Powerpoint Feixisme Dima, Antonio, Sergio

Download Powerpoint Feixisme Dima, Antonio, Sergio

Post on 12-Apr-2017

801 views

Category:

Business

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Feixisme</p> <p>El feixisme</p> <p>El feixisme s una </p> <p>ideologia i un moviment </p> <p>poltic que va sorgir a </p> <p>Europa, entre guerres </p> <p>en oposici a la democrcia </p> <p>liberal i al projecte de l Estat </p> <p>socialista.</p> <p>L'economia Italiana a l'poca d'entreguerres</p> <p>La situaci d'Itlia desprs de la 1 guerra mundial era pssima. Tot i participar en el bloc dels aliats va patir moltes destrosses interiors. A causa de la guerra, Italia va estar endeutada amb l'exterior. Els italians van haver de pagar un total de 63000 millions de lires, una xifra molt elevada. La gran guerra va generar molts aturats.<br />Les principals zones industrials del pas es localitzaven al nord de l'estat i gaireb un 55% de la poblaci italiana es dedicava a el sector de l'agricultura.<br /><br /></p> <p>Totes aquestes conseqncies van afavorir que hi hagus una gran pujada de preus en tots els aliments(inflaci), per els salaris dels treballadors s'havien mantingut baixos. Degut a eix hi van haver onades de vagues i manifestacions a gaireb tot el pas.</p> <p>Poltica Italiana a l'poca d'entreguerres</p> <p>Itlia era governada per partits poltics dbils que duraven molt poc degut a la situaci social de l'poca. Entre els partits mes destacats hi trobem el Partit Socialista Itali i el Partit Popular Itali.</p> <p>(PPI) Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l'Esglsia, la descentralitzaci regional, la reforma agrria i altres reformes poltiques.</p> <p>(PSI) Cal destacar que havia dues branques. <br />L'ala dreta tenien l'objectiu d'arribar a un acord amb la burgesia i la classe mitjana per aconseguir el poder.<br />En canvi, l'ala esquerra tenia l'objectiu de fer un acord amb els obrers per aconseguir el poder.<br />El grup d'esquerres van decidir sortir del Partit Socialista i crear-ne un nou partit: el Partit Comunista Itlia dirigit per el poltic Malatesta.</p> <p>Organitzaci de l'Estat feixista.</p> <p>Gran Consell Feixista<br />Organisme del feixisme itali que elegia, d'entre 1.000 noms proposats per les corporacions i associacions, els 400 candidats que havien de ser plebiscitats.</p> <p>Cambra dels Fasci i de les Corporacions<br />rgan consultiu format pels dirigents del partit i de les corporacions feixistes, que va substitur la Cambra dels Diputats a partir de gener del 1939.</p> <p>Milizia Voluntaria<br />Cos de Seguretat Nacional del feixisme itali </p> <p>Vot corporatiu<br />Sistema electoral propi del feixisme itali segons el qual les corporacions o associacions oficialment reconegudes de carcter social, econmic o cultural, podien proposar precandidats. El corporativisme tamb es va donar a Espanya sota la dictadura del general Franco.</p> <p>Marxa sobre Roma</p> <p>Episodi de la conquesta del poder per Mussolini, a Itlia. </p> <p>Amb la simpatia tcita de les forces armades, 40.000 camises negres (eren els militars feixistes italians a partir de 1919) convergiren, a partir del 27 d'octubre de 1922, sobre Roma. </p> <p>El govern Facta present la dimissi, i Mussolini, que havia restat a Mil, arrib a Roma el dia 30, cridat per Vctor Manuel III per formar govern. </p> <p>La marxa fou idea de D'Annunzio, i l'organitz Italo Balbo i els altres quadrumvirs: De Bono, De Vecchi i Bianchi.</p> <p>L'nic partit</p> <p>Partit Nacional Feixista (PNF) <br />Partit fundat per Benito Mussolini el novembre de 1921, a partir dels Fasci di Combattimento, organitzaci que incloa exsocialistes extremistes, futuristes anarconacionalistes, sindicalistes revolucionaris d'inspiraci anarquista, excombatents i homes d'ordre escandalitzats per la "rebel.li de les masses".<br />El seu primer programa reflectia d'una banda, la demanava un procs constituent, l'extensi del sufragi a les dones, un salari mnim, el desenvolupament de la seguretat social i un impost sobre el capital. De l'altra, pretenia promoure una reestructuraci de l'estat potenciant les forces armades i portant a terme una poltica exterior reivindicacionista i annexionista. Va atreure molts seguidors, encara que el feixisme va restar sempre com una fora minoritria. Pel novembre de 1921 Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista, que va tenir molt aviat 700.000 membres. El partit va rebre el suport financer de la Confindustria (associaci patronal), el recolzament de l'exrcit i la complicitat d'una part dels partits liberals.<br /></p> <p>El nou rgim va combinar la centralitzaci i l'autoritarisme</p> <p>Centralitzaci<br />Estructuraci de l'administraci pblica de forma que totes o la major part de les funcions sn atribudes a una organitzaci unitria, anomenada sovint administraci central, amb una restricci correlativa de les funcions atribudes a d'altres organitzacions separades d'ordre local o institucional. </p> <p>Centralisme<br />Forma d'estructuraci poltico-administrativa de l'estat consistent en la concentraci dels centres de decisi del poder en una rea geogrfica reduda.</p> <p>Autoritarisme<br />Actitud que pretn l'obedincia indiscutida. En aquests s demanada l'obedincia inqestionada a un cap. Polticament, l'autoritarisme s caracterstic dels rgims antidemocrtics, on el poder s concentrat en un sl rgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l'oposici poltica s suprimida.<br /></p> <p>...Caracterstiques i context...</p> <p>Organitzacins paramilitars</p> <p>Fascio: Mot aplicat a grups poltics o socials tendents a una finalitat comuna i d'acci generalment revolucionria. Els ms coneguts sn els fasci dei lavoratori (o fasci siciliani), de carcter socialista i en lluita contra els latifundistes, i els fasci di combattimento.</p> <p>Arditi: Els arditi (valents, atrevits) eren tropes especialitzades, exclusivament utilitzades durant els darrers anys de la primera guerra mundial com a unitats d'assalt. Quan foren desmobilitzats no van trobar el seu lloc a la societat i, sobretot els oficials, es van enquadrar en els fasci italiani di combattimento.</p> <p>Esquadres d'Acci: Squadre d'Azione. Grups paramilitars italians que es van oposar al carrer al moviment obrer i socialista.</p> <p>Camises megres: Eren els militars feixistes italians a partir de 1919.<br /><br /></p> <p>Simbologia feixista</p> <p>Salutaci a la romana<br />Salutaci prpia dels romans consistent a estirar el bra dret, amb els dits de la m ajuntats i el palmell cap avall. guila imperial<br />Emblema adoptat pels rgims feixistes, com a smbol de fortalesa.<br />Vara<br />Bast, derivat del bast de comandament, usat com a insgnia d'autoritat, que porten els alcaldes i els tinents d'alcalde. <br />Vares del lictor<br />Fascio littoiro. Smbol de la unitat, la fora, la justcia, fou un dels emblemes que el feixisme itali va prendre de la Roma antiga.<br />Feix<br />Reuni de vares d'un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral. La destral simbolitzava la justcia, i el feix de vares, la fora. Fou reprs com a emblema de la Revoluci Francesa, i al s XX, com a smbol del feixisme itali.<br /></p> <p>Pactes i tractats</p> <p>Tractat de Berln / Pacte d'Acer: Tractat signat el 22 de maig de 1939 entre Itlia i Alemanya per temps indefinit. Ultra constituir un mitj de pressi poltica contra Frana, fu pblica la identificaci entre el feixisme itali i el nacionalsocialisme alemany enfront de les altres potncies. </p> <p>Eix Roma-Berln: Tractat d'amistat signat l'any 1936 entre Itlia i Alemanya. El mot designa igualment l'aliana de les dues dictadures durant la segona guerra mundial.</p> <p>Eix: Nom amb qu es designa el bloc de contendents en la segona guerra mundial format per Alemanya, Itlia i el Jap. El nom deriva del pacte estipulat entre Alemanya i Itlia el 1936, anomenat eix Roma-Berln. Nom donat a l'aliana entre Alemanya i Itlia del 1936 al 1943, a la qual s'afeg el Jap el 1940. </p> <p>Pacte Tripartit: Tractat militar signat a Berln, el 27 de setembre de 1940, per Alemanya, Itlia i el Jap, en el qual es comprometien a ajudar-se mtuament i crear un "ordre nou", repartint-se les respectives zones d'influncia. Tamb s'hi adherien Hongria, Romania i Eslovquia, i pel mar del 1941 Bulgria i Iugoslvia. </p> <p>Personatges feixistes principals</p> <p>Balbo, Italo (1896-1940): Militar itali.. Fou ministre de l'aire i cap de l'aviaci militar (1929-33).</p> <p>Bottai, Giusseppe (1895-1959): Poltic feixista itali. Dirig el diari "L'Epoca" i la revista "Critica Fascista" i particip, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma. Fou partidari del corporativisme, per s'opos a Mussolini.</p> <p>Ciano, Galeazzo (1903-1944): Poltic itali, al 1930 es cas amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomen sotssecretari d'estat i desprs ministre de premsa i propaganda.</p> <p>De Bono, Emilio (1866-1944): Militar i poltic itali. L'any 1935 s'ocup de l'alt comissariat de les colnies de l'frica Oriental Italiana i dirig les operacions d'Etipia. </p> <p>Grandi, Dino (1895-1988)*: Poltic itali. Particip en la marxa sobre Roma i fou ministre d'afers estrangers (1929-32), de justcia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni (1939-43). Membre del Gran Consell feixista.</p> <p>Marinetti, Filippo Tommaso (1876-1944) :Escriptor itali. Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redact el primer manifest el 1909. Desprs de la Primera Guerra Mundial s'adher al feixisme, del qual fou ideleg i propagandista.</p> <p>Poltics principals</p> <p>Badoglio, Pietro (1871-1956) <br />Militar i poltic itali. Fou cap d'estat major, governador de Lbia (1928-33), i fou virrei d'Etipia. El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exrcits italians.<br /></p> <p>Facta, Luigi (1861-1930)<br />Poltic itali. Fou diputat entre 1892 i 1923 i el 26 de febrer de 1922 va rellevar Giolitti com a president del govern itali, fins a l'octubre d'aquell mateix, quan fou substitut per Mussolini.<br /></p> <p>Matteotti, Giacomo (1885-1924) <br />Poltic itali. Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista (1924), fou un dels caps de l'oposici parlamentria a Mussolini. </p> <p>Enemics</p> <p>JueusGitanosNegresHomosexuals</p> <p>Sergio Martnez</p> <p>Dima Girnet</p> <p>Antonio lvarez</p> <p>Fi</p>