L’activitat econòmica

Albert Laguía Valiño.

1HS 2

• L’economia ajuda a administrar els recursos, són

limitats i les necessitats dels humans son il·limitades.

• Podríem dir que és la ciència social que estudia

l’administració eficient d’uns recursos limitats

destinats a la producció de bens i serveis per tal de

satisfer les necessitats humanes.

• Treball: esforç que fan les persones per generar

riquesa.

• Capital: bens que serveixen per produir altres bens.

• Recursos naturals: bens de la natura o primeres

matèries.

• Capacitat empresarial: organització dels factors de

producció per generar bens i serveis.

Conjunt d’institucions que permet l’organització

d’una societat.

• Economia de mercat.

• Economia planificada.

• Economia mixta.

Intercanvis de bens i serveis a través de la interacció

de la demanda i l’oferta.

o DEMANDA: representa la quantitat de productes o

serveis que el públic objectiu vol i pot adquirir per

satisfer les necessitats.

o OFERTA: capacitat de l’empresari per posar a

disposició del comprador una determinada

mercaderia a un preu concret.

EL SISTEMA DE MERCAT (2).

Per tal de fer una economia de mercat cal plantejar

tres preguntes:

o Què s’ha de produir? El que els compradors vulguin

adquirir.

o Com s’ha de produir? Cada empresa té una gestió

pròpia, mala gestió = no empresa. S’ha de comptar

amb la competència de mercat.

o Per a qui s’ha de produir? Els que tenen molts

factors poden obtenir molts productes i els que

tenen pocs factors tindran productes escassos.

• Té limitacions, ja que moltes persones no poden cobrir

ni les necessitats més bàsiques.

• L’estat intervé:

-L’empresa no ofereix bens públics dels quals es pot

gaudir en general.

-L’activitat produïda perjudica als altres.

-Part de la població està mancada d’un mínim per

sobreviure.

L’estat dirigeix l’economia a través de directius

polítiques.

1. Es planteja les necessitats de la població.

2. A través d’aquestes s’elabora un pla, per tal de

satisfer-les.

Estat

Decideix la producció de

bens i serveis.

Assigna recursos productius i fixa els

objectius de la producció i el

creixement econòmic. Propietari

Empreses

que es

consideren

un bé social.

Degut a

que:

Proporcionen llocs de

treball.

No consideren pèrdues

ni guanys en els seus

resultats.

• Recorre el mercat per assignar els recursos pel qual

el estat intervé poc o molt per regular-ne el

funcionament.

Dos agents econòmics principals: consumidors i

empreses.

CONSUIMIDORSEMPRESES

BENS I SERVEIS

FACTORS DE PRODUCCIÓ

Les institucions financeres.

Bens i serveis Pagaments amb diners.

Ús dels

diners

Institucions

financeres

Bancs

Caixes

d’estalvi

Capten els recursos que no es destinen al consum i

que constitueixen l’estalvi

El sector públic

Administracions publiquesConsumeixen i

inverteixen

(actuen com a

agents

econòmics)

El sector públic ofereix:

-bens i serveis que no produiria o no ho faria

adequadament en el sector privat.

-bens i serveis políticament i socialment rellevants.

El sector exterior

Importacions: productes que provenen d’altres països

i en l nostre se n’ofereix la venda.

Exportacions: productes que surten del nostre país

cap a un altre per ser venuts en aquell.

FPP (frontera de possibilitats de producció)

Mostra les quantitats màximes de béns i serveis que una

economia pot produir fent servir tots els seus

coneixements.

Anàlisi

Escassetat: recursos limitats, cal triar a quins s’assignen

cada un d’ells.

Eficiència: producció màxima possible amb els

recursos.

Vies del creixement econòmic

Desplaçament de la FPP entre altres degut al

creixement econòmic.

-Increment de recursos: s’incrementen amb el

descobriment de noves riqueses naturals.

-Progrés tecnològic: s’incrementen en el sistema

econòmic innovacions que representin un

increment de l’eficiència o bé formant i qualificant

els treballadors.

El concepte de cost d’oportunitat

Podríem definir el cost d’oportunitat d’un bé o un

servei com el cost de la millora alternativa perduda

i reflecteix allò a què es renuncia per tal

d’aconseguir-lo.

Microeconomia: estudia la conducta dels agents

econòmics individuals i de mercats concrets. Centra la

seva atenció en els preus i en la quantitat de béns i

serveis produïts per cada mercat.

Macroeconomia: considera el comportament de

l’economia a escala global. No és preocupa de la

venda del mercat, sinó de la millora o l’empitjorament

de l’economia del país.