1. TEMA 7 POBLACI I MOVIMENTS MIGRATORIS. Salvador Vila Esteve Geografia 3r dESO

2. TEMA 7. POBLACI I MOVIMENTS MIGRATORIS. 1. Distribuci de la poblaci mundial. 2. La dinmica de la poblaci. 3. Els desequilibris demogrfics. 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. 6. Els moviments migratoris actuals. 7. Conseqncies de les migracions. 8. Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 3. 1. Distribuci de la poblaci mundial. La poblaci mundial supera els 7.000.000.000 dhabitants, per est distribuda de forma molt irregular: mentre a sia viu ms del 60% del total (sols entre ndia i Xina tenen ms dun ter de la poblaci), frica i Amrica tenen al voltant del 14%, Europa quasi un 11%, Oceania t un 05% i a lAntrtida no viu ning 4. 1. Distribuci de la poblaci mundial. Per a comprendre la distribuci de la poblaci tenim en compte la densitat de poblaci, que s el resultat de dividir la poblaci total (habitants) entre la superfcie que ocupa (km) La densitat de poblaci dun lloc s alta quan supera els 100 hab./km, mitjana entre 50 i 100 hab./km, baixa entre 25 i 50 hab./km, molt baixa entre 1 i 25 hab./km i extremadament baixa quan s inferior a 1 hab./km 5. 1. Distribuci de la poblaci mundial. Factors de la distribuci Fsics El relleu: viu ms gent en planes i valls situades a poca altitud El clima: preferncia pels climes temperats front als clids i freds El sl: ms poblaci on els sls sn frtils per a lagricultura Humans Econmics: la gent va a viure en zones riques en agricultura, indstria o activitats terciries Histrics (llocs on viu molta gent des de fa millennis, migracions,... Poltics: decisions de governs que poden suposar lexpulsi de gent o larribada demigrants, guerres, refugiats,... 6. Exercicis punt 1. Distribuci de la poblaci mundial. 1.- A partir del document, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Qu s la densitat de poblaci? d) En quines zones del mn hi ha densitats de poblaci ms altes? Per qu? e) En quines zones del mn hi ha densitats de poblaci baixes? Per qu? 7. 2. La dinmica de la poblaci. El nombre dhabitants dun lloc depn del moviment natural o vegetatiu de la poblaci (quantitat de naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (emigrants i immigrants) 8. 2. La dinmica de la poblaci: la natalitat. Expressa el nombre de nascuts en un lloc i perode de temps concrets La taxa de natalitat expressa la relaci entre el nombre de nascuts i la poblaci total dun lloc i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre la poblaci total Es considera que la natalitat s baixa quan la taxa de natalitat est per baix del 15, mitjana entre el 15 i el 30 i alta per damunt del 30 9. 2. La dinmica de la poblaci: la natalitat. La taxa de fecunditat dun lloc relaciona la quantitat de nascuts amb la poblaci femenina en edat frtil i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre el nombre de dones que tenen entre 15 i 49 anys Tamb sutilitza com un indicador de natalitat el nombre mitj de fills per dona En general, quan ms desenvolupat est un pas, ms baixa s la seua natalitat 10. 2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat. Expressa el nombre de morts en un lloc i perode de temps concrets La taxa de mortalitat expressa la relaci entre el nombre de morts i la poblaci total i es calcula multiplicant el nombre de morts per mil i dividint el resultat entre la poblaci total Es considera que la mortalitat dun lloc s alta quan supera el 15, moderada entre el 6 i el 10 i baixa per baix del 6 11. 2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat. En la mortalitat dun pas influeixen les condicions de vida, la riquesa, la incidncia de malalties i epidmies, laccs a la sanitat, lenvelliment de la poblaci,... La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de xiquets i els xiquets morts abans de fer un any i es calcula multiplicant els morts abans de fer un any per mil i dividint-los entre el total de naixements. Als pasos desenvolupats aquesta taxa s molt baixa i als subdesenvolupats alta 12. 2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat. Lesperana de vida sexpressa en anys que sespera que, de mitjana, visca una persona en el moment del seu naixement: s alta quan est per damunt dels 70 anys i baixa per baix dels 60 anys 13. 2. La dinmica de la poblaci: el creixement natural o vegetatiu. s la diferncia entre el nombre de nascuts i el de morts i pot expressar creixement si el resultat s positiu, disminuci si s negatiu o creixement zero La taxa de creixement natural es calcula restant al nombre de nascuts el nombre de morts, multiplicant el resultat per mil i dividint entre la poblaci total: s alt si supera el 20, mitj entre el 10 i el 20, baix si s inferior al 10 i negatiu si el resultat s inferior a 0 14. 2. La dinmica de la poblaci. Per a conixer el creixement real hem de tindre en compte el saldo migratori (diferncia entre el nombre dimmigrants i emigrants), de forma que el creixement real es calcula sumant al creixement natural (nascuts menys morts) el saldo migratori (immigrants menys emigrants). Per a expressar el creixement real en forma de taxa, multipliquem el resultat anterior per mil i dividim per la poblaci total 15. Exercicis punt 2. La dinmica de la poblaci. 1.- A partir de les taules dels llocs A i B, calcula per a cadascun i respon: a) Densitat de poblaci de cadascun. b) Taxa de natalitat de cadascun. c) Taxa de mortalitat de cadascun. d) Taxa de mortalitat infantil de cadascun. e) Taxa de fecunditat de cadascun. f) Creixement natural o vegetatiu de cadascun. g) Taxa de creixement natural o vegetatiu de cadascun. h) Saldo migratori de cadascun. i) Creixement real de cadascun. j) Taxa de creixement real de cadascun. k) El lloc A, s desenvolupat o subdesenvolupat? Dna al menys tres raons de la teua resposta. l) El lloc B, s desenvolupat o subdesenvolupat? Dna al menys tres raons de la teua resposta. 16. Exercicis punt 2. La dinmica de la poblaci. 2.- A partir del document, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Qu s el creixement natural de la poblaci? d) En quines zones del mn creix ms la poblaci? Per qu? e) En quines zones del mn descendeix el nombre dhabitants? En quines creix poc? Per qu? 17. 3. Els desequilibris demogrfics. El creixement de la poblaci mundial ha estat molt rpid en el segle XX, per en els ltims anys s menor (encara que continua creixent) per la disminuci de la natalitat i la fecunditat en els pasos subdesenvolupats o en vies de desenvolupament Hi ha grans diferncies entre el comportament demogrfic dels pasos desenvolupats i subdesenvolupats, encara que tendeixen a disminuir 18. 3. Els desequilibris demogrfics: els pasos desenvolupats. La principal caracterstica s lescs creixement i lenvelliment de la seua poblaci degut a la disminuci de les taxes de natalitat (dificultat per trobar un treball estable, els fills sn una despesa important, dificultat per a fer compatibles els horaris de treball i la cria dels fills,...) i laugment de lesperana de vida (avanos en lalimentaci, la medecina,...) Lenvelliment de la poblaci pot crear problemes socials per la necessitat de diners per a pagar pensions i oferir sanitat i serveis dignes, per s pot solucionar fcilment si es reparteix millor la riquesa Per a tractar de combatre aquest envelliment es fan poltiques natalistes per a fomentar la natalitat: ampliaci dels permisos de maternitat i paternitat, ajudes econmiques, ajudes a les famlies nombroses, creaci de guarderies,... 19. 3. Els desequilibris demogrfics: els pasos pobres. Als pasos pobres la taxa de natalitat s elevada perqu hi ha molta poblaci jove en edat de tindre fills i els fills sn vistos com un ingrs (ajuda en el camp i el treball) i una assegurana per a quan els pares siguen vells, ja que cuidaran dells Laugment de la poblaci en aquests pasos crea dificultats greus per a donar-los menjar, sanitat, educaci i treball a tots i, per tant, sel fa responsable de la fam, desnutrici, analfabetisme i pobresa, per realment la culpa ltima s la mala distribuci de la riquesa Als pasos pobres es fan poltiques antinatalistes per a evitar el fort creixement de la poblaci i la superpoblaci: campanyes de planificaci familiar per a fomentar ls danticonceptius, lleis que penalitzen les famlies nombroses o els matrimonis primerencs,... 20. Exercicis punt 3. Els desequilibris demogrfics. 1.- A partir dels documents, respon: a) Tipus de cadascun. b) Tema conjunt. c) Quines diferncies hi ha en el mn en les taxes de natalitat i en el nombre de fills per dona? Per qu? d) Quines diferncies hi ha en el mn en les taxes de mortalitat? Per qu? e) Segons el mapa, en quines zones del mn hi ha un creixement vegetatiu major? Digues cinc pasos que tinguen una alta taxa de creixement vegetatiu. f) Segons el mapa, en quines zones del mn hi ha un creixement vegetatiu baix o negatiu? Digues cinc pasos amb creixement vegetatiu negatiu. g) A qu es deuen les diferncies en el creixement vegetatiu que hem vist al mapa? h) Quines poltiques demogrfiques sapliquen en els pasos desenvolupats? I en els pobres? 21. 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. Segons ledat la poblaci la dividim en tres grups: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 64 anys) i ancians (ms de 64 anys) Un pas t molta poblaci jove quan la natalitat s elevada; un fort predomini de la poblaci adulta quan la natalitat es redueix (o molta gent emigra i sen va del pas); i una poblaci envellida quan la natalitat s molt reduda i lesperana de vida alta Segons el sexe la poblaci es divideix en homes i dones: naixen ms homes que dones, les xifres sigualen cap als 45-60 anys i hi ha ms dones ancianes que homes per tindre una major esperana de vida 22. 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. Per a analitzar lestructura demogrfica de poblaci dun lloc segons edat i sexe utilitzem unes grfiques de barres dobles i unides per la base que anomenem pirmides de poblaci Pirmide triangular o de para-sol (expansiva): t una base ampla o molt ampla perqu la natalitat s elevada i es va fent estreta quan pugem per la baixa esperana de vida i les dificultats per a arribar a vell, trobant molt poca poblaci vella. s tpica de pasos subdesenvolupats dfrica i el sud dsia 23. 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. Pirmides en forma de campana (estable): la base no supera al tronc (reducci de la natalitat), per el cim tamb s estret (encara no hi ha massa poblaci envellida, per lesperana de vida comena a pujar), de manera que la majoria de la poblaci s adulta. s tpica de pasos en vies de desenvolupament dAmrica Llatina i est dsia 24. 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. Pirmides en forma dogiva i durna o bulb (regressiva): la base s ms estreta que el tronc (natalitat molt reduda) i hi ha ms poblaci envellida al cim (esperana de vida alta). Sn prpies dels pasos desenvolupats 25. Exercicis punt 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. 1.- Identifica a quin tipus de pirmide de poblaci respon cadascuna, digues per qu i explica-les: 26. Exercicis punt 4. Lestructura demogrfica de la poblaci. 2.- A partir les dades de baix, confecciona la pirmide de poblaci, digues de quin tipus s i explica-la: EDATS HOMES DONES 0-4 2.758.460 2.613.576 5-9 2.882.467 2.716.692 10-14 3.040.801 2.802.541 15-19 3.328.343 2.898.017 20-24 3.101.086 2.992.974 25-29 3.331.648 3.439.211 30-34 3.732.312 3.874.925 35-39 4.155.054 4.372.622 40-44 4.691.870 4.787.238 45-49 4.164.842 4.170.557 50-54 3.877.917 3.805.102 55-59 3.865.997 3.803.408 60-64 4.547.875 4.597.545 65-69 4.418.095 4.619.055 70-74 3.697.299 4.134.901 75-79 2.718.190 3.460.723 80-84 1.919.353 2.895.927 85-89 1.040.246 2.006.289 90-94 335.978 1.017.220 95-99 77.699 325.854 100 i ms 11.795 71.684 JAP (2011) 27. 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. Anomenem migracions als desplaaments de poblaci dun territori a un altre que comporten un canvi de residncia temporal o permanent En tot moviment migratori el protagonista emigra del lloc don ix (emigrant s qui sen va dun lloc) i immigra al lloc on arriba (immigrant s qui arriba per a viure a un territori nou) El saldo migratori s la diferncia entre el nombre dimmigrants i emigrants dun lloc (I-E) i pot ser positiu (arriben ms persones que sen van), negatiu (sen van ms persones que arriben) o equilibrat (arriben les mateixes persones que sen van) PAS DORIGEN PAS DE DEST EMIGRACI IMMIGRACI FACTORS DE REPULSI FACTORS DATRACCI RETORN 28. 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. Classificaci Segons el lloc de desplaament Interiors o nacionals: es fan dins dun mateix pas Exteriors o internacionals: es fan dun pas a un altre Segons la durada Permanents: per a no tornar Temporals: per a una temporada, tornant al lloc dorigen en acabar aquesta Segons la formaci Qualificats: amb estudis superiors i buscant feines qualificades Sense formaci: sense estudis i acceptant feines poc qualificades i normalment mal pagades Segons la situaci laboral o poltica Refugiats: han abandonat el pas dorigen per desastres naturals, guerres o persecucions poltiques o socials Legalitzats: tenen perms de residncia, treball i/o estudi en el lloc darribada Indocumentats: no tenen cap dels permisos anteriors en el lloc darribada 29. 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. Causes Entre les causes destaquen les grans diferncies de riquesa entre zones riques i pobres del mn: la gent emigra de les zones ms pobres a les ms riques Factors dexpulsi Econmics: atur, treballs en pssimes condicions, pobresa, fam,... Poltics: guerres, persecucions,... Mediambientals o naturals: sequeres, desertitzaci, inundacions, terratrmols, volcans,... Socioculturals: manca de llibertats, persecucions socials,... Factors datracci Econmics: busquen treball, a poder ser segons la seua formaci, i millors condicions de vida Sociopoltics: llibertat, refugi, democrcia, pau, ms serveis Culturals: mateix idioma, ciutats modernes,... Naturals: aigua, millor clima,... 30. Exercicis punt 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. 1.- Qu s un emigrant? I un immigrant? Pot ser una persona emigrant i immigrant al mateix temps? 2.- Qu s el saldo migratori? Com pot ser? 3.- Explica, en forma de redacci, les diferents classificacions que podem fer de les migracions. 31. Exercicis punt 5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes. 4.- A partir del document de baix, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Explica, per separat, levoluci de la renda en la seua mitjana, en la dels pasos rics i en la dels pasos pobres. d) Quines diferncies de renda hi ha, en lactualitat, entre els pasos rics i els pobres? Com creus que pot afectar a als moviments migratoris? e) Explica, en forma de redacci, les causes de les migracions. 32. 6. Els moviments migratoris actuals. En el mn actual, cada vegada ms globalitzat, les migracions afecten a tot el mn, facilitades per les millores dels transports i les comunicacions: ms de 200 milions de persones viuen fora del seu pas dorigen (3% de la poblaci mundial) Entre els pasos desenvolupats destaca lemigraci de treballadors qualificats, que no solen tindre problemes per a desplaar-se des del seu pas a qualsevol altre del mn Per la major part de les migracions internacionals sn de treballadors no qualificats que van dels pasos pobres i superpoblats als pasos ms desenvolupats i que sovint troben moltes dificultats per a entrar en aquests pasos 33. 6. Els moviments migratoris actuals. Principals rutes migratries Dels pasos superpoblats del sud i sud-est dsia cap a Jap, pennsula dArbia, Uni Europea, Amrica del Nord i Austrlia Dels pasos africans cap a Europa Occidental De lest dEuropa cap a Europa Occidental DAmrica Central i del Sud cap a Amrica del Nord i Europa Occidental 34. Exercicis punt 6. Els moviments migratoris actuals. 1.- A partir del document de baix, respon: a) Tipus. b) Tema. c) Des de quines zones del mn ix la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu? d) Cap a quines zones del mn va la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu? e) Quins sn els principals corrents de m dobra qualificada? Per qu? f) A banda de la qualificaci, quina diferncia sol haver entre ser un emigrant qualificat i un poc qualificat? 35. 7. Conseqncies de les migracions: econmiques. El pas emissor perd poblaci jove en edat de treballar i aix empobreix al pas (especialment si s m dobra qualificada), per disminuir latur i arribaran diners que envien aquests emigrants per a les famlies El pas receptor es beneficia econmicament de larribada dimmigrants (si hi ha treball): augmenta la poblaci treballadora, el consum i la recaptaci dimpostos ms riquesa 36. 7. Conseqncies de les migracions: demogrfiques. El pas emissor, en emigrar els joves, perd poblaci, disminueix la natalitat, senvelleix i, en ocasions, poden haver problemes si els emigrants sn quasi tots homes o quasi tots dones El pas receptor guanya poblaci, es rejoveneix i augmenta la natalitat EMIRATS RABS (2010) 37. 7. Conseqncies de les migracions: socioculturals. El pas emissor redueix latur i el perill de conflictes socials, per es trenquen les famlies Al pas receptor augmenta la riquesa i diversitat cultural, per cal invertir ms en serveis pblics (educaci, sanitat, serveis socials) i hi ha perill de que apareguen conductes racistes i xenfobes contra la poblaci immigrant Els emigrants han dadaptar-se a una nova cultura i llengua, solen tindre treballs en pitjors condicions (pitjors condicions de vida, guetos) i pateixen el racisme i xenofbia dalguns En el cas demigrants indocumentats poden ser vctimes de trfic illegal (mfies) i sn explotats per empresaris sense escrpols que busquen el seu propi benefici, perjudicant a la resta de la poblaci (no paguen impostos) 38. Exercicis punt 7. Conseqncies de les migracions. 1.- Escolta la can Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la tens baix) i respon: a) Tipus de document, autor, data i disc a qu pertany. b) Tema. c) Qui canta, tericament, la can (narrador)? Com ho saps? d) Com s el poble? De qu viuen? En quina part dEspanya creus que pot estar? Per qu? e) Amb qu somien els joves del poble? Per qu? I les persones majors? Per qu? f) Qu aconsella el narrador als joves del poble? Per qu? g) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs don sen va la gent. h) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs on arriben els immigrants. 39. 8. Les migracions interiors a Espanya. Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, sn les ms nombroses Des de mitjans segle XIX fins a 1975 es produeix lxode rural: emigraci massiva del camp a les ciutats, especialment entre 1950 i 1975 Aquesta emigraci ix de les zones amb una agricultura extensiva de sec (Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Arag, Galcia,...) i es dirigeix a les ciutats i zones industrials, les zones amb una agricultura intensiva de regadiu i, posteriorment, a les zones que tenen ms turisme (Catalunya, Pas Basc, Madrid, Comunitat Valenciana, illes,...) 40. 8. Les migracions interiors a Espanya. Aquesta emigraci va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats, creixent en la perifria barris marginals on vivien els immigrants que arribaven A partir del 1975 lxode rural s molt menor i, fins i tot, es produeixen retorns de gent que, quan es jubila, torna al seu poble dorigen En lactualitat les principals migracions interiors es produeixen dins de les zones urbanes (entre pobles i ciutats propers) 41. 8. Les migracions interiors a la Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana tamb experimenta el seu xode rural fins a 1975: la poblaci de les zones de sec de linterior de Castell i Valncia emigra cap a les zones de la costa i de leix industrial interior que va de Valncia a Alacant per a treballar en lagricultura de regadiu, la indstria i els serveis A ms, la Comunitat Valenciana, des del 1955, rep immigrants daltres zones espanyoles com Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura, Mrcia o Arag 42. Exercicis punt 8. Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 1.- A partir dels tres documents de baix, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt als tres. c) Quines zones dEspanya perden poblaci entre 1960 i 1975? Quines zones guanyen poblaci? Per qu? d) Quines cinc regions espanyoles van perdre ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres perden poblaci? e) Quines quatre regions espanyoles van guanyar ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres guanyen poblaci? f) Quines zones de la Comunitat Valenciana van perdre poblaci entre 1950 i 1991? Quines la van guanyar? Per qu? g) Explica el que spigues sobre les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 43. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana. Tradicionalment Espanya ha estat un pas demigrants, amb lexcepci del perode 1990-2010 Etapes 1a etapa (1850-1975): emigraci cap a Amrica Llatina i Europa Occidental 2a etapa (1990-2010): arribada dimmigraci de tot el mn 3a etapa (des del 2010): novament emigraci, especialment a Europa Occidental 44. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975) La pobresa a Espanya va fer que, entre 1850 i 1929, una part de la poblaci jove emigrara cap a Amrica Llatina (especialment des de Canries i el nord dEspanya) En el cas valenci, es va produir tamb una emigraci des dAlacant cap a Algria Desprs de la Guerra Civil es van exiliar ms de mig mili despanyols que van haver de fugir de la repressi franquista cap a Europa, lURSS, Amrica i el nord dfrica 45. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975) Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i el fort creixement econmic dEuropa Occidental van fer que al voltant de dos milions despanyols emigraren a Europa, especialment a Frana, Alemanya i Sussa A partir del 1973, amb la crisi econmica a Europa, van tornar gran part dels emigrants i lemigraci exterior va ser molt menor entre 1973 i 1990 46. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Amb el creixement econmic espanyol, aquesta s una etapa de saldo migratori molt positiu: arriben molts ms immigrants que emigrants ixen del pas i la poblaci estrangera en Espanya, arriben a ser de ms de 57 milions en 2010 Per nacionalitats, destacava larribada dimmigrants romanesos, marroquins, britnics i equatorians; mentre per regions destacarien Amrica Llatina, Europa i nord dfrica 47. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Entre les causes de larribada dimmigrants la ms important era el creixement econmic i la falta de m dobra, especialment poc qualificada (construcci, servei domstic, agricultura,...); per tamb influeixen lentrada i ampliacions de la Uni Europea, la proximitat a frica i els lligams culturals amb Amrica Llatina Tres tipus dimmigrants Treballadors poc qualificats que venien per motius econmics o laborals buscant una feina i una millor qualitat de vida des dAmrica Llatina, frica i lest dEuropa Jubilats del nord dEuropa que busquen el millor clima i les platges de la costa mediterrnia i les illes Treballadors qualificats (minoria) 48. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) Aquesta immigraci va fer crixer la poblaci, la va rejovenir i va fer augmentar la natalitat, va ajudar al creixement econmic (treballs poc qualificats i mal remunerats, augment del consum,...) i va fer possible pagar les pensions i les despeses socials amb els seus impostos, encara que tamb shan trobat amb problemes dintegraci i brots de racisme i xenofbia, especialment quan comena la crisi econmica A partir del 2007, amb la crisi econmica, disminueix lentrada dimmigrants i, a partir del 2011, tornem a ser un pas demigrants 49. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010) A la Comunitat Valenciana passa el mateix que a la resta dEspanya: arriben a haver 900.000 estrangers, ms de la meitat a la provncia dAlacant, especialment britnics, romanesos, alemanys, blgars, equatorians i colombians 50. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010) Des del 2008 comena a pujar el nombre demigrants i, des del 2010, sen va ms gent que entra: saldo migratori negatiu, que provoca, junt a la baixada duna natalitat que ja era baixa, una disminuci de la poblaci Aquest canvi es deu a la greu crisi econmica que comena en 2007 i a un atur que ha arribat als sis milions de treballadors Les xifres oficials parlen de 300.000 espanyols que han emigrat des del 2008, per altres estudis calculen en ms de 500.000 els espanyols que han emigrat des de linici de la crisi 51. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010) A aquests cal afegir encara un major nombre destrangers que havien arribat abans i que han abandonat Espanya en quedar-se sense treball La major part demigrants sn menors dedat (fills dimmigrants que tenen la nacionalitat espanyola i tornen al pas dorigen amb els pares), per destaquen els joves qualificats, encara que tamb emigren joves sense qualificar i famlies dadults joves 52. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. Els principals destins sn Regne Unit, Frana, Estats Units i Alemanya La situaci a la Comunitat Valenciana s semblant a la dEspanya: en 2012 el saldo migratori era negatiu en ms de 10.000 persones, especialment en Valncia i Castell, ja que Alacant encara mantenia un saldo positiu (en 2013 ja no) MAPES EMIGRACI RECENT 53. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 1.- A partir dels dos documents, respon: a) Tipus de cadascun i autor i llibre del primer. b) Tema conjunt. c) Quants espanyols van emigrar a Europa entre 1960 i 1973? En quins anys van emigrar ms? Per qu es va produir aquesta emigraci? d) Cap a quins pasos es dirigien principalment els espanyols? Per qu? e) Explica, en forma de redacci, el que spigues sobre lemigraci espanyola entre 1850 i 1975. 54. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 2.- A partir dels dos documents, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt. c) Explica levoluci de la poblaci estrangera a Espanya entre 1990 i 2010. d) Per qu va arribar tanta poblaci immigrant a Espanya en eixe perode? e) De quins pasos venien ms immigrants? Quina daquesta immigraci era fonamentalment laboral (per a treballar) i quina residencial (per a viure)? f) Explica, en forma de redacci, tot el que spigues sobre la immigraci estrangera a Espanya i la Comunitat Valenciana entre 1990 i 2010. 55. Exercicis punt 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana. 3.- A partir dels dos documents de baix, respon: a) Tipus de cada document. b) Tema conjunt. c) Explica levoluci del saldo migratori espanyol entre 2008 i 2012. Per qu ha passat aix? d) Digues a quins cinc pasos estan emigrant ms els espanyols, en quina quantitat i per qu en cada cas. e) Explica el que spigues sobre les migracions exteriors actuals a Espanya i la Comunitat Valenciana. 56. Exercicis de sntesi 1.- Vocabulari: natalitat, mortalitat, mortalitat infantil, esperana de vida, migraci, saldo migratori, refugiat, emigrant, immigrant, xode rural, fuga de cervells.