Edita:Associació Cultural Falla Barri La MercèDipòsit legal: CSCoordina: Delegació del llibretRedacció: Vicent Blasco i Miró, Neus Rufino i Isach, Jordi Bort i Castelló, Josep Nos i Garcia.Portada: Héctor Borja i SánchezFotografia: OPG Fotogràfic, Alberto Navarro i Cantavella, Belén Palomero i Blesa, Vicente Manzano i Mollar, Vicent Blasco i Miró.Disseny i maquetació: El PeludetImprimeix: Gràfiques VenturaAgraïments: Glòria Olivares i Múñoz, Joan Josep Montoliu i Aymerich, Josep Lluis Gil i Cabrera, Norbert Mesado i Oliver, Josep Ramón Calpe i Saera, Primitiva Sánchez i Vidal, Manuel Marco i Cantos, Víctor Roca i Melià, Josefina Ferrer.Difusió digital: www.issuu.com/fallabarrilamerce www.federaciofallesburriana.com

La comissió és la comissió i el llibret és el llibret i encara que el llibret l’edite la comissió, la comissió no es responsabilitza de les opinions del llibret. Que quede clar!El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

Sant Josep crida a la festano debades és el patróa qui dediquem la tradicióque en la falla es manifestaamb orgull i devoció.

Sant Josep, honrat fuster,que entre llistons i borumballaen el seu taller treballaper ser l’artesà primerenllestint amb gràcia la falla.

Sant Josep, espòs entregat,que de la seua muller confia,i enamorat com està de Mariaés un exemple de bondati d’una immensa alegria.

Sant Josep, pare afortunat,que ha educat al Salvadori ens l’entrega com tresorper regnar amb majestati aconseguir un món millor.

3LA MERCÉ 2016

President: Arturo Castelblanque PérezVicepresident: Antonio José Leal CorralesVicepresident: Raúl Blasco MiróVicepresidenta: Sílvia Ferrer CanósSecretari: Vicente Manzano MollarVicesecretari: Josep Nos GarciaTresorera: Eva Sabater FusterDelegats Cartilles: Arturo Castelblanque Pérez, Maria Pilar Chordà MartíDelegada Rifes: Laura Vidal MorenoDelegat Loteries: Vicente Manzano MollarDelegada Exaltació: Loles Martí BarredaDelegada Música: Maria Guillamon SilvestreDelegats Llibret: Vicent Blasco Miró, Neus Rufino Isach, Jordi Bort Castelló, Josep Nos GarciaDelgats Comunicació: Vicent Blasco Miró, Neus Rufino IsachDelegats Pa i Portes: Pepe Guiral Ramos, Maria Pilar Chordà MartíDelegada Flors: Loles Martí BarredaDelegats Artístics: Héctor Borja Sánchez, Juan Manuel Castelblanque Pérez, Diego José Blasco Garcés, Antonio Navarro Romero, Raúl Blasco Miró, Paco Martínez Heredia, Chimo Valcárcel VargasDelegades Bunyols: Joaquina Capdevila Tomàs, Ulpiana Mateo Del Olmo, Rosa Borja SánchezDelegats Falleres: Vicente Manzano Mollar, Bilal Elkhayati LaidouniDelegades Infantils: Mercé Rufino Isach, Núria Sabater Fuster, Miriam Garcia Fernández, Nieves Gallén HermosoDelegada Protocol: Eva Sabater FusterDelegats Pirotècnia: Pascual Chiva Sanchís, Pepe Guiral Ramos, Chimo Valcárcel Vargas

Delegats Parador: Juan Enrique Vidal Moreno, Maria Rosa Del Campillo Arenós, Susana Sánchez BeltránDelegada Comparsa: Gemma Lahuerta VillarDelegada Comparsa Infantil: Neus Rufino Isach, Mercedes Castelblanque MateoVocals: Miguel Ángel Blasco Guinot, Belén Palomero Blesa, Lorena Segarra Juan, Liliana Mihaela Ivanovici, Sergio Porter López, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro, Paula Vidal Del Campillo, Marta Vidal Del Campillo, Andrea Sanchis Ferrandis, Maria Guerrero Garcia, Maria Hidalgo Manzano, Joan Pau Durà Saura, Alexia Durà Saura, Inma Carda Isach, Amelia Muñoz Ríos, Noelia Boluda Boix, Julian Sánchez-Cambronero Marín, Vanessa Sánchez-Cambronero Marín, Rocio López Salido, Santiago Zorío Clemente, Maria Enrique-Tarancon Gallego, Vicent Granel Cabedo, Trinitat Calaforra Soto, Maria Borja Chordà, Cristina Rodríguez Chiva.

President: Miguel Doñate SegarraVocals: Anne Alós Palomero, Emma Alós Palomero, Candela Argandoña Sánchez, Joan Blasco Martí, Ana Blasco Romero, Martina Blasco Romero, Ainara Caballero Ferrer, Iker Chiva Rodrigo, Ainhoa Doñate Segarra, Ángela Gil Ferrer, Rebeca Estefania Ivanovicci, Kevin Andrés Ivanovicci, Marta Molina Carda, Laura Moreno Enrique-Tarancon, Xavi Nebot Lahuerta, Maria Olivas Vidal, Ana Olivas Vidal, Melani Porter Cabedo, Sofia Porter Cabedo, Joel Robles Chiva, Cristian Ruiz Ferrer, Ainhara Sánchez-Cambronero López, Laura Sendra Muñoz, Eric Valcárcel Serra, Nekane Valcárcel Serra, Diego Villagrasa Rodríguez, Lucia Villagrasa Rodríguez, Irune Zorio Lucha.

ComissióFalla Barri La Mercè 2016

Comissió InfantilFalla Barri La Mercè 2016

4COMISSIÓ

Per ordre del presidenti amb la vènia de la regina,pregone a tota la gentque és arribat el momenti ja la festa s’endevina.Que les falles al carrerart i sàtira portaran.Vos ho anuncia el pregoner:Deixeu vostre queferque més dies ja vindran.

Ara ens toca gaudird’estos jorns d’alegria,amb la música de companyiai dels coets que en esclafiresvairan la melangia.Que l’ hivern ja hi es forai ha arribat la primavera,que de la festa és pregonera,anunciant que és present l’horade nostra setmana fallera.

Les xiques, ben abillades,lluiran de valencianai als seus peus tota Borrianaestendrà ,molt perfumades,catifes de filigrana.Les flors seran l’ofrenaper a la Verge sobiranaque al tapis llueix galanai als fallers ens alenaa treballar de bona gana.

Ciutadans de la ciutat,nouvinguts i forasters,gent del barri i fallers:El moment és arribat!Les falles son al carrer!Que la festa que esdevésiga goig i germanor.Que tots visquem millorés el desig que La Mercèpregona amb tot l’amor.

Quan siga arribat el momenti l’espurna arribe al celconfonent-se amb un estel,tots junts farem presentel nostre millor anhel:Que la festa no pot acabardoncs el cor sempre ens demanaamb una força sobrehumanaque tots junts puguem cridar:Visca les falles! Visca Borriana!

Pregó

Blai Martí i Romero

5LA MERCÉ 2016

PREGÓ

Estimats fallers i veïns del Barri de La Mercè: em dirigisc per primera vegada a tots vosaltres des de les pàgines del llibret faller ja que enguany tinc l’immens honor de presidir la meua falla. M’agrada dir « la meua falla» perquè així és com la sent, doncs el meu esperit faller sempre ha segut i és, mercedari. Lluny queden aquells anys 70 del segle passat en els que vaig començar la meua trajectòria fallera al sí de la nostra comissió, la del meu barri. Molts records i experiències viscudes al costat de tants i tants fallers que amb il.lusió i entrega varen treballar, com ara continuen fent-ho, per portar endavant este meravellós projecte que és plantar la falla en la placeta de La Mercè. Enguany sent l’orgull d’encapçalar la comissió, una aspiració

acaronada en el temps i que a la fi he vist complida gràcies al suport de totes les persones que formen el nostre col.lectiu a les que agraeix-ho de tot cor l’oportunitat que m’han brindat. L’essència de les falles són les persones i jo tinc la gran sort d’estar rodejat d’un equip que fa que tot siga més fàcil amb la seua il.lusió i entrega en totes les tasques necessàries per treure endavant la falla. Vull destacar en esta salutació, l’alegria i la il.lusió de les que son les nostres màximes representants festives, les nostres falleres majors que junt a les seues respectives corts d’honor són l’ànima de la falla. De la fallera major, Mercedes no puc dir res que no sapigueu, és la meua filla i poder compartir amb ella el seu somni de regnar en La Veterana és l’alegria més gran que podia tenir com a president. La fallera major infantil, Emma és la dolçor personificada, una xiqueta que ha sabut guanyar-se l’estima de tots. Ella, junt al meu homònim infantil, Miguel, encapçalen a tota la nombrosa xicalla de la comissió; ells són la gasolina que fa moure el motor de la falla.D’ací a uns dies, la falla estarà al carrer i la música, les traques i la gent invadiran tots els racons de la ciutat per gaudir de la festa. Des de la falla de La Mercè oferirem un any més a veïns i visitants uns jorns plens d’actes per manifestar la tradició de la falla i el nostre compromís per perpetuar allò que hem rebut dels que ens han precedit en La Veterana. És el meu desig doncs, que participeu i gaudiu de la festa fallera a la que esteu tots convidats.

Molt bones falles a tots!

Saludadel President

Arturo Castelblanque PérezPresident

6Saluda dEl PRESIdEnt

Saluda de la Fallera Major

Mercedes Castelblanque MateoFallera Major 2016

Benvolguts veïns, fallers i membres de la comissió: Enguany tinc el grandíssim plaer de representar com a Fallera Major a aquesta falla, la meua falla, la Veterana de Borriana.S’acosten dates especials, dates en que tots i cadascú dels carrers de la ciutat s’omplen de música, xiquets, alegria, color i festa. Aquestes dates són les més especials per a nosaltres, els fallers, és per això que vull aprofitar aquestes ratlles per convidar-vos a que sortiu al carrer a gaudir de tot açò amb nosaltres i recordar-vos que si voleu formar part de la nostra xicoteta però gran comissió, teniu les portes obertes per a fer-ho. En aquestes dates i en la setmana gran de falles, és vorà reflectit el treball que portem fent durant tot l’any, per això vull començar donant les gràcies a tots i cadascú dels membres de la comissió, la meua segon família, que dia rere dia fan que aquesta falla continue en marxa des de fa 88 anys.No puc oblidar-me en aquesta salutació de les peces fonamentals en aquesta aventura: La meua cort, quatre xiques especials per a mi, quatre grans amigues que han volgut acompanyar-me aquest any per posar així en comú eixe gran sentiment faller que compartim, fent que aquest any siga inoblidable. Maria Guerrero, Andrea, Neus i Maria Hidalgo: Gràcies per tot el que feu per mi xiques! Gràcies per fer tots i cadascú dels moments viscuts especials!La meua reineta, Emma, eixa xiqueta tant especial per a mi que m’acompanya en tots el moments amb un gran somriure i que gaudeix d’aquestes festes com la que més. Carinyet: segueix gaudint com fins ara d’aquest somni que compartim i fes-ho amb la teua cort, eixes onze xiquetes que són l’alegria, festa i dolçor en estat

pur i que fan cada moment més especial de el que ja és sols amb un somriure; per això estic segura que totes vosaltres sou la millor representació per a la xicalla, tant de la falla com del barri.Per últim, però no menys important no puc oblidar als meus dos homenets, els dos presidents de la falla i per tant els capitans d’aquesta aventura. Per un costat està Miguel, el president infantil, que a pesar de la seua curta edat és ja tot un exemple a seguir, per la seua manera de ser i seu saber estar, és, a més, molt cavallerós portant així a totes les seues xiquetes envoltades en cotó i per els núvols. Pe l’altre costat està Arturo, el meu president, mon pare, eixa persona que m’ha ensenyat i inculcat des de ben menuda el sentiment faller i l’amor per aquesta, la nostra falla, fent així que ara siga com sóc i em trobe complint el meu somni, és per això que m’agradaria donar-li les gràcies i desitjar-li que gaudisca de la falla com sols ell sap fer. No puc oblidar en aquest apartat a Toni, el seu antecessor en el càrrec i el meu president durant molts anys, vull agrair-li que deixara a mon pare compartir aquest somni amb mi, fent que així complira una de les seues majors il.lussions, ser president de la falla que tant estima. Dit açò sols em queda dir-vos que gaudiu de tots els moments que s’acosten i que no vos perdeu res, perquè vos assegure que seran unes festes inoblidables. Així que: Visca la Falla de La Mercè!! Visca les falles!!!

7LA MERCÉ 2016

Saluda dE la FallERa MaJOR

Majestat, regina dels records...

Escolta sobirana, cruixir les taulesals passos de l’ il·lusió, de la força.No hi ha recança als passos de l’ il·lusió!

La força es present als teus ulls,és present amb la vitalitat de la seua llum,amb la intensitat dels pensamentsi sentint les mirades com lloances.

L’espontani gest del teu somriure,exterioritza el terrabastall d’emocionsque esclaten al teu interiorper a romandre, perennes, en la tendresa de les paraules.

Enalteixes els cors amb desbordant il·lusió,fas que la nit siga mes nit, que els incessants estels guspiregenconstants per fer-te present el sortilegique t’ha portat al tron per complaençade les fades que viuen als somnis.

Mercedes Castelblanque MateoFallera Major 2016

Tu, regnes al firmament de la falla amb una cort de somriures,fas, amb la teua sola presència, més gran l’esperit que ens uneix,i la força de la felicitatimpregna tots els racons del nostre serimpulsant-nos al goig i la joia.

Has passat la vida al caliu de la fallai el teu món ha esdevingutsentiment, amor i passió entregada,i així has vingut com l’encisadora flaireque naix del més profund de la mar, com la dolça saba de la branca jove,com l’encertada espurna, màgica, sublim,que ha encès nostre cor faller.

8

9LA MERCÉ 2016

FallERa MaJOR 2016

Andrea Sanchis Ferrandis Maria Guerrero García

Cort Major2016

10

Maria Hidalgo Manzano Neus Rufino Isach

11LA MERCÉ 2016

CORt MaJOR 2016

Lema: BufonadesArtista: Loren Fandos Ayoro Guió i versos: Amics del Got

FallaBarri La Mercè

En este món traïdorres és veritat ni mentiratot és segons el colordel cristall amb el que es mira.

Ramón de Campoamor.

12

En este món d’operetaon qui regna és la falsedatmai podem saber la veritatdoncs depenent qui la presentala fa caure d’un o d’altre costat.

Les paraules, maquillades,semblen dir el que no han diti així perden l’esperitper acabar embolicadessense lògica ni sentit.

Aquells que els fils menegenper portar-nos com titellesdeixen eixutes les mamelles,doncs per milers se’ls emportensense moure les parpelles.

Emparats pels interessos del seu ídol, vil metall,ens tiren a tots el rallper fer-nos quedar presosal servei del seu «treball».

I entre tot este podrimentque observem dia rere diano hi ha major traïdoriaque perdre el respecte a la gentpassant-la per boja amb gosadia.

Això és el que ens està passanti no fa falta ser molt sabutper vore que ens han fotuti que damunt van pregonantla honradesa com virtut.

Clar, els mitjans adulteratsamb diners a cabassades,sols emeten que bobadesquedant així retratatsper les seues bufonades!

I les noves generacionsabsortes en un món de fantasiade les bufonades fan idolatriasense atendre a les raonsque del sentit comú es deuria.

Els més majors, acomodats,van veient passar la vidacreient tindre la missió complidai deixant els somnis hipotecatsd’una societat que és ja fallida.

I és que ací ningú mou un diti la honradesa i la decènciahan quedat en evidènciaperquè la merda i el podritson hui bandera d’excel.lència.

Així és com roda la vidaper estes nostres contrades,on perdudes ja les fanecades,no sembla haver altra eixidaque aguantar les bufonades.

No farem lloa ni alabançad’altres temps que ja han passatdoncs la crua realitatés qui decanta la balançai ens espenta cap avant.

Si al present no posem futuramb un horitzó de dignitattot allò que hem criticatromandrà com llast obscurque impedeix la prosperitat.

No calen ja lamentacionsni molt menys passotismes,doncs per sanejar els organismestenim un munt de raonsi hem d’acabar amb els nepotismes.

Poden semblar una soflamaestes paraules de la fallaperò és que si el poble callaen vore este panoramaja pot preparar sa mortalla.

Com no volem perdre l’essència,la crítica al monumentés el principal elementi la fem amb contundènciaper ser la veu de la gent.

Per això cal dir ben clari pregonar als quatre ventsque mai serem complaentsamb aquells que viuen de robari son del poble indecents.

«Trileros», pallassos i bufonsque han perdut tota vergonyaper convertir-se en carronyai saquejar les institucionsdeixant-les plenes de ronya.

13LA MERCÉ 2016

Falla MaJOR

PrimeraEscena

Perdre el govern localels ha sentat molt mal.

Després de vint anys de podergovernant com el «Rei Sol»els del PP estan de doli ja no saben que ferper tornar a alçar el vol.

Passar a ser l’oposicióno els ha degut sentar molt be, és difícil canviar el clixé,però sempre els queda l’opcióde llegir el ABC.

Com no deuen tindre feina,l’estratègia populares basa sols en criticari la nota de premsa és l’einaque no deixen d’utilitzar

Fuster lamenta, Fuster reclama,Fuster critica, Fuster demana...Així tots els dies de la setmanael PP està que bramaper haver perdut Borriana.

Exigeixen al nou ajuntament,amb sols huit mesos governant,el que ells vint anys manantno han fet en cap momentmentre del pot han estat xuplant.

Per complir amb la justícia falleraal cadafal els hem fet lloci per que a ningú li semble poc,la sentència que els esperano els lliurarà de morir al foc!

El cos i remat de la fallatrobareu que està formatper un gran bufó recolzatsobre la tristor i la riallad’unes mascares teatrals.

L’acompanyen arlequinsi unes caixes de regals,els obsequis fenomenalsd’eixos lladres tant finsque furten del nostres jornals.

El bufó te per objectiutindre entretinguda la societatamb xorrades sense trellatque sempre hi ha qui li riuper ignorància o necessitat.

Amb actitud desafianti amb un cínic somriureens mostra que pot conviureen este món emmascaratque els qui manen diuen lliure.

La missió tenen ben claratots els bufons del poderdoncs no tenen altre queferque, al servei de qui els empara,entretenir a tota la gent.

Dia rere dia ho veiemen periòdics, radio i televisióque han deixat la seua funcióper convertir-se en el femde la mentira i desinformació.

A sou de qui menegen els filstertulians absorts de fanatismedeixen en ridícul el periodismeamb discussions infantilsque ratllen el idiotisme.

També hi ha bufons militantsamb els ulls tapats per una benaque sense la més mínima penas’han convertit en fanàtics delirantsde polítics amb més cara que esquena.

Darrere de les màscares amagatshan convertit en teatre la vidaper a viure de la mentidaen els seus sillons apegatsi amb la vergonya dormida.

Suborns en forma de regalsi les més variades corruptel.lesvan eixint en totes les telesi ens toca escoltar a tots els canals:1000, 2000, dos milions de «peles»!!

14

SegonaEscena

L’esquerra es creu Jaume Ireconquerint tot el poder.

Després del desert travessaren poca glòria i molta penauna esquerra de eufòria plenala ciutat torna a governari un «acord per Borriana» estrena.

Els socialistes amb un resultatque fer-los pensar deuriahan aconseguit l’alcaldiaperò sembla que no s’han enteratdoncs no es veu canvi ni milloria.

L’hereu del Bloc, Compromís,va donar la campanadai han arreglat la cagueradaque fa vint anys donà permísper que el PP fera sa entrada.

La tercera «pata» de l’acordés la que arriba d’un extrem,la representa Podem,que no te molt clar el nordi diu que és l’hora de la gent.

Tots tres s’han fet repartimenti el primer que han acordatés un jornal ben pagat,un bon despatx a l’ajuntamenti lamentar-se del passat.

QuartaEscena

Renovació total a la Localesperem que per a be i no per a mal.

La conseqüència de les eleccionsper a la nostra festa falleraa un bon grapat desesperadoncs sempre estan amb reunionsamb la titular de la cartera.

Per governar la Junta Localhan ficat al front una regidorajove, fallera i treballadoraperò marejada com un pardalque del niu s’ha caigut fora.

Louise potser no esperavatindré el volant agafatdoncs el creia reservatper Thelma que també anavapoc més abaix en el llistat.

Ara la te asseguda al costati s’ha convertit en la mà dretaamb qui comparteix la muletaper a torejar l’embolatque la festa representa.

A la vora del precipiciles trobem ací en la fallaamb el cotxe fet ferrallaa punt de fer el sacrificiigual que en la gran pantalla.

TerceraEscena

Per més que es posen caretaCibur i Ciutadans també son dreta.

Amb les màscares fan ballper poder ocultar la realitatdos partits del mateix costatnascuts cadascú d’un retallque des de la dreta s’ha provocat.

Després de tants anys d’esperaexercint de reial oposicióCibur ha perdut l’ocasiói ha passat de mosca colloneraa vore-les passar amb resignació.

Mariola asseguda a l’escója no te cap protagonismecondemnada a l’ostracismedoncs el PP fa ara la funciód’opositar amb vitalisme.

Per acabar d’arrodonirel tripartit de la dretaha plantat també banderetaun partit que no para d’acollirals que es canvien de jaqueta.

Ciutadans aspira a serel substitut del Partit Popularperò les barbes ja es veu pelarperquè no saben que feri no és prou amb criticar.

15LA MERCÉ 2016

Falla MaJOR

Estimada comissió i veïns del barri,

Abans de tot, voldria agrair-vos haver confiat en mi per a representar la gent de la falla que més alegria dóna a les festes: la xicalla. Som present i futur de la festa, rialles i petards, però les nostres manetes també estan disposades per a ajudar en tot allò que siga menester.

La Mercé ha format sempre part de la meua vida, fins i tot des d’abans de náixer, ja que enguany fa vint-i-cinc anys que, del braç de l’inoblidable Cordell, ma mare va ser Fallera Major de la Veterana i l’orgull que ella va sentir ens l’ha transmés tant a la meua germana com a mi. Mai haguérem pogut ser d’una altra falla i sempre que la represente, tant als actes oficials com als més populars, intente estar a l’alçada que la falla es mereix, acompanyat pel nostre president Arturo, que a faller no li guanya ningú!

He de reconéixer que tinc moltíssima ajuda, ja que tant la nostra fallera major infantil, la rebonica Emma junt amb fallera Major la guapisima Merche i les seues Cort d’Honor, fan que el temps es passe volant i l’alegria està assegurada. Menys mal que Merche i la seua Cort cuiden de nosaltres i procuren que no ens desbaratem.

Des d’estes línies voldria animar al barri i a tots els amics de la Mercé a que vingueu, a que us passeu per la plaça, a que quan sentiu la música pels vostres carrers, eixiu a ballar amb nosaltres. Perquè les falles són alegria i volem compartir-la amb vosaltres.

Visca Borriana, visquen les falles i visca la Mercè! La Mercè es una falla senyores que falla és!

Saludadel President Infantil

Miguel Doñate SegarraPresident Infantil

16Saluda dEl PRESIdEnt InFantIl

Saluda de la Fallera Major Infantil

Emma Alós PalomeroFallera Major Infantil

Estimats fallers, amics i veïns de la Mercè, vull dir-vos que des de que era xicoteta, gràcies a la meua àvia que me feia els vestits, he volgut ser fallera i ara estic molt orgullosa perquè a la fi he pogut arribar a ser Fallera Major Infantil de la falla del Barri la Mercè, que era el meu major somni.

Aquest any podré gaudir al màxim amb la meua cort: Anne, la meua germaneta dolça i bonica que la vull en tot l’ànima, Ana juntes ja tres anys i amigues per molts més, Ainhoa riallera i festera, Rebeca nineta de porcellana, Melani simpàtica i bonica, Laura S. i Marta amigues des de la infància , Laura la més tendreta nineta, Ainhara menudeta però festera i dolceta al mateix temps i Nekane fràgil, bonica i a la que aprecie molt.

No em puc oblidar del millor president infantil que he pogut tindre: Miguel. Aquest any he pogut descobrir una bona amistat i he de dir-te que eres el més elegant de tots els cavallers. Ah! I com no, donar les gràcies als vostres pares i mares que sense adonar-se s’han contagiat dels nostre esperit faller fins a les “tranques”

Tots junts gaudirem de l’olor a pólvora, dels sopars, de la música, dels balls, dels moments fent la carrossa, de les cremaes i de moltes coses més. També vull donar-li les gràcies, mil gràcies, als meus pares perquè de no haver sigut per ells no haguera pogut fer realitat la meua gran il·lusió.

I en quant a Merxe, la meua Regina ,que fa de mare, que es preocupa per mi ,he de dir- li que gràcies per tot i que estic seguríssima de que juntes anem a fer la millor festa de totes, que anem a vessar moltes llàgrimes d’alegria i enyorança i que

anem a viure molt moments juntes que seran inoblidables, he de dir-te que et vull moltíssim. Per a mi és una gran satisfacció haver arribat a ser fallera major infantil perquè era un somni que a la fi s’ha fet realitat.

M’agradaria també nomenar a totes les falleres de la cort major, ja que sou totes uns solets i sempre que ens veiem ens traieu un gran somriure; un somriure que sols ens poden treure les persones que tant vols . Gràcies per les rialles i per els balls a la Llar Fallera, amb vosaltres estaria ballant fins que es fera de dia. Si se li ha de posar nom a la festa els vostres van de meravella! Vos vull a totes perquè quan vos vaig conèixer per primera vegada em vau robar el cor. Se que aneu a fer-li sentir a Merxe ser ,a més d’una regina, una gran germaneta. Maria, Neus, Andrea i Maria, gràcies.

Abans d’acabar esta salutació no puc oblidar a dos persones que son puntals de la nostra falla. En primer lloc el meu president, Arturo un faller de cap a peus que m’aconsella i del qual segura estic que tot el que aprenc d’ell em valdrà per a tota la vida . I com no, Toni, el fins l’any passat president. que sempre ha estat atent amb mi els dos anys que he segut fallereta. A tots dos: moltes gràcies!

En últim lloc vull parlar de la nostra comissió perquè és el pilar de la falla , no puc estar més agraïda de vosaltres que no pareu de treballar per a que tot funcione i sempre esteu al nostre costat , fent-nos sentir meravellosament.Gaudim tots de les festes, com una gran família que som!La Mercè és una falla. Senyores: que falla és!!!! Visca la Falla la Mercè i visca les falles!

17LA MERCÉ 2016

Saluda dE la FallERa MaJOR InFantIl

Ets somriure,dolça reineta?O ets rialla que contagia?Ets la festa que de dins clama?O ets el foc que ens agermana?

Digues que sents dins del corquan les notes el vent escampa,quan el soroll d’una tracaanuncia la teua arribada.

Els fallers ho tenim clardoncs sols cal una miradaper saber-te emocionadai enamorada de falla.

Emma Alós PalomeroFallera Major Infantil 2016

Preciosa com la ninetaque amb careta de porcellanapasseja als braços d’una xiquetai es sent profundament estimada.

Ets coet que a tots ens esclataamb pólvora de tendresa,alegria que ens impregna un somrís ple d’innocència.

Majestat de la dolcesa, sempitern esperit de xicallaque ens acosta a cada instantmoments de foc gravats a l’ànima.

18

Emma Alós Palomero

19LA MERCÉ 2016

FallERa MaJOR InFantIl

Ainhara Sánchez-Cambronero López

Laura Sendra Muñoz

Ainhoa Doñate Segarra

Marta Molina Carda

Ana Blasco Romero

Mélani Porter Cabedo

20

Cort infantil2016

Anne Alós Palomero

Nekane Valcarcel Serra

Irune Zorío Lucha

Rebecca Estefania Ivanovicci

Laura Moreno Enrique-Tarancón

21LA MERCÉ 2016

CORt InFantIl

Lema: El primer amorArtista: Loren Fandos AyoroGuió i versos: La calavera Coquis

Falla infantilBarri La Mercè

22

Enguany nostra falletala dediquem a un sentimentque dins del cor apretaper eixir ben fortament.

És de l’amor de qui parlem,però no un amor qualsevol,si no d’eixe amor primerencque lliurement empren el vol.

Per fer-lo present al monumenttrobem a esta parelletaque envoltada de coretsla seua felicitat manifesta.

Des de ja ben jovenetses prometen amor infiniti volen estar juntetstant de dia com de nit.

Sempre el primer amorqueda pres en la memòriai guarda un lloquet al corcom record ple d’història.

Si serà un amor de per vidao sols un romanç passatger,el temps que mai diu mentida,serà el millor pregoner.

El que si que és ben certi està a la vista i no amagatés que l’amor que han descobertels omple de goig i felicitat.

El desig de ambdós comúés que dure eternamenta això no els pot ajudar ningúi sols d’ells és dependent.

Si hem de parlar del presentl’únic que podem desitjarés que eixe amor tant evidentmai en la vida es puga acabar.

Del futur no parlaremdoncs encara no ha arribatperò igual que ara desitgemque l’encant no siga trencat.

D’ací molts anys imaginemque han arribat a velletsperò l’amor encara conserveni de tendresa estan replets.

Molts amors podem trobar,i de fet vos mostrarem,doncs la falla vol lloartot allò que ens estimem.

El amor per la naturai pel nostre medi ambientla xiqueta atenta procurai fa d’això un manament.

L’ amor pels animalsque’ns fan bona companyiaamb qui passem moments genialsi ens omplen el cor d’alegria. L’amor més gran que hi haés l’amor de la mare;i és segur que mai acabaràperquè no hi ha qui el pare.

Cuidar de plantes i florsés també un noble sentimentque ens ajuda a ser millorsi a estar en pau amb l’ambient.

L’amor per la música i les artsa la falla es fa presenti els xiquets estan encantatsamb aquest gran divertiment.

Un gran amor per les llepoliesés el que esta xiqueta senti es menjaria tots els dies,si pogués, més de cent!

És un somni dels xiquetspoder arribar a volarper això els més inquietsno ho deixen d’intentar.

L’amor de somnis infantilson regna sempre la fantasiamentre al llit dormim tranquilsels estels fan a la nit de guia.

Si hem de parlar d’amor a la falla no podem oblidarque’s Cupido el que millora tots el pot anunciar.

Ell també està al monumentamb les fletxes preparatper aprofitar el momenti trobar l’amor adequat.

Amb este recull d’amorsenllestirem nostra falletaque plena de llum i colorsamb estima l’artista l’ha feta.

Vos esperem a la placetaper gaudir els dies fallers, la festa serà completaamb la música i els coets.

23LA MERCÉ 2016

Falla InFantIl

El contede Toneta

Això diu que hi havia un matrimoni, Tona i Batiste, que tenien dos filles fadrines que no festejaven ni es casaven. La major era Toneta i la menuda, Gracieta.

La família vivia en una casa d’un carrer de la vila del poble, i eixa casa tenia un baix i un dalt. Al baix hi havia la cuineta i el menjador, i al dalt les cambres de dormir i la pallissa.

A la pallissa hi havia unes gerres grans, i en una de les gerres alçaven els panets que pastaven ells mateixos per a tota la setmana. Eixa gerra la tapaven perquè no s’assecara el pa. A la pallissa el pare també alçava totes les ferramentes de treballar a l’hort penjades en claus. Tot un seguit de corbelles, aixolatets, lligones, alicates, falçons i empeltadorets curullaven la paret.Quan Toneta va començar a festejar amb Pep, un fadrí del poble, tota la rodalia va saber-ho de seguida. Les comares del carrer no feien altre que parlar-ne, perquè ja ho sabem ben bé tots, quan una dona aplega a certa edat i encara no s’ha casat...

—Ui ja festeja la xica! Ara que ben granadeta sí que està! —enraonaven algunes.—Ja era hora, que si s’encanta se li’n passa l’arròs i es queda per a vestir sants! —soriejaven unes altres.

Però Tona i Batiste, que devanits celebraven el festeig de la filla major, retrucaven:—De més verdes en maduren i són del repom i no es trenquen.

Quan Pep va tornar de la mili va anunciar que per primera vegada entraria a ca la xicona a demanar la mà a son pare. La mare Tona va decidir aleshores encalcinar tota la casa per dins i per fora, perquè quan vinguera el xic que la trobara tot ben neta i que pensara bé de la família.

24

Emblanquinada i adecentada la casa, que semblava rica i principal, tal com els pares volien fer creure, ja era hora de convidar a sopar Pep per a conéixer en persona el que anava per a gendre. És a dir, saber-ne el tarannà, com es guanyava les garrofes, les fanecades que tenia, de quin família venia...

Mentre Toneta i Gracieta paraven taula, la mare guisava un bon conill amb tomata i coïa caragols perquè sabia que eixa era la menja que més delerava el que seria l’espòs de la seua filla.

La taula ja era a punt, amb els tovallons ben plegats i els coberts, plats i gots col·locats davant la cadira de cada comensal i, al bell mig, una bona amanida adobada amb oli i sal. Ara calia que aplegara el nóvio per a escudellar el sopar. Però ai! Mancava una cosa ben important, valga de la mare que —com totes les mares del món sempre parava compte de tot— va sentir-ho.—Toneta! Munta dalt a la pallissa i baixa un panet! —va demanar a la xica.

En aplegar la fadrina a la pallissa, va destapar la gerra del pa i sense voler va pegar-se un tomb contra la paret. Ella que va alçar els ulls i va vore un lligonet penjat d’un clau justetament dalt del seu cap, va fer un crit compungit «Ai!», i va començar a raonar:—Ui! Quin pensament que m’ha vingut al cap, Senyor! Quin pensament! Ma que si jo em casara amb eixe xic que festege i tinguera un xiquet i el xiquet muntara a per un panet i entropessara amb la paret i li caiguera el lligonet al cabet i matara el meu xiquet... —i va posar-se a xisclar i a plorar com una Magdalena —Ai el meu fillet! Ai el meu fillet! Ai!

La mare, que era a la cuineta acabant de coure els caragols, en oir el botó de la filla va aguaitar al buit de l’escala.—Toneta! Que què tens?—Munte mare, munte i li ho contaré —va contestar la jove gemecant.

25LA MERCÉ 2016

El COntE dE tOnEta

La mare va muntar i la filla va explicar-li-ho tot:—Que m’ha vingut un pensament al cap, que si jo em casara amb eixe xic que festege i tinguera un xiquet i el xiquet muntara a per un panet i entropessara amb la paret i li caiguera el lligonet al cabet i matara el meu xiquet... Ai el meu fillet! Ai el meu fillet! Ai!—Tens raó, filla, tens tota la raó del món! —va mussitar la mare i, amerant-se-li els ulls de llàgrimes, va començar a cridar — A i el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai! —Ai el meu fillet! Ai el meu fillet! Ai! —continuava la xica.En oir eixos planys, el pare va aguaitar al buit de l’escala.—Però què és eixe rebombori, que què vos passa?—Munta Batiste, munta i t’ho contaré —va panteixar Tona.El pare va muntar i la mare va referir-li-ho tot: —Doncs ens passa que a Toneta li ha vingut un pensament al cap, que si ella es casara amb eixe xic que festeja i tinguera un xiquet i el xiquet muntara a per un panet i entropessara amb la paret i li caiguera el lligonet al cabet i matara el seu xiquet... Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai!

—Teniu raó, teniu tota la raó del món! —va atribolar-se el pare i, regallant-li dos llàgrimes grosses galtes avall, va començar a xisclar –Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai! —Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai! —es planyia la mare. —Ai el meu fillet! Ai el meu fillet! Ai! —gemecava Toneta.En oir el brogit, Gracieta va aguaitar al buit de l’escala.—Que per què ploreu tant? —Munta Gracieta, munta i t’ho contaré —va contestar el pare amb fugó.

La fadrina va muntar i el pare va explanar-li-ho tot:—Doncs ens passa que a Toneta li ha vingut un pensament al cap, que si ella es casara amb eixe xic que festeja i tinguera un xiquet i el xiquet muntara a per un panet i entropessara amb la paret i li caiguera el lligonet al cabet i matara el seu xiquet... Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai!—Teniu raó, teniu tota la raó del món! —va compungir-se Gracieta i, plorant a llàgrima viva, va aturrullar-se –Ai el meu nebodet! Ai el meu nebodet! Ai!

26

– Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai! –bramava el pare.– Ai el meu nétet! Ai el meu nétet! Ai! –exclamava la mare. -Ai el meu fillet! Ai el meu fillet! Ai! –cridava Toneta.Mare, pare i filles, tots ploraven a la pallissa com si allò fóra un enterrament.

Mentre tota la família es planyia per la dissort del pobre xiquet —que com vos podeu figurar encara no l’havien concebut—, va aparéixer Pep pel cantó del carrer. «Que qui gemeca en estes hores de la nit?», es deia entre si tot astorat. A mesura que s’apropava a ca la nóvia podia oir eixes lamentacions més i més fortes. «Ui! Però si tot eixe sarau ix de ca la Toneta! Que què els deu passar?», va esbalair-se el xic amb el cor encongit. Va traspassar el brancal de la porta i no hi havia ningú al baix. «I el sopar és a taula i ací no hi ha cap ànima», va pensar tot consirós. Aleshores va aguaitar al buit de l’escala i va oir aquell reguitzell de planys: —Ai el meu nebodet! —Ai el nostre nétet! —Ai el meu fillet!«Xe! Doncs esta gent és poc animal! Tots plorant! Ací quin poc d’enteniment que tenen!», va raonar el fadrí. «Ahí vos quedeu que jo no pense tornar mai més!», va concloure al remat.Pep va anar-se’n i durant una bona temporada no va voler saber res de Toneta, ni dels pares, ni de la germana. Però la flameta de l’amor ver no s’apaga mai i el xic continuava enamorat d’ella, així que un camí va passar-se-li’n el matxo, va tornar al festeig dolç amb la seua colometa. Pep i Toneta van casar-se i van tindre un xiquet amb cara de pometa, cosa divina, mel de romer, culleradeta de mel... El xiquet va créixer formós i sortosament mai no va esdevindre-li cap desventura.

27LA MERCÉ 2016

Hi havia una volta un xiquet que tenia un dineret i va comprar-se una flauteta, però una gosseta va furtar-li-la. — Gosseta! Dóna’m la flauteta! — En sí que em donaràs pa.Se’n va a sa mare. — Mare! Done’m pa! — En sí que em donaràs llet.Se’n va a la vaca. — Vaqueta! Dóna’m llet! — En sí que em donaràs fenassos.Se’n va al fenassar. — Fenassar! Dóna’m fenassos! — En sí que em donaràs corbella.Se’n va a cal ferrer. — Ferrer! Dóna’m corbella! — En sí que em donaràs cansalada.Se’n va al porquet. —Porquet! Dóna’m cansalada! —En sí que em donaràs abellotes.Se’n va a l’abelloteret. — Abelloteret! Dóna’m abellotes! — En sí que em donaràs aigua.«Ai! Per fi! Hi ha alguna cosa que puc fer!», diu el xiquet.Se’n va a casa i agarra un canteret,dóna aigua a l’abelloteret,l’abelloteret a ell abellotes;ell abellotes al porquet,el porquet a ell cansalada;ell cansalada al ferrer,el ferrer a ell corbella;ell corbella al fenassar,el fenassar a ell fenassos;ell fenassos a la vaca,la vaca a ell llet;ell llet a sa mare,sa mare a ell pa;ell pa a la gossetai es queda amb la flauteta.

El xiqueti la flauteta

28

Glòria Olivares i Muñoz (Borriana, 1975) és professora de Secundària. Sempre ha compaginat l’activitat docent amb l’estudi de llengües, la literatura i la música, i ara, amb la criança de dos xiquets preciosos. De ben jove va interessar-se per la replega de locucions, frases fetes, lèxic, cançons i contes populars valencians i per entrevistar gent gran perquè li contaren la seua experiència vital. D’eixa manera, va crear un arxiu d’història oral que hui en dia custodia l’Ajuntament de Borriana. És membre de l’Agrupació Borrianenca de Cultura i clarinetista de la Banda Societat Filharmònica de Borriana. A més, ha guanyat diversos premis literaris d’àmbit local i ha publicat, conjuntament amb Joan Manuel Verdegal, el llibre Iconografía devocional de Borriana. Memòries de carrer.

L’estiu de l’any 2014 va crear el personatge de contacontes Dolça la Sucrera. La seua la finalitat és ensenyar els contes, les llegendes, les dites, els embarbussaments, els jocs i les cançons tradicionals als infants i als pares, així com fomentar l’ús de la nostra llengua. Les fonts del seu repertori són les Rondalles valencianes d’Enric Valor, el Llibre dels Fets de Jaume I i tot el material de cultura popular que ella mateixa ha anat replegant i estudiant. Els seus espectacles inclouen, a més, truc de màgia.

Gòria Olivaresinterpretant a Dolça la sucrera

29LA MERCÉ 2016

30

Suplement gràfic d’un any faller

31LA MERCÉ 2016

32

33LA MERCÉ 2016 33

la bRuSa - SuPlEMEnt GRàFIC d’un any FallER

34

65 anys desprésPer: Vicent Blasco. Ha segut el guardó que més temps se’ns ha resistit, doncs és exactament la xifra de la capçalera, el temps que feia que la nostra falla no s’alçava amb el primer premi de llibret de les falles de Borriana. Aquell llunyà 1950, el poeta i gran crític faller, Pepe Aymerich Tormo era qui aconseguia el premi agafant el testimoni del mític Juan Bautista Tejedo Beltrán «El Bessó» el poeta més llorejat de la nostra falla que va aconseguir nou primers premis entre els anys 1932 i 1948.

Aconseguir el «palet» amb el número 1, és una feina força complicada, doncs afortunadament hi ha a la ciutat unes quantes comissions que es prenen molt seriosament aquest assumpte del llibret. L’any passat, com tots els anys, hi havia una molt bona competència, no obstant, les sensacions que teníem a la comissió eren prou bones, sabíem que la publicació havia agradat molt. La crítica, els treballs que adjuntàvem i les fotografies havien segut felicitades per molta gent tant fallera com veïns als que els havia arribat la publicació (ací em permetran una opinió totalment subjectiva i que vull afegir: les fotos d’Alberto Navarro, magistrals; la maquetació Víctor González, amb un disseny actual i ple de bon gust i la edició de l’equip de Gràfiques Ventura, impecable, varen ser fonamentals a l’hora d’aconseguir el premi) a això hi havia que sumar el 50é premi a la Promoció i ús del valencià que ja havíem aconseguit a la convocatòria que tots el anys fa la Conselleria de Cultura i que ja ens va omplir d’alegria doncs era el segon any que ens presentàvem i, al igual que l’anterior, tornàvem a estar premiats i damunt

amb un millor guardó. Siga com fóra, la qüestió és que sabíem que teníem un bon llibret, el que sincerament no esperàvem era que damunt anàvem a guanyar el primer premi a la nostra ciutat. Hi va haver gent de la falla que a l’entrega de guardons fins i tot es va enutjar quan varen sentir que el segon premi era per al llibret de la falla Chicharro, pensant que sols quedava el primer i no ens anaven a donar cap premi, altres en sentir el segon premi varen saber de seguida que havíem aconseguit el màxim guardó. L’alegria, com és de suposar, va ser màxima i com és tradició el recorregut des de la Llar Fallera fins l’emplaçament del monument va transcórrer entre càntics i balls amenitzats per la música de la xaranga. En arribar a la placeta varem posar el palet ben visible al monument i la pólvora va córrer per anunciar al barri els premis de la comissió. Més tard, en arribar a casa i encara excitat per tot el viscut, és quan em vaig donar compte de la transcendència del que havia ocorregut: els fallers del 2015 havíem recollit el testimoni de Pepe Aymerich, de Batistet el Bessó i del mestre Pere Ferrer.

Encara hui, quasi un any després, quan ho recorde el pit em s’unfla d’orgull per haver segut partícip de la gran fita que va suposar per a la Falla del Barri de La Mercè el primer premi de llibret de les falles del 2015. L’objectiu per al present any i els propers no és altre que el seguir treballant per apropar-los una publicació digna, fallera i sempre en constant progressió. Per ganes no serà, esperem aconseguir-ho!

35LA MERCÉ 2016

65 anyS dESPRÉS

La ciutatInvisible

Italo Calvino al seu llibre Les ciutats invisibles descriu una sèrie de ciutats imaginàries que Marco Polo es va trobant al llarg del seu viatge. Una d’elles es diu Fedora i compta amb un gran palau al seu centre. Dins eixe palau hi han diverses cambres i dins de cadascuna hi ha una esfera de vidre. Mirant dins de cada esfera, cadascú veu una Fedora en miniatura, però no és la ciutat actual sinó que es pot veure cadascuna de les ciutats que cadascun dels seus habitants ha imaginat al llarg del temps, tal i com ell la veia idealment, tal i com l’havia desitjat. És un conte fantàstic, però cada vegada que es llegeix és inevitable pensar que totes les ciutats són, en alguna mesura, eixa Fedora de Calvino. Quan mirem la nostra ciutat cadascú la veu, la imagina i la desitja d’una determinada manera, totes són diferents però totes són igual de reals. Cadascú de nosaltres estableix un diàleg amb la ciutat, l’observem i ella ens parla, però cadascú ho fa amb el seu llenguatge propi, creem una esfera on posem el nostre model de ciutat, la nostra visió ideal i personal d’ella. Diríem doncs que Borriana, com Fedora, no és una sola imatge sinó totes les imatges que qualsevol se’n crea d’ella quan l’observa. Hi han tantes ciutats com persones que l’observen, i cadascú l’observa condicionat per la seua manera de mirar-la, pel seu coneixement d’ella. Així, les persones que coneixem, les tradicions que compartim, el patrimoni que estimem, tot plegat ens condiciona eixa imatge pròpia. Per tant, quant més coneixement puguem assolir sobre ella més rica serà la imatge que ens creem, i així més l’estimarem i més podrem cuidar-la i projectar-la al futur. Tot a la ciutat ens parla, tot ens informa, tot ens conta la seua història, i nosaltres hem de fer un esforç per aprendre a mirar-la i a escoltar-la. I eixe serà el nostre objectiu, hem passejat per la ciutat i hem trobat imatges, tradicions, vivències i edificis, i hem intentat que ens relaten coses sobre ells mateixos i que així ens conten coses sobre la nostra ciutat. Escoltant-los ens podrem crear una nova imatge de Borriana per posar-la a una nova esfera, una imatge més valuosa i més completa que aquella que teníem abans de conèixer-la, íntimament, un poc més.

Per: Josep Nos

36

Iconografia i devoció a Sant Josepen els temples de Borriana

37LA MERCÉ 2016

Iconografia i devoció a Sant Josepen els temples de Borriana

Sant Josep és el patró de les falles, una festa que, si be hui ja quasi ha perdut el seu cognom, no podem oblidar que l’ha tingut sempre i el continua tenint. Al nom de les «falles» li segueix el cognom «de Sant Josep» com ben be s’encarrega de recordar-nos cada any el cartell anunciador de les festes, l´únic ,junt al llibre faller que el reprodueix com a portada, que fa present el nom del patró, ja que a l’hora de referir-nos a la festa ja fa molt de temps que ens hem quedat sols amb el primer nom que les denomina: falles.

L’objectiu del present treball no és altre que donar a conèixer la figura del patró de les falles en la ciutat de Borriana. Una part important pel que fa a la divulgació de la iconografia del sant fuster ja la varen portar a terme a l’any 2004, Joan Manuel Verdegal i Cerezo i Glòria Olivares i Múñoz al seu llibre «Iconografia devocional de Borriana. Memòries de carrer» editat per l’Agrupació Borrianenca de Cultura. A l’esmentat volum es fa un recorregut pels carrers de la ciutat per tal de anar descrivint totes les imatges i panells ceràmics religiosos, a més a més, i com a part importantíssima del llibre, es recullen els testimonis del veïnat referents a les imatges i panells objectes de l’estudi. Pel que fa a Sant Josep podem trobar la descripció i història dels dos retaules ceràmics que hi romanen a Borriana, un al propi carrer de Sant Josep que data de l’any 1986 i un més antic de l’any 1913 que es troba al carrer dels Frares en un magatzem que antigament havia segut una fusteria que rebia el nom de «Carpinteria de San José».

Per: Jordi Bort, Josep Nos i Vicent Blasco. Fotografies: Alberto Navarro.

38

La devoció a Sant Josep està fortament arrelada a la ciutat de Borriana i bona mostra d’això és que es troben imatges del sant patriarca en bona part dels temples de la població. Abans de passar a la matèria pròpiament dita del treball, volem fer una xicotet recorregut pel que ha segut i és la devoció al sant, des del prisma catòlic, i és així com trobem que l’origen de la seua veneració es fonamenta en que aquest home “just” va ser escollit per Déu per ser l’espòs de la Verge Maria i fer de pare de Jesús a la terra. Durant els primers segles de l’Església la veneració es dirigia principalment als màrtirs. Potser es venerava poc a San Josep per emfatitzar la paternitat divina de Jesús. Però, així i tot, els Pares de l’església (Sant Agustí, Sant Jeroni i Sant Joan Crisòstom, entre d’altres), ja ens parlen de Sant Josep. Segons Sant Calixt, aquesta devoció va començar a l’Orient on existeix des del segle IV, explica també aquest sant que a la gran basílica construïda a Betlem per Santa Elena hi havia un bell oratori dedicat al nostre sant.

Sant Pere Crisòlit diu: “Josep va ser un home perfecte, que posseeix tota mena de virtuts” El nom de Josep en hebreu significa “el que va en augment.” I així es desenvolupava el caràcter de Josep, creixia “de virtut en virtut” fins arribar a una excelsa santedat. A l’Occident, referències a Sant Josep apareixen al segle IX en martirologis locals, i al 1129 apareix a Bolonya la primera església a ell dedicada. Alguns sants del segle XII van començar a popularitzar la devoció a Sant Josep entre ells es van destacar Sant Bernat, Sant Tomàs d’Aquino, Santa Gertrudis i Santa Brígida de Suècia. Segons Benet XIV: “L’opinió general dels coneixedors és que els Pares del Carmel van ser els primers a importar de l’Orient a l’Occident la lloable pràctica d’oferir ple culte a Sant Josep”.

Al segle XV, mereixen particular esment com devots de Sant Josep dels sants Vicent Ferrer (m. 1419), Pere d’Ailli (m. 1420), Bernardí de Siena (m. 1444) i Jehan Gerson (m. 1429). Finalment, durant el pontificat de Sixt IV (1471- 1484), Sant Josep es va introduir al calendari romà el 19 de Març. Des de llavors la seva devoció ha seguit creixent en popularitat. En 1621 Gregori XV la

39LA MERCÉ 2016

ICOnOGRaFIa I dEVOCIÓ a Sant JOSEP

va elevar a festa d’obligació. Benet XIII va introduir a Sant Josep a la lletania dels sants el 1726. Sant Bernadí de Siena diu: “... essent Maria la dispensadora de les gràcies que Déu concedeix als homes, amb quanta profusió no hem de creure que ella enriquís el seu marit Sant Josep, a qui tant estimava, i del qual era respectivament estimada? “I així, Josep creixia en virtut i en amor per la seva dona i el seu Fill, a qui carregava en braços al principi, i després va ensenyar el seu ofici i amb qui va conviure durant trenta anys. Els franciscans van ser els primers a tenir la festa de les esposalles de la Verge amb Sant Josep.

Santa Teresa tenia una gran devoció a Sant Josep i la va afermar en la reforma carmelita posant-lo el 1621 com a patró, i el 1689 se’ls va permetre de celebrar la festa del seu Patronatge el tercer diumenge de Pasqua. Aquesta festa eventualment es va estendre per tot el regne espanyol. La devoció a Sant Josep es va arrelar entre els obrers durant el segle XIX. El creixement de popularitat va moure Pius IX, el mateix un gran devot, a estendre a l’Església universal la festa del Patronat (1847) i el desembre del 1870 el va declarar Sant Patriarca, patró de l’Església Catòlica. Sant Leo XIII i Sant Pius X van ser també devots de Sant Josep. Aquest últim va aprovar en 1909 una lletania en honor a Sant Josep.

El patronatge del sant patriarca en el món de falles, ve donat per ser Sant Josep patró del gremi dels fusters, precursors de la festa fallera que tenien per costum cremar els trastos vells dels seus tallers en arribar la primavera i amb motiu de la festivitat del sant. Com be destaca Enric Soler i Godes al seu llibre «Las Fallas 1849-1936» : «Fue el gremio de carpinteros, quienes, sin pensarlo, crearon la fiesta, al quemar en la calle, al llegar la primavera el «stay» o «parot» en el que colgaban el candil durante el invierno. La víspera de San José, Patrón del gremio, los aprendices y la chiquillería de la calle, encendían una hoguera con los trastos viejos que les daban, coronada por el «parot».»

40

Tornant a la nostra ciutat, la presència de Sant Josep a la població és molt important doncs trobem altars dedicats a d’ell en quatre dels principals temples de Borriana. El més antic a la Basílica de El Salvador que segons vorem més endavant estaria datat entre 1561 i 1716. L’odre mercedària inclou també el culte a Sant Josep i li dedica un altar a la seua església, amb posterioritat és a l’ermita església de Sant Blai on trobem representat al sant patriarca i menció a banda mereix el Sant Josep de l’església dels frares carmelites, doncs allí és el cap d’altar i qui dona nom al temple.

Sobre la història de estes quatre imatges és on hem volgut profunditzar i per ser la actual Basílica de El Salvador el principal temple de la ciutat és per ella per on anem a començar.

41LA MERCÉ 2016

ICOnOGRaFIa I dEVOCIÓ a Sant JOSEP

L’altar de Sant Josepa la Basílica de El Salvador

L’església del Salvador comença a planificar-se des del mateix moment de la conquesta cristiana de Borriana, entre els anys 1232 i el 1236. Ja als anys quaranta la parròquia compta amb el seu primer rector, Mossèn Doménech Beltall, que hi va romandre a la ciutat com a tal càrrec fins l’any de 1254. No obstant això, i tot i que des del primer moment el culte es feia amb normalitat, les obres es van anar fent molt a poc a poc. Fins a quasi els inicis del segle XIV no va estar llest l’absis i la totalitat de l’única nau amb què compta es va completar tan sols a meitat d’eixe segle i gràcies a les aportacions del rei Jaume II. Una vegada enllestida la nau quedarien definides les capelles laterals que s’ubiquen entre els contraforts interiors i, de bon segur, seria ja al segle XV quan començaren a omplir-se amb retaules o imatges devocionals, per obra normalment de gremis o persones que aportaven els recursos necessaris per dotar-les d’altars, vaixella i ornamentació.

És el cas de la primera capella, construïda per Pere Antoni el 1471 i que ocupà el primer lloc del costat de l’evangeli, i més tard de la de Santa Anna, fundada el 3 de juliol de 1482 per iniciativa de Rafel Martí de Viciana (avi de qui seria cronista més tard) i que s’ubicà a la primera capella del costat de l’epístola.

A iniciatives paregudes posteriors a aquesta de la capella de Santa Anna caldria atribuir la dedicatòria també d’una capella al culte de Sant Josep, tot i que és molt difícil definir el seu origen exacte. Quasi sempre aquest culte estava lligat als gremis de les arts i oficis, especialment els fusters, però cap notícia relativa a la dedicatòria d’esta capella permet assegurar que a Borriana haja estat també aquesta la raó de la seua fundació. Allò que sí és segur és que per a l’any 1561 encara no existia el seu culte, ja que a banda de les capelles descrites anteriorment tan sols s’enumeren en una descripció de l’església altres tres: la de les

Vista de l’altar

Detall de la imatge

42

Ànimes, “la dels metges” i la de Sant Roc. Amb posterioritat a eixa data, la primera notícia que deixa clar que una de les capelles està dedicada a Sant Josep ve d’una visita del Bisbe de Tortosa l’any 1716, ja quan l’església havia sofert diverses remodelacions, i gràcies a la qual se’n conserva una enumeració de les capelles i altars. Diu aquest document que el temple comptava amb un altar major i deu altars més, i els enumera d’esquerra a dreta mirant cap a l’altar major de la manera següent: el del Sant Crist, el de la Mare de Déu de la Misericòrdia, el de Sant Vicent Ferrer, el de Sant Francesc, el de les Ànimes, el de Sant Roc, de Sant Josep, el de la Mare de Déu del Roser, el de Santa Anna i el de la Mare de Déu de Gràcia.

Si atenem a la situació que es descriu, i que coincideix amb l’actual capella de Sant Josep, es podria dir que la iniciativa que donà origen a aquest altar podria ser prou antiga, dins el marc d’anys entre 1561 i 1716, per ocupar una de les capelles de més antiguitat com passa amb el cas de la de Santa Anna que ocupava la capella immediatament anterior (substituïda d’advocació a finals del segle XIX per passar a ser l’actual dedicada a la Puríssima). Així mateix, la notícia també seria testimoni d’un culte ininterromput a Sant Josep al mateix lloc de l’església des de la fundació de la seua capella (per molt que no tinguem una data exacta) fins a l’actualitat, sense més canvis d’advocació.

El culte, doncs, hauria anat passant des de la segona meitat del segle XVI per totes les convulsions, enderrocaments, obres i guerres que han portat el pas dels segles, substituint diverses imatges devocionals i conjunts materials, per arribar fins als nostres dies com un record viu dels nostres orígens com a poble.

En l’actualitat, l’altar de Sant Josep, que segueix ocupant la segona capella del costat de l’epístola, va ser restaurat l’any 2003 a expenses de la Caixa Rural. La imatge del sant patriarca és una talla de fusta que presenta al patró amb el Jesuset al braç mentre rep, dolçament, un bes del xiquet. Les particularitats d’esta imatge es centren principalment en la figura del xiquet que arriba fins la cara de Sant Josep per mig d’un nuvol replet

43LA MERCÉ 2016

l’altaR dE Sant JOSEP a la baSÍlICa dE El SalVaddOR

d’àngels. Llama també l’atenció que el sant patriarca apareix representat sense la tradicional vara florida habitual en la seua iconografia. Segons hem pogut esbrinar, aquesta imatge de Sant Josep és molt similar (si no còpia) a la que es troba a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València. Aquesta talla del sant patriarca va ser donada a la parròquia en finalitzar la Guerra Civil per una família devota que vivia al carrer del Barranquet, ja que la anterior va ser destruïda en el contenciós.

L’administració del culte i devoció a Sant Josep en el temple de El Salvador és mantinguda per la pròpia comunitat de fidels de la parròquia i no compta en l’actualitat amb ninguna confraria ni associació que la promoga i mantinga.

Imatge de Sant Josep al seu altar del Salvador

44

45LA MERCÉ 2016

L’altar de Sant Josepen la parròquia de La Mercè

La imatge de Sant Josep de la església de La Mercè és, sense cap lloc a dubte la més fallera de la ciutat. La seua presència al temple és de data incerta però podem afirmar sense lloc a error que varen ser els frares mercedaris els que alçaren el primer altar dedicat al sant, el qual ens portaria a una antiguitat superior al 1836 que és quan els religiosos de La Mercè deixen la ciutat definitivament. La imatge primitiva de Sant Josep va ser destruïda durant els disturbis de la Guerra Civil al 1936. Serà esta imatge antiga la que rebrà el primer homenatge faller de la ciutat en forma d’ofrena de flors. Al 1928 un grup de persones del barri encapçalades pel botiguer Manuel Martí i el sagristà de l’església de La Mercè, Carlos Romero, funden la primera de les comissions falleres de Borriana i és durant el període comprés entre 1928 i 1936 quan es desenvolupa esta activitat. Així ho relata Joan Josep Montoliu en el seu llibre: «La Merced y Burriana»

« Como es sabido, los pioneros de las fallas en nuestro pueblo, pertenecían todos al Barrio de La Merced y algunos estaban muy vinculados a su templo, el sacristán por ejemplo. Y posiblemente fue él quien propuso algo que pareció muy lógico a los demás. Si las fallas se plantaban por la fiesta de San José, habría que hacerle algún homenaje a la imagen del Santo que se veneraba en uno de los rincones de la iglesia del barrio. Y el día de la fiesta, después de la misa, se dirigía la comisión hasta donde se veneraba la imagen de San José y depositaban ante ella algunos ramos de flores. La ofrenda se repitió varios años però no llegó a convertir-se en costumbre ya que pronto empezaron a correr vientos poco propicios para este tipo de manifestaciones folklórico-religiosas. Las flores para San José quedaron sólo en conato de tradición ya que posteriormente cuando se decidió organizar una ofrenda floral por parte de todas las comisiones falleras lo fue ante la imagen de la patrona de la ciudad.»

46

Finalitzat el contenciós bèl·lic, va ser necessari tornar a refer totes les imatges de l’església ja que cap es va salvar durant la guerra. Algunes de les devocions antigues com Sant Agustí o Sant Pere Nolasc, fundador de l’ordre de La Mercè, ja no varen tornar al seu lloc i foren substituïdes per Sant Nicolau i Sant Vicent Ferrer. Pel que respecta a Sant Josep, la nova imatge és una talla de fusta obra de l’artista valencià, José Estellés. Tant la imatge com el modest altar en el que es troba varen ser costejats per les germanes Antònia i Vicenta Calbet Tellols, conegudes popularment com «Les places». Tonica i Vicentica regentaven una perruqueria al carrer Sant Victorià i eren dos germanes fadrines molt devotes.

La gent més major del barri encara denomina a l’altar de Sant Josep com «l’altar de les places» ja que elles mentre varen viure es varen encarregar de la seua conservació i de promoure el culte al sant. Cal ressenyar unes anècdotes que ens han arribat pel testimoni de Josefina Ferrer, veïna del carrer del Beat Ripollès, fallera de La Mercè a l’any 1943 i presidenta de la Confraria de La Mercè durant més de 50 anys. La primera d’elles fa referència a una intervenció que va sofrir la imatge de Sant Josep al cap d’uns anys de la seua entronització per part de Vicentica Calbet, molt aficionada a la pintura, la qual va repintar la cara del sant degut a uns despreniments en la policromia.

El resultat no va rebre el beneplàcit del rector de la parròquia, Don Víctor Roca qui va manifestar que li havia pintat al sant cara de «pillo», aleshores Vicentica va haver de refer la pintura per atorgar-li al sant un rostre més acord a la seua casta figura. La segon és una bona mostra de la devoció i el sentiment que les germanes Calbet tenien, particularment, al Sant Josep de La Mercè que elles havien sufragat. I és que va haver-hi un temps en el que es varen produir un seguit de robatoris a les esglésies, principalment d’articles d’orfebreria com eren creus i canelobres dels altars.

Detall de la imatge

47LA MERCÉ 2016

l’altaR dE Sant JOSEP En la PaRRÒQuIa dE la MERCÈ

En assabentar-se d’esta circumstància les germanes Calbet varen acudir fins l’església i s’emportaren a casa els ornaments que decoraven l’altar en previsió de que foren robats. Novament va haver d’intervindre el rector per reclamar que els tornaren, ja que si els tenien elles a casa era com si els haguessin robat doncs d’eixa manera tampoc podien ser utilitzats per al culte. Vicentica i Tonica immediatament els varen tornar no sense remugar prou per el obscur destí que podien patir les peces que tant s’estimaven.

En l’actualitat és la comunitat la parroquial la encarregada de la conservació i el culte a Sant Josep, encara que no s’hi fa ninguna celebració especial llevat de la menció el dia de la festivitat el 19 de Març.

Imatge de Sant Josep al seu altar de la Mercé

48

49LA MERCÉ 2016

Església de Sant Josepdels Pares Carmelites

A Borriana tenim una església dedicada a Sant Josep, que és el temple del convent dels frares Carmelites.

Santa Teresa de Jesús va ser una monja que pertanyia al convent de la Encarnació, de l’Orde de la Mare de Déu del Carmel (els anomenats Carmelites) d’Àvila. Esta santa tenia molta devoció a Sant Josep, ja que, segons diu la tradició, quan Teresa va estar molt malalta, es va recuperar gràcies a la intercessió de Sant Josep. Santa Teresa no estava d’acord amb la manera com el seu Orde religiós vivia, ja que entenia que s’havien relaxat els costums. Per això Teresa va voler reformar l’Orde, creant una nova fundació, baix l’estricta observança de la Regla del Carmel, reforma que va posar baix la protecció de Sant Josep. D’esta manera Sant Josep en el món de la Reforma de les monges i dels frares carmelites es va convertir en el protector del nou Orde del Carmel Descalç.

Seguint esta línia argumental, per especial voluntat dels fundadors del convent de carmelites de Borriana, es va dedicar este temple a Sant Josep. En el vitrall central de l’església dels frares de Borriana, el més gran de tots, dalt de la porta d’entrada del temple dels frares, tenim a Sant Josep. El títol d’este vitrall invoca la protecció del sant fuster sobre Borriana. També l’altar principal de l’església està presidit per un retaule que te com a figura principal al sant patriarca. Esta imatge va ser entronitzada després de la guerra i ha segut restaurada el passat 2015. Cal esmentar també que la imatge primitiva de Sant Josep va ser tallada pel Germà Francisco, un frare del convent que compta amb una important obra artística repartida entre diverses cases de l’orde i especialment al Desert de les Palmes.

Hui en dia a l’església dels frares hi ha la confraria de Sant Josep, que li dedica per març un tridu i celebra amb solemnitat el dia de la seua festa el 19 de març.

Imatge de Sant Josep al s Pares Carmelites

Altar major de l’església deSant Josep

50

51LA MERCÉ 2016

L’altar de Sant Josepa l’ermita de Sant Blai

També trobem a la casa del nostre patró, el pare Sant Blai, un altar dedicat a Sant Josep. És un altar monumental d’escaiola, situat al creuer del temple en el costat de l’epístola. La imatge de aquest Sant Josep presenta la particularitat de que porta a Jesús infant de la mà i entre ambdós es creuen les mirades tendrament. El patriarca porta en la seua ma esquerra la tradicional vara florida que iconogràficament el singularitza. Esta imatge va ser donació d’una religiosa de la Congregació de la Consolació. Cal fer menció que les religioses de la Consolació, que es varen instal·lar en la ciutat a finals del segle XIX, eren les encarregades d’atendre l’hospital que estava junt a l’ermita de Sant Blai, un temple que es va construir tal i com el coneixem ara, en el mateix període de temps en el que les monges de la Consolació varen arribar a la ciutat. Eixa relació de «veïnat» potser que fora la que va moure a esta religiosa a fer-ne donació de la imatge per tal d’anar nutrint al nou temple de figures religioses que acompanyaren al patró Sant Blai.

Passat el temps i deteriorada la imatge del Sant, es va recuperar després de la guerra civil, i al mateix temps, es va daurar el relleu que fa referència a la fugida d’Egipte, situat als peus de Sant Josep. Este relleu també estava fet malbé i es va anar restaurant i recuperant poc a poc i en ell podem observar novament una imatge de Sant Josep, esta vegada com a integrant de la Sagrada Família, portant del ramal la burreta amb la que és descriu gràficament la fugida a Egipte fugint del Rei Herodes.

Al estar aquest altar en l’ermita del patró de la ciutat, és la pròpia confraria de Sant Blai la encarregada de mantindre en condicions totes les imatges del temple. Cal ressenyar també que no se’n fa cap culte especial a aquest Sant Josep llevat de la devoció particular dels fidels que acudeixen a l’ermita.

Imatge de Sant Josep al seu altar de Sant Blai

52

53LA MERCÉ 2016

54

De Convent a Casa de CulturaCronologia, transformació i usos d l’edifici del convent de La Mercè

55LA MERCÉ 2016

Per tots és sabut que el nom que rep la nostra falla ve donat pel lloc on, des de l’any 1928, plantem el nostre monument faller: La Plaça de la Mercè. Una plaça que es denomina així per ser on s’alça l’església i convent de La Mercè, sense cap lloc a dubte els edificis més emblemàtics del barri al que fins i tot li donen nom. L’església de La Mercè sempre ha segut un temple, des de els seus inicis com a ermita de Sant Mateu, no obstant el convent no sempre ho ha segut i encara que conserva el nom, hui en dia tots sabem que la seua funció ja no és religiosa si no que en la actualitat és un magnífic edifici dedicat a la cultura. Doncs bé, la història i els usos que al llarg de temps ha tingut l’edifici més singular del nostre barri és el que anem a mostrar seguidament d’una manera esquemàtica i sobretot donant veu a testimonis que durant els últims 70 anys ha sigut partícips de la transformació que ha sofert l’ex-convent. L’objectiu, més que conèixer la història del edifici, amplament documentada en nombrosos estudis, és posar en valor el testimonis de la gent, del veïnat del barri, de tots aquells que al llarg de la seua vida han pogut vore el que era i el que és el Convent de la Mercè de Borriana.

Ermita de Sant MateuLa primera notícia d’aquest lloc la trobem com a ermita fora dels murs de la ciutat i la fa Martí de Viciana en la seua crònica, que fins i tot la inclou al seu famós ideograma de la vila. Diu Viciana que aquesta ermita estava dedicada a Sant Mateu i que tenia molta devoció i també que comptava amb un hort i un pou, del qual corria la llegenda a l’època que tenia aigua amb propietats miraculoses (fins i tot el mateix Martí de Viciana fou investigat pel Sant Ofici per difondre aquestes propietats miraculoses del pou). L’ermita era modesta, de rajola i amb sostre de fusta (sense pedra tallada) i seria alçada a la segona meitat del segle XV seguint els normals cànons gòtics d’aquest tipus d’edificacions.

Convent de la MercéA finals del segle XVI l’ajuntament e Borriana i l’ordre de La Mercé mantenen converses per tal d’ubicar un convent fora dels murs de la ciutat. El 1594 l’ordre mercedària, dedicada a Tendal que cobreix la sala d’actes

Per: Neus Rufino Isach, Josep Nos i GarciaVicent Blasco i Miró

56

Per: Neus Rufino Isach, Josep Nos i GarciaVicent Blasco i Miró

57LA MERCÉ 2016

la redempció de captius, accepta la donació de l’ermita de Sant Mateu i dels seus terrenys per part de l’ajuntament per a establir-se a la ciutat. El 1602 ja funcionaven unes primeres instal·lacions conventuals junt a l’ermita i a les quals es fundà una escola de gramàtica llatina que funcionà fins el 1835. També comptava amb un cementiri propi a l’exterior.

Seminari de missionersA inicis del segle XVIII es fundà al convent un seminari per a la formació de missioners, la qual cosa facilità que s’engrandira la comunitat mercedària i que les instal·lacions anaren creixent. El convent resultant era de planta quadrada i obert a un pati que contenia un claustre, que passà d’una planta a tres en constituir-se el convent en seminari.

EsglésiaL’any 1738 i donat el creixement de la comunitat mercedària, s’enderrocà l’antiga ermita ja que s’havia quedat menuda i començà l’obra per a fer una vertadera església conventual. Aquesta obra va ser molt lenta per la manca de recursos, i s’allargà durant molts anys. Realment ja a inicis del segle XIX encara no estava totalment enllestida i s’encarregaren nous plànols l’any 1803 per acabar-la definitivament, alçant també la torre i donant-li l’aspecte que hui encara podem veure. És una església de planta rectangular i estil neoclàssic, amb tres naus.

Caserna militar i estableEntre els anys 1812 i 1814, i amb motiu de la guerra del francès, els mercedaris van ser desallotjats i l’edifici es va usar per a finalitats militars per les tropes franceses del general Suchet. Fins 500 cavalls i 200 soldats de l’exèrcit francès es van allotjar al convent.

Arcada del claustre

58

59LA MERCÉ 2016

Edifici desamortitzatEntre 1814 i 1836 els mercedaris tornaren a l’edifici i es reprengué la seua funció conventual, però el decret de Desamortització de 1836 feia que l’ordre fóra definitivament desallotjada i passara a l’Estat la propietat de l’edifici. Amb els decrets de desamortització l’edifici passarà a ser ja un ex convent i l’usdefruit va ser demanat tant per part de l’església com per part del municipi. L’església conservà l’ús del temple i el municipi l’ús de les instal·lacions conventuals ja buides.

ParròquiaEl gener de 1837 i amb motiu de les guerres carlistes es va traslladar el culte de l’església parroquial del Salvador a l’església de l’ex convent de La Mercé. Aquesta situació va durar fins el juliol de 1840 quan, amb la situació ja pacificada, retorna el culte al Salvador i l’església de La Mercé continuarà amb la seua activitat religiosa com ajuda de parròquia.

Edifici municipalEl juliol de 1842 l’Estat feia donació completa de l’edifici a l’ajuntament de la ciutat de manera gratuïta i esmenta a la documentació que els seus usos haurien de ser els de “casas consistoriales, escuelas de Educación Primaria y Casa de Beneficencia”. Així doncs, l’edifici quedava clarament destinat a usos d’utilitat pública, entre els quals podem trobar els de magatzems municipals, cases per a veguers o cases per a mestres. Ja al segle XX també es va destinar a altres usos administratius com ara Jutjat Comarcal o oficines de recaptació.

AjuntamentL’ajuntament s’havia traslladat per culpa de la guerra carlista a la capella de la Comunió de la parròquia del Salvador. Una vegada acabada la guerra i tornat el culte a la parròquia serà l’edifici de La Mercè aquell que farà les funcions d’ajuntament. El 1847 es procedí a eixe trasllat i el dia 3 de desembre de 1848 es va celebrar el primer Plenari. Allí romandrà fins que l’any 1853 s’edifique una nova Casa de La Vila. Anys més tard, amb motiu de la Guerra Civil, tornava a ser destruït l’edifici de l’ajuntament

Sala d’actes

60

61LA MERCÉ 2016

i aquest tornaria a passar a La Mercè, on va romandre quasi trenta anys, fins a la dècada dels seixanta.

Escola i bibliotecaDes que l’edifici es destina a utilitat pública municipal el 1842, un dels seus usos principals va ser el d’escola pública. També durant el segle XIX se situaven allí les cases dels mestres que treballaven a l’escola. Amb el temps, i amb la conveniència de la proximitat de l’escola, es va situar allí també la Biblioteca Municipal (consta així ja a un inventari de 1953).

Presó franquistaDurant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra l’edifici va ser usat de nou per a finalitats militars. En aquesta ocasió, però, no es va destinar a caserna de tropes ni estable sinó que el seu ús va ser molt més penós, ja que va ser emprat com a presó i vertader camp de concentració on van ser reclosos nombrosos ciutadans fidels al govern republicà.

Usos socialsDins dels molts usos que va tindre l’edifici després de la Guerra Civil trobem també la seua destinació a seu social de diverses associacions de la ciutat. Durant la dictadura franquista allí es van ubicar la Secció Femenina i el Front de Joventuts de Falange Española, però també va tindre dependències destinades a clubs esportius o fins i tot a emissora local de ràdio.

Monument històric artísticAmb l’ajuntament retornat a una nova Casa de la Vila i ja acabada la dictadura, el 1979 l’ajuntament sol·licita la inclusió de l’edifici com a monument històric i artístic, ja amb la finalitat de convertir-lo en futura Casa de Cultura. El 1982 es concedia eixa qualificació i era publicada al Butlletí Oficial de l’Estat. Amb eixa condició, es posava en marxa un pla de restauració per retornar-li a l’edifici la major dignitat possible.

Biblioteca municipal

62

63LA MERCÉ 2016

Casa de la culturaEl moviment cultural impulsat a tota Espanya començà a ocupar un espai rellevant en la política i en la societat. En aquest context de canvis, a Borriana es van barallar diferents projectes per tal de crear un espai d’ús social i cultural. La primera proposta fou l’edifici de l’Auxili Social, desestimada per falta d’espai i emprada, més tard, com a Acadèmia Municipal d’Art pel pintor borrianenc Traver Calzada. De la mà de l’arquitecte José Manuel Peris Gómez, es va presentar un segon projecte per desplaçar aquesta funcionalitat a la Plaça Iturbi, però el pressupost era molt elevat per a assumir-lo l’Ajuntament. Finalment, fruit de les reivindicacions, es va plantejar la reutilització de l’antic convent de la Mercè.

A finals dels anys 80 i, amb el suport de la Generalitat Valenciana, es va encarregar aquest nou projecte a l’arquitecte José Luís Ros, qui va idear la requalificació de l’edifici mitjantçant una intervenció en la seva estructura. El canvi d’ús de l’edifici exigia una altra dimensió, per aquest motiu, l’ajuntament i l’església van negociar per diferenciar la comunicació d’ambdos espais. A més a més, les modificacions estructurals varen contribuir a reforçar la nova identitat del immoble fent del pati del claustre un vertader saló d’actes. L’arquitecte va optar per equilibrar les arcades, incorporar una graderia i alçar sobre l’hemicicle una coberta de grans dimensions inspirada en les estacions de tren de l’època.

L’obra, encarida progressivament, va acabar el 19 d’abril de 1991 i, fins ara, l’edifici no ha sofrit cap alteració. Des d’aleshores, el Centre Municipal de Cultura La Mercè ha integrat els serveis de la Biblioteca Municipal, el Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa, les sales d’exposicions així com l’activitat de l’organisme autònom del Centre Municipal d’Estudis Rafael Martí de Viciana, traslladat a un solar adjunt als carrers Ausiàs March i Sant Pere Pasqual al 2007. D’una altra banda, l’església de la Mercè canvià de titularitat per a passar a identificar-se com a parròquia i inicià, al 1994, el projecte de restauració del temple.

64

En l’actualitat, la Mercè és el pulmó de Borriana, l’epicentre cultural per excel·lència. En ella, es combina l’activitat a la Casa de la Cultura amb el Centre Municipal d’Arts i el CEAM. El contacte dels edificis va unificar les activitats, ja que les noves instal·lacions del CMA foren insuficients per a cobrir totes les activitats. Així mateix, els espais del centre la Mercè aglutinen una sala de lectura infantil de la Biblioteca Municipal, aules de formació de cursos organitzats per l’Ajuntament o per entitats que demanen la seua cessió i també serveixen de locals d’assaig per a agrupacions artístiques borrianenques com les Corals (la Borrianenca, el Cor Carnevale i la CIJ Borrianenca), el grup “L’Arenilla” o la rondalla del Centre Aragonés.

Fins ací el recorregut històric de el que ha segut i és l’actual Centre Municipal de Cultura «La Mercè» antic convent de l’ordre mercedària i que com hem pogut vore ha estat al llarg de la història un edifici destacat de la ciutat per tots els usos al que ha segut destinat durant el temps. Seguidament trobarem el testimoni de sis persones vinculades d’una manera o altra amb els canvis i la vida de l’edifici. Els més antics, Primitiva Vidal i Manuel Marco son veïns de Borriana que deixen constància dels seus records, sobretot de quan el convent es va convertir en presó al finalitzar la guerra civil. L’arqueòleg Norbert Mesado, l’historiador, Josep Lluis Gil, el rector mossèn Victor Roca i l’ex alcalde José Ramón Calpe son la resta de testimonis que aporten les seues vivències, dades i opinions al respecte de la transformació de l’edifici per convertir-lo en casa de la cultura.

65LA MERCÉ 2016

dE COnVEnt a CaSa dE CultuRa

Josep Lluís Gil i Cabrera: «L’ ordre de la Mercè, al principi de formar-se, era una ordre religiosa i militar»

Josep Lluís Gil i Cabrera és historiador d’art, inspector de patrimoni artístic moble de la Generalitat Valenciana per a la província de Castelló i ha participat en nombroses investigacions sobre el convent de la Mercé. Al mateix temps, va assessorar les obres de l’antic convent per a donar-li ús, finalment, com a Casa de la Cultura. En el seu relat, ens apropa a l’estructura i funcionament de l’ordre de la Mercè.

«Històricament, el que jo trobe en la documentació és que cada cinquanta anys -cent com a molt- una de les ales del convent cau, principalment, per les humitats. De fet, els mercedaris que es van instal·lar en aquest convent decideixen que els que viuran en ell seran els de l’antiga observança, és a dir, viure sense luxes, austera i penitentment.

En vegada d’anar a la guerra, aquests es dediquen a rescatar captius -l’exèrcit guanyador comercialitzava amb ells, els venien com a esclaus-. Aquests frares empraven els diners de les famílies per a anar a les terres on estaven els captius (per exemple, al nord d’Àfrica) per a rescatar-los. Per a poder-ho fer, pagaven un preu per a donar-los la llibertat.

El nivell d’organització era en encomandes. En cas d’atac, el convent tenia una torre de l’encomanda per a defensar-se. Les regles seguides pel convent anaven acordes amb l’arquitectura de l’edifici, per això, en el plànol del 1724 predominava l’austeritat i no hi havia moltes finestres. Al segle XVIII arriben a tindre una gran estructura i, a finals del segle XVIII, es reforma.

Les primeres escoles oficials de Borriana estaven impulsades pels frares, que van ser contractats previament per a donar aquest servei.»

66

Primitiva Sánchez Vidal: “Els meus germans anaren a l’Escola Municipal i jo els acompanyava”

Primitiva va nàixer a l’any 1911 i en l’actualitat compta amb 104 anys, és la veïna més major del barri de La Mercè. La edat no és obstacle per a mantenir frescs els records, especialment aquells més tristos que li va tocar viure en acabar la guerra civil, però també aquells ja més pròxims en el temps i que també va viure amb intensitat.

“El meu home va estar en la presó més d’un any i jo anava a dur-li el menjar. Allí convivien tant homes com dones. Tot el temps que ell va estar tancat, entrava dins per a parlar amb ell i el meu fill Pepe, de 5 anys, també el duia amb mi per a vore’l. La situació en aquells temps era difícil, es patia a més a més molta fam i el menjar anava racionat.”

Manuel Marco Cantos: “La Casa de la Cultura és un símbol d’unió de tots els ‘burrianeros’. Amb ella es varen acabar les baralles i el malestar que hi havia fins aleshores”

Manolo va nàixer fa 91 anys, l’any 1924, a Borriana i, en el transcurs de la seua vida, ha mantés una estreta relació amb les activitats culturals-artístiques del nostre poble. A la Mercè va assistir a classes de solfeig i, alhora, va formar part del grup de la Coral Burrianense que assajava en el mateix local. A més a més, d’ell es destaca la seva participació en les activitats “Niu d’artistes” al Raval i la seva carrera com a cantant. El seu relat sobre l’edifici del convent de la Mercè s’inicia abans de la guerra civil...

«Vaig anar a l’escola de la Mercé, un col·legi públic, fins els 12 anys ja que va començar la guerra. Seguidament, van posar una caserna de soldats, de voluntaris per a anar a la guerra, i ens van traslladar al col·legi Salesians. També vaig anar a música, quan tenia 8 o 9 anys, em van donar el primer mètode per aprendre “solfo” i vam formar un grup, la Coral Burrianense.

67LA MERCÉ 2016

dE COnVEnt a CaSa dE CultuRa

La guerra civil ens va obligar a marxar de Borriana. En acabar la guerra vaig tornar i mon pare va ser detingut per pertànyer al partit Federal i dut a la presó, on ara és la Casa de la Cultura. L’edifici va passar a ser una presó provincial, ja que ací venien de molts llocs de la contornà, i va continuar 6 anys més en funcionament.

Allí, mon pare va romandre 17 dies i va aconseguir eixir gràcies a l’ajuda de mon tio, José María Cantavella, que supervisava dintre de la presó. A canvi, mon pare hauria d’ajudar a recollir les restes del campanar, que fou enderrocat pels republicans per a que els nacionals no pogueren divisar cap territori. Com mon pare estava malalt, vaig tenir que acudir a treballar en el seu lloc dos cops a la setmana sense cobrar durant dos anys aproximadament. En la presó es produien tortures i infinites atrocitats. Sols passant per davant, s’escoltaven els crits per les pallisses que els donaven. Per a jutjar-los pels seus “delictes” els duien amb cordes des de la presó fins a la Caixa Rural Sant Josep, situada en el Pla. Després d’uns judicis arreglats, eixia la pena de mort i els afusellaven davant d’una alqueria prop del cementeri. Més tard, quan la presó es va quedar abandonada, la gent no volia recordar»

Mossèn Víctor Roca Meliá: « A pesar de conviure tants anys amb el convent, la meua preocupació principal va ser l’edifici de l’església»

Mossèn Víctor acaba de complir 87 anys, i va ser el primer rector de la parròquia de La Mercè des de que aquesta església va obtenir eixe títol a l’any 1964 fins l’any 1999 que es va jubilar per malaltia. La relació de «veïnat» amb el convent no sempre va ser fàcil ja que el primer que li ve a la ment al rector es que l’església es va quedar sense poder accedir al cor per que es va tapiar l’únic accés que hi havia des del convent i això va obligar a construir una escala per dins del temple quan es va rehabilitar a partir de l’any 1994.

68

«El convent era propietat de l’ajuntament i el temple es va posar a nom de l’església. L’estat d’ambos immobles estava molt malament, però vam tindre que lluitar per poder fer obres a l’església per poder arreglar-la.

«Al convent es feien moltes coses, anaven els músics, del futbol i, fins i tot, guardaven els bous de les festes de la Misericòrdia»

Norbert Mesado Oliver: «La Casa de la Cultura va ser un gran projecte, ha donat una vida enorme a Borriana»

Norbert no necessita presentació, fins la seua jubilació va ser l’arqueòleg municipal i director del museu arqueològic que hui en dia podem trobar al Centre Municipal de Cultura La Mercè. El seu testimoni és molt valuós per les dades que aporta i el seu relat arranca quan l’ajuntament deixa l’edific del convent per traslladar-se novament a la Plaça Major.

«Fins al 1963, que inauguren el nou ajuntament, l’ex convent de la Mercé va funcionar com a edifici consistorial. Després va estar la Falange, la OJE i, també, l’emisora radiofònica de Borriana. El primer dia que va entrar la democràcia, juny de 1979, vaig anar a parlar amb l’alcalde, Canós, per a que em donara la clau del convent per a salvar els llibres de la Falange, ja que havia rebut un avís per part de Vicent Felip, cronista oficial de Nules d’aquell moment, on em va anticipar que havien donat ordre de destruir-los per a que no es pogués investigar. Gràcies al seu avís es van poder conservar aquests documents a Borriana i també a Onda.

Quan el socialista Josep Palomero entra com regidor a l’ajuntament, volia enderrocar el convent de la Mercé per a convertir-lo en un jardí amb un xicotet museu. Enrique Monsonís, diputat a les corts i el primer president de la Generalitat, va incoar el convent i, al 1982, es va declarar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) monument històric, primerament, de caràcter local i, seguidament, provincial. Aleshores, l’edifici depenia de

69LA MERCÉ 2016

dE COnVEnt a CaSa dE CultuRa

la Generalitat, la diputació i l’ajuntament i podia conservar-se. La primera idea de voler intervenir arquitectònicament sobre l’edifici i donar-li la utilitat com a Casa de la Cultura va ser de Pepe Gil, però també van sorgir altres propostes.

Al crear-se la Generalitat Valenciana i, conseqüentment, la Conselleria de Cultura. Es aquesta última la que pren la determinació per adjudicar el projecte a un arquitecte determinat com és el cas de José Luís Ros, d’ell és el projecte que es va fer. Quan va vindre el projecte i el vam desplegar allí en el museu vam dir sorpresos: Això no és per a Borriana! -era un projecte molt ambiciós-.

Vaig parlar amb l’arquitecte per a que al menys la part del claustre on totes les arcades són de taulell vist es conservaren, però finalment Ros ho va cobrir tot i va posar unes arestes. Es va modificar prou l’estructura, però l’original encara així està dins. Per això, es pot observar al museu arqueològic, per exemple, els enormes cabirons de fusta. El més rellevant, possiblement, és la repristinació del que és el claustre. Josep Luís Ros li va voler donar un aspecte més acord amb l’arquitectura tarongera de Borriana, per això el lluernari central sembla de lluny un magatzem de taronges »

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE BORRIANA

«Fins l’any 1975, que es possa en marxa el servei arqueològic de la diputació, l’arqueologia provincial es feia bàsicament a Borriana. El Museu Arqueològic és el millor museu que tenim en la província, millor fins i tot que el de Sagunt. En ell, trobem peces de totes les èpoques, però el que més hi ha és iber perquè tenim més poblats principals com són, per exemple, la montanyeta de Sant Antoni, la de Sant Sebastià de la Vilavella o el castell d’Almenara. A més a més tenim set inscripcions ibèriques, en sobre plom, que ni el museu arqueològic nacional! »

70

José Ramón Calpe Saera: “Crec que hui gaudim d’un meravellós espai cultural»

José Ramón és actualment diputat a les Corts Valencianes, anteriorment va ser regidor de cultura i alcalde de la ciutat fins el 2015. Home lligat a la cultura de Borriana va ser fundador i primer director de la Coral Borrianenca i Síndic de L’Agrupació Borrianenca de Cultura, en l’actualitat dirigeix el Cor Carnevale. El seu testimoni es centra en la experiència política de regir el centre de cultura.

«El Centre Cultural La Mercè es va inaugurar a la primavera de 1991. Havia estat una constant reivindicació des dels darrers anys del franquisme –almenys pel que jo recorde- i crec que va ser un encert la rehabilitació de l’antic convent mercedari, que era patrimoni municipal. La Universitat Politècnica de València, als darrers anys 90, va fer un estudi sobre la mobilitat a Borriana i, la Plaça de La Mercè va resultar ser, amb diferència, el punt més visitat o transitat de la ciutat.

Crec que hui gaudim d’un meravellós espai cultural, que ens fa una idea del que va ser l’antic convent mercedari, puix conserva tota la seua estructura, i que és un magnífic contenidor per a moltes de les activitats culturals del municipi que, sortosament, han tingut necessitat d’anar obrint altres seus, entre les que destaca el Teatre Payà. Suposa un innegable avantatge per a llur foment i difusió.»

71LA MERCÉ 2016

dE COnVEnt a CaSa dE CultuRa

72

COl·labORadORS

73LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS

74

COl·labORadORS

75LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS

74

75LA MERCÉ 2016

COL·LABORADORS

78

COl·labORadORS

79LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS

80

COl·labORadORS

81LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS

82

COl·labORadORS

info@alvol.es | www.alvol.es

Reportatges i cerimonialsFotografia aèriaCinema i publicitatInspecció d’instal.lacions...

83LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS

84

COl·labORadORS

85LA MERCÉ 2016

COl·labORadORS