008 feixisme i nazisme
TRANSCRIPT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar: Línia del temps
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
FEIXISME I NAZISME
EL NAZISMELA ITÀLIA FEIXISTA
LA REPÚBLICA DE WEIMAR
HITLER ARRIBA AL PODER
LA IDEOLOGIA DEL NAZISME
UN RÈGIM TOTALITARI
LA POLÍTICA EXTERIOR I L’ECONOMIA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
La Itàlia feixista El feixisme italià L’Alemanya nazi
PASSA AL WEB PASSA AL WEB PASSA AL WEB
El nazisme El triomf de la voluntat, Riefenstahl
El gran dictador, Chaplin
PASSA AL WEB PASSA AL WEB PASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Itàlia feixista
La ideologia del feixisme
Els principis feixistes
L’expansió colonial
El militarisme
El culte a la violència
La campanya del blat
El fascioEl record de l’imperi
La salutació romana
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Mussolini en una concentració feixista
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mussolini en una concentració feixista
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ideologia del feixisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Els principis feixistes
Els principis feixistes
El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que fa a les seves premisses teòriques com a les seves aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, pugui dirigir la societat humana; nega que aquest nombre pugui governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes.
[...] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit.
B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El militarisme: Joves de l’avantguarda feixista
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El culte a la violència
Una expedició de càstig
[...] l’expedició punitiva parteix gairebé sempre d’un centre urbà i irradia cap al campque l’envolta. Enfilats als seus camions [...] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar cops a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa vermella. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és empès, el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats.
A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El record de l’imperi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’expansió colonial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El fascio, símbol del feixisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La salutació romana
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La intervenció de l’estat a l’economia:
la campanya del blat
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La República de Weimar
Evolució econòmica i del vot
La hiperinflació
Cartellsobre la hiperinflació
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
El mariscal Hindenburg
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El mariscal Hindenburg
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de la situació econòmica i del vot entre el 1919 i el 1932
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Hiperinflació i vida quotidiana
Hiperinflació i vida quotidiana
Aviat va aparèixer una nova professió: la dels «acaparadors». Homes sense feina agafavenuna o dues motxilles i anaven d’un pagès a un altre [...] per aconseguir queviures il·legals i vendre’ls després a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades més alt. Al principi els pagesos estaven d’allò més contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [...]. Però, així que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies, descobrien amb irritació que, mentre que ells només havien demanat cinc vegades més pels queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i l’olla que volien comprar s’havia multiplicat per vint o cinquanta. A partir d’aquell moment [...] van intercanviar mercaderiaper mercaderia [...]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes les coses de què es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes, aparells fotogràfics i llibres, llums i ornaments. [...] I malgrat tot, [...] la gent es va acostumar, es va adaptar al caos [...] quan a Àustria un ou costava tant com abans un automòbil de luxe o [...], a Alemanya, valia quatre mil milions de marcs (tant, com, més o menys, abans el preu de totes les cases del Gran Berlín) [...]. Els rics es van tornar pobres, perquè els diners se’ls fonien als bancs [...] i els especulador es van fer rics.
S. ZWEIG, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, 1942
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La hiperinflació del 1923 va provocar la fam de les classes populars
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Hitler arriba al poder
Adolf Hitler
El suport al nazisme
Origen social dels membres del partit nazi
El creixementdel partit nazi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Edifici de Der Angriff
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El triomf de la voluntat, Riefenstahl
El gran dictador, Chaplin
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
Desfilada nazi Incendi del Reichstag
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Adolf Hitler
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Origen social dels membres del partit nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per què van donar suport al partit nazi
El suport al nazisme
Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Pensàvem que Hitler ens donaria la possibilitat de tenir un desenvolupament sa. Nosaltres volíem un sistema que funcionés bé i que ens donés els mitjans per treballar tranquil·lament.
Declaracions de l’empresari Krupp en el procés de Nuremberg, 1946
Jo no vaig ser pressionat perquè m’adherís a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ningú. [...] Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perquè tenia ganes de formar part d’una associació de joves en la qual pogués lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campamentsi excursions, i feien reunions de grup. Hi havia nois de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos i obrers, i a més no es feia cap distinció de classe, cosa que m’agradava molt.
Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960
La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cèl·lules entre els obrers dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tècnics i els oficinistes. Des del 1931, hi havia caps de servei que vetllaven perquè els obrers que pertanyessin a les «camises brunes» gaudissin de privilegis. [...] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver de firmar un paper que els retirava la titulació. [...] Finalment va arribar l’ordre: «S’hi han d’inscriure [al sindicat nazi] o seran destituïts».
W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930-1935), 1967
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El creixement del partit nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Edifici de Der Angriff, diari de tendència nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Desfilada nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Incendi del Reichstag
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La ideologia del nazisme
Mesures contra la població jueva
El racisme
L’ideal de família nazi
Les lleisde Nuremberg
Els camps de concentració
Població jueva exterminada
Presoners a Auschwitz
Testimoni d’Auschwitz
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Característiques del nazisme
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Militarisme
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Característiques del nazisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Militarisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mesures contra la població jueva
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El racisme
El racisme
Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivament els fruits del geni creador ari. Cosa que permet concloure que ell sol és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà». [...] Si es dividís la humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup sol l’element ari. [...] L’existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seva sang i ha perdut a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els que, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que desferres.
Adolf HITLER, Mein Kampf, 1924
Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2 marcs. [...] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics d’Alemanya. Quants préstecs de 1.000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguéssim estalviar aquests diners?
Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’ideal de família nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les lleis de Nuremberg
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els camps de concentració i l’extermini
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Presoners a Auschwitz
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
[...] Hoss [...] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà per ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre que havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys dos milions i mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través d’una petita obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos.
Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dentsi els empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2.000 persones.
Testimoni de Rudolf HOSS, Kommandant d’Auschwitz
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Població jueva exterminada per països
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Un règim totalitari
Hitler, líder indiscutible El terror La propaganda
El control de l’educació
El control de la cultura
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
L’Alemanya nazi
PASSA AL WEB
El nazisme
PASSA AL WEB
Terror i propaganda
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Retrat de Hitler, de Hubert Lazinger
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El terror: El primer camp
de concentració, Dachau
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La propaganda: Olimpíades de Berlín
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Terror i propaganda
La capacitat receptora de les masses és molt limitada, la seva intel·ligència, escassa, i, per tot això, l’oblit és gran. Per tant, qualsevol propaganda eficaç haurà de limitar-se a molt pocs punts, i s’hauran d’utilitzar en forma de lemes fins al moment en què indefectiblement l’últim del grup hagi comprès el que es vol dir amb aquelles paraules.
A. HITLER, La meva lluita
Els règims totalitaris continuen utilitzant el terror fins i tot quan ja han assolit els seus objectius psicològics: el seu veritable horror rau en el fet que regnen sobre una població completament sotmesa. Allà on es porta a la perfecció el domini del terror, com en els camps de concentració, la propaganda desapareix completament; fins i tot va quedar totalment prohibida en l’Alemanya nazi. La propaganda, en altres paraules, és un instrument del totalitarisme, i possiblement el més important, en les seves relacions amb el món no totalitari; el terror, pel contrari, constitueix la veritable essència de la seva forma de govern.
H. ARENDT, Els orígens del totalitarisme
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El control de l’educació
L’educació dels joves
És amb la joventut amb el que començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats [...], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [...]. Però, la meva esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món nou. La meva pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [...] Sobretot, que sigui atlètica: és el més important. [...] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que corrompre els joves.
H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El control de la cultura: crema de llibres el 1933
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La política exterior i l’economia
L’expansió Fotograma d’El gran dictador
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El descens de l’atur
El creixement de la producció industrial
El creixement armamentístic
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’expansionisme: Mapa de l’expansió territorial alemanya a l’època nazi
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Fotograma d’El Gran Dictador,
de Charles Chaplin, el 1940
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de l’atur entre el 1932 i el 1939
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de la producció industrial per sectors
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de la inversió pública per sectors entre el 1928 i el 1938
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La situació de crisi que vivia Itàlia des de l’acabament de la Primera Guerra Mundial va facilitar que Mussolini assolís el poder a Itàlia, l’any 1922, amb la marxa sobre Roma.
El feixisme Italià va tenir com a característiques una ideologia antidemocràtica i anticomunista, l’aposta per un estat totalitari, un nacionalisme ferotge i expansionista, i el culte a la violència i al militarisme.
Un altre model totalitari va ser el de l’Alemanya nazi. Per explicar l’arribada d’Adolf Hitler al poder cal analitzar la crisi que va viure Alemanya després de la derrota a la Primera Guerra Mundial.
Hitler va arribar al poder de manera legal, afavorit per la situació de crisi i violència que es vivia a Alemanya a principis dels anys trenta. Les primeres mesures que va prendre van anar encaminades a eliminar els seus adversaris polítics.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)Síntesi (I)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 8
INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESIMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
L’ideari de Hitler preconitzava el culte al cap, la primacia de l’estat, l’exaltació de la violència i de la joventut, i tenia un component racista i racial de la història.
L’estat nazi era dirigit per un líder indiscutible, el führer. El partit únic controlava tots els aspectes del poder i de l’administració. La població va ser controlada mitjançant el binomi del terror i la propaganda.
El règim nazi va ser un estat totalitari, el qual va implantar una política antisemita sistemàtica que va culminar amb l’anomenada solució final i l’experiència brutal dels camps d’extermini.
Una de les prioritats del nazisme era retornar a Alemanya el seu paper de gran potència. Per fer-ho, va engegar una política exterior bel·licistai es van mobilitzar tots els recursos necessaris per finançar-la.