dinamica de grups clarificacio de valors

D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S

1

La llàntia d'Aladí

OBJECTIU: Clarificació de valors i presa de consciència social.

NIVELL: Tots.

DURADA: 1 hora.

MATERIAL: Paper i llapis.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Petit grup. Gran grup.

METODOLOGIA:

1. El professor dóna les instruccions següents:

"T'has trobat una làmpara molt antiga. Com li va passar a l'Aladí, al netejar-la apareix un geni,

que et diu que et concedirà tres desitjos per quatre vegades, és a dir 12 desitjos en total.

a) Els tres primers són pel món en general.

b) Els segons són per la teva família.

c) Els tercers són per la teva escola i els teus amics.

d) Els tres últims són per a tu.

Pensa en els desitjos que demanaràs i escriu-los.

2.Quan han acabat, es fan grups de quatre persones per compartir els dotze desitjos.

3. En gran grup es compartiran només els desitjos que s'han demanat al món en general i per

l'escola i amics. En el petit grup s'hauran elegit els tres que es consideren més importants pel

món, l'escola i els amics.

VARIACIONS:

a) Fer-ho mitjançant dibuixos, plastilina o col.lage.

b) En acabar l'activitat es pot fer un treball comú ( mural, col.lage) on tots hi participin.

FONT:"El niño y la educación". Ma. Angeles Gonzàlez. Ed. Trillas.


2

Els nois i noies del carrer!

OBJECTIU : Adonar-se de les diferents condicions de vida tot reflexionant sobre la nostra

realitat social. S'intenta que prenguin consciència de les desigualtats i dels problemes

d'injustícia social que es donen actualment a la nostra societat.

NIVELL : ESO

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual i grup classe.

MATERIAL : Fulls amb la notícia i els exercicis sobre ella.

METODOLOGIA :

Al principi de l'activitat el professor dona una petita explicació del problema que planteja el text

per situar els alumnes en el tema que es vol tractar.

Els alumnes han de llegir la notícia individualment i han de fer els exercicis que es proposen.

Per últim, es fa una posada en comú per analitzar, entre tots, la problemàtica social que

planteja el text.

Notícia:

Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, és a dir, hi passen la major part del dia.

Què fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva família o per

poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o

els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina.

La seva llar està normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis.

Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen

sense assistència sanitària ni educativa.

Aquesta situació va ésser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San

Clemente") durant el famós Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocupar-

se d'aquest problema i el col·locà com a tema en la seva desfilada. (Informació treta de la

publicació "Noticias del UNICEF" nº127)


3

Preguntes:

1. El text presenta un problema que es dóna cada vegada més a les nostres ciutats, què

penses d'aquest fet?

- Coneixes casos que puguis explicar?

- Per què creus que es donen aquestes situacions?

- Què es podria fer per evitar-les?

- Què penses de la denúncia feta a Rio de Janeiro?

- Creus que era el moment oportú per fer la denúncia? Per què?

2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en

comú.Font: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diversitat".


4

FULL DE L'ALUMNE

Notícia:

Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, és a dir, hi passen la major part del dia.

Què fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva família o per

poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o

els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina.

La seva llar està normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis.

Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen

sense assistència sanitària ni educacional.

Aquesta situació va ésser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San

Clemente") durant el famós Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocupar-

se d'aquest problema i el col·locà com a tema en la seva desfilada.

(Informació treta de la publicació "Noticias del UNICEF" nº127)

Preguntes:

1. El text presenta un problema que es dóna cada vegada més a les nostres ciutats, què

penses d'aquest fet?

- Coneixes casos que puguis explicar?

- Per què creus que es donen aquestes situacions?

- Què es podria fer per evitar-les?

- Què penses de la denúncia feta a Rio de Janeiro?

- Creus que era el moment oportú per fer la denúncia? Per què?

2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en comú.


1

Treball de grup

OBJECTIU : ajudar a l'alumne en el desenvolupament del judici moral respecte a les

diferències racials, mitjançant la creació d'un conflicte que han de resoldre.

NIVELL : cicle superior.

DURADA : 1 hora.

MATERIAL : full de l'alumne.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : individual o petit grup i grup classe.

METODOLOGIA : El treball que fan els alumnes pot ser individual o en grup. L'important és

que cada un d'ells arribi a una conclusió personal raonada respecte a la qüestió que es planteja

al final del dilema. Al final d'aquest treball es pot fer una posada en comú i s'intenta que tothom

justifiqui les seves posicions.

El professor pot guiar la discussió agafant com a referència les preguntes següents:

Està bé canviar de company perquè és gitano?

El Víctor i l'Elena s'han d'inventar alguna excusa per dir al professor?

Què faries tu si et trobessis en la situació del Víctor?

Com creus que se sentirien el Diego i el Paco?

OBSERVACIONS :

FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,

Edicions 62. Barcelona, 1990.


2

FULL DE L'ALUMNE

A partir del dilema que et proposem a continuació, respon la qüestió. Justifica la teva resposta

donant tots els arguments que creguis necessaris.

"En una classe de sisè de Primària hi ha 10 alumnes gitanos i 20 paios. Al final del mes de

gener , el professor planteja un treball que consisteix en un estudi pràctic sobre el barri. Cada

grup podrà escollir els aspectes que més li interessin. Els grups no poden ser de més de dues

persones, però si algú ho vol fer tot sol pot fer-ho. En l'avaluació del primer trimestre, els

alumnes varen constatar poca unió i poc coneixement entre ells. Partint d'aquesta revisió, el

professor suggereix fer les parelles per sorteig. Demana si hi ha algú que vulgui fer el treball tot

sol, però ningú no aixeca la mà. Es fa el sorteig i s'estableixen les parelles. N'hi ha dues que es

canvien per problemes d'horari entre ells.

Al Víctor i a l'Elena els ha tocar amb dos nens gitanos, el Diego i el Paco, respectivament. El

Víctor no vol fer el treball amb el Diego, i proposa a l'Elena un canvi de parella: anar ells dos

junts i deixar al Diego i el Paco junts.

Per fer el canvi han de trobar una excusa, ja que el professor no els deixarà canviar si és per

què no volen anar amb nens gitanos".

CREUS QUE L'ELENA HA DE CANVIAR DE PARELLA? PER QUE?


3

Si els altres són diferents a mi, jo ...

OBJECTIU :

Ajudar que els alumnes descobreixin els valors que consideren desitjables.

Descobrir quins valors han de guiar la seva conducta en situacions on es donen problemes i

conflictes racials.

NIVELL : cicle superior.

DURADA : 1 hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE : petit grup i gran grup.

METODOLOGIA : Abans de repartir la fitxa convé explicar als alumnes que es plantegen

diferents situacions de conflicte racial mitjançant frases inacabades que els han de completar.

S'ha d'indicar també, que no es tracta que hi pensin llarga estona, sinó que escriguin el que

creuen que farien davant la situació que es presenta. El full es personal i anònim. Les respostes

que es llegiran a classe seran trobades a l'atzar, després d'haver recollit totes les fitxes.

MAI DIREM DE QUI ES TRACTA.

Després podem fer un debat amb tot el grup classe.

OBSERVACIONS :




4

FULL DE L'ALUMNE

Llegeix les següents frases inacabades i completa-les amb el que penses:

Si una família de raça gitana vingués a viure al pis del costat ........................

..................................................................................................................................

Aneu de colònies amb el tren; tots els teus companys ja han trobat seient i l'únic lloc buit que

queda és al costat d'uns àrabs, et quedes pensant què fer i finalment

..............................................................................................................

.................................................................................................

Quan al carrer veig nens i nenes de raça gitana demanant almoina, penso

................................................................................................................................

..............................................................................................................

Vaig amb el meu pare amb cotxe i al parar-nos en un semàfor, venen a netejar-nos els vidres

del cotxe i demanar-nos diners. Jo penso que

..................................................................................................................................

........................................................................................................................

Si a l'escola arriba una nena negra i el professor la posa al meu costat

.................................................................................................................................

........................................................................................................................

Si un company àrab et convidés a la seva festa d'aniversari ...........

..............................................................................................................................


5

El microscopi

Objectiu : Ajudar a l'alumne en el desenvolupament del seu judici moral mitjançant l'exposició

a un conflicte del que ha de raonar la solució més adient.

Nivell : ESO

Duració : 1 hora.

Activitat : Petit grup i grup classe.

Metodologia : Es divideix la classe en grups de 5 persones i es reparteix un full amb el dilema a treballar. Els grups es poden fer a l'atzar.

Durant uns 40 minuts, els grups van comentant el cas, justificant les seves afirmacions.

Seria convenient que el mestre passés pels grups per tal de recollir comentaris i introduir nous punts de vista.

Després es passa a comentar-ho amb tota la classe, utilitzant les preguntes que acompanyen el dilema, si es creu convenient.

El mestre ha de procurar evitar les respostes expressades en termes de "potser" per tal d'obligar els alumnes a decidir en el cas que no optin per una solució clara.

Ha d'evitar intervenir de manera directa amb les serves opinions.

Preguntes per guiar el comentari amb tot el grup classe:

Si en Sergi no fos tímid, creus que actuaria d'una altra manera? Explica quina i per què.

Si en Lluís hagués estat un amic d'en Sergi, hauria de fer el mateix o canviaria? Per què?

Si en Lluís li demanés de no dir-ho i li digués que serien sempre amics, en Sergi hauria de denunciar-lo o no? Per què?

Si en Sergi parlés amb en Lluís i aquest el tractés malament i es negués a parlar amb la professora, en Sergi hauria de denunciar-lo? Per què?

Què diferencia en Sergi d'en Lluís?

Això són motius per obrar d'una manera o d'una altra? Per què?.

Observacions :

Font : "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Diversos autors. Rosa Sensat,



6

FULL DE L'ALUMNE

EL MICROSCOPI

Sergi és un noi molt tímid que fa 2n d'ESO. Ha hagut de canviar constantment d'escola i encara

no té gaires amics. En concret, Lluís, que és molt popular a la classe, es fica molt amb ell,

perquè és callat i porta unes ulleres molt grosses.

Durant la classe de ciències, van anar al laboratori. La professora va posar en Sergi i en Lluís a

treballar junts amb el microscopi. A la sortida, en Sergi va veure com en Lluís l'amagava a la

bossa.

A la tarda, la professora va anunciar que faltava un dels microscopis del laboratori i que ells van

ser el últims d'utilitzar l'aula. Vol que es retorni el microscopi i que aparegui el responsable. Va

esperar un temps, però en Lluís no ho va reconèixer. Llavors va dir que, si el culpable o

culpables no volien sortir i hi havia algú que ho sabia, podia escriure el nom del responsable en

un paper i fer-li arribar anònimament.

Què ha de fer en Sergi?

Per què creus que ho ha de fer?


7

Bafa Bafa.

OBJECTIU : Prendre consciència de les diferències entre cultures i de les dificultats

d'integració que existeixen.

NIVELL : ESO

TEMPS: 1 hora i mitja.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : 2 grups.

MATERIAL :

. Instruccions sobre el comportament de les diferents cultures.

. Cartes

. Cartes amb numeració de l'1 al 7 de diferents colors.

METODOLOGIA :

Es divideix la classe en dos grups: Grup cultural A i Grup cultural B. Els dos grups han d'estar

en sales separades.

Cada grup aprèn el comportament específic del seu grup cultural i actua segons les normes. Es

practica durant uns vint minuts.

Després, dos membres de cada grup canvien de sala i durant pocs minuts intenten esbrinar

com es comporta l'altre grup i han d'intentar integrar-s'hi. Quan retornen al seu grup han

d'explicar als seus companys el que els sembla que han entès. Seguidament, en surten dos

més i així successivament fins que tots han pogut veure l'altra cultura.

En aquest moment, cada grup ha d'intentar construir (amb l'experiència de tots) quines normes

de comportament té l'altra cultura.

Finalment, en gran grup, es comparteixen les descobertes i s'explica quin era realment el

funcionament de cada cultura.

Es fa una reflexió del que hem sentit i après en aquesta activitat.

FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'educació

Compensatòria.


8

NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "A"

1 Els homes de la cultura A són molt amables i dolços. Per ells la cosa més important és

estrènyer i tenir interrelacions d'amistat: de tota manera l'amistat ha de seguir un sistema de

normes relativament estretes.

Tots respecten l'home vell. Les dones formen part del patrimoni de l'home.

2. L'home vell del grup dóna 6 cartes a cada membre del grup per fer canvis. L'intercanvi es fa

sempre entre dues persones soles: cada un posa una carta sobre una taula o una cadira o bé

sobre la seva mà, amb la figura girada cap per baix. Quan s'han posat les dues cartes, es giren;

el que té el valor més baix guanya les dues cartes. El que es queda sense cartes pot anar a

buscar-ne, gratuïtament, a l'home vell del grup, fins a un màxim de 6.

3. Les normes de bona conducta són les següents:

a) Abans d'intercanviar les cartes, els dos membres de la parella han de començar una breu

discussió (sobre el temps, els amics, els esports, o altres) i es fan recíprocament molts

compliments. Després del canvi, es tardarà encara una mica en separar-se i anar a buscar una

altra persona. Els dos membres de la parella s'han de tocar

almenys una vegada mentre duri l'intercanvi, però no s'han de donar la mà perquè això

representa una manera de mantenir la gent a distància. La durada de l'intercanvi ha de ser de 4

o 5 minuts.

b) Cada participant rep un cartronet blanc. Els dos participants del canvi fan un senyal sobre el

cartronet de la persona amb qui han negociat com una manera de dir a l'altre com han viscut

l'intercanvi. Si es pensa que s'han seguit les normes establertes, s'assenyala la carta de

l'acompanyant amb les inicials pròpies; en cas contrari, s'escriuen alguns números a l'atzar,

però no les inicials.


9

D'aquesta manera, en els intercanvis, els acompanyants es posen al corrent de les violacions

de les normes.

c) Són sempre els homes els qui dirigeixen la paraula a les dones, mai al contrari. De totes

maneres, les dones estan autoritzades a fer senyals i gestos als homes. Una dona es pot dirigir

lliurament a una altra dona.

d) En l'intercanvi amb l'ancià del grup, és sempre aquest últim qui guanya, siguin quins siguin

els valors de la carta.

e) Si és possible, cadascú farà almenys un canvi amb tots.

Qualsevol que violi les normes de bona conducta serà sancionat per la comunitat dels homes:

pot ser expulsat de l'habitació o li pot ésser prohibit qualsevol canvi.

Les sancions són vàlides per la durada d'un torn de la visita.

4. Els visitants no tenen dret ni a fer preguntes ni a comensar discussions. Si es dirigeixen

directament a una dona, seran immediatament expulsats de la sala dels homes de la comunitat

i no tenen dret a retornar.

ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES NORMES ALS MEMBRES D EL GRUP "B"


1

NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "B"

1. Els membres del grup B treballen amb esforç per obtenir el màxim de punts a través del

canvi de carts.

2. Cada participant del grup B, rep a l'inici del joc 10 cartes, en les quals hi ha indicats números

de l'1 al 7. La banca distribueix les cartes a l'atzar. La finalitat del joc, és obtenir el màxim de

punts seguint algunes normes:

a) Està prohibit tocar-se.

b) Al començament cap carta té valor. Les coses canvien, quan a través de l'intercanvi

s'obtenen una sèrie de cartes del mateix color, numerades l'1 al 7. En aquest moment les

cartes que formen l'escala prenen el seu valor nominal. D'aquest moment en endavant, per

aquell jugador conten també les sèries incomplertes d'almenys 3 cartes consecutives d'aquell

color. Per exemple, s'ha obtingut una escala de l'1 al 7 de cartes blaves (28 punts), i tres cartes

consecutives blaves (per exemple 2,3 i 4) que prenen els respectius valors nominals ( en

l'exemple faran 9 punts més). Les cartes que han pres un valor, poden ser retornades a la

banca i canviades per la mateixa quantitat de diversos colors, per poder continuar els

intercanvis. La banca apunta els punts de cada jugador a la pissarra.

c) Els jugadors mostren als altres jugadors les cartes que desitgen intercanviar amb ells, en

canvi s'amaguen les cartes restants a la mà.

d) Està prohibit parlar qualsevol llengua que no sigui la llengua "clau" del territori:

SI = tocar-se el tòrax amb la barbeta.

REPETIR = posar els dos polzes en horitzontal amb els punys tancats.

NO = aixecar els dos colzes fins l'alçada de la cara


2

COLORS = s'expressen pronunciant les dues primeres lletres, i s'indiquen primer en el moment

de l'intercanvi.

XIFRES = s'expressen després del color, i estan formades amb les inicials dels jugadors

seguides de la lletra a. Per exemple, Berta Falguera per indicar un dos, seria BaFa, el tres

BaFaBa, el quatre BaFaBaFa, etc.

Els membres del grup B pensen que comptar amb els dits les síl·labes pronunciades és el

màxim de la mala educació.

e) Els intercanvis es fan drets i seguit les següents normes:

Introducció: Els contraents s'intercanvien tres ràpides cuclades d'ulls successives; això significa

que cadascú reconeix en l'altre el representant d'una societat de profit i que els dos estan

disposats a negociar durament entre ells, intentant sobresortir. El que no respon als cops d'ulls,

és que no vol fer l'intercanvi (o potser no coneix les normes, ja que no pertany a la cultura B).

Intercanvi: Els contraents es comuniquen en llegua "clau" el que volen a canvi ( per exemple Ve

BaFa = un dos vermell). Ells parlen del que volen, mentre mostren la carta que ofereixen. Parlar

una llengua diferent a la "clau" en l'intercanvi en el territori B, és una ofensa molt greu.

ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES REGLES ALS MEMBRES D EL GRUP "A"


3

Abigaël

OBJECTIU :

- Prendre consciència dels propis valors.

- Comprendre que tots no accepten pas els nostres valors.

- Veure com els valors influeixen sobre el judici, les decisions, el comportament, etc.

- Comprendre que els valors poden canviar.

NIVELL : 1er. cicle ESO

TEMPS: 1 hora.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual , Petit grup i Gran grup.

MATERIAL : Paper i llapis.

METODOLOGIA :

1. El mestre llegeix en veu alta la història d'Abigaël.

2. Es demana que cada un ordeni els 5 personatges de millor a pitjor. Els alumnes tenen cinc minuts per anotar, individualment, la seva classificació en un paper.

3. Es formen grups de 5 a 7 alumnes. Cada grup té 15 minuts per confrontar les llistes i establir una llista comuna. La llista definitiva ha de ser adoptada per consens i no per vot majoritari.

4. Els grups presenten els seus resultats al gran grup, es comparen les llistes i es discuteix les raons de les diferències. El debat ha de fer veure també, la raó per la que s'ha adoptat un ordre o un altre (15 minuts).

5. El mestre fa una breu exposició per mostrar com aquesta petita història toca valors molt dintre nostre (amor, relació amb els pares, relació entre sexes, violència, materialisme,..) i com, encara que siguin grups relativament homogenis - mateixa edat, mateixa educació, mateix lloc de residència, etc,- es veuen aquests valors de maneres molt diferents.

6. Reflexió i discussió sobre el fet de que nosaltres estem un període de transició ràpida i que aquestes diferències de valors serien encara més grans en altres parts del país o del món.

OBSERVACIONS :

FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació

Compensatòria.


4

ABIGAEL

L'Abigaël estava enamorada d'en Gregory, que vivia a l'altre costat del riu. Un terratrèmol va

destruir tots els ponts. Abigaël es dirigeix llavors a Sinbad, que té una barca, pregant-li que la

travessi a l'altra costat del riu per poder així abraçar novament a Gregory. Sinbad accepta, però

amb la condició de que ella s'entregui primer a ell. No sabent què fer, ella va a demanar consell

a la seva mare, qui declara no voler barrejar-se en qüestions personals.

Desesperada, Abigaël cedeix a les pretensions de Sinbad, qui la fa passar tot seguit a l'altra

riba. Tant bon punt desembarcar, la jove corre a trobar en Gregory i li explica tot el que ha

passat. Gregory queda glaçat i la fa fóra brutalment. Sortint de

la casa d'en Gregory, Abigaël es troba en John, un bon amic d'en Gregory. Ella li explica tot.

John pega en Gregory sota la mirada d'Abigaël i se'n va amb ella.


5

Anna i Joan o Joan i Anna

OBJECTIU : Analitzar situacions de problemàtiques relacionades amb el treball.

Reflexionar entorn de postures discriminatòries que es donen a la vida real dels alumnes.

Treballar l'acord com a grup, mitjançant el diàleg i la ponderació d'opinions.

NIVELL: Cicle superior.

DURACIÓ: 45 minuts.

MATERIAL: Fotocòpies del cas.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup.

METODOLOGIA:

S'organitza la classe en grups de 5 o 6 persones. El treball consisteix en dues etapes: la

primera fa referència a l'anàlisi del cas en petit grup, i la segona és la posada en comú de les

opinions dels diferents grups a la resta de la classe.

Un cop acabada l'exposició, es poden extreure conclusions a nivell de grup classe.

OBSERVACIONS:

FONT: Etica i escola. Ed. 62 /Rosa Sensat.

HISTÒRIA:

En Joan i l' Anna són un matrimoni jove. Ell és químic i treballa en un important laboratori

farmacèutic. Ella és metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les guàrdies que l'Anna ha de

fer periòdicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relació.

Ara l'Anna està a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una

altra ciutat més important li ha ofert el càrrec de cap del departament de traumatologia, que és

on l'Anna presta normalment els seus serveis. Això implicaria més reconeixement laboral, més

possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou.


6

En Joan i l'Anna han estudiat la situació, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i

finalment han decidit no acceptar-ho. Paral·lelament a això, les relacions entre ells han canviat.

No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb més freqüència.

FULL DE L'ALUMNE

HISTÒRIA:

En Joan i l' Anna són un matrimoni jove. Ell és químic i treballa en un important laboratori

farmacèutic. Ella és metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les guàrdies que l'Anna ha de

fer periòdicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relació.

Ara l'Anna està a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una

altra ciutat més important li ha ofert el càrrec de cap del departament de traumatologia, que és

on l'Anna presta normalment els seus serveis. Això implicaria més reconeixement laboral, més

possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou.

En Joan i l'Anna han estudiat la situació, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i

finalment han decidit no acceptar-ho. Paral·lelament a això, les relacions entre ells han canviat.

No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb més freqüència.

QÚESTIONS:

Troba criteris per jutjar la situació i establir una relació entre els fets.

Com la valoraries en el cas d'haver estat a l'inversa (que fos en Joan qui progressés?)

El fet de ser home o dona implica prendre alguna postura determinada davant qualsevol

situació laboral? Per què?

Per què creus que els problemes/ situacions laborals poden influir tant a nivell de relació i a

nivell social?

Tracta de determinar amb detall actituds teves que sotmetin els teus judicis i opinions a la

condició laboral de l'altre.


7

El naufragi

OBJECTIU : Arribar a un pacte entre tots els membres del grup.

NIVELL : cicle superior i 1er ESO

DURADA : 1 hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE : parelles, petit grup i gran grup.

METODOLOGIA :

Plantejament als alumnes:

"Imagineu-vos que us trobeu en un naufragi. Amb penes i treball heu aconseguit d'arribar a una

illa on haureu de passar tres anys de la vostra vida, sense moure-us d'allà.

Haureu de viure en un emplaçament físic (l'illa) que fa 20 quilòmetres quadrats on 1/4 és un llac

de peixos, 1/4 és terra de conreu, 1/4 és un bosc feréstec i 1/4 és un indret sense conrear.

El clima és estiuenc (30 durant el dia i 20 durant la nit).

Només us relacioneu amb vosaltres mateixos (sembla ser una illa deserta).

Del vaixell s'han salvat 37 objectes, però només en podeu rescatar 3."

Procediment didàctic:

1) S'explica als alumnes la situació que estan vivint i se'ls dóna el llistat de les coses que poden

rescatar.

2) En parelles, triar els 3 objectes que consideren més adequats.

3) En grups de quatre discutir els objectes abans escollits per les parelles.

4) Escullen un portaveu de cada grup que a nivell de classe anunciarà els objectes escollits

pels seu grup. Es poden en comú a la pissarra i hem d'arribar a posar-nos d'acord amb els tres

objectes finals.

Si es vol es pot escollir un moderador o es pot votar,...

FONT: "Jocs d'expressió oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vilà. Editorial Eumo.

Barcelona, 1986.


8

Els astronautes

OBJECTIU : aprendre a prendre decisions de petit grup.

NIVELL : cicle superior i 1er ESO

DURADA : hora i mitja, però es pot fer en dues sessions diferenciades.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE : parelles, petit grup i gran grup.

METODOLOGIA :

Història dels astronautes:

"Imagineu-vos que sou a la lluna. Heu acabat la vostra missió i ha arribat l'hora de tornar cap a

la Terra; però ara se us presenta un greu problema: heu recollit tantes mostres lunars que la

nau no pot superar aquest excés de pes. Us veieu obligats a establir un ordre prioritari entre

tots els objectes que dueu a l'equipatge per tal de decidir quines haureu de deixar".

Procediment didàctic:

1) Els alumnes per parelles reben un llistat d'objectes "lunars".

2) Cada parella anota a la fitxa quina és la utilitat de cadascun dels objectes "lunars" i a partir

d'aquí estableixen un ordre de prioritats.

3) Si es vol se'ls pot dir un número determinat d'objectes màxim per emportar-se.

4) Es passa a treballar en grups de 4 o 6 persones i posen en comú les prioritats tot

confeccionant una nova llista.

5) Se'ls fa saber que la NASA els ha posat a prova i que ella ja ha fet una relació d'objectes,

però que demana que un representant de cada coet els comuniqui els diferents llistats.

6) Posada en comú, on un alumne pot anar comparant els diferents llistats.

7) Finalment se'ls passa la llista de la NASA a cada grup perquè comparin amb el seu llistat i el

fet dels resultats dels diferents coets.

FONT: "Jocs d'expressió oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vilà. Editorial Eumo.

Barcelona, 1986.


9

Anem de campaments!

OBJECTIU : Ajudar als alumnes a ser conscients de les diferents personalitats de la gent amb

què es relacionen, així com a aprendre a respectar-les i a valorar-les.

NIVELL : 1er ESO

DURACIÓ: 1 hora

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Petit grup i grup classe.

METODOLOGIA : Dividim la classe en grups de cinc alumnes i a cada grup li donem la

fotocòpia amb l'explicació del joc i la llista de personatges.

Al final, cada grup exposa les seves conclusions, tot justificant la seva decisió.

OBSERVACIONS :




10

ANEM DE CAMPAMENTS!

La setmana que ve estareu de campaments. Formareu part d'un grup de companys amb els

quals us divertireu i us encarregareu de diverses tasques (neteja, cuina, etc.)

Podeu escollir les persones que formaran part del vostre grup (només en podem escollir tres),

però, ja que haureu d'estar molt de temps junts, procureu valorar-ho tot. Hi ha una llista de set

companys. Aquests són els següents:

Maria: és la "nena bona" del grup. Sempre està disposada a ajudar als altres encara que això

signifiqui no passar-s'ho bé. Els seus companys s'aprofiten d'això i li encarreguen les feines que

no volen, però ella no s'enfada mai ni diu res.

Ignasi: a casa seva tenen molts diners i ell procura demostrar-ho. També és molt "maco" i té

molt èxit entre les noies de la classe. Li agrada molt explicar les seves aventures que

segurament són inventades, però diverteixen. De qualsevol manera, sempre pots confiar en ell.

Anna: ha anat moltes vegades de campaments i coneix un munt de jocs i de cançons per

passar-ho bé. Es molt divertida i no vol que ningú es trobi malament al seu costat, però

acostuma a enfadar-se per qualsevol ximpleria i després en fa una muntanya.

Eva: en qualsevol situació és la líder del grup. Sempre sap organitzar les activitats i trobar la

manera més còmoda i ràpida de fer qualsevol cosa. De vegades cansa que ella acostumi a

tenir raó, perquè s'ho creu "una mica massa".

Xavier: pertany a l'equip de bàsquet del col·legi. Es molt fort i ràpid. Si s'organitzen jocs

d'atletisme segur que guanyarà l'equip del qual en sigui membre. Encara que no ho sembla, és

molt immadur i infantil, no sap escoltar raons i de vegades se sent sol sense els seus pares.

Mònica: és molt tímida. Quan està en un grup de joc es deixa portar pels altres sense aportar

cap idea nova. Generalment, va al darrera d'algú per fer-se'n més amiga, i aleshores es veu

que té idees molt bones, encara que de vegades resulta un xic pesada.

Sergi: és l'artista del grup. Toca molt bé la guitarra i amb l'Anna diverteixen al més trist. També

sap dibuixar molt bé i fa unes caricatures molt gracioses i reals de la gent, si bé pot semblar en

alguns moments bastant mordaç i sarcàstic.


11

Les parelles (Joc de rol)

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : JOC DE LES PARELLES

OBJECTIU :

- Comprendre els sentiments i les sensacions dels altres.

- Veure que moltes de les nostres conductes habituals poden arribar a ser molt injustes amb algú.

- Estimular la sensibilitat en les relacions humanes i l'hàbit de donar respostes actives i transformadores a les situacions reals.

NIVELL : Cicle Mitjà, Cicle Superior i 1er ESO

DURADA : 1 hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Parelles i Gran grup.

METODOLOGIA :

1. Cada un dels títols de la llista s'escriuen en uns rectangles de cartolina, que prèviament s'hauran retallat. Es posen a l'inrevés sobre una taula i es barregen bé, com si fossin fitxes de dòmino.

2. Cada parella agafa una cartolina i veu el títol de la situació que haurà de representar, però no ho diu a les altres.

3. Durant cinc minuts totes les parelles es separen una mica per poder parlar i preparar la representació.

4. Després, cada parella disposa de tres minuts per representar el tema que li ha tocat. La noia ha de representar el paper masculí, i ho farà amb un nom femení, i el noi representarà el paper femení, fent-ho amb un nom masculí.

Les parelles van sortint a representar els seus papers, l'una darrera l'altra.

5. Mentre, tots els altres, fent de públic, aniran anotant al seu bloc dues coses: què és el que troben més còmic en cada situació representada i què és el que hi troben més injust.

6. Quan s'acaben les representacions, es tornen a apartar les unes de les altres per poder parlar amb tranquil·litat durant uns cinc minuts o deu. Es tracta que cada parella pensi una proposta per a cada una de les situacions, que sigui més justa per a tothom.

7. Al final, es presenten totes escrivint-les a la pissarra o en un lloc visible per a tots; se n'han d'escollir dues. Les noies voten la proposta de canvi d'actitud que els sembli més pràctica i eficaç i que els sembli possible dur a la pràctica; els nois, per la seva banda, fan el mateix. Les dues propostes de canvi d'actitud escollides seran representades per les parelles guanyadores, és a dir, les que les hagin pensat.

FONT: Biblioteca de Classe. Ed. Graó.


12

Llista de títols:

1. Un director, que ha de contractar una persona per treballar al seu despatx, rebutja una dona

perquè està casada i una altra perquè no és prou jove ni maca.

2. Un matrimoni ha de fer un viatge en cotxe; el marit no deixa que la seva dona el condueixi

perquè diu que li falta pràctica, fent molt difícil així que en pugui anar adquirint.

3. Una professora fa burla d'un alumne perquè en saber que ha suspès l'assignatura es posa a

plorar, i li diu que això només ho fan les noies.

4. El marit torna a casa després d'un dia de molt treball i seu davant de la tele per veure el

partit, mentre la dona prepara el sopar i fa callar les criatures.

5. En una fàbrica, un home i una dona fan la mateixa feina i treballen les mateixes hores: la

dona rep una tercera part menys del salari.

6. Passa pel carrer un senyor gran, casat amb una noia vint anys més jove que ell; tothom el

considera molt afortunat. Passa una senyora gran casada amb un jovenet: és criticada per

tothom.

7. Una noia, fent-se la coqueta, intenta que el professor li aprovi l'examen que havia suspès.

8. Una empresa vol reduir el personal i decideix que és millor acomiadar les dones que hi

treballen que no pas els homes.

9. Es vol preparar una festa per celebrar que un company ha trobat feina; els amics preparen la

música i els discursos, i les amigues el menjar i la decoració.

10. Al pare no li agrada el dinar i demana que li preparin una altra cosa; la mare es menja

sempre el que no ve de gust als altres.


13

Dient el mateix

OBJECTIU : Posar els alumnes en situació d'analitzar dos textos diferents en forma però

semblants en contingut.

NIVELL : ESO

DURACIÓ: 45 minuts.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual i grup classe.


METODOLOGIA : Es recomana la lectura en comú del segon text. El primer es pot fer

individualment o també en grup. Posada en comú al grup-classe.

Conclusions.

OBSERVACIONS :




14

FULL DE L'ALUMNE

DIENT EL MATEIX

Llegeix amb atenció aquests dos textos. Potser et caldrà fer-ho més d'una vegada.

Text 1

L'edat del planeta Terra es calcula en 4.600 milions d'anys. Si condensem aquest inimaginable període de temps en un altre més comprensible, podríem equiparar-lo a la vida d'una persona de 46 anys. No coneixem res dels seus primers 7 anys i només hi ha informació aïllada sobre el període intermedi. El que sí sabem és que la Terra va començar a florir quan en tenia 42. Els dinosaures i els grans rèptils no van aparèixer fins fa un any, quan el planeta en tenia 45.

Els mamífers van arribar fa tan sols 8 mesos i en la meitat de l'últim cap de setmana el gel va cobrir la Terra. L'home actual porta aproximadament 4 hores existint. Durant l'última hora ha descobert l'agricultura. La revolució industrial va començar fa un minut.

En aquests últims 60 segons, l'home està convertint el paradís en un abocador d'escombraries. Ha crescut com una plaga, ha extingit 500 espècies animals i ha devastat el planeta a la recerca de combustibles. Ara s'erigeix com un nen embrutat, orgullós del seu poder.

(Calendari Green-Peace)

Text 2

Com es pot comprar o vendre el firmament o ni tan sols la calor de la Terra? Aquesta idea és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l'aire ni de la transparència de l'aigua, com podran vostès comprar-les? Som part de la Terra, i al mateix temps ella és part de nosaltres. Les flors són les nostres germanes; el cavall i l'àguila són germans nostres. (...) Tots pertanyem a la mateixa família.(...)

No hi ha lloc tranquil a les ciutats de l'home blanc, no hi ha lloc per escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera ni com aletegen els insectes. Però potser això sigui també perquè sóc un salvatge que no comprèn res.(...)

L'aire té un valor incalculable per al pell-roja, ja que tots els éssers comparteixen el mateix alè, l'animal, l'arbre, l'home,

tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira, com un moribund que agonitza durant molts dies no és sensible a la fetor.

(Extracte de la carta del Cap Indi Seattle adreçada al President dels Estats Units.)

Extreu els problemes principals que presenten els dos textos. De quina manera estan plantejats en els fragments?

Compara les problemàtiques: què tenen en comú? En què es poden diferenciar?

Quina podria ser la finalitat comuna que perseguirien els dos textos?

Quin dels dos fragments t'ha agradat més? Per què?


15

De la part del llop

OBJECTIU : Apreciar que normalment només veiem un sol costat de la història i que si veiem

l'altre costat podem comprendre millor el que va passar.

NIVELL : Cicle mitjà, superior i 1er ESO

DURADA : 1 hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Petit grup i gran grup.

METODOLOGIA : : Expliquem el conte "El llop maligne" al gran grup. Després en grups de 4 ó

5 alumnes plantegem fer la següent activitat: triar un conte (la Blancaneus, per exemple) i cada

grup ha d'explicar el conte des d'un punt de vista diferent (els set nans, la madrastra, la

poma,...).

Després cada grup explica la seva història al gran grup.

Posteriorment es fa una discussió en gran grup:

- Quins canvis hi ha hagut a la història?

- Què hem sentit quan estàvem fent l'activitat?

- Quina necessitat hi ha de conèixer els diferents punts de vista?

- Passa això a la vida de cada dia? Quan? T'ha passat?

-.....

OBSERVACIONS :

FONT: Dossier d'activitats del Programa d'Educació Compensatòria.


16

EL LLOP MALIGNE

M'agradava viure al bosc. Era casa meva i jo me'n preocupava. Volia que estigués net i polit. Un preciós dia de sol, mentre estava netejant les escombraries que sempre deixen els que venen a fer "picnic", vaig sentir passes. Mirant des de darrera d'un arbre vaig veure venir pel camí una joveneta que portava un cistell. Vaig sospitar immediatament d'ella, ja que anava vestida d'una manera molt estranya, tota de vermell, amb el cap cobert per una caputxa com si no volgués ésser reconeguda.

Ara ja sé que no podem jutjar la gent per com va vestida, però jo era al meu bosc i havia de saber més coses sobre ella. Li vaig preguntar qui era, d'on venia - ja sabeu, aquest tipus de coses. Per començar em va dir que ella no parlava amb estranys. Vaig quedar amb la boca oberta! Estrany? Molt bé. Després de tot, jo havia portat tota la meva família a aquest bosc. Llavors, ella es va calmar una mica i em va explicar una història, de que si anava a casa la seva àvia, que estava molt malalta, amb un cistell de menjar. Semblava una persona honesta, però vaig pensar que havia d'aprendre que era desconsiderat anar a casa d'un altre tan sospitosament vestida.

Vaig deixar que seguís el seu camí, però vaig córrer cap a la casa de l'àvia. Quan vaig veure aquella dolça velleta, li vaig explicar la situació i va estar d'acord amb que la seva neta necessitava aprendre una mica de consideració. Vàrem planejar que ella no estaria a la vista fins que jo la cridés - es va amagar a sota el llit.

Quan la noia va arribar, la vaig invitar a entrar dins l'habitació on jo estava ficat al llit. Ella es va acostar i va fer un comentari sobre les meves grans orelles. Jo ja havia estat insultat abans, així que vaig fer el que vaig creure millor, suggerint-li que les meves gran orelles m'ajudaven a escoltar-la millor. El que jo volia dir, era que ella m'agradava i volia posar molta atenció en el que m'estava dient. Però ella va fer una altra intel·ligent apreciació sobre els meus ulls brillants.

Ara podeu veure com jo estava començant a notar que aquella joveneta que era tan bonica, començava a ser molt desagradable.

Un cop més, vaig intentar contestar el millor que vaig poder, dient-li que aquells grans ulls m'ajudaven a veure-la millor.

El següent insult sí que em va ferir de veritat. Jo tinc un problema perquè tinc les dents molt grosses, i aquesta joveneta, amb tota la calma del món, va i m'ho diu. Reconec que m'hauria d'haver controlat millor, però vaig fer un bot del llit cridant que les meves dents m'ajudaven a menjar millor.

Cap llop es menjaria mai una joveneta, això tothom ho sap, però aquell dimoni de criatura va començar a córrer per la casa cridant. Jo la seguia intentant calmar-la. Em vaig treure de sobre els vestits de l'àvia, però això encara va ser pitjor. Llavors va obrir de cop la porta un guardabosc que portava una destral a la mà.

Jo el vaig mirar i era obvi que em trobava en un gran problema. Hi havia una finestra oberta darrera meu i em vaig escapar.

M'agradaria poder dir que era el final de la història, però aquella àvia mai va explicar el meu costat de la història.

Poc després va començar a circular la notícia de que jo era un tipus horrible i antipàtic i tots van començar a evitar-me. No he sabut res més d'aquella noieta amb la caputxa vermella, però després d'aquell fet no he pogut viure mai més feliç.


17

Fem un col·lage

OBJECTIU: Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinàmica competitiva, així

com les diferents maneres d'enfrontar-la.

NIVELL: Cicle Superior i 1er ESO

MATERIAL: 4 cartolines, 1 tub de cola, 1 retolador i 1 revista endarrerida,

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit Grup. Gran grup.

METODOLOGIA:

* Dividirem la classe en 3 grups.

* Explicarem les normes de l'activitat: Només es pot fer servir el material que té el professor

sobre la taula. Cada grup té 20 minuts per fer un col.lage que representi les 4 estacions de l'any

(o un altre tema). Una persona de cada grup serà observador. L'objectiu és fer el millor.

* Es dóna un temps a cada grup per a que s'organitzi i donar els rols específics de cada grup,

començant pels observadors.

S'ha de deixar ben clar que ningú pot sortir del rol assignat. Un cop explicats els rols a tots els

grups, es posa el material en el centre i es dóna la senyal de començar.

Rols:

Observadors: No intervenen en cap moment. Prenen nota de tot el que passi, per exemple:

- l'estratègia que elabora el grup.

- la forma d'organitzar-se.

- les relacions entre ells, els rols que assumeixen.

- les relacions amb els altres grups.

- frases significatives.

- ...


18

Primer grup:

El seu objectiu és guanyar per sobre de tot, per això els està permesa qualsevol cosa. No

cooperan amb els altres grups i no s'han d'arriscar a que un altre grup pugui fer un col.lage

millor que el seu.

Segon grup:

Treballen en el seu col.lage sense ficar-se en res ni amb ningú i mentre no trobin dificultats. La

seva postura és fugir dels conflictes. Mai s'enfrontaran. Davant les ordre o agresions, la seva

postura serà la submissió i l'acatament. Mentre no es posin amb ells, continuaran treballant.

Tercer grup:

La seva consigna principal és que tot grup té dret a realitzar el seu mural. Hauran d'afrontar els

conflictes que es puguin produir d'una manera positiva.

AVALUACIO:

Es fa una roda en la que cadascú, sense entrar en debat, expliqui com s'ha sentit, els seus

sentiments.

Després, els observadors expliquen el més objectivament possible, el desenvolupament del joc,

explicant a tot el grup quina era la consigna específica del grup que observava.

Seguidament, es pot obrir un debat sobre les actituts que s'han produit i que es donen en un

ambient de competició:

- quin resultat s'ha obtingut amb les diferents actituts: passives, violentes, no violentes?

- quines reaccions s'han generat?

- quin tipus de respostes poden ser efectives per a que valgui el que es just?

- a qui serveix competir i a qui cooperar?

OBSERVACIONS:

Pot passar que, durant el joc, apareguin situacions fortes per defensar el mural, que poden

donar molt de joc a l'avaluació. Es important, deixar ben clar que en el debat parlem dels rols

que han jugat les persones i no d'aquestes persones. Es important també, que ningú es senti

malament o amb un sentiment negatiu del que li ha passat durant el joc. S'ha de procurar que

aquests sentiments surtin a l'avaluació i serveixin per enriquir el debat.


19

Jo crec que...

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Ajudar a l'alumne a plantejar-se les seves opinions i conducta

entorn de la problemàtica dels disminuïts físics.

NIVELL: Cicle Mitjà

DURADA: 45 minuts

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i grup classe

MATERIAL: full de l'alumne

METODOLOGIA: Individualment completar les frases inacabades. Fer un diàleg a classe.

Possibles preguntes pel diàleg:

què pensaves mentre completaves les frases?

algú de vosaltres voldria llegir-nos o explicar-nos les seves respostes?

podríem començar per la primera pregunta, què faries si tinguessis un amic coix?

l'altre dia vàrem anar d'excursió, què hauria passat si hagués vingut un nen cec o coix?

algú de vosaltres coneix alguna persona amb disminucions físiques?

OBSERVACIONS:

FONT: Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.


20

FULL DE L'ALUMNE

-----------------------------------------------------------------

. Jo crec que els disminuits físics...

-----------------------------------------------------------------

Llegeix les frases següents i completa-les pensant què faries si et trobessis davant un

cas semblant:

1. Si tingués un amic coix.......................................................................................................

2. Si un nen amb crosses volgués anar d'excursió ...............................................................

3. Si un nen cec volgués venir a la meva escola...........................................................................

4. Els nens que no juguen bé a futbol... .........................................................................................

5. La gent que no pot caminar... .................................................................................................

6. La gent que es queixa perquè les nostres ciutats no estan pensades per a la gent que no

camina............................................................................................

7. Quan jugo a relleus i el meu equip perd perquè hi ha un nen que és molt lent,

jo..........................................................................................................

8.Quan em trobo davant un nen mut penso....................................................................................

9. Si la meva millor amiga tingués un accident i no pogués tornar a caminar,

jo....................................................................................................................


21

La tribu dels Peus Lleugers.

Objectiu: Introduir el tema de les diferències en el caràcter i la manera de relacionar-se.

Reflexionar sobre les diferents maneres de relacionar-se que té la gent.

Nivell: cicle mitjà.

Duració: 2 hores.

Material: full de l'alumne.

Estructura de la classe: Petit grup i grup classe.

Metodologia:

Lectura del text: "La Tribu dels Peus Lleugers".

Distribució per grups i preparació de les representacions.

Festa India: representació i diàleg.

Reflexió personal.

Possibles preguntes per motivar el diàleg posterior a la festa:

- T'ha agradat el festival? Per què?

- Com t'has sentit preparant la teva representació?

- Quina família creus que és més important? Per què?

- Quina família creus que és menys important? Per què?

- Quines famílies no han sortit però seria bo per a la tribu que hi fossin?

- Per què serien necessàries aquestes famílies?

Observacions :

Font : "Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,



1

FULL DE L'ALUMNE

LA TRIBU PEUS LLEUGERS

Peus LLeugers era una tribu índia que agrupava un gran nombre de famílies. Cada família era

diferent de les altres i amb la seva col·laboració ajudava que la tribu fos més completa, més rica i

més variada. Cada família tenia una característica que mancava a la resta, característiques totes

que feien possible una tribu amb molta saviesa i amb coneixements diferents.

Algunes de les moltes famílies de la tribu eren:

LA FAMILIA JUA-JUA.

La família Jua-Jua, descendents del clan Rialla-Grossa, pertanyia a la tribu Peus Lleugers. Aquesta

era una família molt divertida i des del moment de llevar-se fins a la nit era normal veure'ls rient en

escoltar les seves pròpies històries i acudits. L'àvia de la família era la que més acudits sabia i la

que més xivarri organitzava. Es va arribar a pensar si aquesta família patia la malaltia de la rialla

que es feia més greu amb l'edat, però malgrat vingueren bruixots i curanderos d'altres famílies i

clans, d'altres prades i muntanyes, mai ningú no ho va poder resoldre perquè tothom acabava

pensant que era qüestió de broma.

D'aquesta manera els de la família Jua-Jua, quan s'organitzava una gran festa o assemblea,

sempre participaven donant el millor d'ells mateixos. La seva joia la comunicaven a la resta de la

tribu mitjançant els seus acudits, les seves bromes i arribaren a ser tan coneguts que la seva

actuació era esperada amb gran entusiasme per la resta de la tribu.

LA FAMILIA GRAN-LLAUNA.

La família Gran-Llauna també pertanyia a la tribu Peus Lleugers, i eren descendents del clan

Paraula-Ràpida. Encara que vivien en un petit poblat sempre estaven ben informats de tot.

Coneixien perfectament totes les llegendes de la tribu, històries dels avantpassats més llunyans i

s'ho passaven "pipa" representant les seves vides. Imitaven molt bé a d'altres persones de la tribu,

especialment al bruixot, que sempre posava mala cara quan a les festes l'imitaven, però la veritat,

és que en el fons se sentia orgullós... Sí, tots els membres de la tribu estaven orgullosos de la

família Gran-Llauna. En una ocasió fou aquesta família qui representà la tribu en un festival inter-

prades de teatre que van fer totes les tribus, i fou la tribu Peus Lleugers qui s'en dugué el premi.

Realment, els de la família Gran- LLauna eren molt bons. D'aquesta manera sempre col.laboraven

en les assemblees de la tribu amb el millor que tenien: la seva llauna.


2

LA FAMILIA RITME-FORT.

La família Ritme-Fort fou una de les més conegudes de tota la tribu. Aquesta família viatjava molt

sovint i sempre anava d'un poblat a l'altre de la tribu ensenyant a ballar a tots, començant pels més

petits. Aquesta família pensava que tots els membres de la tribu havian de ser bons ballarins per

poder portar amb el seu cos el ritme dels tambors i poder participar d'aquesta manera en

totes les festes importants de la tribu.

Els membres d'aquesta família es passaven el dia i la nit tocant els tambors i ballant per damunt les

taules d'allà on anaven... Es per això que no deixaven dormir a les persones del poblat que

visitaven, i quan ells se n'anaven cap a un altre poblat, sempre calia arreglar els mobles i els sostres

de les cabanes on havien ballat. Però tothom els estimava i ningú mai no s'enfadà amb ells, al

contrari! tota la tribu desitjava la visita de la família Ritme-Fort i era una agradable notícia saber que

participarien en la propera festa dels Peus Lleugers, ensenyant el millor que sabien: el seu ball.

LA FAMILIA MUSCLE-DUR.

La família Muscle-Dur descendia del clan Molta-Força i també eren membres de la tribu Peus

LLeugers. Treballaven en un petit poblat en mig del bosc i es passaven moltes hores tallant arbres i

carregant-los fins al poblat. Es per això que els seus braços i les seves cames eren molt més forts

que els de la resta de la tribu. Però el que més agradava d'aquesta família és que eren uns

gimnastes boníssims i uns meravellosos equilibristes. Gran part del seu temps lliure, el dedicaven a

inventar nous exercicis de força i d'equilibri.

Encara que eren molt forts mai no es barallaven amb ningú i mai aprofitaren la seva força per fer

mal a un altre membre de la tribu. Per això eren respectats per tothom, però ningú no els tenia por

perquè se sabia que, malgrat la seva imatge, eren persones pacífiques. Aquesta família es va

classificar pels Grans Jocs Indiolímpics i aconseguiren una bona posició. En les grans festes i

assemblees oferien a la tribu la seva gran especialitat: els exercicis gimnàstics i d'equilibri.

LA FAMILIA MAGIA-RARA.

Aquesta família, al començament, semblava molt estranya i perillosa. Es dedicava a fer aparèixer i

desaparèixer coses, a fer sortir animals i rams de flors. En una ocasió un d'ells va desaparèixer en

un lloc de la tribu i va aparèixer en un poblat diferent. Aquest esdeveniment va fer que la tribu

quedés desconcertada i tingués por, però després es va veure que no passava res, sinó que eren


3

una família de màgics i, per això, els agradava fer aquests jocs. Els bruixots de la tribu restaven una

mica gelosos pensant que la família Màgia-Rara només feia jocs per divertir els altres.

Una vegada a l'any, els membres d'aquesta família feien un llarg viatge a altres terres, on visitaven

amics màgics xinesos, negres, blancs, etc, i allà aprenien nous jocs de màgia. Es per això que la

seva actuació era esperada amb ansietat i curiositat per tota la tribu.

LA FAMILIA ROSTRE-PAL.LID.

De la família Rostre-Pàl.lid, en principi, es va arribar a pensar que patien alguna malaltia estranya

que no els deixava parlar... però per sort no era res d'això. Els de la família Rostre-Pàl.lid eren uns

magnífics mims i, per això, en la seva cabana mai se sentia parlar. Es comunicaven perfectament

amb gestos i amb l'expressió de la cara. Per tal que aquesta expressió fos més

cridanera varen canviar els colors de pintura de la seva cara, fent-la més blanca i pàl.lida de manera

que els moviments dels seus ulls i de la seva boca eren molt clars i significatius.

Els Rostres-Pàl.lids eren capaços de representar qualsevol cosa sense parlar, eren uns grans

artistes i en les grans ocasions la seva actuació era molt aplaudida i tota la tribu restava ben callada

fins que ells no havien acabat.

. Repartiu-vos tots els nens de la classe en aquestes sis famílies.

. Penseu cada grup una o dues representacions per realitzar a la Festa India.

. Cerqueu disfresses senzilles, maquillatge,etc. que vagi d'acord amb la vostra família índia.

. Algú de la classe pot fer de presentador/a de la festa.

Pensa en la teva "tribu" (la teva classe) i contesta individualment les preguntes següents:

- També hi ha "famílies" diferents semblants a les dels indis Peus Lleugers?

- Quines famílies són? Fes-ne una llista.

- Es bo que hi hagi diferents "famílies" dins la classe? Per què?

- Quins avantatges creus que té?

- Quins inconvenients?


4

Els cavallets.

Objectiu: Aproximar a l'alumne al tema de les diferències racials mitjançant un text que

planteja el problema discriminatori que aquestes comporten. S'intenta que els subjectes

prenguin consciència d'aquest problema procurant que facin una transferència a situacions

semblants viscudes per ells.

Nivell: ESO

Duració: 1 hora.

Activitat: Individual i grup classe.

Metodologia:

El professor reparteix el text als alumnes i dóna una petita explicació introductòria perquè es

situïn en el context a què fa referència.

Individualment, els alumnes llegeixen el text i contesten les preguntes que se'ls proposa.

Debat del grup classe sobre el que cadascú pensa de la situació que planteja el text. El

professor orientarà aquest debat i procurarà que tots els alumnes participin, propiciant un clima

de respecte i de confiança a l'aula. Es important que els alumes expliquin situacions o casos

viscuts que plantegin un tema similar al del text.

Introducció figurada que podria fer el professor:

En alguns països s'ha donat, i encara es dóna, un tracte diferent a persones d'altres cultures i

races, i això és el que li ha passat a en Jim, un noi de color negre que va néixer en un

d'aquests països. Ara, amb la seva família, s'han anat a viure a un altre país, on s'intenta que

tothom tingui els mateixos drets sigui de la raça que sigui, perquè és l'important és viure tots

plegats en un clima de col.laboració i de respecte.

Observacions :

Font :"Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,

Edicions 62. Barcelona 1990.


5

FULL DE L'ALUMNE

ELS CAVALLETS

"On és la secció per en Jim Crow,

en aquests cavallets, digui'm-ho senyor,

que jo hi vull muntar.

Allà al Sud, d'on vinc jo

blancs i negres, l'un amb l'altre

asseguts no hi poden estar.

Allà al Sud, al tren,

un vagó, només, per en Jim Crow.

A l'autobús, al darrere ens fan anar

però els cavallets,

no hi ha secció al final.

On és el cavall

que un nen negre pot muntar?"

(Langston Hughes, Selected Poems, 1959)

1. Què expressa per a tu aquest text?

2. Per què creus que Jim diu que blancs i negres no poden seure junts?

3. Què penses de les persones que tenen un color de pell diferent al teu?

4. Creus que a aquestes persones se les ha de tractar diferent? Si/No? Per què?

En el text que has llegit, el seu protagonista pateix una discriminació perquè és d'una altra raça

i té un color diferent de pell, però a la teva vida i en les teves relacions has viscut o coneixes

altres situacions on s'ha produït un rebuig, un tracte diferent..., per no ser igual a la resta de

persones, és a dir, per presentar alguna diferència respecte als altres en el caràcter, en la

forma de vestir, en la llengua...

El que ara se't proposa és que expliquis alguna d'aquestes situacions que tu creus que suposa

un problema de discriminació respecte als altres.

Si has estat tu el que ha viscut el conflicte personalment, com t'has sentit?


6

Valorem les nostres eleccions.

Objectiu: Es tracta que els alumnes examinin les seves prioritats en fer eleccions. Això es

compagina amb un treball en grup tot comparant el paper de les prioritats personals en la

determinació de les prioritats del grup.

Aquesta activitat serveix per fer reflexionar l'alumnes sobre el tema del consumisme.

Nivell: Cicle Superior

Duració: 1 hora.

Activitat: Individual i petit grup.

Metodologia: Es divideix la classe en petits grups de 4 o 5 persones. Es dóna a cada grup una

llista de subhasta. Cada grup només pot escollir tres elements de la subhasta, tot justificant les

seves eleccions.

Individualment, cada alumne fa una reflexió per valorar les eleccions del grup en relació a allò

que ell hauria escollit tot sol.

Observacions :

Font : "Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,



7

FULL DE L'ALUMNE

VALOREM LES NOSTRES ELECCIONS

A continuació us presentem una llista de coses. Penseu que sou en una subhasta i només teniu

diners per comprar tres coses. Heu d'escollir entre tot el grup, allò que més us agradi.

Justifiqueu per què heu fet aquestes eleccions i no unes altres.

LLista de la subhasta:

100.000 pts. per cada membre del grup per gastar-les com vulguin.

Bones notes durant tot el curs.

Un viatge pagat a Disneylàndia.

Assistir al campionat mundial de futbol.

10 minuts en una botiga d'esports per comprar tota la roba que t'agradi de la marca que està de

moda.

Un saló amb totes les joguines, diversions i entreteniments que puguis imaginar.

La garantia que seràs president del govern quan siguis gran.

Una setmana en què ningú et pot manar i faràs el que vulguis.

La possibilitat de fer una setmana de vacances amb els teus pares allà on vulguis sense pagar

res.

Una salut perfecte durant tota la vida.

Ésser la persona més intel·ligent i atractiva de la classe.

Poder resoldre els problemes mundials de contaminació.

Comprar-te la roba suficient com per a poder portar, durant un mes, cada dia una cosa diferent.

Comprar-te, durant un any, tots els vídeo-jocs nous que van sortint.

La promesa que tindràs amics durant tota la vida.

Pensa:

- Estàs d'acord amb les eleccions que heu fet tot el grup? Per què?

- Individualment, hauries escollit coses diferents? Per què?


8

L'escola i l'aprenentatge.

OBJECTIU:

- Ajudar als alumnes a descobrir els valors que tenen.

- Potenciar la col.laboració entre tots per desenvolupar les habilitats escolars i respectar les

característiques diferencials de cada persona.

NIVELL: 1er ESO

DURADA: 1 hora.

MATERIAL: full de l'alumne.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA: abans de repartir el full de l'alumne el mestre/a explica als alumnes que

l'exercici presenta un seguit de frases inacabades que ells han de completar amb el que

pensen que farien davant la situació que es planteja.

Acabem la sessió amb una posta en comú de l'activitat.

OBSERVACIONS:

FONT: "Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,



9

L'ESCOLA I L'APRENENTATGE

Llegeix les següents frases inacabades i contesta el que penses o el que faries en cada

situació que es planteja.

M'agrada estudiar perquè .......................................................................................................

Algunes matèries em resulten ...................................................................................................

Em costa aprendre quan .........................................................................................................

Em molesta ajudar a un company quan sé que ..................................................................

Quan ajudo a algun company ho faig a canvi de .........................................................................

Ajudaria a fer els deures a un company si ..................................................................................

Ajudar els altres és ....................................................................................................................

Si ara no estudio no poso interès per aprendre, quan sigui gran ................................................

Per jugar al pati m'agrada que els nens/es siguin ........................................................................

Tots podem aprendre quan ......................................................................................................

M'agrada que els meus companys siguin .....................................................................................

No m'agrada les persones que ajuden quan ...............................................................................

Si un company es passa les classes jugant i no escolta l'explicació del professor i després et

demana que facis els deures amb ell ............................................................................................


10

Viatge al Japó

OBJECTIU: Aprendre a dialogar amb els altres, sabent arribar a acords per consens.

Clarificació de valors.

NIVELL: Cicle mitjà i superior.

DURADA: Una sessió.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles. Petit grup. Gran grup.

METODOLOGIA: S'inicia l'activitat exposant aquesta situació hipotètica:

"Avui ens cal molta imaginació i sobretot, ganes de viatjar: Ens assebentem que ens ha tocat

un viatge al Japó. Ens fa molta il·lusió anar-hi perquè viurem allà durant tot un mes... però no

ens queda massa temps per estudiar el seu idioma. Només podem aprendre 10 PARAULES !!

".

Aleshores per sorteig es fan les parelles: entre els dos alumnes han de pensar quines deu

paraules troben més importants per sobreviure, pensant les necessitats bàsiques i, a més

disfrutar, en aquest país. Cal saber el perquè de cada decisió. Han de saber argumentar cada

una de les paraules escollides.

Com a segon pas, es formen grups de quatre ajuntant dues parelles.

Primer han d'escollir un secretari . Després comparen les dues llistes i tot comentant la

importància de cada opció, han d'arribar a un acord: formar un llistat únic amb les 10 paraules

bàsiques.

Per finalitzar la sessió, cada secretari escriu la llista a la pissarra ( o les llegeix) i explica les

raons de la decisió del seu grup. Aleshores s'obre el torn de paraula en gran grup, guiat pel

moderador, i s'arriba a un acord final: ens ha de sortir un llistat únic i acceptat per tothom.

OBSERVACIONS: És important controlar el temps que es deixa per a cada pas de l'activitat

perquè no se'ns allargui massa. Cal disposar de temps al final de la sessió per poder valorar

l'experiència (Hem sabut escoltar-nos?, hem acceptat l'opinió de tothom? solem arribar a

acords per consens a la nostra vida diària?, per què creus que esn ha servit aquesta activitat?

etc...

FONT: Programa d'Educació Compensatòria.


11

EL MERCAT DE FRUITES

OBJECTIU: Ajudar a aprendre sobre la cooperació. conflicte, negociació i els problemes

trobats quan cultures amb pràctiques, tabús i tradicions diferents es troben.

NIVELL: CICLE SUPERIOR I SECUNDÀRIA

TEMPS: 1 hora

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: 6 GRUPS

DESENVOLUPAMENT: Els participants es divideixen en 6 grups; el color del seu gomet indica

la cultura a la que pertanyeran. Dins de cada grup s'encoratja als participants a usar les normes

i en les pràctiques de la seva cultura.

L'animador presenta l'objectiu primer a cada cultura: crear riquesa a través de la venda de fruita

i passar a través de les 'INSTRUCCIONS ALS PARTICIPANTS'.

Es deixa als participants realitzar les instruccions i a manufacturar el seu fruit. Aquest serà

ràpidament realitzat quan la cooperació i la negociació tinguin lloc entre les diferents cultures

així com els propis recursos són inadequats. Les cultures verda, taronja i lila necessiten pintura

(que s'obtindrà barrejant dos o tres colors disponibles); les cultures vermella, blava i groga

ràpidament acabaran el paper, i així altres coses que exigiran negociació.

L'animador esdevindrà el majorista i mostrarà: 'LA LLISTA DE PREUS DEL MERCAT'.

El majorista comprova la grandària de la fruita i guarda el compte de cada cultura de les unitats

que ells guanyen de la venda. Aquesta etapa del joc dura al voltant de 15 minuts.

En un moment donat, l'animador mostrarà i llegirà en veu alta el següent missatge: 'MISSATGE

URGENT A TOTES LES CULTURES'.

L'animador desplegarà el de paper d'envelar, en els quals hi haurà la mostra, al centre de la

sala i anunciarà quina cultura estarà al càrrec del disseny i la producció. Els participants tindran

al voltant de quinze minuts per a preparar la mostra, utilitzant cola per enganxar la fruit al paper.


12

MATERIAL COMÚ:

. gomets de cada color

. pòster amb els preus

. pòster de les 'Instruccions als participants'

. paper de diari

. pòster de 'Missatge Urgent a totes les cultures'

. paper d'envelar

. cola

. una sala amb sis taules al voltant


MATERIAL PER A CADA CULTURA:

CULTURA VERMELLA

. cartes amb l'explicació de la cultura

. pintura vermella

. 1 pinzell

. 1 tisores

. 1 regle

. 1 full DIN-A4

. 1 pot amb aigua

CULTURA BLAVA


. pintura blava

. 1 pinzell

. 1 tisores

. 1 regle

. 1 full DIN-A4

. 1 pot amb aigua

CULTURA GROGA


. pintura groga

. 1 pinzell

. 1 tisores

. 1 regle

. 1 full DIN-A4

. 1 pot amb aigua

CULTURA VERDA


. 2 tisores

. 6 fulls DIN-A4

. 1 regle

. 1 pot amb aigua

. 1 pot buit

CULTURA TARONJA


. 2 tisores

. 6 pinzells

. 6 fulls DIN-A4

. 1 regle

. 1 pot amb aigua

. 1 pot buit

CULTURA LILA


. 2 tisores

. 6 pinzells

. 6 fulls DIN-A4

. 1 regle

. 1 pot amb aigua

. 1 pot buit


AVALUACIÓ:

Al final es demanarà als participants reflectir les seus sentiments sobre:

. pràctiques i regles de la seva cultura;

. pràctiques i regles de les altres cultures;

. la distribució desigual dels recursos per a la producció de fruita;

. la cooperació i el conflicte que ha tingut lloc entre els de la seva cultura i les altres;

. la manera de fer els grups;

. l'exposició feta al final.

FONT: ENTRE D'EDUCACIÓ GLOBAL.


CARACTERITZACIÓ DE CADA CULTURA


CULTURA GROGA

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: amistosos, tolerants, s'avenen fàcilment a tot

PAPERS SEXUALS: igualtat de sexes

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: tolerants

TABÚ SAGRAT: mai es comuniquen sense tocar-se

FORMA DE SALUDAR: fregant-se els nassos

FRUITA CONREADA: plàtans

REGLES DE LA CULTURA:

1. Sempre s'ha de saludar de la manera que els és pròpia quan es troben amb forasters.

2. Sempre viuen d'acord els seus costums.

3. Només fan servir el color de la cultura quan treballen.

4. Robar està estrictament prohibit.

5. Mantenir les mans netes tot el temps.

CULTURA VERDA

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: extrovertits, DIVERTITS

PAPERS SEXUALS: dominen els homes, dones com a 'propietat'

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: indiferents, tranquils

TABÚ SAGRAT: mai fan servir la mà i el braç dret

FORMA DE SALUDAR: cops a les espatlles

FRUITA CONREADA: peres



2. Sempre viuen d'acord les seves costums.



5. Mantenir les mans netes tot el temps


CULTURA VERMELLA

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: introvertits, conservadors

PAPERS SEXUALS: dominen els homes

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: hostils

TABÚ SAGRAT: mai toquen l'altra gent

FORMA DE SALUDAR: dues picades d'ull

FRUITA CONREADA: maduixes







CULTURA LILA

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: cautelosos i respectuosos

PAPERS SEXUALS: les dones són inferiors en idees

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: sospitosos, malfiats

TABÚ SAGRAT: mai negocien amb una dona

FORMA DE SALUDAR: xocant la mà esquerra

FRUITA CONREADA: PRUNES







CULTURA BLAVA


CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: lliberals, de mires de futur

PAPERS SEXUALS: dominen les dones

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: acollidors, cordials

TABÚ SAGRAT: mai s'usa la mà i el braç esquerre

FORMA DE SALUDAR: enllaçant-se pels braços

FRUITA CONREADA: mores







CULTURA TARONJA

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DOMINANTS: entusiastes, molt treballadors

PAPERS SEXUALS: les dones són superiors en el treball

ACTITUDS VERS ELS DESCONEGUTS: cautelosos, prudents

TABÚ SAGRAT: mai es negocia amb un home

FORMA DE SALUDAR: xocant la ma dreta

FRUITA CONREADA: taronges








MISSATGE URGENT A TOTES LES CULTURES

El president del nostre país acaba d'anunciar que e ns

visitarà aviat per veure si necessitem més diners p er millorar

les nostres condicions de vida.

Amb l'objectiu d'impressionar el President, el Cons ell

Intercultural prega a totes les cultures a cooperar per fer una

mostra del nostre treball: una enorme amanida de fr uites!

El Consell demana que:

- la cultura que ha produït més fruita s'encarregui del disseny

i de la producció de l'exposició;

- l'exposició es presenti de manera atractiva;

- tots els fruits de cada cultura siguin representa ts.


INSTRUCCIONS ALS PARTICIPANTS

1. Saludar tots els membres de la teva cultura per torn.

2. Elegir un supervisor del treball.

3. Decidir el treball de cada persona en la producc ió de fruita.

4. Començar la producció de fruita; la fruita ha de ser de bona qualitat i de la

mesura demanada.

5. Abans de portar-la al mercat, s'ha d'ensenyar la fruita a totes les altres cultures

per a la seva aprovació. Qualsevol fruita que es co nsideri "sub-estandard" pot

ser llançada a la paperera de compostos.

6. La fruita solament s'acceptarà al mercat en grap ats de quilo. El majorista

donarà crèdit al vostre compte amb el nombre apropi at d'unitats.

7. La temporada de producció de fruita és curta, es necessita fer tan diner com

sigui possible per tal de comprar els productes ess encials per a la resta de l'any.


PREUS DEL MERCAT

1 quilo de MADUIXES = 10 CULTIS = 10 UNITATS (ampl ada mínima 4cm)

1 quilo de MORES (blaves) = 20 CULTIS = 15 UNITATS (amplada mínima 2cm)

1 quilo de PLÀTANS = 5 CULTIS = 5 UNITATS (llargada mínima 8cm)

1 quilo de PERES = 10 CULTIS = 10 UNITATS (amplada mínima 4cm)

1 quilo de TARONGES = 5 CULTIS = 15 UNITATS (amplad a mínima 6cm)

1 quilo de PRUNES (liles) = 5 CULTIS = 15 UNITATS (amplada mínima 4cm)

* El "culti" és la moneda oficial del país.

dinamica de grups clarificacio de valors

Documents