L’imperi universal de Carles V.

L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.

L’economia i la societat al segle XVI.

El declivi de l’Imperi al segle XVII.

La crisi social i econòmica del segle XVII.

-Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència problemes- Regnat 1516 - 1556

- part materna (Joana de Castella: Joana la boja(1504-1555))

- regne Castella- regne Navarra- Corona d’Aragó- possessions americanes- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)

- part paterna (Felip d’Habsburg: Felip I (1504-1506))- Països Baixos- Luxemburg- Franc Comtat- possessions alemanyes + títol emperador (avi Maximilià)

L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I

Problemes interns- Carles educat a Flandes, no parla castellà.- consellers flamencs (enveja noblesa castellana).- només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.

1. Revolta de les comunitats- Diferents ciutats de Castella- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne

(entrada estrangers a la cort)- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans- Revoltes antisenyorials al camp- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són

executats.1. Germanies

- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)- protagonistes: artesans i pagesos- demanen: - participar en càrrecs municipals

- millores en arrendaments al camp- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523)

Conflictes exteriors1.França

- etern rival- 1525: batalla de Pavia

2. Turcs- imperi otomà amenaça la zona del Danubi. - setge a la ciutat de Viena (1529)- 1535: ocupació de Tunis

3. Prínceps alemanys / Martí Luter - No acord guerres de religió- guerres de religió

- Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres entre catòlics i protestants.

Ticià. Carles I a la batalla de Mühlberg.

-Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i el

títol imperial germà Ferran.

GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598

-en els seus territoris no es ponia mai el sol.

- s’encarrega personalment del govern de Madrid (→ 1561:ciutat capital del

regne)

- fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern

- mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics

- augment el poder del monarca

- + centralització

- es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.

- rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)

- ampliació sistema de consells

- imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els

municipis.

DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA

-Imposició de l’esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el protestantisme

- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.

- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)

- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són

descendents de jueus o musulmans (intolerància!)

cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos

- burles en literatura. Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es

burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com Luis de

Góngora

“Yo te untaré mis obras con tocino

porque no me las muerdas, Gongorilla…”

-Problemes amb minoriesProblemes amb minories:

- persecució dels moriscos

- causa: Pragmàtica Sanció de 1567

- prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus

costums.

- conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567)

- resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la

Península

POLÍTICA EXTERIORPOLÍTICA EXTERIOR

-objectiu: hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme

- enfrontaments:

- França → Saint – Quentin (1557)

- Turcs → batalla de Lepant (1571)

- Anglaterra Armada Invencible (1588). Fracàs.

- Portugal annexió per enllaços matrimonials (1581)

Flandes: 1566: insurrecció Guillem d’Orange- problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós

(calvinisme)

- terços que no resolen el problema

- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud

catòlic espanyol.

-Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre

Espanya i el Regne de França.

- 1556: França invadeix Nàpols.

- resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que

es trobaven als Països Baixos.

Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557

- nom: Real Sitio de San Lorenzo del Escorial.

- complex de basílica, palau i monestir

- basílica: sepultura dels Reis d’Espanya

- palau: residència de la família reial

- monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.

- arquitectura renaixentista

- situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid)

- fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant

Quintín (10 agost 1557).

- guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.

Els francesos van invadir el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les

tropes dels Països Baixos.

- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.

- inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584.

La biblioteca del monestir

Pati dels Evangelistes

Jardí del monestir

- lloc: golf de Lepant a la península del Peloponès

- batalla naval. 7 octubre 1571

- rivals: turcs – coalició cristiana: Lliga Santa

regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova, Ducat de

Savoia, hospitalers de malta i la Santa Seu.

-victòria: cristians fre expansionisme turc pel Mediterrani occidental.

* Barbarrossa, corsari turc que atacaba les costes occidentals.

- líder cristians. Joan d’Àustria, i l’armada espanyola estava capitenajada per

Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria..

- 200 galeres cristianes + naus auxiliars - 260 galeres turques.

-Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els Terços espanyols i així poder invadir Anglaterra. - Objectiu: destronar Isabel I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de 1585-1604.- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes. - composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van endinsar-se pel Canal de la Mànega.- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar en el comtat de Kent.- resultat: FRACÀS.

- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la dolenta cartografia i mitjans de l’època.

-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.

- retorn de 87 vaixells.- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes

-Nom: Armada Invencible origen anglès per “burlar-se” del naufragi.

ARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA-s. XVI: productes per Amèrica

- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres- arribada d’or i plata

└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars

ECONOMIAECONOMIA-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.

- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics- importància de la ramaderia (Mesta)

-Indústria artesanaIndústria artesana- tèxtil → augmenta la demanda de productes- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos que es rebien- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència estrangera

-ComerçComerç → gran desenvolupament- arribada i distribució de productes europeus i americans.- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics. Port de Sevilla

DEMOGRAFIADEMOGRAFIA- s. XVI: augment de la població- poca població urbana. La majoria vivia al camp.

SOCIETATSOCIETAT-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.

- noblesa i clero- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex. Duquesa de Alba)- acaparen rendes i riqueses- no paguen impostos

- no privilegiats (80% de la població)- majoria de pagesos (pecheros)

- altres grups diferents → marginació i persecució- moriscos (musulmans batejats)- jueus conversos

HABITATGEHABITATGE- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o llums d’oli- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)

- cases de pedra o maçoneria- habitacions diferents amb tapissos a les parets- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles

- Més pobres- habitatges + senzills: 1 habitació- cases fetes de tova o palla i terra

ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ-Diferències entre pobres i rics- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i hortalisses…

OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes- festes patronals

- curses de braus, balls, jocs i malabarismes

FELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATSFELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATS-novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de validos o privats.- privat de Felip III → duc de Lerma- característiques del regnat

- breu i bastant pacífic.- es manté la pau a l’exterior amb la Treva dels Dotze Anys (1609) → independència d’Holanda- expulsió dels moriscos (1609)

- conseq. → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València)

-Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la llei. - causes:

- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI (comerç amb Amèrica).- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita noblesa.

-Dos tipus de bandolers:- senyorial petita noblesa rural- popular resultat de la pobresa

-Bandolers coneguts:- Perot Rocaguinarda- Joan Sala (Serrallonga)

Llocs més freqüents d’atacs de bandolers

Pedrenyal, arma molt utilitzada pels bandolers.

FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPAFELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA-Valido → comte – duc d’Olivares- regnat amb guerres:

- Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)- algunes victòries: Breda- més derrotes: Rocroi- final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)

- revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas- 1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.

- Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659)-Andalusia → sufocada la revolta- Portugal → separació, país independent

-revolta amb doble causa:1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte

duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.

-Esclat del conflicte:- 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas.- 1635. Inici guerra amb França soldats allotjats a Catalunya conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló

-Revolta dels segadorsRevolta dels segadors- 1640. època de fam i penúria per la guerra- negativa a allotjar soldats - inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de CAT.- 7 de juny Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.- protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra.

-Enfrontament amb la monarquiaEnfrontament amb la monarquia- classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya.- solució: capitenejar la revolta en benefici propi. revolta amb caràcter polític.: - president de la Generalitat: PAU CLARIS

- busca ajuda a França (rival de Castella)- proposa integrar CAT a FrançaGuerra amb Castella (1640-1652)

-1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV- CAT accepta la sobirania del rei- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.

-1659: Pau dels Pirineus- fi de la guerra amb França- es perden el Rosselló i part de la Cerdanya la Catalunya Nord

-Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la

Confederació Suïssa. - sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran

beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)- canvia el mapa polític europeu - enfonsament de l’imperi Habsburg.- canvi en la diplomàcia- inici de les monarquies absolutes

Lluís XIV de França(pàg. 195)

Europa després del 1648

CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG

-Últim rei dels Habsburg.- època de decadència:

- incapacitat del rei- corrupció dels validos- greu crisi econòmica- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional

-Mort sense descendència conflicte successori- 2 partidaris:

- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)

Felip V Arxiduc Carles

CRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA-Important davallada de la població- causes:

- migracions cap al nou continent- expulsió dels moriscos- morts per guerres, epidèmies i pestes

CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICAAgricultura-Situació dolenta de temps enrera - guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT

- abandonament de terres - migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)

Ramaderia-Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres

Indústria i comerç-Disminució per:

- competència de productes estrangers

PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica. - Per què?

- es dediquen les riqueses a pagar les guerres- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir cases i terres i viure de renda.- NO s’estimulen les activitats productives.

-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS- pocs privilegiats- gran massa de població empobrida:

- pagesos que han perdut les seves terres- artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.

- Treballar era considerat plebeu!

-Corona d’Aragó. - no participen en el comerç amb Amèrica, encara.- menys pressió fiscal i moneda més estable.- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.

-Neteja de sang- Moriscos- Unión de Armas- valido- corregidor- pecheros- Contrarreforma- Comunitats- Germanies- guerres de religió

Els Trastàmara (1412-1516).

1.Ferran I d'Antequera (1412-1416). Reprengué al guerra contra Granada. Compromís de Casp. Autoritarisme de la corona de Castella. Pacificà Sardenya i Sicília. Pactà una treva amb Gènova. Signà tractats d'amistat amb Egipte i Fes. Morí el 2 d'abril de 1416 a Igualada quan es

dirigia de Barcelona a Castella.

2. Alfons IV el Magnànim (1416-1458) 1418: Junta de Molins de Rei. Batalla de la Folç Pisana (Gènova). Pacificació d'Alguer. 1435: conquesta del Regne de Nàpols. La Guerra de Remences. 1429-1430: guerra contra castella. 1445-1454: guerra contra Joan II de Castella. 1454-1458: guerra contra Gènova.

La Guerra de Remences en temps d'Alfons IV. 1447: autorització de les reunions de

remences. 1448: sindicat de remences. 1450: aprovació de la demanda judicial dels

remences. 1455: supressió de la sentència interlocutòria

per la qual suspenia les servituds i els mals usos continguts en la demanda dels remences.

3. Joan II Sense Fe (1458-1479) 1414-1416: governador de Sicília. 1419: casament amb Blanca I de Navarra. Rei

de Navarra. 1436-1458: governador del Regne de

València. 1445: derrota davant Joan II de Castella. 1451-1452: guerra civil navarresa. 1454: lloctinent general de la Corona

d'Aragó. 1455: successor del Regne de Navarra. 1462-1472: Guerra Civil de Catalunya. 1462: presa del Rosselló.

La Guerra Civil Catalana (1462-1472). Partidaris de Joan II amb el govern català. Cessió del Rosselló i la Cerdanya al rei de França. Monarca, remences, buscaires, petita noblesa i

clergat contra la Biga, majoria de la noblesa i el clergat i el poble menut.

Inici: setge de Girona per la Diputació del General. La Diputació oferí el tron a Enric IV de Castella que hi

renuncià (1463) i passà Pere de Portugal. A la seva mort (1466) passà a renat d'Anjou, comte de Provença.

Final: victòria de Joan II el qual va ser proclamat rei de Catalunya-Aragó amb la Capitulació de Pedrables (1472).

El Conficte de Remença en temps de Joan II. Els remences renunciaren al tractat de la

noblesa i s'uniren al rei. 1462: alçament remença a Santa Pau contra

els censos, les tasques... Iniciada la guerra civil, els remences guiats

per Francesc de Ventallat, col·laboraren amb el rei.

Al final s'acabà tot igual com al principi.

Ferran II (1479-1516).La Reforma del Govern. 1480-1481: Constitució de l'Observança.

Equilibri entre la Generalitat i la Reial Audiència.

Insaculació en l'elecció i la desingació dels càrrecs de govern ala Generalitat, al Consell del Cent i altres institucions polítiques catalanes.

Solució del conflicte de remença. Usos feudals. 1483-1485: Segona guerra de Remença per

Pere Joan Sala. Gran repressió. 1486: Sentència Arbitral de Guadalupe:

s'abolien els mals usos i les servituds feudals.

Aparició de l'emfiteusi: domini amb pagament d'un cens anual.

Atac al rei per Joan de Canyamars.

La Unió amb Castella.1469: casament de Ferran i Isabel de Castella.1474: Isabel I ascendeix al tron.En ascendir Ferrnan II al tron (1479)no es van

unificar els dos regnes.En morir Isabel I, Ferran II fou desplaçat a

Aragó i passà com a regent de Castella, el seu cunyat Felip I. Es retirà a Aragó i es casà amb Germana de Foix amb qui tingueren un fill, Joan, el qual morí en néixer (1509).

1483: Ferran II introdueix el Tribunal de la Santa Inquisició.

1492: expulsió dels jueus de Catalunya.