immersos en les dades -...
TRANSCRIPT
IMMERSOS EN LES DADES
DOSSIER DEL SERVEI EDUCATIU
Exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística
a partir de BIG BANG DATA, del CCCB
2
ÍÍÍÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ p./3 2. PRESENTACIÓ DE LA MANDARINA DE NEWTON p./5 3. DINÀMIQUES EDUCATIVES p./6
• UN MÓN DE DADES p./6 Per a grups de 9 a 14 anys
• NOSALTRES AL CIBERESPAI p./9 Per a grups familiars amb nens/es de 6 a 16 anys, esplais, casals infantils i juvenils i altres col·lectius interessats d’adults
• IN-SITU p./13 Per a públic adult a partir de 16 anys
• (RE)CERQUES AL GOOGLE A ESTUDI p./16 Per a públic adult a partir de 55 anys
3
1.INTRODUCCIÓ
Immersos en les dades: el projecte
«Immersos en les dades» és una adaptació de la Diputació de Barcelona del projecte «Big Bang Data» produïda pel
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Compta amb una exposició i una sèrie d’activitats
adaptades a diferents públics.
A continuació trobareu informació detallada de les activitats proposades per a: escolars, públic familiar, públic adult
i gent gran ideades per la Mandarina de Newton, una entitat centrada en en la intersecció de la cultura científico-
tecnològica
Immersos en les dades:
l’exposició
«Immersos en les dades» és un projecte que s’endinsa en el
fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos.
Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència
entre els sectors acadèmics i científics, les administracions,
l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot,
interpretar dades està transformant radicalment la nostra
societat.
Tots generem dades,
des del dispositiu mòbil,
a través dels sensors, de
les xarxes socials, de
fotografies i vídeos
digitals, de registres de
les transaccions de
compra i dels senyals del GPS. La novetat és que cada vegada és més fàcil
emmagatzemar i processar aquestes quantitats ingents de dades que
detecten patrons de molts tipus: d’incidències, de comportament, de
consum, de vot, d’inversió, etc. Aquest fet està canviant completa i molt
ràpidament la forma de presa de decisions a tots els nivells.
L’exposició «Immersos en les dades» explora precisament aquesta emergència de les bases de dades com un marc
de pensament cultural i polític i els efectes de la datificació del món; alhora que reflexiona sobre qüestions com ara:
Són les dades el nou petroli, una font de riquesa potencialment infinita? Són l’or del capitalisme? Són la munició que
carrega les armes de vigilància massiva? Són elements de control constant de les vides individuals i col·lectives? O
han de ser, per damunt de tot, una oportunitat, un instrument per al coneixement, la prevenció, l’eficiència i la
transparència, una eina per construir una democràcia més transparent i participativa? Així doncs, se’ns planteja el
««««Immersos en les
dades»»»» és una
exploració sobre la datificació del món.
4
repte de decidir entre utilitzar les dades que generem per a influir i dominar o emprar-les en servei de l’ajuda mútua
entre persones i col·lectius. La línia entre ambdues és molt fina; cal posar-hi atenció i ser conscients de la
transformació de l’era digital.
Les activitats i tallers proposats en aquest dossier poden ser de gran utilitat per als
departaments d’arts plàstiques, ciència i tecnologia i medi social.
5
2. PRESENTACIÓÓÓÓ DE LA MANDARINA DE NEWTON
La Mandarina de Newton S.L. és una empresa cultural centrada en processos de canvi i aprenentatge en tot tipus
d’organització. Treballem amb equips de professionals de camps diversos com ara la ciència, el disseny, la
tecnologia, l'aprenentatge, la innovació i el canvi. Comptem doncs, amb una extensa xarxa de professionals
reconeguts en cadascun d’aquests àmbits i formem l’equip segons les necessitats del projecte. Tenim un fort
component de treball en co-disseny i co-creació, estratègies que asseguren una forta implicació dels usuaris en els
projectes i una bona recepció dels mateixos; així com una llarga trajectòria en el món de la divulgació científica.
Des de la Mandarina de Newton proposem un treball personalitzat amb cadascun dels projectes entrants, buscant
així una participació activa de tots els agents implicats.
Sharing Knowledge és un dels nostres àmbits de treball. Ens agrada aprofundir dia a dia en el procés de compartir i
transmetre coneixement; ens atrau l’aprenentatge holístic, transdisciplinar i experimental. Creiem fermament en la
necessitat de potenciar la capacitat d’observació i de formulació de preguntes, així com també de fomentar l’esperit
crític i la curiositat innata dels individus, per tal de que cada persona pugui ser promotor del seu propi aprenentatge,
amb una voluntat clara de canvi i evolució. Aprendre a investigar i investigar per comprendre; aquest procés
possibilita augmentar les interaccions neuronals i ampliar els mapes de coneixement.
Tenim especial cura en aplicar un component de recerca en tots els projectes que portem endavant. La Mandarina
de Newton manté acords de col·laboració amb diverses universitats (Universitat Politècnica de Catalunya,
Universitat Autònoma de Barcelona, Columbia University) i amb el CSIC i col·laborem en projectes tant
d'investigació com de desenvolupament en l'àmbit del disseny, la tecnologia, la ciència i les arts.
6
3. DINÀÀÀÀMIQUES EDUCATIVES
UN MÓN DE DADES VISITA DINAMITZADA+TALLER EXPERIMENTAL
EDATS: ENTRE 9 i 14 anys
Context
Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos
digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyal GPS. Quantes vegades ens hem parat a pensar la
quantitat de dades que produïm durant un dia qualsevol? Les trucades amb el telèfon mòbil, les cerques per
internet, penjar una fotografia a l’Instagram o publicar un comentari a Facebook, comprar amb targeta de crèdit o
fins i tot xatejar amb el Whatsaap o agafar el cotxe són accions quotidianes que pel simple fet de ser diàries no
deixen de donar una quantitat enorme d’informació de nosaltres mateixos. En som conscients?
Podem dir que, actualment, el nostre és un món de dades. Què vol dir això? Com es generen les dades? Què són
ben bé les dades? Les dades poden donar-nos coneixement? Com? Quin tipus d’informació obtenim? Aquesta
informació, és codificada? I això de la codificació, exactament a què es refereix? Aquestes són algunes de les
preguntes que intentarem respondre en aquest taller.
Què es valora i què aprenem?
En aquesta activitat valorarem que els alumnes tinguin un rol actiu i entrin en el joc de preguntes i respostes que els
proposarem; és imprescindible que els individus adquireixin un paper participatiu i s’impliquin en el seu propi procés
d’aprenentatge. Així mateix també serà important vincular tot allò que veurem durant el taller amb el seu dia a dia i
la seva realitat quotidiana.
És important que entenguem que les dades és un material en brut i només en ordenar-lo i classificar-lo podem
obtenir informació i coneixement. També és important entendre que hi ha diferents tipus de dades i que no tot és
quantificable. Així mateix també podem afirmar que sovint el procés de classificació de les dades està sotmès a la
interpretació, i aquesta, com a subjectes que som, té un grau de subjectivitat inapel·lable. Fins i tot hi ha vegades
que simplement pot atribuir-se a la casualitat.
Continguts conceptuals
En aquest taller treballarem:
‣ Què és una dada.
‣ Quins tipus de dades podem obtenir i quines diferències hi ha entre elles: dades quantitatives i dades qualitatives.
‣ Què és la informació i com obtenir-la a partir de les dades.
‣ Què és la codificació de les dades i com gestionar-la.
7
‣ Què passa si es creuen diferents tipus de dades i què es el coneixement.
‣ El coneixement i la predicció.
Plantejament
Aquesta activitat constarà d’una visita dinamitzada i d’un conjunt
d’activitats analògiques que ens ajudaran a comprendre conceptes
propis de les matemàtiques, la computació i la sociologia. És una
proposta que vol fusionar disciplines i àrees del coneixement que
sovint es conceben com a antagòniques.
A qui ens adrecem?
Aquest taller està especialment pensat per a alumnes d’entre 9 i 14
anys dins d’un marc escolar. Per tant, ens referim a alumnes de 4t, 5è
i 6è de Primària i 1r i 2n d’ESO.
També va adreçat a casals d’infants i joves, esplais i extra-escolars.
Els objectius pedagògics de l’activitat
Els objectius pedagògics d’aquesta activitat són els següents:
‣ Aproximar als usuaris i usuàries els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Diferenciar i relacionar els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Reflexionar sobre la quantitat de dades que generem i consumim diàriament.
‣ Fomentar un espai d’aprenentatge compartit, creatiu i transdisciplinar.
Com ho farem?
Començarem fent una rebuda al grup de 5 minuts.
Seguirem per una visita dinamitzada per l’exposició i que tindrà una durada d’uns 20 minuts.
A continuació, farem que els i les alumnes s’asseguin en taules i treballin per grups durant 1h.
Començarem preguntant-nos què és una dada i en quins tipus de dades podem pensar. Contribuirem amb diferents
tipus de dades sobre diferents ciutats del món. Això ens portarà a distingir entre dades quantitatives o numèriques i
dades qualitatives o no-numèriques.
Amb l’ajuda de petites peces de colors i de gots, veurem la relació entre dades, informació i coneixement.
8
Construirem uns grans mapes (de la mida de la taula) amb paper d’embalar i fotografies. Els proposarem que
viatgin per aquest espai i que marquin algunes ciutats segons si ja les han visitat, si hi coneixen a algú o si apareix en
alguna de les seves novel·les o pel·lícules preferides. Tot això ens servirà per recollir dades i obtenir informació.
Creuant aquestes dades, aconseguirem coneixement.
Finalment els demanarem si tenen dubtes o comentaris i ens acomiadarem del grup amb els darrers 5 minuts de
l’activitat.
Durada
1h 30 min
Reflexió
En aquesta activitat reflexionarem sobre tres idees força interessants i rellevants per a la vida dins d’aquest nou
món datificat:
‣ La importància de les dades qualitatives com a eina informativa i coneixedora de l’entorn.
‣ La importància de triar les dades correctes per generar una informació ordenada i significativa.
‣ La capacitat d’acció gràcies a l’obtenció de nou coneixement i les implicacions que això comporta.
‣ L’impacte de la massificació de dades.
Vocabulari clau
Les dades són conjunts discrets de valors objectius que no tenen significat per elles mateixes.
La informació és el missatge que conté dades útils, contextualitzades i amb un propòsit, de manera que
agafen significat per elles mateixes.
El coneixement és la combinació d’informació emmagatzemada mitjançant l’experiència o l’aprenentatge,
implicant comparacions, prediccions, connexions i debat.
Així mateix podem dir que el coneixement procedeix de la informació, i aquesta deriva de l’organització de
les dades.
Pinzellada d’Art!
•••• Submarine cable map, de Markus Krisetya, Larry Lairson, Alan Mauldin
Aquesta és una obra que mostra, en un mapa, el traçat del sistema submarí de fibra òptica que ens
uneix a tots en una gran xarxa.
•••• Flight patterns, d’Aaron Koblin
Es tracta d’una visualització del trànsit aeri als Estats Units durant un període de 24 hores.
9
NOSALTRES AL CIBERESPAI visita dinamitzada+taller experimental
grups familiars amb nens/es
d’entre 6 i 16 anys
esplais, casals d’infants i joves i altres col·lectius d’adults interessats
Context
Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos
digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyal GPS.
El nostre món actualment és un món de dades. Què vol dir això? Com es generen les dades? Què són ben be les
dades? Què succeïx a les xarxes socials? Les dades poden donar-nos coneixement? Com? A qui més li donen
informació i/o coneixement? A què ens referim quan parlem de la massificació de les dades i al ritme frenètic de
consum i producció de dades? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre en aquest taller.
Què es valora i què aprenem?
En aquesta activitat valorarem que es pugui generar un debat intergeneracional dins de les famílies. És una bona
oportunitat per poder posar a sobre de la taula temes que són molt cops delicats i conflictius, sobretot amb els fills
pre-adolescents i adolescents. Quines són les pors i inseguretats d’uns i altres en relació a les xarxes socials i la
privacitat individual?
Continguts conceptuals
En aquest taller treballarem:
‣ Què és una dada.
‣ Quins tipus de dades podem obtenir i quines diferències hi ha entre elles: dades quantitatives i dades qualitatives.
‣ Què és la informació i com obtenir-la a partir de les dades.
‣ Com funcionen les xarxes socials, en concret Facebook o Tuenti, i què implica deixar-hi una petjada virtual.
10
‣ Com fer prediccions i pronosticar el grau d’encert. Tasques que impliquen disciplines com ara la sociologia, estadística i la computació.
Plantejament
Aquesta activitat constarà d’una visita dinamitzada i d’un
conjunt d’activitats analògiques que ens ajudaran a
comprendre conceptes propis de les matemàtiques, la
computació i la sociologia.
A més, aquest taller està especialment pensat per a poder
oferir als pares un punt de partida per iniciar converses sobre
les xarxes socials amb els seus fills i filles adolescents o pre-
adolescents, usuaris i futurs usuaris de les xarxes.
A qui ens adrecem?
Aquest taller està especialment pensat per a famílies amb
fills d’entre 6 i 16 anys.
També va adreçat a casals d’infants i joves, esplais i extra-
escolars, així com grups i col·lectius interessats d’’’’adults.
Els objectius pedagògics de l’activitat
Els objectius pedagògics d’aquesta activitat són els següents:
‣ Aproximar als usuaris i usuàries els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Diferenciar i relacionar els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Donar a conèixer el concepte de predicció.
‣ Generar un espai per al debat familiar i intergeneracional.
‣ Estimular la compartició de pors i recursos en relació a la petjada virtual.
Com ho farem?
Començarem fent una rebuda al grup de 5 minuts.
Seguirem per una visita dinamitzada per l’exposició que tindrà una durada de 20 minuts.
A continuació començarem la part de taller pròpiament dita. Aquesta es realitzarà per grups-taula. La dinàmica de
l’activitat serà activa i participativa, buscant arribar a conclusions conjuntament entre tots i totes les participants a
partir de les vivències pròpies.
11
Durant aquesta part del taller explorarem el concepte de dada: Què és una dada? Les dades són conjunts de valors,
quantitatius o qualitatius, per a unes determinades variables.
Ens preguntarem si nosaltres “tenim” dades. La resposta serà afirmativa. Des de les més numèriques, com per
exemple, la nostra alçada, el nostre pes, la nostra temperatura, etc. fins a les més qualitatives, com ara, el nostre
color preferit, la nostra música predilecte o el nostre nom.
A partir d’aquest concepte de dada i de la seva relació amb els individus, generarem sobres amb informació: Què és
la informació? Són dades estructurades, organitzades i interpretades.
La informació pot ser valuosa? Veurem que sí, ja que aquesta ens pot portar al coneixement i a entendre l’entorn.
Això ens ajuda a poder fer prediccions.
Aquest taller simularà en certa forma la nostra aportació a les xarxes socials. A partir d’unes determinades dades
que facilitaran els propis participants, extraurem una certa informació i crearem unes fitxes de “Personas” (tècnica
pròpia de sociologia emprada en el user design thinking) que ens aportaran un determinat coneixement. Ens
sorprendre’m veient que a partir de molt poques dades som capaços de preveure en gairebé un 92% d’encert (de
mitjana) els gustos de persones a qui no coneixíem abans.
Finalment, els demanarem si tenen dubtes o comentaris i ens acomiadarem del grup amb els darrers 5 minuts de
l’activitat.
Durada
1h 30 min
Reflexió
En aquesta activitat reflexionarem sobre tres idees força interessants i rellevants per a la vida dins d’aquest nou
món datificat:
‣ La diferència entre dades quantitatives i qualitatives i la importància de les dades qualitatives com a eina informativa i coneixedora de l’entorn.
‣ Les implicacions de publicar dades a la xarxa.
‣ La potència de predicció a partir de relativament poques dades.
12
‣
Vocabulari clau
Una predicció és una anticipació a quelcom que succeirà. És una de les essències del model científic, on es
formulen hipòtesis que declaren què succeirà en unes determinades condicions específiques.
La correlació fa referència al grau de relació entre dues accions, esdeveniments o variables, de manera que es
desenvolupen en el mateix sentit o sentit contrari (sent l’augment d’un l’increment o diminució de l’altre).
El concepte de patró fa referència als fets o esdeveniments, que al ser recurrents, fa que els seus factors es
repeteixen de forma previsible i es pugui desenvolupar un model determinat.
Pinzellada d’Art!
•••• Hello World, de Christopher Baker
Aquesta és una instal·lació audiovisual composta de fragments de diaris personals
descarregats d’internet. L’obra posa de manifest la situació dels mitjans de comunicació
participatius.
•••• 23andMe experience
L’obra mostra els sentiments d’una persona que se sotmet a un test d’ADN i porta a
reflexionar al voltant dels avantatges i els desavantatges de conèixer les dades que la
tecnologia posa al nostre abast.
•••• Anonimitza’t
Publicació que exposa un conjunt de recomanacions, eines i pràctiques per preservar el sentit
de la privacitat en el món post-Snowden.
13
IN SITU VISITA DINAMITZADA+TALLER EXPERIMENTAL
públic adult a partir de 16 anys
Per a la realització d’aquest taller serà necessari que cada grup de participants disposi d’un
dispositiu mòbil (smartphone) amb connexió a internet.
Context
Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos
digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyal GPS.
El nostre món actualment és un món de dades. Què vol dir això? Com es generen les dades? Què són ben bé les
dades? Les dades poden donar-nos coneixement? Com? Li podem donar una utilitat social a tota aquesta revolució
digital? Som capaços de canviar el rumb de les dades com a eina de control i de poder per generar eines dels i pels
ciutadans del món? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre en aquest taller.
Què es valora i què aprenem?
En aquesta activitat valorarem que els participants tinguin una actitud activa i busquin espais i formats per a la
utilització d’aquesta revolució per al be comú de la societat. També cal que els i les usuàries es predisposin per a
assistir amb un rol participatiu en el debat i la creació del coneixement a partir del diàleg i l’observació; l’actitud
oberta i atenta és indispensable per treure-li profit al taller.
Continguts conceptuals
En aquest taller treballarem:
‣ Què és una dada.
‣ Quins tipus de dades podem obtenir i quines diferències hi ha entre elles: dades quantitatives i dades qualitatives.
‣ Què és la informació i com obtenir-la a partir de les dades recollides.
‣ Quin poder pot tenir aquesta informació en relació als individus i l’entorn.
14
Plantejament
Aquesta activitat constarà d’una visita dinamitzada i d’un
conjunt d’activitats digitals que ens ajudaran a comprendre
conceptes de computació i sociologia, així com a trobar usos
més socials de la tecnologia. Fins a quint punt podem unir
disciplines aparentment tan allunyades en objecte d’estudi?
Estem parlant de Sociologia Tecnològica o Tecno-sociologia?
A qui ens adrecem?
Aquest taller està especialment pensat per a un públic adult a
partir dels 16 anys.
Els objectius pedagògics de
l’activitat
Els objectius pedagògics d’aquesta activitat són els següents:
‣ Aproximar als usuaris i usuàries els conceptes de dada,
informació i coneixement.
‣ Diferenciar i relacionar els conceptes de dada, informació i
coneixement.
‣ Reflexionar al voltant del poder que genera la possessió de dades.
‣ Enllaçar les disciplines de computació i sociologia.
‣ Fomentar l’observació activa i l’esperit crític.
Com ho farem?
Començarem fent una rebuda al grup de 5 minuts.
Seguirem per una visita dinamitzada per l’exposició i que tindrà una durada de 20 minuts.
A continuació començarem la part de taller pròpiament dita. En aquest taller sortirem al carrer amb els nostres
smartphones. Fotografiarem i geolocalitzarem tot allò que ens cridi l’atenció, ja sigui per molt positiu o per molt
negatiu.
Tornarem a l’espai de treball i posarem en comú tota aquesta informació, per tal d’observar patrons, veure la
capacitats del Big Data amb la ciutadania i intentarem proposar alternatives a les problemàtiques observades.
15
Utilitzarem aplicacions públiques, per tant, els participants podran utilitzar aquesta estratègia de documentació de
la seva ciutat més enllà d’aquesta activitat puntual, i així traslladar-ho a la seva vida quotidiana.
Finalment els demanarem si tenen dubtes o comentaris i ens acomiadarem del grup amb els darrers 5 minuts de
l’activitat.
Durada
1h 30 min
Reflexió
En aquesta activitat reflexionarem sobre tres idees força interessants i rellevants per a la vida dins d’aquest nou
món datificat:
‣ La importància de les dades qualitatives com a eines informatives i coneixedores de l’entorn.
‣ La importància de triar les dades correctes per generar una informació ordenada i significativa.
‣ La capacitat d’acció gràcies a l’obtenció de nou coneixement i les implicacions que això comporta.
Vocabulari clau
La geolocalització és l’acció de determinar la posició geogràfica d’un aparell que està connectat a la xarxa de
comunicacions.
Pinzellada d’Art!
•••• Open Street Map, de ITO World i disseny d’Erik Fisher
Es tracta d’un servei d’informació geogràfica per a mapes que ofereix una alternativa lliure als seus
equivalents comercials. És un dels exemples de més èxit d’una infraestructura de dades creada amb la
contribució de ciutadans.
•••• Smart Citizen Kit, de Fab Lab de Barcelona
Projecte de participació ciutadana que consisteix en la creació d’una plataforma on les persones puguin
compartir indicadors oberts per generar processos participatius.
•••• Balloon Mapping Kit, de The Public Laboratory
Projecte de participació ciutadana que consisteix en un kit que proporciona mètodes simples, barats i
segurs per fer mapes i obtenir imatges aèries.
•••• Safecast.org, Drone, Fukushima
Projecte que posa a l’abast dels ciutadans una xarxa de sensors de radiació que possibilita que tothom
hi contribueixi i utilitzi lliurement les dades que se’n deriven
16
(RE)CERQUES A GOOGLE A ESTUDI VISITA DIMAITZADA+TALLER EXPERIMENTAL
a partir dels 55 anys
Context
Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos
digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyal GPS.
El nostre món actualment és un món de dades. Què vol dir això? Com es generen les dades? Què són ben be les
dades? Com funciona el cercador de Google? Podem dir que Google té memòria? I intuició? Aquestes són algunes
de les preguntes que intentarem respondre en aquest taller.
Què es valora i què aprenem?
En aquesta activitat valorarem la implicació i participació activa per part dels usuaris i usuàries. Per tal de dotar el
taller de dinamisme i reciprocitat és important que els i les participants aportin idees pròpies i generin debat al
voltant del tema proposat.
És important tenir en compte les implicacions que pot tenir el simple fet de realitzar una cerca a Google, així com
reflexionar fins a quin punt volem que les nostres vides siguin controlades, examinades i supervisades per la gran
companyia. Cal fomentar l’esperit crític vers el rastre de dades que anem deixant minut rera minut. D’altra banda,
també analitzarem les avantatges que suposa poder accedir a la informació tal i com ho fem actualment.
Continguts conceptuals
En aquest taller treballarem:
‣ Què és una dada.
‣ Quins tipus de dades podem obtenir i quines diferències hi ha entre elles: dades quantitatives i dades qualitatives.
‣ Què és la informació i com obtenir-la a partir de les dades.
‣ Com passem de la informació al coneixement.
‣ El coneixement i la predicció.
17
Plantejament
Aquesta activitat constarà d’una visita dinamitzada i d’un
conjunt d’activitats analògiques que ens ajudaran a comprendre
conceptes de matemàtiques, computació i sociologia.
A qui ens adrecem?
Aquest taller està especialment pensat per a persones a partir
dels 55 anys, ja sigui a nivell personal o com a grup o col·lectiu
interessat.
Els objectius pedagògics de
l’activitat
Els objectius pedagògics d’aquesta activitat són els següents:
‣ Aproximar als usuaris i usuàries els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Diferenciar i relacionar els conceptes de dada, informació i coneixement.
‣ Apropar als usuaris i usuàries al cercador Google.
‣ Fomentar una reflexió al voltant de la quantitat de dades personals que deixem a la xarxa i l’ús que se’n genera.
Com ho farem?
Començarem fent una rebuda al grup de 5 minuts.
Seguirem per una visita dinamitzada per l’exposició i que tindrà una durada de 20 minuts.
A continuació, començarem la part de taller pròpiament dita. Aquesta es realitzarà per grups taula. Serà activa i
participativa, per tal de que arribem a diferents conclusions a partir del que hem viscut en primera persona.
Hem observat que la gent gran acostuma a fer cerques a Google, per tant, ens sembla important entendre com
funciona aquest cercador i comprendre que totes les nostres cerques són també font de dades per a la gran
companyia.
Aquest taller simularà de forma simplificada com Google ens pot arribar a conèixer a través de les nostres cerques.
A partir d’unes fitxes amb paraules i imatges que facilitarem des del servei educatiu, els participants hauran de fer
una tria, posar-les en sobres i amb això hauran creat les dades per a extreure una certa informació sobre cadascun
d’ells.
Ens preguntarem si les nostres accions poden generar dades i la resposta serà afirmativa.
18
Finalment els demanarem si tenen dubtes o comentaris i ens acomiadarem del grup amb els darrers 5 minuts de
l’activitat.
Durada
1h 30 min
Reflexió
En aquesta activitat reflexionarem sobre tres idees força interessants i rellevants per a la vida dins d’aquest nou
món datificat:
‣ La importància de les dades qualitatives com a eines informatives i coneixedores de l’entorn.
‣ La importància de triar les dades correctes per generar una informació ordenada i significativa.
‣ La capacitat d’acció gràcies a l’obtenció de nou coneixement i les implicacions que això comporta.
Vocabulari clau
La mineria de dades és una disciplina que processa elevades quantitats de dades que procedeixen dels sistemes
d’informació per tal d’extreure’n nou coneixement.
Les metadades són les dades de les dades. És a dir, són dades que permeten agilitzar el procés d’organització,
gestió i administració dels conjunts de dades i recursos existents.
Pinzellada d’Art!
•••• Thingful.net, de Umbrellium
Thingful es un cercador de l’«Internet de les coses», que afegeix la informació produïda per diferents
plataformes de sensors a escala mundial. El sistema ens permet descobrir els objectes connectats que
hi ha al voltant nostre, observar-ne el comportament i comentar-los.