ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 25. Desembre de 2009

Les vendes devehicles van pujarun 54,5 % aTarragona durantel novembre

A la demarcació de Tarra-gona s’ha registrat un aug-ment de les matriculacionsde vehicles que ha superatla mitjana espanyola.

PÀGINA 17

El sindicat detreballadors(SECT) de CaixaTarragona aproval’acord laboral

La xifra resultant de treba-lladors acomiadats es redu-irà en 500 llocs de treball ,respecte els previstos ini-cialment, gràcies al pactelaboral.

PÀGINA 8

L’empresa d’olisMallafré celebraels seus 75 anysde vidaL’empresa es dedica a laproducció i elaboració d’o-lis 100% extra verge de lazona de Siurana.

PÀGINA 6

Aprovat l’avantprojecte de lleide l’Economia Sostenible

La comunitat portuària de Tarragona celebra la setena edició dels premis APPORTT.CEDIDA

Les reformes en el mercat de treball,el model energètic, les pensions i l’e-ducació es queden fora de l’avantpro-

jecte. Aquestes reformes estructuralssón totalment imprescindibles per ferpossible un canvi total en el panorama

econòmic i productiu del pais, Això hafet que les forces politiques i elsagents socials i econòmics de l’Estatespanyol, hagin posat el crit al cel i l’e-xecutiu no hagi aconseguit el consensesperat. D’aqui a sis mesos la nova lleientrarà en vigor i al govern li esperaun dur camí de negociacions per

davant amb totes les parts implicades.La incògnita és saber que farà elgovern i com acaba una llei que s’havenut com un decàleg del canvi pro-ductiu però que se l’acusa de ser unacortina de fum per amagar les man-cances del govern.

PÀGINA 3

Aquest avantprojecte recull diverses normes orientades a donarun pas endavant cap al canvi de model econòmic i productiu delpaís, però sense abordar les grans reformes estructurals.

Els premis del PortEl 17 de desembre, APPORTT lliura els premis de reconeixement a la comunitatportuària de Tarragona. Enguany arriba a la setena convocatòria. PÀGINES ESPECIALS

2Desembre de 2009Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañaxbrana@tshcomunicacio.comRedacció Núria Arlandes, Neus RoviraFotografia: Olivia Molet, Roser SansCorrecció: Joan BasagañaDisseny: Carles Magranémagrane@tshcomunicacio.comPublicitat: María Jesus del Hierrohierro@tshcomunicacio.com

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

El desenvolupament soste-nible és aquell que satisfàles necessitats actuals

sense posar en perill la capaci-tat de les generacions futuresde fer el mnateix. Així el va de-finir, ja fa més de dues dècades,la Comissió Mundial per alDesenvolupament del MediAmbient (Comissió Brundt-land, 1987). En la pràctica, elconcepte s’ha construït fona-mentat en diferents preceptesconstitucionals a partir delsquals es conclou que l’Estat, amés de fomentar el progrés, lamodernització i el creixement

econòmic i social per a una dis-tribució de la renda personalmés equitativa, també ha de tu-telar el medi ambient i vetllarper una utilització racional delsrecursos naturals, garantint eldret de tots a un entorn ade-quat per al seu desenvolupa-ment personal. La contradiccióque suposa per a l’Estat la po-sada en pràctica d’aquestsprincipis s’intenta resoldreamb polítiques sostenibles que

intenten casar la necessitat dedesenvolupament econòmicamb la protecció ambiental i lajustícia social. Mitjançantaquestes polítiques l’Estat as-sumeix la dimensió ambientalde l’acció pública, totes les po-lítiques públiques han de sersostenibles per garantir, nonomés el creixement econòmic,sinó també el benestar i unaqualitat de vida digna pels ciu-tadans. «En la pràctica és ne-

cessari que el creixement eco-nòmic doni suport al progréssocial i respecti el medi am-bient, que la política socialmantingui els resultats econò-mics i que la política ambientalsigui rendible», fet que, segonsl’estratègia de la UE per a undesenvolupament sostenible,facilitarà la inversió privada sihi ha “objectius clars, estables ia llarg termini” En aquest sen-tit, el projecte de Llei d’Econo-

mia Sostenible aprovat pel go-vern espanyol, es queda coix iarriba tard: calen mesures defons que es puguin aplicarsense dilació, atesa la intensitati la durada de la crisi, i noqueda clar com es pensa “im-plantar de la forma més ràpida,viable i consolidada possibleun nou model productiu per aEspanya”, com diu el text. Mal-grat que aquest representa unpas endavant en la bona direc-ció caldrà seguir-ne l’evolució,perquè cal recordar la dita se-gons la qual “el nom no fa lacosa”.

Quan el nom no fa la cosa� Editorial

Fa set anys les Comarques de Tar-ragona van donar una mostra degenerositat, consens i sentit d’uni-tat territorial sense precedents. Ainiciativa de la Cambra de Tarra-gona va néixer el Pacte de la Boe-lla, una iniciativa que va tenirl’encert de reunir a tots els agentssocials i econòmics del territoriper a un únic objectiu: impulsarl’Aeroport i posicionar-lo activa-ment dins el llavors incipientnegoci del baix cost.

Va ser un projecte potent quemalgrat els extraordinaris resul-tats no es va escapar de rebre crí-tiques ferotges dels qui, com sem-pre, estan instal·lats en l’immobi-lisme, l’absència de visió de futur,la manca d’empenta i falsos pre-judicis.

El valor d’aquesta entesa vaser reconeguda fa uns dies perJuan Ignacio Lema Devesa, presi-dent d’AENA, l’organisme que téencomanada la gestió dels aero-ports de l’Estat i, de moment,també del nostre, qui va visitar laCorporació per prendre part alcicle de jornades “Bon dia Tarra-gona”.

Lema Devesa va fer una expo-sició brillant, carregada de sentit

comú alhora que va demostrar unprofund coneixement de la reali-tat territorial de les Comarques deTarragona, res d’estrany si tenimen compte que l’acompanyaven eldirector de l’Aeroport i el màximrepresentant a Catalunya d’AE-NA. Per tant, tot el que es vapoder sentir i dir en aquella jorna-da va ser pronunciat per personesautoritzades que coneixen molt béla realitat i les necessitats delmercat aeri de casa nostra i delmón.

Pel màxim responsable d’AE-NA el fulgurant creixement del’Aeroport en passatgers es deu,justament al baix cost. I arribatsa aquest punt toca ja, no es potesperar més, fer un nou pas mésenllà en la projecció i promoció,en majúscules, de l’Aeroport

dotant-lo d’una denominació querealment identifiqui a tot el terri-tori, atès que és una infraestructu-ra de totes les Comarques de Tar-ragona i per a totes les Comar-ques de Tarragona.

Lema Devesa va veure ambbons ulls identificar-lo com es faen els aeroports d’arreu: primer elconjunt del territori, la provínciaa la que serveixen en aquest casTarragona, i després la ciutat onsón ubicats.

Des de la Cambra de Tarrago-na i des de l’Ajuntament de laCapital varem recollir el guantllençat per president d’AENA i enun exercici de responsabilitat icompromís amb el territori hemsol·licitat oficial i formalment queel nostre Aeroport, el de tots,incorpori, de forma preferent, una

denominació que ens empara iacull a tots: “Tarragona”, pelsindubtables avantatges que aixòsuposarà també per a tots, i elfavorable posicionament quen’obtindrem a escala nacional i

internacional. Sense perdre devista que la denominació “Tarra-gona” pogués anar acompanyadadel municipi o municipis on s’ub-ica l’Aeroport o, si es prefereix, dela marca Costa Daurada.

Pel bé del nostre Aeroport

ALBERT ABELLÓ.President de la Camba de Comerç i Indústriade Tarragona

Tots som conscients que els méssacrificats per la manca de finan-çament ha estat la petita empresai els autònoms, amb el que aixòsuposa per la viabilitat d’aquestgruix d’emprenedors que, dia adia, també es juguen el seu propipatrimoni per mantenir la base decreació de riquesa més importantque té el país.

Malauradament l’evidència, larealitat posa de manifest que desdels poders públics no s’ha tingutcap consideració cap els que soncreadors de prop del 80% delsllocs de treball, deixant-los de cos-tat a l’hora d’implementar ajudes,formules individuals, tractes espe-cials, etc., com sí s’ha fet sobrealtres actors econòmics, segura-ment molt més mediàtics a l’hora

de fer aparèixer les seves reivindi-cacions als mitjans de comunica-ció.

Davant del panorama descrit,la situació d’indefensió és unaqüestió que ve a fer forat, en nega-tiu, sobre aquesta part de la nostrasocietat, que no veu que els seuslegítims interessos siguin escoltats

per part dels poders de torn, noentenent, de cap manera, determi-nades actuacions polítiques d’aju-des, inclusiu, a fons perdut, que espubliciten sense cap rubor, ambresposta a una pressió que aquestscol·lectius no poden gaudir.

Què complicat ha de ser podersobreviure als entrebancs de tot

tipus, sense cap suport manifest al’hora de gaudir de l’atur pels quehan de tancar, no poden gaudird’un estatus especial en les sevesrelacions amb les administracionspúbliques, ni optar amb garantiesefectives a ajudes, moltes vegadessobradament anunciades, peròdifícilment concretades, etc., abo-cats, sense remei, cap a una viad’extinció que no es sap a qui inte-ressa, conscient o inconscient-ment.

Tornant al tema financer d’a-quest sector productiu, tampoc lespropostes formulades per determi-nades opcions polítiques, comCiU, a l’hora de buscar alternati-ves de viabilitat han tingut elsuport necessari per trobar viesd’eficiència, amb el que això supo-

sa de negativitat. Crec que no espot seguir per aquesta línia si real-ment estem per una autèntica rees-tructuració del nostre teixit laborali per tant es urgent la presa demesures que consolidin un sectoravui en retirada.

La tornada del crèdit als petitsemprenedors, hauria de ser priori-tari per aquells que avui lideren lanostra política econòmica, doncscontinuar per la via actual, posemen perill l’autèntica “pinya” d’unaeconomia que només sen sortiràdel mal moment per la consolida-ció d’un teixit empresarial atomit-zat al que no se li pot seguir ‘nin-gunesjant’ el seu dret a continuarsubsistint.

wwwwww..lllluuiissbbaaddiiaa..ccaatt

Petit finançament, sota mínims

LLUÍS BADIA. Advocat

3Desembre de 2009 El tema del mes

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: esfera@cementosesfera.com

La Llei d’Economia Sostenible volser una eina de canvi econòmic

La nova llei d’Economia Sostenible preténser una eina per començar el reequilibri dela nostra economia. No obstant la reforma

del mercat de treball, l’educació, el modelenergètic o les pensions no tenen cabudaencara en aquesta llei i això fa que es

despertin els recels entre els polítics iagents socials i econòmics implicats iencara no es pugui arribar a un consens.

Núria ArlandesTARRAGONA

El Govern central ha aprovatl’avantprojecte de la Llei d’E-conomia Sostenible, amb laintenció de fer un projecte depaís per a l’any 2020. L’avant-projecte recull una sèrie depetites normes orientades adonar el primer pas pel canvide model productiu i econòmicque ha tingut el país fins ara.No obstant, es deixen de bandala reforma del mercat laboral,l’educació, el model energètico les pensions, grans pilarsnecessaris per assolir un canvitotal en el model econòmic quehi havia fins ara.La llei pretén ser una eina de

regulació econòmica estable ipredictible, que porti lesempreses cap la generació d’o-cupació i sostenibilitat. Peraconseguir-ho introdueixenuna sèrie de mesures com ladesaparició de la deducció percompra d’habitatges a les ren-des més altes o l’obligació per ales societats que cotitzen aborsa d’informar de les retri-bucions que reben els seusdirectius, com exemple perposar mesura al sector finan-cer. Aquestes mesures que jahavien estat anunciades pelGovern vénen acompanyadesde novetats que estan emmar-cades en quatre blocs. El pri-mer de tots fa referència a l’en-torn econòmic del sector de lesfinances privades i públiques,es vol moderar els salaris de totel sector financer; no obstant,no es diu res sobre posar-hilímits encara que aquestesentitats rebin ajuts públics. Elgovern no vol anar més enllà

perquè el sector financer gau-deix de bona salut per dur aterme aquestes limitacions. Unaltra novetat important és lareducció del temps per tal que

les empreses de nova creacióes puguin constituir, passarandels 47 dies de mitjana de finsara, a 5 dies. Fins i tot s’eliminala necessitat de demanar la lli-

cència d’activitats si és consi-derada una activitat sense risc;no obstant, els ajuntamentspodran compensar amb altrestipus de taxes el descens delsingressos derivats d’aquest trà-mit. En l’apartat de les financespúbliques el Govern central volque l’administració s’estrenyiel cinturó i apliqui un plad’austeritat per racionalitzar laseva despesa. A aquesta mesurase suma la imposició a totes les

administracions de reduir de60 a 30 dies per pagar els seusproveïdors, l’adaptació esrealitzarà de manera progressi-va amb la intenció d’arribar aaquest objectiu l’any 2013.L’altre pilar a tenir en comp-

te és la protecció del mediambient, amb la incorporaciódels objectius europeus areduir un 20% les emissions degasos d’efecte hivernacle, eltant per cent per l’ús de lesenergies renovables s’eleva finsal 20%, igual que l’estalvi d’e-nergia per part de les adminis-tracions. Aquesta llei fixa lavida útil de les centralsnuclears en un màxim de 40anys.

Mesures fiscalsQuant a les mesures fiscals,podem parlar d’una ampliacióde fins al 12% de la deduccióaplicable a activitats d’innova-ció i fins al doble als propòsitsmediambientals. Això pel quefa a les empreses, per als parti-culars es crea una nova deduc-ció per rehabilitació d’habitat-ges, fomentant l’estalvi energè-tic i reduint l’IVA per aquestesobres. El més destacable d’a-quest apartat és la desaparicióde la deducció per comprad’habitatge per nous compra-dors de manera generalitzada,a partir de gener de 2011,només es mantindrà per a lesrendes més baixes tant en lacompra com en el lloguer.L’impacte que tindrà aquestallei en els comptes públics nos’ha concretat però el que síque s’ha anunciat és que aniràacompanyat dels Fons d’Eco-nomia Sostenible en 20.000milions euros.

Els avantatges fiscals afavoriran la rehabilitació d’habitatges.ROSER SANS

La normativa no està previst que entri en vigor fins al segon trimestre del 2010

MorositatEl termini màxim de

l’administració per pagarels proveïdors serà de 30

dies

Mesures fiscalsEs deduirà fins a un 12%en l’impost de societats

per inversions eninvestigació i innovació

Núria ArlandesTARRAGONA

De l’avantprojecte de la lleid’Economia Sostenible, volemdestacar les novetats més relle-vants quant a deduccions fis-cals. Aquestes deduccionssuposaran un cost per al governd’entre 1.200 i 1.300 milionsd’euros (d’aquests 800 milionssón per impulsar la rehabilita-ció d’habitatges). En contrapar-tida obtindran més ingressosper l’eliminació de la deducciógeneral per compra d’habitatge.Pel que fa a la rehabilitació

d’habitatges, s’aplicarà una re-ducció de l’IVA, a les obres derehabilitació, no només en elque afecta els treballs de paleta,sinó també a les obres de fonta-neria (estalvi d’aigua), instal·la-cions de panells d’energia solaro instal·lacions de rampes o as-censors. Quant a deducció enl’IRPF per inversió en rehabili-tació d’habitatges, es contem-plarà la reforma funcionaljuntament amb l’estructural. Amés, les obres d’aquesta menaque es realitzin abans del 31 dedesembre de 2012 tindran unanova deducció del 10% enl’IRPF amb un màxim de 3000euros anuals i en funció dels in-gressos del contribuent. I peracabar aquest capítol es refor-marà la llei hipotecària en rela-ció als crèdits refaccionarisperquè es puguin utilitzar enobres de rehabilitació amb ga-ranties similars als de la hipo-teca però sense escriptura

pública.Es limita la deducció per

compra o lloguer d’habitatge, ales rendes de menys de 24,107euros anuals a partir de generde 2011, a partir de llavors hiha una reducció gradual. Quant

als beneficis fiscals dels arren-dadors, podran reduir-se un60% de les rendes obtingudesdel lloguer. L’exempció del100% de les rendes només s’a-plicarà quan l’arrendador siguimenor de 30 anys.

Contaminació lumínicaLa deducció en l’impost de so-cietats per inversions mediam-bientals és manté, i a méss’amplia d’un 4% a un 8% i s’in-clouen les destinades a evitar lacontaminació lumínica.

Les inversions en investiga-ció, desenvolupament i innova-ció (I+D) es dedueixen un 12%en l’impost de societats quatrepunts més que fins ara. S’ampliael límit màxim de deducció del50% al 60% de la quota íntegraminorada quan la inversió éssuperior al 10% de la quota ín-tegra de l’exercici.

El Govern vol modificar lallei de Contractes del SectorPúblic per permetre la creacióde societats mixtes. El ministeride Foment s’ocuparà d’elegir elsoci privat i haurà de respectarels principis d’igualtat i con-currència. A més, aquesta lleitambé fa referència a les modi-ficacions dels contractes, quenormalment sempre fan que elpreu previst sigui augmentat.En contrapartida, l’administra-ció podrà obligar a subcontrac-tar fins a un 50% de l’obra, finsara era d’un 30%màxim, per fo-mentar la participació de lespetites i mitjanes empreses.

4Desembre de 2009El tema del mes

Incentiu per la rehabilitació d’habitatges

Les normes aprovades a l’avantprojectede llei per canviar el model econòmic iproductiu de la nostra societat, es

resumeixen en una sèrie de mesures fiscalsamb les quals es pretén fomentar lacompetitivitat, les inversions en el medi

ambient, la innovació i la investigació enles empreses i motivar la rehabilitació delshabitatges.

La promoció de les energies renovables és una meura de protecció del medi ambient.OLÍVIA MOLET

El cost de les mesures fiscals aniran a càrrec de l’erari públic i rondaran els 1.200 MEUR

Medi AmbientS’amplia la rebaixa en

l’impost de societats perles inversions en medi

ambient

HabitatgeS’elimina la deducció perla compra i el lloguer de

manera generalitzadapartir de l’any 2011

5Desembre de 2009 Empreses

Cunicarn és líder en el sectorde la cunicultura a EspanyaL’empresa produeix el 100% de la carn de conill que distribueix la cadena Mercadona

RedaccióL’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

La companyia Cunicarn esdedica al mercat de la cuni-cultura: la cria de conills.L’empresa en controla tot elprocés: la genètica, els pinsos,les granges i la transformació,sempre sota els estàndards dequalitat més rigorosos.

L’empresa, que és líder enel sector a nivell estatal, dis-posa de cinc centres de pro-ducció, que pertanyen a duessocietats. D’una banda, Cuni-carn Alimentació S.L., la cap-çalera del grup i branca dedi-cada a l’escorxador, sala d’es-pecejament, productes enva-sats i cuina. Aquesta comptaamb dos centres de produc-

ció, a l’Espluga de Francolí i aCelanova (Ourense). L’altra ésel grup Cunícula Catar S.L.,empresa dedicada a la fabri-cació de pinsos, genètica igestió de granges amb activi-tat a Valls, Vimbodí i Cerviàde les Garrigues (Lleida).

El Grup Cunicarn contro-la prop de 135 granges, lesquals suposen una producció

aproximada d’uns 5,4 milionsde conills l’any, el 100% delsquals es ven a la cadena desupermercats Mercadona,que només distribueix carnde conill de Cunicarn.

De cara a l’exercici de2009, l’empresa preveu unafacturació d’uns 31,5 milionsd’euros, al voltant d’1 miliómenys que l’any anterior.

La seu de Cunicarn està situada a la Carretera de l’Espluga de Francolí a Montblanc, al punt quilomètric 1,5.CEDIDA

La cronologia d’unaempresa que no haparat de créixerEl Grup Cunicarn va néixer l’any1976, de la mà de la famíliaCalbet - Tarragó. En aquell mo-ment, l’empresa comptava ambuna granja de 60 conills, peròl’any següent ja va adquirir unescorxador a Vimbodí. El 1985va firmar un acord amb el lídermundial en genètica GrimaudFrères. Amb aquest suport, el1987, Cunicarn va ser la pri-mera empresa a importar re-productores de 24 hores. L’any1993 es va crear el primer cen-tre d’inseminació artificial.L’any 95, Cunicarn va obrir laprimera granja experimentar-industrial de conills. El 1996,l’empresa va comprar la fàbricade pinsos, tot convertint-la enla primer factoria de mono-pro-ducte de pinsos per a conilld’Espanya. L’any 98 va cons-truir el centre de transformacióde carn de conill més gran del’Estat. El 2002, es va introduirel conill envasat en atmosferaprotectora i el 2006, va intro-duir la robòtica en els proces-sos de producció de la plantade l’Espluga. El mateix any, esva crear Galicarn (a Celanova,Ourense), on Cunicarn hi vaparticipar amb la meitat del ca-pital, fins que el 2008 va ad-quirir-ne el 100%. De cara alfutur, no descarta entrar en al-tres mercats del sector de l’ali-mentació.

6Desembre de 2009Empreses

L’empresa consultora Casado & LópezConsulting celebra el seu 10è aniversariCasado & López Consul-ting va obrir les portes aReus l’any 1999. El seuprogressiu èxit ha fet queactualment sigui present aCatalunya i tant a dinscom a fora de l’Estat. Laseva tasca és donar suporta les empreses en les àreesde Recursos Humans –selecció i head hunting-,formació d’alts càrrecs idirectius –en règim oberti in Company, programesde formació a Cambres deComerç, Associacions

professionals-; i Consulto-ria–Estratègia, Organitza-ció i Management, Eco-nomia i Finances o Màr-queting i vendes. Cal des-tacar que compta amb dospartners de gran rellevàn-cia com són el ICIL, per atot allò relacionat amb laLogística Integral, i Anercom a proveïdor de soft-ware de gestió ERP i CRM,i són distribuïdors oficialsa Catalunya.La celebració del desèº

aniversari s’ha prolongat

durant tot l’any 2009amb una sèrie d’actesespecífics en forma de ses-sions matinals i amb eltítol “La Crisis: ¿Cómosalir reforzado”, en què hivan col·laborar entitats derellevància local comCambres de Comerç iAssociacions Empresa-rials, i els quals es vancelebrar amb gran èxitd’assistència, reunint mésde 250 empresaris i direc-tius de la província deTarragona./Redacció Casado & López en un dels actes de l’aniversari.

CEDIDA

Mallafré, innovació, tradició iqualitat després de 75 anysL’empresa dedica el 10% de la seva producció a innovar dins del sector de l’olicultura

RedaccióRIUDOMS

Avui en dia trobar empresesque celebri el 75è aniversariés molt difícil, però encara enqueden. A Riudoms hi haMallafré, una empresa decaire familiar que acaba de fer75 anys a les nostres terres.L’empresa va començar l’any1934 de la mà de Joan Malla-fré, avi de l’actual propietari,Josep M. Mallafré. Un 90 percent de l’activitat de l’empre-sa és la producció d’oli extraverge 100% arbequí de lazona de Siurana (quasi tota laproducció procedeix de lesexplotacions agràries del BaixCamp). La resta de la produc-ció va destinada a l’elaboracióde sabons amb l’oli com abase i olis de fruita seca percosmètica i per consum, i laproducció d’olis ecològics id’olis aromàtics.Mallafré és una de les

poques empreses a nivellnacional que elabora els seusolis mitjançant un molí decurres, quatre premseshidràuliques i dos sistemescontinus d’extracció parcialsense pressió en fred. Això elspermet etiquetar el seu oliamb la denominació 'premsaten fred’, característica quereuneixen molts pocs olis d’o-liva del mercat, i procés ques’utilitza per la producció delsolis de fruita seca. L’empresaté la seu a Riudoms, i centresde distribució a altres puntsd’Espanya, des d’on distribu-eix a tot el territori espanyol il’estranger.A banda de l’oli extra

verge, té una àmplia gammad’olis aromàtics que s’elabo-ren amb diferents productes

mediterranis, com la llimona,taronja, romer, cafè (el primeroli del món de la seva especia-litat), de producció limitada iúnics a Espanya. A diferènciade la resta d’olis aromàtics,Mallafré els elabora i produ-eix només a la campanya de larecollida de l’oliva, ja ques’obtenen aixafant i premsant

la matèria prima conjunta-ment, oliva arbequina i elsproductes mediterranis. Elmercat potencial d’aquestsolis és la cuina d’autor o d’al-ta gamma, on es busquennous sabors i sensacions.Un altre dels productes

que elabora Mallafré són elsrelacionats amb la cosmètica,

on podem trobar olis corpo-rals d’ametlla dolça que sónideals per a adults i bebès, isabons amb base d’oli ambformat pastilla o en pols. Totsaquests productes estan ela-borats amb oli ecològic100%. Una de les novetatsen l’oli que ofereix Mallafrésón els olis de fruita seca(avellana, festuc, etcètera), latotalitat dels quals s’exporta al’estranger. Els olis extra ver-ges de fruita seca d’avellana iametlla de la casa Mallafréhan obtingut reconeixementinternacional: el Saló Interna-cional dels Olis del Món els va

atorgar la medalla de platal’any 2004 i any 2005. Noobstant aquest olis no tenencabuda al mercat nacional:per incongruent que sembli,la normativa espanyola nopermet la venda d’aquestsproductes elaborats a Espa-nya però sí, si provenen d’al-tres països europeusPel que fa a inversions a

curt termini, Josep M. Malla-fré explica que per ara no hiha cap previsió. Tot i això,quant a projectes, fa unaaposta forta pels olis ecolò-gics, que segons ell mateix,seran el futur del sector.

Josep M. Mallafré suposa la tercera generació d’aquesta empresa familiar.GBC COMUNICACIÓ

Dieta MediterràniaEls olis extra verge estànelaborats amb olivesarbequines 100% de lazona de Siurana.

ElaboracióEls olis de fruita secas’elaboren amb el procésanomenat «premsat enfred»

Mallafré celebra els75 anysPer celebrar aquest esdeveni-ment olis Mallafré, va organit-zar un acte a la seva seu deRiudoms, per a què tothompugui conèixer de prop el pro-cés de producció del oli extraverge d’oliva i dels olis aromà-tics, únics a l’Estat espanyol enla seva especialitat. Es va mos-trar el funcionament del molíde curres, de les quatre prem-ses hidràuliques i, com no, delsdos sistemes continus d’ex-tracció en fred, que s’anomena‘premsat en fred’, una caracte-rística que reuneixen pocs olisd’oliva del mercat. Una vegadaacabada la visita, es va proce-dir a la degustació de diferentsplats elaborats amb olis d’olivaaromàtics de la mà del cuinerLouis Antonio Sa. Aquest any amés, la Cambra de Comerç deReus ha premiat la seva trajec-tòria empresarial amb el premiInnovació, Recerca i Desenvo-lupament 2009, en un acteque es va celebrar al pavellódel Casal Montblanquí.

� empreses amb història

7Desembre de 2009 L’entrevista

«Tenim el repte de crear novesnecessitats als nostres clients»

Spanair, una de les companyies aèries mésimportants de Catalunya, opera des de laTerminal T1 de l’aeroport del Prat. En

aquests moments en què la crisi estàcastigant durament el sector del turisme,Spanair treu mà de la innovació com a eina

empresarial a l’hora de poder vendre unproducte de qualitat i poder començar larecuperació del sector.

Núria ArlandesTARRAGONA

–Les companyies aèries comSpanair pateixen la crisi, d’i-gual manera que els altressectors econòmics?–«Efectivament, les companyiesaèries no quedem al marge de lasituació de crisi. Això ens ha ob-ligat a millorar la nostra efi-ciència per poder garantir laqualitat amb preus més compe-titius».–Aquest estiu 2009, en quinamesura s’ha notat la crisi?–«L’estiu que acabem de deixarenrere ha estat el primer en quès’ha notat de manera clara icontundent la situació de crisieconòmica. És veritat, però, queles previsions que teníem a laprimavera han quedat supera-des per la realitat. La gent hatardat a decidir-se a fer vacan-ces però a l’últim moment haviatjat. Hem tingut uns índexsd’ocupació molt similars als d’a-nys anteriors».–De cara al 2010, es potmirar amb optimisme?–«El 2010 encara es preveu di-fícil. Sobretot els primers sismesos. De cara a l’estiu preve-iem una recuperació lenta peròconstant. De moment, ja hi hamercats com l’asiàtic, el brasilero el dels Estats Units que co-mencen a donar símptomes derecuperació. També ens hemadonat que hi ha un canvi d’ac-titud dels clients a l’hora devolar».–Quin és aquest canvi d’acti-tud en la demanda?–«El que s’ha notat és per exem-ple una baixada de la compradels bitllets d’avió de la classebusiness en detriment dels bit-llets en classe turista. La crisi haestat un detonant de canvi en elcomportament de la demandadels clients, ja que per exempleel que s’ha vist no és que esdeixi de viatjar sinó que les em-preses ara estalvien. El que hemde tenir clar és que després d’a-questa crisi res no tornarà a serigual, i hem d’innovar en el sen-tit de saber com canvia la de-manda i el comportament quetindrà, per poder estar prepa-rats i focalitzar cap a la direc-ció correcta».–Quina és la política de l’em-presa Spanair per fer front aaquesta situació de pandèmiaeconòmica que es viu per lacrisi?–«Des que vam assumir la pro-pietat i direcció de Spanair tre-ballem perquè la companyiasigui més eficient. Això vol dirque hem d’aconseguir que els

nostres avions volin més i a mésllocs. No podem abaixar la qua-litat però hem d’assolir preusmés competitius. El mercat hoexigeix i ens hi estem adaptant».–És necessari el Pacte Nacio-nal per a les Infraestructuresper tal de convertir Catalunyaen un motor econòmic?–«En temes d’infraestructures,seria desitjable que hi haguésun mínim consens sobre aque-lles infraestructures que sónobertament indispensables i

que han de fer possible millorarla nostra situació i sobretot larecuperació econòmica. No enspodem permetre endarreri-ments en temes clau».–Quins creu que són els sec-tors que encapçalaran la re-cuperació econòmica?–«Hi ha diferents previsionssobre aquest tema però semblaclar que serà el sector de la in-novació i les noves tecnologiesel que ha de poder superar mésràpidament la situació actual.Un altre sector pot ser el sectormèdic i farmac`rutic ja que és elsector menys afectat i que ambla situació d’envelliment de lapoblació hi haurà molta més de-manda. L’últim que crec que notornarà a ser motor econòmicés el sector de la construcció, jaque és el que ha estat més afec-tat».–Com es prepara Spanair perfer front a la lluita del canviclimàtic, tenint en compteque ara haurà de comprardrets d’emissió?–«Totes les companyies aèriestreballem per reduir les emis-sions contaminants. A Barce-lona, la nova T1 ens hi ha ajudatperquè els temps de trànsit perterra s’han reduït molt i aixòtambé es nota en el consum decombustible i en les emissions.Spanair substituirà la seva flotad’avions més contaminants quedeixaran d’operar en els pro-pers mesos. Esperem i apostemtambé per la innovació tecnolò-gica que permeti la fabricacióde motors amb menys consumde combustible i, per tant,menys contaminants».–Un dels motors econòmicsde la demarcació de Tarra-gona és l’aeroport de Reus,s’ha plantejat Spanair operardes d’aquest aeroport?–«Spanair té com a objectiuprincipal convertir l’aeroportde El Prat en un hub interna-cional i en això treballem inten-sament. ConnectaremCatalunya amb el món. L’aero-port de Reus, a curt termini, noens el podem plantejar com unpunt de sortida i arribada devols regulars, llevat dels volsxàrter que depenen molt delmercat i dels operadors turís-tics».–I el sector turístic?–«En el sector turístic hem detenir clar que cada vegada hi hamés competència i més forta, lesdistàncies són cada vegada méscurtes i tothom ho té tot a l’a-bast. Abans era impensable unviatge per exemple a Cancun;ara, amb les comunicacions quehi ha, tothom pot anar-hi».

Ferran Soriano, president de la companyia aèria Spanair.CEDIDA

Ferran Soriano. President de la companyia aèria Spanair

Projectes«Spanair treballa pertenir una línia aèriaen xarxa, es a dir,poder connectarCatalunya amb volsdirectes a qualsevolpart del món, perestar a prop de tot»

Crisi«La crisi ha sigut undetonant de canvi enel comportamentdels nostres clients.Ha baixat la venda debitllets ‘business’ endetriment dels bitlletsde classe turista»

8Desembre de 2009Actualitat

L’atur a Tarragona,augmenta en un2,43% respecte del’octubre

Aquest mes de novembreles xifres de l’atur tornena ser negatives. La xifrad’aturats ha augmentatamb 1.439 persones més,un 2,43%, respecte a l’oc-tubre, segons les dadesdel Ministeri de Treball.Amb aquesta xifra l’atur aTarragona arriba ja a60.541 aturats. En totall’augment dels aturats aTarragona es 16.019, un35,98% més respecte delmateix període de l’anypassat.Quant als sectors, el quemés ha augmentat elnombre d’aturats, enaquest any, és el sectorserveis, amb 7.780 perso-nes, seguit pel sector de laconstrucció, que segueixdestruint llocs de treballperò amb menys mesura,amb 2.089 treballadors,com a efecte de la finalit-zació d’alguns dels con-tractes del Pla E d’estímulde l’economia local, la in-dústria incorpora 1.045persones i el sector d’a-gricultura, millora l’ocu-pació amb una disminu-ció a les comarques deTarragona de 24 perso-nes. Per altra banda, l’a-tur a Catalunya ha aug-mentat en 11.802persones més, un 2,17%més en comparació al mespassat i ha superat la xi-fra dels 555.000 desocu-pats. Per demarcacions,en termes interanuals, l’a-tur augmenta a les quatredemarcacions Lleida és laque enregistra un incre-ment més gran amb un45,58%, seguida de Bar-celona amb un 38,18%,Tarragona amb un35,98% i Girona amb un34,32% les que menys.Quant a la contracta-

ció, el nombre de contra-ctes signats ha estat de179.066 aquest mes denovembre, dels quals el23.036 són indefinits.Amb les dades a la mà hiha una clara tendència enel mercat laboral a la tem-poralitat en la contracta-ció en detriment delscontractes indefinits. Decara al proper mes no espreveuen gaires canvis,podria ser que la contra-ctació pugés a causa de lacampanya de Nadal, peròun altra baixada de caraals primers mesos del’any./Redacció

RedaccióROQUETES

Els treballadors i la direcció dela multinacional nord-america-na Lear, amb la mediació deSalvador Àlvarez, directorgeneral de Relacions Laboralsdel Departament de Treball,després de més de deu horesde negociació van arribar a unprincipi d'acord sobre l'expe-dient de regulació d'ocupaciód'extinció de 515 llocs de tre-ball. Aquest acord suposarà eltancament definitiu de la plan-ta de Lear a Roquetes el proper30 d'abril, segons van informarfonts del comitè d'empresa.El pacte estableix una

indemnització de 50 dies perany treballat amb un topall de42 mensualitats i 150.000

euros de límit d'indemnitzaciói s'estableixen prejubilacionsper els empleats majors de 55anys. Una de les dificultats perarribar a un acord entre lesparts va ser l'antiguitat d'unagran part de la plantilla, queincrementa la partida econò-mica que l'empresa ha de des-tinar a cobrir les indemnitza-cions. Amb el principi d'acord,l'empresa destinarà poc més de27 milions d'euros a cobrir lesindemnitzacions.A l'entorn de 80 treballa-

dors de la planta de Lear aRoquetes fa més de 30 anysque treballen a l'empresa i lamitjana d'antiguitat dels 515treballadors és de 18 anys,cosa que fa augmentar lesindemnitzacions per treballa-dor. L'edat mitjana dels treba-

lladors de Lear és de 45 anys inomés 45 dels acomiadatstenen més de 55 anys i espodran acollir als beneficis dela prejubilació.José Antonio Pasadas,

secretari de Política Sindicalde la Federació del Metall de laUGT va explicar que haviencalgut vuit reunions, les duesúltimes al Departament de Tre-ball, per arribar al principi d'a-cord. Pasadas va dir que tot ique l'acord ha estat «molt cos-tós», és el «millor acord possi-ble que s'ha pogut aconseguir»,malgrat que «mai» es pot estard'acord amb l'acomiadamentde 515 treballadors.Javier Pacheco, Secretari

General de la Federació d'In-dústria de CCOO, ha explicatque és «l'acord real i possible»

que s'ha pogut arribar davantd'un posició empresarial «bas-tant dura». Pacheco ha advertitque ara s'haurà de posar a tre-ballar la comissió sectorialintegrada pel Govern, les dele-gacions territorials i els sindi-cats per recol·locar als acomia-dats de la planta de Lear queestan en un territori que pre-senta moltes dificultats pertrobar alternatives de treball.

El principi de la incertesaLes alarmes sobre la crisi de lade l’empresa de Roquetes vancomençar a sonar a mitjan de2008, quan el centre va deci-dir tancar en dies solts per labaixada de la demanda del seuprincipal client, la companyiaSaab. Al mes de desembre es vacomençar a témer una possibleclausura. No va ser fins al pas-sat mes d’octubre que es va feroficial el tancament de la fàbri-ca, entre finals d’aquest any iprincipis de 2010. El 2002,l’empresa Lear va tancar la sevafàbrica de Cervera, deixant1.200 treballadors al carrer.

La plantilla i la direcció de Leararriben a un principi d’acord

� El pacte suposa el tancament de la fàbrica el 30 d’abril i l’extinció de 515 llocs de feina

El sindicat majoritari de CaixaTarragona aprova el Pacte Laboral

� Durant les reunions sobre la fusió s’ha aconseguit salvar al voltant de 500 llocs de feina

L’acord de les tres caixescatalanes estableix queseran els mateixostreballadors els quidecideixin si s’adhereixena les prejubilacions i lesbaixes incentivades.

RedaccióTARRAGONA

El dia 2 de desembre es va cele-brar una reunió dels membresdel Sindicat d’Empleats deCaixa Tarragona (SECT), en laqual van aprovar l’acord laboralde la fusió de l’entitat ambCaixa Catalunya i Caixa Man-resa. El 95,3 per cent dels as-sistents a la trobada van votarque sí, mentre que la resta es vaabstenir.L’acord marc de Pacte La-

boral, signat el 26 de novembreper les tres entitats i els repre-sentants dels treballadors, esta-bleix que els empleats seran elsqui decideixin voluntàriamentla seva adhesió a les propostesde prejubilacions i baixes in-

centivades. S’estima que al vol-tant de 1.300 empleats s’aco-lliran a aquestes mesures. Lesprejubilacions es faran a partirdels 56 anys complerts el2010. Per a aquells treballa-dors que es vegin afectats perl'ajust d'oficines, l'entitat ofe-rirà un nou lloc de treball. I enel cas de no acceptar l'oferta va-cant, podran acollir-se a «unventall d'opcions» de baixes in-centivades que es contemplenper a les diferents situacionspersonals.D'altra banda, per als treba-

lladors als quals el seu nou llocde treball requereixi mobilitatgeogràfica, s'han pactat com-pensacions econòmiques se-gons els quilòmetres dedesplaçament. I pel que fa al'homologació salarial dels em-pleats de les tres entitats, esfarà de manera progressiva, enparal·lel a l'evolució del Plad'Integració.La nova entitat resultant de

la fusió comptarà amb unaxarxa de 1.250 oficines, ambmés de 82.000 milions d'actiusconsolidats i més de 7.600 em-

pleats, fet que la converteix enla quarta entitat del país pervolum de negoci.Pel que fa als altres aspectes

relatius a la fusió, es van anardesenvolupant «de manera àgil»i seguint els calendaris previs-tos. També, es va establir unaComissió de Seguiment parità-ria, formada per la direcció dela nova entitat i la representa-ció sindical, per fer el segui-ment dels aspectes laborals delPla d'Integració, segons infor-men les tres entitats.Al llarg de la negociació, els

sindicats van aconseguir reduirel nombre de treballadors alsquals havia d'afectar el procésde prejubilacions i baixes in-centivades. En principi les cai-

xes van proposar la xifra de1.800, i al final, s'ha aconseguitque 500 treballadors puguinhaver conservat el seu lloc defeina. El tancament de 395 ofi-cines serà progressiu, i d'altrabanda, les caixes fusionadestenen la intenció que en el ter-mini de dos anys, puguin tan-car-ne unes 100 més sil'evolució de l'economia i delnegoci financer així ho aconse-llen.

Josep Poblet celebra l’acordPer la seva banda, el presidentde la Diputació de Tarragona,Josep Poblet, es va mostrar«molt satisfet» per l'acord a quèvan arribar els sindicats i les di-reccions de les caixes Tarra-gona, Barcelona i Manresa.Poblet va manifestar que, a di-ferència d'altres institucions igrups polítics, la Diputació «nos'ha sentit enganyada» en capmoment durant el procés defusió que s'està duent a terme.«Sempre hem tingut plena con-fiança en què aquest procés s'a-cabaria bé», va manifestar JosepPoblet.

L’entitat resultantEl resultat de la fusióserà una caixa ambuna xarxa de 1.250oficines i més de7.600 treballadors.

I

RedaccióTARRAGONA

Els premis que es concedeixencada any, volen guardonaraquelles empreses, persones oentitats que destaquin per latasca desenvolupada en lafeina diària dins de l’activitatportuària de Tarragona.

APPORTT és una agrupacióconstituïda l’any 1992 queaglutina els sectors econòmicsprovincials relacionats ambl’activitat marítima. Durantaquests anys, APPORTT ha duta terme un exhaustiu pla de

projecció internacional delPort de Tarragona. Els resultatsdemostren que s’ha aconseguitposicionar el Port com la plata-forma logística intermodal mésgran del Mediterrani. La con-fiança que ara dipositen enTarragona operadors líderscom Zim i DP World és la con-seqüència, en bona part, del’incessant tasca de promocióefectuada per APPORTT.

Avui, el Port de Tarragonaja és un líder, amb més de 33milions de tones anuals mani-pulades de tràfics molt diver-sos. Disposen d’una àmplia i

competitiva oferta de serveisde qualitat, eficients i capaçosd’atendre qualsevol tràfic ambla màxima seguretat.

Ara, però, ens troba en pleprocés de creixement. S’estàduent a terme un pla inversorde 754 milions d’euros entre el2000 i el 2014, més de la mei-

tat procedent d’inversors pri-vats, la prova inequívoca quemolts veuen Tarragona com unport amb futur.

S’estan urbanitzant,ampliant i pavimentat diversosmolls, s’estan ampliant elsaccessos ferroviaris, s’estàmillorant la senyalització devials, s’està enllestint la termi-nal de contenidors. La intencióés evident: consolidar els trà-fics habituals que sempre hancaracteritzat el port(granels iproductes energètics) i, sobre-tot, diversificar l’activitat en unfutur pròxim per situar-se en el

primer pla del panorama marí-tim internacional.

Aviat Tarragona serà unport molt competitiu en tràficde contenidors i això el con-vertirà en un referent també enla logística i la distribució.Aquest nou enfocament dona-rà resposta a una demandacreixent i servirà d’incentiuper captar noves empreses alterritori.

El futur del port no télímits. Els nous temps oferei-xen noves i grans oportunitats,del teixit empresarial depènsaber aprofitar-les.

El 17 desembre APORTT celebra la setena edició dels seus premis anuals on es guardonaran les empreses quedestaquen per la seva tasca dins del sector portuari en l’àmbit del Port de Tarragona

FuturDiversificar l’activitatper situar-se al primer

pla del panoramamarítim internacional.

Els premis Apportt a la comunitatportuària de Tarragona

II

Quasi dues dècades promocionantel Port de Tarragona

Ha quedat reflectit que el Portde Tarragona és un port líderal Mediterrani.

Podem afirmar que les xifrescorresponents al volum demercaderies manipuladesdurant l’exercici 2009 sónsatisfactòries tenint en comptela conjuntura econòmica mun-dial.

El Port de Tarragona comptaamb una àmplia oferta de ser-veis, competitiva, de qualitat,eficient i capaç d’atendre qual-sevol tràfic en les millors con-dicions de seguretat.

El potencial econòmic delseu hinterland l’ha consolidatcom la millor opció portuàriaal sud d’Europa. Ho confirmenles grans inversions que estanduent a terme en aquest portels operadors marítims mésimportants del món i que supo-sen un clar referent en eltransport marítim, la logística ila distribució de productes.

En referència a la nostraactivitat, és evident que el nos-tre port durant els últims anyss’ha especialitzat en el tràfic degranels. Aquesta especialitza-ció ens ha fet més competitius,ja que hi ha hagut un conjuntde condicions que ens han per-mès consolidar aquesta activi-tat, com la profunditat delsmolls, que permet l’atracada degrans vaixells, o una eficientcàrrega i descàrrega, perposar-ne un parell d’exemples.Per tant, aquestes mercaderiessembla que tindran un bonfutur al Port de Tarragona.

De la mateixa manera queparlem de l’especialització,també hem de saber diversifi-car el tipus de mercaderies quevolem tractar, si volem evitarque una possible crisi conjun-tural, lligada a algun sectordels granels esmentats, ensafecti negativament. Diversifi-car vol dir, tal com ho feien elsnostres avis, tenir més d’uncultiu per no quedar-se sensecollita. Al mateix temps, ladiversificació ens ha de perme-tre ampliar la nostra activitat

portuària i orientar-la cap asectors que actualment nooperen amb el nostre port pertransportar i/o manipulartambé les seves mercaderies.

Activitat portuàriaQuan parlem de la diversifica-ció, tenint en compte la situa-ció actual, ens referim a laincorporació del contenidor(TEU) a la nostra operativa.Amb el contenidor pretenemcompletar i complementar l’ac-tual activitat portuària, entred’altres coses perquè el conte-nidor és avui el sistema mésutilitzat en el transport marí-tim de moltes mercaderies. Ésuna evidència que un móncada dia més globalitzat expe-rimenta un fort creixementcomercial, sobretot entre Àsia iEuropa, i aquest transport es famajoritàriament en conteni-dor, per tant, prendre part enaquest tipus de càrrega és l’op-ció correcta. En definitiva,l’entrada i sortida de conteni-dors pel Port de Tarragona potdonar resposta a una demandacreixent i al mateix temps potservir d’incentiu per a la capta-ció de noves i futures empresesen el nostre territori. El Campde Tarragona és un espai atrac-tiu, al marge de la infraestruc-tura portuària, és una regióben comunicada, on confluei-xen l’eix de l’Ebre i el corredorMediterrani, és un territori quegaudeix de bones infraestruc-tures i equipaments. Lesempreses poden trobar a lesnostres comarques mà d’obraqualificada, formada i/o ambpossibilitats de formar-se, s’hipot aconseguir un subminis-trament energètic eficient, hiha una xarxa ferroviària, d’au-topistes, autovies i carreteresimportant, un aeroport que, através del seu Pla Director,preveu la seva adequació alsnous temps i, en definitiva, totun conjunt de serveis necessa-ris que l’empresa i la societatsol·liciten.

Podem dir que el nostre

futur és esperançador, estemconvençuts que els nous tempsofereixen oportunitats i, pertant, de nosaltres depèn saberaprofitar-les. Som conscientsque per tirar-les endavant esnecessiten complicitats, peròtambé estem segurs que totsels agents econòmics i socialsvolem un port més competitiu,volem que Tarragona sigui unaporta del Mediterrani que ensapropi al món.

Vull insistir molt en el caràc-ter i en l’aposta del nostre Portpels tràfics tipus feeder, en elsentit de pensar que tenim lacapacitat, les dimensions i lesestructures adequades per serpioners en els tràfics mediter-ranis, un comerç que vaticinoque serà primordial i determi-

nant, almenys així ho augurenexpectatives i projectes con-crets que es desenvoluparanaquests propers anys.

Actualment, les línies regu-lars que té establertes el Portestan consolidant tràfics, iespero que aviat puguin aug-mentar la freqüència i la capa-citat com a signe inequívocque els operadors marítims iels conductors de camions i deplataformes confien en aquesttipus de transport molt méseficaç i amb capacitat per créi-xer sense grans problemesestructurals.

Una de les grans apostes queestem desenvolupant al Port deTarragona és la construcció dela ZAL. El seu valor és moltimportant per mantenir l’altgrau de competitivitat aconse-guit, així com per captar laimplantació de noves empre-ses.

En un món en què la cons-tant evolució tecnològica afa-voreix la concentració i leseconomies d’escala dels dife-rents tipus de transport ambuna constant reducció de cos-

tos i de preus unitaris, cal unreplantejament constant delsmodels de distribució sobre labase de reduir, òbviament, elsestocs i de millorar els serveisde transport tant en el sentitde millorar les càrregues ambmés recorregut com de procu-rar més rotació.

Tot això ha comportat lanecessitat d’implementar enun àrea contigua al Port unazona per realitzar activitatslogístiques relacionades ambaquestes noves activitats i ambtotes aquelles que engloben elsdiferents processos logísticsque poden desenvolupar-se enl’àmbit del nostre port.

La zona es troba en una pri-vilegiada situació respecte alPort, amb accessos directes imúltiples enllaços funcionals ipràctics amb les principalscarreteres i autopistes, i tambéamb les principals línies ferro-viàries.

Són gairebé 100 ha desuperfície que confereixen unagran capacitat d’acció perrealitzar tota mena d’activitatsque es donin en el procéslogístic. El seu desenvolupa-ment significa una aposta degran valor per al Port de Tarra-gona.

Excel·lent momentSense cap mena de dubte elPort de Tarragona es troba enun excel·lent moment tant pelque fa a infraestructures com aoferta de serveis. Una bonaprova n’és la gran quantitatd’operadors que estan instau-rant línies regulars amb escalaal Port de Tarragona i tambél’elevat compromís dels nostresusuaris. Evidentment tot aixòno hauria estat possible si lainiciativa privada i la públicano haguessin apostat fort perconsolidar el Port de Tarrago-na com la gran plataformaintermodal del sud d’Europa.

Amb aquest escenari,APPORTT és el responsable depromocionar el Port de Tarra-gona a tot el món.

El futurLa diversificació ens hade permetre ampliar la

nostra activitat portuàriai orientar-la cap a sectorsque actualment no operen

amb el nostre port.

Josep Saltó. President d’Apportt

III

Un breu balanç

La nit dels premis APPORTTés una trobada que ja formapart del nostre calendari por-tuari anual, sobretot quans’apropen les dates de Nadal.Aquest sopar és un bon pre-text per trobar-nos, d’unabanda, la gent de la comuni-tat portuària i, per altra part,la resta d’agents econòmics,socials i institucionals de lesnostres comarques, sobretotels que estan vinculats o sónsocis d’APPOR>TT. D’unamanera distesa i al voltantd’una taula, aquest dia aprofi-tem per intercanviar opi-nions, però sobretot aprofi-tem el sopar per donar aconèixer i felicitar els guar-donats de l’any, aquelles per-sones que han destacat ambel seu treball quotidià, enfavor dels desenvolupament,creixement i promoció delPort de Tarragona.

Parlant del nostre port, sifem balanç de l’exercici quepràcticament hem finalitzat,constatarem que el conjuntdel sistema portuari espanyolhaurà baixat de forma signifi-cativa i ho farà amb dosdígits, al voltant del 15%,conseqüentment el nostreport també disminuirà el trà-fic de mercaderies, si bé hofarà per sota d’aquesta mitja-

na general. Per tant, situar-nos per sota dels dos dígits,és un fet positiu, però no hoés tant haver baixat en termesabsoluts, respecte al 2008.

Si analitzem les causes d’a-questa baixada general, lògi-cament la situació econòmicaque vivim a casa nostra n’és elprincipal responsable. La dis-minució del nostre poderadquisitiu ha impactat nega-tivament en el consum intern,de la mateixa manera que lanostra capacitat exportadoras’ha vist afectada per la crisiglobal i el reforçament del’euro, provocant una relativapèrdua de competitivitat, queafecta negativament la nostracapacitat exportadora. Pertant, nosaltres que ens dedi-quem fonamentalment a lesimportacions i a les exporta-cions de mercaderies, si l’ac-tivitat general s’alenteix, lanostra activitat minva.

De totes maneres, si parlemque hem baixat menys que laresta, també caldria analitzar-ne les causes i en el nostrecas no és difícil constatarcom l’increment del tràfic decontenidors ha compensat ladavallada general d’altres trà-fics, com ara els sòlids a doll,tant energètics com alimen-taris. Per tant, la càrrega

general, sobretot amb conte-nidor, ha amortit la caiguda,tot i que no podem estar con-tents d’haver disminuït ambrelació al 2008, tal com jahem dit anteriorment. Delque podem estar satisfets ésdel manteniment dels llocs detreball dels treballadors del’estiba i d’haver evitat la tra-mitació d’un Expedient deRegulació d’Ocupació (ERO),tal com han hagut de fer, dis-sortadament, altres portsespanyols. L’augment del trà-fic de contenidors, una activi-tat intensiva des del punt devista ocupacional, ha reper-cutit positivament en el tre-ball d’un col·lectiu que, peraltra part, en tot moment hacol·laborat de manera inequí-voca en la millora de la ope-rativa general del Port deTarragona.

Contenció de la despesa,inversions productives imajor eficiència, són lesreceptes que cal prescriure,tant pel port com pel conjuntde l’economia. Amb tot, per-sonalment estic convençutque la nostra comunitat por-tuària aplica des de fa tempsaquestes receptes de formacorrecta i desitja el millor pelfutur d’aquesta infraestructu-ra.

Josep Anton Burgasé Rabinad. President del Port de Tarragona

IV

2006

2008

2006• Empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragona aAlgeposa Tarraco, S.L.• Especial Dedicació: Sr.Antonio Cerdán.• Professionalitat: Sr. Santiago Abengochea al frente de la Gerencia de Ter-minales de Mercancías Noreste de ADIF2007• Empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragona aKatoen Natie Ibérica, S.L.• Especial Dedicació: Sra. Montse Palau.• Professionalitat: Sr José Mª García, al frente de la empresa FRUPORT, S.A.2008• Empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragonaa-Tarragona Port Services S.L.• Especial Dedicació: Servicios de inspección a frontera de la Administra-ción del Estado del Puerto de Tarragona.• Professionalitat: Sr. Josep Antón Burgasé al frente de la Autoridad Portua-ria de Tarragona. Ha dirigido, con una inmejorable estrategia la Institucióncon la finalidad de posicionar el Puerto de Tarragona como un puerto líderen el Mediterráneo.

Edicions anteriors

V

VI

El més destacat de l’any❶ APPORTT apropa el Port de Tarragona alstransitaris d’AragóAPPORTT ha presentat la nova oferta de serveis delport de Tarragona als membres d’ATEIA Aragó. L’ob-jectiu d’aquesta acció comercial ha sigut la fidelitzaciódel Port com el Port d’Aragó i l’opció més propera.Amb aquest objectiu s’han desenvolupat diversesaccions comercials de promoció del port i la sevacomunitat portuària.Un dels aspectes més destacats en la jornada van serl’avançat estat de la connexió ferroviària amb la plata-forma logística aragonesa PLAZA, així com el desenvo-lupament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) delport. La jornada va finalitzar a la terminal de conteni-dors DPWorld Tarragona, visita comentada pel seugerent, Per tal de tancar l’acte es va oferir un dinar atots els assistents.

❷ Pla de visites per potenciar la terminal DPWorldAPPORTT ha dissenyat un exhaustiu pla de visites a lesempreses importadores i exportadores de la demarca-ció amb la finalitat d’informar sobre els nous serveis iles noves línies regulars que el Port de Tarragona ofe-reix a l’usuari amb l’arribada de l’operador global DPWorld. Amb aquest pla d’actuació comercial es pre-tén potenciar i consolidar els nous serveis de conteni-dors transoceànics que operen en aquesta terminal.

❸ Presentació dels serveis del Port deTarragona a l’empresariat lleidatàEl passat 12 de novembre a la seu de la Cambra deComerç de Lleida va tenir lloc la presentació dels ser-veis del Port de Tarragona organitzat per APPORTT isota el títol “Els nous serveis del port de Tarragona enlínies regulars i la seva connexió amb tot el món”.Aquesta jornada informativa anava dirigida al teixitempresarial exportador/importador de la zona de Llei-da.

❹ Visita d’empreses del Penedès al Port deTarragonaEl passat 29 d’octubre, representants de diversesempreses seleccionades per la seva capacitat d’impor-tació i exportació de les comarques catalanes de l’Alt iel Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia van visitar el Portde Tarragona. Després de la recepció es va fer una visi-ta a les instal·lacions portuàries en vaixell i van conèi-xer de primera mà la nova terminal de contenidors delmoll d’Andalusia i les seves futures millores i amplia-cions.

❺APPORTT participarà en la fira internacionalLogisExpo de SaragossaA partir del proper gener, APPORTT, efectuarà unaintensa sèrie d’accions comercials conjuntament amborganitzacions locals, amb el propòsit de captar novescàrregues per al port de Tarragona. L’agrupació estàdissenyant un programa d’accions al hinterland ara-gonès que comptarán amb el suport del teixit comer-cial i empresarial de l’Aragó, amb el suport del Governaragonès. Per això una de les actuacions centrals del’estratègia comercial a l’Aragó serà la participacióamb un estand a LogisExpo, que tindrà lloc a la Fira deSaragossa del 13 al 16 d’abril de 2010.

❻APPORTT fidel a la seva cita anual a la FiraInternacional de la Logística de BarcelonaAPPORTT va participar novament com a expositor alSaló Internacional de la Logística –SIL 2009, que vatenir lloc a Barcelona entre el 2 i 5 de juny. En el marcdel Saló, APPORTT ha organitzat diferents actes ambl’objectiu de promocionar el Port de Tarragona i elsinteressos empresarials dels seus associats. Podem res-saltar la celebració de la trobada internacional delprograma Al-Invest de la Comissió Europea del sectorde la Logística i el Transport, el qual va permetrereunir més de cent empreses de Brasil, Colòmbia,Argentina, Mèxic, Itàlia, França i Espanya.

❶

❷

❹

❻

VII

VIII

9Desembre de 2009 Actualitat

Les matriculacionsde vehicles creixenun 54,5% gràciesals plans d’ajut

L’augment de les matriculacions a la demarcació de Tarragona es deu a l’increment de vendes de tot terrenys

La demarcació deTarragona ha registratun augment en lesvendes d’automòbils,sobretot, de totterrenys. La xifra superala mitjana a nivellestatal.

RedaccióTARRAGONA

Les matriculacions de turismesi tot terrenys van augmentar un54,5 per cent a la província deTarragona al novembre, fins aarribar als 1.348 vehicles ve-nuts al tancament del mes pas-sat. Aquest increment de lesvendes ha estat gràcies alsplans d'ajuts posats en marxaper les administracions centrali autonòmica per dinamitzar elmercat, segons dades de l'Asso-

ciació Nacional de Venedors deVehicles a Motor, Reparació iRecanvis (GANVAM), que re-presenta 2.400 concessionarisoficials i 3.000 compravendesindependents.A nivell de l’Estat espanyol,

les vendes de cotxes van aug-mentar un 37,3 per cent el pas-sat mes de novembre, i sumenun total de 86.639 unitats ve-nudes. L’augment de matricula-cions a Tarragona es va deuresobretot a l'increment de lesvendes de vehicles tot terreny,que van augmentar un 81,4 percent, fins a les 147 unitats ve-nudes. Les adquisicions de tu-rismes també van pujar un 51,8per cent, fins a arribar a les1.201 matriculacions al no-vembre. Tarragona va concen-trar el 9,5 per cent de lesvendes registrades a la Catalu-nya per darrere de Barcelona,on es van registrar 10.819 uni-tats venudes.

A Girona va augmentar un53,9 per cent i a Lleida un45,8. Catalunya concentra el

16,3 per cent de les vendes na-cionals, i se situa així com la se-gona comunitat espanyola envolum de matriculacions,només per darrere de la Comu-nitat de Madrid, amb 17.466unitats venudes.

Les marques més venudesEn relació a les marques mésvenudes a Tarragona fins al no-vembre, encapçala el rànquingde matriculacions la casa Re-

nault, amb 1.266 matricula-cions, seguida de les firmesFord i Peugeot, amb 1.201 i1.099 unitats venudes, respec-tivament, des de començamentd'any.

Les marques Seat i Citroën,amb 1.010 i 921 unitats venu-des, respectivament, van sertambé representatives fins alnovembre, i han ocupat el quarti cinquè lloc entre les més de-mandades a la província.

El 9,5% de CatalunyaLa demarcació varegistrar la venda de1.348 vehicles, cosaque la deixa perdarrere de Barcelona.

El sector de l’automòbil ha augmentat les vendes de novembre.CEDIDA

10Desembre de 2009Universitat

La URV presenta el projecte delCampus d'Excel·lència a Madrid

� Un dels objectius del centre és dotar el territori de Tarragona de visibilitat i reconeixement internacionals

La proposta presentadaper la Universitat,juntament amb d’altresagents socioecònomicsde la regió del Sud deCatalunya, rebrà quatremilions d’euros.

RedaccióTARRAGONA

La Universitat Rovira i Virgiliva presentar el projecte Cam-pus d’Excel·lència Internacio-nal Catalunya Sud, el passat 25de novembre, davant d’unaComissió Internacional avalua-dora. A l’acte, organitzat pelMinisteri d’Educació a Madrid,hi va assistir una delegació dela URV encapçalada pel rector,Francesc Xavier Grau.

El Ministeri va considerarque els preseleccionats, entreels quals hi havia la URV, sónels quinze projectes de majorqualitat, més ambiciosos i via-bles. Superada la primeraselecció entre 51 plans estra-tègics de 54 universitat espa-nyoles, la Universitat Rovira iVirgili va treballar en la pre-sentació de la seva proposta deCampus d'Excel·lència Interna-cional Catalunya Sud (CEICS).

La convocatòria 2009 del‘Subprograma per al desenvo-lupament i concreció del plaestratègic de viabilitat i con-

versió a Campus d'Excel·lènciaInternacional’, possibilita l'ob-tenció d'un segell de qualitat(la qualificació de Campusd'Excel·lència Internacional,CEI), i rebre una subvenció perfer-lo possible. L'objectiu delMinisteri és situar les universi-tats espanyoles entre lesmillors d’Europa i promoure el

seu reconeixement internacio-nal. El total disponible és de150 milions d’euros, dels qualsa la URV se li han atorgat 4milions.

Els objectius del projecteTarragona té una dimensiósocioeconòmica similar a la dereconegudes regions europees

del coneixement, i fins i totsuperior a la d’algun país de laUE. A més, té un enormepotencial: un gran patrimonihistòric i cultural. La URV, desde la seva creació, ha tingutcom a principal objectiu dotarel territori d’una estructura delconeixement amb visibilitat ireconeixement internacionals

i, gràcies al desenvolupamentestratègic, ha aconseguit unadimensió acadèmicament sòli-da, científicament rellevant isubstancial en transferència deconeixement, i configura unCampus Universitari que abas-ta tot el territori.

Acord estratègicEl Campus d’Excel·lència Inter-nacional Catalunya Sud(CEICS) neix de l’agregacióestratègica de la URV amb sisinstituts públics d’investigació:Institut Català d’InvestigacióQuímica (ICIQ), Institut deRecerca en Energia de Catalu-nya (IREC), Institut Catalàd’Arqueologia Clàssica (ICAC),Institut de PaleoecologiaHumana i Evolució Social(IPHES), Institut d’InvestigacióSanitària Pere Virgili (IISPV) iInstitut d’Investigació i Tecno-logia Agroalimentàries (IRTA),quatre parcs científics i tecno-lògics (Química-Energia a Tar-ragona, Enologia-Viticultura aFalset, Nutrició-Salut a Reus iTurisme-Oci a Vila-seca) i elsseus respectius centres tecno-lògics, els hospitals universita-ris (Sant Joan i Pere Mata aReus, Joan XXIII a Tarragona iVerge de la Cinta a Tortosa)l’administració local (ajunta-ments i Diputació) i la partici-pació de 30 empreses líders ensectors especialitzats i d’agentssocioeconòmics (cambres decomerç, sindicats i patronals).

Clàudia Barba, doctora en Enginyeria Química per la URV, defensant el CEI Catalunya Sud.CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

El conseller d’Economia iFinances, Antoni Castells, coma president del Patronat del’Institut de Recerca en Energiade Catalunya (IREC); el rectorde la URV, Francesc XavierGrau, i el director de l’IREC,Antoni Martínez, van presentar

el 16 de novembre, la seu de l’I-REC a Tarragona, que s’ubicaràal campus Sescelades.L’IREC centra la seva recerca

en l’estalvi i l’eficiència energè-tica, principalment, i en lesenergies renovables. El centredirigeix la seva tasca cap a larecerca bàsica i cap al mercat, ien el qual participen institu-cions, el món acadèmic i l’àm-

bit privat. A la seu de l’IREC deTarragona s’hi duen a termeactivitats corresponents a lesàrees de recerca i tecnologia debioenergia i biocombustibles id’eòlica marina, i també unapart de la investigació en efi-ciència energètica. Actualment,l’Institut està ubicat al Labora-tori de Bioenergia i Biocom-bustibles de l’ETSEQ i durant

el primer semestre de 2010ocuparà 2.000 m2 de l’edificide R+D+i de la ‘Química Soste-nible’, del Parc Científic i Tec-nològic de Tarragona. A mitjàtermini, està previst que l’IRECconstrueixi el seu propi edificial mateix Parc Científic.

L’IREC vol esdevenir unpunt de referència internacio-nal en la investigació en l’ener-

gia eòlica marina i en biocom-bustibles, que es faran a Tarra-gona. Per això, centrarà els seusesforços en el desenvolupa-ment de solucions per instal·laraerogeneradors lluny de lacosta i a grans profunditats, pertal d’evitar el seu impacte visu-al i de poder aprofitar els cor-rents eòlics més forts i regulars,que es produeixen a alta mar,mentre que l’àrea de biocom-bustibles tindrà com a objectiua llarg termini desenvolupar elconcepte de Biorefineria, és adir, la forma d’obtenir produc-tes derivats de la biomassa idels residus que a l’actualitats’obtenen del petroli.

El conseller Castells presenta l’Institut deRecerca en Energia de Catalunya a Tarragona

� L’IREC vol esdevenir un punt de referència internacional en la investigació de l’energia eòlica i biocombustibles

11Desembre de 2009 La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

Els guardons que atorgala Cambra de Comerçsón un reconeixement ales empreses que handestacat per realitzaruna gestió respectuosaamb l’entorn.

RedaccióTARRAGONA

La presidenta de la ComisiónNacional de Energía (CNE),Maria Teresa Costa, va ser l’en-carregada de lliurar els PremisEcoCambra, que atorga la Cor-poració. L’edició d’enguany esva realitzar el passat dilluns 30de novembre, en un acte insti-tucional del màxim nivell obertal públic. Les empreses guardo-nades van ser Dow ChemicalIbérica i Sanea. Val a dir queels Premis EcoCambra distin-geixen a aquelles empreses quehan destacat per portar a termeun model de gestió o bé d’in-versió empresarial que siguisostenible i respectuós amb lespersones i l’entorn.

Es va premiar l’empresaDow Chemical per desenvolu-par projectes com la construc-ció de la planta del CentreGlobal de Desenvolupament deTecnologia de l’Aigua ubicadaa Tarragona. Aquest centrepermetrà millorar la qualitat ila productivitat en el procés del’aigua, reduir el cost de la re-utilització i dessalinització, aixícom convertir-lo en un centred’excel·lència mundial en la re-

cerca i desenvolupament denoves tecnologies. Val a dir quea Dow Chemical Ibérica, a mésd’una especial aposta en la ges-tió de l’aigua destaca el fortcompromís amb el medi am-bient i les persones, per tal quetots els seus projectes s’adaptinal territori.

Destaquen les certifica-cions ambientals EMAS i ISO14001, així com el programade Panels Públics Assessorsamb l’objectiu de crear con-fiança, col·laboració i respectemutu entre l’empresa i les co-

munitats on s’ubiquen les sevesplantes.

Per la seva banda, SaneaTractament de Residus va serpremiada per la seva gestió enel tractament de residus a laplanta ubicada a Constantí.Aquesta treballa actualmentamb nous processos que, a mésde reciclar i gestionar els resi-dus, li permetrà consolidar pro-jectes com la valoritzacióenergètica dels residus, per talde poder obtenir, per exemple,combustible a partir d’una se-lecció dels residus que arriben

a la planta. Val a dir que aSanea destaca el compromísamb la qualitat i el medi am-bient, per tal de competir en elmercat i garantir la continuïtati millora de tota l’empresa i elseu entorn. El Grup Griñó (alqual pertany Sanea) és la cap-çalera d'un grup d'empreses in-dustrials especialistes en lagestió integral de residus quecentren la seva activitat en lagestió i els serveis mediam-bientals, en el subministramentde tecnologia i a oferir solu-cions de consultoria.

La Cambraorganitza la Jornada‘El model ferroviaridel Camp deTarragona’La Cambra de Tarragona iel Consell Comarcal delTarragonès van fer unavaloració molt positiva dela jornada ‘El model fer-roviari del Camp de Tar-ragona’. La qualitat delsponents, així com el nivelli l’alta participació delsassistents van configuraruna jornada que marcaràun abans i un després pelque fa al plantejament ila posició del territori enmatèria de quin ha de serel model ferroviari quemés convé a les comar-ques de Tarragona. Algu-nes de les valoracions vanser que calia iniciar undebat des del territori perdefinir el futur model fer-roviari del Camp de Tar-ragona. Després d’analit-zar diverses experiènciesferroviàries en altres con-textos territorials, totesels indicis apunten que ésmés desitjable una esta-ció central urbana que nopas perifèrica, ja que laintermodalitat entre líniaconvencional i interna-cional és molt més efec-tiva. L’alta velocitat ferro-viària és una oportunitatque cal saber aprofitar, icalen estratègies a curt,mitjà i llarg termini. LaCambra de Tarragonaproposa que caldrà un Plade dinamització, promo-gut pels agents territo-rials, per pal·liar els efec-tes socioeconòmics iterritorials produïts per laimplantació d’aquestesgrans infraestructu-res./Redacció

RedaccióTARRAGONA

Albert Abelló, president de laCambra de Tarragona, va rebreSalvador Martí, el seu homòlegde Castelló de la Plana, el dia 2de desembre. Martí encapça-lava una delegació empresarialprocedent de la comunitat va-lenciana, que va visitar la cor-poració tarragonina en el marcde les trobades de capital deprovíncia veïnes encetada elpassat 1 d’octubre, quan laCambra de Tarragona es vadesplaçar a Castelló.

El motiu d’aquestes troba-des entre les cambres és devital importància per als dosterritoris, ja que es tracta d’im-pulsar tot un seguit d’actua-cions estratègiques i treballarplegats per aconseguir les in-fraestructures que tant Castellócom Tarragona necessiten per

continuar essent competitives.En un moment de la trobada esva assenyalar que «a dia d’avui,Europa depèn d’aquestes duesprovíncies» en el sentit que laseva connexió en alta velocitatés l’únic escull que existeix perfer efectiu un «irrenunciable»Corredor Mediterrani que had’unir Algesires amb Estocolm iposicionar l’Estat com una granplataforma logística internacio-nal. «El suport d’Europa hi és iel de països veïns com Françaés total. No s’entén que Espa-nya encara dubti, quan ensestem jugant el nostre ser o noser».

Els presidents de les duescambres de comerç van signarun document conjunt que ser-virà per fer front comú enaquesta línia de treball ence-tada el mes d’octubre i que su-posarà la posada en marxa d’unfull de ruta i periòdiques troba-

des bilaterals entre ambduescorporacions.

Tant Abelló com Martí vanrefermar el seu compromís enaquest projecte i van deixarclara una «sintonia total i abso-luta de les dues cambres de co-merç i capitals de provínciaveïnes, per fer possible el queavui és una necessitat irrenun-ciable per garantir el nostrefutur: impulsar el Corredor Me-diterrani, l’A7 i unir en alta ve-locitat les capitals de Castelló iTarragona».

Un altre tema estrella de lajornada va ser la necessitat detreballar i establir les bases perimpulsar una via segregada pera mercaderies, també en ampleeuropeu, que recorri el Corre-dor Mediterrani, motiu pel qualla jornada també va comptaramb la presència de Joan Amo-rós, secretari general de l’asso-ciació Ferrmed.

Tarragona i Castelló consolidenun front comú estratègic

� Les dues províncies volen impulsar infraestructures competitives

L’empresa Dow Chemical Ibérica iSanea reben el Premi EcoCambra

� Va lliurar les distincions la presidenta de la Comisión Nacional de Energía, Teresa Costa

El dia 30 de novembre es van lliurar els premis a la Cambra.CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

Les oportunitats empresarialsque pot generar l’actual situa-ció de crisi econòmica va ser eltema central de la jornada“Oportunitat, prevenció i ges-tió en temps de crisi, des d’unpunt de vista jurídicofinancer”,que va celebrar la CEPTA dinsdel cicle de jornades del ClubFINANCER-FISCAL.

Carles Manubens i Guiller-mo Gilabert, del despatxManubens&Asociados, i PabloGarriga, de Garriga&Asocia-dos, van ser els protagonistesd’aquesta jornada, que tambéva tractar les fusions i adquisi-cions d’empreses amb l’objec-tiu d’enfortir la companyia.Segons els tres ponents parti-cipants a la jornada organitza-da per la Cepta, per dur aterme aquest tipus de procedi-

ments, cal fer una valoració del’empresa, analitzar l’incrementdel valor que s’aconsegueixamb la fusió i també les despe-ses que comporta.Les diferents formes d’adqui-

sició i la importància de la pla-nificació financera, conjunta-ment amb la responsabilitatdels administradors en els pro-cediments concursals, van sertambé aspectes destacatsdurant la jornada.

Ramon Gausset i VinósTècnic de Qualitat i Medi

AMbient

Escriure sobre Qualitat al segleXXI, és tota una gosadia, sem-bla que sigui un tema superat ique tota empresa té assumitque ha de treballar amb Quali-tat. Avui per avui, produirsense Qualitat sembla que nopot pas ser i més si tothom estàsensible a que qualsevol cosaque rep a les seves mans és deQualitat. No podem pas obviarque fins els mitjans de comuni-cació, quant parlen, ens pre-senten la Qualitat com un valori que allò que ofereixen, siguipublicitat o producte, informa-ció o afirmació, va acompanyatdel substantiu Qualitat.

Però es així?Respondre a la questió es

difícil. Senzillament, estemacostumats a posar el motQualitat a tot allò que volemvendre o comprar, a la feina oal lleure, al mitjà de transport,el carrer, etc., a tot el que ensenvolta.

Nosaltres volem Qualitat ialhora emprem la paraula ambtanta facilitat que oblidem elseu veritable valor i l’empremtaque deixa en el producte o ser-vei i, per tant, en el viure deldia a dia.

Per què, doncs, si donemtanta importància a la paraula,no som pas tant exigents enoferir o rebre un producte o unservei? Què fa que oblidem lanostra exigència i devaluem lanostra estima per la Qualitat iacceptem el que rebem o fem?I tot passa perquè en unmoment de crisi tots abaixemla guàrdia i l’important és pro-duir, fer, donar servei, com-prar, etc. I oblidem que el mer-cat és ferotge, que la compe-tència espera el nostre petitdefalliment, que les fronteresestan obertes, que cada dia ensbombardegen els mitjans decomunicació amb nous pro-ductes, que la publicitat al car-rer cada dia és més agosarada ireclama la nostra atenció sense

adonar-nos. I tambéoblidem que és en unmoment de crisi quanmés important és laQualitat, ja que ensdóna el valor que dife-rencia uns productesdels altres.

La crisi, paraula queha entrat a les nostresllars com una fuetada ique ha capgirat moltsdels nostres costums,tant en la vida laboral,com en el nostre fer deldia a dia; que ens ha fetser més prudents i alho-ra pot ser que recupe-rem el seny perdut pelcorn de l’abundància;que ha estat un cop d’a-lerta a les empreses ique la majoria han vistminvades les seves ven-des i s’han convertit enmagatzem dels clients ino pas en proveïdors.Tot això ha fet que valo-réssim els nostres crite-ris d’acceptació del pro-ducte i que ens exigimen atendre i servir unproducte amb les màxi-mes garanties que ensdemanen els nostresclients.

Llavors és quan en rebre unretorn o una queixa, tenim l’o-bligació de cercar fins el puntmes ínfim, de cada un dels pos-sibles factors que han contri-buït a que el client quedés des-content i actués amb la queixai/o el retorn. En trobar elspunts febles i posar les solu-cions per no repetir la incidèn-cia trobarem el reforç de lanostra credibilitat. Però és aixícom actuem, o cerquem el cul-pable de l’acció i l’assenyalemamb el dit, marcant-lo comaquell que no ha sabut treba-llar correctament i que ha per-judicat el producte?

Quan assenyalem amb eldit, marcant el culpable, és lla-vors quan hem de veure quetres dits es dirigeixen a nosal-tres i que ens pregunten: hasformat correctament els teus

col·laboradors? Els has facilitatles eines correctes per poderfer el seu treball? Has creat unscontrols durant el seu procés,on verifiquessin el treballrealitzat? Han entès el quevolies que fessin i desenvolu-pessin? Heu donat el vist-i-plau abans de començar arealitzar el servei o producció?I podríem continuar fent-nospreguntes que segurament ensdonarien una resposta que noés la que voldríem escoltar,però que reflexa la realitat.

El treball ha d’entrar dins ladinàmica de la superació,intentar fer la tasca amb rigor iben feta per donar satisfacció aaquell que rep el producte oservei. Això ens farà creïbles.Això, i torno a repetir, és Qua-litat. Aquesta satisfacció i bonrecord obviarà el cost i queda-

rà en el seu pensament lasatisfacció que ha com-plert les seves necessi-tats.

Posem com exempleun paper per escriureuna missiva. El comprem icomprovem que enescriure, la tinta es dilu-eix, o bé que l’estri ambque escrivim no relliscaamb suavitat per damuntdel paper, quan l’emprems’arruga...

Reconec que l’exem-ple és un xic exagerat, jaque el paper per escriureno és pas un element decost elevat, però els resul-tat poden comportar quees decideixi obviar aques-ta marca de paper. I nofarem una reclamació alnostre proveïdor, però sique podem canviar elsnostres hàbits de compra.Serà un client no satisfeti, per tant, perdrem elclient.

El record d’una malaQualitat ha desencade-nat, possiblement, en uncanvi de proveïdor quepot arrossegar altres pro-ductes o serveis. Però nooblidem la satisfacció

dels col·laboradors (clientsinterns), qui amb la seva apor-tació a la tasca diària, fan queuna empresa o servei esdevin-gui un èxit o un fracàs; Unespersones motivades, orienta-des cap a un objectiu comú isota un lideratge, poden donarun rendiment que té com aresultat un producte i/o serveique compleix les expectativesdel client i/o usuari final.

És important posar unsobjectius des de la direcció,que tots vagin cap a la direcciód’assolir el resultat esperat. I sitenim en compte que un equipsempre juga amb un esfèric ique la seva finalitat és marcar,per poder fer el màxim depunts o gols i guanyar, és lògicque en una empresa l’objectiude tots els departaments siguicap a la mateixa finalitat. No

podem crear objectius perdepartaments o processos ique uns no tinguin res a veureamb els altres. Això crea confu-sió i desànims amb els nostrescol·laboradors, que veuen quecada responsable fa la sevaestratègia i que pot perjudicarun altre departament o procés,quant uns assoleixen l’èxit id’altres no.

Però en tot és important nooblidar la productivitat. El nos-tre país ha de superar la crisiincrementant la productivitatreal, arribant a un nivell com-parable als països que ensenvolten, però aquest incre-ment ha d’anar d’acompanyatde Qualitat. No fer quantitat isurti com surti. H de tenir laforça de la competitivitat i l’a-gressió del producte benrealitzat, ben acabat, ben pre-sentat, que arribi al client finalen condicions. El país no ha deser el cotxe escombra de lacursa i, per tant, ha de sabergestionar i liderar. En moltsaspectes estem per darreradels nostres països veïns i lessolucions no passen per aco-miadar les persones, ja quemolts cops es despatxa a perso-nal molt capacitat i competent.La gestió del coneixement ésquelcom important a lesempreses i aquestes no hoestan gestionant o, si ho fan,no ho desenvolupen correcta-ment. Els acomiadaments noson cap solució a mig i llargtermini, és no saber gestionarel factor humà, que és el poten-cial d’una empresa. Així, entemps de crisi, la Qualitat noha de ser un impediment, sinóun reforç que té la màximaimportància en un mercatcompetitiu i ferotge.

Obviar la Qualitat pot tenirun risc i consequ ències quemés aviat o més tard passenfactura. Llavors, les reaccionsper capgirar el que hem fetmalament es fan tard i, possi-blement, són reaccions preci-pitades, no pensades i barroe-res, que donen encara resultatsmés pobres.

12Desembre de 2009La Confederació Empresarial de Tarragona

Qualitat i la crisi� Observatori empresarial

� També es van debatre els beneficis de les fusions d’empreses

Jornada sobre com aprofitar lesoportunitats en temps de crisi

Una imatge de la ponència durant la jornada.CEDIDA

13Desembre de 2009

TENDÈNCIES

El passat 26 de novembre es vacelebrar una cata de vins icaves del celler Codorniu, alrestaurant el Castillo de Javier.Entre d’altres varietats, elsassistents van poder degustarels caves Jaume de Codorniu,Reina Maria Cristina, PinotNoir rosat i un vi Viña Pomal,de Bodegas Bilbaínas.

L’explicació de la cata vaanar a càrrec del director tèc-nic comercial del celler Codor-niu a nivell nacional, OleguerMartrat. El tast va tenir una

gran acceptació entre els voravuitanta assistents a l’acte.Recentment, el restaurant hareduït el màxim de públic al’acte, de manera que les catessón reunions més íntimes.

Cada mes, el restaurantCastillo de Javier organitzadiversos tasts de diferents pro-ductes, on hi sol convidarcellers o empreses de la regió.Actualment, l’establiment estàestudiant la possibilitat d’orga-nitzar cates originals com d’ai-gües, olives o caviar.

El restaurant Castillo de Javier va acollir unanova cata, el passat mes de novembre. Un delstasts més interessants va ser una combinacióde vins de la Conreria d’Scala Dei i els olis ifruits secs de la casa Borges.Jordi Huguet, l’enòleg d’aquest celler del

Priorat, va presentar als assistents diversosvins de la Conreria d’Scala Dei. Va començaramb un Nona, un vi negre amb molt de cos; acontinuació es va servir el vi La Conrerianegre, un Iugiter normal i un de selecció, i unLes Brugueres blanc. A més, els assistents van

poder degustar l’habitual pica pica que ofe-reix el Castillo de Javier.En aquesta ocasió també es va realitzar

una cata d’olis de la casa Borges. Normal-ment, els tasts d’olis es realitzen bevent lesdiferents varietats del líquid. En canvi, enaquest cas el procediment va ser diferent. Elcap de cuina del restaurant Castillo de Javier,Javier Recari, va elaborar un pa neutre sensesal, que es va servir semitorrat per tal de catarels olis sense que res interferís en el seu gust.L’experiència va tenir una gran acceptació.

Cates diverses al restaurant Castillo de Javier

Un original tast de vins, olis i fruits secs

Les dues cates es van celebrar al restaurant Castillo de Javier, a Salou, i van comptar amb uns 80 assistents, que van gaudir de tasts ben singulars.OLÍVIA MOLET

El Tast

14Desembre de 2009TENDÈNCIES

Llibres recomanatsCom analitzar i gestionar el punt d’equilibriTítol: La Cuenta de ResultadosAutor: Francisco LópezEdita: Libros de CabeceraPreu: 18 eurosTemàtica: Empresa i economia

El Compte de Resultats pot mostrar als empresaris quin és elmarge que obtenen realment i quin és el punt d’equilibri delseu negoci. Pot donar valuoses pistes per a entendre commillorar el seus beneficis, on guanyen més o menys, o per quèhi ha clients o productes amb què perden diners. Aquest lli-bre, doncs, el presenta com un gran instrument de gestió.

Trucs per a culminar una venta exitosaTítol: Tácticas magistrales de ventaAutor: Jordi Garrido i PavialEdita: Grupo Editorial NormaPreu: 16 eurosTemàtica: Màrqueting i publicitat

En aquest llibre s’hi analitzen i desenvolupen els principalsmètodes, coneixements i actituds per a ser un bon venedor.S’hi explica, pas a pas, les fases d’un procés de venda, la tipo-logia de venedors i clients i els recursos o trucs per a la cul-minació d’una venda exitosa. Escrita de manera clara, aquestaobra resultarà una ajuda invalorable per a tots els directius.

No tot està inventat en el món de l’empresa

Títol: El dado de 7 carasAutor: Luigi ValdésEdita: Plataforma EditorialPreu: 22 eurosTemàtica: Empresa i economia

Ens ensenyen que un dau té sis costats. Com és possible quepugui tenir-ne set? Aquí hi ha l’oportunitat per als innova-dors: qüestionar les regles establertes per a trobar una novacara al dau tradicional. Luigi Valdés revela cada costat del«dau de la innovació i l’èxit», i estableix la transcendència decada fase del procés que cal per a afrontar i inventar el futur.

Com treure partit al web 2.0

Títol: Claves del nuevo marketingAutor: Diversos autors. Eva Sanagustín (directora)Edita: Ediciones Gestión 2000Preu: 14,95 eurosTemàtica: Màrqueting i vendes

Alguns conceptes propis del Web 2.0, com social media, blog-ging o twitter, s’han consolidat en el sector empresarial coma nou paradigma del màrqueting. Per tal de crear un manualque repassi els canvis que experimenta el màrqueting on-linei proporcioni les solucions imprescindibles per a aplicar elnou enfocament, 18 professionals han escrit aquest llibre.

El Restaurant

Àpats d’empresa alWok Tarraco

Neus RoviraTARRAGONA

El restaurant Wok Tarraco,situat al complex Marina PortTarraco, s’ha consolidat comun dels principals bufets decuina oriental de Tarragona.Inaugurat el mes de maig del2008, l’establiment ofereix unproducte original: una combi-nació de cuina mediterrània ioriental, dirigida a tots elsamants del menjar xinès i japo-nès o als qui vulguin gaudir denoves experiències gastronò-miques.

L’establiment està situat enun espai immillorable, al cos-tat de les principals zonesd’oci de la ciutat. El local dis-posa de dues sales, una per a

fumadors, amb una capacitatper 285 comensals. I a foramateix, una àmplia terrassa de100 places des d’on es potgaudir de les agradables vistes

del Port Tarraco. Es tracta,doncs, d’una establiment idealper a dinars i sopars per agrups nombrosos, com àpatsd’empresa.

El preu del bufet és de14,95 euros, amb la primerabeguda inclosa. L’àmplia ofer-ta de plats varia segons la tem-porada, de manera que s’adap-

ta als grans esdevenimentscom Nadal. Així mateix, la nitde cap d’any el restaurantcelebrarà un sopar especial,amb un preu de 30 euros perpersona, i bolsa de cotillóinclosa.

El Wok és una nova defini-ció de restaurant asiàtic. Estracta d’un bufet en què els

clients poden tastar tots elsplats i repetir les vegades quedesitgin. Un restaurant d’a-quest tipus, a més de l’àmpliaoferta de plats fets que hi ha,disposa d’una cuina oberta alpúblic amb la possibilitat depreparar plats al gust delclient, fets al wok o bé a laplanxa.

El restaurant Wok Tarraco està ubicat al Moll de Llevant, a l’espai Marina Port Tarraco.ROSER SANS

Wok TarracoAdreça: Moll de Llevant, bloc6. Marina Port Tarraco,Tarragona.Telèfon: 977 215 763Propietat: Li Ying YeCuina: Mediterrània i orientalPreu del bufet: 14,95 euros,beguda inclosaTancat: Obre tots els diesHorari: de 13-16 hores i de21-24 hores.Plats recomanats: Alimentscuinats al wok, kubak, sushi iplàtan flamejat.

15Desembre de 2009 Publicitat

16Desembre de 2009CONTRACRÒNICA

Usar la xarxa per a trobar feina

En els últims anys, Internet s’ha convertiten una poderosa eina per a buscar treball.L’empresa Unique n’és conscient i, a

través del seu web, ofereix tot un seguitd’elements formatius per tal de fer mésfàcil la tasca de trobar feina, com pautes

per elaborar un currículum atractiu omaneres de preparar-se per realitzar unaentrevista de treball.

L’empresa Unique aposta per la cerca de feina a través de les noves tecnologies.CEDIDA

L’assessora virtual Alejandra 2.0 és una eina d’ajuda per a afrontar amb garanties una entrevista de treball

Mercedes Elipe. Directora general d’Unique ETT i Unique Personal

RedaccióMADRID

–Quin propòsit té aquestaguia i a qui va dirigida?–«Pretenem explicar de manerasenzilla com el gestor d’unequip de persones pot conver-tir-se en coach dels seus propiscol·laboradors, aportant-losl’ajuda concreta que cadascund’ells demana. Conviértase enun coach és un llibre pràctic,dirigit a directius que volenaprendre a motivar el seuequip, ajudant-lo a superarobstacles, acompanyant-lo enel seu procés d’aprenentatge ien definitiva, ajudar-lo a acon-seguir noves perspectives desde les quals afrontar cadascunade les situacions que es plante-gen en l’àmbit del treball».–El coaching l’ha de realitzarsempre el líder d’un equip oho ha de fer una personaexterna a l’empresa?

–«Des de el meu punt de vista,i el nostre llibre així ho expres-sa, una de les principals fun-cions d’un directiu ha de serafavorir el procés d’aprenen-tatge i enriquiment professio-nal i personal de cadascun delsseus col·laboradors. Però siguipel motiu que sigui, en moltesocasions els directius ens obli-dem de fer coaching amb elnostre propi equip. Evident-ment aquest ‘coaching des deldirectiu’ no té perquè substi-tuir en cap cas la tasca d’unexpert, sinó que ha de ser uncomplement. En el nostre paísexisteixen professionals moltreputats que en ocasionspoden fer ‘petits miracles’, totactuant com a facilitadors pera què una persona pugui donarel millor de si».–Amb quines dificultats espot trobar un treballador al’hora de millorar la sevatasca professional?

–«Per a evolucionar, en moltesocasiones és necessari visualit-zar un escenari diferent delque tenim al cap i trobar novesrespostes a les mateixes pre-guntes. Malgrat això, moltesvegades els treballadors sónincapaços de veure aquest nouescenari, per por a allò desco-negut, al ridícul, al fracàs…

Tots aquests pensaments limi-ten enormement les seves pos-sibilitats de creixement profes-sional. Amb aquesta guia pre-tenem donar claus per a quèun directiu sigui capaç de faci-litar aquest canvi de mentalitati canalitzar l’aprenentatge delsseus col·laboradors».–Pot realitzar-se el coachingamb els treballadors de qual-sevol tipus d’empresa?–«Jo opino que totes les empre-ses haurien d’apostar pel coa-ching, però evidentment sónles més grans i les que comptenamb pressupostos més alts lesque contracten serveis externsde coaching. Tot i això, crecque seguint les indicacions dela nostra guia pot veure’s quequalsevol equip, per petit quesigui pot millorar gràcies a latasca d’un cap que exerceixicom a coach».–Qualsevol tipus de cap potser capaç de realitzar el coa-ching amb el seu equip?–«Sens dubte, hi ha personesamb una major empatia i ambun talent natural per a motivarels seus equips, però aquesta ésla utilitat de la guia pràcticaUnique: demostrar que tothompot fer els seus avenços enaquest sentit i veure els resul-tats de manera concreta».

Mercedes Elipe.CEDIDA

«A Espanya hi haprofessionals que

fan ‘petits miracles’»

RedaccióMADRID

Unique és una companyiaeuropea del sector delsRecursos Humans. L’empresaestà implantada a Espanya desde l’any 2003, on hi està des-envolupant un ambiciós plad’expansió i consolidació.Entre d’altres projectes, lacompanya destina gran partdels seus esforços a potenciarles noves tecnologies a travésdel seu lloc web.

Un exemple és aprendre aenfocar una entrevista de feinaamb una assessora virtual, através de les noves xarxessocials. «De manera que tensuna entrevista de treball,Enhorabona! però… l’has pre-parada? Si vols pots utilitzaraquests botons i comprovar-ho. Sóc Alejandra, la teva asses-sora virtual Unique». Ambaquestes paraules, una renova-da Alejandra dóna la benvin-guda als visitants que s’apro-pen al seu espai per a partici-par en un entorn formatiu, grà-cies al qual poden preparar demanera exitosa totes les fasesd’una entrevista de treball.

Segons Unique, més de300.000 persones han accedita l’aplicació en els últims dosanys per preparar entrevistesde feina. La seva presència enmúltiples suports ha generatcentenars de consultes i peti-cions d’assessoria per part decandidats i especialistes enRecursos Humans que plante-gen dubtes. Alguns dels con-tinguts que componen el websón una guia de preguntes irespostes freqüents en entre-vistes, simuladors de tests oquè fer per tal de realitzar uncurrículum guanyador.

CoachingUnique s’esforça per a oferireines clares i comprensibles,amb nombrosos casos pràcticsque poden resultar molt il·lus-tradors. Per tal d’apropar elconcepte de coaching a lesempreses, ha editat la guiaConviértase en un coach. És unllibre pràctic, dirigit a directi-us interessats a conèixer einesper motivar les persones queformen part del seu equip. Laclau és que el rol de líder deldirectiu s’ha de combinar ambacompanyar l’equip en el seuprocés d’aprenentatge. La guiano es limita a fer una descrip-ció de tècniques per a formar imotivar un equip, sinó quetambé compta amb el testimo-ni de directius que compartei-xen la seva experiència.