la filosofia de la il·lustració -...
TRANSCRIPT
Tomeu Sales
La Il·lustracióEls grans temes de la Il·lustració
La Il·lustració Anglesa. D. Hume
La Il·lustració Francesa. J-J. Rousseau
La Il·lustració Alemanya.
Feminisme i Il·lustració
I. Kant (1724-1804)◦ Vida i obra
◦ Projecte filosòfic i les grans preguntes de la filosofia
◦ La concepció del coneixement
◦ L’ètica kantiana
La Il·lustració. Cap a la seva definició
Moviment intel·lectual i cultural que se desenvolupa al llarg del s. XVIII
Consciència d’una nova època
La raó i la ciència han d’il·luminar l’ésser humà
Les creences i les tradicions ja no han de guiar l’acció humana
Se desenvolupa a finals del s. XVII a Anglaterra i s’estén al continent Europeu al llarg del s. XVIII
“La Il•lustració és la sortida de l’ésser humà de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. Ell mateix n’és culpable, d’aquesta minoria d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il•lustració.
La peresa i la covardia són les causes del fet que una part tan gran dels éssers humans romanen de bon grat menor d’edat per tota la vida, i del fet que a altres els és tan fàcil erigir-se en els seus tutors. És tan còmode ser menor d’edat (...). La gran majoria dels éssers humans (incloent-hi la totalitat del bell sexe) considera molt perillós el pas cap a la majoria d’edat i que, a més, és penós; d’això ja se n’ocupen els tutors, els quals molt gratament han pres coma càrrega pròpia la inspecció general dels altres.
Per tant, és difícil per a cada ésser humà aconseguir la sortida de la minoria d’edat. Fins i tot s’hi han acostumat de bon grat, i ara mateix són efectivament incapaços de servir-se del seu propi enteniment, perquè mai no se’ls deixa intentar-ho. Reglamentacions i fórmules, instruments mecànics d’un ús racional o, millor, de l’abús dels seus dons naturals, són els grillons d’una minoria d’edat persistent. Qui se’n deslliuri, però, només podrà fer un salt insegur per damunt de la més estreta trinxera, perquè no està acostumat a moviments lliures d’aquesta espècie. Per això són molt pocs aquells qui, mitjançant el conreu propi de l’esperit, han aconseguit sortir de la minoria d’edat i caminar, malgrat tot, amb pas segur.
Tanmateix, per aconseguir aquesta Il•lustració no hi cal sinó llibertat; i certament, la més inofensiva entre totes les que poden anomenar-se llibertat, és a dir: fer ús públic de la raó pròpia en tots els aspectes. Escolto, però, que per totes bandes es crida: no raoneu! L’oficial diu: no raoneu, feu instrucció! El conseller de finances: no raoneu, però pagueu! L’eclesiàstic; no raoneu i tingueu fe! (Només hi ha al món un únic senyor que diu: raoneu tant com vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu! Pertot arreu hi ha restricció de la llibertat ”
I. Kant (1783), Què és la il·lustració?, en en Filosofía de la historia, FCE, México 1978, p. 25-28
Els grans temes de la Il·lustració
Confiança absoluta en el poder de la Raó◦ Raó crítica
◦ Raó tolerant
Fe en el progrés científic
Deisme
Defensa de la tolerància
Necessitat d’Educació
Crítica al poder polític
La Il·lustració anglesa. D. Hume (1711-1776)
Finals del s. XVII i principis del s. XVIII
Revolució burgesa
1642-1649 Guerra civil. Execució del Rei Carles. Proclamació de la República de Cromwell
La burgesia nova classe social ascendent
1649-1660 República de Cromwell
1660 Restabliment de la Monarquia
1688 Revolució Gloriosa◦ Pas d’una monarquia absoluta a una monarquia
parlamentària◦ 1689 Declaració de Drets; superioritat de les lleis per
sobre del Rei. Triomf de la llibertat individual i la propietat
D. Hume (1711-1776) Neix a Escòcia el 1711 Empirista i il·lustrat 1734 se trasllada a França i s’instal·la a la Fleche Escriu el Tractat de la naturalesa humana (1734-
1737). Primera part del Tractat, Investigació sobre
l’enteniment humà, 1748 Investigació sobre els principis de la moral, 1752. Entre 1763-1766 ocupa el càrrec de secretari a
l’ambaixada d’Anglaterra de Paris Aconsegueix gran renou entre els il·lustrats francesos. Amic de
Rousseau
En 1766 torna a Londres acompanyat de Rousseau 1769 se retira definitivament a Edimburg
EpistemologiaOrigen de les idees: Impressions/ ideesPercepcions externes/internesSimples/complexes Idees complexes Lleis d’associació d’idees Semblança Contigüitat en l’espai i el temps Relació causa-efecte
Crítica a la idea de causalitat Principi de causalitat Contigüitat Successió temporalConnexió necessària D’on prové la necessitat? De l’hàbit o costum. És una creença. Era que útil
Crítica a la metafísica Principi empirista; tota idea ha de tenir la seva
corresponent impressió◦ Rebuig a la metafísica◦ Crítica a la idea de substància extensa o món
Substància=suport de les qualitats que causen en nosaltres les impressions i que és estable al llarg del temps No hi ha cap impressió d’entitat Les impressions són puntuals i concretes
◦ Crítica a la idea de Déu Déu= com una substància infinita i perfecta Les nostres impressions són concretes i puntuals
Impossible la impressió d’infinit
◦ Crítica a la idea de Jo Les percepcions van canviant. No n’hi ha cap de jo com a
estable i idèntic com a nucli de la personalitat El jo és una creença útil, però il·legítima com a idea
La Il·lustració Francesa. J-J. Rousseau Il·lustració francesa. Segona meitat s. XVIII. Voltaire (1694-1778)◦ Cartas filosóficas o Cartas inglesas (1738)◦ Cándido o Del optimismo (1759)◦ Tractado sobre la tolerancia (1763)
Deista: Déu com a creador del món Déu no s’interessa pels assumptes humans El bé i el mal no són ordres o prohibicions de Déu, sinó
maneres d’indicar allò útil o inútil per a la societat Lluita contra les religions confessionals, la intolerància, la
tirania eclesiàstica i qualsevol poder que intenti oprimir la raó humana.
“L’error i la ignorància són l’única causa dels mals del gènere humà, i els errors de la superstició són els més funestos, perquè corrompen totes les fonts de la raó, i el fanatisme que els empeny a cometre el delicte sense remordiments”.
Els enciclopedistes◦ El gran projecte de la Il·lustració: Enciclopèdia o
Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis (1751-1772)
◦ 27 volums◦ Denis Diderot (1715-1784)◦ Jean d’Alembert (matemàtic)◦ Objectius:
La difusió del saber
La sistematització del saber
Discurs preliminar: “L’objectiu de la Enciclopèdia és reunir els coneixements escampats per la superfície de la terra, exposar el sistema general als nostres contemporanis i transmetre-ho als homes que vendran després de nosaltres a fi de què l’obra dels segles passats no sigui vana en els segles per venir”.
J-J. Rousseau (1712-1778) 1750 participa a un concurs públic convocat
per l’Acadèmia de Dijón sobre el tema: “Si el progrés de les ciències i de les arts ha contribuït o no a ennoblir les costums”◦ Guanyà. El progrés de les ciències i de les arts no ha
ennoblit les costums◦ En l’Estat de natural no existien desigualtats entre
els homes. Aquestes són fruit artificial de la decadència de l’home.
1762 publica les dues grans obres:◦ Emilio◦ El contracte social
El contracte social, 1762
No és possible retornar a l’estat natural
S’ha de transformar la societat de manera que no anul·li, sinó que potenciï, la llibertat
El contracte social és nul i absurd si uneix les voluntats individuals sols exteriorment◦ Un vincle sols és legítim on l’individu no estigi
obligat, sinó que se sotmeti espontàniament.
◦ La unió dels individus sols és possible si se base en el lliure consentiment i en el respecte recíproc de la llibertat individual
Feminisme i il·lustració
Salons de les dames◦ On se van estendre les idees Il·lustrades
◦ Mme. De Épinay, Mme. De Chatelet i Mme. De Duffand
Únic lloc on podien accedir a una educació superior
Les dones durant la revolució (1789)◦ Les que se van revoltar; provenien de la massa popular
◦ Dones intel·lectuals. Van prendre part a les sessions de L’Assemblea Constituent. Van escriure llibre i obres criticant l’opressió i denunciant el fals universalisme que excloïa a les dones
Olympe de Gouges◦ Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791)
Declaración de los derechos de la Mujer y la Ciudadana (1791)
1.- La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
2 - El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
3 - El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
4 - La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
6 - La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
10 - Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
11 - La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones es uno de los derechos más preciosos de la mujer, puesto que esta libertad asegura la legitimidad de los padres con relación a los hijos. Toda ciudadana puede, pues, decir libremente, soy madre de un hijo que os pertenece, sin que un prejuicio bárbaro la fuerce a disimular la verdad; con la salvedad de responder por el abuso de esta libertad en los casos determinados por la Ley.
12 - La garantía de los derechos de la mujer y de la ciudadana implica una utilidad mayor; esta garantía debe ser instituida para ventaja de todos y no para utilidad particular de aquellas a quienes es confiada.
13 - Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
17 - Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.
Kant (1724-1804)
Vida i obra
Va néixer a Könnigsberg, regne de Prússia
Família modesta i pietista
1740 ingressà a la Universitat de Könnigsberg Influenciat per Christian Wolff, cartesià
Se convertí en professor de la Universitat des de 1769-1797
Molt influenciat per J-J. Rousseau i per D. Hume
Formació enciclopèdica
Obres
1781, Crítica de la Raó Pura1783, Què és la Il·lustració?1785, Fonamentació de la metafísica dels costums1788, Crítica de la Raó pràctica1790, Crítica del Judici1795, La pau perpètua
Projecte filosòfic i les grans preguntes de la filosofia
◦Què puc conèixer?
◦Què he de fer?
◦Què puc esperar?
La concepció del coneixement
Síntesis entre racionalisme i l’empirisme
Gir copernicà; idealisme trascendental◦ Idealisme: sols les estructures mentals del subjecte
(espai, temps, categories), permeten el coneixement
◦ Trascendental; aquestes idees són universals i transcendeixen els casos concrets; tenen un caràcter a priori
Ètica kantiana
L’ésser humà és un ésser lliure
-Sols som morals si som lliures
La raó determina i condiciona la voluntat
Ètica racionalista: la raó guia el comportament i l’acció
Com?◦ Lleis morals:
Universals: vàlides per tothom i en tot lloc
Donades per nosaltres mateixos; autonomia
Llei Moral Deure Moral
Ètica deontològica:
El centre de la preocupació moral és el deure moral◦ No la Felicitat
◦ No el Plaer
Ètica formal: proposta de I. Kant◦ No dóna continguts de les lleis morals. És formal
◦ Manaments, lleis o imperatius categòrics
Obliguen sí o sí; rigorisme
Universals
Tracta els éssers humans com a finalitats en sí mateixos.
Són formals: regles per trobar nosaltres mateixos les nostres pròpies normes morals
Formulacions de l’imperatiu Categòric
«Actua de tal manera que puguis voler que la teva màxima de comportament se converteixi al mateix temps en llei universal»
Principi de Universalitat
«Actua de tal manera que tractis a la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com una finalitat al mateix temps i mai només com un mitjà
Principi dignitat
«Actua de tal manera que la voluntat pugui considerar-se a sí mateixa, com a legisladora universal»
Principi d’autonomia
Característiques de l’ètica kantiana:◦ -Formal
◦ -Universal
◦ -Desinteressada
Diferència entre complir les lleis:
per amor a les mateixes moral
per interès legalitat
Lleis de Nuremberg
Característiques de l’ètica kantiana:◦ Autonomia
◦ Dignitat
-No utilitzables ;No té preu; no pot vendre ni comprar
«Només el neci confon valor i preu» Antonio Machado
Actualitat:◦ Fonament Drets humans
◦ Debats:
Prostitució
Eutanàsia o mort digne
Moltes gràcies