informe ambiental preliminar · 2008-12-02 · així doncs, l’objectiu d’aquest informe...

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

MODIFICACIÒ PUNTUAL DEL PGOU DE CAPELLADES

DELIMITACIÓ D’UN SECTOR URBANITZABLE DESTINAT A USOS INDUSTRIALS

CAPELLADES (ANOIA)

Igualada, juliol de 2008

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR Modificació puntual del PGOU. Delimitació d’un sector urbanitzable destinat a usos industrials.

Capellades.

1

Aclariment:

Aquest informe ambiental preliminar i el procés d’Avaluació Ambiental de la

modificació puntual del PGOU del municipi de Capellades no substitueix la

corresponent tramitació de l’expedient de llicència ambiental i/o avaluació

d’impacte ambiental establert per la legislació sectorial.


Capellades.

2

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU DE CAPELLADES. DELIMITACIÓ D’UN SECTOR

URBANITZABLE DESTINAT A USOS INDUSTRIALS.

1. JUSTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ..................4

1.1. Justificació i objectius ..........................................................................................4

1.2. Definició dels objectius i criteris ambientals.....................................................5

1.2.1. Els Principis Ambientals ....................................................................................5

1.2.1.1. Principis Ambientals Generals ........................................................................5

1.2.1.2. Principis Ambientals d'aplicació al Planejament Urbanístic .....................6

1.2.1.3. Principis ambientals d’Ordenació urbanística ............................................7

1.2.1.4. Principis ambientals per al sòl no urbanitzables..........................................9

1.2.1.5. Principis ambientals per al sòl urbà .............................................................10

2. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL del municipi de cAPELLADES .................12

2.1. Dades generals del municipi............................................................................12

2.2. Principals activitats econòmiques ...................................................................13

3. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT .....................15

3.1. Base geològica...................................................................................................15

3.2. Espais d’Interès Geològic..................................................................................17

3.3. Hidrologia.............................................................................................................17

3.4. Inundabilitat.........................................................................................................18

3.5. Aqüífer Carme-Capellades ..............................................................................19

3.6. Arbres monumentals ..........................................................................................20

3.7. Espais naturals de protecció especial ............................................................21

3.8. Perill bàsic d’incendi forestal ............................................................................22

3.9. Perímetre de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals22

3.10. Associació de defensa forestal........................................................................23

3.11. Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa .........................23


Capellades.

3

3.12. Contaminació atmosfèrica ..............................................................................24

3.13. Altres consideracions .........................................................................................24

3.14. Usos del sòl de l’àmbit d’estudi........................................................................25

4. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS PROBABLES

EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT .......................................................30

4.1. Motivacions de la proposta de modificació i Descripció de les alternatives

considerades ...................................................................................................................30

4.2. Identificació i valoració dels probables efectes significatius de l’ordenació

proposada sobre el medi ambient. ............................................................................33


Capellades.

4

1. JUSTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

1.1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS

La disposició transitòria sisena del text refós de la llei d’urbanisme estableix que

són objecte d’avaluació ambiental les següents figures de planejament

urbanístic:

a) Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.

b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la

classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació

o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest

sòl.

c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable

de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el

planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no

urbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos

urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis

tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres

serveis de la xarxa viària.

d) Els plans parcials de delimitació.

e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc

per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord

amb el que estableix la legislació sectorial.

L’Article 106 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament

de la Llei d’urbanisme, estableix que si l’instrument de planejament està sotmès a

avaluació ambiental, l’avanç de l’instrument de planejament haurà de contenir

un informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar

l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat

ambiental.


Capellades.

5

Així doncs, l’objectiu d’aquest informe ambiental preliminar és donar compliment

a llei d’urbanisme, sotmetent la modificació puntual del PGOU de Capellades al

procediment d’avaluació ambiental.

1.2. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

Aquest informe s’ha redactat seguint les directrius de l’article 70 del Reglament

del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la

llei d’urbanisme.

1.2.1. ELS PRINCIPIS AMBIENTALS

Es poden considerar organitzats formant part d’una jerarquia simple amb la

sostenibilitat com a principi que engloba tota la resta.

Sostenibilitat

La idea de sostenibilitat pretén millorar els estàndards de vida humana dins les

possibilitats de l'entorn, sense esgotar-ne els recursos de manera que les

generacions futures no rebin un planeta exhaurit que no pugui suplir les seves

necessitats i aspiracions. Queda implícita la idea que no hem heretat el món sinó

que el manllevem dels nostres fills.

1.2.1.1. PRINCIPIS AMBIENTALS GENERALS

Cautela. Cal tenir una actitud prudent, i, en cas de dubte, no emprendre

aquelles accions de les quals no es coneixen les conseqüències. En cas de

dubte, no.

Cooperació / Participació. Fer possible la cooperació en el procés de totes les

parts implicades esmorteint els conflictes socials i equilibrant les diferències

d’interessos i d’expectatives que es generen entre els agents socioeconòmics.

Incertesa. Tot allò ben vist per la societat actual pot esdevenir un problema

ambiental en el futur. Els criteris ambientals evolucionen conjuntament amb la

societat i per tant, els criteris que avui són correctes poden variar.


Capellades.

6

Integració. Incorporar la variable ambiental en tot desenvolupament, projecte,

pla, programa, iniciativa econòmica...

Internalització. Totes les activitats que interfereixen en el medi hauran d’assumir

els costos ambientals, tan tangibles com intangibles, que se’n deriven.

Paritat. No existeix cap element que formi part del medi ambient més important

que un altre. Tots i cadascun tenen una funció i el dret a l'existència.

Particularització. Cada lloc en el seu entorn i característiques necessitarà d'unes

mesures específiques.

Prevenció. És millor prevenir els danys que reparar els efectes de les accions ja

consumades.

Substuïbilitat. El capital natural és únic en si mateix i no pot ser substituït per

capital humà.

1.2.1.2. PRINCIPIS AMBIENTALS D'APLICACIÓ AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Els principis ambientals d’aplicació al planejament urbanístic es desprenen dels

principis ambientals amb la voluntat de concretar-los en el camp de l'ordenació

urbanística i dins d'aquesta en l'ordenació del sòl no urbanitzable d'una banda i

de l'altra del sòl urbà o urbanitzable.

Ecològic. Minimitzar el consum energètic i de materials i maximitzar l’intercanvi

d’informació en tot ús implantat en el territori.

Capacitat de càrrega / Petjada ecològica. No superar la capacitat d’un

ecosistema de mantenir organismes satisfactòriament i alhora conservar la

pròpia productivitat, adaptabilitat i capacitat de renovació.

Irreversibilitat. Considerar el sòl com un recurs no renovable.

Igualtat de tractament. Concedir el mateix nivell de detall normatiu i de

zonificació i classificació en el sòl no urbanitzable com el sòl urbanitzable o urbà.

Trencant així la idea de sòl no urbanitzable com la “resta” del territori.

Compensació. Els espais lliures no urbanitzables i protegits tenen un important

paper en contrarestar la pressió de l'entorn urbanitzat.


Capellades.

7

Holístic. Pensar el territori com a col·lage d'ecosistemes que interaccionen.

Analitzar el conjunt del territori tenint en compte les possibles sinèrgies fugint dels

reduccionismes.

Funcionalitat. La dimensió i estructura dels espais lliures han de permetre la

funcionalitat i viabilitat ecològica d'aquests espais.

Factibilitat i eficiència. Crear els mecanismes de gestió per fer eficaç el pla, és a

dir, que es portin a terme totes les mesures proposades.

Socioeconòmic. Tenir en compte els aspectes socials i econòmics que es derivin

de tota intervenció en el territori.

Paisatge. La protecció del paisatge no només s’ha de fer per raons funcionals

sinó també pel seu valor intrínsec.

Visió a llarg termini. El planejament urbanístic és indisociable d’una visió a llarg

termini més enllà dels quatre anys que dura una legislatura.

1.2.1.3. PRINCIPIS AMBIENTALS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

SOSTENIBILITAT

− Promoure la ciutat compacta i esponjada.

− Evitar caure en utopies ultraconservadores.

ECOLÒGICS

− Implantar un nou ús en zones on es necessiti un consum mínim tant d’energia

com de matèria per tal de desenvolupar-lo.

− Ordenar el territori tenint en compte que els ecosistemes poden ultrapassar els

límits administratius.

− Minimitzar el grau d'intervenció en els processos naturals (sediments, erosió,

moviment espècies animals, successió ecològica, etc.)

− Preservar els espais amb singularitats vegetals, faunístiques, arquitectòniques,

històriques, agrícoles, paisatgístiques, geològiques...

− Adequar els usos a la singularitat ecològica del territori.

− Invertir l'actual procés de fragmentació i homogeneïtzació.


Capellades.

8

− Protegir els connectors ecològics.

− Considerar els Hàbitats d’Interès comunitari com a zones a protegir dotant-los

d’una estructura igual a una zona PEIN.

PAISATGÍSTICS

− Protegir els corredors verds.

− Minimitzar l'alteració de les característiques perceptives del paisatge (formes,

textures, colors, etc.).

− No considerar el paisatge com un bé fossilitzat, sinó com quelcom dinàmic,

fruit de transformacions al llarg dels temps i en costant transformació. Cal que

aquesta transformació sigui capaç de ser sensible al medi i no brusca o

violenta.

− Preservar i potenciar els valors paisatgístics del territori amb coherència

morfogeogràfica i paisatgística.

VECTORS AMBIENTALS

− Prevenir i minimitzar la contaminació acústica, atmosfèrica, del sòl i de les

aigües superficials i subterrànies.

− Evitar la sobreexplotació i degradació del sòl, de l’aigua i del litoral.

− Minimitzar el consum d’energia i fomentar les energies renovables.

− Tenir en compte els riscos ambientals directes i derivats.

SOCIALS I ECONÒMICS

− Dissenyar ciutats amb models polifuncionals seguint la cultura urbanística

mediterrània. Evitant segregacions socioeconòmiques i culturals i augmentant

el sentiment d’identitat i de relacions socials.

− Tenir en compte els efectes sobre la salut de les persones.

− Cercar la satisfacció i millorar la qualitat de vida de les persones.

CULTURALS i EDUCATIUS

− Fomentar la identitat, la sociabilitat i el patrimoni cultural.


Capellades.

9

− Preservar el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, considerant-

lo un recurs no renovable.

1.2.1.4. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL NO URBANITZABLES

ECOLÒGICS

− Protegir totes les zones de singularitat ecològica del territori.

− Potenciar la connectivitat ecològica i paisatgística entre espais oberts. Creant

una xarxa d’espais naturals i seminaturals integrant les zones protegides

legalment.

− Preservar les zones que acullin fauna d’especial interès.

− Assegurar un corredor entre zones protegides PEIN i HIC encara que el límit

municipal no pugui unir-los físicament.

PAISATGÍSTICS

− Protegir tots les àrees d’especial valor paisatgístic en sòl no urbanitzable.

− Integrar paisatgísticament tota edificació en sòl no urbanitzable.

D’AGRICULTURA I RAMADERIA

− Preservar les zones agrícoles d’interès ecològic i paisatgístic.

− Preservar les zones de pastures tradicionals i les vies pecuàries de

transhumància.

− Mantenir els components lineals i reticulars presents en els ecosistemes agraris

per motius paisatgístics, ecològics i culturals: marges i vores, tanques arbrades,

recs i sèquies, construccions de pedra seca, etc.

− Respectar al màxim les zones on els potencials agrològics siguin més grans.

Deixar d’utilitzar les terres més improductives sempre que no comporti

desestabilitzacions econòmiques, socials o territorials.


Capellades.

10

1.2.1.5. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL URBÀ

ECOLOGIA URBANA

− Orientar correctament els carrers i els edificis.

− Tenir en compte les condicions climatològiques en l’ordenació urbana.

− Afavorir que en el verd urbà s’utilitzin espècies autòctones.

− Minimitzar els efectes barrera al moviment d'animals.

− Minimitzar els microclimes produïts per la contaminació en l’ecosistema urbà.

− Protegir espais verds urbans d’interès.

PAISATGÍSTICS

− Crear bons espais de lleure accessibles i funcionals.

− Crear una xarxa d’espais verds (parcs, jardins, places...) intentant que hi hagi

una estructura contínua d’espais oberts creant corredors dins de l’entorn

urbà.

− Mantenir un paisatge urbà uniforme evitant les estructures agressives.

VECTORS AMBIENTALS

− Dissenyar aprofitaments de les aigües pluvials.

− Permeabilitzar el màxim els espais públics i privats.

− Tenir en compte criteris de recollida selectiva de residus.

− Disminuir les pèrdues de la xarxa de sanejament i d’abastament d’aigua

potable.

− Programar la cobertura de la xarxa de sanejament d’aigües residuals a les

urbanitzacions i nuclis dispersos.

D'ORDENACIÓ

− Evitar els creixements en baixa densitat.

− Acostar els serveis bàsics al ciutadà disminuint les necessitats de mobilitat amb

vehicles motoritzats.

− Establir sòl urbà preferiblement relligant zones d’urbanització difusa.


Capellades.

11

− Reforçar la complementarietat ciutat-camp.

− Prioritzar i facilitar la circulació de vianants enfront de la circulació rodada.

SOCIALS I ECONÒMICS

− Crear o reinventar àrees emblemàtiques.

− Potenciar les zones agràries com a espais oberts de recreació i de trobada.


Capellades.

12

2. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL DEL MUNICIPI DE CAPELLADES

2.1. DADES GENERALS DEL MUNICIPI

Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia situat sobre una terrassa

travertínica que s’obre al marge dret del riu Anoia, just al lloc on el riu talla la

Serralada Prelitoral i configura el Congost de Capellades.

L’extensió del terme és de 2,89 Km2 i es troba a 173 metres sobre el nivell del mar.

Segons dades de 2005, el nombre d’habitants és de 5.302.

Entitats de població que

inclou

Població

2005

Capellades 5.302

Total 5.302

Capellades compta amb un important conjunt d’elements patrimonials

historicoartístics i naturals. Cal destacar la Cinglera del Capelló, un espai d’interès

natural que conté un important conjunt de jaciments arqueològics que

pertanyen a diversos períodes cronoculturals de la història de l’home, entre els

quals destaca el jaciment paleolític de l’Abric Romaní que correspon a una

ocupació del Paleolític Mitjà per part d’homes neandertals, amb una antiguitat

d’uns 56.000 anys. El fet de quedar les restes de fusta cobertes per una surgència

d'aigua molt rica en carbonat de calci ha provocat la formació d'una crosta que

n'ha permès la conservació cosa realment excepcional en tot el món. Aquestes

restes permeten conèixer, per exemple, de quina manera tallaven un arbre les

neandertals o com organitzaven la seva vida.

La mitjana de la temperatura anual és de 14-15 graus. Segons l’índex d’humitat

de Thornthwaite, es tracta d’un clima sec subhumit.


Capellades.

13

2.2. PRINCIPALS ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Capellades compta amb un important sector industrial. El paper, l'electricitat, el

tèxtil i les arts gràfiques constitueixen els sectors més destacables. El sector de

serveis, bàsicament lligat al món comercial, també està ben representat. El

sector agrícola, en canvi, té una presència realment baixa, a causa de la

limitada extensió del seu terme municipal.

La població de Capellades ha representat, durant segles, el màxim exponent

d'aquesta indústria a Catalunya. El Museu Molí Paperer de Capellades s'alimentà

de l'aigua que brolla a la Bassa, un llac artificial que es situa al costat d'aquest

edifici. L'aigua de la Bassa abastí durant molts anys els nombrosos molins paperers

que es situen a la vila, després d'un llarg recorregut pel rec del Corronaire. Fa

desenes de milers d'anys, l'abundància d'aigua serví perquè en la seva caiguda

marge avall construís les cavernes anomenades capellons.

SAU Terres llaurades

Pastures permanents

Terrenys forestal Altres

1999 0 0 32 8

1989 13 0 78 14

1982 31 0 22 6

Font: Idescat. Cens agrari. Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat.

Any Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis llevat comerç detall

Professionals i artistes Total

2002 47 63 87 125 26 348

2001 50 64 84 127 31 356

2000 55 59 84 129 36 363

1999 55 72 87 125 41 380

1998 64 65 83 120 37 369

1997 65 81 97 129 34 406

1996 41 46 83 113 25 308

1995 43 55 90 125 34 347

1994 42 42 91 115 33 323

Font: Idescat.


Capellades.

14

Ocupats Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 2001 18 1.218 157 850 2.243

1996 8 1.128 81 664 1.881

1991 17 1.307 77 556 1.957

Font: Idescat.

El sector industrial és la principal base econòmica de Capellades, tot i que

turísticament rep un nombre important de visitants al llarg de l’any, ja sigui

procedent de les urbanitzacions de segona residencia dels municipis propers o

un turisme cultural relacionat amb les visites al Museu Molí Paperer i del jaciment

arqueològic Abric Romaní.


Capellades.

15

Llegenda

Pissarres

Graves

Travertins

3. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT

3.1. BASE GEOLÒGICA

L’àmbit d’estudi s’ubica sobre una litologia de graves amb presència de sorres,

llims i argiles. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana

d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell

del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents,

amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival

lateralment a Qpa (plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les

lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.

El sector es troba proper a pissarres i

travertins amb les següents característiques.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge


Capellades.

16

GRAVES

Epígraf del DMAH: Qt0-1

Altres litologies presents: sorres, llims i argiles

Era: CENOZOIC

Període: QUATERNARI

Època: HOLOCÈ

Descripció: Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual,

plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell

del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb

graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa

(plana al·luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals).

Edat: Holocè recent.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

TRAVERTINS

Epígraf del DMAH: Qtr

Era: CENOZOIC

Període: QUATERNARI

Època: PLISTOCÈ

Descripció: Travertins. Aquest epígraf agrupa les formacions travertíniques en general Són

carbonats d'aigua dolça ben cimentats, amb una porositat molt elevada. S'atribueixen al

Plistocè.A les rodalies de Capellades són terrasses travertíniques i assoleixen una potència

de fins a 3 metres.A les rodalies de Sant Quintí de Mediona es troba penjat respecte del

nivell actual de les fonts.A les rodalies del llac de Banyoles (full 295) Es localitzen diversos

afloraments desconnectats de calcàries travertíniques: Travertí d'Estunes-Porqueres :

Travertí pelític i gresós amb motlles de fulles i fragments de troncs. Es troba a 5-10 m per

sobre del nivell actual del llac.Terrassa travertínica de Can Po: Calcàries travertíniques

micrítiques massives amb ostràcodes. Es situen a una cota de 20 m respecte el nivell

actual del llac. Tenen una potència inferior a 8 m. Fàcies lacustres amb aport detrític.

Edat: Pleistocè Mig-Superior.



Capellades.

17

PISSARRES

Epígraf del DMAH: ÇOrp

Altres litologies presents: quarsites i calcàries

Era: PALEOZOIC

Període: CAMBROORDOVICIÀ

Descripció: Pissarres i pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs poc potents de

quarsita i de roques carbonatades. Presenten importants canvis laterals de fàcies en

quant a la distribució dels nivells

quarsítics. Consitueix el tram superior de la sèrie metasedimentària de les Guilleries que

aflora extensament al full 333 on s'observa una potència de 1000 m. Edat:

Cambroordovicià.


3.2. ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC

Dins de l’àmbit del sector no hi ha cap espai d’interès geològic ni cap geotop.

3.3. HIDROLOGIA

El municipi és travessat pel riu Anoia, afluent del riu Llobregat pel marge dret (al

terme municipal de Martorell). El naixement del riu Anoia, se situa als altiplans de

Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i el s850 m d’altitud, a la línia

divisòria que separa les conques del Llobregat i el Segre. Forma la seva conca de

recepció dins la Depressió Central Catalana, però a l’abric de la Serralada Pre-

litoral. Les poblacions més importants que troba el riu en el seu curs són Igualada,

Capellades, Sant Sadurní d’Anoia i Martorell.

L’Anoia forma el pintoresc congost de Capellades aprofitant la falla de contacte

de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists paleozoics, que

constitueixen els materials de la indicada Serralada Pre-litoral de Capellades. A

través d’aquest congost l’Anoia talla la serralada indicada i s’obre pas, des de la

conca d’Òdena, al Penedès.


Capellades.

18

A Capellades, l’Anoia té una conca de 540 Km2, des del punt de vista hidràulic el

tram que discorre pel terme municipal de Capellades existeixen varies estructures

especials com un assut i 3 ponts, podem destacar un pont de cinc ulls amb arcs

de mig punt de l’antiga carretera d’accés a Capellades i dos ponts de la nova

carretera C-15.

3.4. INUNDABILITAT

Segons el PEF (Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Llobregat i

Anoia), elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Medi

Ambient de la Generalitat de Catalunya, la classificació de les zones inundables

del riu Anoia, al seu pas per Capellades, per al períodes de retorn de 50, 100 i 500

anys són els següents.

Font: PEF de les Conques del Baix Llobregat i Anoia (juny 2003).


Capellades.

19

Font: PEF de les Conques del Baix Llobregat i Anoia (juny 2003).

3.5. AQÜÍFER CARME-CAPELLADES

La major part del municipi, inclòs el sector de l’estudi, es troba ubicat sobre

l’aqüífer Carme-Capellades.

Les principals característiques de l’aqüífer Carme-Capellades, són:

Tipus de flux Tipus de litologia Nom / localització

Aqüífer consolidats amb

permeabilitat per

fisuració i/o carstificació.

Alternança de nivells

calcaris i margo-

argilosos.

Carme - Capellades (25

hm³).


Capellades.

20

Segons la base de dades del Departament de Medi Ambient, l’aqüífer Carme-

Capellades està protegit i sobreexplotat.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH.

El Decret 328/1998, d’11 d’octubre, va establir les normes de protecció i

addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers

catalans, entre ells el de Carme-Capellades, que fixava, entre d’altres coses, la

obligatorietat que els titulars d’aprofitaments a constituir-se en comunitat

d’usuaris. L’any 2003 es va signar un conveni de col·laboració per a l'elaboració

del Pla d'ordenació per a la recuperació de l'aqüífer, fer segellaments de pous i

fer un inventari d'aprofitaments.

3.6. ARBRES MONUMENTALS

Dins del terme no es localitza cap arbre declarat monumental pel Departament

de Medi Ambient i Habitatge.


Capellades.

21

3.7. ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL

Dins del terme no es localitza cap Espai natural de protecció especial ni tampoc

cap forest gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Tot i que dins del terme municipal de Capellades hi trobem HIC com pinedes

mediterrànies (Codi: 9540) i alzinars i carrascars (Codi: 9340), dins l’àmbit però no

hi trobem Hàbitats d’Interès Comunitari.

També dins del municipi hi trobem el PEIN de les Valls de l’Anoia que no afecta a

l’àmbit d’estudi però hi és proper. Aquest PEIN també forma part de la Xarxa

Natura 2000 com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d’Especial

Protecció per a les Aus).



Capellades.

22

3.8. PERILL BÀSIC D’INCENDI FORESTAL

El sector d’estudi s’ubica en una zona de risc baix d’incendi forestal, tot i que el

municipi està considerat amb alt risc d’incendi.


3.9. PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS

FORESTALS

La zona oest del municipi es troba inclosa dins del perímetre de protecció

prioritària per a la protecció d’incendis forestals d’Ancosa-Montagut-Miralles-

Queralt (identificador BT1). L’àmbit d’estudi però no es troba afectat per aquest

perímetre.


Capellades.

23


3.10. ASSOCIACIÓ DE DEFENSA FORESTAL

El municipi disposa d’ADF. El número de l’agrupació és el 261 i el nom de

l’Agrupació és Capellades.

3.11. MAPA DE LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Segons el mapa de protecció contra la contaminació lluminosa de desembre de

2007, el sector es troba ubicat en Zona E2, Protecció alta.

Tot i així, tenint en compte que els mapes de protecció contra la contaminació

lluminosa s’adaptaran a les modificacions del planejament i que les àrees

adjacents ja estan classificades com a Zona E3, Protecció moderada, cal

sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús

d’aquest sòl.


Capellades.

24

3.12. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

La cabina de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de

Catalunya de la Generalitat de Catalunya més propera es troba ubicada a

Igualada.

3.13. ALTRES CONSIDERACIONS

− No hi trobem activitats extractives ni abandonades ni actives en l’àmbit

d’estudi.

− No s’hi localitzen Estacions Depuradores d’Aigües Residuals de l’ACA.

− No s’hi localitzen Gestors de residus industrials, ni gestors de dejeccions

ramaderes, ni gestors de residus de la construcció ni gestors de residus

municipals.

− El municipi no és zona declarada vulnerable per contaminació de nitrats.

− El municipi no es troba afectat pel Pla de Recuperació del Trencalòs.

Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia ambiental del Departament de Medi


Capellades.

25

− En el municipi no hi trobem cap zona d’actuació urgent dels terrenys afectats

pels incendis forestals que no s’han regenerat naturalment.

− Dins del municipi no es localitza cap Zona Humida delimitada inclosa en

l’Inventari de zones humides de Catalunya del DMAH.

− Tampoc es localitza cap Àrea de gestió cinegètica gestionada pel DMAH.

3.14. USOS DEL SÒL DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

L’àmbit de la modificació puntual del PGOU s’ubica al nord-est de Capellades

ocupant una superfície de 58.831 m2.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC.


Capellades.

26

Segons la segona edició (200-2003) del mapa de Cobertes del sòl de Catalunya

elaborat pel CREAF amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, els

usos actuals són: conreus herbacis (no arrossars), boscos densos (no de ribera) i

matollars.

Font: CREAF i Cartografia ambiental del DMAH.

Després del treball de camp, es pot concretar que els usos actuals són hortes de

regadiu conjuntament amb plantacions d’arbres fruiters (noguers, cirerers,

pomeres, ametllers, etc.) i zones de bardisses i matollars, segurament d’antics

conreus abandonats.


Capellades.

27

Font: Elaboració pròpia a partir de treball de camp i de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC.


Capellades.

28

A continuació es poden observar algunes fotografies dels diferents usos de

l’àmbit d’estudi.

Mosaic de conreus i bardisses. Plantacions de noguers.

Matollars del nord del sector. Vista general del sector oest.


Capellades.

29

Camps de conreu al sud-est del sector. Camps de conreu al sud-est del sector.

Camps de conreu a l’est del sector. Indústries properes ubicades al nord del sector


Capellades.

30

4. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS PROBABLES

EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

4.1. MOTIVACIONS DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES

ALTERNATIVES CONSIDERADES

L’objecte de la modificació es concentra en variar la qualificació urbanística

dels terrenys situats al nord-est de Capellades, limitant a l’oest i al sud-est amb sòl

urbà i a l’est i al sud amb àrees de protecció estricta.

Font: Pla General d’Ordenació Urbanística de Capellades.

La qualificació actual d’aquests sòls és “Rústic protegit del valor agrícola”.

Segons l’article 157 de la normativa urbanística del PGOU, és qualificat de “Rústic


Capellades.

31

protegit del valor agrícola” aquell sòl no urbanitzable que, pel seu destí agrícola

o per la seva situació, cal que sigui preservat del procés d’incorporació d’àrees

urbanes.

Observant el territori de Capellades i a través de la generació d’un model digital

d’elevacions a través de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), les zones lliures

de protecció estricta o àrees a conservar amb pendents suaus es concentren en

l’àmbit d’estudi.

Font: Pla General d’Ordenació Urbanística de Capellades.


Capellades.

32

Així doncs, vistes les necessitats de creixement de sòl industrial del municipi, els

criteris de selecció d’aquest espai han estat:

− proximitat a àrees prèviament urbanitzades,

− presència de pendents suaus,

− preservació de les Àrees de Protecció Estricta ni Àrees d’Activitats a

Conservar,

− no ocupació ni alteració d’espais naturals d’interès,

− no ocupació d’espais d’interès geològic,

− mantenir lliure les zones inundables,

− no ocupació ni alteració de cap zona humida delimitada inclosa en

l’Inventari de zones humides de Catalunya del DMAH i

− progressiu abandonament dels camps de conreu.

L’opció escollida compleix totes aquestes condicions.


Capellades.

33

4.2. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE

L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT.

Els impactes (positius i negatius) que es deriven d’aquesta modificació puntual

del planejament vigent es valoren a continuació.

L’establiment de sòl industrial preferiblement relligant zones industrials prèvies és

preferible aquesta ubicació a qualsevol altra aïllada i desconnexa ja que

minimitza el consum d’energia per la seva proximitat a la indústria adjacent.

La impermeabilització del sòl acostuma a ser un dels impactes negatius associats

a qualsevol nova urbanització.

També caldrà tenir en compte el consum d’aigua, d’energia i de residus així com

la generació de residus (sòlids, líquids i gasosos), la contaminació atmosfèrica,

sonora i lumínica de les corresponents activitats industrials. Els efectes però poden

minimitzar-se a través de mesures correctores que s’establiran en la corresponent

expedient d’autorització, llicència o comunicació ambiental.

Des del punt de vista paisatgístic, caldrà evitar estructures agressives per tal de

mantenir un paisatge integrat en l’entorn natural més proper.

Cal també tenir en compte els nous riscos ambientals que es generaran, riscs

geològics, d’incendi forestal i urbà, risc de vessaments al barranc o qualsevol

altre tipus d’alteració del medi que caldrà gestionar adequadament a través de

la corresponent autorització o llicència ambiental.

Gemma Serch i Quintana

Ambientòloga

Col·legiada núm. 381

informe ambiental preliminar · 2008-12-02 · així doncs, l’objectiu d’aquest informe...

Documents