Socialismes i Moviments Obrers

Download Socialismes i Moviments Obrers

Post on 30-Mar-2016

217 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

PDF dels apunts

TRANSCRIPT

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    1

    Apunts d'histria

    Histria del

    mn

    contempornia

    El moviment obrer Els socialismes

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    2

    1.- El Moviment Obrer:

    l procs d'industrialitzaci que es va iniciar a mitjans del segle

    XVIII va provocar una gran transformaci en la societat. Aquesta

    transformaci fa fer aparixer la societat de classes, protagonitzats

    per la burgesia i el proletariat amb l'anomenat sistema capitalista que

    es va anar consolidant al llarg del segle XIX. Aquest sistema va fer

    tres punts molt importants: la igualtat davant de la llei, la

    emancipaci dels pagesos i l'ascens social basat en el talent i la

    capacitat. En aquest ordre els burgesos, la classe dominant,

    controlava els mitjans de producci; mentre que el proletari, la classe

    treballadora, venien el seu treball a canvi d'un salari.

    Cal tenir en comte que, grcies a la revoluci industrial, el creixement

    de la poblaci fou extraordinari i l'xode rural va urbanitzar la

    societat, creixent les ciutats i caient la poblaci rural.

    En aquesta societat de classes, les menys afavorides aniran assolint

    una conscincia de classe que provocar una constant i creixent

    organitzaci per lluitar pels seus drets. Al mateix temps, molts

    pensadors criticaven les injustcies i desigualtats del sistema

    capitalista, buscant i proposant alternatives. D'aquest pensadors en

    sortiren doctrines socials que vestiran ideolgicament el moviment

    obrer i permetr al llarg dels segles XIX i XX veritables conquestes

    socials.

    2.- El Moviment Obrer:

    2.1.- Lluita:

    es primeres reivindicacions en contra d'aquest nou sistema foren

    unes manifestacions violentes, on sovint s'acabava amb la crema

    E

    L

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    3

    dels bns dels empresaris, en especial les mquines de les fbriques,

    ja que suposaven l'augment de l'excedent de la m d'obra en

    substituir la mquina a l'home i l'abaratiment de la fora de treball.

    Aquest moviment s'anomena ludisme, ja que era impulsat per Ned

    Ludd, que amb una tropa anomenada l'exrcit dels justiciers feia

    aquesta feina.

    D'aquestes revoltes es pass a l'associacionisme, on primer a Gran

    Bretanya es creen mtues i societats de socors mutus, que buscaven

    la cooperaci entre els obrers. Aix va derivant fins que l'any 1824, a

    Anglaterra tamb, apareixen els primers sindicats, anomenats Trade

    Unions, que s'organitzaven per sectors que abans serien els gremis.

    La seva lluita, per, queda orfe ja que no penetra en el govern.

    2.1.- Apoltica:

    'any 1838 es fa la primera incursi al parlament amb un nou

    moviment anomenat el Cartisme. Rep aquest nom ja que era un

    grup que volia aconseguir millores poltiques, com el Sufragi

    Universal mascul, que permetessin al poble assolir millores socials

    des del Parlament, i que aquell mateix any va enviar al parlament

    l'anomenada "Carta del Poble", que reivindicava els drets abans

    esmentats. El rebuig parlamentari de la carta, la violncia de les

    noves vagues i les insurreccions dels radicals, conjuntament amb el

    fracs de les revolucions de 1848 van desmantellar el moviment, no

    sense abans haver aconseguit un gran xit: la jornada laboral de deu

    hores.

    3.- Socialisme utpic:

    urant la primera meitat del segle XIX, aparegu un nou corrent

    poltic, el futurament anomenat socialisme utpic. Hereu de la

    L

    D

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    4

    tradici illustrada i de la filosofia radical de la Revoluci Francesa, els

    primitius pensadors socialistes van ser els primers grans crtics del

    capitalisme. Aquests van proposar nous models socials per fer

    desaparixer les classes, explotaci i desigualtat, per assegurar que

    tots els homes podrien viure dignament.

    Els primers socialistes, per tant, s'oposaven a l' individualisme del

    sistema capitalista, a la lluita de la competncia i a la participaci

    poltica, i reclamaven un nou ordre social basat en la cooperaci i

    ajuda mtua, on la justcia en la producci i en la distribuci de bns

    no duria a la satisfacci de l'individu sin del collectius.

    Malgrat aix, els seus pensaments que ometien l'antagonisme de les

    classes els va valdre el nom de socialisme utpic. Aquest socialisme

    es va desenvolupar sobretot a Frana, malgrat que a Gran Bretanya i

    Alemanya va ser-hi tamb fora present. Pensadors:

    Saint-Simon

    Comte i empresari francs, Saint-Simon considerava que les fonts de les desigualtats estaven en la desmesurada ambici dels "ociosos", que eren els qui fins aleshores havien governat, i propugnava que la producci s'organitzs d'acord amb les classes productives, segons ell, els treballadors i els empresaris emprenedors, que eren a ms els ms mereixedors d'aquesta propietat privada.

    Charles Fourier

    Crtic tamb francs ms radical per, optava per la creaci de "falansteris", unes petites comunitats de 300 famlies (1.600 - 1.800 persones) en unes 400 hectrees regides pel principi de la lliure elecci, amb el socialisme com a base econmica que els permetia gaudir de serveis pblics i la propietat privada. Aquestes comunitats serien autrquiques i el consum i producci s'equilibrarien sols, mitjanant dos fonts de producci: la rural i la urbana (1804). Buscava l'harmonia universal.

    Robert Owen

    Angls pragmtic, va evolucionar des de les posicions d'empresari modlic fins ser un dels promotors del sindicalisme. A la seva fbrica a New Lanark va promoure una experincia basada en un ordre social interclassista que millors la condici obrera. L'any 1825 va fundar la comunitat obrera de New Harmony Indiana on es van crear els primers serveis pblics.

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    5

    4.- Marxisme:

    arl Marx, amb el seu protector Friederich Engels inicia una crtica

    contra el capitalisme, generador de desigualtat, i el socialisme

    utpic, que ignora la relaci (lluita) entre proletaris i propietaris i el

    seu carcter reformista i no revolucionari. Marx proposa una

    alternativa, una organitzaci ms justa i equitativa amb benefici

    noms collectiu, per a la societat. El socialisme de Marx s'anomena

    socialisme cientfic, ja que s'estructurava i analitzava el cientfic, i

    optava per fer una lluita de classes.

    Aquesta lluita es basava en la idea que sempre hi ha dos classes: la

    dominant, tesi; i la dominada, anttesi. Aquestes dos s'enfronten, i

    una guanya, convertint-se en la sntesis. Un cop guanyat, la

    guanyadora passa a ser la dominant, tesi; i es crea una altra

    dominada; anttesi. Aix es pot veure en l'Antic Rgim, ja que la

    noblesa era la tesi i la burgesia la anttesi. Es van enfrontar i la

    segona es va convertir en sntesis, passant desprs a tesi i creant el

    proletariat com a classe dominada. Marx volia dur el proletariat a la

    glria.

    Per dir aix, Marx i Engels es basava en el materialisme histric, que

    s l'aplicaci del materialisme dialctic en la histria, o sigui que tot

    K

    Pierre Joseph Proudhon

    Aquest altre francs s el ms destacat, influ enormement el moviment obrer i s considerat el pare de l'anarquisme. La seva afirmaci de "la propietat s un robatori", les seves crtiques a l'estat i a la poltica el van fer molt fams. Defensava la llibertat i solidaritat entre els homes, amb el federalisme i mutualisme com a bases.

    Mutualisme

    Entenem per mutualisme en fet que les indstries i explotacions agrries, interessades en benefici com, pactin entre elles per intercanviar productes sense esperit capitalisme.

    Federalisme Entenem per federalisme l'nic sistema compatible amb el mutualisme, en el qual manquen estat i classes.

  • Unitat 2: L El moviment obrer i els socialismes

    6

    es va repetint cclicament en la historia. Amb aix volia estudiar les

    causes de la misria obrera. Arrib a la conclusi que la misria i

    l'alienaci de l'home es resoldrien obtenint millores en les condicions

    de treballs ni en el sou, sin transformant la societat en una on

    l'home no explots l'home. Arrib a la conclusi doncs que la histria

    era un procs de transformaci constant de l'economia, i tots els

    gomes i classes van determinats per ella. s precisament a la seva

    obra ms coneguda, Das Kapital, on estudi el canvi cap a un nou

    sistema, on parlava d'aconseguir una nova societat: la socialista.

    Marx criticava en especial les ccliques crisis del capitalisme, donades

    a la sobreproducci ja que el sistema es basava en l'explotaci dels

    proletaris. Marx creia a ms que la nica manera d'evitar-les era la

    revoluci social, el triomf del socialisme.

    5.- Anarquisme:

    'anarquisme s un moviment poltic i social, fill de Proudhon, que

    es basa en l'absncia de poder, la llibertat humana, la

    collectivitzaci dels bns, la cooperaci de la producci i el

    federalisme. Aquest moviment fou perfeccionat per Bakunin i

    Kropotkin. L'objectiu era que les masses s'agrupessin en sindicats,

    rebutjant l'acci poltica, per fer una lluita contra l'estat i el

    capitalisme per substituir-lo, com ja he dit, per la collectivitzaci, les

    cooperatives de producci i consum i el federalisme. Els anarquistes

    tamb estan en contra la propietat privada.

    Aquest moviment no s'ha pogut dur a terme mai massa seriosament

    ja que resulta bastant impossible utilitzar-lo.

    L