008 Feixisme i Nazisme

Download 008 Feixisme i Nazisme

Post on 21-Jun-2015

608 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIPER COME NARMAPA DE LA UNITA TINTERNETANTERIORSURT</li></ul><p> 2. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIPer comenar: Lnia del tempsANTERIORSURT 3. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIMapa de la unitat FEIXISME I NAZISMELA ITLIA FEIXISTAEL NAZISMELA REPBLICA DE WEIMAR HITLER ARRIBA AL PODER LA IDEOLOGIA DEL NAZISME UN RGIM TOTALITARI LA POLTICA EXTERIOR I LECONOMIAANTERIORSURT 4. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEnllaos dinters La Itlia feixistaPASSA AL WEBEl nazismeEl feixisme italiLAlemanya naziPASSA AL WEBEl triomf de la voluntat, RiefenstahlPASSA AL WEBPASSA AL WEBEl gran dictador, ChaplinPASSA AL WEBANTERIORPASSA AL WEBSURT 5. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa Itlia feixistaMussolini en una concentraci feixistaLa ideologia del feixismeEl militarismeEl culte a la violnciaEls principis feixistes AMPLIA LA IMATGEEl record de limperiAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGELexpansi colonialAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTEl fascioAMPLIA LA IMATGELa salutaci romanaAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEANTERIORSURTPASSA AL TEXTLa campanya del blatAMPLIA LA IMATGE 6. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIMussolini en una concentraci feixistaANTERIORSURT 7. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa ideologia del feixismeANTERIORSURT 8. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: Els principis feixistes Els principis feixistes El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democrtiques i les rebutja, tant pel que fa a les seves premisses teriques com a les seves aplicacions prctiques. El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, pugui dirigir la societat humana; nega que aquest nombre pugui governar, per mitj duna consulta peridica; afirma la desigualtat sense remei, fecunda i benfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecnic i extrnsec com el sufragi universal. Es poden definir aix els rgims democrtics: sn aquells en qu es dna al poble, de tant en tant, la illusi de ser sobir, mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes. [...] El feixisme rebutja, en la democrcia, labsurda mentida convencional de la igualtat poltica, lesperit dirresponsabilitat collectiva i el mite de la felicitat i del progrs indefinit. B. MUSSOLINI, La doctrina del feixismeANTERIORSURT 9. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl militarisme: Joves de lavantguarda feixistaANTERIORSURT 10. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: El culte a la violncia Una expedici de cstig [...] lexpedici punitiva parteix gaireb sempre dun centre urb i irradia cap al camp que lenvolta. Enfilats als seus camions [...] els camises negres es dirigeixen al lloc que s lobjectiu de lexpedici. Una vegada hi sn, comencen a donar cops a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa vermella. Si alg shi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista s ferit o simplement s emps, el cstig samplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local sn apallissats salvatgement o assassinats. A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938ANTERIORSURT 11. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl record de limperiANTERIORSURT 12. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILexpansi colonialANTERIORSURT 13. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl fascio, smbol del feixismeANTERIORSURT 14. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa salutaci romanaANTERIORSURT 15. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa intervenci de lestat a leconomia: la campanya del blatANTERIORSURT 16. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa Repblica de Weimar El mariscal HindenburgEvoluci econmica i del votAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGECartell sobre la hiperinflaciLa hiperinflaciPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEANTERIORSURT 17. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl mariscal HindenburgANTERIORSURT 18. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEvoluci de la situaci econmica i del vot entre el 1919 i el 1932ANTERIORSURT 19. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: Hiperinflaci i vida quotidiana Hiperinflaci i vida quotidiana Aviat va aparixer una nova professi: la dels acaparadors. Homes sense feina agafaven una o dues motxilles i anaven dun pags a un altre [...] per aconseguir queviures illegals i vendrels desprs a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades ms alt. Al principi els pagesos estaven dall ms contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [...]. Per, aix que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies, descobrien amb irritaci que, mentre que ells noms havien demanat cinc vegades ms pels queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i lolla que volien comprar shavia multiplicat per vint o cinquanta. A partir daquell moment [...] van intercanviar mercaderia per mercaderia [...]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes les coses de qu es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes, aparells fotogrfics i llibres, llums i ornaments. [...] I malgrat tot, [...] la gent es va acostumar, es va adaptar al caos [...] quan a ustria un ou costava tant com abans un autombil de luxe o [...], a Alemanya, valia quatre mil milions de marcs (tant, com, ms o menys, abans el preu de totes les cases del Gran Berln) [...]. Els rics es van tornar pobres, perqu els diners sels fonien als bancs [...] i els especulador es van fer rics. S. ZWEIG, El mn dahir. Memries dun europeu, 1942ANTERIORSURT 20. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa hiperinflaci del 1923 va provocar la fam de les classes popularsANTERIORSURT 21. MAPA DE LA UNITA TINICIINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIHitler arriba al poderAdolf HitlerOrigen social dels membres del partit naziAMPLIA LA IMATGEDesfilada naziAMPLIA LA IMATGEEl creixement del partit naziEdifici de Der AngriffEl suport al nazismeAMPLIA LA IMATGEIncendi del ReichstagAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEEl triomf de la voluntat, RiefenstahlEl gran dictador, ChaplinPASSA AL WEBPASSA AL WEBANTERIORSURTAMPLIA LA IMATGE 22. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIAdolf HitlerANTERIORSURT 23. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIOrigen social dels membres del partit naziANTERIORSURT 24. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per qu van donar suport al partit nazi El suport al nazisme Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sin realistes. Pensvem que Hitler ens donaria la possibilitat de tenir un desenvolupament sa. Nosaltres volem un sistema que funcions b i que ens dons els mitjans per treballar tranquillament. Declaracions de lempresari Krupp en el procs de Nuremberg, 1946 Jo no vaig ser pressionat perqu madhers a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ning. [...] Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perqu tenia ganes de formar part duna associaci de joves en la qual pogus lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campaments i excursions, i feien reunions de grup. Hi havia nois de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos i obrers, i a ms no es feia cap distinci de classe, cosa que magradava molt. Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960 La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cllules entre els obrers dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tcnics i els oficinistes. Des del 1931, hi havia caps de servei que vetllaven perqu els obrers que pertanyessin a les camises brunes gaudissin de privilegis. [...] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver de firmar un paper que els retirava la titulaci. [...] Finalment va arribar lordre: Shi han dinscriure [al sindicat nazi] o seran destituts. W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930-1935), 1967 ANTERIORSURT 25. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl creixement del partit naziANTERIORSURT 26. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEdifici de Der Angriff, diari de tendncia naziANTERIORSURT 27. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIDesfilada naziANTERIORSURT 28. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIIncendi del ReichstagANTERIORSURT 29. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa ideologia del nazismeCaracterstiques del nazismeMilitarismeLideal de famlia naziMesures contra la poblaci juevaEl racisme AMPLIA LA IMATGELes lleis de NurembergAMPLIA LA IMATGEEls camps de concentraciPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEPresoners a AuschwitzAMPLIA LA IMATGEPoblaci jueva exterminadaTestimoni dAuschwitz AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEANTERIORSURTAMPLIA LA IMATGE 30. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESICaracterstiques del nazismeANTERIORSURT 31. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIMilitarismeANTERIORSURT 32. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIMesures contra la poblaci juevaANTERIORSURT 33. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: El racisme El racisme Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilitzaci humana, totes les realitzacions de lart, de la cincia i de la tcnica, sn gaireb exclusivament els fruits del geni creador ari. Cosa que permet concloure que ell sol s el fundador duna humanitat superior i que, per aix, representa el prototip del que entenem per sser hum. [...] Si es divids la humanitat en tres categories dhomes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindrem segurament com a representant del primer grup sol lelement ari. [...] Lexistncia de tipus humans inferiors ha estat sempre una condici prvia essencial per a la formaci de les civilitzacions... [...] Lari ha renunciat a la puresa de la seva sang i ha perdut a poc a poc la facultat de crear civilitzaci. [...] Els pobles moren no tan sols perqu perden guerres, sin perqu perden aquesta fora de resistncia que noms pot donar una sang pura. Tots els que, en aquest mn, no sn duna raa pura no sn altra cosa que desferres. Adolf HITLER, Mein Kampf, 1924 Un boig costa cada dia 4 marcs, un invlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra ms de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2 marcs. [...] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilptics dAlemanya. Quants prstecs de 1.000 marcs podrem concedir a matrimonis joves si pogussim estalviar aquests diners? Procedent dun llibre de text de matemtiques de lpoca naziANTERIORSURT 34. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILideal de famlia naziANTERIORSURT 35. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILes lleis de NurembergANTERIORSURT 36. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEls camps de concentraci i lexterminiANTERIORSURT 37. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIPresoners a AuschwitzANTERIORSURT 38. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: El testimoni dun oficial dun camp de concentraci El testimoni dun oficial dun camp de concentraci [...] Hoss [...] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven all per ser exterminats. Hoss va fer desprs una declaraci jurada en qu va admetre que havia supervisat lextermini per gasejament i la incineraci posterior dalmenys dos milions i mig de persones. Va dir que sintrodua el [gas] Zyklon-B a la cambra a travs duna petita obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos. Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents i els empastaments dor. Hoss va descriure el procs amb el qual se seleccionaven els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava denganyar les vctimes dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2.000 persones. Testimoni de Rudolf HOSS, Kommandant dAuschwitzANTERIORSURT 39. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIPoblaci jueva exterminada per pasosANTERIORSURT 40. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIUn rgim totalitari Hitler, lder indiscutibleLa propagandaEl terrorTerror i propagandaAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEEl control de la culturaAMPLIA LA IMATGEEl nazismePASSA AL TEXTLAlemanya naziEl control de leducaciPASSA AL TEXTAMPLIA LA IMATGEPASSA AL WEBANTERIORSURTPASSA AL WEB 41. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIRetrat de Hitler, de Hubert LazingerANTERIORSURT 42. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIEl terror: El primer camp de concentraci, DachauANTERIORSURT 43. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESILa propaganda: Olimpades de BerlnANTERIORSURT 44. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: Terror i propaganda La capacitat receptora de les masses s molt limitada, la seva intelligncia, escassa, i, per tot aix, loblit s gran. Per tant, qualsevol propaganda efica haur de limitar-se a molt pocs punts, i shauran dutilitzar en forma de lemes fins al moment en qu indefectiblement lltim del grup hagi comprs el que es vol dir amb aquelles paraules. A. HITLER, La meva lluita Els rgims totalitaris continuen utilitzant el terror fins i tot quan ja han assolit els seus objectius psicolgics: el seu veritable horror rau en el fet que regnen sobre una poblaci completament sotmesa. All on es porta a la perfecci el domini del terror, com en els camps de concentraci, la propaganda desapareix completament; fins i tot va quedar totalment prohibida en lAlemanya nazi. La propaganda, en altres paraules, s un instrument del totalitarisme, i possiblement el ms important, en les seves relacions amb el mn no totalitari; el terror, pel contrari, constitueix la veritable essncia de la seva forma de govern. H. ARENDT, Els orgens del totalitarismeANTERIORSURT 45. INICIMAPA DE LA UNITA TINTE RNE THISTRIA 4t ESO UNITAT 8SNTESIText: El control de l...</p>