una introducció a l'activitat filosòfica

Filosofia UNA INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT FILOSÒFICA

Índex

-Definir filosofia?

-Model mític vs model racional

-Origen històric de la filosofia

-Cronograma de la filosofia preplatònica

-Analitzant la definició

-Filosofia i ciència

-Els problemes de la filosofia

-Exercicis

05/09/2014 FILOSOFIA - ÀNGELS BALDÓ 2

Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Definir “filosofia”?

Usos lingüístics del terme “filosofia”:

“Prendre’s la vida amb filosofia.”

“La filosofia de l’empresa.”

“Deixar-se de filosofies...”

“Tenir una filosofia de vida.”

...

Una de les tasques que es relacionen amb la filosofia és la de “definir” i aclarir conceptes, treure’ls de la desambigüació.

Què és filosofia?


http://www.mcescher.com/Gallery/back-bmp/LW355.jpg

Definir “filosofia”? Què és filosofia? Definició essencial

Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l'acció, que aspira a donar-ne l'explicació darrera i a orientar la vida humana.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Definició genèrica

Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els valors, les creences, els límits i les orientacions d'una ciència o d'un àmbit del saber particulars.

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT. Àrea temàtica: Ciències de la salut.

Consulta a Optimot (web, consultat el 7/7/2014)


http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=filosofia&numPagina=1&database=TERMCAT&idFont=349627&idHit=349627&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=filosofia&tematica=Ci%E8ncies+de+la+salut&tipusCerca=cerca.tot

Definir “filosofia”? Què és filosofia? Definició etimològica

Etim.: pres del gr.-llatí philosophia, mat. sign. || 1 (literalment, ‘amor a la saviesa’).

Font Diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans.

Definició ostensiva

Saviesa del qui sap suportar les vicissituds de la vida.

Font Diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans.


http://dcvb.iecat.net/













«Els éssers humans comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l’admiració; al principi admirats pels fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant de mica en mica i posant-se problemes més grans, com ara els canvis de la lluna i els relatius al sol i als estels, i la generació de l’Univers. Però qui es planteja el problema o s’admira, reconeix també la seva ignorància. (Per això també qui admira els mites és, en certa manera, filòsof, ja que el mite es compon d’elements meravellosos). De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per cap mena d’utilitat. I així ho testimonia el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja hi havia gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i ornament de la vida.» Aristòtil: Metafísica.


Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Model mític versus model racional MITE

-Protagonisme del que és sobrenatural ◦ Revelat ◦ Irracional ◦ Dogmàtic ◦ Incontrastable

Religions, creences

RAÓ

-Naturalisme ◦ Racional ◦ Justificat ◦ Crític

Filosofies

Ciències


Font: El portal de los estudiantes del IEMS. Ciudad de México


http://estudiantes.iems.edu.mx/index.php/component/k2/item/292-el_origen_de_la_filosofia.html

Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Origen històric de la filosofia Quan? s.VII aC.

A on? Milet, Àsia menor (colònia grega).

Qui? Tales (un dels Set savis de Grècia, astrònom i matemàtic).

Com? A partir de l’admiració (thaumatsein) pels fenòmens de la naturalesa.

Per què? Model racional, enfront del model mític, en resposta als problemes de la naturalesa.

Per a què? Intent de fugir de la ignorància en vistes al coneixement.

Què? arkhé


Font: Wikipedia. Wiki media Commons


Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Cronograma de la filosofia preplatònica

Font: Wikipédia (article Présocratiques)


http://fr.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%A9socratiques

Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Analitzant la definició... Definició essencial

Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l'acció, que aspira a donar-ne l'explicació darrera i a orientar la vida humana.

Anàlisi:

-subjecte (ésser humà), creador de l’estudi Qui: racionalitat, articulació simbòlica de l’experiència (logos).

-mètode

-crítica

-realitat

-coneixement

-acció

-”explicació darrera”

-”orientar la vida humana”

Com: ordre procedimental i contrastació de resultats

Què: objecte de l’estudi

Per a què: finalitat de la recerca.


La filosofia i la història de la filosofia

Els problemes de la filosofia s’han mantingut constants al llarg de la història i han partit de la base pròpia del lloc i del temps històric.

Tot problema filosòfic arrela en un context històric i els plantejaments i les respostes han estat diversos al llarg de la història. No podem parlar de continuïtat evolutiva en la resolució de problemes (a diferència de la ciència).

Així, doncs,

Tot i que els problemes són constants, la variable històrica fa que la dimensió dels problemes sigui distinta en funció del context temporal.


Què és filosofia? ANALITZANT TEXTOS


«La característica essencial de la filosofia —i el que la converteix en un estudi diferent al de la ciència— és la crítica. La filosofia examina críticament els principis emprats en la ciència i en la vida diària, investiga les incongruències que poden trobar-se en aquests principis, i només els accepta si no apareix cap raó per rebutjar-los.» Bertrand Russell (filòsof gal·lès, s.XX): Els problemes de la filosofia.


«En filosofia, a diferència de l’economia i la política, ‘crítica’ no significa la condemna d’una cosa qualsevol, ni parlar malament contra aquesta o aquella mesura; tampoc la simple negació o el rebuig. (...) Però el que nosaltres entenem per ‘crítica’ és l’esforç intel·lectual i, en definitiva, pràctic, per no acceptar sense reflexió i per simple hàbit, les idees, les maneres d’actuar i les relacions socials dominants; l’esforç per harmonitzar entre si i amb les idees i objectius de l’època, els sectors aïllats de la vida social; per deduir-los genèticament; per separar-ne l’un de l’altre, el fenomen i l’essència; per investigar els fonaments de les coses, en una paraula: per conèixer-les d’una manera efectivament real.» Max Horkheimer (filòsof alemany, s. XX): Teoria crítica.


«Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests prejudicis són teories que [els éssers humans] inconscientment donen per certs o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d’aquestes teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l’existència de la filosofia professional resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.» Karl Popper (filòsof britànic, s.XX): Com veig la filosofia.


«Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de despertar-nos a la consciència dels nostres límits.» Roger-Pol Droit (filòsof francès, s.XX-XXI): Filosofia (2000).


«Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria. D'aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal reconèixer que en això s'assembla molt a les criatures.» Xavier Rubert de Ventós (filòsof català, s. XX-XXI): Per què filosofia (1983).


Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Filosofia i ciència El matemàtic estudia les relacions entre els nombres.

L’historiador es planteja què ha succeït en algun lloc en un passat.

El psicòleg es pregunta com s’ho fan els nens per ser competents en l’ús d’una llengua.

Qualsevol es pot preguntar si és correcte entrar al cinema sense pagar.

El físic investiga de què estan fets els àtoms o com s’explica la gravetat.

El filòsof es pregunta: què són els nombres? ----

El filòsof es qüestiona: què és temps?

El filòsof es demana: què és el que fa que una paraula pugui significar una cosa?

El filòsof es pregunta: què converteix una acció en correcta?

El filòsof s’interroga: com podem saber què hi ha a l’exterior de la nostra ment?


Adaptació d’un text de Thomas Nagel, al seu llibre: Què significa això? Una brevíssima introducció a la filosofia (edició original en anglès, 1987) Extret de la web de Ramon Alcoberro:

Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Els problemes de la filosofia

«L’estudiant que surt de l’ensenyament escolar està acostumat a aprendre. Pensa que aprendrà filosofia, cosa que és impossible perquè ha d’aprendre a filosofar.»

Immanuel Kant: Anunci del programa de les Lliçons del semestre d’hivern (1765-1766).


Font: filoxarxa.com, article Teoria del coneixement

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/teoriadelconocimiento.htm


1. Filosofia teòrica: s’ocupa del coneixement de la realitat, és a dir, del món i de la seva estructura profunda, de les condicions en què és possible el coneixement.

2. Filosofia pràctica: s’ocupa bàsicament de l’acció, és a dir, dels actes humans i de la manera com aquests actes modifiquen la realitat.


Els problemes de la filosofia Filosofia teòrica: s’ocupa del coneixement de la realitat, és a dir, del món i de la seva estructura profunda, de les condicions en què és possible el coneixement.

1. Lògica ◦ Com podem saber si un raonament és vàlid?

2. Metafísica ◦ Què és ser? Què és el que hi ha? Per què hi ha alguna cosa, i no hi ha no-res?

3. Teoria del coneixement (gnoseologia/epistemologia) ◦ Com s’origina el coneixement veritable?

4. Filosofia de la ciència ◦ Quins tipus d’enunciats són científics?

5. Filosofia del llenguatge ◦ Els límits del llenguatge són els límits de la comprensió del món?


Els problemes de la filosofia 2. Filosofia pràctica: s’ocupa bàsicament de l’acció, és a dir, dels actes humans i

de la manera com aquests actes modifiquen la realitat.

1. Antropologia ◦ Què és l’ésser humà?

2. Ètica ◦ Quina és l’estructura de l’acció humana?

3. Filosofia política ◦ Quin és l’origen del poder polític?

4. Filosofia del dret ◦ Tot el que és legal és just?

5. Estètica ◦ Què fa que una obra pugui ser considerada art?


Els problemes de la filosofia Lògica (del grec lógiké, derivat de logikós, que es refereix a la raó, de λόγος, lógos, raó)

Filoxarxa

Raonar o argumentar consisteix en el procés mental d’obtenir unes conclusions a partir d’informacions anteriors (anomenades premisses) prèviament acceptades com a verdaderes. Per tant és l’activitat fonamental del pensament de les ciències i de la filosofia. Per això la lògica és l’instrument fonamental de totes les ciències i de la filosofia.

La lògica analitza l’estructura dels raonament i assenyala les condicions de la seva validesa. Per tant, és el procediment sistemàtic i fundat que ens permet diferenciar un raonament correcte, o vàlid d’un altre d’incorrecte, o invàlid. Així, doncs, és també l’estudi de la deducció lògica o de la inferència lògica.


http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/index.htm

Lògica Dues formes argumentatives:

◦ Deducció

◦ Inducció


Font: Scientific method and experimentation

http://greatneck.k12.ny.us/gnps/shs/dept/science/krauz/marino_bio_notes/Scientific_Method_and_Experimentation.htm







És correcte aquest raonament?


Font: WikiBooks

http://en.wikibooks.org/wiki/Cognitive_Psychology_and_Cognitive_Neuroscience/Reasoning_and_Decision_Making

Els problemes de la filosofia Metafísica a Filoxarxa

Origen del terme (Andrònic de Rodes, escolarca del Liceu: metá ta physikà, més enllà dels llibres de física d’Aristòtil). En general tracta de les característiques de la realitat última, d’allò que realment existeix. De vegades també s’ha definit la metafísica com l’estudi dels pressupòsits absoluts, és a dir, l’anàlisi dels conceptes fonamentals (tals com els conceptes realitat, substància, causa, temps, espai, matèria, relació, existència, etc.) que estan a la base de tot pensament. És l’anomenada «filosofia primera», que tracta de les substàncies immutables; com a «ciència de l’ens», el seu objecte és el ser, el concepte més fonamental i general que pot pensar l’enteniment humà. Aquest és el sentit de metafísica que la identifica amb l’ontologia.



http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/real-realidad.htm

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis86u9.htm


Temes de la Metafísica

Metafísica general o Ontologia

(estudi del SER en general)

Metafísica especial

Antropologia, estudi de l’ésser humà i la ment

(psicologia).

Teologia, estudi de l’ésser diví.

Cosmologia, estudi del món i la

realitat material.


Els problemes de la filosofia Teoria del coneixement (gnoseologia/epistemologia) a Filoxarxa

La teoria del coneixement (també, epistemologia o gnoseologia) és una àrea principal de la filosofia que inclou les preguntes referides a l‘origen, possibilitats i límits del coneixement. Racionalisme, empirisme, criticisme, escepticisme, relativisme... Són teories que poden respostes als problemes epistemològics.




Ètica (éthos costum) a Filoxarxa Branca de la filosofia que té la moral com a objecte d'estudi. Si per moral cal entendre el conjunt de normes o costums (mores) que regeixen la conducta d'una persona perquè pugui considerar-se bona, l'ètica és la reflexió racional sobre els valors (axiologia) que permeten determinar una conducta com a bona i en què es fonamenten els denominats judicis morals. Les morals, ja que formen part de la vida humana concreta i tenen el seu fonament en els costums, són moltes i variades (la moral cristiana, la musulmana, la moral dels indis hopi, etc.) i s'accepten tal com són, mentre que l'ètica, que es basa en una anàlisi racional de la conducta moral, tendeix a la recerca de la universalitat de conceptes i principis i, encara que admeti diversitat de sistemes ètics, o maneres concretes de reflexionar sobre la moral, exigeix la seva fonamentació i admet la seva crítica, igual com han de fonamentar-se i poden criticar-se les opinions. En resum, l'ètica és a la moral el que la teoria és a la pràctica; la moral és un tipus de conducta, l'ètica és una reflexió filosòfica.



Els problemes de la filosofia Filosofia política a Filoxarxa

La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. A l'antiguitat clàssica incloïa tot allò que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el món físic i es basava a definir el paper de l'individu a la societat, així com la forma idònia de govern. A l'Edat Mitjana les qüestions tractades es van ampliar per incloure la relació entre política i religió, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat política. Modernes són també les principals escoles polítiques, amb un rerefons filosòfic evident, que van desembocar en la ideologia política contemporània, unida a l'anàlisi econòmica.




Estètica (aisthetiké, relatiu a la sensació, sent aisthesis la sensació, la percepció, i to aisthêton l'objecte percebut) a Filoxarxa Tradicionalment, part de la filosofia que té per objecte d'estudi allò bell, o la bellesa en general i, d'una manera especial, les condicions amb què es percep i cregui allò bell, i els criteris amb què es valora. En l'actualitat, la disciplina teòrica i normativa que inclou l'estudi dels diversos fenòmens estètics, com a obres d'art, el sentiment estètic, l'actitud i la valoració estètica, és la teoria o filosofia de l'art, que és en definitiva una interpretació de l'art, o la crítica filosòfica de l'art feta des de diverses perspectives.



05/09/2014 43

Índex

-Definir filosofia?







-Exercicis


Exercicis Penja-ho al bloc del teu grup.

1. Definició “genètica” (en quant l’origen històric) de la filosofia.

2. La saviesa es condensa en frases per pensar. Consulteu el bloc Diccitionari , trieu algunes frases i comenteu-les al blog.

3. Dibuixa o fes un “collage” en relació al que et suggereix la definició de filosofia. (Sumopaint, LoupeCollage, InspirArtion, altres...)

4. Analitza 3 dels textos sobre filosofia que apareixen en la presentació.


http://diccitionari.wordpress.com/

http://www.sumopaint.com/home/

http://www.getloupe.com/create

http://intelloware.com/art/

http://programasdedibujo.blogspot.com.es/

una introducció a l'activitat filosòfica

Education