb s, quan diu els aspectes delcel de manera que se sotmet a les seves aparences en tant que ailb estranger on el duinconegut es resigna. Per a nosaltres el nom habitual per a l'aparenga i l'aspecte s. 'esskncia d e la im atge s fer veure alguna cosa. En canvi, les cbpies i lesimitacions ja sn varietats degenerades de la imatge autkntica, que , en tant que aspecte,fa veure I'invisible i aixi l'imagina en quelcom que li s estranger. Perquk la poesiapren aquesta mesura misteriosa, s a d ir, la pren a l'aspecte del cel, la .poesla parlaen


26/27

. .Perb ms purano s l'ombra de la nit amb les estrelles,si puc dir-ho aix, que l'home,que s com una imatge de la divinitat.. I nosaltves, habitem poi.ticament? El ms probable s que nohabitem gens poeticament. I si s aixi, lla frase del poeta queda desmentida i esdevfalsa? No. La seva veritat s codrmada de la manera ms inquietant. Car un habitarnoms pot ser no poetic si s essencialment poetic. Perque un home pugui ser cec,cal que en la seva essencia romangui un home que hi veu (Sehender). Un tros de fustano pot tornar-se mai cec. Perb quan l'home es torna cec, hom pot preguntar si en elseu cas la ceguesa prov &un defecte i d'una perdua de visi o si reposa en un excsi una desmesura. Holderlin diu en el mateix poema que reflexiona sobre la mesura

per a tot mesurar (versos 75-76): Podria ser,doncs, que el nostre habitar sense poesia, la seva impotencia d'adquirir la mesura,vingus de I'estranya desmesura d'un furor de mesurar i calcular.Nosaltres podem arribar a coneixer si habitem d'una manera no poetica i com hiEstudis i assaigs


27/27

habitem, noms si en cada cas sabem que s la poesia. Nosaltres no podem esperarqu e s'acomp1ei:ri un capgirament d'aq uesta manera de viure n o poetica, en e l cas queno perdem de vista el que s poittic. Nosaltres veurem la participaci que hi han tingutel que hem fet i el que hem deixat de fer en aquest capgirament noms quan com-prendrem la importincia de la poes:%.La poesia s la puixanga fonamental (Gru~zduermogen) e l'habitar humi. Perb encap moment I'home no pot (vermag) ser poeta, si, doncs, no s en la mesura (Masse)en que la seva essencia li s apropiada a allb que l'estima l'home (mag den Menschen)i que, doncs, la seva essencia necessita. Segons la mesura d'aquesta apropiaci, la poe-sia s autitntica o no ho s.Per aixb, l'autentica poesia no s'esdev tampoc a cada ;poca. Q uan hi ha poesiaauthtica i quant de temps n'hi ha? Holderlin ho diu als versos que ja hem llegit(26 -29 ). He m diferit expressament comentar-10s fins ara. Els versos ens diuen:

...Mentre l'amistat, la pura,roman al cor, no dissortadamentes mesura I'home amb la divinitat ...Que s l'amistat? Un mot inofensiu; perb Holderlin hi afegeix un eptet,

carbonell_per què pensadors en temps d'indigència

Documents