curs uom la construcció de l'estat del benestar i les ... · 1929-1935) feixisme a itàlia...
TRANSCRIPT
Curs UOM La construcció de l'estat del
benestar i les seves característiques
Lluís Ballester
FACULTAT D’EDUCACIÓ Universitat de les
Illes Balears
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB Contingut del curs
• L’estat contemporani • La triple crisi dels anys trenta-quaranta • L’Estat del Benestar com a solució a
l’occident capitalista
1. La triple crisi
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
La triple crisi
La crisi de 29: crisi econòmica i social
El feixisme i el comunisme: la temptació totalitària.
La II Guerra Mundial: confrontació entre models de dominació.
Els anys trenta i quaranta
4
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB Visió de conjunt (1919-1939)
Final I Guerra Mundial Tractats de Versalles
Hegemonia política, militar i econòmica
dels EE UU
Consolidació de la URSS
Desenvolupament econòmic, consum,
especulació
Desenvolupament del moviment obrer i
partits revolucionaris
CRISI ECONÒMICA (crisi bursatil, 1929-1935)
Feixisme a Itàlia (1922) i Nazisme a Alemània (1933)
Desenvolupament del moviment
reaccionaris
II GUERRA MUNDIAL
(1939-1945)
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
La prosperitat americana: “els feliços anys vint”
• Els EUA primera potència econòmica. • El creixement econòmic es basà en:
- l’aplicació del fordisme al procés de producció de béns més productivitat i preus més baixos.
- el consumisme massiu: publicitat i facilitats per comprar (compra a termini, préstecs bancaris)
• Conseqüència de la prosperitat: creix la borsa.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
La prosperitat americana: “els feliços anys vint” • Producció industrial i renda als EUA (1921-1929)
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
La prosperitat americana: “els feliços anys vint” • Consumisme (venda massiva d’electrodomèstics i d’automòbils,
símbols de la prosperitat per a les classes mitjanes)
“Tiempos modernos” Ch. Chaplin.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Causes de la crisi als EUA 1. Desigual distribució de la renda (1/3 de la riquesa en mans
d’un 5% de la població): els salaris augmenten menys que els beneficis empresarials, llauradors empobrits...
2. Superproducció agrícola i industrial: contracció de la demanda, baixada de preus, pobresa dels treballadors del camp i industrials.
3. Especulació en la borsa (política de diners barats i facilitat de crèdits, cotització de les accions superior al valor real), “bimbolla especulativa”
4. Pèssima estructura bancària: nombrosos bancs petits sense reserves.
Altres factors associats (ruptura de la cohesió social) - Accentuació del racisme i augment dels marginats socials. - Gangsterisme (“llei seca” del 1920)
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
El crac del 1929, la gran depressió • Extensió de la desconfiança entre els inversors
= fallida de la borsa de Nova York (Wall Street, 24 d’octubre del 1929, “dijous negre”).
• El crac de la borsa provocà una crisi econòmica generalitzada als EUA (“Gran Depressió”): Fallida dels bancs. Fallida de les empreses, atur, reducció del consum, més tancament d’empreses i més atur.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
El crac del 1929, la gran depressió Reducció de la producció industrial i dels preus.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Extensió de la crisi a tot el món • A Europa
occidental i central: retirada de capital nord-americà dels bancs europeus. Afectà sobretot a Alemanya: fallida de bancs i empreses.
• A Amèrica Llatina i Àsia: per la reducció de les importacions nord-americanes de matèries primeres i d’aliments.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències socials de la crisi
• Augment de l’atur, misèria i mendicitat • Descens demogràfic: reducció de la natalitat i
increment de la mortalitat general i infantil. • Increment de les desigualtats socials entre pobres
i rics: la crisis afecta sobretot a les classes mitjanes i baixes protestes en forma de manifestacions i vagues.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències socials de la crisi
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències socials de la crisi
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències socials de la crisi
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències socials de la crisi
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències polítiques
• Radicalització política • Crisi dels sistemes democràtics. • Creixement dels afiliats als partits
socialistes, comunistes i anarquistes. • Increment del feixisme i del nazisme.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Conseqüències polítiques
Solucions a la crisi • Intervencionisme de l’Estat en els països
escandinaus: aplicació del keynesianisme i creació de l’Estat del Benestar.
• Intervencionisme de l’Estat als EUA: programa del “New Deal”
• Intervencionisme de l’Estat en l’Alemanya nazi: autarquia i política armamentística.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
1. KEYNESIANISME
Crisi del liberalisme econòmic i adopció del keynesianisme. Intervenció de l’estat per reactivar l’economia
Inversions de l’estat en obres públiques,
ajudes a les empreses, assegurances d’atur
Més ocupació i reducció de
l’atur
Increment del dèficit públic (més despeses
que ingressos)
Augment de la renda familiar
Augment del consum i de la producció
Augment dels imposts sobre
consum i renda
Increment dels ingresos de l’Estat
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
2. NEW DEAL (EUA) • Intervenció pública per reactivar l’economia (Roosevelt, 1933)
• Mesures econòmiques - sanejament del sistema bancari - ajudes als agricultors i a les empreses amb dificultats - construcció d’obres públiques per generar treball i reduir l’atur
• Mesures socials - salari mínim i reducció de la jornada laboral a 40 hores setm. - creació d’un sistema de seguretat social (segur de desocupació,
de jubilació i d’invalidesa)
• Resultats – Rellançament econòmic i reducció de la taxa de desocupació. – La crisi no es superà fins a la Segona Guerra Mundial.
3. Concepció de l’Estat del Benestar de la segona part
del segle XX
22
Car
acte
rístiq
ues
Est
at d
e B
enes
tar 1. L'Estat ha d'intervenir en l'economia
per a garantir altes taxes d'ocupació estable
2. Drets socials (educació, salut, jubilació); dret de CIUTADANIA (plena
garantia de drets civils, polítics i socials)
3. Estat de serveis (educació, salut, higiène, urbanisme, serveis socials,
bombers, etc.) i intervencionista (control policial del delicte, control de l'economia,
etc.)
Concepció de l’Estat del Benestar
23
Car
acte
rístiq
ues
Est
at d
e B
enes
tar 4. Xarxa d'assegurament front els riscs:
sistema d'assegurances i de garantia de rendes mínimes (segur d'atur, rendes mínimes d'inserció, pensió de jubilació,
etc.).
5. Compensació de les grans desigualtats, control del conflicte
social
6. Estat tecnocràtic (meritocràtic, funcionariat neutral...)
Concepció de l’Estat del Benestar
24
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Altres canvis en les relacions socials:
a) l'augment de la burocràcia i de la mà d'obra emprada en el sector terciari; pèrdua de protagonisme dels sectors primari i secundari;
b) la institucionalització del moviment obrer a través dels sindicats i la seva participació política corporativa;
c) l'accés a serveis -educació, salut, jubilació- a través de la relativa igualtat d'oportunitats i d'una redistribució indirecta de la renda
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Just
ifica
ció
de la
in
terv
enci
ó pú
blic
a
1. Justificació a partir de la noció d’equitat
2. Justificació a partir de les greus errades
del mercat
26
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
1. J
ustif
icac
ió a
par
tir d
e la
noc
ió d
’equ
itat
Distribuir de forma equitativa la renda i la
riquesa
Garantir nivells d’ocupació i producció
elevats i estables
27
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
2. J
ustif
icac
ió a
par
tir d
e le
s gr
eus
erra
des
del m
erca
t
Existència de bens públics purs
Asimetries d’informació
Problemes de competència
28
3. L’Estat del Benestar de la segona part del segle XX
(1r 1945-1970)
29
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Període inicial (posterior a 1945)
• Intervenció per a reconstruir: Pla de Reconstr. Europeu (Pla Marshall, 1947)
• Teories keynesianes
• Informe Beveridge 1942: sistema complet de protecció social
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB
Consens sobre l’Estat Social i Democràtic de Dret?
Període d’expansió (1950-1970)
• Diversificació dels models de capitalisme.
• Diversificació dels models d’estat de benestar.
• Confrontació amb el model soviètic. Guerra freda.
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB Tipos de Políticas Públicas.
Fuente: Lowi, T. (1985). ‘The State in Politics. The Relation between Policy and Administration’. En R. Noll, ed. (1985), Regulatory Policy and the Social Sciences, University of California Press, London
4. Tipus d’Estat del Benestar de la segona part
del segle XX
33
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB 4. Tipus d'Estats de Benestar
(Gosta Esping-Andersen)
L'Estat de Benestar liberal limita els efectes de la intervenció de l'Estat i l'abast dels drets socials, sent els serveis de benestar fonamentalment privats. (Estats Units, Canadà i Austràlia)
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB 4. Tipus d'Estats de Benestar
(Gosta Esping-Andersen) Estat de Benestar conservador i corporativista ("bismarckiano"). Protecció davant l'atur, la malaltia o la mort del cap de família. Drets amplis als assegurats, però els beneficis depenen de les contribucions i, per tant, de l'ocupació. “Conservador": principi de subsidiaridad de l'Estat del Benestar respecte a la família. (Alemanya, França i Itàlia)
La c
onst
rucc
ió d
e l'e
stat
del
ben
esta
r i
les
seve
s ca
ract
erís
tique
s Ll
uís
Bal
lest
er U
OM
- U
IB 4. Tipus d'Estats de Benestar
(Gosta Esping-Andersen)
Estat de Benestar socialdemòcrata. Model universalista, basat en els drets socials universals. Aquest model tracta de corregir els efectes del mercat, ocupant moltes de les funcions que tradicionalment assumia la família. (Països escandinaus)