L’aparició del feixisme a EuropaEls casos d’Itàlia i Alemanya

1914 – 1918: Primera Guerra Mundial El 1914 comença la “Gran Guerra” entre diferents països. Serà el

primer conflicte d’abast mundial. A Europa es van produir els principals enfrontaments.

Adolf Hitler va a la guerra Hitler es presenta voluntari per anar a la guerra. Hi participa durant

diversos anys fins que el fereixen.

La rendició d’Alemanya i la fi de la guerra l’atrapa ingressat a un hospital.

Hitler culparà als “traidors a la pàtria” d’haver fet que Alemanya perdi la guerra. Segons ell seran els jueus i els polítics d’esquerres, especialment els comunistes.

Hitler a la guerra amb altres soldats Vinyeta sobre la “traïció jueva”

1917: Revolució socialista a Rússia Durant el transcurs de la guerra, a Rússia té lloc la primera revolució

socialista del món amb èxit. Vladimir Ílitx Ulianov “Lenin” crearà el primer govern comunista de la història i Rússia es retira de la guerra. El 1922 neix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Lenin, líder de la revolució i primer president de l’URSS.

Bandera i escut de l’URSS.

1918: Fi de la guerra La fi de la Primera Guerra Mundial implicarà canvis territorials a

Europa molt importants. Neixen nous estats i Alemanya perd gran part del seu territori, així com totes les colònies.

1918:Alemanya, un país democràtic Acabada la guerra, Alemanya passa de ser una monarquia a una

República. Es crea la República de Weimar (1918 – 1933), que tindrà greus problemes polítics.

Les sancions del Tractat de Versalles castiguen fortament a Alemanya, on comença a gestar-se un fort sentiment d’humiliació i ganes de venjança.

La crisi econòmica a Alemanya cada cop s’agreujarà més al llarg d’aquests anys. Apareix la hiperinflació.

Aixecament revolucionari dels comunistes a Berlín (1919)Bandera d’Alemanya durant la

República de Weimar

Anys 20: Crisi econòmica a Europa La postguerra va ser molt dura a Europa. Hi havia fam i atur, i la

majoria de països estaven endeutats.

Socialistes i comunistes van anar agafant força ja que veien l’exemple de l’URSS com una solució per acabar amb els problemes socials. Això va provocar el pànic entre la burgesia.

El 1929 es produeix el “crack” de Wall Street i la crisi econòmica s’agreuja encara més.

Cua pel menjar a Viena (1920)Cartells de propaganda dels partits comunistes

d’Alemanya (KPD) i Itàlia (PCI) als anys 20

Anys 20: Expansió de l’autoritarisme Davant de la crisi, s’extableixen a Europa diversos règims autoritaris:

dictadures que prometien ordre, estabilitat i lluitar contra el socialisme.

Tenien el suport de l’església, l’exèrcit i els grans propietaris.

Anys 20: El feixisme italià Itàlia, tot i ser un dels guanyadors de la guerra, patia una forta crisi

econòmica. Hi havia fam i vagues contínues per demanar millores.

Tampoc va veure satisfetes les seves aspiracions territorials.

Tot això va provocar una situació de caos i un sentiment d’haver fet una guerra per a res.

Davant d’això, el 1919 Benito Mussolini crearà els Fasci di Combattimento, una organitzacióparamilitar que intentarà posar “ordre” a Itàlia.

Fasci di Combattimento o “Camises negres”

Anys 20: El feixisme italià El 1921 es crea el Partit Nacional Feixista per tal de governar el

país. Té el suport de l’exèrcit, els empresaris i els polítics de dretes. Tots ells volen “ordre” i acabar amb les vagues i manifestacions.

L’any 1922 té lloc la Marxa sobre Roma (una demostració de força al carrer) i Victor Manuel III (rei d’Itàlia) li entrega el govern a Mussolini.

Després d’unes falses eleccions, el 1925 comença la dictadura feixista.

Marxa sobre Roma (1922) Bandera d’Itàlia amb el fascio

Anys 20: El feixisme italià

1923: El Putsch de Munic Seguint l’exemple de Mussolini i la Marxa sobre Roma, Adolf Hitler

dóna un cop d’estat (Putsch)

El 1919 s’inscriu al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), que disposa d’una secció paramilitar, les SA (seccions d’assalt), que actuen amb violència contra els “enemics d’Alemanya”.

El cop d’estat no funciona, Hitler és empresonat i a la presó escriurà el Mein Kampf (la meva lluita) on exposa el seu pensament.

1925-1933: Creixement del nazisme El creixement del NSDAP es dispara amb la crisi del 1929. Com més atur, mes creix el partit nazi.

Hitler crea la seva guàrdia personal, les Schutzstaffel o escamots de protecció (SS).

El NSDAP es presenta a diferents eleccions i guanya les del 1932 sense majoria absoluta (230 de 608 diputats).

Per les pressions de l’exèrcit i la gran indústria és nomenat canceller.

Uniforme i símbols de les SS

1933-1945: La dictadura nazi Amb Hitler a la cancelleria, es limiten els drets de reunió i la llibertat de

premsa. Es tanquen diaris socialistes i comunistes.

Misteriós incendi del Reichstag (Parlament alemany) del qual s’acusa als comunistes sense proves. Es suprimeixen els drets fonamentals.

Març: eleccions sense garanties que donen la victòria al NSDAP. Els nazis firmen un acord amb altres partits i Hitler assoleix plens poders.

Incendi del Reichstag,27 de febrer de 1933

El Bundestag, avui.

1933-1945: La dictadura nazi Il·legalització del SPD i el KPD. Alemanya passa a tenir un sol partit

polític, el NSDAP.

Els rivals polític i els que s’oposen al règim són enviats a la presó. Comença la construcció dels camps de concentració.

Es depuren tots els funcionaris que no fossin aris o contraris al règim.

Es reforça la repressió amb la creació de la GESTAPO, la policia política.

S’elimina tota oposició a Hitler dins el NSDAP (Nit dels ganivets llargs)

Defensa de la necessitat d’un Lebensraum (espai vital) per Alemanya.

Propaganda sobre els “estudiants aris”

1933-1945: La dictadura nazi Els alemanys “no aris” i els que no s’identifiquen amb el nazisme són

considerats asocials: jueus, gitanos, homosexuals, comunistes...

1934: Es decreta l’esterilització dels gitanos, acusats de delinqüents.

1935: Lleis de Nuremberg. Els jueus passen a ser ciutadans de segona categoria.

1937: Els homosexuals són reclosos als camps de concentració.

1938: Nit dels vidres trencats

1938: Programa d’eliminació de discapacitats.

1942: “Solució final” contra els jueus. Insígnia obligatòria pels jueus (1938)