1

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923)

Incapacitat per reformar el sistema polític

conflictivitat social Crisi definitiva sistema

tensions polítiques (guerra al Marroc) de la Restauració La fi del sistema del torn pacífic Crisi de 1917 – creació d’un govern de concentració

(conservadors i liberals, i catalanistes de la Lliga) Impossibilitat:

consensuar programa de reformes

contenir la inflació

restablir l’ordre social 1918 – retorn sistema torn partits (fragmentació partits dinàstics – diverses faccions) Derrotes militars al Marroc (Annual) - 1921 Gobierno Nacional (concentració) Sense estabilitat política – (1918-1923 – 10 canvis de govern), mesures excepció:

Suspensió de les garanties constitucionals

Clausura del Parlament espanyol La campanya per l’autonomia A Catalunya – Lliga Regionalista i dirigents de la Mancomunitat – campanya per l’autonomia:

1919 – presenten a Madrid – Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya:

Fet que no agradà a cercles polítics de Madrid, oposició del govern i el rei no li donà suport.

Campanya en contra (trencament d’Espanya)

Moment de fortes tensions socials a Catalunya – ajornar l’autonomia i centrar-se en el restabliment de l’ordre social.

Desànim en la Lliga (governs de concentració)

L’enfortiment del catalanisme d’esquerres

Claudicació de la Lliga a Madrid – forces d’esquerra es renoven (catalanitzar el republicanisme / republicanitzar el catalanisme) i buscaren atreure’s sectors de l’obrerisme (anarcosindicalistes) com la seva nova base social.

1917 – neix Partit Republicà Català (Francesc Layret i Lluís Companys)

1922 – Acció Catalana (escissió de la Lliga); i Estat Català –independentista- (Francesc Macià)

1923 – Unió Socialista de Catalunya (PSOE) La conflictivitat social Final I Guerra Mundial (1919) – etapa de conflictivitat a Europa:

Canvi mentalitats (Revolució bolxevic)

Canvi econòmic a Espanya – reducció de la producció, augment atur, pujada de preus (mobilització social i augment del sindicalisme)

Andalusia – trienni bolxevic (1918-1921) resultat de la situació de misèria:

2

Anarquistes i socialistes – impulsaren revoltes pageses (fam i deteriorament condicions de vida)- aturades per:

declaració d’Estat de guerra

il·legalització organitzacions obreres i detenció dels seus líders Catalunya – accentuació del conflicte rabassaire (fil·loxera) – creació de la Unió de Rabassaires (1922) – defensa de l’empresa familiar. Conflicte obrer – Barcelona major dimensió (1919 – vaga de La Canadenca) Entre 1919 – 1923 – enfrontaments entre:

patronal (que creà el Sindicat Lliure), arribà la màxima tensió quan llogaren pistolers per assassinar als principals líders obrers

sindicats, que respongueren (Los Solidarios) amb atemptats contra els amos, encarregats i forces de l’ordre

Governador civil (general Martínez Anido) – repressió contra els sindicalistes (protecció als pistolers) i aplicà la Llei de fugues. El pistolerisme (1916-1923)- amb més de 800 atemptats i 226 morts. El problema del Marroc: Annual Inici anys 20 – voltant de Melilla – el rifenys hostilitzaven a l’exèrcit espanyol: 1921 – operacions contra els rebels (general Silvestre) ofensiva contra els rifenys: desastre d’Annual – pèrdua de tot el protectorat. 1923 – anunci de discussió al Parlament de la derrota d’Annual. Por a demanar responsabilitats polítiques (afectar al monarca) Mobilització de sectors de l’exèrcit i de la dreta (solució: dictadura militar) LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 13/09/1923 – capità general de Catalunya (Miguel Primo de Rivera)declarà l’Estat de guerra. Alfons XIII acceptà un Directori militar i la supressió del règim constitucional. Les causes del cop militar Justificant-se com a solució per a posar fi a la situació de crisi política, la conflictivitat social i el descrèdit militar:

Inestabilitat i bloqueig del sistema polític

Desprestigi pel frau electoral

Por a la revolució social / conflictivitat social

Perill fragmentació / tendències separatistes Objectiu: evitar que el règim acabés democratitzant-se (últim govern cercava una reforma constitucional, llei electoral i torn de partits, limitació dels poders del rei.

Evitar que les corts exigissin responsabilitats

3

La reorganització de l’Estat 1923-1925 – Directori militar – caràcter militar i dictatorial:

Supressió règim constitucional

Dissolució cambres legislatives

Cessament autoritats civils

Prohibició partits polítics i sindicats

Militarització de l’ordre públic

Repressió de l’obrerisme

Eliminació del caciquisme (nou estatut municipal i provincial)

Dissolució dels ajuntaments / noves juntes Tot plegat va ser un canvi de cacics per un de nous. Conflicte del Marroc – Primo de Rivera assumeix l’Alt Comissionat del Marroc (1924) i el 1925, amb França, desembarcament d’Alhucemas (èxit militar davant Abd el-Krim). ------ 1927 – final del conflicte. 1925-1930 – Directori civil – accés de personalitats civils al govern:

Institucionalització del règim / voluntat de continuïtat i permanència

Seguir el model feixista italià

1927 – constitució d’una Assemblea Nacional Consultiva (corporativa)

Creació d’un partit únic: Unió Patriòtica – governamental i sense un programa ideològic definit: suport socials de la dictadura

La política econòmica i social La dictadura es beneficià de la bona situació econòmica (feliços anys vint):

Inici d’un programa de foment de l’economia: industrial i infraestructures. o Concessió de monopolis: telefonia o petrolis

Nacionalització d’importants sectors de l’economia i intervenció estatal: foment de les obres públiques.

Agricultura – poc interès. o Promoció del regadiu amb la creació de confederacions hidrogràfiques.

1929 – Exposició Universal de Barcelona – mostrar els pretesos èxits del règim i atraure a la burgesia catalana.

L’actuació anticatalanista de la dictadura Primo de Rivera – com capità general de Catalunya, no manifestà hostilitat contra Catalunya. Suport bona part burgesia catalana i de la Lliga - al cop d’Estat (finalitzar la conflictivitat i posar ordre social) Nou perfil anticatalanista del nou règim:

Setembre 1923 – decret repressió del separatisme (desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes)

Imposició de la censura a la premsa diària i publicació de llibres

Depuració del magisteri i institucions educatives i culturals, de la Mancomunitat.

Pugna amb la junta del Col·legi d’Advocats, i sectors de l’Església (castellanització)

4

L’oposició a la dictadura

Líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes, sectors de l’exèrcit, i una majoria d’intel·lectuals.

Conspiracions militars (La Sanjuanada - 1926)

Intel·lectuals i món universitari – fort control (censura i restricció llibertat càtedra), que donà peu a la FUE (Federación Universitaria Española) – aldarulls i protestes d’estudiants.

Manifest de protesta contra la repressió del català

Republicanisme i catalanisme – enfrontament més persistent. o Republicans – Alianza Republicana (unió diverses faccions republicanes i intensa campanya

exterior) o Catalanisme – la repressió provocà el distanciament de la societat catalana:

Fets de Prats de Molló – 1926 / Estat Català – Francesc Macià fou jutjat per les autoritats franceses (fet que li donà molta popularitat)

Complot del Garraf – 1925

Persecució de la CNT – derivà en una divisió interna, el 1927 els més radicals crearen la FAI (Federació Anarquista Ibèrica)

PSOE – també s’afegí a les denúncies del règim i es pronuncià en favor de la república. La caiguda del dictador

El rei i la seva camarilla veieren un perill la continuïtat del règim dictatorial, el rei retirà la confiança i el 30 de gener de 1930 Primo de Rivera va dimitir.

General Berenguer – substitut amb l’objectiu d’organitzar un procés electoral per tornar a la normalitat democràtica (Dictablanda).

Pacte de Sant Sebastià ( agost 1930) acord entre socialistes, republicans, amb el suport dels catalanistes d’esquerra:

o Govern provisional de la futura república o Reconeixement del dret autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia

1931, en Berenguer es destituït i es nomena a l’almirall Juan Bautista Aznar, que convocà eleccions (a tres nivells).

12/04/1931 eleccions municipals, que esdevingueren un plebiscit de monarquia vs república.

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

12 ABRIL 1931

Victòria forces republicanes (plebiscit contra la monarquia)

Alfons XIII – renuncia a la corona – exili – proclamació de la República 14 d’abril – Eibar (Guipúscoa), proclamen la República, i d’altres municipis al seu darrera. Constitució d’un govern provisional (Pacte de Sant Sebastià) i proclamació oficial de la Segona República Espanyola. Convocatòria d’eleccions a Corts constituents pel 28 de juny. Mesures d’urgència:

Amnistia general presos polítics

Proclamació de llibertats polítiques i sindicals

Protecció dels pagesos expulsats de les terres, per no haver pagat les rendes

5

Catalunya La Lliga perd la supremacia en favor d’ERC. 14 d’abril:

Companys proclama la República dels del balcó de l’Ajuntament

Macià ho fa hores més tard, República Catalana integrada en la Federació de Repúbliques Ibèriques. Conflicte amb el govern provisional de la República (descentralització de l’Estat) 21 d’abril – acord per la creació d’un règim d’autonomia. La constitució de 1931

Eleccions del 28 de juny (70,14% participació):

Victòria coalició d’esquerres (279 de 464 diputats)

Niceto Alcalà Zamora – cap de govern

Comissió projecte Constitució, aprovada el desembre 1931:

Avançada al seu temps

Forts caràcter democràtic i progressista

Els poders emanen del poble / separació de poders

Àmplia declaració de drets i llibertats

Preocupació per temes socials

Vot a partir del 23 anys

Sufragi a les dones

Capacitat d’expropiar béns per a usos socials

Laïcitat de l’Estat, reconeixement del matrimoni civil i el divorci. Aprovada per una majoria de diputats (368) no assolí el consens de totes les forces polítiques:

Dretes en contra de la laïcitat i la descentralització de l’Estat.

Dimissió de polítics catòlics: o Manuel Azaña – esdevé president del govern o Niceto Alcalà Zamora – president de la República

Partits i sindicats d’esquerra Izquierda Republicana – implantació en classes mitjanes i populars , i suport de la intel·lectualitat. PSOE – influència entre els treballadors, amb dos sectors:

o Socialdemòcrata ( Julián Besteiro i Indalecio Prieto) – consolidar el règim republicà o Revolucionari ((Largo Caballero) – la República com un camí envers el socialisme

CNT – anarquista – amb dues tendències:

Trentistes – orientació netament sindicalista i moderada, cert suport a la República.

Revolucionaris – (FAI) defensaven la insurrecció armada. Partits i sindicats de dretes Contraris a les reformes i derivaren a conservadorisme:

PRR (Alejandro Lerroux)

Derecha Liberal Republicana

6

Conservador i catòlics, s’esfondraren amb la República. Només van sobreviure:

PartidoAgrario

Partido Liberal Demócrata

Acción Española Demanaven una monarquia catòlica i conservadora, com a defensa davant de la revolució social.

CEDA – gran coalició (1933) de la dreta catòlica i conservadora- defensa dels interessos de la gran propietat agrària i de l’Església.

PNB – conservadors autonomistes.

Renovación Española – liquidar el nou règim republicà i establí acords amb els carlins.

Comunión Tradicionalista – carlins.

JONS – de caire feixista, el 1934 es fusionen amb la Falange Española (antidemocràtics i defensors del nacionalisme espanyol)

Partits de àmbit català

Lliga Regionalista – partit de dretes que acceptà la República.

ERC – hegemònic durant la República

Socialisme – Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE

Comunistes – Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català del Proletariat i Partit Comunista de Catalunya. – militància escassa i poc poder d’influència.

1935 – es creà el POUM i el 1936 el PSUC. REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-19333) Reforma religiosa – objectius (plasmats en la Constitució)

Limitar la influència de l’Església

Secularitzar la societat espanyola

Llibertat de cultes, supressió del pressupost destinat a l’Església, matrimoni civil i divorci, i secularització dels cementiris.

Prohibició de l’ensenyament a les ordres religioses

Llei de Congregacions (1933) – marcava límits a les possessions de béns; preveure la possibilitat de dissolució de les congregacions religioses (si són perill per l’Estat)

Jesuïtes – major enfrontament (quart vot), fou dissolta i els seus béns nacionalitzats. Reaccions:

Sectors catòlics – la nova llei era una agressió contra les seves conviccions.

Sectors populars – avalots (11 i 12 de maig de 1931) crema d’alguns edificis religiosos, fet que feu augmentar el temors dels catòlics.

Jerarquia eclesiàstica – oposició al règim (Francesc Vidal i Barraquer no ho feu). El govern expulsà els prelats opositors fora del territori espanyol.

Modernització de l’exèrcit – Manuel Azaña (president i ministre de Defensa), impulsà una forta reforma per crear un cos democràtic i professional:

Reducció dels efectius / macrocefàlia

Abolir el fur especials dels militars

Vetllar pel sotmetiment de l’exèrcit al poder civil

Prohibir la intervenció militar en la vida política

7

Llei de retir de l’oficialitat (1931) – retir voluntari, supressió de rangs tradicionals, reducció del nombre d’unitats i d’oficials, i es va clausurar l’Acadèmia Militar de Saragossa.

Supressió de les capitanies generals, els tribunals d’honor, el Consell Superior de Justícia Militar i la premsa de l’exèrcit.

Es creà una guàrdia d’assalt – grup d’ordre públic fidel a la República. Resultats: limitats. Reducció dels pressupost, fet que generà dificultats de modernització. Els africanistes ho veieren com un atac a la tradició militar i a l’exèrcit. (malestar entre l’exèrcit) Reforma agrària – Reforma de la propietat de la terra, per finalitzar amb els latifundis i millorar la vida dels jornalers. Pes de l’agricultura en l’economia: ½ de la població activa (8,5Mh) *2M de jornalers, 750.000 arrendataris i parcers] Castella, Andalusia i Extremadura (50% de les terres en mans de grans propietaris i grans d’Espanya) Primers decrets

Protecció dels pagesos sense terra i arrendataris / prohibició de rescindir els contractes.

Jornada laboral de 8 hores al camp, estabilitat de salaris, etc

Obligació de conrear les terres aptes per aquest ús. Llei de reforma agrària – setembre 1932:

Modernitzar l’agricultura i millorar la situació social del pagès:

Expropiacions sense indemnització (terres dels grans d’Espanya) i les treballades deficientment, les arrendades sistemàticament o les de regadiu, expropiades amb dret d’indemnització.

L’aplicació la feu l’Institut de Reforma Agrària (IRA). Resultats: escassos degut als pocs terrenys expropiats i reduït assentament dels pagesos:

La complexitat de la pròpia llei

La lentitud de la burocràcia

La manca de pressupost

La resistència dels propietaris Tot plegat generà un augment de la conflictivitat social:

Grans propietaris – oposició i donaren suport als partits d’extrema dreta

Jornalers – decebuts amb els resultats i frustrades les seves esperances de canvis

La pagesia s’orientà envers posicions revolucionàries / revoltes. Reforma de l’Estat centralista – prioritat del govern: donar autonomia a les regions històriques. Constitució de 1931, donà marge a aquest fet.

Catalunya – la primera, abril de 1931, amb l’Estatut de Núria de 1932.

País Basc – juny 1931, Estatut d’Estella. No fou aprovat mai a Madrid. L’octubre de 1936 obtingueren un estatut, però la guerra civil en va limitar la seva força (Govern d’Aguirre)

Galícia – consciència nacionalista molt limitada i lluny de ser una força hegemònica a Galícia. 28 de juny de 1936, es plebiscità el seu projecte d’estatut, però mai fou aprovat per les Corts espanyoles.

8

Obra educativa i social – reforma important i amb molts recursos econòmics (augment del pressupost en un 50%) i humans. (10000 noves escoles i 7000 nous mestres) Objectius:

un ensenyament liberal i laic

educació universal, amb la garantia de l’Estat Voluntat de trencar amb el control religiós, adoptant un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Campanyes culturals per elevar el nivell cultural de la població: Missions Pedagògiques. / La Barraca. (F García Lorca) Reformes laborals – liderades per Largo Caballero (socialista) ministra de treball.

Llei de contractes de treball – regulava la negociació col·lectiva

Llei de jurats mixtos – arbitratge en cas de desacord i set dies de vacances pagades cada any.

Estimulà l’augment dels salaris i la creació d’assegurances socials

Setmana laboral de quaranta hores

Reforç dels paper dels sindicats agrícoles Mesures ben rebudes pels sindicats i treballadors (no satisfeien les seves expectatives), però mal vistes per la patronal que lluità en contra. LA CATALUNYA AUTONÒMICA La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria Amb el govern provisional republicà es reconeix un govern autonòmic (Generalitat de Catalunya) en mans de republicans i catalanistes, amb les competències de les quatre diputacions Redactat d’un Estatut d’Autonomia – es convoca una assemblea de representants dels ajuntaments que escull una Diputació provisional (nomena una comissió d’experts que redacten l’Estatut. El 20 de juny de 1931 fou lliurat l’avantprojecte d’Estatut:

Catalunya – “Estat autònom dins de la República Espanyola”

Caràcter federal espanyol (i també possibilitat de fer-ho amb altres països de parla catalana)

Sobirania en el poble de Catalunya

Oficialitat del català Atribucions de la Generalitat:

Ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, regulació del dret civil, ordenació territorial, règim municipal, i tribunals de justícia (exclusives de Catalunya)

Gestió dels impostos directes Atribucions govern República:

La resta i gestió dels impostos indirectes Estatut ambiciós i que buscava un ampli suport entre les esquerres. 2 d’agost és aprovat per plebiscit popular: 75% de participació i 99% vots afirmatius (+ 400.000 signatures de dones) 18 d’agost en Francesc Macià el presentà a les Corts, a Madrid

9

Fora de Catalunya – tingué un ampli rebuig (especialment de la dreta), ja que consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Es dugueren a terme actes de protesta contra l’Estatut de Núria, boicot als productes catalans, etc. La seva aprovació no es preveia fàcil (Constitució de 1931 – sobirania espanyola, oficialitat del castellà, no a la federació de regions i no cessió de competències) Maig de 1932, inici debat parlamentari, amb tres posicions ben definides:

1. Govern central – concedir una autonomia moderada 2. Parlamentaris catalans – cercaven una autonomia àmplia 3. Oposició de dretes – defensaren una Espanya unitària

Malgrat tot, però, el suport de Manuel Azaña (President de la República) va ser important en el tràmit parlamentari. Però hi hagué un intent de cop d’Estat (agost de 1932), del general Sanjurjo, fet que esdevingué una amenaça i els republicans tancaren files.

9 de setembre de 1932, fou aprovat l’Estatut de Núria. El text final presentava diferències respecte a lliurat el 18 d’agost de 1931, però conservava les institucions bàsiques:

Regió autonòmica

Dues llengües oficials

Retallada en la pretensió de traspàs de competències

Conflictes entre Estat i Generalitat – mediació del Tribunal de Garanties Constitucionals. La Generalitat republicana 20 de novembre de 1932 – eleccions al Parlament de Catalunya, d’on surten dues grans coalicions:

Model social republicà, progressista, laic i d’esquerra moderada (encapçalada per ERC)

Model conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme d’esquerres (encapçalada per la Lliga)

Venç les eleccions ERC (56 dels 85 escons), la lliga partit líder de l’oposició (16 diputats)

13 desembre 1932 – Lluís Companys és proclamat President del Parlament.

14 desembre 1932 – Francesc Macià és proclamat President de la Generalitat (fins 25/12/1933), succeït per Companys.

Tasca de govern Economia: (primer camp d’actuació)

Creació dels serveis d’estadística

Institut d’Investigacions Econòmiques

Caixes de Dipòsits Agricultura:

Fomentà la creació de cooperatives i centres d’experimentació agrari

Problemàtica dels rabassaires (Unió de Rabassaires) – propers a ERC

Reducció de les rendes (50%)

Inici en l’elaboració d’una Llei de Reforma Agrària Política social:

Llei de bases (1934) – organitzar la sanitat i assistència social

10

Millora en la xarxa hospitalària, assistència als malalts, atenció psiquiàtrica i campanyes de prevenció, vacunació e higiene.

Ensenyament:

Fundació de nombroses escoles i centres (secundària i professional) (Institut-escola)

Noves escoles per formar mestres (Normal Mixta)

Donà autonomia a la Universitat de Barcelona

Millora salarial laboral dels docents

Coeducació i laïcitat, seguiment dels corrents europeus de renovació pedagògica

Colònies d’estiu, més biblioteques, museus i arxius. La llengua (normativització i normalització)

Diccionari de Pompeu Fabra (1932) – fixà el català normatiu

Bilingüisme a les escoles primàries, avenç del català dins el món de l’ensenyament.

Creixement en l’ús del català, amb més publicacions periòdiques. Nova divisió territorial Model comarcalista i les capitals de comarca esdevenen centre de serveis. (38 comarques- aprovat agost de 1936) PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA

Les classes populars – grans esperances de canvi.

Propietaris terres i empresaris – temors i desconfiança Conjuntura econòmica desfavorable

Depressió econòmica mundial (Crac’29)

Poca incidència a Espanya (poc pes econòmic mundial)

Paralització de l’emigració a Amèrica

Agreujament problemes interns economia espanyola: o Atur agrícola o Distribució de la propietat de la terra o Competitivitat internacional o Dèficit en la balança comercial

Política econòmica del govern: o Creixement de salaris industrials i agrícoles (augment consum) no va lligat al creixement de

productivitat o Davallada de beneficis de les empreses

Augment descontentament i desconfiança de l’empresariat i dels grans propietaris agrícoles.

Enfonsament de la inversió privada.

Política de disminució de la despesa pública – reduir el dèficit heretat

Repercussions negatives sectors de béns d’inversió Reducció inversió pública

La conflictivitat social

Lentitud de les reformes

Atur força elevat

Actitud de la patronal i propietaris agrícoles contrària a tota negociació

Impaciència de la classe treballadora Radicalització dels partits i sindicats, i la confrontació social.

11

CNT – oportunitat pel seu projecte revolucionari, fomentant la conflictivitat laboral i la insurrecció pagesa. A partir del 1933 cal afegir-hi els sectors més radicals de la UGT (Largo Caballero) a través de la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra Partit Comunista (José Díaz) va augmentar el nombre d’afiliats. Vagues, insurreccions i ocupacions de terres, anaren en augment (402/1930 a 1127/1932) 1932 els anarquistes provoquen una vaga de miners a Catalunya (Alt Llobregat), i el 1933 de jornalers andalusos (Casas Viejas). Intervenció de la guàrdia civil i la guàrdia d’assalt, va generar violència, ferits i morts. Fort desgast del govern d’Azaña:

desacreditat per les dures mesures de repressió

augment de la desconfiança empresarial

desmotivació per la inversió

empitjorament de la situació econòmica sectors conservadors intenten posar fi al govern de coalició republicanosocialista. Reorganització de les dretes Les reformes del govern i la conflictivitat social, donaren força als sectors conservadors. També sectors de les classes mitjanes ho veien massa radical. Aquests grups s’anaren organitzant al voltant dels partits polítics de dretes (conservadors tradicionals i nous grups feixistes i autoritaris) per oposar-se al govern. Centredreta – es reestructura al voltant del PRR (Alejandro Lerroux), empresaris, comerciants i propietaris agrícoles, oposant-se al caràcter esquerrà de la República. Sectors catòlics i conservadors – contra la política de reformes (religiosa, social i Estat), donà lloc a la CEDA (José María Gil-Robles) Renovación Española (José Calvo Sotelo), Comunión Tradicionalista (carlí), i els grups feixistes (JONS (Ramiro Ledesma) i Falange (José Antonio Primo de Rivera)- tot i que minoritaris feren una intensa activitat d’agitació contra la República (clima de crispació i temor) Exèrcit – agost de 1932- cop d’Estat (general Sanjurjo) que fracassa. Es creà 1933 la Unión Militar Española (clandestí) i que participà activament en el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935) Eleccions del 1933: govern de dretes 18 novembre 1933 – abstenció alta i vot femení:

Esquerres – desunida / republicans i socialistes enfrontats i la CNT va fer crida a l’abstenció.

Dretes – unida i organitzada Resultat – triomf partits centredreta (Bienni Negre)

PRR – Alejandro Lerroux

CEDA – José Maria Gil-Robles

12

Alcalà Zamora (President de la República)temorós de la CEDA, encarrega govern a Lerroux, govern en minoria amb suport de Gil-Robles. Paralització de les reformes Reforma agrària:

Devolució terres a la noblesa

Anul·là la cessió a propietats mal conreades

Atorgà la llibertat total de contractació / baixada de salaris als jornalers Reforma religiosa:

Pressupost pel culte i el clero

Negociacions per a un concordat amb la Santa Seu Reforma de l’exèrcit:

Amnistia pels colpistes (Sanjurjo) i col·laboradors de Primo de Rivera Reforma educació:

Es mantingueren els canvis però es reduí el pressupost Reforma Estat centralista:

S’aturà la discussió estatut del País Basc (enemistat del PNV) Conseqüències: Radicalització del PSOE i la UGT – revolució social i apropament a les posicions anarquistes: vagues i conflictes (1934) El conflicte rabassaire a Catalunya

Generalitat republicana (ERC) tingué divergències amb el nou govern de dretes.

L’enfrontament fou l’abril de 1934: Llei de contractes de conreu, que fou anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals.

La Generalitat no ho acceptà i es feu patent l’enfrontament entre dretes i esquerres (Lliga i ERC) , com també amb el govern de Madrid

Revolució d’octubre de 1934 La CEDA, davant la mobilització obrera, reclamà entrar al govern de Lerroux, que els donà tres carteres. Els partits d’esquerra ho interpretaren com una deriva feixista. La UGT convocà una vaga general per impedir la consolidació del nou govern, però fracassà per:

Manca de coordinació de les esquerres

Contundent resposta del govern espanyol (Estat de guerra) A Astúries – els minaires protagonitzaren una revolta social, on columnes de treballadors armats ocuparen pobles de la conca minera, prengueren casernes de la guàrdia civil i assumiren els ajuntaments per comitès revolucionaris. (setge a Oviedo i enfrontament a l’ordre públic) El govern hi envià a la Legió ( F Franco) que reprimí la revolta. Dura repressió: 1000 morts (execucions sumaríssimes) 2000 ferits i 5000 detinguts. A Catalunya – 6 d’octubre, en Companys va proclamar la República Catalana, dins de la República Federal Espanyola. En paral·lel s’organitzà una vaga general (aliança dels partits i sindicats d’esquerra) que fracassà per la negativa de participació de la CNT. Govern declarà l’Estat de guerra i envià l’exèrcit (general Batet) que ocupà la Generalitat. 3500 detinguts (tot el govern i tots els diputats i alcaldes i regidors que donaren suport a la revolta)

13

La crisi del segon bienni Conseqüències: CEDA – augmentà la seva influència en el govern i eren partidaris d’aplicar mà dura en les condemnes. Reorientació en la política del govern:

Retorn propietats als jesuïtes

JM Gil-Robles (CEDA) Ministre de la guerra i F Franco, Cap d’Estat Major. Juliol 1935 – la CEDA presentà projecte modificació de la Constitució de 1931:

Revisió de les autonomies

Abolició del divorci

Impossibilitat d’expropiar les terres. A Catalunya:

es va suspendre l’Estatut (octubre 1934)

s’anul·la la Llei de contractes de conreu – rabassaires obligats a pagar les rendes i endarreriments dels del 1931, desnonats / empresonats si es resistien

Tardor de 1935 – forta crisi del govern. PRR – escàndol de corrupció (cas de l’estraperlo) i casos de malversació de fons públics. Distanciament entre el PRR (deslegitimat) i la CEDA. Gil-Robles intentà esdevenir president del govern i aplicar el seu programa, però Alcalá Zamora s’hi negà i es convocaren eleccions pel febrer de 1936. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR Eleccions del febrer de 1936 Partits catalanistes d’esquerres s’agruparen el Front d’Esquerres. Programa polític:

Amnistia empresonats octubre 1934

Restabliment de l’Estatut

Aplicació Llei de contractes de conreu També donaren suport al programa del Frente Popular (coalició de republicans, socialistes i comunistes de l’Estat), la CNT quedà fora però els donà suport. Front Català d’Ordre – coalició dels partits de dretes (Lliga) Bloque Nacional – CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i radicals. Espanya:

Frente Popular - 48% vots (guanyador)

Bloque Nacional - 46,5%

Centre - 5,4% Catalunya

Front d’Esquerres - 59% (majoritari a totes les circumscripcions)

Front d’Ordre - 41% El nou govern en mans dels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana), amb el suport dels socialistes i altres partits d’esquerra.

14

Manuel Azaña - nou president de la República

Santiago Casares Quiroga - President del govern Front Popular Aplicà ràpidament el seu programa:

Amnistia a més de 30.000 presos polítics

Readmissió dels obres acomiadats a les vagues del 1934

Negociacions pels estatuts de Galícia i País Basc

Es reprèn el procés reformista aturat des del 1933 CNT i socialistes volien actituds més radicals: vagues i ocupacions de terres. Les dretes rebutjaren la nova situació:

Oposició de molts propietaris de terres

Alguns industrials tancaren les fàbriques i expatriaren capitals

L’Església feu campanyes contra la República Falange Española – provocà un clima d’enfrontament civil i crispació política (accions violentes contra les esquerres) Catalunya:

Restabliment de la Generalitat i institucions

Companys és confirmat com a President

Entrà en vigor la Llei de contractes de conreu ERC i Companys moderaren el seu discurs i la Lliga es centrà. Ambdós es mostraren més disposats al diàleg pel bé de l’autonomia catalana. La CNT i la FAI també es moderaren i, tot i l’existències de conflictes, a Catalunya no es desenvolupà el clima de crispació de la resta de l’Estat. Cop d’Estat Inicialment la crispació militar va tenir poca força, però amb l’arribada al capdavant del general Emilio Mola es radicalitzà:

Pronunciament militar simultani a totes les guarnicions possibles

Donar un protagonisme especial a l’exèrcit d’Àfrica (F Franco) El govern ho intentà frenar i els canvià de destinació, no els destituí. La conspiració militar comptava amb el suport tenia el suport de les forces polítiques de dreta, i dels feixistes italians i de l’Alemanya nazi. 14 de juliol, a Madrid és assassinat José Calvo Sotelo (monàrquic) com a resposta de l’assassinat del tinent Castillo que col·laborava amb les esquerres. Acceleració dels plans colpistes: 17 de juliol, al Marroc, s’inicià la insurrecció. Inici de la Guerra Civil Espanyola (1936/1939