Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

1

Apunts d'història

Història del

món

contemporània

El moviment obrer

Els socialismes

Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

2

1.- El Moviment Obrer:

l procés d'industrialització que es va iniciar a mitjans del segle

XVIII va provocar una gran transformació en la societat. Aquesta

transformació fa fer aparèixer la societat de classes, protagonitzats

per la burgesia i el proletariat amb l'anomenat sistema capitalista que

es va anar consolidant al llarg del segle XIX. Aquest sistema va fer

tres punts molt importants: la igualtat davant de la llei, la

emancipació dels pagesos i l'ascens social basat en el talent i la

capacitat. En aquest ordre els burgesos, la classe dominant,

controlava els mitjans de producció; mentre que el proletari, la classe

treballadora, venien el seu treball a canvi d'un salari.

Cal tenir en comte que, gràcies a la revolució industrial, el creixement

de la població fou extraordinari i l'èxode rural va urbanitzar la

societat, creixent les ciutats i caient la població rural.

En aquesta societat de classes, les menys afavorides aniran assolint

una consciència de classe que provocarà una constant i creixent

organització per lluitar pels seus drets. Al mateix temps, molts

pensadors criticaven les injustícies i desigualtats del sistema

capitalista, buscant i proposant alternatives. D'aquest pensadors en

sortiren doctrines socials que vestiran ideològicament el moviment

obrer i permetrà al llarg dels segles XIX i XX veritables conquestes

socials.

2.- El Moviment Obrer:

2.1.- Lluita:

es primeres reivindicacions en contra d'aquest nou sistema foren

unes manifestacions violentes, on sovint s'acabava amb la crema

E

L

Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

3

dels béns dels empresaris, en especial les màquines de les fàbriques,

ja que suposaven l'augment de l'excedent de la mà d'obra en

substituir la màquina a l'home i l'abaratiment de la força de treball.

Aquest moviment s'anomena ludisme, ja que era impulsat per Ned

Ludd, que amb una tropa anomenada l'exèrcit dels justiciers feia

aquesta feina.

D'aquestes revoltes es passà a l'associacionisme, on primer a Gran

Bretanya es creen mútues i societats de socors mutus, que buscaven

la cooperació entre els obrers. Això va derivant fins que l'any 1824, a

Anglaterra també, apareixen els primers sindicats, anomenats Trade

Unions, que s'organitzaven per sectors que abans serien els gremis.

La seva lluita, però, queda orfe ja que no penetra en el govern.

2.1.- Apolítica:

'any 1838 es fa la primera incursió al parlament amb un nou

moviment anomenat el Cartisme. Rep aquest nom ja que era un

grup que volia aconseguir millores polítiques, com el Sufragi

Universal masculí, que permetessin al poble assolir millores socials

des del Parlament, i que aquell mateix any va enviar al parlament

l'anomenada "Carta del Poble", que reivindicava els drets abans

esmentats. El rebuig parlamentari de la carta, la violència de les

noves vagues i les insurreccions dels radicals, conjuntament amb el

fracàs de les revolucions de 1848 van desmantellar el moviment, no

sense abans haver aconseguit un gran èxit: la jornada laboral de deu

hores.

3.- Socialisme utòpic:

urant la primera meitat del segle XIX, aparegué un nou corrent

polític, el futurament anomenat socialisme utòpic. Hereu de la

L

D

Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

4

tradició il·lustrada i de la filosofia radical de la Revolució Francesa, els

primitius pensadors socialistes van ser els primers grans crítics del

capitalisme. Aquests van proposar nous models socials per fer

desaparèixer les classes, explotació i desigualtat, per assegurar que

tots els homes podrien viure dignament.

Els primers socialistes, per tant, s'oposaven a l' individualisme del

sistema capitalista, a la lluita de la competència i a la participació

política, i reclamaven un nou ordre social basat en la cooperació i

ajuda mútua, on la justícia en la producció i en la distribució de béns

no duria a la satisfacció de l'individu sinó del col·lectius.

Malgrat això, els seus pensaments que ometien l'antagonisme de les

classes els va valdre el nom de socialisme utòpic. Aquest socialisme

es va desenvolupar sobretot a França, malgrat que a Gran Bretanya i

Alemanya va ser-hi també força present. Pensadors:

Saint-Simon

Comte i empresari francès, Saint-Simon considerava que les fonts de les desigualtats estaven en la desmesurada ambició dels "ociosos", que eren els qui fins aleshores havien governat, i propugnava que la producció s'organitzés d'acord amb les classes productives, segons ell, els treballadors i els empresaris emprenedors, que eren a més els més mereixedors d'aquesta propietat privada.

Charles Fourier

Crític també francès més radical però, optava per la creació de "falansteris", unes petites comunitats de 300 famílies (1.600 - 1.800 persones) en unes 400 hectàrees regides pel principi de la lliure elecció, amb el socialisme com a base econòmica que els permetia gaudir de serveis públics i la propietat privada. Aquestes comunitats serien autàrquiques i el consum i producció s'equilibrarien sols, mitjançant dos fonts de producció: la rural i la urbana (1804). Buscava l'harmonia universal.

Robert Owen

Anglès pragmàtic, va evolucionar des de les posicions d'empresari modèlic fins ser un dels promotors del sindicalisme. A la seva fàbrica a New Lanark va promoure una experiència basada en un ordre social interclassista que millorés la condició obrera. L'any 1825 va fundar la comunitat obrera de New Harmony Indiana on es van crear els primers serveis públics.

Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

5

4.- Marxisme:

arl Marx, amb el seu protector Friederich Engels inicia una crítica

contra el capitalisme, generador de desigualtat, i el socialisme

utòpic, que ignora la relació (lluita) entre proletaris i propietaris i el

seu caràcter reformista i no revolucionari. Marx proposa una

alternativa, una organització més justa i equitativa amb benefici

només col·lectiu, per a la societat. El socialisme de Marx s'anomena

socialisme científic, ja que s'estructurava i analitzava el científic, i

optava per fer una lluita de classes.

Aquesta lluita es basava en la idea que sempre hi ha dos classes: la

dominant, tesi; i la dominada, antítesi. Aquestes dos s'enfronten, i

una guanya, convertint-se en la síntesis. Un cop guanyat, la

guanyadora passa a ser la dominant, tesi; i es crea una altra

dominada; antítesi. Això es pot veure en l'Antic Règim, ja que la

noblesa era la tesi i la burgesia la antítesi. Es van enfrontar i la

segona es va convertir en síntesis, passant desprès a tesi i creant el

proletariat com a classe dominada. Marx volia dur el proletariat a la

glòria.

Per dir això, Marx i Engels es basava en el materialisme històric, que

és l'aplicació del materialisme dialèctic en la història, o sigui que tot

K

Pierre Joseph Proudhon

Aquest altre francès és el més destacat, influí enormement el moviment obrer i és considerat el pare de l'anarquisme. La seva afirmació de "la propietat és un robatori", les seves crítiques a l'estat i a la política el van fer molt famós. Defensava la llibertat i solidaritat entre els homes, amb el federalisme i mutualisme com a bases.

Mutualisme

Entenem per mutualisme en fet que les indústries i explotacions agràries, interessades en benefici comú, pactin entre elles per intercanviar productes sense esperit capitalisme.

Federalisme Entenem per federalisme l'únic sistema compatible amb el mutualisme, en el qual manquen estat i classes.

Unitat 2: L’ El moviment obrer i els socialismes

6

es va repetint cíclicament en la historia. Amb això volia estudiar les

causes de la misèria obrera. Arribà a la conclusió que la misèria i

l'alienació de l'home es resoldrien obtenint millores en les condicions

de treballs ni en el sou, sinó transformant la societat en una on

l'home no explotés l'home. Arribà a la conclusió doncs que la història

era un procés de transformació constant de l'economia, i tots els

gomes i classes van determinats per ella. És precisament a la seva

obra més coneguda, Das Kapital, on estudià el canvi cap a un nou

sistema, on parlava d'aconseguir una nova societat: la socialista.

Marx criticava en especial les cícliques crisis del capitalisme, donades

a la sobreproducció ja que el sistema es basava en l'explotació dels

proletaris. Marx creia a més que la única manera d'evitar-les era la

revolució social, el triomf del socialisme.

5.- Anarquisme:

'anarquisme és un moviment polític i social, fill de Proudhon, que

es basa en l'absència de poder, la llibertat humana, la

col·lectivització dels béns, la cooperació de la producció i el

federalisme. Aquest moviment fou perfeccionat per Bakunin i

Kropotkin. L'objectiu era que les masses s'agrupessin en sindicats,

rebutjant l'acció política, per fer una lluita contra l'estat i el

capitalisme per substituir-lo, com ja he dit, per la col·lectivització, les

cooperatives de producció i consum i el federalisme. Els anarquistes

també estan en contra la propietat privada.

Aquest moviment no s'ha pogut dur a terme mai massa seriosament

ja que resulta bastant impossible utilitzar-lo.

L