pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de sant … ambiental preliminar.pdf · poum de sant...

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL

Document per segona aprovació inicial

Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007)

V. INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ VELL Març 2009

POUM DE SANT MARTÍ VELL. INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR. Març 2009 Document per segona aprovació inicial

______________________________________________________________________ 2

Autors:

Isabel Lleonart i Botia Llicenciada en Ciències Biològiques Col·legiada núm. 6155-C


______________________________________________________________________ 3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL

0.- OBJECTE I ANTECEDENTS................................................................................................... 5

1.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA ............................................................................................................................................. 6

1.1.- ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS. .......................................................... 6 1.1.1 Marc territorial................................................................................................................ 6 1.1.2 Hidrologia....................................................................................................................... 7 1.1.3 Vegetació i usos del sòl ................................................................................................. 7 1.1.4 Poblament faunístic ..................................................................................................... 10 1.1.5 Usos del sòl ................................................................................................................. 10 1.1.6 Hàbitats d’interès ......................................................................................................... 11 1.1.7 Espais naturals protegits ............................................................................................. 11

SUPERFÍCIE ..................................................................................................................................... 12 1.1.8 Paisatge....................................................................................................................... 13 1.1.9 Connectivitat ecològica i paisatgística......................................................................... 14 1.1.10 Elements d’interès natural i cultural............................................................................. 22 1.1.11 Aspectes rellevants de la situació ambiental............................................................... 23 1.1.12 Qualitat acústica .......................................................................................................... 27

1.2.- OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL .............................................. 28 1.2.1 Relacions amb altres Plans i Programes .................................................................... 28 1.2.2 El Pla director territorial de l’Empordà........................................................................ 29

1.3.- OBJECTIUS AMBIENTALS DE PLA .............................................................................. 30

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA................................ 32

2.1.- PLANEJAMENT VIGENT. ALTERNATIVA ZERO. ....................................................................... 32 2.2.- ESCENARIS DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC. ......................................................................... 32 2.3.- DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ CONSIDERADES.......................... 34 2.4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA .......................................................................... 41

3.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA .................................................................................. 44

3.1.- DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT DEL PLA ................................................................................ 44 3.1.1 Classificació del sòl ..................................................................................................... 44 3.1.2 Qualificació del sòl no urbanitzable ............................................................................. 45

3.2.- IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ............................ 47 3.3.- DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA

DEL MEDI AMBIENT............................................................................................................................ 54


______________________________________________________________________ 4

4.- IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA......................................................................................................... 57

4.1.- EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA. ....................................................... 57

5.- AVALUACIÓ GLOBAL I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DEL PLA. ...................................... 58

5.1.- AVALUACIÓ GLOBAL DE PLA SEGONS ELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS .................... 58 5.2.- DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES................................ 61

ANNEX I: - Mapa Qualitat acústica


______________________________________________________________________ 5

0.- OBJECTE I ANTECEDENTS El present informe de sostenibilitat ambiental acompanya el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell que es presenta per a 2a aprovació inicial. L’informe es formula en el marc del Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i segon el contingut que estableix l’article 70 referent a l’informe de sostenibilitat ambiental. Antecedents Primer. Aprovació de l’avanç de planejament el 5 de maig de 2006 amb inici d’exposició pública. Segon. En data 12 de febrer de 2007, el promotor del Pla, l’Ajuntament de Sant Martí Vell, va presentar a l’òrgan ambiental (Oficina Territoral d’Avaluació Ambiental del Servei Territorial de Medi Ambient Habitatge de Girona) l’avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell junt amb l’informe de sostenibilitat ambiental (novembre 2006), a fi de sol·licitar informe. Tercer. En data 20 de juny de 2007, l’òrgan ambiental emet informe sobre l’Informe de sostenibilitat ambiental, en el que requereix que es revisi i completi l’informe de sotenibilitat ambiental respecte a connectivitat ecològica i paisatgística, ordenació del sòl no urbanitzable i normativa. I que es revisi i s’emeni la documentació urbanística per tal d’incorporar les consideracions exposades. El present document es presenta com a informe ambiental preliminar per a la sol·licitud de l’emissió de l’informe de referència. El document conte els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme i planteja el contingut de les lletres c, d i e, incorporant així les les consideracions exposades en l’informe emès per l’òrgan ambiental (esmentat anteriorment), amb l’objectiu de facilitar la valoració de les modificacions que es proposen en la nova versió del Pla que es presenta per aprovació inicial.


______________________________________________________________________ 6

1.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA

1.1.- Aspectes i elements ambientalment rellevants.

1.1.1 Marc territorial El municipi de Sant Martí Vell amb una superfície de 17,50 km2 pertany a la comarca del Gironès, al sector nord-oest del massís de les Gavarres. El seu terme limita amb els termes municipals de Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà al nord; Quart al sud; La Pera i Madremanya a l’est; i Juià a l’oest. La fisonomia territorial del municipi, amb una longitud màxima de 8 km aproximadament i una amplària mitjana de 2,3 km defineix un territori que s’estén des de la plana del riu Ter fins als estreps de les Gavarres. Sant Martí Vell compta amb diversos nuclis urbans o agrupacions de cases, a més del casc urbà, com són el nucli de Vilosa, el barri de l’Estació (al sector nord, que consisteix en realitat en una extensió del nucli urbà de Bordils), el barri del Mercadal (extensió del casc urbà de Sant Martí Vell) i l’agrupació de cases del Puig. La vila de Sant Martí Vell i la majoria dels terrenys agrícoles es troben en el sector més pla (65 m d’altitud), al sud de la vall del riu Ter, en la prolongació occidental de la Plana del Baix Empordà. A partir del pla, el relleu amb formes més o menys suaus s’enfila en els vessants nord-oest del massís de les Gavarres. El cim més enlairat es troba al Puig Alt, a la Muntanya dels Àngels, amb 486 m d’alçada, el Puig Redó, de 475 m i el Puig d’en Llac, de 431 m. Geològicament, el terme municipal està constituït per materials terciaris de l’Eocè, compostos principalment per sediments marins i per afloraments de calcaries nummulítiques, recoberts en bona part per dipòsits al·luvials del Pliocè i del Quaternari. Durant el neogen, període d’una notable activitat volcànica associada a tectònica distensiva que posaren en contacte la plana i les vores del massís pertanyen els afloraments volcànics que trobem al Puig Torrat (Juià-Sant Martí Vell) i el turó basàltic de Mont-rodon. En conjunt, Les Gavarres són un massís d’edat paleozoica, format bàsicament per llicolleres que vers al sud entren en contacte amb el batòlit granític litoral, mentre les calcàries només apareixen puntualment als costers de Girona a l’extrem nord-oest. El municipi es troba inclòs dins del bioclima mediterrani o xerotèric. Les característiques principals que el defineixen són l’aridesa estival, amb un o més mesos secs, un hivern no massa fred i un eixut estival accentuat i molt sovint àrid.


______________________________________________________________________ 7

Aquestes característiques tenen una clara correspondència amb la vegetació potencial del lloc, típicament mediterrània. El municipi, però es troba en una zona d’inversió tèrmica. Les àrees amb una major inversió tèrmica són les que es troben situades per sota la cota 100 m, afectant el fons de vall de la Riera de Sant Martí.

1.1.2 Hidrologia La xarxa hidrogràfica està constituïda per vàries rieres que desemboquen, de manera més o menys directe al riu Ter: la riera de Gatell, la riera dels Boscals, riera de Valldemia, riera de Sant Martí i riera de Vilers. Així com de nombrosos torrents que davallen cap a la plana des dels vessants muntanyosos del sector nord-oest de les Gavarres. Les rieres del terme pertanyen a les conques de: Conca del riu Ter. És la conca que engloba una major superfície dels vessants N i NW del massís de les Gavarres. Rep les aigües de les principals rieres de Sant Martí Vell: la riera de Valldemià i la riera de Sant Martí. Conca del riu Rissec: representa la conca menys important, tant pel nombre de rieres o torrents com pel seu cabal. El Rissec discorre força encaixat en el seu tram interior del massís i coincideix amb el límit sud-est del terme de Sant Martí Vell. Recull les aigües del vessant sud dels Àngels. El Rissec és afluent del riu Daró. Les rieres que es troben dins del terme són rieres de capçalera, que neixen al massís de les Gavarres, caracteritzades per ser de mida petita i de règim marcadament temporani, amb un estiatge total, que es produeix durant els mesos d’estiu per manca de precipitacions. Les que tenen unes aportacions més importants són la riera de Sant Martí i el Rissec. La resta de cursos superficials només acostumen a portar aigua durant els períodes de pluja. Pel que fa a les aigües subterrànies, el municipi, tal i com estableix el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, no està inclòs en la delimitació de cap aqüífer protegit. Aquest Decret, en relació a la sobreexplotació i d'acord amb el Pla hidrològic de Catalunya, estableix que els recursos subterranis han de ser objecte de protecció. Amb aquest Decret l’administració catalana pretén adoptar normes de control per impedir les extraccions abusives i, a la vegada, mantenir les característiques actuals de qualitat i quantitat del recurs.

1.1.3 Vegetació i usos del sòl El terme municipal de Sant Martí Vell es situa biogeogràficament en la zona mediterrània, que es caracteritza per l’existència d’uns estius llargs i eixuts (que comporten un període d’aridesa), un


______________________________________________________________________ 8

hivern lleugerament fred amb períodes d’inversió tèrmica. La vegetació potencial de la zona correspon al domini climàtic de l’alzinar litoral mediterrani (Quercetum ilicis galloprovinciale), mentre que en fondals, rieres, i torrents on la presència d’una major humitat fa que el període estival sigui més suau, la vegetació potencial és el bosc de ribera amb comunitats de verneda (Lamio-Alnetum glutinosae), gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae) i freixenedes. El sòl forestal que representa al voltant del 75% de la superfície del sòl no urbanitzable, es concentra en el sector sud del municipi inclòs en l’espai natural del massís de les Gavarres i en els petits pujols situats al nord de la vila. Malgrat que la vegetació potencial es troba molt modificada, els principals dominis de vegetació actual, són els següents:

L’ alzinar L’alzinar és la comunitat vegetal dominant. No és fàcil trobar llocs on l’alzinar estigui ben constituït i no gaire fragmentat, ja que al llarg de la història ha estat explotat per l’home. En aquestes extensions d’alzinar, abans de la regeneració del bosc s’hi va plantar el pi blanc (Pinus halepensis); el paisatge vegetal actual és la conseqüència d’aquest procés de regeneració sota la pineda de pi blanc. Es tracta doncs, d’un alzinar jove, amb la composició florística pròpia de l’alzinar, sota un estrat més alt de pi blanc que majoritàriament ja fa anys que no s’aprofiten. Les espècies característiques d’aquesta associació són l’alzina (Quercus ilex subsp. ilex), i al sotabosc com a espècies característiques: el marfull (Viburnum tinus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius), el llentiscle (Pistacea lentiscus), els fals aladern (Philleryrea latifolia), l’heura (Hedera helix) l’artítjol (Smilax aspera) el galzeran (Ruscus aculeatus), el lligabosc (Lonicera implexa) i la vidiella (Clematis flammula), entre altres espècies. Arriba a ser un bosc més o menys impenetrable. Es localitza a la majoria de taques boscoses que trobem en els suaus turons al sector nord del terme i en els turons inclosos ja en el sector nord-oest del massís de les Gavarres. En alguns vessants orientats al N, l’alzinar apareix acompanyat del roure martinenc (Quercus humilis), com per exemple a prop de Puig Torrat. La sureda La sureda en aquest sector, tot i la gran extensió del domini de la sureda dins del massís de les Gavarres, no es troba formant una comunitat ben constituïda. Es localitza en algunes vessants com a complex de brolla silicícola d’estepes i brucs amb suros (Quercus suber) acompanyada de l’alzina, que possiblement evolucionin, si no es veuen molt afectats pels incendis, cap a un alzinar amb suros. Vegetació de ribera Les comunitats vegetals associades als cursos fluvials en general es troben molt alterades. L’elevada infiltració del tram final de les rieres i el caràcter de típiques rambles mediterrànies de les rieres i torrents, com la riera de Sant Martí, condicionen una manca d’aigua superficial. Hi trobem


______________________________________________________________________ 9

retalls de salzedes i freixenedes, amb el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia), i el freixe (Fraxinus angustifolia) com a arbres característics, respectivament, conjuntament amb espècies de la bardissa. En alguns retalls de vegetació de ribera també hi trobem algun àlber (Populus alba),) i algun om (Ulmus minor). L’altra comunitat de ribera present és la verneda, bosc de ribera molt ric en espècies eurosiberianes. En trams concrets d’algunes rieres hi apareix la verneda més o menys desenvolupada, com ara a la riera de Gatell o riera dels Boscals on hi trobem alguns exemplars de vern (Alnus glutinosa).

Pineda de pi blanc sobre alzinar jove En l’estadi d’evolució de l’alzinar jove a alzinar madur, tal i com s’ha indicat, l’alzinar sovint apareix acompanyat d’un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis), més alt que les alzines i amb presència de les espècies de la brolla de romaní. Brolla silicícola d’estepes i brucs Cap al sector de la muntanya dels Àngels, predominant en el paisatge del sector silici del massís hi apareix la brolla d’estepes i brucs, sota plantacions de Pinus pinaster. Es tracta d’una brolla que evoluciona ràpidament cap a una màquia amb suros, i on apareixen espècies com el bruc boal (Erica arbora) i l’arboç (Arbutus unedo). Castanyedes Les plantacions de castanyers (Castanea sativa), espècie que prefereix el substrat silici, les trobem en els obacs a la Muntanya dels Àngels. Es tracta de taques de plantacions de castanyer localitzades en indrets no gaire humits, on el castanyer hi viu al límit dels seus requeriments ecològics, i on en el sotabosc apareixen espècies pròpies de l’alzinar amb roures. Plantacions de pollancres i plàtans Trobem en el terme algunes plantacions de pollancres (Populus nigra) i plàtans (Platanus x hispanica), de reduïda superfície.

Flora Al massís de les Gavarres, hi ha quatre espècies que gaudeixen de la protecció que els atorga el PEIN: Galium scambrum, Genista linifolia, Cistus ladanifer i Adenocarpus telonensis. A Sant Martí Vell hi ha citada l’espècie Hypericum hirsutum, com a espècie de planta amb flor pertanyen a la categoria de força rara tant al massís de les Gavarres com a Catalunya (aquest criteri es refereix a la freqüència d’aparició de l’espècie). Aquesta planta herbàcia és força rara, ja que només apareix de tant en tant, refugiada sota l’ombra del bosc de ribera. Localitzada al fons de vall humida a la capçalera de la riera de Valldemia. De moment, no disposa de cap tipus de protecció a les Gavarres. (Juanola, 2003).


______________________________________________________________________ 10

1.1.4 Poblament faunístic Pel que fa a la fauna de la zona, no es disposa de dades concretes. I no es té coneixement de la presència de cap espècie rara ni singular. El poblament faunístic d’aquesta àrea està estretament lligat als diferents hàbitats mediterranis representats en el terme. En aquest sentit els conreus, les masses boscoses, rieres i basses dels masos són potencials hàbitats pels diferents grups faunístics. Fauna, que sovint que com en el cas d’algunes espècies d’ocells i mamífers es troben vinculades a més d’un ambient; normalment es desplacen d'un a l'altre per realitzar-hi diferents activitats (alimentació, refugi, etc.). Les masses forestals del municipi i la presència de conreus, acullen una gran diversitat d’espècies d’ocells i petits mamífers, pròpies de vores de bosc i d’espais oberts. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies lligades als biòtops forestals. Com a espècies singulars, algunes espècies de la fauna lepidopterològica (Larentia malvata,... ) i dels heteròpters (Arandus flavicornis,...).

1.1.5 Usos del sòl Activitats agrícoles L’espai agrari a Sant Martí es troba en la part septentrional del terme municipal, i en terrenys encaixats en les diferents valls força estretes d’alguns torrents en mosaic amb les zones forestals. L’ús majoritari és l’agrícola. Es tracta principalment de conreus herbacis de secà: cereals, blat de moro i farratges (alfals, trèvol, fenc,etc), i també el conreu d’horta principalment per al consum propi. Hi ha alguna vinya i unes poques oliveres. En algunes propietats es tracta d’una activitat mixta, que combina el conreu de cereals amb la ramaderia estabulada principalment de bestiar porcí. Existeix també algunes explotacions ramaderes de boví, aviram, conill i algun ramat d’ovelles. Esmentar, però la presència d’algunes granges poc integrades en l’entorn. Aprofitaments forestals La gestió de les finques forestal (aprofitaments forestals, desbrossament del sotabosc i arranjament de camins) es duu a terme escassament. Sovint la major part de les finques no son rendibles econòmicament i la gestió forestal es fa amb manca de planificació dels propietaris (a les Gavarres i en general a tot Catalunya). A Sant Martí Vell, varies finques de més de 25 ha de bosc disposen de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF), que permeten als propietaris forestals planificar i millorar la gestió de la seva finca així com poder obtenir avantatges fiscals. Ús públic Respecte a l’ús públic, en el terme de Sant Martí Vell i vinculats a les propostes de lleure dels entorns del massís de les Gavarres, els usos més habituals són el senderisme. Travessen el terme varis senders de petit recorregut i estan en projecte nous trams.


______________________________________________________________________ 11

I com a lloc emblemàtic, el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, a la muntanya dels Àngels, un lloc amb una àmplia tradició de pelegrinatge per als gironins, on tradicionalment s’ha usat l’entorn del santuari com a lloc d’esbarjo, per anar-hi a dinar, celebrar aplecs, etc. Actualment els espais exteriors del santuari es troben en fase de reformes, per a la ordenació d’usos i la millora paisatgística d’aquest espai de lleure.

1.1.6 Hàbitats d’interès De la relació d’hàbitats qualificats d’interès comunitari a l’Annex I de la Directiva 97/62/UE (que actualitza la Directiva 92/43/UE), relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva d’hàbitats, en el terme municipal de Sant Martí Vell, es localitzen mostres dels següents hàbitats, algun d’ells inclòs dintre de la categoria d’hàbitat prioritari d’interès comunitari: Hàbitat d’interès comunitari Vernedes * interès prioritari Suredes Alzinars i carrascars Castanyedes Segons la Directiva, els espais considerats habitats d’interès comunitaris, compleixen alguna d’aquestes característiques: - Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea. Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa. - Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques que hi ha a la Unió Europea, és a dir l’alpina, l’atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsia i la mediterrània.

1.1.7 Espais naturals protegits Espai natural MASSÍS DE LES GAVARRES Sant Martí Vell acull en el seu terme l’espai natural Massís de les Gavarres. Les Gavarres estan incloses des de l’any 1992 en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya. El PEIN és una figura creada per la Llei 12/1985 d’espais naturals amb l’objecte de seleccionar aquells espais naturals que presenten un nivell d’interès referit al conjunt de Catalunya i establir-ne les determinacions necessàries per a la seva protecció bàsica.


______________________________________________________________________ 12

La superfície total protegida del massís és de 28.813,00 ha. Sant Martí Vell aporta 1.080 ha a l’espai (el 3,75% del total de la superfície de l’espai), però que suposa un extens territori del terme municipal (el 61,7%).

L’espai natural de Les Gavarres és un bon representant de les serres litorals silícies del sistema Mediterrani septentrional. La situació fisiogràfica i l’orientació variada li confereixen un notable grau de diversitat. És un espai essencialment forestal, amb un paisatge vegetal caracteritzat pel predomini de les comunitats del país de la sureda i l’alzinar. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies septentrionals lligades als biòtops forestals, ben diferenciades de les que hom troba per sota de la conca del riu Llobregat.

Normativa de protecció. L’espai PEIN les Gavarres que compta amb un Pla especial de delimitació segons l’Acord de 6 de juny de 2006 del Govern de la Generalitat. Actualment, les Gavarres no disposen encara d’un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge; disposa d’unes Normes especials de protecció del medi natural de les Gavarres, redactades el 1997, pendents d’aprovació definitiva. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, és l’administració que te les competències de planificació i gestió de l’EIN les Gavarres. Un altra administració relacionada amb l’espai és el Consorci de les Gavarres, creat el 1998, constituït pels ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació, que gestiona alguns elements del patrimoni cultural -per tal de garantir-ne la conservació i comptar amb una xarxa d’equipaments sobre el territori-, i la gestió d’algunes finques forestals, on realitza accions d’aprofitament sostenible del bosc. Si bé manca de caràcter normatiu, fer referència al Marc Estratègic per a la protecció de l’espai d’interès natural de les Gavarres (Geodèsia, 2001-Fase I) (Geodèsia, 2002 Fase II) impulsat pel Consorci de les Gavarres com a estudi de base per a la futura redacció d’un pla de gestió de massís.

Municipi: Sant Martí Vell

Nom de l’espai Figura de protecció Superfície

municipal

Superfície PEIN

ha ha % PEIN % Municipi

Les Gavarres Espai d'interès natural 1.750 1.080,0 3,75 61,7


______________________________________________________________________ 13

Xarxa natura 2000 Les Gavarres és també un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 amb el mateix nom “Les Gavarres” (codi ES5120010), segons l’acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

1.1.8 Paisatge El paisatge actual del municipi de Sant Martí Vell, ve determinat per la geomorfologia del lloc, el caràcter rural de municipi i per la vegetació natural. La geomorfologia del territori ha condicionat que l’assentament de la vila, l’activitat agrícola i la carretera local dominin les terres baixes del nord del terme. L’activitat agrícola, els conreus herbacis de secà majoritàriament, manté un paisatge en mosaic amb els retalls de bosc que ocupen els suaus relleus de la plana. Travessen el terme, en direcció sud-nord, varies rieres que davallen dels relleus de les Gavarres cap a la plana fluvial del riu Ter, que si be es troben força alterades, algunes encara mantenen alguns trams de bosc en galeria. I la vegetació natural, el bosc, s’escampa i alhora es recull en els relleus de pendents més o menys suaus i encaixats que s’enfilen pels estreps del sector nord-oest de les Gavarres. Correspon a la zona més forestal del municipi, amb domini del bosc de l’alzinar i de les pinedes de pi blanc sobre alzinars joves. El color i la textura forestals que ofereix el bosc d’arbres de fulla permanent i de tons verds tot l’any, contrasta amb els diferents tons de color verd, colors terrossos o altres coloraines que durant l’any mostren els conreus i les vores del bosc. En conjunt, el paisatge de Sant Martí Vell, s’estructura en una alternança de mosaics i reds: Un paisatge en mosaic on alternen cultius, algunes taques de plantacions de pollancres i plàtans i taques boscoses. El resultat és un paisatge en mosaic que presenta textures i colors diferents, i que varia en funció de l’estacionalitat i de l’activitat agrícola dels conreus. El paisatge en mosaic domina el sector nord del municipi, al voltant de la vila, del veïnat de l’Estació i del veïnat de Vilosa. I un paisatge de reds o corredors de franges de vegetació de ribera que s’estructura a banda i banda de les principals rieres del terme: la riera de Sant Martí i la riera de Gatell.

Més enllà de l’estructura del paisatge, i dels corredors físics del mosaic territorial, les diferents unitats de paisatge o de territori tenen un paper important en les anomenades connexions ecològiques i paisatgístiques. En aquests sentit, la riera de Gatell és un element important per a la connectivitat paisatgística entre el massís i la plana, i el mosaic agroforestal com a zona tampó o de pre-parc.


______________________________________________________________________ 14

1.1.9 Connectivitat ecològica i paisatgística Àrees protegides sectorialment. Espai natural Massís de les Gavarres. Sant Martí Vell acull en el seu terme l’espai natural Massís de les Gavarres. Les Gavarres estan incloses des de l’any 1992 en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya. I que compta amb un Pla especial de delimitació. Aquest espai ha estat proposat com a LIC per a formar part de la xarxa Natura 2000 amb el mateix nom “Les Gavarres” (codi ES5120010), segons l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC). El massís de les Gavarres és un bon representant de les serres litorals silícies del sistema Mediterrani septentrional. Forma un conjunt muntanyós individualitzat, situat a l'extrem nord de la serralada Litoral catalana, que tanca pel sud a la plana Litoral empordanesa, ben diferenciat del conjunt de depressions que l’envolten. És un espai essencialment forestal, amb un paisatge vegetal caracteritzat pel predomini de les comunitats del país de la sureda i l’alzinar. Les Gavarres són per excel·lència les terres del país de la sureda i de l'alzinar (Quercetum ilicis galloprovinciale); és en aquest massís on es troba un dels millors testimonis a Catalunya dels boscos de sureda. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies septentrionals lligades als biòtops forestals. Les modalitats tradicionals d'ús i aprofitament dels recursos forestals mediterranis que s'hi practiquen tenen un gran interès cultural. Mosaic agroforetal: connectors ecològics i paisatgístics. El municipi de Sant Martí Vell presenta un marc paisatgístic atractiu, per la qualitat, continuïtat i extensió de les seves masses forestals (contraforts de les Gavarres) i el paisatge mosaic de conreus i taques boscoses (de la plana del riu Ter fins als estreps de les Gavarres). El paisatge, un mosaic agroforestal, és d’interès com a factor de diversitat en el paisatge, i perquè compleix funcions de connectivitat biològica i paisatgística. En aquest àmbit, el mosaic agroforestal ofereix masses forestals, zones agrícoles amb marges vegetats i espais oberts que son hàbitat i/o territori important per al poblament i els moviments de la fauna. La matriu territorial del municipi, fragments de masses forestals entre conreus es complementa, amb la xarxa hidrogràfica existent (riera de Sant Martí Vell i els seus afluents), que són ambients


______________________________________________________________________ 15

d’interès per a la connexió ecològica i paisatgística entre les zones agrícoles i els espais naturals i no només del municipi amb l’espai del massís de les Gavarres, sinó també amb els espais oberts que llinden amb els municipis de Flaçà i La Pera. Els sòls forestals, agrícoles i cursos d’aigua de Sant Martí Vell, també formen part del que s’anomena zona tampó o de pre-parc de l’EIN les Gavarres. Part d’aquests sòls, els que llinden amb Flaçà i La Pera, conformen el corredor biològic que uneix aquest espai amb el riu Ter a través dels boscos de Sant Martí Vell, Flaça, La Pera i Foixà. Sectors d’especial interès per a la connectivitat del massís de les Gavarres amb els espais d’interès natural que l’envolten. Diversos estudis1 defineixen una sèrie de sectors amb especial importància com a connectors ecològics entre el massís de les Gavarres i els espais d’interès natural (EIN) que l’envolten. Entre d’altres connectors, es descriuen el connector sector Gavarres – Plana empordanesa (sector A).

1 MINUARTIA. Estudi de connectivitat funcional de les Gavarres amb els espais d’interès natural de l’entorn.Anàlisi de l’efecte barrera de la xarxa viària. Gestió d’Infraestructures SA (GISA), Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Octubre 2005


______________________________________________________________________ 16

El connector Gavarres-Plana empordanesa compren un ampli mosaic agrícola i forestal, situat en la zona de contacte entre l’extrem nord del massís i la plana empordanesa, vertebrat per les rieres de Sant Martí i de Rifós, al nord, i pel Rissec i el Daró, a l’est. La zona està principalment dominada per conreus herbacis extensius de secà amb retalls de bosc mixt d’alzina i pins als indrets més accidentats i al conjunt de petits turons existent, coneguts amb el nom de Pregavarres. A les lleres de torrents i rieres hi trobem alzinars, vernedes, sargars i altres bosquines de ribera. Comunica amb el curs baix del Ter, en una zona dominada per plantacions arbòries de pollancres i plàtans, i amb els cursos mitjans del Rissec i el Daró, a través del qual connecta amb els EIN Illa de Canet, el Montgrí i Aiguamolls del Baix Empordà. Es tracta d’una unitat paisatgística que, passat el Ter, continua fins el curs del Fluvià, amb la consegüent connexió amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La continuïtat del connector està principalment afectada pels nuclis urbans de Flaçà, Foixà, Rupià, Madremanya, Parlavà, Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, així com per la C-66 i per la xarxa secundària de carreteres. Aquest sector és d’especial interès per a la connectivitat del massís de les Gavarres amb els espais del PEIN que envolten el massís pel nord-est (veure figura 1). Aquests espais d’interès natural són: − Illa de Canet − El Montgrí − Aiguamolls del Baix Empordà Els principals connectors ecològics del sector són: − El mosaic agrícola i forestal. − El curs de la riera de Sant Martí. L’àmbit fluvial de la riera de Sant Martí Vell neix al massís de les Gavarres i té continuïtat fins l’aiguabarreig amb el riu Ter. − El curs de la riera de Rifós o de la Pera on s’han identificat alguns trams (l’alçada de Flaçà i en direcció a la Bisbal d’Empordà) com a corredor d’interès per a la fauna. − Els cursos fluvials del Rissec i el Daró, amb trams identificats com a zones d’interès per a la dispersió de la fauna. Les principals barreres a la dispersió: − Carretera C-66, tram Flaçà – Corçà. − Carreteres GIV-6701 i GIV-6702. − Nuclis habitats de Flaçà, Foixà, Sant Martí Vell, la Pera, Púbol, Rupià, Madremanya, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Corçà.


______________________________________________________________________ 17

Altres aspectes a destacar del sector Gavarres – Plana empordanesa, son: − El tram mig del Daró, fins a la seva confluència amb la riera del Vilar, s’inclou en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, per la presència del barb de muntanya (Barbus meridionalis), considerat d’interès comunitari (DMAH 2005). − Catalogat com a plana agrícola permeable i considerat zona d’interès i de connexió prioritària pel Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic del litoral gironí (ANG 2002). − La riera de Sant Martí, el Rissec i el Daró estan considerats d’especial interès connector a les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits (DG del Patrimoni Natural i del Medi Físic 1998). En conjunt, la connexió entre els espais naturals es fonamenta en els cursos fluvials, encara que alguns trams l’estat del bosc de ribera és de baixa qualitat, o son àrees fragmentades (per carreteres, via del tren, zones urbanitzades, polígons industrials, ...) i en la permanència dels retalls forestals en mosaic amb els espais agrícoles, que actuen com a boscos-illa.


______________________________________________________________________ 18

Figura 1. Plànol Sectors d’interès per a la connectivitat ecològica a l’entorn de les Gavarres. Font: MINUARTIA. Estudi de connectivitat funcional de les Gavarres amb els espais d’interès natural de l’entorn.Anàlisi de l’efecte barrera de la xarxa viària.

Identificació de sectors de major interès per a la dispersió de fauna L’Estudi de la connectivitat funcional de les Gavarres amb els espais d’interès natural del seu entorn analitza i identifica aquells punts conflictius on la xarxa viària, i especialment els nous projectes de desdoblament de carreteres, intercepten indrets claus per a la connectivitat. L’estudi, en l’àmbit de Sant Martí Vell i àrees properes, identifica com a zones de major interès per a la dispersió de la fauna (connectors ecològics) que són interceptades pel traçat de millores o nous projectes d’infraestructures viàries, els següents àmbits: - Àmbit fluvial de la riera de Sant Martí Vell: Constituït per una rambla que comparteix l’ús amb un camí agrícola. Es localitzen els alocars propis de les rieres eixutes del litoral silícic. En aquesta comunitat, són especialment abundants el propi aloc, el ginestó, i el magraner, aquest últim menys abundant, així com la canya, espècie introduïda. Aquest curs és interceptat per la carretera actual i la línia de tren . - Àmbit fluvial del torrent de Sant Pere: Amb una coberta vegetal de formació de bardissa, pi pinyer, alzines i roures. Actualment, aquest curs fluvial és utilitzat com a camí per a donar accés als camps circumdants. El torrent coincideix en un petit tram amb el terme municipal de Sant Martí Vell. I com a sectors de major interès per a la dispersió de fauna i alhora àrees sensibles per al manteniment de la connectivitat ecològica existent en l’àmbit municipal: - Àmbit agro-forestal en mosaic de Sant Martí Vell: El mosaic agroforestal, al nord del terme municipal, que dóna continuïtat al massís de les Gavarres cap a la plana empordanesa. En aquest àmbit cal preveure que els principals moviments de la fauna estan condicionats, o bé per la continuïtat entre fragments de masses forestals pròximes (mosaic agroforestal), o bé per la xarxa hidrogràfica existent, que funcionarien com a eixos canalitzadors dels desplaçaments de la fauna. - Àmbit fluvial de la riera de Gatell (terme municipal de Juià), és també un element d’interès connector (Geodèsia, 2002). La riera de Gatell conflueix amb la riera de Valldemia en la riera dels Boscal (ambdues en el terme municipal de Sant Martí Vell). Àmbit inclòs en l’espai natural Massís de les Gavarres. Pressions i impactes a la connectivitat ecològica Les pressions i els impactes a la connectivitat ecològica en el municipi, en termes generals i segons la informació de que es disposa, son sovint diversos, estan interrelacionats i son en


______________________________________________________________________ 20

conjunt poc coneguts. Els principals impactes negatius o amenaces d’impactes a la connectivitat ecològica son: - l’expansió urbanística dels municipis - el desenvolupament d’infraestructures viàries (autovies i carreteres més amples i transitades, etc.), per l’efecte barrera, pertorbació i degradació de l’entorn adjacent, atropellaments, etc. - Fragmentació i degradació del paisatge en mosaic (els canvis d’ús en el sòl no urbanitzable o algunes pràctiques incorrectes com estassades de bosc de ribera, de vores de recs i torrents, tancaments, etc. poden dur a l’empobriment de la biodiversitat, reducció de poblacions vegetals i faunístiques . Els principals punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica que existeixen en l’àmbit municipal de Sant Martí Vell, son: -la carretera C-66 - el traçat ferroviari Connectivitat i propostes del Pla. Sòl urbà i sòl urbanitzable

Pel que fa al desenvolupament de les propostes urbanístiques previstes en el Pla, no es preveu que suposin cap amenaça, ni que comprometin el manteniment de la seva funció connectiva a l’entorn de l’espai del PEIN les Gavarres. Respecte a la funció connectora dels elements naturals del municipi, amb especial importància per a l’espai del PEIN les Gavarres, i en l’àmbit de l’anella de les Gavarres, els creixements urbanístics que el Pla proposa son uns creixements contiguts, concentrats en els nuclis ja existents i en sòls de menor valor ecològic. El Pla, segons les determinacions establertes pel Departament de Medi ambient i Habitatge, ha reconsiderat algunes de les propostes urbanístiques del sòl urbà, amb l’objecte de no imposar barreres que dificultin o fragmentin les àrees d’interès connector ja sigui en l’àmbit municipal o supramunicipal. Una de les propostes de creixement que el Pla proposa, amb possible afectació, és el pla de millora urbana PMU-1.Carretera C-66. Donada la importància de la riera de Sant Martí com a connector ecològic, i atès que la localització del sector PMU-1 pròxima a la riera pot suposar una amenaça sobre la funció connectora del curs fluvial, i que per altra banda pot reforçar l’efecte


______________________________________________________________________ 21

barrera del traçat actual ferroviari i la carretera C-66, el Pla reconsidera els límits i la superfície del sector i opta per una l’alternativa que redueix la superfície d’aquest sector i l’allunya de la riera. Infraestructures La implantació de noves infraestructures lineals al territori (carreteres, ferrocarrils, etc), o la reforma de les ja existents, que suposin l’aparició d’una barrera física, caldrà que tingui en compte mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biològica. Aquestes mesures contemplaran específicament solucions permeables quan travessin alguna riera, l’àmbit fluvial o separin dues àrees d’interès natural. Respecte a la proposta de desdoblament de la carretera C-66, el Pla recull en el plànols el traçat orientatiu del desdoblament de la carretera. Atès que es tracta, d’un projecte de planejament territorial sectorial, i que aquest serà sotmès al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, moment en el qual s’haurà de justificar amb criteris ambientals l’alternativa triada i adoptar les mesures correctores necessàries. Mesures - Augment de la permeabilitat de les vies i infrestructures al pas de fauna. Pel que fa a garantir la funció connectora dels sectors d’interès per a la connectivitat , el planejament, els projectes o les actuacions que amenacin la connectivitat ecològica d’aquests espais, hauran d’adoptar mesures correctores. Aquestes mesures s’ajustaran a les recomanacions i criteris proposats en els estudis existents de connectivitat funcional entre les Gavarres i el seu entorn. - En general les mesures inclouran passos de fauna, l’adaptació de drenatges al pas de fauna, el condicionament de passos superiors o inferiors a la via, ecoductes i túnels, que més enllà d’afavorir el pas de fauna, constitueixen oportunitats per al manteniment de la continuïtat entre hàbitats. - Moviments de terres. Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmunts, escombreres o superfícies ocupades per parc de maquinària, ocupacions temporals, etc. caldrà assegurar la seva revegetació amb les mateixes espècies de la zona. - Tanques. En el cas de les tanques en el sòl no urbanitzable, la normativa del Pla, adoptarà les determinacions que estableix la normativa del Pla especial de delimitació de l’espai del PEIN les Gavarres. Aquesta, en general, admet els tancats utilitzats tradicionalment per a la ramaderia, formats amb elements verticals i longitudinals flexibles o rígids; també s’admeten les parets de pedra seca i els tancats de tipus arbustiu. Per a tancats de més de 10 ha de superfície, prèviament a la seva autorització, cal sotmetre els projectes corresponents al procediment d’avaluació d’impacte ambiental per tal de garantir el compliment de la lliure circulació de la fauna silvestre i no perjudiqui els valors paisatgístics o culturals. En qualsevol cas, les tanques hauran de projectar-se amb criteris d’integració en l’ambient rural de la zona i han de ser compatibles amb la circulació de la fauna silvestre a través de l’espai.


______________________________________________________________________ 22

- Àmbit fluvial. En els espais fluvials es tindran en compte els Criteris d’intervenció en espais fluvials i les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua, així com la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) pel que fa a la gestió de manera integrada, i a la preservació i recuperació de l’estat de qualitat òptim des d’un punt de vista estructural i funcional de l’ecosistema de ribera associat al curs fluvial.

1.1.10 Elements d’interès natural i cultural En conjunt, el massís de les Gavarres presenta un patrimoni cultural divers i abundant. Hi trobem nombrosos elements d’interès cultural: elements megalítics (dòlmens, menhirs, coves, etc); elements arquitectònics isolats ( mines, forns de calç, pous de glaç, les rajoleries, molins, rescloses, ponts, fonts), així com elements arquitectònics habitables (masies, esglésies, santuaris,...). I com a elements naturals, el massís també acull uns 150 arbres i arbustos monumentals. En concret a Sant Martí Vell hi trobem com a elements d’interès fonts, alguna resclosa i un suro considerat arbre monumental per les seves dimensions. Els elements d’interès que es troben en el terme son: Fonts - Font d’en Llac - Font dels Màrtirs - Font del ferro - Font Pixarella - Font bonica - Font dels Àngels - Font del Tio Pere - Font d’en Torras - Font freda - Font dels Gossos - Font d’en Boada Arbre Monumental - Suro de Can Llac El suro de Can Llac és un element destacable com a arbre monumental d’interès local, però que no assoleix dimensions que permeti catalogar-lo a nivell de Catalunya. Molí.Resclosa - Can Llac


______________________________________________________________________ 23

1.1.11 Aspectes rellevants de la situació ambiental Els aspectes més rellevants del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Martí Vell son: Presenta una alta qualitat paisatgística del seu territori. El municipi presenta un marc paisatgístic atractiu, per la qualitat, continuïtat i extensió de les seves masses forestals (contraforts de les Gavarres) i el paisatge mosaic de conreus i taques boscoses (de la plana del riu Ter fins als estreps de les Gavarres). El paisatge mosaic de masses boscoses i terrenys agrícoles, és d’interès com a factor de diversitat en el paisatge, i perquè compleix funcions de connectivitat biològica i paisatgística. En conjunt, el municipi presenta un paisatge de qualitat, que alhora acull una important diversitat d’hàbitats vegetals i faunístics d’interès per a la preservació de la biodiversitat i el paisatge. L’interès del paisatge actual del municipi de Sant Martí Vell, està en que ha sabut contenir el creixement en segones residències i instal·lacions vàries. El paisatge és en aquesta zona el principal valor. Presència d’elements de biodiversitat. El municipi presenta àrees de valor biològic i ecològic, ja sigui per: - la presència de formacions vegetals i espècies de comunitats vegetals considerades d’especial interès comunitari d’acord amb la normativa europea (Directiva 92/43/CEE i Directiva 97/62/CE). Es tracta de les suredes (codi 9330), els alzinars (codi 9340) i les castanyedes (codi 9260) com a hàbitats no prioritaris i de la verneda (codi 91E0) d’interès prioritari. - la presència d’espècies de flora superior rares (poblacions petites), rellevants en el context de Catalunya i de la serra de les Gavarres: Hypericum hirsutum. - l’àmplia zona forestal de les Gavarres el conjunt agroforestal de la plana, sobretot pel què fa a l’extrem nord del terme, que s’integra en una connexió ecològica territorial a través de les rieres i torrents amb les masses forestals, perifèric al límit del PEIN, amb valor de connectivitat ecològica i paisatgística. Altres elements destacables és el suro de Can Llac, arbre monumental d’interès local, i les fonts que es troben en el terme, interessants des del punt del patrimoni cultural i com a punts d’interès per a la fauna i la vegetació lligada a ambients aquàtics. Bona part del seu terme municipal es troba dins l’àmbit de l’EIN les Gavarres. El municipi acull l’espai d’interès natural de les Gavarres. És un espai essencialment forestal, amb un paisatge vegetal caracteritzat pel predomini de les comunitats del país de la sureda i l’alzinar. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies septentrionals lligades als biòtops forestals. Un altra particularitat d’aquest espai és la presència


______________________________________________________________________ 24

de poblaments florístics d’espècies singulars, ja sigui pel fet d’estar protegides pel PEIN, per la seva raresa, per la seva ecologia o per qualsevol altre factor, que augmenta notablement la diversitat florística del massís. Presència d’afloraments i elements d’interès geològic Destacar per les seves dimensions (>10 m d’alçària) la prominència rocosa que trobem en el vessant solell dels Àngels, dintre de la propietat privada de Can Llac. Es tracta d’un sobresortint de roca nua degut a l’erosió diferencial (modelat litològic). Un altre element d’interès son els afloraments volcànics que trobem al Puig Torrat (Juià-Sant Martí Vell) i el turó basàltic de Mont-rodon. Si be geològicament no tenen massa interès, son però dels pocs afloraments volcànics de les Gavarres.

La següent figura (figura 1) grafia els usos i activitats en el territori municipal (Plànol d’informació I.3), del document d’Avanç de Pla (abril 2006).


______________________________________________________________________ 25

Figura 1: Usos i activitats en el territori municipal.


______________________________________________________________________ 26

Figura 2: Ortofotomapa. Terme municipal Sant Martí Vell.


______________________________________________________________________ 27

1.1.12 Qualitat acústica No es disposen de dades concretes de mesures de nivells acústics del municipi de Sant Martí Vell. La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, estableix que els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica. Aquests mapes, els quals es generen a partir dels mapes de soroll i dels usos actuals del sòl, zonifiquen el territori en funció dels nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat. La proposta de mapa de capacitat acústica elaborada per la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH, pendent d’aprovació municipal, estableix tres zones de sensibilitat acústica: Zona A (sensibilitat acústica alta): d’alta protecció vers el soroll que es correspon amb el sòl urbà majoritàriament residencial i habitatges aïllats. Zona B (sensibilitat acústica moderada): que es correspon amb l’àrea d’influència de la carretera i la via del tren. Zona de soroll: a banda i banda de la via del tren. No proposa cap zona d’especial protecció de la qualitat acústica.

Zona de sensibilitat acústica Valors límit d’immissió dB(A) Dia Nit A, alta 60 dB (A) 50 dB (A) B, moderada 65 dB (A) 55 dB (A)

El POUM a manca d’ordenança municipal i d’aprovació del mapa de capacitat acústica a que fa referència la Llei 16/2002, s’adequa a les zones de sensibilitat acústica definides per la proposta de mapa de capacitat acústica, elaborada per la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH. Els nous sectors de desenvolupament s’adaptaran a les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica i a les normes per a les noves construccions en zones de soroll, d’acord amb l’article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En l’annex I s’adjunta el mapa de Qualitat acústica.


______________________________________________________________________ 28

1.2.- OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

1.2.1 Relacions amb altres Plans i Programes El Pla s’ha redactat d’acord amb la normativa urbanística vigent i la legislació sectorial vigent aplicable. Des del punt de vista legal: 1. El Pla ha d’adir-se amb els Plans territorials sectorials existents i en tràmit, i els principals instruments legals i directives a considerar. Aquests són els següents: - Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. - Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. - Pla Director Territorial de l’Empordà (aprovat definitivament amb data de 3 d’octubre de 2006). - Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). DOGC núm.4735 - 06/10/2006. - Acord de 6 de juny de 2006 del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva de l’espai del PEIN de les Gavarres. - Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits (1999). - Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. - Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. El Pla anirà incorporant, a base d’introduir-hi els ajustaments necessaris, les determinacions que tinguin transcendència per a l’ordenació del territori dels plans sectorials que s’aprovin. En el seguiment del Pla s’incorporaran les determinacions del planejament sectorial que tinguin incidència en el territori, sobretot el planejament relatiu al cicle de l’aigua, a la producció i distribució d’energia i a la neutralització de residus, ja sigui per recollir les previsions de sòl


______________________________________________________________________ 29

necessàries al respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que no s’ajustin al marc ambiental definit per aquests plans. També s’incorporaran les previsions d’implantació de nous equipaments d’abast supramunicipal que es facin en els plans sectorials que elaborin els departaments corresponents, com també les determinacions relatives al paisatge que s’aprovin mitjançant els instruments que prevegi la legislació sobre paisatge. 2. El Pla director territorial de l’Empordà (PDT Empordà). No existeix encara planejament territorial aprovat, ni tant sols en fase d’Avanç, per a la comarca del Gironès o per al conjunt de les comarques gironines. Únicament es disposa del Pla director territorial de l’Empordà, aprovat definitivament amb data de 3 d’octubre de 2006, que no afecta al municipi de Sant Martí Vell, tot i que aquest és limítrof. Aquest document inclou, però, criteris i directrius generals de planejament territorial, i també criteris específics per a les comarques empordaneses, que poden ser tinguts en compte com a referència pels plans d’ordenació urbanística municipal, especialment pel que fa als criteris generals, que serien d’aplicació a tot Catalunya.

1.2.2 El Pla director territorial de l’Empordà Segons la informació de que es disposa, Sant Martí Vell no te cap eina municipal (auditoria ambiental o pla d’acció local), que estableixi uns criteris i objectius de protecció i de sostenibilitat ambiental. El Pla, adopta com a marc de referència el Pla director territorial de l’Empordà, per a la formulació de les hipòtesis de població i la seva distribució en el territori, per a les polítiques relatives a les distintes categories d’espais oberts, per a la consideració de les infraestructures de caràcter territorial, i per a la definició de les estratègies de desenvolupament dels assentaments urbans, a les que cal referir l’ordenació urbanística de l’àmbit de treball. El Pla, en base al PDT Empordà, per assolir els desitjats nivells d’utilització racional del territori i del medi, de cohesió social i de desenvolupament urbanístic sostenible adopta els següents criteris: a) Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic. b) Limitació de la segona residència de nova planta. c) Foment de les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que no es centrin en la producció immobiliària. d) La racionalització de la xarxa viària respectuosa amb el medi.


______________________________________________________________________ 30

1.3.- OBJECTIUS AMBIENTALS DE PLA

En base als aspectes ambientals més significatius del sòl no urbanitzable del municipi i en general del territori, pel que fa a l’ordenació i gestió dels espais oberts es proposen els següents objectius ambientals: Objectiu 1. Sòl. Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús d’acord amb un model territorial globalment eficient. Criteris ambientals Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals. Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques. Protegir els sòls agrícoles com a sòls d’ús principal agrícola i ramader i pel seu valor paisatgístic i cultural. Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals. Minimitzar la creació d’oferta de segona residència extensiva i, en general, de models turístics basats en el consum de sòl. Objectiu 2. Paisatge. Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic, i protegir i millorar els elements i ambients paisatgístics d’interès

Criteris ambientals Identificar i delimitar les distints unitats tipològiques de paisatge per tal d’establir uns objectius de qualitat paisatgística i uns criteris d’ordenació. Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi. Elaborar catàlegs de béns protegits per aconseguir la seva protecció. Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com el paisatge vegetal mediterrani i agroforestal. Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells projectes que puguin afectar visualment els elements i ambient catalogats i/o protegits. integrant el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic.


______________________________________________________________________ 31

Objectiu 3. Biodiversitat. Conservar la biodiversitat i els elements d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible. Criteris ambientals. Protegir els espais naturals, atenent que a l’espai del PEIN les Gavarres s’aplicarà el que determini el corresponent pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Protegir la xarxa hidrogràfica (rieres i torrents) i la seva vegetació de ribera o forestal i mantenir la qualitat dels rius i dels marges fluvials. Dotar d’una continuïtat física adequada les zones agrícoles i zones d’interès paisatgístic amb l’espai d’interès natural i mantenir la connectivitat territorial dels diversos tipus d’hàbitats. Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les mesures preventives i de millora necessàries. En especial, incorporar en els projectes de la xarxa viària les infrastructures necessàries per permetre els desplaçaments de la fauna. Objectiu 4. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic. Criteris ambientals - Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de permetre la màxima eficiència de captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural. - Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes - Exigència en les noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors, o altres energies renovables.


______________________________________________________________________ 32

2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

2.1.- Planejament vigent. Alternativa zero.

El municipi de Sant Martí Vell, actualment no compta amb cap figura de planejament urbanístic municipal. La inexistència de planejament urbanístic municipal a Sant Martí Vell fins avui és deguda, entre altres raons, a l’escassa dinàmica urbana i territorial del municipi, el que no ha impedit, però la concessió de llicències d’edificació de nova planta o de rehabilitació o ampliació en el sòl urbà, i també en el sòl no urbanitzable, dedicades a explotacions agrícoles i ramaderes o per l’adequació de l’ús residencial. Fins l’actualitat, el nucli urbà del municipi s’ha mantingut força estable, encara que amb una certa indefinició en el creixement en els voltants de l’accés principal al nucli (barris del Mercadal i el Puig). En el sector nord del terme municipal, en l’àmbit proper al nucli urbà de Bordils (barri de l’Estació), a ambdós costats de la traça ferroviària, la inexistència de directrius d’ordenació ha suposat també un factor d‘incertitud. Els canvis i les transformacions territorials al voltant del municipi i en el conjunt de la comarca pel que fa a mobilitat (com per exemple variant carretera C-66), aparició de noves àrees d’activitat econòmica i de serveis, equipaments urbanístics i pressió urbanística per a segona residència, així com la necessitat de definir millor la ordenació dels tres nuclis urbans del municipi (Sant Martí Vell, Vilosa i el barri de l’Estació), i regular els possibles creixements i transformacions, ha impulsat la redacció de la present figura de planejament urbanístic general municipal. En absència de redacció de planejament urbanístic municipal (alternativa zero), i davant una realitat que preveu un augment de la pressió urbanística sobre el terme municipal i l’aparició de conflictes territorials, el municipi no disposa de l’ordenació territorial ni de les eines per gestionar i canalitzar les possibles iniciatives.

2.2.- Escenaris de creixement demogràfic.

Segons les dades del darrer recompte municipal (any 2005), Sant Martí Vell compta amb 185 habitants. Les dades de l’evolució de la població, de la seva estructura interna i de les components socioeconòmiques, així com de les dades d’habitatge i mobilitat, elaborades a partir de la informació disponible, en l’avanç de Pla, assenyalen:


______________________________________________________________________ 33

- Un creixement vegetatiu quasi nul en els propers anys. Les taxes mitges d’increment interanual dels darrers decennis són negatives o tendeixen a zero. - En els darrer cinc anys (entre 2001 i 2005), s’ha produït un augment de 25 habitants, permet establir una tendència a la recuperació Aquest augment de 25 habitants pot correspondre a segones residències amb habitants empadronats i a treballadors temporers també empadronats en aquests cinc darrers anys. - L’evolució de la població resident en un futur proper no variarà massa. El Pla, a partir de la capacitat actual del parc d’habitatge, xifrada en 185 habitants, planteja tres hipòtesis de capacitat poblacional: a) Creixement mínim: 1% b) Creixement mig: 2,5% c) Creixement alt: 4% Any Habitants

1,0% 2,5% 4,0%

2005 185 185 185

2006 187 190 192

2010 194 209 225

2014 202 231 263

2018 211 255 308

2022 219 281 360 Taula 1. Hipòtesi de creixement. Període 2005-2022. Horitzó POUM any 2018. Font: elaboració pròpia La primera hipòtesi (1%) dona un total de 211 habitants a l’any horitzó del Pla, concebut per a tres quadriennis, que és l’any 2018. Això suposa un creixement poblacional (des de els 185 habitants empadronats en 2005) de 24 habitants. La hipòtesi del 2,5% dona 255 habitants, el que suposa un increment de 70 habitants). I la hipòtesi del 4% dona 308 habitants (increment de 123 habitants). Així doncs, el Pla d’ordenació: - El Pla adopta la hipòtesi de creixement mig (2,50%), que situa el nombre d’habitants en uns 255 habitants a l’any 2018 horitzó del POUM (dotze anys) i de 281 habitants a l’any 2022 (setze anys).


______________________________________________________________________ 34

- Per analogia a d’altres nuclis urbans propers de les comarques empordaneses, i respecte als criteris que estableix el Pla director de l’Empordà, opta per a l’assentament urbà de Sant Martí Vell l’estratègia territorial de “creixement de reequilibri”, model que correspon a un nucli urbà de poca extensió, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi. I amb limitació de la segona residència de nova planta. - Fomenta principalment la recuperació de la primera residència, sense desestimar un creixement de la segona residència, que també passa, en una certa proporció, progressivament, a primera. . - Adequa les noves trames urbanes a les condicions topogràfiques del territori i, sense prejudici de les solucions concretes d’ordenació adequades a cada cas, estableix relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents”. - Planteja en els nuclis de creixement que proposa, el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents, amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc.

2.3.- Descripció i anàlisi de les alternatives d’ordenació considerades.

Les diferentes alternatives plantejades en el desenvolupament del Pla, en termes de nous creixements amb consum de sòl s’han centrat principalment en els creixements de les àrees del nucli urbà de Sant Martí Vell, del barri de l’estació i el nucli aïllat de la Vilosa. El Pla planteja dues alternatives, a banda de l’altenativa zero (absència de redacció de planejament urbanístic municipal): l’alternativa 1 i l’alternativa 2. Alternativa 1 ( 2006 ) L’alternativa 1 del POUM (any 2006) classifica 23,09 ha de sòl urbà i urbanitzable que signifiquen l’1,34% de la superfície total del municipi. Creixement residencial continu al nucli urbà de Sant Martí Vell. Creixement residencial complementant el nucli existent i per a habitatge protegit i foment de les activitats econòmiques comercials i agroindustrials en el barri de l’Estació. Inclou també l’ordenació de sòl urbà en els nuclis aïllats de la Vilosa i Can Terrers.

Nucli urbà de Sant Martí Vell

Disposició del creixement en sòls adjacents al nucli urbà de Sant Martí Vell, en continuïtat física amb el mateix i d’acord amb l’actual xarxa de carrers, que es completa, i de les xarxes de serveis urbans (distribució d’aigua, energia elèctrica, desguàs, telèfon).


______________________________________________________________________ 35

Les tipologies edificatòries de les noves edificacions, totes elles situades fora del nucli medieval, responen al model de la casa unifamiliar (o bifamiliar) aïllada, amb jardí privat, per assegurar la correcta inserció de les noves peces en tant que reblert urbà i facilita la residència permanent per sobre de la segona residència.

Sòl urbà no consolidat (SUnc): Polígons d’actuació: PA-1 (Aparcament-1), PA-2 (Aparcament-2), PA-3 (Plaça), PA-4 (Centre Cívic-1), PA-5 (Centre Cívic-2) i PA-6 (Riera dels Buscals) al nucli urbà de Sant Martí Vell.

Sòl no urbanitzable (SNU)

Delimitació de sòl urbà del veïnat de Mas Ferrer-Can Carbassa, situat a l’oest de la carretera d’accés al nucli urbà.

Barri de l’estació Sòl urbà no consolidat (SUnc): Sector PMU-1 (Carretera C-66), amb una superfície de 27.932 m2s (2,79 ha) i un potencial de 5.586 m2st.

Sector PMU-2 (Barri de l’Estació), amb una superfície de 21.267 m2s (2,12 ha) i un potencial de 21 habitatges aïllats en parcel·la gran.

Sòl urbanitzable delimitat (URd):

Sector URd-1 (Polígon agroindustrial), amb una superfície de 35.672 m2s (3,56 ha) i un potencial de 10.700 m2st. Alternativa 2 (abril 2008). L’alternativa 2 de POUM (abril 2008) classifica 20,34 ha de sòl urbà i urbanitzable que signifiquen l’1,17% de la superfície total del municipi. Creixement residencial continu al nucli urbà de Sant Martí Vell. En el barri de l’Estació es disposen també sectors residencials com ampliació del nucli existent i per a equipaments i espais lliures. Respecte a l’alternativa 1 s’ha desestimat la delimitació de nou sòl urbà en el veïnat de Mas Ferrer-Can Carbassa, situat a l’oest de la carretera d’accés al nucli urbà.


______________________________________________________________________ 36

Nucli urbà de Sant Martí Vell Sòl urbà no consolidat (SUnc):

Polígons d’actuació PA-1, PA-2, PA-3, PA-4, PA-5 i PA-6, al nucli urbà de Sant Martí Vell, en sòl no consolidat, si bé s’entén que no es tracta de polígons d’actuació que tinguin per objecte desenvolupar o reconvertir el model urbanístic quant a la seva estructura fonamental, edificació existent o usos principals, sinó simplement ordenar algunes peces de sòl urbà pendents d’execució. Sòl urbanitzable delimitat (URd):

Sector URd-1 (Sant Martí Vell), amb una superfície de 18.100 m2s (1,81 ha) i un potencial de 2.536 m2st. Aquest sector queda pendent de la redacció del Pla parcial urbanístic (PPU), que seguirà la ordenació ja definida en el planejament general, tant pel que fa a la xarxa viària i posició dels espais lliures, equipaments i àrees d’aparcament, com en relació a l’ordenació de l’edificació. Barri de l’estació Sòl urbà no consolidat (SUnc): Polígons d’actuació PA-7, PA-8 i PA-9 al nucli urbà del barri de l’Estació, amb les mateixes condicions i finalitats que els polígons d’actuació del nucli de Sant Martí Vell. Sector PMU-1 (Carretera C-66), amb una superfície de 7.512 m2s (0,75 ha) i un potencial de 1.878 m2st. Respecte a l’alternativa 1, donada la importància de la riera de Sant Martí com a connector ecològic, i atès que la localització d’aquest sector en l’alternativa 1 molt pròxima a la riera, podia suposar una amenaça sobre la funció connectora del curs fluvial, i que per altra banda podia reforçar l’efecte barrera del traçat actual ferroviari i la carretera C-66, l’alternativa 2 reconsidera els límits i la superfície del sector i opta per una l’alternativa que redueix la superfície d’aquest sector i s’allunya de la riera. Sòl urbanitzable delimitat (URd): Es desestima el sector URd-1 (Polígon agroindustrial) proposat en sòl urbanitzable delimitat en l’alternativa 1. Sector URd-2- Barri de l’Estació, amb una superfície de 30.413 m2s (3,04 ha) i un potencial de 2.983 m2st. Aquest sector queda pendent de la redacció d’un Pla parcial urbanística (PPU), que seguirà la ordenació ja definida en el planejament general, tant pel que fa a la xarxa viària i posició dels espais lliures i equipaments, com en relació a l’ordenació de l’edificació.


______________________________________________________________________ 37

Veïnat de la Vilosa

Sòl urbà no consolidat (SUnc): Proposta de polígons d’actuació PA-10 i PA-11 al nucli urbà de Vilosa, en sòl no consolidat, per a l’ordenació d’algunes peces de sòl urbà pendents d’execució. Alternativa 1 (2006) Alternativa 2

(abril 2008) Classificació el sòl Superfície

m2% Superfície

m2 %

SU Sòl urbà 195.272 1,13 152.975 0.88

SUD Sòl urbanitzable 35.672 0,21 50.413 0.29

SNU Sòl no urbanitzable 17.109.056 98,67 17.136.612 98.83

Total

17.340.000 100,00 17.340.000 100,00

Taula 2. Classificació del sòl. Alternativa 1 i alternativa 2 Font: elaboració pròpia La solució finalment proposada és l’alternativa 2 (abril 2008).


______________________________________________________________________ 38

Figura 1: Qualificacions urbanístiques: Nucli. Alternativa 1 Figura 2: Qualificacions urbanístiques: Nucli. Alternativa 1


______________________________________________________________________ 39

Figura 3: Qualificacions urbanístiques: Estació. Alternativa 1 Figura 4: Qualificacions urbanístiques: Estació. Alternativa 2


______________________________________________________________________ 40

Figura 5: Qualificacions urbanístiques: veïnat Vilosa. Alternativa 1

Figura 6: Qualificacions urbanístiques: veïnat Vilosa. Alternativa 2


______________________________________________________________________ 41

2.4.- Justificació de l’ordenació adoptada

Alternativa 2. L’ordenació proposada, alternativa 2, s’adequa als objectius plantejats respecte a minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús d’acord amb un model territorial globalment eficient; integrar el paisatge en el proces de planejament territorial i urbanístic; protegir i millorar els elements i ambients paisatgístics d’interès; i conservar els elements d’interès natural i la connectivitat ecològica i paisatgística. En aquest sentit, el Pla manté previsions de creixement molt ajustades a les necessitats vegetatives de la població, que es concreten en un nombre limitat de noves edificacions, sempre situades en els nuclis urbans consolidats, mantenint la seva compacitat i la continuïtat urbana. La ocupació de sòl prevista es justifica, en base als indicadors de creixement demogràfic i de reserva de sòl per als diferents usos en l’horitzó del Pla, de sostenibilitat de l’hisenda municipal i de viabilitat de les propostes de noves àrees per a activitats econòmiques, equipaments i dotacions públiques, espais lliures públics i altres serveis. El model territorial adoptat parteix de la posició del municipi al peu del parc natural de les Gavarres, al qual queda adscrit una part molt important del terme municipal, i aposta molt clarament per la preservació dels valors connectors i paisatgístics del territori. Les propostes d’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable incorporen les determinacions del PEIN i reconeixen específicament els usos agrícola i forestal majoritaris en el territori municipal, i defineixen i regulen les àrees de protecció específica en relació al paisatge, les hortes, la hidrografia o el patrimoni. El model urbanístic prioritza la consolidació i rehabilitació del nucli històric existent i de la resta del sòl urbà consolidat, regulant les intervencions sobre el parcel·lari i l’edificació. Els creixements previstos, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat, s’han dimensionat d’acord amb les necessitats de creixement vegetatiu i amb les previsions de sòl per a habitatges protegits i de sòls per a equipaments i espais lliures. Els creixements residencials, molt acotats, es concentren en els nuclis urbans, evitant els llocs amb possible impacte paisatgístic, i salvaguardant en tot cas el perfil del nucli històric de Sant Martí Vell. En el cas del barri de l’Estació, només s’amplia el sòl residencial existent i es situen els sòls per a equipaments públics. Classificació del sòl Sòl urbà. El POUM classifica en sòl urbà una superfície total de de 15,29 ha, és a dir, 0,88% de la superfície municipal. Aquesta superfície és la resultant de les delimitacions incloses en el Pla, que s’ajusten als nuclis existents i a les ampliacions previstes en cada cas. Correspon als sectors:


______________________________________________________________________ 42

PA-1 Nucli antic-1 PA-2 Nucli antic –2 PA-3 Plaça de Sant Martí Vell PA-4 Riera de Sant Martí Vell PA-5 Riera dels Buscals PA-6 El Puig PA-7 Barri de l’estació-1 PA-8 Barri de l’estació-2 PA-9 Barri de l’estació-3 PA-10 Vilosa-1 PA-11 Vilosa-2 PMU-1 Carretera C-66 Sòl urbanitzable. La superfície de sòl classificada com a sòl urbanitzable és la corresponent als dos sectors previstos, per a canalitzar els creixements dels nuclis de San Martí Vell i del barri de l’Estació. El POUM delimita dos sectors en sòl urbanitzable quina superfície total és de 5,04 ha, el que representa un 0,29% de la superfície total del municipi. Correspon als sectors URd-1 Sant Martí Vell i URd-2 Barri de l’Estació. Sòl no urbanitzable. El sòl no urbanitzable ocupa 1.713,66 ha i representa la major part del terme municipal, entorn d’un 98,83% de la seva superfície total. POUM abril 2008 Classificació el sòl Superfície m2 % SU Sòl urbà

152.975 0.88SUD Sòl urbanitzable

50.413 0,29SNU Sòl no urbanitzable

17.136.612 98,83Total

17.340.000 100,00

Taula 3. Classificació del sòl. Superfícies totals POUM abril 2008. Font: elaboració pròpia Les següents figures (figures 7) il·lustren la proposta adoptada per a la classificació del sòl. Veure Plànol d’ordenació O.1 Classificació del sòl, del document Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell (document per a segona aprovació inicial, abril 2008).


______________________________________________________________________ 43


______________________________________________________________________ 44

3.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA

3.1.- Descripció del contingut del Pla

3.1.1 Classificació del sòl Els aspectes més rellevants de la nova proposta de classificació del sòl (Plànol d’ordenació O.1 Classificació del sòl) , són:

→ El model territorial adoptat parteix de la posició del municipi al vessant sud-oest de l’espai natural Les Gavarres, al qual queda adscrit una part molt important del terme municipal, i aposta molt clarament per la preservació dels valors connectors i paisatgístics del territori. Les propostes d’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable incorporen les determinacions de l’EIN Gavarres i reconeixen específicament els usos agrícola i forestal majoritaris en el territori municipal, i defineixen i regulen les àrees de protecció específica en relació al paisatge, les hortes, la hidrografia o el patrimoni.

→ El model urbanístic prioritza la consolidació i rehabilitació del nucli històric existent i de la resta del sòl urbà consolidat, regulant les intervencions sobre el parcel·lari i l’edificació.

→ El Pla manté les previsions de creixement molt ajustades a les necessitats vegetatives de la població, que es concreten en un nombre limitat de noves edificacions, sempre situades en els nuclis urbans consolidats (nucli Sant Martí Vell, barri de l’Estació i nucli Vilosa), mantenint la seva compacitat i la continuïtat urbana.

→ Els creixements previstos, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat, s’han dimensionat d’acord amb les necessitats de creixement vegetatiu i amb les previsions d’oferta de sòl per a activitats econòmiques, així com les d’habitatges protegits i de sòls per a equipaments i espais lliures.

→ Els creixements residencials, mol acotats, es concentren en els nuclis urbans, evitant els llocs amb possible impacte paisatgístic, i salvaguardant en tot cas el perfil del nucli històric de Sant Martí Vell. En el cas del barri de l’Estació, es proposa només l’ampliació del nucli residencial existent.

→ El Pla també delimita i regula les activitats presents en el territori, a efectes de la seva compatibilitat amb aquells valors que cal mantenir. Així, s’indiquen de forma expressa les localitzacions i les condicions urbanístiques per a les explotacions vitivinícoles, hotels


______________________________________________________________________ 45

rurals, hípica, restauració, residència temporal, serveis vinculats a la producció agrària i al santuari dels Àngels.

→ El Pla defineix àmbits territorials de protecció (clau 13) on conflueixen valors de tipus paisatgístic, hidrogràfic o patrimonial, a més del propi espai natural. I proposa la redacció d’un projecte específic de protecció per a cada un d’aquests àmbits, que concreti les mesures a adoptar i la gestió a exercir. Les subzones i els valors específics protegits són:

Zona 13. Protecció específica

Subzona 13pp. Protecció paisatgística

Subzona 13ph. Protecció hidrogràfica

Subzona 13e. Protecció patrimonial

Subzona 13pein. Protecció PEIN les Gavarres

3.1.2 Qualificació del sòl no urbanitzable El POUM classifica el sòl no urbanitzable en les següents zones i subzones: Zona 10. Serveis i activitats Subzona10nr. Nucli rural Subzona 10hr. Hotel rural Subzona 10hp. Hípica Subzona 10rs. Restauració Subzona 10st. Santuari Subzona 10ci. Centre d'informació Zona 11. Agrícola Zona 12. Forestal Zona 13. Protecció específica Subzona 13pp. Protecció paisatgística Subzona 13ph. Protecció hidrogràfica Subzona 13e. Protecció patrimonial Subzona 13pein. Protecció PEIN les Gavarres Aquestes zones apareixen delimitades en el plànols de Qualificacions urbanístiques O.2a, O.2b i O.2c del document Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell (document per a segona aprovació inicial, abril 2008). Zona 10. Serveis i activitats S’inclouen en aquesta zona els àmbits englobats en sòl no urbanitzable on és possible desenvolupar serveis i activitats de diferents tipus, d’acord amb les condicions establerts en les


______________________________________________________________________ 46

presents normes urbanístiques i les determinacions i incompatibilitats de la normativa sectorial aplicable. Els usos admesos són els que fan referència a serveis vinculats a la producció agrària i a l’entorn rural i de lleure i gaudi del paisatge i espais naturals. L’ordenació d’aquest àmbits es definirà mitjançant l’aprovació d’un Pla especial urbanístic, que haurà de justificar la seva integració paisatgística, preveure l’impacte visual, i adoptar les mesures minimitzadores i d’integració necessàries. Els Plans especials inclouran el corresponent estudi ambiental i paisatgístic. Zona 11. Agrícola Inclou els conreus existents i terrenys amb potencial de desenvolupament agrícola. Configuren espais oberts en mosaic amb els espais agroforestals i entorns de masies. Són d’estratègica importància per la contribució a mantenir i incrementar la biodiversitat ambiental del conjunt del municipi i del territori de l’entorn. Zona 12. Forestal S’inclouen dins d’aquesta categoria els àmbits boscosos que per llur interès natural, ecològic i paisatgístic han d'ésser exclosos dels processos d'urbanització o edificació i quedar subjectes a intervencions de conservació i millora. Els objectius principals d'aquesta categoria de sòl són els de garantir la protecció i conservació de les àrees forestals i dels recursos naturals associats així com la preservació de la seva estructura física, i els valors paisatgístics associats. Zona 13. Protecció específica Correspon als àmbits on es protegeixen determinats valors, pels quals es considera necessari redactar un projecte específic de protecció dels elements que cal preservar i, si cal, millorar mitjançant una gestió activa. Les subzones i els valors específics protegits són: - Subzona 13pp. Protecció paisatgística. Visuals sobre el nucli urbà de Sant Martí Vell, espai lliure permanent no edificat. - Subzona 13ph. Protecció hidrogràfica Vegetació de ribera, marges de les rieres i escorrenties. - Subzona 13e. Protecció patrimonial Jaciments arqueològics, edificacions i elements inclosos en el Catàleg de Béns Protegits - Subzona 13pein. Protecció PEIN les Gavarres. Compren el sòl no urbanitzable inclòs en la delimitació del espai d’interès natural (EIN) Les Gavarres, establert pel Decret 328/92, i que queda totalment inclòs dins d’aquesta zona que té una delimitació més àmplia. La subzona 13pein queda subjecte a la protecció específica del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge que ha de regular l’espai natural protegit, pendent de tramitació.


______________________________________________________________________ 47

3.2.- Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació

Els nous sectors de planejament en sòl urbà (sectors, PA-1, PA-2, PA-3, PA-4, PA-5, PA-6, PA-7, PA-8, PA-9, PA-10, PA-11i PMU-1) i en sòl urbanitzable sectors (URd-1, i URd-2), son els següents: Superfície Sostre

edificableHabitatges Població

(m2) (m2st) (hbtges) (hab)PA-1 Nucli antic-1 15.939 2.153 4 8 PA-2 Nucli antic-2 3.113 800 2 4 PA-3 Plaça de Sant Martí Vell 6.133 400 1 2 PA-4 Riera de Sant Martí Vell 3.666 1.200 3 6 PA-5 Riera dels Buscals 8.047 1.200 3 6 PA-6 El Puig 9.768 1.600 4 8 PA-7 Barri de l’Estació-1 3.846 1.427 6 12 PA-8 Barri de l’Estació-2 5.001 1.632 8 17 PA-9 Barri de l’Estació-3 2.693 1.760 5 10 PA-10 Vilosa-1 3.526 800 2 4 PA-11 Vilosa-2 6.882 1.600 4 8

Total PA 68.614 14.572 42 87 PMU-1 Carretera C-66 7.512 1.878 12 25

Total PMU 7.512 1.878 12 25 URd-1 Sant Martí Vell 20.000 2.900 21 44 URd-2 Barri de l’Estació 30.413 2.983 22 46

Total URd 50.413 5.883 43 89 Total sectors 126.539 22.333 97 202 Taula 4. Potencials urbanístics sectors PA, PMU i URd PA: Polígon d'actuació; PMU:Pla de millora urbana; URd:Sòl urbanitzable delimitat Aquestes dades indiquen un potencial a l’horitzó del Pla (any 2022), com a potencial teòric. Són dades de capacitat màxima per a la hipòtesi de la total edificació de les parcel·les en sòl urbà i en sòl urbanitzable segons el paràmetres urbanístics que proposa el Pla. Inclouen població resident i població temporera. La xifra resultant és propera a la calculada en l’Avanç de Pla per a un creixement anual del 2,50%, amb un horitzó de 16 anys. Respecte a equipaments (clau E) i serveis tècnics (clau T) el Pla situa els nous espais reservats per a equipaments comunitaris i dotacions públiques en tres àrees principals:


______________________________________________________________________ 48

- La primera àrea, situada entre Sant Martí Vell i el Puig, es pot destinar a espais per a la gent gran, assistència social, sala de reunions i conferències, biblioteca i altres serveis, amb un àrea enjardinada i un aparcament. - La segona àrea, correspon a la parcel·la situada en el camí del Santuari dels Àngels. Es tracta d’una previsió per a equipaments esportius i de lleure (centre cívic i comunitari, entitats, pistes poliesportives obertes i altres espais), amb espai lliure suficient per a jardins i aparcament, i on també és possible situar-hi altres dependències municipals (magatzem, locals municipals, etc) - La tercera àrea correspon a equipaments esportius al Barri de l’Estació (camp de futbol o pistes poliesportives, piscines municipals i altres activitats). A aquestes reserves per a equipaments s’han d’afegir les que resultin del desenvolupament dels sectors pendents de planejament urbanístic derivat, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat. Descripció dels sectors d’ordenació proposats Els sectors d’ordenació proposats amb possibles incidències sobre el territori i l’entorn més immediat son:

Superfície (m2) Habitatges

Nucli antic

PA-1 Nucli antic-1 15.939 4

PA-3 Plaça de Sant Martí Vell 6.133 1

URd-1 Sant Martí Vell 20.000 21

Barri de l’Estació

URd-2 Barri de l’Estació 30.413 22

Veïnat Vilosa

PA-10 Vilosa-1 3.526 2

PA-11 Vilosa-2 6.882 4

Les figures (figura 10, figura 11 i figura 12) grafien els nous sectors en sòl urbà i urbanitzable proposats pel nou pla d’ordenació i que es corresponen amb els Plànols d’ordenació i gestió O.4a, O.4b i O.4b, respectivament. A continuació es fa una breu descripció de quins poden ser els efectes de les ordenacions proposades i que caldrà preveure per a concretar mesures en cada un dels sectors.


______________________________________________________________________ 49

Nucli Sant Martí Vell


PA-1 Nucli antic-1 15.939 4

PA-3 Plaça de Sant Martí Vell 6.133 1

URd-1 Sant Martí Vell 20.000 21

Figura 10: Ordenació i gestió: Nucli. Els polígons d’actuació PA-1 Nucli antic-1 i PA-3 Plaça de Sant Martí es plantegen com la resta de polígons d’actuació del nucli urbà de Sant Martí Vell, en en sòl urbà no consolidat. No es tracta de polígons d’actuació que tinguin per objecte desenvolupar o reconvertir el model urbanístic quant a la seva estructura fonamental, edificació existent o usos principals, sinó simplement ordenar algunes peces de sòl urbà pendents d’execució. El sector PA-1 és un sector discontinu. La localització dels sectors PA-1 i PA-3 al sud oest del nucli de Sant Martí Vell a banda i banda del camí de la Costa (en direcció al municipi de Juià) es preveuen en espais oberts i erms amb franges arbrades de vegetació natural. Els sòls d’aquets sector PA-1 limiten amb l’espai natural de les Gavarres i la riera dels Boscals. I el sòl urbanitzable delimintat URd-1 Sant Martí Vell, es planteja en sòls agrícola-ramaders.


______________________________________________________________________ 50

Dels nous sectors plantejats en el nucli de Sant Martí Vell, el sector PA-3 i URd-1 Sant Martí Vell son els que es prosen amb menys continuitat amb el sòl urbà actual. Com a mesura per a millorar l’implantació del nou sector en l’entorn, caldria: a. Reajustar o ordenar el límit est del sector PA-1 que limita amb la riera dels Boscals, de manera que es mantingues com a mínim una franja de 10 metres d’espai lliure (una franja de vegetació arbustiva i arbòria existent) com a mesura de protecció i potenciació de la riera. b. Reajustar o ordenar els límits del sector PA-3, de manera que es conserves o minimitzes l’afecctació a la franja de vegetació arbustiva i arbòria existent. c. L’ordenació urbana i la tipologia de l’edificació en el sector URd-1 haurà de garantir la màxima integració paisatgística del nou sector amb la trama del nucli i les vores d’aquest amb el sòl agrícola de l’entorn (marges de conreus, taques arbrades i arbustives, etc.).


______________________________________________________________________ 51

Figura 11: Ordenació i gestió: Estació. En el sector de l’estació, es regularitza el nucli residencial existent mitjançant els polígons d’actuació (PA-7, PA-8 i PA-9). I pel que fa al sector URd-2, amb una superfície de 3,04 ha es proposen sòls per a ús residencial amb un potencial de 22 habitatges, equipaments públics (esportius) i zones verdes. L’ordenació del sector URd-2 es proposa en sòls actualment d’ús agrícola que si be no es situa en creixement continu i paral·lel a les infraestructures viaries existens (carretera i tren), que és el patró de creixement actual, es concentra a banda i banda de la carretera a Sant Martí Vell. Com a mesura per a millorar l’implantació del nou sector en l’entorn, caldria: a. Reajustar el límit oest del sector, de manera que es mantingues com a mínim una franja de 10 metres d’espai lliure (una franja de vegetació arbustiva i arbòria) com a mesura de protecció i potenciació del torrent de Sant Pere.

Barri de l’Estació


URd-2 Barri de l’Estació 30.413 22


______________________________________________________________________ 52

b. Reposar els camins i accessos a parcel·les de conreu i habitatges que es poguin veure afectats per la urbanització del sector. c. Definir el sòl destinat a espais lliures, no com a única peça (superfície), sinó ordenar aquest espai com a espai de transició entre l’espai residencial i l’espai agrícola (límit sud del sector), amb utilització d’arbrat i arbust propis de l’entorn.


______________________________________________________________________ 53

Veïnat Vilosa


PA-10 Vilosa-1 3.526 2

PA-11 Vilosa-2 6.882 4

Figura 12: Ordenació i gestió: Vilosa. Respecte a les propostes d’ordenació del veïnat de la Vilosa, per la qualitat de l’entorn on es situa aquest, cal evitar la dispersió i ajustar l’ordenació a la superfície ocupada actualment per les edificacions existents. Com a mesura per a millorar l’implantació del nou sector en l’entorn, caldria: a. Reposar els camins i accessos a parcel·les de conreu i habitatges que es poguin veure afectats per la urbanització del sector. c. Definir el sòl destinat a espais lliures, no com a única peça (superfície), sinó ordenar aquest espai com a espai de transició entre el límits dels sectors i l’espai agrícola i /o forestal de l’entorn, mantenint els elements naturals i la topografia existents (vegetació i marges).


______________________________________________________________________ 54

3.3.- Descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

A continuació es descriuen quines son les mesures ambientals proposades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les determinacions del pla d’aplicació directa com als plans i projectes derivats (algunes d’elles d’obligat compliment segons les normatives sectorials): a) Ecoeficiència Donar compliment al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i al Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. b) Mesures per afavorir l’estalvi d’aigua. Obligatorietat d’adopció en els projectes de les noves edificacions de sistemes estalviadors d’aigua (control de la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec; captació d’aigua de pluja caiguda sobre les cobertes dels edificis per emmagatzematge i reutilització); reutilització d’aigües grises, etc. Establiment d’una xarxa separativa d’aigües pluvials, per ser utilitzades per al reg de les zones verdes. Utilització en la jardineria de les zones verdes espècies vegetals adaptades a les condicions climàtiques de la zona (xerojardineria), aplicació de sistemes de microreg i sistemes de reg automatitzat que optimitzin el consum d’aigua. En els plans parcials destinats totalment o parcial a usos industrials, no admetre nous usos que utilitzin l’aigua com a element destacat del procés productiu o de transformació. Les noves activitats estan subjectes a les determinacions de la Llei 3/1988 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i de l’Administració competent (Agència Catalana de l’Aigua). Adoptar mesures per minimitzar la superfície impermeabilitzada, utilitzant sempre que sigui possible paviments permeables per tal de minimitzar la incidència en el cicle de l’aigua. c) Mesures en la gestió dels residus Previsió en els nous habitatges i equipaments d’espais i instal·lacions adequats que facilitin la recollida selectiva dels residus (, per exemple en la cuina dels habitatges, en el que poder realitzar les fraccions següents: envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper - cartró i rebuig. ).


______________________________________________________________________ 55

Previsió, en la xarxa viària urbana els espais reservats suficients i adequats per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus municipals, segons criteri i gestió municipal i Agència Catalana de Residus. d) Contaminació acústica Adaptar els nous sectors a les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica de Sils, a l’Ordenança de sorolls i vibracions municipal i a les normes per a les noves construccions en zones de soroll, d’acord amb l’article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. e) Contaminació lumínica Complir amb les disposicions per a cada tipus de zona respecte al tipus de làmpades, sistemes de regulació de flux, manteniment d’instal·lacions d’enllumenat, regulació estacional i horària, enllumenats exteriors, limitació de la llum intrusa, i altres determinacions de la Llei 6/2001 i del Decret 82/2005 que la desenvolupa, i segons el mapa Mapa de protecció de la contaminació lluminosa de Sils, així com altra normativa al respecte f) Espais verds Integrar paisatgísticament l’espai verd amb l’entorn que l’envolta, minimitzar els espais impermeables, utilitzar espècies locals per a l’enjardinament, respectar la vegetació natural existent. Aquells elements del sistema d’espais lliures que mantinguin una coberta de vegetació autòctona s’ordenaran de manera que es preservi aquesta coberta. L’ordenació procurarà també la conservació, quan existeixi, de l’estructura tradicional de paisatge rural en aquests espais. Disposició dels espais vers al llarg de la via principal per tal d’amortir l’impacte visual. g) Paisatge Les noves superfícies resultants dels moviments de terres i adequació morfològica de les obres d’urbanització adoptar talussos de pendent 2H:1V (o 3H:2V) i restaurar la seva superfície mitjançant l’aportació de terra vegetal i hidrosembra d’espècies herbàcies. h) Connectivitat ecològica i paisatgística - La implantació de noves infraestructures lineals al territori (carreteres, ferrocarrils, etc.), o la reforma de les ja existents, que suposi l’aparició d’una barrera física, adoptaran les mesures correctores necessàries per assegurar la seva permeabilitat biològica. Aquestes mesures


______________________________________________________________________ 56

s’ajustaran a les recomanacions i criteris proposats en els estudis existents de connectivitat funcional entre les Gavarres i el seu entorn. - En general les mesures inclouran passos de fauna, l’adaptació de drenatges al pas de fauna, el condicionament de passos superiors o inferiors a la via, ecoductes i túnels. - Sempre que sigui necessari realitzar terraplens, desmunts, escombreres o superfícies ocupades per parc de maquinària, ocupacions temporals, etc. caldrà assegurar la seva revegetació amb les mateixes espècies de la zona. - Les tanques en el sòl no urbanitzable, hauran de ser permeables al pas de fauna terrestre i adoptarà les determinacions que estableix la normativa del Pla especial de delimitació de l’espai del PEIN les Gavarres. Aquesta, en general, admet els tancats utilitzats tradicionalment per a la ramaderia, formats amb elements verticals i longitudinals flexibles o rígids; també s’admeten les parets de pedra seca i els tancats de tipus arbustiu. Per a tancats de més de 10 ha de superfície, prèviament a la seva autorització, caldrà sotmetre els projectes corresponents al procediment d’avaluació d’impacte ambiental per tal de garantir el compliment de la lliure circulació de la fauna silvestre i no perjudiqui els valors paisatgístics o culturals. - En els espais fluvials es tindran en compte els Criteris d’intervenció en espais fluvials i les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua, així com la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) pel que fa a la gestió de manera integrada, i a la preservació i recuperació de l’estat de qualitat òptim des d’un punt de vista estructural i funcional de l’ecosistema de ribera associat al curs fluvial.


______________________________________________________________________ 57

4.- IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA

4.1.- Efectes significatius de l’ordenació proposada.

Des d’una valoració global, els efectes més significatius sobre el medi, dels nous sectors de planejament en sòl urbà i en sòl urbanitzable, seran:

→ Increment de la demanda global d’aigua i de les necessitats de depuració d’aigües residuals. S’augmenta la demanda global d’aigua del municipi, principalment per a usos domèstics i de reg associat a les superfícies de verd privat. La implantació de mesures d’estalvi d’aigua i d’aprofitament d’aigües pluvials en els habitatge i edificis van destinades a estalviar aigua i a fer-ne un ús més eficient.

→ Increment de la generació de residus. Es preveu un lleuger increment en la generació de residus associat a l’augment de població. No es disposen de dades de generació i gestió dels residus municipals per avaluar l’ordre d’aquest increment. Aquest vector, si be des del Pla s’han de preveure els mitjans per a la correcta gestió dels residus municipals, la seva eficiència està relacionada amb la gestió municipal.

→ Increment del consum energètic, degut a la demanda energètica del sector domèstic del municipi que es veurà incrementada. La implantació de mesures d’estalvi i d’aprofitament d’energies renovables en els habitatge i edificis van destinades a reduir la demanda energètica com a mínim per aigua calenta sanitària.

En aquest sentit, el POUM i la normativa sectorial preveu que en les diferents fases de desenvolupament dels nous sectors (plans parcials, projectes constructius) s’elaboraran els corresponents estudis de la demanda energètica per tal d'identificar potencials estalvis, millores d'eficiència, o dotació d'energies renovables i disponibles a nivell local i de demanda d’aigua per tal de minimitzar i millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua i segons la normativa vigent ( Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación). I respecte a les possibles afectacions paisatgístiques, els Plans parcials i projectes d’urbanització i de desenvolupament dels nous sectors (habitatges, equipaments i serveis) hauran d'incorporar un Estudi d'Integració Paisatgística que consideri les conseqüències sobre el paisatge de la proposta i exposi els criteris i les mesures adoptades per a la seva integració, i estudií les volumetries i el seu emplaçament en l’espai per tal de millora la seva integració en l'entorn, així com la tria dels materials i colors en façanes i cobertes oportuns.


______________________________________________________________________ 58

5.- AVALUACIÓ GLOBAL I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DEL PLA.

5.1.- Avaluació global de Pla segons els objectius ambientals establerts

OBJECTIUS AMBIENTALS POUM Factor ambiental Objectius-Criteris POUM Aplicació

1. Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals.

→ Els nous creixements es proposen en continuïtat amb la trama urbana existent (nucli Sant Martí Vell, barri de l’ Estació i nucli Vilosa) per evitar creixements dispersos i desvinculats del nucli urbà existent.

→ La classificació proposada garanteix la continuïtat, la integritat i la identificació dels elements estructuradors del municipi: xarxa hidrogràfica (riera de Sant Martí i Rissec9, àrees forestals i espai agrícola i espai natural de les Gavarres.

2. Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat i els sòls agrícoles com a sòls d’ús principal agrícola i ramader i pel seu valor paisatgístic i cultural.

→ Es protegeix la totalitat del sòl agrícola mitjançant la seva incorporació a la clau 11 Agrícola.

→ La normativa preveu la qualificació de la Subzona 13pp: protecció paisatgística, Subzona 13pein. Protecció PEIN. Espai natural de la Serra de les Gavarres que compren l’àmbit del municipi inclòs en el Pla de delimitació de l’espai natural les Gavarres .

Sòl

3. Minimitzar la creació d’oferta de segona residència extensiva i, en general, de models turístics basats en el consum de sòl.

→ El Pla opta per un creixement mig del 2,5% d’acord amb el creixement i fomenta principalment la recuperació de la primera residència, sense desestimar un creixement de la segona residència, que passa progressivament a primera.


______________________________________________________________________ 59


Paisatge 4. Identificar i delimitar les distints unitats tipològiques de paisatge per tals d’establir uns objectius de qualitat paisatgística i uns criteris d’ordenació. 5.Preservar els valors paisatgísitcs d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi. 6.Elaborar catàlegs de béns protegits per aconseguir la seva protecció. 7.Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com el paisatge vegetal mediterrani i agroforestal. 8.Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells projectes que puguin afectar visualment els elements i ambient catalogats i/o protegits.

→ Les normes urbanístiques regulen les edificacions i habitatges rurals s’adaptin a l’entorn i no comportin un impacte o alteració paisatgística a l’entorn i/o conca visual.

→ Es preserven les visuals sobre el el nucli urbà de Sant Martí Vell, com a espai lliure permanent no edificat, qualificant l’espais com a Subzona 13pp. Protecció paisatgística.

→ El Pla proposa el Pre-catàleg de béns protegits i la normativa preveu la qualificació de la Subzona 13e. Protecció patrimonial Jaciments arqueològics, edificacions i elements inclosos en el Catàleg de Béns Protegits.

→ La normativa del Pla estableix un conjunt de condicions de protecció mediambiental relatives a la protecció del sòl i moviment de terres, la protecció dels recursos hídrics i dels cursos d’aigua i la protecció del paisatge.

→ Les normes urbanístiques incorporen l’obligació de redactar estudis paisatgístics.

Biodiversitat 9.Protegir els espais naturals, atenent que a l’espai del PEIN les Gavarres s’aplicarà el que determini el corresponent pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. 10. Protegir la xarxa hidrogràfica i la seva vegetació de ribera o forestal i mantenir la qualitat dels rius i dels marges

→ Es proposa la redacció de projectes específics de protecció (Pla especial), Subzona 13ph: protecció hidrogràfica.

→ En les normes urbanístiques s’incorporen requeriments de protecció, ordenació i millora dels cursos d’aigua atenent al seu paper biològic,


______________________________________________________________________ 60


fluvials.

paisatgístic i connector.

11. Dotar d’una continuïtat física adequada les zones agrícoles i zones d’interès paisatgístic amb l’espai d’interès natural i mantenir la connectivitat territorial dels diversos tipus d’hàbitats.

12. Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les mesures preventives i de millora necessàries.

→ La normativa del Pla haurà de preveure l’obligatorietat d’adoptar en aquells llocs on les carreteres afectin o puguin afectar el traçat dels camins ramaders les mesures de protecció necessàries per a garantir la seva continuïtat i corregir l’impacte, mitjançant la instal·lació de passos de fauna, ecoductes, etc.

Eficiència energètica

13.Adoptar la màxima eficiència de captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural. 14. Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes. 15.Exigència en les noves edificacions, etc. de sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària d’energia solar o altres energies renovables.

→ Els nous sectors han de donar compliment al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis i al Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.


______________________________________________________________________ 61

5.2.- Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

El seguiment dels efectes en el medi de l’aplicació o execució del Pla, tant per identificar els efectes adversos no previstos i permetre l’aplicació de mesures adequades per evitar-los, com per identificar la conservació o millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals que el Pla vol protegir, requerirà de la definició d’uns paràmetres de seguiment (o indicadors ambientals).

OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS INDICADORS

Objectiu 1. Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne

l’ús d’acord amb un model territorial globalment eficient.

Criteris ambientals

Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos i

fomentar les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat i

els sòls agrícoles com a sòls d’ús principal agrícola i

ramader i pel seu valor paisatgístic i cultural.

Minimitzar la creació d’oferta de segona residència

extensiva i, en general, de models turístics basats en el

consum de sòl.

- Càlcul de la superfície per habitant

(equivalent a 25 m2 de sostre residencial

admès), de sòl urbà + sòl urbanitzable +

sòl ocupat per sistemes generals en sòl

no urbanitzable -excepte el sistema

d’espais lliures-.

(Aquest indicador mostra la tendència a la

compactació, i a la densificació de

l’estructura urbana. L’evolució desitjable

ha de ser a la baixa.)

Objectiu 2. Paisatge. Integrar el paisatge en tots els

processos de planejament territorial i urbanístic, i protegir i

millorar els elements i ambients paisatgístics d’interès

Criteris ambientals

Identificar i delimitar les distints unitats tipològiques de

paisatge per tal d’establir uns objectius de qualitat

paisatgística i uns criteris d’ordenació.

Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el

patrimoni cultural i la identitat del municipi.

Elaborar catàlegs de béns protegits per la seva protecció.

Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com el paisatge

vegetal mediterrani i agroforestal.

Exigència d’un estudi d’impacte paisatgístic a aquells

- Evolució del nombre d’unitats de

paisatge amb objectius de qualitat

paisatgística, en relació al nombre total

d’unitats de paisatge del municipi.

(L’aplicació d’aquest indicador requerirà,

que prèviament es delimitin les distintes

unitats de paisatge del municipi, d’acord

amb les determinacions dels catàlegs i

directrius de paisatges).


______________________________________________________________________ 62

projectes que puguin afectar visualment els elements i

ambient catalogats i/o protegits.

Objectiu 3. Conservar la biodiversitat i el elements

d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible.

Criteris ambientals. Protegir els espais naturals, atenent que a l’espai del PEIN

les Gavarres s’aplicarà el que determini el corresponent pla

especial de protecció del medi natural i del paisatge.

Protegir la xarxa hidrogràfica (rieres i torrents) i la seva

vegetació de ribera o forestal i mantenir la qualitat dels rius i

dels marges fluvials.

Dotar d’una continuïtat física adequada les zones agrícoles

i zones d’interès paisatgístic amb l’espai d’interès natural i

mantenir la connectivitat territorial dels diversos tipus

d’hàbitats.

Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat

ecològica del territori i establir-ne les mesures preventives i

de millora necessàries.

Potenciar les actuacions de custòdia en els espais d’interès

connector.

- Evolució de la superfície mitjana (ha)

d’ocupació territorialment contínua de

cada tipus d’hàbitats existents en el

municipi. (L’aplicació d’aquest indicador

constata la presència de tots els tipus

d’hàbitats i que la superfície globalment

ocupada per cada un d’ells no

experimenta davallades significatives).

Objectiu 4. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes

urbans i reduir la seva contribució al canvi climàtic.

Criteris ambientals

Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de

permetre la màxima eficiència de captació solar de les

edificacions i en l’aprofitament de la llum natural.

Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives

en façanes i cobertes.

Exigència en les noves edificacions, transformacions

integrals i canvis d’ús, de sistemes mixtes per a

subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització

de captadors solars i d’acumuladors, o altres energies

renovables.

- Evolució del valor absolut i percentatge

respecte del total d’edificacions que

utilitzen energies renovables de generació

pròpia o col·lectiva en l’edificació i

percentatge a assolir amb el planejament.

- Consum d’aigua d’abastament per

habitant (equivalent a 25 m2 de sostre

residencial admès).

- Volum d’aigua (residual i de pluja)

reutilitzada en els sòls urbans, per

habitant (equivalent a 25 m2 de sostre

residencial admès).


______________________________________________________________________ 63

ANNEX I: - Mapa Qualitat acústica

pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de sant … ambiental preliminar.pdf · poum de sant...

Documents