Lectura 2_La Il·lustració i el naixement de la ciència social

Download Lectura 2_La Il·lustració i el naixement de la ciència social

Post on 26-Nov-2015

54 views

Category:

Documents

32 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

sociologia lectures 2

TRANSCRIPT

  • La Illustraci i el naixement de la cincia social

    Lectura 2

    Peter Hamilton PID_00142294

  • ..

  • FUOC PID_00142294 3 La Illustraci i el naixement de la cincia social

    ndex

    1. Introducci ............................................................................................................................................................... 5 2. Qu va ser la Illustraci?..................................................................................................................................... 7 2.1. La ubicaci social, histrica i geogrfica de la Illustraci....................................................................... 8 2.2. LEncyclopdie ................................................................................................................................................... 9 2.3. Tradici i modernitat..................................................................................................................................... 10 2.4. Rangs socials i estructura social................................................................................................................... 11 2.5. La dona i la Illustraci: el sal .................................................................................................................... 12 3. La Illustraci com a recerca de la modernitat.............................................................................................. 12 3.1. Illustraci, cincia i progrs ........................................................................................................................ 13 3.2. La comunicaci de la Illustraci ................................................................................................................ 14 3.3. La Illustraci i les cincies socials .............................................................................................................. 15 4. La naturalesa humana i la societat humana ................................................................................................... 17 5. Revoluci i reforma ................................................................................................................................................ 18 6. El naixement de la sociologia: Saint-Simon i Comte .................................................................................. 20 6.1. Saint-Simon..................................................................................................................................................... 20 6.2. Comte .............................................................................................................................................................. 21 7. Conclusi................................................................................................................................................................... 22 Annexos .......................................................................................................................................................................... 23 Annex 1....................................................................................................................................................................... 23 Annex 2....................................................................................................................................................................... 25 Referncies bibliogrfiques ....................................................................................................................................... 29

  • FUOC PID_00142294 5 La Illustraci i el naixement de la cincia social

    1. Introducci

    Coneix-te a tu mateix, no pretenguis conixer Du. Lestudi propi de la humanitat s lhome. (Alexander Pope, epstola II, Assaig sobre lhome)

    Aquest captol es proposa el segent: y Oferir una introducci crtica i analtica a les idees

    clau del corpus descriptors i escrits coneguts com a Illustraci;

    y Demostrar la centralitat dall que s social en les idees de la Illustraci i indicar la relativa inexistncia de lmits intellectuals entre les diferents disciplines;

    y Analitzar i presentar les idees clau de la sociologia i les cincies socials de la Illustraci;

    y Indicar la manera com es van incorporar algunes de les idees clau de la sociologia i les cincies socials de la Illustraci en els trets caracterstics de la sociologia i el pensament social del segle XIX;

    y Presentar i contextualitzar la tesi que la Illustraci representa un moment clau en les idees de la humani-tat sobre la societat, que va crear una manera qualita-tivament nova de pensar preocupada per laplicaci de la ra, lexperincia i lexperimentaci en el mn natural i social.

    En aquest captol em proposo examinar crticament laparici de la sociologia i de les cincies socials en general com una forma caracterstica de pensar en la societat moderna. El meu argument s que un dels mo-ments formatius daquest procs va arribar al segle XVIII amb lobra dun grup clau de pensadors: els filsofs de la Illustraci i els seus successors. La meva comesa principal s seguir el desenvolupament de les formes de pensament caractersticament moder-nes sobre la societat i el regne dall que s social. Enca-ra que les arrels ja es troben clarament en els segles XVI i XVII en els treballs de figures com Bacon, Hobbes i Loc-ke, aquestes idees van rebre lexpressi ms enrgica a mitjan segle XVIII en els escrits de diversos pensadors de la Illustraci. Aquests pensadors inclouen homes entre ells no hi ha prcticament cap dona destacada, per raons que veurem ms endavant com el Bar de Montesquieu (1689-1755), amb De lEsprit des Lois (Lesperit de les lleis) com a punt de partida del punt de vista actual dentendre la relaci entre la sociologia de la poltica i lestructura de la societat; Voltaire (1694-1788), els escrits del qual sobre la cincia, la llibertat de pensament i la justcia expressen perfectament lemoci generada pel racionalisme crtic i el secularisme tan caracterstics de la Illustraci; David Hume (1711-1776), que va formular la teoria duna naturalesa humana que defineix el to de la investigaci emprica moderna en psicologia i sociologia; i Adam Ferguson (1723-1816), els escrits del qual sobre la societat civil prefiguren la sociologia comparativa moderna. La meva comesa tamb s seguir la manera com alguns elements de la forma central de pensament sobre la soci-

    etat moderna establerts per la Illustraci passen a la sociologia clssica del segle XIX en els escrits dHenri de Saint-Simon (1760-1825) i Auguste Comte (1798-1857), i sustenten laparici duna sociologia caractersti-cament moderna. En cert sentit, el llibre que teniu a les mans tracta sobre la formaci linvent i la reproducci duna forma moderna de pensar sobre la societat. Aquest tema apareix duna manera ms o menys explcita en tots els captols. I a-questa manera de reflexionar sobre la societat que, al cap i a la fi, s una entitat molt poc tangible s un dels trets caracterstics de les formes de pensament modernes en comparaci de les anteriors. Aquesta reflexi ens permet concebre una societat com una cosa que es troba per sobre de lindividu tal com va dir un dels primers socilegs, mile Durkheim (1858-1917), com una cosa nica, la societat com un fet social, sui generis. A nosal-tres ens interessa laparici dun nou grup didees sobre la societat i el regne dall que s social. Aquestes idees van oferir un reflex duna societat canviant i en evoluci, i al seu torn van ajudar la gent a pensar sobre la societat duna manera diferent, com una cosa oberta al canvi i a la transformaci. Aquesta nova manera de pensar sobre la societat va aparixer poc abans que comencessin a pro-duir-se alguns canvis molt significatius en lorganitzaci de les societats occidentals uns canvis simbolitzats per les revolucions americana i francesa, duna banda, i per les revolucions agrria i industrial, de laltra. Abans de seguir endavant he dassenyalar una dificultat en lintent de presentar encara que sigui duna manera esquemtica una histria dels orgens de la sociologia. Cap histria no pot escapar dels objectius del seu autor. Aix doncs, cal tenir en compte en tot moment que, en intentar establir connexions entre una disciplina tal com es practicava en lltima dcada del segle XIX i les obres dun grup dintellectuals europeus del segle XVIII, inten-tar assenyalar exactament aquelles connexions que em permetin presentar una histria coherent; s a dir, un relat que dibuixi nexes entre les idees dara i de llavors. Intentar mantenir sota control les possibilitats de distor-si daquest enfocament contextualitzant les meves ex-plicacions de la manera ms precisa possible i relacionant el que es va escriure amb lentorn en el qual es va escriu-re i amb el pblic a qui anava dirigit. Tal com es veur en arribar al captol 3, ls de lobra dAdam Smith com a precursora de leconomia moderna s un exemple especi-alment adequat de com pot distorsionar el fet de tractar un text del segle XVIII dins del context intellectual dels assumptes contemporanis de leconomia poltica. Quan lhistoriador americ Crane Brinton va dir que Sembla que hi ha bones raons per a creure que cap al final del segle XVIII es va dedicar ms energia intellectual als problemes de lsser hum en la societat, en compara-ci de qualsevol altre possible tema que pogus preocu-par la humanitat, que en cap altre moment de la histria (Brinton, 1930, pg. 129), s possible que exagers una

  • FUOC PID_00142294 6 La Illustraci i el naixement de la cincia social

    mica, per el que sembla incontrovertible s la idea que aquest perode dintensa concentraci en all que s social va generar laparici duna cincia de la societat. En efecte, Crane Brinton fins i tot va sostenir, duna manera bastant convincent, que el terme philosophe, que sutilitzava per a descriure les principals figures de la Illustraci, shauria de convertir actualment en socileg, ats el sentit en el qual sutilitzava aquest terme en aquells moments. Al llarg daquest captol utilitzar aquest terme per a referir-me a les figures centrals de la Illustraci, i el seu significat sexplorar en ms detall en la secci 2.1. Per a entendre limpacte de la Illustraci sobre la socio-logia moderna i les cincies socials emergents, la meva tesi s que tamb hem dexaminar la manera com les idees de la Illustraci van passar al segle XIX. Potser lexemple ms eloqent s el projecte emprs original-ment per Henri de Saint-Simon i ms tard completat en ms profunditat pel seu deixeble, Auguste Comte, de construir una cincia positiva de la societat, s a dir, una sociologia la paraula que va encunyar Comte per a donar un nom a aquesta cincia completament nova. La sociologia de Comte i Saint-Simon no s, tal com han sostingut alguns (p. ex., Robert Nisbet, 1967), un simple reflex del programa de la Illustraci; una espcie de versi conservadora invertida al segle XIX del que havien intentat fer els philosophes. Tamb resulta molt difcil veure una fractura o un tomb radical entre una manera de pensar sobre la societat i laltra. En un sentit molt real, el projecte de Comte duna sociologia positiva s la continuaci de la Illustraci. Va preparar el cam per a laparici duna disciplina professionalitzada a Frana, Alemanya i Amrica al final del segle XIX. Per amb aix estem avanant uns fets als quals tornarem en la secci 6. Les preocupacions i els interessos de Saint-Simon i Com-te prefiguren els de la sociologia moderna, principalment encara que no exclusivament per mitj dmile Du-rkheim; per tamb estan profundament arrelats en les preocupacions de la Illustraci amb una forma de pen-sament particular. Aquesta forma de pensament pot rebre el nom de racionalisme crtic, ja que combina laplicaci de la ra en els temes socials, poltics i econ-mics amb una preocupaci pel progrs, lemancipaci i la millora i, en conseqncia, s crtic amb lstatu quo. El racionalisme crtic de la Illustraci s el precursor del positivisme de Saint-Simon i Comte, ents com lesfor per arribar a una cincia universal que, per mitj de laplicaci duna ra temperada per lexperincia i lexperimentaci, eliminaria els prejudicis, la ignorncia, la superstici i la intolerncia. Tamb resultaria difcil entendre lobra de Marx, especialment durant el que es coneix com el seu perode de jove hegeli, que va arribar aproximadament fins a lany 1850 i que tan important va ser per a certs conceptes centrals de la sociologia, com lalienaci i la ideologia, sense establir una connexi entre la seva versi del racionalisme crtic i la dels philoso-phes de la Illustraci, ja que aquesta ltima inspira els seus primers escrits i tamb ns la base. En aquest cap-tol no examinarem lobra de Marx, per s important tenir en compte que moltes de les idees que va desenvo-

    lupar com a jove estudiant i filsof a Alemanya abans de 1845 estaven directament infludes per les idees centrals de la Illustraci. Abans destudiar el contingut i el context de les idees clau de la Illustraci, les exposarem primer duna mane-ra concisa. Aquestes conformen el que els socilegs anomenen un paradigma, un grup didees, valors, principis i fets interconnectats que ofereixen tant una imatge del mn natural i social com una manera de pensar-hi. El paradigma de la Illustraci la seva filosofia i lenfocament de les qestions clau s una combinaci de diverses idees reunides en un grup tancat. Aquest inclou alguns elements que fins i tot poden semblar incon-gruents, probablement perqu, igual que molts moviments intellectuals, aquest va reunir persones les idees de les quals tenien molts aspectes en com per diferien en cer-tes qestions concretes. Com a mnim, no obstant aix, tots els philosophes haurien estat dacord en la llista segent: 1 Ra. Els philosophes van subratllar la primacia de la ra i

    la racionalitat com a formes dorganitzar el coneixe-ment, temperades per lexperincia i lexperimentaci. Van assumir el concepte racionalista de ra com a procs de pensament racional, basat en unes idees in-nates clares i independents de lexperincia, que es po-den demostrar en qualsevol persona intelligent i que havien estat exposades per Descartes i Pascal al segle XVII. No obstant aix, els philosophes van complementar la seva versi del racionalisme amb lempirisme.

    2 Empirisme. La idea que qualsevol pensament i co-neixement sobre el mn natural i social es basa en fets emprics, coses que els ssers humans poden comprendre mitjanant els seus rgans.

    3 Cincia. La noci que el coneixement cientfic, basat en el mtode experimental desenvolupat per la revo-luci cientfica del segle XVII era la clau per a ampliar tot el coneixement hum.

    4 Universalisme. El concepte que la ra i la cincia es podien aplicar a qualsevol situaci i que els seus prin-cipis sn els mateixos en totes les situacions. La cin-cia, en concret, produeix lleis generals que regeixen tot lUnivers sense excepci.

    5 Progrs. La idea que la condici natural i social dels ssers humans pot millorar mitjanant laplicaci de la cincia i la ra, la qual cosa resultaria...