L’IMPERI ROMÀMARC ESPINOSA I PERE ELIAS

ÍNDEX Introducció. August i la dinastia Julioclàudia. Dinastia Flàvia. Dinastia Antonina. Dinastia Severiana. El baix imperi. La fi del imperi. Ambient social.

INTRODUCCIÓ

L’imperi és el període de temps que va des de el segle I aC fins el segle IV dC.

El primer emperador va ser August.

El imperi tenia un sistema de govern anomenat “Principat”.

August i la dinastia Julioclàudia

Va ser el primer en agafar el poder desprès de Juli Cèsar.

La primera cosa que va fer en arribar el poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per tal d’evitar l’abus de poder per part d’alguns.

Pretenia governar sota una república però mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona :

1. - Va rebre l’imperium.2. - La tribunicia potestas.

August

A tots aquests canvis calia afegir-hi la disminució de la gent del poble en l’elecció de decisions i cada cop tenia un paper més simbòlic.

El Senat continuava igual però amb una sèrie de canvis:- August nomenava els cònsols.

Malgrat aquests canvis que desfavorien el poble i cansada de guerres civils finalment el poble va cedir al govern d’August ja que hi va haver-hi un llarg periode de pau conegut amb el noum de pax augustea.

August protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors literats que tenien com a protector el Mecenes .

Pax augustea

Va ser un llarg període de pau que va establir August on pacificà les províncies i es dedicà la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

La mort d’August

Va morir l’any 14 dC

Quan va morir va sorgir un problema del qual ningú se n’avia preucupat fins el moment: qui seria el successor?

August havia buscat alguns successors però van morir i finalment el poder va a passar a les mans de Tiberi el seu fillastre que inicià la dinastía judioclaudia.

Tiberi

El regnat de Tiberi (14-37 dC)

Es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior.

Pel que fa la política va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori, que tenia el comandament de nou cohorts pretorianes.

August va crear aquests aquests exercits per seguretat personal però en aquesta dinastía van anar acumulant poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i en problemes de successió.

Calígula

En morir Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Cai Cèsar conegut com a Calígula (37-41).

Va ser un personatge excèntric i cruel.

Va regnar durant un curt període.

Va ser assessinat per un grup d’oficials a causa de les seves desgavellades actuacions.

El van assessinar sense haver designat a un successor.

Claudi

El senat va voler aprofitar per fer-se’n càrrec però la guàrdia pretoriana va imposar a Claudi (41-54 dC).

Era l’oncle de Calígula, per tant la dinastía continuava.

Va ser un emperador molt eficaç, sobretot en l’administració de l’imperi.

Va sanejar la moneda.

Portà terme algunes de les conquestes projetades per Calígula.

Va morir el 54 d C enverinat per la seva esposa Agripina amb la finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).

Neró

El primer regnat fou considerat com una época daurada: - les relacions amb el Senat eren bones - l’administració de l’Estat estava en una situació òptima. Però a partir del 58 les coses van empitjorar n tots els

sentits: - Octàvia, la seva esposa fou assessinada; Sèneca, un

dels seus assessors i un gran escriptor fou acusat de conspiració contra Neró i va ser obligat a suicidar-se

- la situació econòmica era nefasta. Tot i això cal destacar que Neró era un gran amant de les

arts i durant el seu regnat van sorigir figures com ara Sèneca, Lucà, Plini el Vell o Sili Itàlic.

Període de crisi

El fracà de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 d C amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.

En un mateix anys es van succeïr 4 emperadors:

1. - Galba.

2. - Otó.

3. - Vitel·li.

4. - Vespasià.

La crisi va deixar clar que ni el parentiu de la família d’August ni el fet formar part de la noblesa eren condicions indispensables per arribar al poder; que ni el Senat ni el Poble de Roma podien assegurar una successió pacífica, i que l’autoritat imperial depenia en gran part de l’exèrcit.

Dinastia Flàvia Ja no acaparen el poder les grans

famílies de Roma sinó que hi accedeixen les famílies itàliques com ara la gens Flavia.

Tres membres d’aquesta família van ser emperadors:

- Velapasià (69-79) - Tit (79-81) - Domicià (81-96)

Durant el regnat dels dos primers emperadors, hi va haver una gran activitat exterior on hi van ampliar les fronteres.

Es va conquerir Jerusalem, aprofitant una rebl·lió dels jueus.

Van apoderar-se de la Britània, van arribar fins a Escòcia i van consolidar les fronteres Germàniques .

Pel que fa la política interna Vespasià i Tit van intentar acumular poders.

Això va agreujar a Domiciàque pretenia givernar sense el Senat.

Llavors la noblesa reaccionà contra aquesta actitud i desprès d’assassinar Domicià, van elegir com a emperador Nervael qual va ser pioner d’una nova dinastía.

Dinastia Antonina S'estén des de l’any 96-192

Els emperadors que van regnar :

-Nerva: Regne del 96-98 va millorar la pau i la relació amb el senat.

-Trajà: Regne del 98-117 es d’origen hispà i fill adoptiu de Nerva. Es va centrar en la millora de la ciutat de roma i la millora de les províncies tanmateix en annexionar nous territoris.

-Adrià: Regne del 117-138 també es d'origen hispà caracteritzat per la seva educació i apreci per l’art.

-Antoní Pius: Successor de Adrià va regnar del 138-161 i va ser un emperador que no va fer res d’innovador va estar sempre a roma i no es va preocupar per les demes províncies.

-El successor va ser Marc Aureli regnà del 161-180 i no tenia gens de coneixements de com portar un imperi i per tant va tenir problemes de invasions germàniques i orientals.

-El seu fill va ser un emperador sanguinari es deia Còmmode i regnar del 180-192 apart també va col·locar a amics en el senat fins que el van assassinar l’any 192.

Emperador AdriàEmperador Trajà

Dinastia Severiana S'estén de l’any 192-235. Va ser període de una guerra civil per

aconseguir el poder en el que finalment va vèncer Septimi Sever l’any 197. Ell es va autoanomenar hereu de la dinastia antonina i posar als dos fills a governar l’imperi conjuntament al arribar la seva mort.

Caracal·la va donar la ciutadania a tots els habitants per recaptar mes impostos. Va morir assassinat.

Macrí: Va ser anomenat pel senat i era d’origen africà, sempre va bucar el camí no bèl·lic per resoldre els conflictes per aixo no va ser gaire popular entre els soldats . Va ser derrotat per un familiar del anterior emperador caracal·la .

Heliogàbal: Va dirigir l’imperi d’una manera semblant a Còmmode dirigin el imperi segons li convingués. Va morir assassinat l’any 222.

Alexandre Sever: Va voler tornar a millorar la situació entre el senat i l’emperador va morir el 235.

Emperador Macrí

El baix imperi Període de conflictes que comensa l’any

235 fins el 284 amb l’arribada de Dioclecià.

Va ser un període de anarquia en el que hi van haver fins a 20 emperadors.

Hi van haver molts conflictes fronterisos amb els bàrbars.

El 284 s’establí un nou sistema anomenat Dominat que es un sistema monàrquic absolutista.

-Per una millor govern del imperi s’establí la tetrarquia.

-En aquest periode cap dels dirigents del govern va viure a Roma.

-Quan Dioclecià i Maxim van abdicar, es va generar una mala relació entre constantí i Licini.

-Van establir l’edicte de Milà.

-Després de uns conflictes a causa de la mala relació entre els dirigents va quedar només constantí.

-Va traslladar la capital a Constantinoble i va imposar la monarquia hereditaria.

-Va tenir tres fills i va esclatar una guerra civil per fer-se amb el tró.

-Al morir aquests els va succeir Júlia l’Apòstata que va intentar imposar de nou la religió pagana.

La fi del imperi

Teodosi (379-395) representà per última vegada l’imperi romà.

Va intentar frenar els pobles bàrbars.

Va imposar de nou el cristianisme i va abolir els cultes pagans.

Quan Teodosi va morir i l’Imperi fou dividit entre els seus dos fills:

1. - Arcadi part de l’Orient.

2. - Honori part de l’Occident. Tot i que tenien una certa unitat. Però van sorgir difeerències entre els dos

territoris. En la caiguda de l’imperi va ser esdevingut per:

1. - El saqueig de Roma per Alaric (410)

2. - El 476 el destronament de Ròmul Augustul.

Ambient social El sistema monetari.